S E T M A N A R I D ' I N F O R M A C I I DE CULTURA RELIGIOSA

Any XXVI Nm. 1.346 1,80

7 juliol 2005

El motiu s all que dna mrit a les accions

humanes, per el fet de no buscar-hi el propi
inters, les porta a la perfecci
Jean de la Bruyre

Imposici del palli a

Mns. Jaume Pujol
L'arquebisbe
metropolit
de Tarragona
va rebre
emocionat
el smbol
d'uni amb
el Papa
recordar sempre que no
ets tu qui fa les coses
sin que ets el successor dels apstols i de
Jesucrist.
Ms de cent persones de l'arxidicesi de
Tarragona van voler ser
Mns. Pujol va viure amb especial emoci el moment de la pregria eucarstica
amb el seu arquebisbe
El moment ms emocionant per a mi
El president de la Conferncia Epis- en aquell moment. Destacaven grups de
l'he viscut quan he estat al costat del Sant copal Tarraconense, en el moment en qu joves i d'infants, molt impressionats i
Pare durant la pregria eucarstica. s un el Papa li va conferir el palli ell va ser contents en veure el seu arquebisbe al
privilegi que mai no m'hauria imaginat
l'ltim de rebre'1 perqu s el ms antic costat del Sant Pare. L'arquebisbe metroque em pogus arribar a tocar. Sn pa- en l'ordre de nomenaments es va sen- polit de Barcelona, Mns. Llus
raules de Mns. Jaume Pujol, arquebisbe tir ms metropolit de Tarragona, ms Martnez Sistach, i el bisbe d'Urgell i code Tarragona, desprs de la solemne ce- primat de les Espanyes i ms president prncep d'Andorra, Mns. Joan Enric Vilebraci en qu el papa Benet XVI li va de la Conferncia Episcopal Tarraconen- ves, tamb van voler assistir a la cerimimposar el palli a ell i a una trentena d'ar- se, tot especificant aquest ms com nia.
quebisbes metropolitans ms.
una gran responsabilitat en qu has de
Pg. 16-17

Joan Pau II, cam dels altars

Amb Joan Pau II Benet XVI no ha volgut que passs el perode prescriptiu de cinc anys, temps que cal esperar des de la mort fins a la possibilitat d'obrir una causa de beatificaci. Aix, al vespre de la solemnitat
de Sant Pere i Sant Pau. a Roma, tenia lloc la sessi d'obertura de la
causa de beatificaci de Joan Pau II. D'aquesta manera es donava inici a
les investigacions diocesanes sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat del servent de Du Karol Wojtyla. Ja sn centenars les cartes que
arriben al Tribunal Dioces de Roma amb suposats miracles de Joan
Pau II. La majoria de les missives arriben d'Amrica Llatina. La causa t
una pgina web, tamb en castell: www.JohnPaulIIBeatification.org

m hr^ pla

Colnia es
prepara per a
la gran festa
de la fe
La ciutat alemanya acull
del 16 al 21 d'aaostlaXX
Jornada Mundial de la
Joventut
A un mes i escaig de la celebraci
de la XX Jornada Mundial de la Joventut, tot est gaireb a punt a Colnia per rebre el prop d'un mili
de joves cristians disposats a participar en una gran festa de la fe. Amb
el record encara viu de Joan Pau II,
el gran artfex i impulsor d'aquestes trobades, la JMJ 2005 ser especial per moltes raons, sobretot pel
fet de ser la primera trobada multitudinria dels joves amb el nou papa
Benet XVI, per a qui l'evangelitzaci de la joventut ha esdevingut tamb una de les prioritats del seu pontificat.
Sota el lema Hem vingut a adorar-lo, els assistents a aquesta nova
edici de la JMJ reivindicaran amb
el seu testimoni que l'Esglsia s
viva i es mant jove. Des de Catalunya es preveu la participaci
d'un miler de joves, la majoria integrats en la peregrinaci organitzada pel Secretariat Interdioces
de Joventut (SIJ) de Catalunya i Balears.
Pg. 3, 4 i 5

Pg. 7

Sumari
I ^ ^ ^ ^ C r i t a s , compromesa amb el tsunami sis mesos desprs
^ ^ 9 9 Entrevista amb Mns. Joan Godayol, bisbe catal al Per
y i ^ ^ ^ J Primer aniversari de les dicesis de Sant Feliu i Terrassa
^ ^ ^ ^ 9 Mns. Martnez Sistach al Congrs Eucarstic de Polnia
^ ^ ^ ^ 9 R y s z a r d Kapuscinski, doctor honoris causa per la URL

Compendi del Catecisme de l'Esglsia

EI 28 de juny es va presentar a Roma
el Compendi del Catecisme de l'Esglsia
catlica. Es tracta d'un text molt til que
cont tots els elements de la fe i la moral
formulats de manera dialgica preguntes i respostes per tal que tothom
l'entengui. El mateix Benet XVI ha participat en la seva elaboraci. Per a ell, no

es tracta d'un nou catecisme sin d'un renovat anunci de l'Evangeli avui. El nou
text no afegeix ni treu res al nou Catecisme de l'Esglsia catlica publicat el 1992.
T 205 pgines, 598 preguntes i respostes, 15 imatges i un apndix amb oracions principals i algunes frmules de la doctrina.
Pg. 7

CATALUNYA+= CRISTIANA

Editorial

CATALUNYA+= CRISTIANA

Contra la pobresa
E

ls carrers de Madrid es van tomar a omplir el

diumenge 26 de juny amb milers de manifestants, en aquesta ocasi l'objectiu era
l'eradicaci de la pobresa al mn. A diferencia
d'altres manifestacions, de les moltes que s'han fet
aquestes ltimes setmanes a la capital d'Espanya,
semblava que tothom es volia fer present en aquesta,
ocasi, i es va donar una immensa pluralitat ideolgica, poltica i religiosa entre els manifestants. Aix,
per exemple, vam poder observar dirigents del
partit del govern i tamb del de l'oposici, aix com
de diverses i variades formacions poltiques, representants sindicals, de multitud d'organitzacions no
governamentals amb objectius ben diversos, i tamb representants de l'Esglsia, amb la presncia
d'un bisbe i molts sacerdots, religiosos i religioses,
aix com membres de moltes entitats catliques.
s ben clar que a ning no li agrada que hi hagi
pobresa al mn i, tot i que una manifestaci s
noms una forma ms d'expressar aquest sentiment,, ning no va voler que se'l pogus atacar per
no fer-se present en aquest acte. Fins aqu podrem
dir que es va complir la lgica i les previsions, per
no deixa de sorprendre que es manifestin contra la
pobresa els qui estan en ms bones condicions per
eradicar-la i aquests no sn uns altres que els nostres
governants. Ni els dirigents del Partit Socialista,
representats en la manifestaci, ni els del govern
anterior, tamb representats, s'han caracteritzat per
gestos suficientment clars i valents per disminuir el
nivell de pobresa del nostre mn, i no noms fora de
les nostres fronteres, sir tamb dintre de l'Estat
espanyol, on segons les dades d'institucions de tota
solvncia, com Critas, els nivells de pobresa i
precarietat augmenten a les nostre^ ciutats i pobles.
Ning no es pot desentendre del drama que
provoca la pobresa al mn. Els que fan servir
l'argument que aquest s un problema dels governs

La Frase /

7 . juliol. 2005

cerquen una excusa fcil per no implicar-se en la

soluci. De fet es treballa molt, i b, contra la
pobresa des de fora de les ajudes institucionals, s a
dir, des d'organitzacions no governamentals i des de
l'Esglsia, per est clar que aquest problema t
unes dimensions tan grans que si no s'hi impliquen
els governs dels pasos ms poderosos, i s'inverteixen fortes quantitats de diners en aquesta causa en
comptes de fer-ho per exemple en armament, no
arribarem mai a veure un mn sense pobresa.
Per aix sorprn veure els qui tenen a les seves
mans importants accions per derrotar la pobresa,
manifestar-se pels carrers, perqu tothom els vegi,
per desprs als parlaments, en els pressupostos i en
les partides dels seus departaments no demostren
aquesta mateixa sensibilitat cap als pobres.
Han estat pocs els mitjans de comunicaci que
s'han fixat en aquest detall, en canvi, han estat molts
els que han estat noms pendents de quants bisbes
anaven a la manifestaci per fer la crtica fcil, amb
una comparaci que no t cap sentit amb la del cap
de setmana anterior. Si hi ha alg que treballa de
forma extraordinria contra la pobresa s l'Esglsia,
per ho fa des.de la discreci i el treball ben fet, i no
noms un dia l'any, sin cada dia i en tots els racons.
La pobresa no s un problema nou, com ho poden
ser unes lleis que poden perjudicar la famlia com a
pilar de la societat; la pobresa s un problema que ve
de lluny i al qual l'Esglsia dna sempre una resposta activa i efectiva, i treballa al costat dels que viuen
situacions de misria i necessitat al nostre mn. Est
molt b que es facin manifestacions per conscienciar la societat d'aquest problema, per molts dels
dirigents poltics que van anar a la manifestaci, aix
com diversos mitjans de comunicaci en campanya
continua contra l'Esglsia, noms han vist els pobres i la pobresa en els reportatges i en les dades
estadstiques.

Director: Mn. R. Octavi Snchez

Redactors: Eduard Brufau, Miquel ngel Codina, Samuel
Gutirrez, Rosa M. Jan, Carme Munt, Rosa Peraire
Lingista: Montserrat Pibernat
Arxiu i fotografia: Eullia Grande
Corresponsals: Consuelo Chaves, BARCELONA; Guillem Farr, CASTELL; Merche Gins i Marta Rosado, GIRONA; Jordi
Curc, LLEIDA; Cristina Snchez, MALLORCA; Guillem Ferrer,
MENORCA; Miriam Dez, ROMA Antoni Mirabet i Cristina
Ordufia, SEU D'URGELL; Ramon Estany, SOLSONA; Joan Boronat, M^ftAGOA/A-Vctor M. Cardona, TORTOSA.
Collaboradors externs: Gm. Adri, Pilarn Bays, Joan
Carrera, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guiteras, Dani Maj, Joan Antoni Mateo, Francesc Nicolau,
Cristbal Srrias, Llus Serra, Pere Tena, Ferran L. Tognetta,
P-J Ynaraja
Redacci, administraci, publicitat i promoci:
C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA
Tel. 934 092 810, Fax 934 092 820
a/e: redaccio@catcrist.com (Redacci)
a/e: administracio@catcrist.com (Administraci i
subscripcions)
a/e: publicitat@catcrist.com (Publicitat)
Pgina web: www.catalunyacristiana.com
Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa
Edita: Fundaci Catalunya Cristiana per a l'evangelitzaci
i la cultura
Gereiit: Jaume Vinyals
Publicitat: Josep Harris
Promoci: Alfons Miralles
Administraci i comptabilitat: Isabel Giralt
Secretaria i subscripcions: Eduard Maslloren
Autoedici i compaginaci: Carlos Aguado
Impressi: Impressions Intercomrcals, SA Ctra. C-1.411, Km
34. Polgon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938
788 212 - 08272 SANT FRUITS DE BAGES -DLB 14.387/79
Difusi controlada, per

Membre de la UCIP
International Catholic U n i o n of Press

Membre de l'APPEC
Associaci d e Publicacions P e r i d i q u e s e n catal

SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATAL O CASTELL

Catalunya, resta de l'Estat espanyol i Andorra: 90,70

Gibraltar i Portugal: 94,32
Resta d'Europa: 157,24
Annrica i frica: 188,80
.
sia i Oceania: 254,32

Rogelio^Garrido Montafana.

El motiu s oll que dna mrit a les accions humanes, per el fet de no buscar-hi elpropi inters, les porto O lo perfecci U^n de la Bruyre. Escriptorfroncs.1645-1696)
; El que fem sempre ho fem per alguna cosa (per un desig, caprici o inspiraci; per material, per engendrar malestar social. Quan el primer impuls per fer el que sigui
un deure, necessitat o promesa, o per mil etcteres). Coda dia ens llevem amb coses (el motiu) parteix d'una ment sana. d'un cor bo i d'una conscincia transparent
que es fan i d'altres que es desfan, unes que comencen i unes altres que s'ajornen d'una persona espiritual, el queremrebr les millors felicitacions de totfiom, ja
o que es modifiquen... I quantes vegades all quedes fa i que es desf ens crea lo que ho haurem fet sense preterir o minvar els interessos aliens. No sovintegen els qui
sensaci de caps i de vegades d'injustcial s bona i desitjable la constant actuen amb aquesta categoria, per n'hi ha i sempre n'hi haur. Si a ms
d'espiritualitzar els motius per actuar, no explotem el nostre quefer amb inters
activitat dels ssers humans, creant, transformant i fent. Per si els motius pels quals
fem les coses pequen de partidistes, o sn els d'un clan noms interessat en les egoista, aleshores, com diu l'escriptor que comento, all que fem assolir la
seves coses encara que perjudiquin els altres, l'obra podr resultar una meravella perfecci.

L/\

TIR^A

D E L

JOVES REBELS...
C/^^O a^J

[ NO!

P R I IVI E R

PL/V

Per Pi I ari n

DE FET, A COLNIA,
ENS POSAREM LES PILES.

7 . juliol. 200 5

CATALUNYA^I CRISTIANA

en primer pla
Alemanya ja s a punt
per a la JMJ 2005
Prop d'un mili de joves cristians envairan Colnia del 16 al 21 d'agost
Amb el record encara viu de Joan Pau II, la Sota el lema Hem vingut a adorar-lo, la JMJ pregria i la diversi. Tothom est convenut que,
XX Jornada Mundial de la Joventut aplegar a 2005 est cridada a ser un esdeveniment eclesial de des del cel, Joan Pau II hi estar molt present. Ser
Colnia centenars de milers de joves que del 16 al gran magnitud. Plena a vessar de joia i color, la la primera JMJ del seu successor, Benet XVI, per
21 d'agost prendran la ciutat alemanya per cele- multitudinria trobada internacional de joves ser a qui l'evangelitzaci dels joves ha esdevingut tambrar sense estar-se de res una gran festa de la fe. un temps i espai privilegiat per a les catequesis, la b una de les prioritats del seu pontifcat.

V:

osaltres sou el futur del

mn! Vosaltres sou l'esperana de l'Esglsia! Vosaltres
sou la meva esperana! Amb
aquestes paraules tan emotives
es va adrear Joan Pau II als joves en el seu primer Angelus
desprs d'haver estat escollit
nou pontfex de l'Esglsia catlica. Era l'octubre de l'any 1978.
Es va iniciar, llavors, una relaci especialssima, conreada de
moltes maneres al llarg del seu
prolfic ministeri petr, sobretot
a travs de les anomenades Jornades Mundials de la Joventut
(JMJ)-. Institudes pel mateix
Joan Pau II el 1982 i celebrades
a escala mundial cada dos anys,
les JMJ han esdevingut tot un
smbol del seu pontificat. Ja malalt, poc abans de morir, la trobada de Colnia era l'nica cita
que romania inalterable a la seva
agenda. Fidel al seu predeces;
sor, Benet XVI va ser la primeLa creu de les JMJ presidir tot l'encontre.
ra cita que va confirmar oficialment. Demostrava aix que els joves serien deres multicolors ompliran els carrers de
tamb per a ell una prioritat.
la ciutat renana, que durant una setmana
Ratzinger pren ara el relleu del qui va
ser anomenat amb tots els mrits el Papa
dels joves. Hi estava predestinat. En un
signe ms que la providncia actua i guia
l'Esglsia, la primera Jornada Mundial de
la Joventut desprs de Joan Pau 11 tindr
lloc a Alemanya, justament la terra natal
del seu successor. A un mes i escaig de la
celebraci de la JMJ 2005, Colnia ja s a
punt per rebre l'allau de joves procedents
d'arreu del mn que volen proclamar als
quatre vents el que el mateix Benet XVI
afirmava en l'homilia d'inici del seu pontificat: L'Esglsia s viva i es mant
jove!

Gran festa de la fe
La JMJ va ser concebuda ara fa ms de
vint anys com un pelegrinatge jove a la
recerca de Jesucrist. s una gran festa de
la fe, on l'experincia de comuni i universalitat de l'Esglsia es fa possiblement
ms palesa que mai.
En la seva vintena edici, es preveu que
prop d'un mili de joves d'entre 16 i 35
anys arribin a Colnia per compartir dies
de reflexi i pregria, de joia i diversi,
d'aprofundiment en la fe i relaci fatema...
Imatges de nois i noies amb guitarres i ban-

esdevindr capital mundial de la joventut

cristiana. Ms de 500 bisbes i cardenals
agafaran tamb la motxilla i s'afegiran als
seus feligresos ms joves per esperonar la
.M.i.'!--- ' ' - V l d -

'i-'iri^

fe d'aquells que sn l'esperana de les seves dicesis i de tota l'Esglsia.

A Alemanya ja estan preparades ms de
500 activitats, entre catequesi, trobades de
pregria i actuacions artstiques on la fe es
concreta de les formes ms diverses: msica, dsmsa, perfomances... Com s ja tradicional, s'ha preparat amb especial inters una
multitudinria celebraci de la reconciliaci
i el Via Crucis de divendres a la nit. El colof el posaran les tamb massives trobades
amb el Papa, amb la vetlla jove de pregria
del dissabte i la solemne eucaristia de cloenda del diumenge 21.

Presncia catalana
La participaci catalana a Colnia esta
garantida amb ms d'un miler de joves.
Noms amb el Secretariat Interdioces de
Joventut de Catalunya i Balears ja n'han
confirmat la seva assistncia prop de 600,
sense comptar amb els qui hi van pel seu
compte o amb els diversos moviments i
congregacions d'mbit supradioces. La
peregrinaci organitzada des del SIJ far
escala a Luxemburg, on celebrar solemnement el 15 d'agost la festa de l'Assumpci de la Mare de Du. Han confirmat ja la
seva presncia entre els joves nombrosos
bisbes de les dicesis amb seu a Catalunya,
entre ells els dos metropolitants. Mns.
Pujol i Mns. Martnez Sistach; el de la
:i'.-i:l: :{*.-; I.'.-.'iij , :

i:

Seu d'Urgell, Mns. Vives, i els de les dues

noves dicesis germanes. Mns. Saiz i
Mns. Corts. Alguns d'ells fins i tot impartiran a Alemanya catequesis prvies a
la trobada amb el Papa.
Destaca en la delegaci catalana, i en
gaireb totes les delegacions, la presncia
de joves molt joves, d'entre 18 i 22 anys,
franja d'edat que en altres jornades no era
tan significativa. Tamb s interessant la
presncia d'alguns joves ms madurs,
que han superat fins i tot els 30 anys, i que
desprs d'un temps fora de l'Esglsia, volen fer una experincia transcendent i replantejar-se la seva fe. En aquest collectiu
s'emmarca la crida que el mateix Joan Pau
II va fer a la participaci de joves no practicants i fins i tot no creients en la JMJ
2005.
El lema de la jornada d'enguany Hem
vingut a adorar-lo ha convidat a un intens treball previ, tant a nivell catequtic
com espiritual. La veneraci de les relquies dels Reis Mags, que es troben a la catedral de Colnia segons una pietosa tradici, esdevindr un moment clau i ple de
significat. Com els Reis, cada jove s convidat a anar a la recerca de Jesucrist, reconixer-lo i adorar-lo. Aquest precisament ha estat des de la seva primera edici
el gran repte de les JMJ: la trobada amb Crist,
que s alhora trobada amb l'Esglsia, amb
els germans i amb un mateix. (S.G.)

- - I

Benet XVI connectar amb els joves des de la senzillesa

Amb quins desitjs cal que els joves viatgin a Colnia?
El centre de la trobada s sempre l'encontre
personal amb Crist. Joan Pau li ho subratllava
amb mfasi, I el lema d'enguany de la trobada
aix ho expressa admirablement: Hem vingut
a adorar-lo. Tamb Benet XVI ho ha comentat en diverses ocasions. s evident que la figura del Papa atrau i aix s lgic humanament,
per cal mirar a fons els textos i les motivacions per adonar-se que t o t est centrat en
aquest encontre personal insubstituble.
Recollir Benet XVi ei relleu de Joan Pau
li en la seva relaci amb els joves?
Jo crec que s. Tots els gestos i les paraules que Benet XVI
ha fet fins ara ens ajuden a descobrir un Papa que des de la
seva senzillesa connecta i s proper amb tothom. Amb els
joves no pot ser d'una altra manera. A Colnia tindr com
a gran missi fer arribar als joves la persona de Jesucrist.
Qu s el que vost troba ms fascinant de jes JMJ?
Aquestes trobades han ajudat i ajuden els joves a viure
la dimensi de catolicitat, d'universalitat de l'Esglsia. Tam-

b han de ser una profunda experincia d'encontre amb Du, amb l'Esglsia i amb un mateix. A mi m'impressiona pensar, que han estat
nombrosos els joves que, a travs d'aquests esdeveniments, han descobert el comproms cristi a fons i l'entrega generosa. En recordo alguns q u e , per e x e m p l e , s'han consagrat
totalment a Du.
Una trobada com aquesta, ha de rejovenir l'Esglsia a Catalunya?
Aquestes trobades sempre han ajudat els joves i han fet palesa la vitalitat de l'Esglsia. Benet XVI recordava a la missa d'inici del seu ministeri que l'Esglsia s viva. Ho deia pensant en
la quantitat de joves que van desfilar en actitud de pregria davant del fretre de Joan Pau II i que van assistir a les
seves exquies. Jo mateix tinc b,en present la trobada dels
joves d'Espanya a Cuatro Vientos amb el recordat papa Joan
Pau II. Ha estat la concentraci ms gran de joves que mai
ha tingut lloc en la histria d'Espanya. Molts joves la recorden vivament i dins el Departament de Joventut ha marcat
un abans i un desprs.

CAfALUNYA% C R I S T I A N A

en mtmeru i

7 juliol 2005

La joventut del Papa

600 joves viatjaran a Colnia amb el Secretariat Interdioces de Joventut (SIJ) de Catalunya i Balears
Gaireb 600 joves catalans escalfen ja motors
a l'espera de participar en un dels esdeveniments
eclesials ms apassionants de l'any: la XX Jornada Mundial de la Joventut. Procedents d'escoles
cristianes, moviments diocesans i parrquies, ms

de 10 autocars partiran el 14 d'agost vinent cap a

Colnia amb el desig de viure una experincia
nica de la universalitat de l'Esglsia. A Alemanya es trobaran amb centenars de milers de joves
d'arreu del mn que, com ells, volen seguir Jess

amb radicalitat. Seran uns dies per viure la fe a

moltes revolucions. Per experimentar l'alegria que
dna viure a fons l'Evangeli i per poder desprs, ja
de tornada a Catalunya i les Dies, contagiar-la en els
seus llocs habituals d'estudi, treball o apostolat.

! onstitueix un dels grups ms nombrosos que enguany partiran des de Catalunya

cap a la JMJ-ZOOS. Un grup nombrs i molt heterogeni, format per 19 religioses de la congregaci de les Missioneres Filles de la Sagrada Famlia de Natzaret
i per 30 nois i noies molts joves, sobretot estudiants de batxillerat de diverses
centres de la congregaci. En total 49 pelegrins disposats la majoria a viure intensament la seva primera Jornada Mundial de la Joventut; Al capdavant del grup hi
la germana Mar Snchez, una jove que als seus 32 anys exerceix com a mestra de
_ _, _ novcies i juniors a Espanya
de les Filles de la Sagrada Famlia. Ella ha estat la principal
impulsora del viatge, convenuda que la JMJ de Colnia ser
un moment de grcia, moment
per revifar l'Esperit i continuar
caminant vers all que Du ha
somiat i espera de cadascun de nosaltres. En els temps que ens ha
tocat viure assegura s molt
important fer una experincia forLa delegaci catalana comptar amb la presncia, ta d Du en comuni amb altres
d'una vintena de Joves Missioneres de Natzaret
joves. Tant de bo que la participaci en aquesta trobada ens faci ms adoradors del Crist en les coses i persones de cada dia!
Fundades per sant Josep Manyanet, les reUgioses Missioneres de Natzaret viuen
amb intensitat el carisma de l'educaci, tant del cor com de la intelligncia. El
seu repte ms encoratjador s propiciar l'encontre de nens i joves amb Crist.
Colnia ser un lloc i moment privilegiat per afavorir aquesta experincia.
La primera trobada amb el papa Benet tamb ser viscuda d'una manera especial, tot i que sense perdre de vista que el centre sempre ha de ser Jesucrist. La
germana Mar no dubta que Benet XVI connectar amb els joves, no tant per qui s
sin per a qui representa: Quant Jess hi s, l'xit est assegurat. Crec que all
que els joves agram al Papa afegeix s la radicalitat de la seva fe, s que sigui
testimoni veritable que all que fa realment feli s dir "sf' a Jesucrist.

'1 Moviment Cristi de Joves de Terrassa no se'n perd cap. A les nombroses
tctivitats i trobades que durant aquest curs han organitzat al si de la incipient
Delegaci de Joves del bisbat de Terrassa, aquest estiu se n'afegir una de ben
grossa: la Jornada Mundial de la Joventut a Colnia. Per a molts ser la primera
JMJ, i probablement per a tots ser el primer encontre en directe amb Benet XVI.
El grup egarenc est format per una quarantena de joves d'entre 16 i 28 anys
procedents de les parrquies del Sant Esperit, Sant Cristfol, Sant Pau i Sagrada
Famlia.
Experimentats ja
en trobades d'mbit
dioces i interdioces, els joves del MCJ
tenen moltes ganes
de trobar-se i fer experincia d'Esglsia
amb altres nois i noies d'arreu del mn.
Un viatge com
aquest, amb tot el que
implica de sortida del
pas i de trobada amb
El MCJ de Terrassa ha orientat el curs amb l'objectiu
gent tan diversa, pot
de la JMJ 2005.
esdevenir molt enriquidor per a tots, especialment per als ms joves, afirma Montse Fonoll, responsable de joves de la Sagrada FamUa de Terrassa.
La trobada de Colnia ser un moment privilegiar per crear conscincia diocesana. Des del bisbat de Terrassa viatjaran dos autocars juntament amb els de la
resta de dicesis catalanes amb joves procedents, entre altres, de Terrassa, la
Llagosta, Sant Quirze del Valls, Sabadell, Cerdanyola i Rub. No es perdr tampoc el viatge a Colnia el seu bisbe. Mns. Josep ngel Saiz, que, en aquest cas,
exercir tamb com a responsable de Joventut de la Conferncia Episcopal Espanyola.

| e r a la germana M. Carme Oltra, professora al collegi Mare Alberta de Palma

de Mallorca, les vacances sn un temps privilegiat per a l'evangelitzaci dels
joves. Noms aix s'entn que aquest estiu hagi-decidit embarcar-se amb quatre
alumnes del collegi amb destinaci a Colnia per participar en la XX Jornada
Mundial de la Joventut. S'afegiran a la Delegaci de Joves del bisbat de Mallorca,
els quals emprendran pelegrinatge
des de Barcelona,
juntament amb la
resta de dicesis
catalanes.
L'experincia
que es t en una
trobada aix s inoblidable comenta M. Carme,
de la congregaci
de religioses Puresa de Maria.
Els joves queden
marcats per a tota
No s la primera vegada que la germana M. Carme assisteix a
la vida. Viuen un
una gran trobada eclesial de joves.
abans i un desprs. Val molt la pena apostar-hi fort. M. Carme s conscient que les motivacions
del viatge poden ser molt diverses, i s possible que molts dels joves que hi van no
pensin gaire en el Papa, per al final tothom toma amb l'alegria d'haver pogut
compartir la fe amb joves de cultures i llenges molt diverses.
Aquesta jove religiosa de Puuresa de Maria s una fervent defensora de trobades
d'aquest tipus. Fa dos anys ja va anar amb un grupet de joves a la trobada del Papa
a Madrid, a Cuatro Vientos, i l'estiu passat van fer el Camino de Santiago. A ms
de per devoci, ho fa perqu est convenuda que en trobades com aquestes els
joves cristians descobreixen no noms que no s'acaba el mn, sin que la fe pot
ser viscuda de manera molt divertida.

a Delegaci de Joventut de l'arxidicesi de Tarragona es troba en un moment

i molt dol. Prova d'aix, n's la destacada presncia de joves en el pelegrinatge que les dicesis catalanes emprendran aquest estiu cap a Colnia. Un dels grups
ms significatius el formen els joves procedents de l'arxiprestat del Baix Peneds,
i concretament dels municipis del Vendrell, Albinyana, Calafell, Bonastre, Lloren.
del Peneds i Sant
Jaume dels Domenys..
Encapalats pel jove
prevere Mn. Ignasi Cabr, vicari del Vendrell,
una trentena de joves partiran el 14 d'agost proper
cap a Alemanya amb la
illusi de descobrir que
el seguiment de Jess s
molt important per a la
vida de molts joves com
nosaltres, explica Josep
Vidal, noi de 18 anys que
participar per primera
vegada en una JMJ.
Els joves tarragonins han fet diverses campanyes per.
Tenint en compte
recollir diners.
que per a la majoria dels
pelegrins tamb ser la primera trobada amb el Papa, els responsables del grup han
volgut preparar-la amb molta cura, tot treballant a fons, sobretot des de la component vivencial i de fe, la qual cosa implica participar en un esdeveniment d'aquest
tipus. A ms de les habituals rifes i activitats per tal de recaptar diners, els joves
del Baix Peneds van organitzar fa unes quantes setmanes una encisadora vetllada
d'encontre i pregria en la qual van participar una seixantena de joves. Van comptar amb la presncia de Paul Ponce, un jove artista de malabars professional, que
actualment viu a Coma-ruga i que ser l'encarregat de fer una actuaci davant del
Sant Pare. La seva actuaci en primcia davant dels joves tarragonins va deixar
tothom impressionat, assegura Josep Figueras, responsable del grup.

7. juliol. 300S

en mimefM a

CATALUNYA^ CRISTIANA 5

L'PNTREMiST/S

ri^Iiil^i'p^l^
<^^^s^^9B

Gaudeix organitzant grans esdeveniments eclesials. El seu dinamisme coordinant la participaci

del SIJ a la JMJ 2005 s viscut com a carisma,
ms encara, com a vocaci, des d'una opci clara
de servei i amor als joves, convenut que ara ms
que mai cal preparar llocs i espais adients perqu

puguin viiire l'experincia ms fascinant de la seva

vida: la trobada personal amb Crist. A les portes
ja de la JMJ a Francesc Figueras fa setmanes que
l'adrenalina li corre per les venes. Per moltes
raons, la de Colnia ser una jornada especial. Seran les primeres jornades sense Joan Pau II, el seu

artfex i gran impulsor, i alhora seran les primeres jornades sense Rosa Deulofeu, una de les persones que a Catalunya ms hi ha cregut. Tots dos la
beneiraii des del cel, assegura Figueras, que ja els
ha fet un Hoc privilegiat entre els joves catalans perqu no perdin detall i puguin fer-ne de les seves.

El gran repte de les JMJ s que els joves

visquin una trobada personal amb Crist
Amb qu es trobaran els joves ca- risma amb els joves. Jo semtalans que enguany acudeixin a la JMJ pre recordar una imatge
seva molt tendra a Tor Verde Colnia?
gata,
en la trobada de Roma.
Es trobaran altres joves amb inquie. tuds, amb ganes de seguir Crist, amb ga- Els joves van fer l'ona, i ell
nes de viure l'Evangeli, amb ganes de que'estava molt cansat,
compartir la fe. Seran uns dies de testimo- perqu eren llargues jornaniatge, de festa, d'alegria, de pregria, de des i molt emotives va fer
trobada amb l Du encarnat i, mai millor tamb l'ona. All va ser un
dit, amb un Du que, a Colnia on hi ha signe de correspondncia!
la tomba dels Reis Mags hem anat a Va ser un gest ms del seu
adorar-lo, a reconixer-lo com el nostre desig de voler estar amb els
Du. Ser una trobada d'Esglsia, amb el joves. I aix sense deixar de
nou Papa, amb els bisbes, amb els cape- parlar molt clar, perqu no
llans, amb els responsables pastorals i ani- ha rebaixat mai res. Ell ha
deixat clar que el cam de
madors.
Crist no s fcil, per tamUna de les grans preguntes s si
poc
que no s impossible.
Benet XVI connectar amb els joves
Ha posat els punts sobre les
com ho va fer Joan Pau II.
Jo crec que s. Ha estat un Papa que is i ha parlat molt clar del
ha sorprs des del comenament. Ve en un celibat, del matrimoni, del
moment difcil, un moment de canvi en la comproms dels joves...
societat, en un moment en qu l'Esglsia Joan Pau II ha deixat clar
s cridada a fer un procs intern molt im- que Du ens.convida a viuportant. A mi em recorda una mica Joan re un estil de vida diferent,
XXIII, un Papa que en principi destacava lliures i alegres, per sense
per la seva senzillesa i que semblava que oblidar mai la profunditat i
seria de transici, per que desprs va ser la responsabilitat de la vida.
^<Hem vingut a adoun home molt profund i decisiu per a l'EsFrancesc Figueras ja s un veter de les JMJ.
rar-lo.
A una joventut ms
glsia. L'Esglsia necessita avui una sacsejada, una nova Pentecosta. Hi ha gent engrescada per l'activisme que per l'ado- ma que se n'anava a dormir i la primera
que parla del Vatic III, jo penso ms avi- raci, qu els ha de dir aquest lema?
que es llevava. Volia que els joves visquesat que del Vatic II encara hi ha moltes
Que som cridats a descobrir l'interi- sin r experincia i que ning no pogus
coses a portar a terme. Penso i espero que or de l'home. Es un dels grans reptes que dir que havia anat a la JMJ i que n'havia
els joves connectin amb Benet XVI, i amb tenim, perqu noms des de l'interior ens tomat buit. Volia que fessin alguns passos
els cardenals i bisbes que hi assisteixen.
podem trobar amb Du. No podrem tro- ms en el seu cam de fe... El seu gran repte
Qu demanen els joves cristians bar-nos mai amb el Du que portem dins, era evitar que ning no toms sense tenir
encarnat en nosaltres mateixos, si no cer- una experincia personal de trobada amb
d'avui al nou Pontfex?
En el fons, els joves d'avui no de- quem moments de silenci, de trobar-nos Crist, de viure aquest Crist encarnat a la
manen grans coses: demanen que se'ls amb nosaltres mateixos, de fer parntesi,... seva vida.
escolti, que s'estigui al seu costat i se'ls i des del silenci escoltar Du, trobar-nos
Com viviu l'absncia de la Rosa en

amb Du cara a cara amb una cita com aquesta?

estimi. L'actitud del Papa
i de l'Esglsia en general
els ulls del cor. En jornaNo podem negar que la trobem molt
ha de ser com la de Jess
des com aquesta un dels a faltar, per la Rosa s present d'una alM^Esglsia
amb la prostituta. Cal
nostres grans reptes s tra manera. Prova d'aix s que ja est
necessita avui
acollir tal com s, i estipotenciar que els joves donant molts fruits. La Rosa era una permar, i un cop acollida i
una sacsejada visquin aquest aprofundi- sona humana excepcional, amb aquesta
estimada, conduir-la cap
ment en el seu interior. entrega, amb aquesta disponibilitat... La
a la Veritat. Aquesta ha de ser l'actitud de Que es puguin trobar amb aquest Du que Rosa vivia i transmetia Crist profundal'Esglsia com a mare. Acollir i estimar porten en el seu interior i, sentir com els ment. Era una persona que pregava diriels joves, que sn a vegades rebels, dif- estima. Si arribem a suscitar aquesta ex- ament, que tenia una profunditat d fe molt
cils..., per que alhora et donen moltes sor^ perincia, tenim molt de guanyat. La fe i gran, que havia estat interpellada per Du
preses. Ms enll de les aparences hi ha tot el que representa esdevindr llavors, i havia dit que s. La gent la troba a faltar,
alguna cosa ms profunda. Els joves sn no una creena sin una convicci del cor, per l'experimenta d'una altra manera.
com aquella fusta que cal treballar. L'ar- a travs de la qual s'entn de veritat qu Molta gent li demana coses i hi ha resposbre en si ja s molt maco, si es talla, una significa ser fill de Du.
tes. Hi ha coses evidents que passen, sigmica menys, per desprs l'artista en pot
Insistia molt en aquesta experin- nes senzills en coses normals, per molt
fer meravelles.
cia Rosa Deilofeu. Tamb la de Col- macos. En aquest viatge, tant al principi
com al final, es demanar la seva interSer la primera JMJ sense Joan nia ser la primera JMJ sense ella...
Pau II, el seu inventor. Se'l trobar a
S, i tamb per aix ser molt espe- cessi i la tindrem sempre molt present.
faltar?
cial. Quan la Rosa anava amb els joves
Quina actitud cal per viure la tro1 tant. Joan Pau II tenia un gran ca- estava totalment pendent d'ells, era l'lti- bada de Colnia amb intensitat?

A nivell de grup, hem insistit molt

en el fet d'anar a Colnia amb el sentit de
pelegrinatge. Sempre ho hem fet aix. I en
aquest cas, ho fem com els Reis Mags, que
vingueren d'Orient conduts pels estels
que els portaren fins a Betlem. Davant del
portal el van adorar i li van oferir or, encens i mirra. s important treballar tamb
l'actitud de reverncia que l'home ha de
tenir vers Du, de reconixer que Du s
Du. Desprs de la feina, dels exmens,
d'un curs amb moltes coses... anem a la
catedral de Colnia, en process, on hi ha
la tomba dels Reis Mags, amb el sentit de
pelegrinatge a la cova de Betlem. Anem a
adorar el Fill de Du. Com en tot pelegrinatge, el viatge no s fcil, hi haur moments de cansament, de convivncia difcil... Caldr renunciar a coses d'un mateix,
i estar per l'altre, per el ms important s
que hem vingut a adorar-lo i hem vingut a
adorar-lo plegats.
Alguns, fins i tot de dins l'Esglsia,- acusen els joves que assisteixen a
aquestes trobades de papolatria, qu en
pensa?
A mi personalment no m'agrada aix
dels papaboys... Sona a collectiu radical
al voltant del Papa i no s aix. Els joves
van a les jornades a viure una experincia. No sempre s'est pregant o parlant de
Du. Tamb s mlt important la capacitat d'aplegar-se, de trobar-se, de fer gmp i *
ajudar-se mtuament. A mesura que avana el pelegrinatge, els valors de l'Evangeli es van encamant, i es poden veure gestos maqussims que demostren que
realment l'altre m'importa.
Com es plantegen els joves d'avui
les JMJ?
El jove d' avui viu aquest tipus de trobada com una trobada a nivell de grup. s
poca de vacances, poca d'estiu, una poca en la qual volem recordar que la fe.no
fa vacances. s una poca en qu el jove
dedica un temps a aprofundir la seva fe.
s com una mena d'exercicis, de convivncia, de trobada o formaci.... Un aprofundir en aquest cam de fe viscut en la
universalitat de l'Esglsia. Podrem viure
rrioments de pregria amb joves del
Congo, de Costa Rica o de Nova Zelanda.
Ens aplegarem gent molt diversa. Ser
molt enriquidor per als joves, perqu es
podran adonar que la fe que ells professen
cada dia, en el seu grup, parrquia o comunitat, no s'acaba all, sin que tamb
es pot viure a nivell intemacional. El sentit d'universalitat encoratja el jove a fer
un pas ms en el seu seguiment de Jess.

Reportatge: Samuet Gutirrez

o D'AMICS DE
o
<
<r^

mm

-;t\-lwi-^^". %Vfi

CATALUNYAO

Pelegrinatges a

TERRA SAMTA
Especials solidaritat amb els nostres germans
Pelegrins

de la Paraula

al pas de Jess

Del 14 al 21 de novembre
Del 27 de desembre al 3 de gener del 2006

MERCATRAVEL

A M B L'ASSISTEMCATECNLCA DE

S.A.

Gceis

De 17 al 21 de setembre

Pelegrinatge

ROMA

Del 26 de novembre al 13 de desembre

ARGEIMTIIMA

De les cascades de
L'Iguaz en plena
selva tropical a les
geleres del sud a la
Patagnia dels Andes, i

Amics de Catalunya Cristiana

Pera ms.Informaci:
(per telfon, per correu o b personalment):
c/ C o m t e s d e B e l l - l l o c , 6 7 - 6 9 , 3 r pis - 0 8 0 1 4 B a r c e l o n a , Tel. 9 3 4 0 9 2 7 0 0 - Fax 9 3 4 0 9 2 7 0 1

7 . juliol. 2005

CATALUNYA+= CRISTIANA

esglsia en el mn
Joan Pau 11 ja camina cap als altars
Obertura oficial de la causa de beatificaci de Karol el Gran
CIUTAT DEL VATIC. Al vespre de la
solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, Roma va
viure l'inici de la causa de beatificaci del seu
Papa durant els darrers 26 anys, Joan Pau n. La

sessi d'obertura, presidida pel cardenal Camilo Ruini i amb assistncia de joves que clamaven
sant subito (sant ja, de seguida), va tenir lloc
a la baslica major de Sant Joan del Later. Aqu

han comenat les investigacions diocesanes sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat del
servent de Du (ara ja se'l pot anomenar aix)
Karol Wojtyla.

l papa Benet XVI havia anunciat el 13 de

maig dia de la Mare de Du de Ftima
que s'obriria la causa grcies a la dispensa que ell
mateix havia concedit i que escura el perode
prescriptiu de cinc anys, temps que cal esperar
des de la mort fins a la possibilitat d'obrir una
causa de beatificaci.
La causa s'ha obert a Roma perqu el Papa va
morir-hi. Ara el Tribunal Dioces de Roma recollir i analitzar els escrits sobre la vida del
servent de Du i escoltar els testimonis. Si el
veredicte s positiu, la documentaci passar a
la Congregaci per a la Causa dels Sants, on
seguiran els estudis, incloses les competncies
mdiques per analitzar possibles miracles. Sn
centenars les cartes que arriben al Tribunal
Dioces de Roma amb suposats miracles de
Joan PauTI. La majoria de les missives arriben
d'Amrica Llatina.

La causa t una pgina web, tamb en castell:

www.JohnPaulIIBeatification.org. La pregria
per implorar favors per intercessi del servent de
Du Joan Pau n s: Oh Trinitat Santa, us donem
grcies per haver concedit a l'Esglsia el papa
Joan Pau II i perqu en ell heu reflectit la tendresa
de la vostra paternitat, la glria de la creu de Crist
i l'esplendor de l'Esperit d'amor. Ell, confiant
totalment en la vostra infinita misericrdia i en
la maternal intercessi de Maria, ens ha mostrat una imatge viva de,Jess Bon Pastor,
indicant-nos la santedat, alt grau de la vida
cristiana ordinria, com a cam per arribar a la
comuni eterna amb Vs. Concediu-nos, per la
vostra intercessi, i si s la vostra voluntat, el
favor que implorem, amb l'esperana que sigui
aviat incls en el nombre dels vostres sants.
El cardenal Ruini va presidir la sessi d'obertura.

Famlia, lactat sana i escola,

t e m e s del Papa en la
visita al Quirinal
ROMA. La calor humida i incmoda de la Roma de finals de juny no
va impedir que el Papa segus el seu
programa. Amb ulleres de sol, va sortir
del Vatic el 24 de juny, es va aturar a
la plaa Vencia a saludar l'alcalde de
Roma, Walter Veltroni, i va continuar
fins al palau del Quirinal, seu de la
Repblica. All va ser rebut pel president Cario Azeglio Ciampi i per la seva
dona, Franca, que li va dir: Santedat,
no era ficil guanyar-se el cor de la gent
desprs d'un gran Papa, i vost ho ha
aconseguit.
Els temes abordats pel Papa en la
seva primera visita al Quirinal van ser
la tutela de la famlia fonamentada en
el matrimoni, la defensa de la vida i
l'escola, aix com n concepte de sana
lacitat de l'Estat. La visita del Papa
correspon a la visita que el president li
va fer al Vatic el 3 de maig. Entre'les
persones que van assistir a l'encontre
hi havia dos expresidents italians,
Francesco Cossiga i Oscar Luigi Scalfaro, a ms del president de la Cambra
dels Diputats, el del Senat, i el primer
ministre Silvio Berlusconi. El Sant Pare
va recordar que les relacions entre l'Esglsia i l'Estat itali es basen en el
principi fonamental enunciat pel Concili Vatic II que la comunitat poltica
i l'Esglsia sn independents i autnomes en el seu propi camp. No obstant
aix, totes dues estan al servei de la
vocaci personal i social de les mateixes persones.

Per aix s legtima una sana lacitat de l'Estat en virtut de la qual les
realitats temporals es regeixen segons
les seves prpies normes, sense excloure les referncies tiques que troben el seu ltim fonament en la religi.
L'autonomia de l'esfera temporal no
exclou una ntima harmonia amb les
exigncies superiors i complexes que
deriven d'una visi integral de l'sser
hum i de la seva destinaci eterna.
El Papa voldria que el poble itah,
no noms n renegui del patrimoni
cristi que forma part de la seva histria, sin que el conservi perqu continu produint finits- dignes del passat.
Confio que Itlia, sota el guiatge savi i
exemplar dels qui estan cridats a govemar-la, continu desenvolupant en
el mn la missi civilitzadora que l'ha
caracteritzat al llarg dels segles. En
virtut de la seva histria i de la seva
cultura, Itlia pot aportar una contribuci molt vlida, en particular a Europa,
ajudant-la a tomar a descobrir aquelles
arrels cristianes que la van fer gran en
el passat i que poden afavorir encara
avui la unitat profunda del continent.
Benet XVI va assenyalar que entre
les nombroses preocupacions de l'inici
de pontificat que han d'interessar tamb als responsables de l'administraci
pblica, s'inclouen el problema de la
tutela de la famlia fonamentada en el
matrimoni, com s reconeguda per la
Constituci italiana, el de la defensa de
lvidahumanaieldereducaci.('MZ).fi.j

MIriam Dez i Bosch

Presentat el C o m p e n d i del
C a t e c i s m e d e l'Esglsia catlica
CIUTAT DEL VATIC.El Compendi del Catecisme, presentat el 28 de juny a
Roma, s simple, accessible, clar i sinttic.
Segons el Papa, el text s molt til perqu
cont tots els elements de la fe i la moral
formulats de manera dialgica ^preguntes i
respostes per tal que tothom l'entengui. s im text de referncia segur i
autntic per a l'ensenyament de la doctrina catlica, explica Benet XVI, i
insisteix en el fet que el nou text no
afegeix ni treu res al nou Catecisme de
l'Esglsia cathca pubUcat el 1992. El
mateix Papa ha participat en la seva
elaboraci. Per a ell, no es tracta d'un
> nou catecisme sin d'un renovat anunci
de l'Evangeli avui.
El cardenal Daro Castrilln, membre
de la comissi especial que ha elaborat
aquest petit catecisme en forma de pregunta i resposta va agrair al Papa el do
del volum i h va donar les grcies pel
text. A l'homilia, el Papa va recordar que
la necessitat d'un catecisme en versi
reduda ja es va yeu-e el 1992, quan es va
publicar el nou Catecisme de l'Esglsia
catlica. Benet XVI va dir que volia que
el catecisme arribs idealment a tota
persona de bona voluntat que vulgui conixer
les insondables riqueses del misteri salvfic
de Jesucrist.
El Papa va comentar que la brevetat de les
respostes afavoreix la sntesi essencial i la
claredat de la comunicaci. El Compendi
inclou algunes imatges sacres que volen ajudar, segons el Papa, a l'anunci evanglic i
expressen l'esplendor de la veritat catlica.
El Pontfex va Uiurar un exemplar del Cate-

cisme a dotze grups de persones que representen la catolicitat de l'Esglsia, des d'un cardenal fins a una famlia. Quan el va lliurar a tres
noies catequistes s'hi va entretenir ms estona
que amb els altres, potser perqu, com havia
demanat abans, el Catecisme pot ser una bona

El Papa va lliurar el Compendi a diferents

persones.

eina per a la nova evangelitzaci i la catequesi.

El text t 205 pgines, 598 preguntes i
respostes, 15 imatges i un apndix amb oracions principals i algunes frmules de la doctrina com Vngelus o el Salve Regina, que el
Papa anima a aprendre's de memria en llat.
El catecisme redut s'articula en quatre parts:
Professi de fe; Celebraci del misteri
cristi; La vida n Crist i L'Oraci del
Senyor: Parenostre. (M.D.B.)

CATALUNYA^ CRISTIANA

eslest^^ eii mon

7 . juliol. 2005

Espanya

Critas espanyola, compromesa

amb les vctimes del tsunami
Es compleixen sis mesos de la catstrofe que va assolar el sud-est asitic
MADRID. Quan es compleixen ss mesos del devastador sisme mar que el 26 de desembre va assolar les
costes d'Indonsia, de l'ndia, de Sri Lanka i de Tailndia, Critas espanyola fa balan de la seva actuaci a
favor dels milions de damnificats d'aquesta catstrofe

des de les hores immediatament posteriors. Critas

espanyola ha comproms per als diferents plans de
reconstrucci i de rehabilitaci posats en marxa per les
Critas nacionals dels pasos afectats un total
d'11.538.052 euros.

ls fons aportats a la Confederaci Critas pels donants espanyols a travs

de la campanya Critas amb el Sud-est
Asitic ascendeixen a 25 milions d'euros.
El treball de Critas espanyola s'ha desenvolupat dins de l'operaci conjunta d'emergncia posada en marxa al si de la xarxa
internacional de Critas, sota el lideratge
de les mateixes Critas locals de les zones
afectades i amb el suport de diversos equips
d'experts internacionals de l'organitzaci
especialitzats en la resposta a catstrofes
naturals.
En la majoria de les zones sinistrades
pel sisme mar s'ha passat ja de la fase
d'emergncia a les fases de postemergncia i de reconstrucci. Totes les activitats
de la xarxa de Critas es porten a terme
d'acord amb els respectius plans de rehabilitaci dissenyats per les Critas de l'ndia,
de Sri Lanka, d'Indonsia i de Tailndia a
tres i cinc anys vista, i que sumen en
conjunt un total de 208.452.239 euros.
Critas espanyola ha decidit establir
per a aquesta campanya un pla de treball
conjunt amb la Conferncia Espanyola de
Religiosos per executar 1' acci a favor dels
damnificats del tsunami a les zones ms
afectades i, en especial, a les que presenten
ms dificultats, a travs dels missioners
presents als pasos afectats. Al sud-est asitic hi ha actualment uns 400 missioners
espanyols. Tots ells comparteixen la seva
vida amb les poblacions ms empobrides atenent les necessitats dels afectats,
en estreta collaboraci amb el personal
i els voluntaris de les Critas locals i
amb la pastoral social de conjunt de les
dicesis.

La situaci als pasos afectats

El pla de reconstrucci dissenyat per
Critas ndia puja a 60.710.077 euros, al
qual Critas espanyola ha respost amb fons
per valor de cinc milions d'euros. El treball
se centra en els estats de Kerala, d'Andhra
Pradesh i de Tamil Nadu. L'ajuda d'emergncia facilitada des del 26 de desembre
als damnificats s'ha centi'at en els aspectes
d'alimentaci; subministrament d'aigua
potable; programes de salut; plans de sane-

Constituda la
Comissi IVlixta
Esglsia-Estat
MADRID. El 23 de juny es va
constituir la Comissi Mixta Esglsia i
Estat sobre qestions d'educaci i va
celebrar la seva primera reuni. En
aquesta primera trobada la Conferncia
Episcopal va exposar la seva preocupaci per l'educaci espanyola en general, perles dificultats que genera l'avantprojecte de llei orgnica d'educaci pel
que fa a l'escola d'iniciativa social, la
llibertat d'ensenyament, la novai matria d'ducaci per a la Ciutadania i les
concrecions al contingut de la disposici addicional segona sobre l'ensenyament de la religi i els seus professors.
Els prelats van recordar que la religi
s'ha d'impartir amb les mateixes condicions acadmiques i didctiques que
la resta de les rees. La reuni va ser
cordial i respectuosa, i es va acordar de
continuar el dileg al juliol per concretar el desenvolupament de la llei pel que
fa a l'ensenyament i l'estatut jurdic
dels professors. (SIC)

L'ancianitat en la
vida religiosa
S'ha complert mig any del devastador tsunami.

jament; repartiment d'estris domstics;

allotjament temporal, i lliurament de material escolar. Aix mateix, Critas ndia ha
comenat a executar la fase de rehabilitaci, que tindr una vigncia de cinc anys.
S'hi inclou la construcci d'habitatges, la
recuperaci de la flota de pesca costanera,
un ambicis programa de microprojectes,
el pla Sou per treball i una mplia bateria
de plans de formaci femenina i juvenil.
El pla de reconstrucci posat a punt per
les Critas locals d'Indonsia ascendeix a
18.200.984 euros, als quals Critas espanyola ha contribut amb 500.000 euros. El
treball es desenvolupa de forma prioritria
a la provncia d'Aceh i al nord de l'illa de
Sumatra. Dins de les accions d'emergncia realitzades destaquen els plans d'alimentaci; l'entrega d'estris domstics;'
l'acollida a desplaats; un programa d'albergs temporals; sistemes d'aigua i de sanejament en quatre camps, i un programa
d'atenci psicolgica. Pel que fa a la rehabilitaci, les Critas locals centren la seva
atenci en les segents rees: ajuda agrcola; construcci d'habitatges; pla de formaci mdica a llevadores, personal paramdic.i voluntaris, aix com la reconstrucci
d'un hospital i una clnica. Al pla s'inclouen tamb'plans de reconstrucci d'escoles i d'infraestructures.
Les accions que Critas singalesa ha

previst en el pla de reconstrucci ascendeixen a 123.998.536 eros, 2.075.680 euros

dels quals han estat compromesos per Critas espanyola. Les zones d'inters prioritari sn Galle, Colombo, Jaffna i Batticaloa. Critas Sri Lanka ha fet una tasca
important en els camps d'alimentaci i
d'aigua potable, repartiment d'estris domstics, allotjament temporal als damnificats, i programes de salut i de^sanejament.
Entre els plans de rehabilitaci que han
comenat a executar-se sobresurt un programa de construcci d'habitatges, un important pla de recuperaci pesquera i un
projecte de rehabilitaci escolar.
Critas tailandesa ha dissenyat un pla:
de reconstrucci per valor de 5.542.642
euros. Critas espanyola hi ha respost amb
una partida de 3.962.372 euros. Les zones
d'actuaci preferent identificades per la
xarxa de Critas sn Krabi, Phuket i
Phangnga. L'ajuda d'emergncia prestada
per Critas Tailndia als damnificats s'ha
centrat en la distribuci d'alimentaci infantil i subministrament d'aigua potable a
set localitats, a ms d'assistncia sanitria
i plans de sanejament. En la fase de rehabilitaci es preveu la reconstrucci d'habitatges, la recuperaci de la flota pesquera,
un programa escolar, un pla d'ajuda a ancians i un programa de microprojectes.
(C.C.)

Reuni d e la P e r m a n e n t d e la CEE
MADRID.Els bisbes membres de la Comissi Permanent de
la Conferncia Episcopal Espanyola van celebrar a Madrid, del 21
al 22 de juny, la seva CXCIX reuni. Els bisbes es van aturar en una
valoraci positiva de la iniciativa presa pels laics per manifestar el
seu desacord davant de les reformes legals que lesionen els drets
del matrimoni i de la famlia. En relaci amb la pobresa i la fam,
els prelats van reflexionar sobre la necessitat de continuar donant

suport a la tasca dels missioners i de les organitzacions eclesials.

Tamb es va conversar sobre les lnies mestres que ha d'assumir el
nou pla pastoral de la CEE. Aix mateix, es van revisar els balanos
i les liquidacions pressupostries de l'any 2004 del Fons Com
Interdioces, de la CEE i dels seus organismes i institucions que
hauran de ser sotmesos a aprovaci en la prxima Assemblea
Plenria. (SIC)

MADRID. L'envelliment de la
vida religiosa comporta una crisi institucional per tamb implica una oportunitat per a les congregacions i eJs
instituts religiosos. Aix ho creu el religis camil Jos Carlos Bermejo, que va
participar en una trobada convocada
pel DpartamentdeFormacidela Conferncia Espanyola de Religiosos el 17
de juny, a Madrid, sobre l'ancianitat en la
vida religiosa. El religis camil, que s
director del Centre d'Humanitzaci de la
Salut a Madrid, va alludir a la crisi
d'identitat, d'autonomia i de pertinena
per part dels religiosos ms grans, a ms
de la institucional, perqu hi ha el risc de
no cedir el protagonisme a les noves
generacions, d'ensorrar-se emocionalment i espiritualment per les prdues, de
reduir-se a un grup de vells tristos incapaos de gestionar, de voler perviure a
tota costa "important" persones de pasos on s ms necessria la tasca assistencial i evangelitzadora que sn capaces d'exercir les institucions religioses.
Bermejo va assenyalar que la crisi
d'envelliment tamb implica l'oportunitat de reconixer el protagonisme
dels seglars en l'Esglsia, d'aprendre a
descobrir nous valors, de posar els carismes al seu lloc: a l'Esglsia, no en els
grups de consagrats. Per superar aquesta situaci crtica, l'expert va proposar
el recurs a la formaci: Per tal de
consolidar les claus fonamentals de la
vida consagrada i que no mori abans de
morir biolgicament; per tal d'envellir
saludablement, integrant les prdues,
elaborant els dols, prevenint patologies
fsiques i mentals; per tal de tenir cura
de les persones grans, tant fsicament
com en els mbits d'estimulaci psicosocial i espiritual; per als cuidadorsgerocultors de les infermeries religioses, en tots els mbits necessaris per a
una cura holstica. (Ivicon)

7 . juliol. 2005

esle<^^meimon

CATALUNYA^ CRISTIANA

JOAN GDAYOL. BISBE DE LA PRELATURA PERUANA D^AYAVIRI

Cerquem l'autenticitat de l'Evangeli

al servei del poble de Du
Joan Gdayol, natural de Matar, fa ms de quaranta anys que
s al Per i gaireb catorze que s bisbe deia prelatura d'Ayaviri.
Recentment ha estat a Barcelona pr participar en la inauguraci
de l'exposici de Mans Unides, en collaboraci amb altres entitats,
Fem del mn la terra de tothom. Mns. Gdayol s una persona
vital, alegre i senzilla, que no ha perdut les seves arrels catalanes. A
travs de les seves paraules, ens arriba la veu del Sud tants cops
silenciada.
Com s la prelatura d'Ayaviri?
s un altipl, una extensi com tot
Catalunya, s a dir, 32.000 km^, amb altures de ms de 5.000 metres i selves a nivell
del mar prcticament. Hi ha contrast de
temperatures, de paisatges, de taranns...
tant pujar i baixar, uns 30 o 40 cops l'any,
m'ha afectat la salut. L'any passat vaig
tenir una trombosi en una cama i els metges m'han dit que ja no puc pujar fins a
aquestes altures. Aix m'entristeix molt
perqu haur de deixar-ho. Ja li he demanat al Sant Pare que em baixi a la costa i
espero que a finals d'any tindr resposta.
Quina valoraci fa d'aquests anys
com a bisbe?
^ E n arribar a la prelatura, m'ha tocat
ser bisbe de tot i de tothom. Com a salesi
que sc, des de l'especialitat de fsicamatemtica, sempre he donat supo'rt a les
escoles tcniques perqu crec que s el
qu ms necessita la joventut d'all. Jo hi
vaig arribar en l'poca del terrorisme de
Sendero Luminoso i no em podia desentendre de tot el que afecta els drets humans, la defensa dels orfes, dels afectats
per la violncia, de les dones abandonades.. . tamb ens ocupem de la part agropecuria, de la coordinaci de la salut, de
l'educaci, de l'organitzaci dels animadors cristians, dels catequistes...
La tasca dels laics s vital?
La nostra Esglsia s molt participativa, on els laics sn els principals actors
perqu assumeixen les principals responsabilitats. Sent gent senzilla, que amb prou
feines sap llegir, fa servir molt la Bblia i
fa vida la Paraula de Du. Hi ha un testimoni molt important de laics compromesos. El ms bonic, per a mi, s que ells es
responsabilitzen de la seva Esglsia. Al
llarg d'aquests anys cada cop admiro ms

aquesta gent tan pobra que viu en

situacions tan difcils i que t una
espiritualitat i unes vivncies extraordinries. Sn mestres d'Esglsia i de societat. En el treball
pastoral hi ha una gran creativitat
i iniciativa i molta organitzaci.
Cerquem l'autenticitat de l'Evangeli al servei del poble de Du. La
nostra Esglsia s molt senzilla,
molt propera i incorporem en les
nostres celebracions els costums
qutxues i aimares de la zona andina, que sn molt bonics. La litrgia s molt celebrativa i alegre.
Qu s el que ms l'amona en
aquests moments?
M'amoma molt veure que ja han
passat diversos governs que no tenen sensibilitat social i que noms volen robar,
amb poltics que tenen uns sous escandalosos. Podent fer tant, en un pas tan ric, es
fa tan poc! Aquesta s la pena que sentim
tots. Com que els joves no troben feina
han de marxar a fora. Al pas no tenen
sortida ni hi ha estabilitat laboral. Hi ha
tanta necessitat, que els empresaris abusen dels treballadors. Tamb, hi ha molta
delinqncia perqu els joves han de sobreviure. Hem arribat a uns nivells de
desesperaci molt grans, malgrat que la
gent aguanta moltssim. Aix s molt trist
i nosaltres intentem formar els lders del
poble.
Com?
Tenim persones que ocupen alcaldies o que sn regidores, a les quals formem
perqu s'interessin, no per la seva butxaca, sin pel b com. Per aquests sn una
minoria. A ms, al Per hi ha molta diferncia entre la poblaci de la costa, la de la
serra i la de la selva. Entre ells mateixos hi

Trobada d e les Obres

Mssionals Pontifcies
MADRID. Del 21 al 23 de juny els delegats diocesans de Missions i directors
diocesans de les Obres Missionals Pontifcies (OMP) van celebrar a Alcal de Henares
les jornades anuals i l'assemblea anual. En les jornades es va evocar la figura missionera
de Joan Pau 11 i les intervencions de Benet XVI sobre l'activitat missionera de l'Esglsia.
En l'assemblea es va incidir en algunes de les prioritats del curs vinent: formaci
missionera dels fidels, seminaristes i capellans; la difusi de l'esperit missioner en els
processos de formaci cristiana dels joves; l'atenci als mitjans de comunicaci per
posar a la seva disposici la informaci sobre l'activitat missionera; l'increment de les
aportacions econmiques dels fidels a favor de les missions; la relaci amb els
missioners que treballen, enviats per les comunitats locals, als territoris de missi; la
collaboraci amb la Comissi Episcopal de Missions en l'elaboraci del pla d'acci
triennal i la celebraci del V centenari del naixement de sant Francesc Xavier. L'assemblea va concloure amb una ponncia sobre el missatge del Papa per a la jornada
missionera del Domund 2005 amb el tema Missi, pa partit per al mn. (SIC)

Mns. Gdayol.

ha molta discriminaci. Aqu cal fer molta

feina de formaci, de conscienciaci... Jo
no hi he anat per substituir ning, sin per
ajudar.,La meva alegria s que tot all ho
continun ells mateixos. Volem mostrar al

poble que ells mateixos poden millorar les

seves condicions de vida.
Vost representa la veu del Sud, es
fa sentir aquesta veu?
Es molt difcil fer-nos sentir perqu
parlem un altre llenguatge i no tenim traductors. Cal tendir cap a la globalitzaci
del voluntariat, sobretot a partir dels joves. Les ONG haurien de canalitzar les
seves ajudes a travs d'aquests mateixos
joves que van als pasos del Sud a tocar la
necessitat de prop. Els joves podrien ser
els nostres traductors. D'altra banda, el
voluntariat s una forma de pregar, d'expressar la fe, d'estimar Du i el prxim
amb els fets. L'anivellament entre el Nord
i el Sud ha de venir des de la fe i des de la
solidaritat del compartir, a travs dels
joves que tinguin capacitat de decisi.
s possible fer del mn la terra de
tothom, com diu Mans Unides?
^Tenim el dret i l'obligaci de ser
felios, per cal parlar de felicitat plena,
d'aquella que surt de dins. s la satisfacci de compartir, de ser solidaris no nicament amb els nostres diners, sin amb el
nostre temps.

Rosa Maria Jan Chueca

Saps qu sent un missioner

quan rep notcies de casa?
.''^p^jh^i --^M^^M
>
^,

i3

/]-rl^=^'

'IF

i^ JHM^MISSIONER
Amb-la teva aportal,=^
ells o elles i encara
ms persones llegiran
CATALUW^ CRISTIANA^

^S*

sc=:5a f-

..'f#r ".

gM'.

^.:?^A

.fe==sE?==<- '^^5;'^cada=setmana
,
.'^^ "

?Ss

Marqueu amb una "x" les vostres preferncies:

Preu d'una subscripci missionera: Amrica i frica: 188,80
sia i Oceania:
254,32
Missioner Q
Missionera

D
D
O

(Es pot mantenir correspondncia)

Nom i cognoms
Adrea
Poblaci

Provncia'

FORMA DE PAGAMENT:
Adjunto xec nominatiu [U

C.P.

Domiciliaci bancria

Titular I

1
Entitat

1 1 1 1 1

Oficina

1. 1 1 1 1

DC

l l i

Data 1

1
Compte

1 1 1 I 1 I 1 I 1 11

Envieu aquesta butlleta a: CATALUNYA CRISTIANA

Comtes de Bell-Uoc, 67-69, 08014 Barcelona - Tel. 934 092 810 -Fax 934 092 820

10

CATALUNYA^ CRISTIANA

veu

7 . juliol. 2005

Paraula i vida

Llus Martnez Sistach

Arquebisbe de Barcelona

Conduir responsablement
A

vui les carreteres i les autopistes sn per a gaireb

tothom ben familiars. Cada dia es viatja ms.
L'estiu s un perode de l'any en qu augmenten els
viatges amb motiu fonamentalment de les vacances.
D'alguna manera ens estem familiaritzant amb el nombre d'accidents de circulaci. Les xifres diuen que cada
any moren al mn, per accident de circulaci, unes trescentes mil persones i que ms de vuit milions en queden
ferides.
Amb motiu de la Jornada de Responsabilitat en el
Trnsit, celebrada el passat diumenge, i de la festa de
Sant Cristfol, patr dels automobilistes, que s'escau
avui, bo ser que pensem una mica en el deure civil i
moral de conduir observant les normes i els senyals de
trnsit, amb prudncia i solidaritat. Aquelles xifres
terrorfiques haurien de fer-nos prendre conscincia de

la nostra responsabilitat quan condum, i de fer-ho amb

un sentit ben afinat de la justcia i de la caritat.
La causa de la majoria d'accidents de circulaci sn^
les fallades humanes: velocitat excessiva, avanaments
prohibits, manca de respecte als senyals de trnsit,
excs d'alcohol, etc. No hi ha dubte que conduir malament, imprudentment, en males condicions fsiques o
psquiques, s una patent d'homicida o de sucida.
Tota vida humana s valuosa i important. Per el
ms trist s que la majoria d'aquestes vctimes sn
persones joves en plena primavera de la vida, i que el
90% de causes dels sinistres sn infraccions del codi de
circulaci. Augmenten molt, per causa d'aquests accidents de circulaci, les persones joves hemiplgiques, que
veuen limitades les seves capacitats per a tota la vida.
La vida i la salut fsica sn dons preciosos confiats

Als quatre vents

Jaume Pujol Balcells

"Arquebisbe de Tarragona i Primat

Font i cimal de la vida

L

'Eucaristia s font i cimal de tota la vida cristiana; aix ho afirma el Concili Vatic II en la
Constituci sobre l'Esglsia.
Des que Jess va pujar al Cel i ens va enviar l'Esperit
Sant de part del Pare el dia de la Pentecostafinsque tomi
gloris a la fi del mn, ens trobem en el temps de
l'Esglsia. En aquest perode el Crist viu i actua en
l'Esglsia, per comunicar-nos els fruits de la seva acci
redemptora, que va acomplir amb el seu lliurament al
Pare, principalment amb la seva mort i resurrecci.
En una de les setmanes precedents considervem
que la celebraci de l'Eucaristia s la renovaci i perpetuaci del sacrifici de Jesucrist. En l'Eucaristia el Crist
ens associa a l'oferiment de si mateix que va fer al Pare
una vegada per sempre al Calvari. El sacrifici de la Creu
i el de la missa sn un mateix i nic sacrifici, pel qual el.

per Du. Els hem d'atendre raonablement, bo i tenint en

compte les necessitats dels altres i el b com. El
Catecisme de l'Esglsia catlica, parlant del respecte a
la vida corporal, afirma que els qui en estat d'embriaguesa o per gust immoderat de la velocitat posen en
perill la seguretat dels altres i la seva prpia a les
carreteres, al mar o a l'aire, es fan greument culpables.
Cal tenir molt present que quan es condueix el cotxe
o la moto no es fa pas a la jungla, allats completament
dels altres. Aix t lloc a les carreteres i autopistes, al
costat i enmig de moltes altres persones i famlies que
tamb viatgen. Aix, doncs, no som responsables noms
de la nostra prpia vida, sin tamb de la dels altres, i
tant la vida nostra com la dels altres s de Du. Per aix
conduir b s sinnim de solidaritat; s un deure de
justcia i de caritat.

cristiana

Redemptor distribueix les grcies de la salvaci. En

conseqncia, com que tota la grcia divina, que ens fa
viure vida sobrenatural, procedeix del sacrifici de Jess,
tamb hem de dir que tota la gj-cia prov de l'Eucaristia.
Heus aqu la ra per la qual diem que l'Eucaristia s font
de la vida cristiana.
I afegim que n's el cimal. La vida sobrenatural s el
resultat de l'acci, misteriosa i oculta, de l'Esperit Sant
en les nostres nimes, el qual, identificant-nos amb
Jesucrist, ens fa fills de Du. Tots els humans, des de
l'instant que rebem l'existncia, estem cridats a aquesta
estretssima uni amb Du; Tots els sagraments tendeixen a aquesta comuni, per en l'Eucaristia ja s'hi
realitza sacramentalment, malgrat que noms al Cel
arriba a ser perfecta. El Concili Vatic n ho explicava
dient que els altres sagraments, aix com tots els minis-

teris eclesials i les tasques apostliques, estan vinculats

a l'Eucaristia i ordenats a ella, perqu l'Eucaristia cont
tot el tresor espiritual de l'Esglsia, que s el Crist
mateix.
La catequesi, per tant, ha de donar com a fruit una
participaci ms conscient i activa en la celebraci de
l'Eucaristia. Si som coherents amb la nostra fe en
Jess ressuscitat, la nostra participaci en l'Eucaristia no podr ser mai rutinria, perqu tindrem el
convenciment de ser presents en l'esdeveniment ms
transcendental de la nostra vida i de la histria dels
homes.
. I la pregria, tant individual coin comunitria, ens ha
d'orientar sempre cap a l'Eucaristia, ja que l'oraci
noms t validesa quan la fem per Crist, Senyor nostre.

'*'t/niii

"*2.->P'^" .

rt*..,

'

'^-B^

Mes cL?25 anys a l teu costat

7. juliol. 2005

CATALUNYA+= CRISTIANA

1 1

Punt de vista

A propsit de...

Montse de Paz

P-J Ynaraja

Fiimlavi ARSIS

Amor per sempre'?

L

'amor s un tema que omple els carrers, la publicitat i,

fins i tot, les pgines dels diaris. Pocs temes sn tan
recurrents en la literatura, la filosofia i l'art. Avui s'especula
molt sobre la seva naturalesa peculiar. Molts voldrien que fos
etern, per l'amor tamb ha caigut en aquesta cultura de la
rapidesa i del que s efmer, del tot s relatiu i el res s per
sempre.
Molts diuen que l'amor per sempre no existeix. Fins i tot,
hi ha estudis cientfics que suggereixen que l'amor apassionat
de l'enamorament i dels recent casats s caduc, i que dura
entre dos i quatre anys abans de caure en la rutina. N'hi ha que,
encara ms decebuts o ferits, afumen que, en realitat, l'amor
absolut i etern, tal com l'entenien els romntics, en realitat s
una fallcia. Altres sostenen que s un invent de les religions
i les cultures per assegurar l'estabilitat de les famlies i el
matrimoni, com si la infidelitat i la volubilitat fossin connaturals a l'sser hum.
Jo no sc cap experta psicloga, ni filsofa, ni antroploga, per m'atreveixo a afirmar, contra vent i marea, i amb tota
la meva fora, que l'amor per sempre s que existeix, i que
l'amor, si s autntic, no para de crixer.
M'agrada comparar l'amor amb un arbre que, si es rega i
se'n t cura, creix cada dia. Com nis vell, ms gran, ms
fronds i ms bonic. I entre les branques i les fulles nien les
nostres vides, projectes, somnis i realitats. Un amor autntic
com un roure crescut i fort per resistir els embats de les
tempestes, del temps i de la sequera. Un amor slid h
resisteix tot. L'amor s generositat, s lliurament d'un mateix.
s amistat, s confiana, s compartir. L'amor tamb s,
tendresa, s intercanvi, s comunicaci... L'amor s bellesa
creadora, feina, pensament.
Quina s la naturalesa de l'amor? La mstica i la literatura
ens donen llum sobre les qualitats d' aquesta fora, que s molt
ms que qumica i sentiments. Sant Pau, al seu clebre Himne
a l'amor (o Cntic de la caritat, com s'ha tradut en altres
versions), ens explica que l'amor s pacient, fort, incansable.

geners. Quevedo diu

en un dels seus sonets
que, el dia que mori,
pols ser, per pols
enamorada. Shakespeare escriu bellament
sobre la qualitat innesgotable de l'amor:
Com ms et dono, ms
en tinc, perqu aquest amor s infinit. Diu Jess que no hi
ha cap amor ms gran que el que dna la vida pels seus amics.
En termes cartesians i purament humans, aquest amor no
t cabuda. I, no obstant aix, tots sabem de qu es tracta. Tots
anhelem aquest amor, en el fons del cor, i potser hem conegut
persones que viuen o han viscut aquest amor autntic. Moltes
parelles ens en podrien parlar. I saben que l'amor traspassa la
vida, i va ms enll de la mort. L'amor real s per sempre. La
perseverana en l'amor, dia rere dia, en els detalls petits, en els
contratemps i en les alegries, s bona part del secret per mantenir
viva la flama, asseguren els membres de la majoria de parelles
que aconsegueixen una vellesa feli i continuen enamorats.
L'amor, en realitat, s una qesti de voler-ho. I parlo del
voler voluntaris. Si ho vols, pots. Si ho vols, estimes. Qui vol
estimar, sens dubte, ho aconsegueix. Estimar s tamb un acte
suprem de llibertat. Aquest estimar s la primera guspira que
mantindr el foc viu. I la resta... el combustible que l'engrandir, s aquesta amalgama de detalls, sacrificis petits, constncia en l'afecte, feina, delicadesa, silencis i paraules dolces,
que componen la vida diria i donen color a la nostra existncia. Per viure estimant cal aprendre'n, i no hi ha cap escola
millor que la prctica, ni ms bon mestre que l'exemple. Per
aix, al mn d'avui, afamat d'amor, que sovint cerca la
tendresa per camins equivocats, s urgent i necessari educarse i educar els nostres infants i joves per aprendre la cincia
ms important de totes: l'art d'estimar. De mestres bons, no
ens en manquen.

Saber escoltar
Joan Guiteras i Vilanova

Addicci ai joc

El joc, en aquestes circumstncies, no esdev passatemps,

sin afany d'enriquiment' Pensant sempre que, encara que no
hagi tingut cap guany, potser a la ronda propera podr aconn bon amic em deia, fa pocs dies, que els sermons a les seguir. I aix es van esfumant els diners, sense obtenir cap
esglsies tendeixen a ser un xic abstractes i que, moltes compensaci econmica. Aquest obss, ni que perdi molt,
vegades, no suggereixen indicacions prctiques. Em suggeria tendeix sempre a tomar al joc. Imagineu quina cadena d'esdeque no es predicava gaireb mai sobre l'addicci al joc, que veniments poden provenir d'una postura com aquesta.
s'anoinena, en termes tcnics, ludopatia.
Val a dir que el joc s afavorit per les administracions
Aprofito l'ocasi, doncs, per dir algunes coses sobre governamentals. El joc s una deu d'impostos. Per tant, la
aquesta addicci que duu els addictes a postures insospitables. temptaci del governant. El regula, cert. Per, l'afavoreix? De
I que arriba a fer molt de mal. No sols al jugador, sin tamb a la mateixa manera que es fan determinades campanyes sobre
la seva famlia i a la societat. s conten fets que semblen irreals realitats nocives, estaria b que tamb se'n fessin contra el
sobre l'actuaci dels jugadors empedrets. Que s'arriben a jugar gran mal del joc.
sumes notables de diners, que hi ha qui s'ha jugat la casa prpia,
Els entesos afirmen que, en temps de crisi econmica, els
que alg ha robat per poder jugar... Fins i tot, em van explicar, qui tempten la sort sn molts. L'afany de les riqueses pot
una vegada, que un ludpata s'havia jugat la seva esposa i que, envilir i destrossar l'home. Fins a ser causa de runa personal
tanmateix, qui guany la juguesca no va pas voler-la, sin que i dels de la seva llar. Cal reflexionar sobre el joc. I recordar que
se les emprengu a bufetades contra l'ebri pel joc a fi que la subsistncia digna ve tamb d'una tasca digna i de l'esfor
s'adons que havia de cessar en el seu vici.
del treball hum. Que aix suposaria arreglar fora realitats
El joc forma part de la vida humana. Els infants, tot jugant, socials? I tant! De totes maneres la ludopatia s una addicci
creixen. I els grans tamb necessitem elements jocosos, de molt difcil de guarir! I t conseqncies terribles: anulla la
manera que moltes activitats es poden posar sota el com llibertat i esmicola la dignitat humana. Pot trencar les sagrades
denominador del joc. Per, com en tot, el perill s convertir un relacions familiars i ser nefasta per als qui ens envolten. Un
mitj en fi. Llavors s'entra ja en el camp de l'esclavatge. La avs als afanyats per les apostes, pel bingo, per les curses de
patologia o malaltia es fa mestressa obsessiva del jugador. De gossos, pels que cauen en els paranys dels trilers, pels que
tal manera que aquest se sent emps a satisfer una fora que estan disposats a jugar amb les coses de viure i de menjar,
el mana jugar constantment. Com una mena de fora que el valgui l'expressi. Jugant es pot perdre tot: la llibertat, els
guia i l'obliga. 1, de vegades, el jugador actua gaireb sense deures familiars i els socials.
adonar-se del que fa. Una situaci ben greu!
Cal poder viure dignament i fer almoina als necessitats.

El pi

n primer lloc, aquest arbre tan com a la

nostra terra t moltes varietats, que es coneixen generalment per la seva procedncia. Recordo que quan feia de pe de fuster parlvem de
diferents tipus de pi: sria, gallec, flandes, rojalet,
oreg, melis... sense dir pi de... En segon lloc, cal
dir qu tot i que s tan freqent per tota la Mediterrnia, incls Israel, la Bblia noms l'esmenta
ima vegada, quan Nehemies (8,15) diu que el
poble, amb motiu de la festa de les cabanes, recull
branques d'arbre. Els autors creuen, i amb molta
lgica, que devia ser el llorer que, de passada
direm que no s'esmenta explcitament a cap lloc
del Llibre.
Quan llegim la Bblia ens sorprenem quan
descobrim que, als textos sapiencials o als proftics, hi ha moltes referncies als animals i les
plantes, molts dels quals noms coneixem perqu
els hem vist als zoolgics o als jardins botnics.
D'arbres tan corrents com el que encapala aquest
article, res de res. Quines fustes feien servir per a
la construcci i l'ebenisteria? Per a la feina selecta, l'accia del desert, i per a la resta, el cedre,
l'avet o el xiprer, dels quals parlar en una altra
ocasi.
Entre nosaltres abunden els pins i es van
utilitzar molt en la construcci, en interiors i per
a 1' aprofitament de la resina. Actualment, si aquesta
espcie vegetal desaparegus, potser els nics que
la trobarien a faltar serien els pastissers perqu
desapareixerien els pinyons que utilitzen molt en
les seves elaboracions. El pi dels nostres boscos
no s gaire apreciat eri ebenisteria, ni la seva fusta
no s excellent per a la fabricaci de paper perqu
t massa lignina a les fibres. No t l'elegncia del
tiller, que engalana els jardins, ni t un creixement rpid com l'eucaliptus, ni s de durada
pluricentenria com les alzines i les oliveres. Els
serveis de protecci civil saben molt b amb quina
facilitat es propaga el foc pels boscos.
Penso que el pi s una bona imatge de la nostra
cultura decadent actual. s un arbre mediocre,
abundant, les seves fulles sn molestes, per les
branques hi ha processionria..., potser seria bo
que desaparegus. Una cosa semblant podrem
afirmar dels nostres ambients, hi ha qui pensa que
no quedar cap Uegat aprofitable per a la posteritat. Ambicions, hedonisme, malbarament... Per,
taiTib penso que, a ms de pinyons, a les branques
d'aquestes conferes, sovint hi viiien, s'alimenten
i hi gaudeixen els simptics esquirols. s un
espectacle precis veure com aquests rosegadors
hi pugen, salten o mengen pinyes. Si acceptem
que el pi s una parbola de l'actualitat vulgar i
mediocre, tamb podem estar segurs que podem
descobrir en el fill del ve ms annim un gest
alegre, una sorprenent virtut interior, una generositat senzilla. s noms qesti d'estar a l'aguait
i preparat per descobrir, acceptar i admirar tot el
que ens vingui. I un cop vist el company com un
possible amic amb qui emprendre una aventura
interessant i generosa, gaudir de la trobada, exigir-nos a nosaltres mateixos, donar fruit, sentir
satisfacci davant Du, ser feli. I no oblideu que
amb la fusta del pi podem fer una llibreria, amb la
llenya, encendre un foc de camp acollidor i torrarhi pa o coure-hi un peix... Parallelament, podem
fer moltes coses bones amb els nostres companys
i, aix, plegats, millorar el mn.

12

7 . juliol. 2005

CATALUNYA+= CRISTIANA

Signes d'avui

Notes insignificants

Llus Serra Llansana (lluis.serra@fms.it)

Germ Adri

Pob resa Zero

Una assignatura nova

l cementiri de La Paz, Bolvia, uns quants nens treuen els tats dels nnxols
per posar-s'hi a dins durant la nit i protegir-se del fred. Un afric, quan va
rebre un preservatiu, el va coure i se'l va menjar.. Aix m'ho explicava un
periodista que s'ha endinsat en els inferns de la misria del mn. Recordo haver
vist uns infants, a l'abocador municipal d'Antananarivo, Madagascar, que feien
tnels a les muntanyes de residus per trobar-hi alguna cosa aprofitable i poder-la
vendre al carrer (El coratge navega mar endins, 1997, STJ). Milers d'imatges
esgarrifoses ens regiren l'estmac, per no estem capacitats per entendre-les.
Els famolencs se'n van a dormir pensant si l'enderi podran menjar alguna
cosa. Nosaltres, mentrestant, preparem el nostre men amb la seguretat que no ens
- mancar res i que podem elegir entre possibilitats diferents. Ells no poden
. imaginar una font inesgotable d'aliment. Nosaltres no podem pensar en la
possibilitat que no hi hagi aliments. Els ms ingenus atribueixen aquesta situaci
precria dels pobres al fet de no treballar. Dropos, pensen. Aqu, noms pel fet de
sortir al carrer, ja tenim tres o quatre diaris gratuts. All, si hi ha escoles, no hi ha
llibres de text. Aqu anem al metge de la Seguretat Social quan tenim la molstia
ms petita. All aix no s possible. All, qui t sort, es pot pagar un metge, per
no t diners per comprar les medecines. La mortalitat tan alta en edats primerenques t una explicaci. Hi ha mares que et donen el seu fill. Saben que, amb tu,
estar-alimentat i tindr un futur d'esperana. Alg pot creure que s.manca
d'amor, per si ho pensa s que no entn res de res. Noms se'n poden desprendre
per amor. Aqu regalem la pndola de l'endem i els preservatius. All si els dones
una capsa, on la guardaran si no tenen ni cartera ni bossa. Prefereixen rebre
aliments. Les seves necessitats no tenen res a veure amb les nostres prioritats. A
l'frica, al meu amic periodista li van fer una de les preguntes ms terribles que
et poden fer: Vosaltres, els europeus, qu teniu pensat per a nosaltres? Mentre
esmicolem el projecte d'uni, continuem subvencionant l'agricultura francesa,
l'espanyola, etc, amb la qual cosa els nostres productes van a parar als pasos
tercermundistes i n'anullen la producci prpia. En clau de poltica interna, es
parla de solidaritat entre autonomies. Fa riure. Si demanem les balances fiscals,
es replica el criteri de la redistribuci, per no existeix l'mbit internacional? El
comproms poltic del 0,7% s paper mullat. s ms difcil complir-ho que aprovar
lleis progressistes que no costen diners. Espanya noms aporta el 0,23% en
ajuda al desenvolupament, un dels percentatges ms baixos de la UE.
L'any 2000 els governs i els estats van signar la Declaraci del Millenni de
Nacions Unides, i es van comprometre en el compliment dels vuit Objectius de
Desenvolupament del Millenni, com un primer pas per eradicar la fam i la
pobresa. Cinc ahys desprs no hem avanat gens.
El 26 de juny es va celebrar a Madrid una manifestaci sobre aquest tema. Hi
van assistir entre 40.000 i 50.000 persones. Aqu no hi ha cap guerra de xifres,
perqu s una manifestaci que no molesta ning. I aix s preocupant. La
presncia de l'Esglsia, a travs de Critas i de moltes ONG, va ser massiva.
Tamb hi va participar el bisbe Juan Jos Omella, president de la Comissi
Episcopal de Pastoral Social. Com a cristi, s que nombroses persones i
organitzacions amb les quals comparteixo la fe i la pertinena a l'Esglsia estan
presents als llocs ms necessitats del mn, lluny de la publicitat i dels focus
meditics.

CASA D'ESPIRITUALITAT
HOSTAL DEL LLEDONER
R. Franciscanes Missioneres M.D.P.
Vol oferir un espai de pau, d'acollida i fraternitat a totes les persones que
necessiten trobar-se amb elles mateixes, amb Du i els germans.
Est oberta: ^ a l poble
a la comunitat cristiana
parrquies, collegis
grups de pregria, reflexi, descans
recessos
jornades de treball
convivncies
La casa disposa de: 19 habitacions (per a 26 persones), capella, menjador,
sala de conferncies, sala de reunions, terrassa i zona enjardinada.
Informaci i reserves: d Corro, 275 - 08400 Granollers (Barcelona)

Tel. 938 499 259 - Fax: 938 499 266

E-mail: fmdp@hostalledoner.e.telefonica.net

urant uns dies hem vist per la ciutat

uns cartells que ens convidaven a ser
respectuosos amb els animals.
Un gat o un gos i diferents joves que
els sostenien als braos, i no se sap si era
ms feli l'animalet o el jove que
l'aguantava.
~~ Una campanya molt encertada i molt
convenient. A mi sempre m'han agradat
molt els animals casolans: aquells dos
gossos de pags que acompanyaven les
mules al camp... Aquells dos gats tristos
que rondaveh sempre pel menjador i la
cuina... I tots aquells animalets que el meu
pare portava del camp i que durant uns
quants dies corrien per casa.
Fa uns dies, pel carrer Om, caminava
una dona gran amb el seu gos, gran, per
tamb vellet.
Una moto va atropellar el gos i va
quedar ests a terra ple de sang. La dona
el va deixar all i se'n va anar cap a casa.
. All a prop hi havia un grups de joves
amb els seus gossos. Tots van anar a
ajudar el gos ferit. Tots els seus gossos
estaven muts. Unes quantes persones
que passvem pel carrer ens vam aturar
per veure qu passava. Una jove del
grup va anar a picar a l'escala on havia
entrat la dona per dir-li que el seu gos
estava viu i que baixs per fer-se'n
crrec. I, com que no li va fer cas, n altre
jove va trucar a un veterinari. Tamb va
dir que si la vella no se'n feia crrec, ell es
quedaria el gos.
M'hauria agradat que algun fotgraf
hagus convertit aquesta escena del gos
ferit, envoltat per vuit gossos ms i ats
pels joves, en un cartell.

Me n'he hagut d'anar sense veure el

final.
Ahir, en entrar a la Rambla des del
carrer Nou, un home gran, conegut del
carrer, va caure i es va fer un cop contra un
arbre.
Molta gent se'l va rriiraf per ning no
es va aturar per ajudar-lo. Jo el vaig anar
a ajudar, per se'm van avanar dos gurdies urbans de la comissaria de laRambla.
Desprs ha vingut ms gent.
Els gurdies l'han aixecat. Sagnava.
N'ha vingut un amb una farmaciola i
l'han guarit mentre venia l'ambulncia.
Quan aquest home del carrer, brut i
amb mal aspecte, va caure, ning no es va
apropar per ajudar-lo.
Potser, si hi hagus hagut algun dels
joves que van ajudar el gos, tamb hauria
corregut per ajudar el vell.
Potser haurem de promoure una campanya nova: omplir les ciutats de cartells i,
a cada cartell, un jove que abraa un vell.
Potser, en un altre cartell, hi hauria
d'haver el somriure d'un vell mentre un
joveli dna la m.
Potser, a les escoles, haurien de fer
prctiques d'atenci a la gent gran, a
minusvlids, a persones amb disminucions i tmb'als animals.
Una assignatura que potser aportaria
ms beneficis que cap altra assignatura
que serveix ben poc per a la vida i per
encarrilar estudis superiors.
Potser, ms que els cartells i les carnpanyes, valdria ms presentar l'Evangeli
amb senzillesa i valentia.
Si sabssim estimar no caldrien ni
cartells ni campanyes.

Zoom
Eduard Brufau

Enguany se celebren 1.000

anys del naixement de sant
Eduard el Confessor (10051066). Aquest monarca
angls va ser elrefundador
de l'abadia benedictina de
Westminster, va donar
impuls a la vida religiosa i
va tenir fama de miracler eh
vida. Per celebrar^ho,
l'abadia londinenca que ell
va revifar organitza una
exposici sobre aquest sant,
que s venerat amb la
mateixa devoci tant per
anglicans com per catlics.
A la fotografia, .
representaci del sant
angls al dptic Wilton,
del 1395.

7 . juliol. 200 5

CATALUNYA^ CRISTIANA 1 3

CARTES

DEL

EL CONSULTORI

LECTOR

La manifestaci del 18-J

D No anvem contra
ning
Sc un dels centenars de milers que
va formar part, el dissabte 18 de juny,
de l manifestaci a Madrid en la qual
vam defensar dos drets evidents: primer, el dret dels iiensa seguir tenint
pare i mare com els altres hem tingut, i
segon, el dret dels homosexuals a una
regulaci especfica per a ells, plena de
drets, per sense ser contracte de matrimoni, que en aquest cas no s possible.
No vaig veure en cap d'aquests centenars de milers de criatures gent gran,
pares, adolescents i joves que caminaven pel carrer cap estil intolerant, ni
una paraula contra gais, lesbianes, etc.
No obstant aix, fa venir esgarrifances la intolerncia d'un Govern que
truca les dades i lleva un zero a la dreta
del nombre xifrat per l'organitzaci:
com 166.000 persones atapedes i suant
podem ocupar'tant d'espai als carrers
ms amples de Madrid tal com es veu a
les fotografies? No en les imatges que
es van transmetre per les televisions i en
les quals molts milers no apareixien.
Quan s'ha vist una diferncia tan gran
en les xifres d'una manifestaci que
ning no esperava tan nombrosa? Com
vam poder ser noms 166.000 si, segons afirmen els mateixos mitjans, vam
ser alguns ms que el gaireb mili del
4-J? Els 166.000 deu ser que no van
comptar els adults, vull dir que noms
van comptar els nens.
Per almenys, el ms d'un mih de
persones que rem all, els que ens van
mirar i tamb ells, sabem que aquesta
xifra no s certa. Al mateix temps, vull
remarcar, contra els titulars de molts
mitjans, que ning no va anar contra els
homosexuals, sin que vam anar exclusivament a favor de les famlies i dels nens.
JAUME CATAL DAZ
Girona

D No noms Zapatero,
sin tamb l'oposici
Com a participant directe en la manifestaci organitzada pel Frum de les
Famlies, he apreciat a posteriori una
certa conspiraci de silenci sobre
l'esmentada manifestaci que va convertir Madrid en un clam a favor de la
famlia. La concentraci forma part ja
de la histria del moviment cvic de la
nostra democrcia.
A pesar de les traves imposades per
la Delegaci del Govern, a pesar dels
controls en carretera i desviacions
d'autobusos perqu irribessin tard, a
pesar de la calor i a pesar dels intents de
deslegitimaci, el moviment social familiar una realitat fins ara poc articuladava treure al carrer ms d' un molt
llarg mili de persones. Tan aviat com

va quedar clar que la mobilitzaci havia

estat un xit, va comenar l'apagada
informativa, apagada que no noms ha
estat cosa del Govern Zapatero.
La policia municipal de Madrid en
una actuaci sense precedents es va
negar a facilitar les seves estimacions
d' assistncia. Les cadenes pbliques de
televisi van informar de la manifestaci amb una falta de veracitat insultant,
posant-la al mateix nivell que dues concentracions de gais que havien reunit
uns centenars de persones. Les cadenes
privades tamb van posar sordina al que
va succeir. I la televisi autonmica de
Madrid noms en va oferir algunes connexions.
Malgrat que es vulgui silenciar, el
crit de ms d'un mili d goles a favor
de la famlia es va sentir amb claredat.
Faria mal Zapatero de no escoltar-lo.
Per farien pitjor encara en no escoltarlo amb serietat els partits que a Catalunya i en el conjunt d'Espanya estan a
l'oposici. Molts dels que sortim al
carrer som els seus votants. A curt termini els reclamem un veto contundent
al Senat i el recurs d'inconstitucionalitat
tan aviat com s'aprovi la llei. A mitjan
i llarg termini, els demanem la defensa
d'una veritable poltica familiar.
JESS DOMINGO MARTNEZ
Girona

D A favor de la famlia
Tots els mitjans parlen de la manifestaci a favor de la famlia, per en
realitat l'anomenen contra els homosexuals. Tot sn demaggies construdes en quatre frases. Crec que hi
hauria d'haver un debat, on s'expliqus
les conseqncies i la importncia que
t aprovar aquesta llei. Sens dubte, ning no parla del dret dels infants, dels
infants que poden ser adoptats. Sn els
ms innocents i els ms perjudicats.
M. TERESA DELAS
Barcelona

D Sussa aprova la llei

d'unions homosexuals
Uh cop passada la macromanifestaci que va tenir lloc a Madrid el dissabte
18 de juny, en la qual es demanava
respecte per la famlia i sobre la qual
molts han volgut veure un atac al fet que
els homosexuals puguin confreure matrimoni com si fossin heterosexuals, el
Govern, amb el seu president al capdavant, s'ha entestat a aprovar contra natura que els gais i les lesbianes puguin
casar-se i adoptar infants.
Abans de prendre una greu decisi
de conseqncies imprevistes, crec que
caldria considerar les actuacions en
aquest sentit que s'han dut a terme en

pasos de ms gran tradici democrtica que el nostre.

Aix, tenim que a Sussa, en un
referndum que va tenir lloc dues setmanes abans que la nostra manifestaci, els electors sussos van aprovar per
majoria del 58% la llei sobre parees
registrades de persones del mateix
sexe. A partir d'ara, les unions homosexuals estaran legalment equiparades
als matrimonis, amb l'excepci que no
podran adoptar infants ni tenir-los mitjanant reproducci assistida.
A Sussa ho tenen clar: no sn matrimonis, no poden adoptar, no es pot
practicar la reproducci assistida. Per
qu no aprenem de Sussa? No ser que
volen convertir l'Estat espanyol en un
laboratori?
VALENTN ABELENDA CARRILLO
Girona

D S, jo tamb vaig anar

a Madrid el 18-J
Per qu? Per la meva experincia
vital. Sc professora de secundria i
mare de dos fills, universitaris tots dos.
L'any passat, el meu fill gran va cursar
un crdit de psicologia i afectivitat a la
seva universitat. Un dia va arribar a
casa a la nit i ens va dir que estava
impressionat perqu quan el professor
els descrivia les caracterstiques principals de la psicologia i afectivitat femenina i masculina, ell no podia deixar de
pensar que el que estava reflectint era el
retrat de la seva mare i del seu pare. I si
alguna conclusi clara he tret desprs
de 24 anys de matrimoni s la de com
necessiten i desitgen els fills viure ancorats en el referent del pare i la mare i
com desitgen veure'ls units. s pura i
forta experincia personal.
s per aix que hi he anat a defensar
la famlia natural, la que la natura ens ha
ofert: un pare i una mare, complementaris fsicament i psicolgicament (tot i
que, de perfeccions, no n'hi ha) i amb la
capacitat natural d'engendrar uns fills.
Els altres tipus d'unions em semblen
antinaturals i una adulteraci de la
realitat, una moneda falsa. 1 si ja els
infants pateixen moltes vegades perqu
la famlia es desestructura, no els ho
posem ms difcil d'entrada, amb una
famha artificial.
Regular les parelles homosexuals i
donar-los una forma jurdica com a
parelles de fet, s; constituir-les en matrimoni amb dret a adopci, n. Si no,
per la mateixa ra, del perqu
s'estimen, tamb podrem acceptar la
poligmia i qualsevol forma de relaci
interpersonal. I aqu s on veiem que es
trenca qualsevol norma moral i de dret
natural, base del b com social.
PILAR COSTA CASELLAS
Barcelona

PREGUNTES I RESPOSTES
SOBRE DOCTRINA I MORAL
pel Dr. Joan
Antoni
Mateo

Virginitat
Podem proposar com un valor la virginitat als nostres joves? Qu puc dir-li'a
una filla de setze anys perqu no tingui
relacions sexuals abans d'hora? Moltes
mares donen pastilles a les seves filles...
Abans ens deien que era un gran pecat i
en tenem prou. Les estadstiques diuen
que els adolescents tenen relacions
sexuals cada cop ms aviat. Abans per a
una noia la virginitat era un gran valor;
avui sembla qu fa vergonya...
Podem i hem de proposar la virginitat
com un gran valor. Em sembla que les mares
que es resignen a donar anticonceptius a les
filles, en realitat infravaloren les seves filles.
Certament, prohibint i dient que es tracta
d'un gran pecat tenir relacions abans del
matrimoni, poca cosa farem i no convencerem ning. Hem de proposar les nostres
conviccions de fe i les exigncies tiques i
morals d'una vida'digna i de l'evangeli de'
manera raonable i amable. La veritat sempre
s lluminosa, amable i alliberadora. Crec
molt convenient no partir en la presentaci
de la virginitat com si fos una virtutpassiva i
negativa: no fer, no tenir, evitar, abstenir-se
de... Aix s poc encoratjador. En primer
lloc, hem de saber presentar als nostres joves
tota la bellesa i grandesa de l'evangeli de la
vida i de l'amor, inclosa la sexualitat en
aquest gran projecte de Du. Potser encara
paguem una mica cert maniqueisme que.va
influir molt en altres temps i segons el qual el
sexe era una realitat bruta i dolenta. Cal
saber presentar la sexualitat humana en la
seva justa perspectiva personalitzadora. En
la sexualitat humana s'hi implica tota la
persona: cor, cos, esperiti sentiments. Potser
aix entendran que en una relaci sexual fora
de lloc s'hi juga quelcom ms que un embars no desitjat o una malaltia de transmissi
sexual. Jo crec que avui s un gran contravalor la visi despersonalitzada i fragmentada
que molts joves reben de la sexualitat. Aix fa
veritables estralls en les vides de les persones
i de la societat sencera. Cal ajudar els nostres
joves a ser conscients i lliures. Cal dir-los que
no es deixin esclavitzar per l'engany de la
pressi ambiental.
Els estudis ms seriosos demostren que la
majoria de joves mantenen relacions prematures, sobretot les primeres, amb una llibertat molt coaccionada i molta pressi exterior
(qu diran?, hofa la majoria...). En realitat no
ho volen i molts ho lamenten. Desprs, pel
poder d'addicci del sexe, entren en un cercle
complex de trencar. Finalment, penso que
ser bo insistir en un dileg franc amb els
adolescents que saber esperar s una forma
molt bonica d'estimar i que virginitat no equival a repressi, sin a integritat o capacitat de
donar-se del tot en el moment oport. I aix,
els joves intelligents ho valoren i molt. Caldria
fomentar en el nostre pas boniques i educadores iniciatives per als adolescents, com sn
els clubs de virginitat, que estimulen els nostres joves a preparar-se per a un lliurament
geners, sigui en la vida matrimonial, el
sacerdoci o la vida religiosa.
SI voleu enviar les vostres consultes al
Dr. Mateo, podeu adrear-vos a:
elconsultori@hotmail.com
vvvvw.balmesiana.org
apartat de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida).
Cal indicar sempre Consultori.

14

7. juliol 2005

CATALUNYA+= CRISTIANA

CALENDARI DE LA SETMANA
Lectures de la missa, santoral i
altres celebracions
(Cicle litrgic

A; ferial

Temps de durant l'any

1)

(Salteri: setmana

3)

JULIOL
10. Diumenge
XV de durant l'any, Veri. Lectures: Isaes 55,10-11 /Salm64/Romans 8,1823/Mateu 13,1-23
ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Cristfol, mr.; Ascani, mr.; beats Carmel Bolt i Francesc Pinzo, mrs.; Santes, Vernica Giuliani, rel.; Amlia,
viuda.
Festa Major: a Banyeres del Peneds, Begues, Cunit, la Granada, la Guingueta d'Aneu, Llad, Llambilles, Lli de Vall, Martinet, Pallej, Poliny,
Premi de Mar, Toses, Viladecavalls i Vilaverd.
11. Dilluns
Sant Benet (F), Blanc. Lectures: Proverbis 2,1-9/ Salm 33 / Mateu 19,27-29
ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pius I, p. i mr.; Santes, Olga, reina.
Festa Major: a Llu.
12. Dimarts
Feria, Verd. Lectures: xode 2,l-15a / Salm 68 / Mateu 11,20-24
ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Joan Gualbert, ab.; Abundi, prev. i mr.;
Ignasi Delgado, b. i mr.; Josep Femndez, prev. i mr.; Santes, Marciana, vg.
i mr.
13. Dimecres
Feria, Verd.^Lectures: xode 3,1-6.9-12 / Salm 102 / Mateu 11,25-27. Si es
vol: Sant Enric (MLl), Blanc.
ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Eusebi de Cartago, b.; Santes, Sara, vg.;
beata Teresa de Jesis dels Andes, rel.
14. Dijous
Feria, Verd. Lectures: xode 3,13-20/Salm 104/Mateu 11,28-30. Si es vol:
Sant Camil de Lellis (MLl), Blanc.
ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Francesc Solano, prev.; beat Gaspar
Bono, prev.; Santes, Adela, viuda.
15. Divendres
Sant Bonaventura (MO), Blanc. Lectures: xode 11,10-12,14 / Salm 115 /
Mateu 12,1-8
ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Antoc, mr.; Pompili-Maria Pirrotti,
prev.
Festa Major: a Benissanet, Castell de Farfanya i Sant Vicen de Castellet.
16. Dissabte
La Mare de Du del Carme (MO), Blanc. Lectures: xode 12,37-42 / Salm
135/Mateu 12,14-21
ALTRES CELEBRACIONS: Santes, Magdalena Albrici de Como, rel.
Festa Major: a Calafell i Carme.

Lectures bbliques

Diumenge XV de
durant l'any
Lectura primera

La pluja amara la terra i la fa germinar

Lectura del llibre d'Isaes:
Diu el Senyor: Aix com la pluja i la
neu cauen del cel i no hi tomen, sin que
amaren la terra, la fecunden i la fan
germinar, fins que dna el gra per a la
sembra i el pa per a menjar, aix ser
la paraula que surt dels meus llavis:
no tomar infecunda, sense haver fet
el que jo yolia i haver complert la
missi que jo li havia confiat.

Salm responsorial

CAMPANYA DEL ROSARI

fUaa^ ediei&

Per cada donatiu de 6 que ens envieu,

rebreu el llibret Bajo Tu amparo nos
acogemos i nosaltres n'nviarem un
altre a Cuba en nom vostre. Tamb
rebreu un rosari benet pel Sant Pare.
Amb la collaboraci de tots, aviat haurem enviat
milions de llibrets a diversos pasos
Ajuda a l'Esglsia Necessitada. Associaci Pblica
Universal de la Santa Seu
Filial: c/Llus Antnez, 24,2n 2a -08006 Barcelona
-Tel. 932 373 763
c/c:0049-1806-91-2110636317-BSCH-Barcelona

CM- eatA

d'aquesta situaci desgraciada, per obtenir la llibertat, que s la glorificaci dels

fills de Du. Sabem prou b que fms ara
tot l'univers creat gemega i sofreix dolors
com la mare quan infanta. Per no s ell
tot sol. Tamb nosaltres, els qui ja possem l'Esperit com a primers fruits de la

64

Vetlleu per la terra i la regueu,

l'enriquiu a mans plenes.
El rierol de Du desborda d'aigua
preparant els sembrats.
R. La llavor caigu en bona terra i
don fruit.
Fecundeu la terra
amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos
ablanint-la amb els xfecs,
i beneu el que hi germina. R.
Coroneu l'anyada amb l'bundor que
[cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
Aclama jois l'herbei de l'estepa,
s'engalanen els turons. R.
Les. prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten. R.

collita que vindr, gemeguem igualment

dins nostre, esperant l'hora que serem
plenament fills, quan el nostre cos ser
redimit.

Alleluia
La llavor s la paraula de Du.
El sembrador s el Crist;
tothom qui el troba viur per sempre.
Evangeli

Mt 13,1-23

El sembrador va sortir a sembrar

Lectura segona

Is 55,10-11

Rm 8,18-23

Tot l'univers creat est atent, esperant

que es reveli d'una vegada la
glorificaci dels fills de Du
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma:
Germans, jo penso que els sofriments
del mn present no sn res comparats
amb la felicitat de la glria que ms tard
s'ha de revelar en nosaltres. Perqu tot
l'univers creat est atent, esperant que es
reveli d'una vegada la glorificaci dels
fills de Du. L'univers creat s'ha trobat
sotms a una situaci absurda, no perqu
ell ho hagi volgut, sin que un altre l'hi ha
sotms, donant-li, per, l'esperana que
un dia ser alliberat de l'esclavatge

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu:

Aquell dia, Jess sort de casa i
s'assegu vora el llac. Era tanta la gent
que es reun entoni d'ell, que puj a una
barca i s'hi assegu. Tota la gent es qued
vora l'aigua i ell els parl llargament en
parboles. Digu: El sembrador va sortir
a sembrar. Tot sembrant, una part de la
llavor caigu arran del cam, vingueren
els ocells i se la menjaren. Una part caigu
en un terreny rocs, on hi havia poca terra.
De seguida va nixer, ja que la terra era
poc fonda, per com que no tenia arrels,
quan sort el sol, amb la calor s'assec.
Una part caigu entre els cards, per els
cards van crixer i l'ofegaren. Una part
caigu a la terra bona i don fruit: o cent,
o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que
ho senti.

CATALUNYA^ CRISTIANA 1

7 . juliol. 200 5

Les primcies de l'Esperit (Romans 8,23)

Pere

TcnC, bisbe auxiliar emrit de Barcelona

El diumenge s tamb el dia

de l'Esperit

mateixa que va realitzar en el misteri Pau parla de les primcies (les arres, la
pasqual de Jess: moure'l en el seu lliura- penyora) de l'Esperit fent notar la situament amors al Pare fins a la mort, i ci de gemec, de tensi, en que es viu la
manifestar-lo com a Fill de Du, amb vida present, amb totes les seves contradicEn la magnfica catequesi sobre el
poder d'sser font de salvaci per a tots cions. El Catecisme de l'Esglsia catlica,
diumenge que s la carta apostlica D/es
n. 734-735, t un breu comentari del text
els qui creuen (vegeu Rm 1,4).
Domini (1998) Joan Pau U feia notar que
Per aix confiem que perdurar en paul, que mereix una cita explcita:
La penyora
el diumenge s el dia de Crist, per tamb
nosaltres el misteri de mort i de resurrecLa comuni de l'Esperit Sant (2Co
el dia de l'Esperit. En efecte, la presncia
del Ressuscitat enmig dels seus implica
Aquest text litrgic remet a diversos ci que celebrem. Aquest s l'enlla 13,13) dintre l'Esglsia, retorna als batesempre una donaci del seu Esperit. Ho textos bblics. En primer lloc, a l'afirma- explcit amb la litrgia dominical, cele- jats la semblana divina perduda amb el
trobem aix des de la primera aparici, el ci de sant Pau en el discurs a l'arepag braci del misteri pasqual de Crist. L'Es- pecat. Llavors ens dna les "arres" o les
vespre del primer diumenge (vegeu Jn,20). d'Atenes, per enllaar amb els oients que, perit Sant s la presncia permanent de primcies de la nostra herncia: la mateiL'Eucaristia mateixa, presncia i autodo- segons l'apstol, manifestaven la seva Du amb nosaltres, segons la promesa de xa vida de la Santssima Trinitat, que
naci del Ressuscitat a la seva Esglsia, s religiositat: Ell [Du] no s lluny de Crist. s la penyora que aix que actual- consisteix a estimar "com ell ens ha estisempre comunicaci de l'Esperit, com ho nosaltres, ja que en ell vivim, ens movem ment, en la litrgia, celebrem, no s quel- mat". Aquest Amor (la caritat de 1 Co 13)
testimonien els textos litrgics.
i som (Ac 17,28). El text litrgic pro- com que quedi devorat pel temps, sin s el principi de la nova vida en el Crist,
s per tant plenament coherent que un gressa per rpidament: des d'aquesta que es mant per la,vida eterna. Encara feta possible pel fet que hem "rebut una
dels prefacis dominicals que proposa el realitat ide creaci, testimoni ella mateixa que el sacerdot ho diu en veu baixa, ell fora, la de l'Esperit Sant" (Ac 1,8).
El segon text s del bisbe i mrtir sant
Missal Rom el prefaci VI centri la de l'amor de Du, els cristians tenim un repeteix diverses vegades en la missa
motivaci de l'acci de grcies en la pont establert amb una realitat que no ha aquestes paraules: .;.que aquesta comu- Ireneu de Li (segle ii). Repetidament, en
els seus escrits contra les heretgies, insispresncia i l'acci de l'Esperit en nosal- de passar mai: la vida eterna. D'aquesta ni em guardi per a la vida eterna.
teix sobre la fora de resurrecci de la
tres. Diu aix: ...us donem grcies per- realitat en tenim la penyora, que s el do
comuni amb el Cos de Crist: Els nosqu en Vs vivim, ens movem, i som, i, de l'Esperit que hem rebut com a primDos textos de comentari
tres cossos, alimentats amb l'Eucaristia,
, mentre estem encara en aquesta terra, no cies de la plenitud de glorificaci dels
solament rebem cada dia els dons de la fills de Du. L'Esperit Sant s comunicaLa litrgia de la Paraula del diumenge i collocats a la terra i desfets en ella,
vostra bondat, sin que tenim ja la penyo- ci i presncia de vida eterna perqu s 15 de durant l'any, en el cicle A, ens porta ressuscitaran al seu temps, perqu el Verb
ra de la vida eterna. Ara possem les- l'Esperit del Crist Vivent pels segles. el text de la carta als Romans al qual fa de Du els ressuscitar, per la glria de
prirricies de l'Esperit que ressuscit Jess L'obra de l'Esperit en nosaltres s la referncia el prefaci que comentem. Sant Du Pare.
d'entre els morts; per aix confiem que
perdurar en nosaltres el misteri de mort
i resurrecci que celebrem. Us lloem,
doncs, i proclamem amb els ngels les
vostres meravelles tot dient: Sant...

<fM^
Per Eduard Brufau

G
G
G
G
G

El sant d e la setmana
IMascut a BuchiniacG, nord d'Itlia, Tany 1 5 5 0
M i l i t a r que va canviar les a r m e s per Tajut als m a l a l t s
Fundador dels P a r e s Camils
V a morir a Roma e M 6 1 4
Canonitzat Tany 1 7 4 6 per Benet X I V

ertanyent a una famlia

noble, Camil de Lellis va
seguir les passes del seu
pare i es va dedicar a la vida
militar com a soldat a sou de la
corona de tastella, fins que l'any
1570 una nafra al peu l'obliga a
estar-se im temps en u n hospital
de Roma. Un cop recuperat, per,
no abandona el centre hospitalari, sin que hi treballa com a"
ajudant. Tot i aix, no hi dura
gaire perqu en np prendre's la
feina seriosament s expulsat, i es
veu obhgat a tornar a posar-se a
les ordres dels exrcits de diferents estats, com ara de Castella o
de Vencia. Per el seu carcter
inestable li dur un altre cop
problemes i la seva afici a les
cartes i als daus, al llindar de la
misria.
En aquesta situaci s recollit
pels caputxins, en els quals Camil
trobar u n guiatge espiritual
ferm, fins al punt que intenta fer-

05

se frare. Per la incurable nafra

del peu l'obligar a ingressar de
nou a l'hospital. I aqu, quan
semblava que tot li anava en
contra, descobreix la seva vocaci: terr cura dels malalts. Guarit
del tot, sant Camil de Lellis es
dedica a cercar homes de b que
es consagrin amb ell als malalts
per l'amor de Du. L'any 1582 ja
t cinc companys amb els quals
es dedica a estar al costat dels
malalts i guarir-los; el 1584 s
ordenat sacerdot i dos anys ms
tard el grup de companys s
reconegut oficialment per l'Esglsia com a Clergues Regulars
Ministres dels Malalts, i finalment seran reconeguts com a
orde el 1591. A poc a poc, els
camils, metges de l'nima i del cos,
s'aniran escampant per diverses
ciutats, on visitaran malalts tant als
hospitals com a les cases. A la mort
de sant Camil l'orde comptava
amb ms de 300 membres.

16

CATALUNYA CRISTIANA

.BKSBBJ

L'expectaci era mxima a l'inici de la celebraci.

Mns. Jaume Pujol formava part d'un grup nombrs d'arquebisbes metropolitans.

Mons. Jaume Pujol va protagonitzar la celebraci juntament amb 31 arquebisbes d'arreu del mn

El moment ms emocionant per a mi l'he viscut quan he estat al costat del

Sant Pare durant la pregria eucarstica. s un privilegi que mai no m'hauria
imaginat que em pogus arribar a tocar. Sn paraules de Mons. Jaume Pujol,
arquebisbe de Tarragona, desprs de la solemne celebraci en qu el papa Benet
XVI li va imposar el pal-li a ell i a una trentena d'arquebisbes metropolitans ms.

ertament que Mons. Jaume Pujol s un

gran privilegiat: va ser un dels ltims
bisbes a mantenir una audincia privada amb Joan Pau II abans de morir. Tamb va
parlar amb l'aleshores cardenal Ratzinger
durant molta estona pocs dies abans que es
converts en Papa. Finalment, va poder pregar
davant de les despulles mortals de Joan Pau II
i ara ha estat rebut en audincia pel papa Benet
XVI, que li ha conferit el palli que li correspon pel fet de ser arquebisbe metropolit.
Mons. Pujol va confessar aCat/MMW Cristiana la gran emoci que va sentir quan va
veure molts tarragonins i tamb familiars a
la cerimnia, que va qualificar de preciosa.
El president de la Conferncia Episcopal
Tarraconense, en el moment en qu el Papa li
va conferir el palli ell va ser l'ltim de
rebre'l perqu s el ms antic en l'ordre de
nomenaments es va sentir ms metropolit de Tarragona, ms primat de les Espanyes
i ms president de la Conferncia Episcopal
Tarraconense, i va especificar aquest ms
com una gran responsabilitat en qu has de
recordar sempre que no ets tu qui fa les coses
sin que ets el successor dels apstols i de
Jesucrist.

Mons. Jaume Pujol va demanar al Papa una

benedicci per a l'arxidicesi de Tarragona i
tamb per a la seva famlia, especialment per
un germ malalt. El Papa l'hi va concedir, i
va ser per a mi un moment ulterior d'emoci.
Ms de cent persones de l'arxidicesi van
voler ser amb el seu arquebisbe en aquell
moment. Destacaven grups de joves i d'infants, molt impressionats i contents en veure
el seu arquebisbe al costat del Sant Pare.
L'arquebisbe metropolit de Barcelona,
Mons. Llus Martnez Sistach, i el bisbe
d'Urgell i coprncep d'Andorra, Mons. Joan
Enric Vives, tamb van voler assistir a la
cerimnia.

El missatge
de Benet XVI
va ser
d'unitat.

EL PALLI, SMBOL D'UNI AMB EL PAPA

Mons. Jaume Pujol ha tomat a la seva

arxidicesi amb el palli, un signe ms de la
uni que el lliga amb la seu petrina. Coincidint amb el dia 29 de juny, solemnitat dels
sants apstols Pere i Pau, el Papa imposa el
palli als nous arquebisbes metropolitans, i
enguany ha estat el tom de Mons. Jaume Pujol
com a metropolit i primat de Tarragona.
Altres arquebisbes de l'Estat espanyol eren

Uf

L'arquebisbe
de
Barcelona
tamb va
assistir a la
celebraci.

7 . juliol 2005 / 1 7

fMI'
El Papa va imposar el palli a l'arquebisbe de Tarragona.

Durant ta cerimnia va quedar palesa la universalitat de l'Esqlsia.

Pelegrins provinents de Tarragona.

Mns. Santiago Garca Aracil, de MridaBadajoz, i Mns. Manuel Urefa Pastor, arquebisbe de Saragossa.
El palli s un ornament de llana blanca
amb set creus negres que es posa damunt de
les espatlles. T dues bandes que cauen sobre
el pit i l'esquena i noms el duen el Papa i els
arquebisbes metropolitans (a Catalunya, noms els arquebisbes de Barcelona i de
Tarragona). Simbolitza l'autoritat del pastor i
manifesta una estreta uni amb el Papa. La
llana per confeccionar-los prov d'anyells
benets pel Papa al Vatic el 21 de gener
durant la festa de santa Agns, verge romana.
Un cop beneda la llana, les monges de Santa
Ceclia de Roma la treballen. Els pallis ja
confeccionats es custodien en una arca sota
l'altar de la confessi de Pere, a la baslica de
Sant Pere.
L's del palli pel Papa i els arquebisbes
metropolitans ve institut per la carta apostlica De sacrii pallii del 1978, de Pau VI. El
1984 Joan Pau II va decretar que fos el Pontfex el qui el confers als metropolitans durant
la solemnitat de Sant Pere i de Sant Pau.
Normalment es lliura a Roma, tret que algun
dels metropolitans no pugui assistir-hi, com
va succeir aquesta vegada amb l'arquebisbe
de Ljubljana, Eslovnia. En aquest cas, un
delegat l'hi porta a la seu.
El palli noms es fa servir en ocasions
especials: a l'arxidicesi i en els casos especificats en el pontifical, el text litrgic que cont
els ritus de les funcions episcopals amb l'excepci de la missa i l'ofici div, i tamb quan
ho estableix el Papa. El palli es du sobre la
casuUa.
Joan Pau II havia explicat el significat del
palli com a comuni de fe unitat amb la seu
de Pere.
JORNADA I DINAR ECUMNIC

La diada de Sant Pere i de Sant Pau sempre

revesteix un to ecumnic. El Papa va demanar
abans de la pregria de Vngelus que la
Mare de Du ens concedeixi que el ministeri
petr del bisbe de Roma no sigui vist com a
entrebanc sin com a sosteniment en el cam
de la vida de la unitat, i ens ajudi a obtenir com
ms aviat millor el desig de Jesucrist: Ut unum
sint ("Que tots siguin u").
Per aix va demanar la intercessi dels
sants apstols Pere i Pau. El Papa va voler
convidar a dinar la delegaci del Patriarcat
Ecumnic de Constantinoble, format pel metropolit de Prgam, el teleg loannis Zizioulas, expresident de l'Acadmia de Teologia
Mns. Pujol va compartir l'pat amb la comitiva tarragonina.

d'Atenes; pel metropolit de Sssima, Gennadios Limouris, i per l'arximandrita Bartolomeu, vicesecretari del Sant Snode del Patriarcat Ecumnic. Tots van dinar a la casa
Santa Marta del Vatic juntament amb alguns
membres de la cria romana.
En l'homilia, el Papa va saludar molt cordialment la delegaci ortodoxa i els va dir que
tot i que encara no concordem en la interpretaci i les conseqncies del ministeri petr,
estem junts en la successi apostlica i ens
sentim profundament units els uns amb els
altres pel ministeri episcopal, pel sagrament
del sacerdoci i confessem junts la fe dels
apstols que ens s donada en l'Escriptura.
L ' H O M I U A DEL PAPA: CATOLICITAT

I UNITAT

L'homilia del Papa va estar centrada en les

quatre notes de l'Esglsia: unicitat, santedat,
catolicitat i apostolicitat. El Papa va comenar dient que la festa dels sants apstols Pere
i Pau era la festa de la catolicitat on bisbes
de tot arreu, persones de mltiples cultures i
nacions, conformen la famlia de l'Esglsia
distribuda per tota la terra.
Per a Benet XVI, cal entendre la catolicitat
en dues dimensions: l'horitzontal, que expressa l'encontre de moltes persones en la
unitat, i la vertical, que mira noms a Du. El
Papa va subratllar que catolicitat vol dir universalitat, i que multiplicitat esdev unitat, i
unitat roman malgrat tot multiplicitat. El Papa
va fer referncia a sant Ireneu, la festa del qual
s'havia celebrat el dia anterior, dient que va
saber lligar catolicitat i unitat de manera
molt bonica: La mateixa fe amb una sola
nima i un sol cor, la mateixa predicacio,
ensenyament i tradici com si tingus una
sola boca.
Referint-se tamb al Compendi del Catecisme, que s'havia presentat un dia abans, va
advertit que no es pot llegir com es llegeix
una novella: cal meditar-lo amb calma.
Als metropolitans els va recordar que el
palli s expressi de la seva missi apostlica
i de la nostra comuni, que en el ministeri
petr t la seva garantia visible.
Entre els metropolitans que van rebre el
palli hi havia l'antic secretari de Joan Pau II,
Mns. Stanislaw Dziwisz, nou arquebisbe de
Cracvia, que en rebre el palli va sentir una
ovaci dels seus connacionals que va ressonar
per tota la baslica.
Miram Dez i Bosch
Fotos: arquebisbat de Tarragona

1 8

7 . juliol. 2005

CATALUNYA^I CRISTIANA

di
wcests
Primer aniversari de
les noves dicesis
Els bisbes de Sant Feliu i de Terrassa agraeixen el treball
fet durant aquest primer any
SANT FELIU DE LLOBREGAT/TERRASSA. Ara fa tot
just un any que l'Esglsia catalana va viure un autntic rebombori amb el nomenament dels nous arquebisbes de Barcelona i
de Tarragona, i amb la creaci d les noves dicesis de Sant Feliu
de Llobregat i de Terrassa. Aquest any llarg de treball ha fet possible que a poc a poc les noves realitats diocesanes hagin anat
prenent forma.

treball fet.
Tots plegats hem treballat intensament va dir i el Senyor ens ha benet
amb un fruit abundant malgrat les mancances i dificultats. Que el Senyor ens ajudi a continuar fonamentant la vida de la
dicesi en Crist ressuscitat i en la fora
de l'Esperit Sant que ens envia. Que visquem la comuni i la corresponsabilitat
fratemes, que compartim el pa de l'Eucaristia i els bns materials. Que mantinguem la unitat en l'ensenyament dels Pastors i la pregria.
Que siguem missatgers d'esperana i de pau. Que aix sigui.

Balan positiu del bisbe

de Sant Feliu de
Llobregat

Mns. Agust Corts Soriano tamb ha fet un balan certament positiu d'aquest primer
any de vida de la nova dicesi
de Sant Feliu de Llobregat, tant
des del punt de vista institucional com, especialment, pel
que fa a l'adhesi cordial de
la majoria dels feligresos, dels
preveres i dels religiosos de la
dicesi.
Estem satisfets^ia^t en
declaracions a
Cat^^^^n^
tiana, que hagin viscut amb
tanta illusi aquest*ai^^ue va
inspirar l'Esperit Sant amb la
creaci de la nova dicesi.
Com a objectius ms imminents de futur, Mns. Agust
Corts, que va arribar a Sant
IVIons. Agust Corts es va posar en mans de la Moreneta Feliu de Llobregat desprs de
El bisbe Saiz va encoratjar en la seva homilia a mantenir la unitat i la
en iniciar el seu pontificat. la seva etapa com a bisbe
pregria.
d'Eivissa i Formentera, apunta
"> envolguts germans, estem de fes- tant. Aqu trobem els nostres models, els mitza i Maria com la Mare que acom- la consolidaci d'aquest sentit de di' ^ J 3 t a i d'enhorabona!, va procla- nostres paradigmes. Aqu ens inspirem a panya els apstols en els inicis de l'Es- cesi aix com els reptes que va fer seus
mar el 15 de juny Mns. Josep ngel Saiz l'hora de construir la nostra comuni i la glsia, els aplega, els uneix com a fam- el Concili Provincial Tarraconense i que,
en la celebraci eucarstica coincidint nostra missi.
lia, els compacta en la comuni de fe i coincidint amb el des aniversari de la
seva celebraci, els bisbes catalans han
amb el primer aniversari de la dicesi de
Mns. Josep ngel Saiz tamb va re- amor.
volgut
recuperar amb ms mpetu: l'evanTerrassa, i va dir: En aquesta nova Es- cordar els pilars sobre els quals descansa
Avui celebrem el nostre primer any
gelitzaci
de la nostra societat i la formaglsia local que formem tots, hem de viure la comuni i la missi de l'Esglsia dio- com a dicesi de Terrassa, va dir el bisi treballar, hem de construir la nostra di- cesana: Jess ressuscitat com a fonament, be Saiz al final de l'homilia, alhora que ci dels laics, cada cop ms protagoniscesi com a homes i dones prudents que l'Esperit Sant com a principi que dina- donava grcies a Du i grcies a tots pel tes en la vida de l'Esglsia. (C.C.)
fonamenten la casa diocesana sobre
roca.
Continuant amb la referncia a l'Evangeli de Mateu, el bisbe Saiz va dir que
d'aquesta forma, si vnen pluges, creixen les riuades o els vent envesteixen contra aquesta casa, res no la fa caure, perqu t els fonaments sobre la roca. Per la
nostra part haurem de procedir amb pruCarles Llinars, Joan Balt, Joan Castell, Vicent Tubau,
Coincidint amb la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau,
dncia i humilitat en aquesta construcci,
ngel Andrade, Teresa Alemany, Maribel Pou, Nria Dant,
ei bisbe de Terrassa, Mns. Josep ngel Saiz, ha f e t pamb saviesa i intelligncia prctica per
Joan Alonso, Francesc Claps, Josep Poch, Nria Estan,
blics un gran nombre de nomenaments parroquials, aix
assolir la finalitat proposada. Sobretot
Jaume Galobart, A n t o n i Ribera i Joan Sala.
com els noms dels membres del Consell Pastoral Dioces,
organisme consultiu que est format principalment per
haurem d'encertar a l'hora d'anar fonaPel que fa als membres designats pel bisbe, sn: Josep
laics representants dels arxiprestats de la dicesi i dels
Argem, Jorge Espafa, Rosa M. Font, Francesc Matenzio i
mentant la casa diocesana.
mbits funcionals diocesans. Tamb en formen part prePere Prez.
En la seva homilia, el bisbe de Terveres, religiosos i membres designats pel mateix bisbe.
A banda dels membres del Consell Pastoral Dioces,
rassa tamb va recordar que la comuniLa reuni constitutiva havia de tenir lloc el dissabte 2 de
tamb ha estat nomenat^el Collegi de Consultors, que
tat diocesana est formada per comunijuliol al mat.
assessora el bisbe en els afers de mxima importncia per
tats parroquials, per comunitats cristianes
a la vida diocesana i que queda constitut per: M n . SalvaEls membres del Consell Pastoral Dioces per ra del
i per comunitats de vida consagrada. Com
dor Cristau, M n . Francesc Pardo, M n . Fidel Cataln, M n .
crrec sn: M n . Salvador Cristau, Mn. Francesc Pardo i
a comunitats cristianes i com.a dicesi,
Miquel Planas, M n . Blai Blanquer, M n . Josep M. Oca, M n .
Mn. Fidel Cataln. Els membres de lliure elecci sn: M n .
tenim com a model de referncia les priJosep Pausas i M n . Llus Pou. El bisbe Josep ngel Saiz
Miquel Planas, M n . Francesc Jordana, P. Ignasi Salvat,
tamb ha nomenat els membres del Consell Dioces d'Asmeres comunitats de l'Esglsia, i les EsGm. Abelard Rodrguez, Gna. Pilar Adn, Gna. Merc
sumptes Econmics. (C.C.)
Riera, Mn. Miquel Miras, Antoni Bosch, Lloren Barvel,
glsies locals naixents tal com el llibre
dels Actes dels Apstols ens va presen-

Mmtmt ml OBM

cds

7 . juliol. 2005

CATALUNYA+= CRISTIANA

19

Barcelona

Mons. Martnez Sistach, present al

Congrs Eucarstic de Polnia
L'arquebisbe de Barcelona va intercanviar experincies pastorals amb el cardenal de Varsvia
^ L'arquebisbe
de Barcelona
amb el
cardenal
Jozef Glemp.

BARCELONA. Com a resposta a ia invitaci feta pel cardenal primat de Varsvia, Jozef Glemp, l'arquebisbe de Barcelona va participar
en l'Assemblea Plenria de l'episcopat polons i en els actes del III Congrs Eucarstic Nacional de Polnia,
que es van celebrar els dies 18 i 19
de j u n y a Varsvia. M o n s . Llus
Martnez Sistach va estar acollit a
la residncia episcopal del cardenal
Glemp durant aquests dies d'intercanvi d'experincies pastorals entre
les dicesis polonesa i catalana.
yy \ quests dies de convivncia, ha
^ ^ A * - explicat l'arquebisbe Llus Martnez Sistach a la seva tomada, van ser
ocasi d'intercanviar experincies pastorals sobre la Pastoral de Joventut, la celebraci del sagrament de la Confirmaci,
el catecumenat, la situaci de les famlies
cristianes, la Pastoral Vocacional, etc.
El viatge tamb va servir per corroborar que la realitat religiosa de Polnia s
fora diferent de la de Barcelona i, de forma extensiva, de la de Catalunya, especialment pel que fa a la prctica religiosa i
al nombre de vocacions sacerdotals. Aix
no obstant, hi ha signes que indiquen temps
de canvi tamb per a la terra polonesa, com
la minva de les vocacions religioses femenines o el fet que la natalitat experimenti
una suau tendncia a la baixa.
Quan Mons. Llus Martnez Sistach va
poder palpar ms de prop la realitat de
l'Esglsia polonesa va ser durant la seva
participaci en l'Assemblea Pleniia dels

Visita a la
tomba del
prevere Jerzy
Popieluszko,
assassinat pels
serveis secrets
comunistes el
1984 als 37
anys i mrtir
simblic de la
resistncia
cristiana i
nacional de
Polnia.

bisbes, durant la qual es va aprovar una

declaraci de comuni i de fraternitat entre els catlics de Polnia i els grecocatlics d'Ucrana, aix com durant el Congrs
Eucarstic, centrat en el tema Senyor, queda't a les famlies.
Els actes centrals del congrs van ser
les vespres solemnes del dissabte 18 a la
tarda i l'Eucaristia del diumenge, presidida pel cardenal de Varsvia, amb una participaci dels bisbes de Polnia i un gran
nombre de preveres, de religiosos i de
laics. Iniciat aquest nou estil del papa Benet XVI de no presidir les beatificacions,
el Papa va delegar en el cardenal Jozef
Glemp la beatificaci de tres sacerdots
polonesos. Al final de la missa de les beatificacions, el papa Benet XVI es va fer

present des de Roma mitjanant unes

grans pantalles per adrear un missatge als polonesos.
El llegat del papa Joan Pau II s
molt viu a Polnia, ha explicat l'arquebisbe de Barcelona. Aix, les celebracions
del Congrs Eucarstic es van fer a la ma-

teixa plaa on va celebrar la missa el papa

Karol Wojtyla en la seva primera visita a
Varsvia, que fou un motiu d'intensificaci de la fe i de la vida cristiana dels
polonesos i tamb de l'inici de Solidarnosc.

Carme Munt

import difusi
MOBIUARI PER A INSTALLACIONS

Festivitat de Sant Cristfol del Regomir

BARCELONA. La Reial Capella de Sant Cristfol del Regomir (c/ del Regomir,
nm. 5, de Barcelona) acollir el 10 de juliol, com s tradicional, les celebracions amb
motiu de la festivitat del sant. Aix, a les 13 h tindr lloc la celebraci de l'Eucaristia i
de les 10 a les 13 h i de les 17 les 20 h, la tradicional benedicci d'autombils. (C.C.)

SOLSONA

O Cadires pCegaCes

SaCes d'actes Q

_ ^ ^ _

QCadres
metC-Ccjues,
de fusta, de
jjvrop

Reuni constitutiva del Consell

Pastoral Dioces
SOLSONA.El dissabte 11 de juny
va tenir lloc al Seminari de Solsona la reuni constitutiva del Consell Pastoral Dioces. Segons els bisbe Jaume Traserra,
aquest consell est format per preveres,
religiosos i sobretot per laics, que representen tot el poble de Du que constitueix la nostra Esglsia de Solsona. La seva
funci s pastoral: conixer i valorar les
activitats que es duen a terme a la dicesi, aconsellar el bisbe i presentar propostes prctiques.
Els membres d'aquest organisme con-

sultiu dioces sn: el bisbe Jaume Traserra, Mn. Antoni Quesada (vicari general), Mn. Llus Prat (secretari general),
Mn. Josep M. Besora i Mn. Xavier Romero (preveres diocesans), el Gm.
Ramon Pasqual i la Gna. Carme Duran
(religiosos), Jordi Pifiol (Bag-la Pobla),
Anna Moncau (Berga), M. Teresa Bossa
(Cardener), Monserrat Rotllant (Gironella
- Pig-reig), Marina Manero (Navs),
Salvador Sala (la Segarra), Margarida
Pan (Trrega) i Josep Ramon Mir (Pla
d'rgell). (R.E.)

Q'faues i cadires-per a locals

parroc^uias, aufes de catequesis,
i9fiote(jues, residncies, geritrics.,
Agent comercial: A. PREZ SABAT
Tel. i Fax: 933 882 743
Tel. Mbil 670 217 310
a/e: a.perez@coacb.com

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMS

20

7 . juliol. 2005

CATALUNYA+= CRISTIANA

Lleida

ViC

Germanetes dels Ancians

Desemparats visiten Aitona
Un grup de 32 religioses va resseguir la vida de santa Teresa Jornet
AITONA. El 8 de juny passat, el poble d'Aitona va rebre la
visita d'un grup de 32 religioses
Germanetes dels Ancians Desemparats, congregaci fundada per
santa Teresa Jornet, filla d'aquest
poble del Segri en qu va nixer
l'any 1843.

es germanetes provenien de la casa

general i noviciat de Valncia, on
han acabat la seva etapa de formaci
com a religioses. Procedents de diversos
indrets i nacions europees i iberoamericanes, durant tres dies van visitar els
indrets marcats per la vida i el testimoni

dels seus fundadors: santa Teresa Jornet,

que s alhora patrona de l'ancianitat, i el
sacerdot Satumino Lpez Novoa, actualment en procs de beatificaci.
El dilluns 6 de juny iniciaren el periple per Sigenza (Guadalajara), on va
nixer D. Satumino. El dimarts 7 van
visitar Barbastre, on el fundador va iniciar la congregaci amb dotze germanetes, encapalades per santa Teresa Jomet.
Tamb van visitar la capital de la provncia. Osca, on D. Satumino des de la
seva responsabilitat de secretari del bisbe va ser l'impulsor de diverses obres
socials i de caritat, entre elles la promoci i expansi de la seva congregaci.
Les germanetes van arribar a Aitona

el dimecres 8 de juny i van ser rebudes a

la Casa Llar de Santa Teresa Jomet per
les seves germanes de comunitat. Al
poble bressol de la fundadora, van visitar la cova i la casa natal del beat P.
Francesc Palau, oncle de santa Teresa
Jomet i fundador del carmel teresi.
Especial significaci va tenir per a
les germanetes la visita a la parrquia de
Sant Antol, on va ser batejada la santa.
Desprs de pregar davant de l'altar on s
venerada, van dirigir-se a la seva casa
natal i casa de la seva tia Rosa, on va
tenir lloc la celebraci de l'Eucaristia.
Les germanetes van donar grcies a
Du pel do de la vocaci, i alhora van
demanar als seus fundadors fidelitat al
carisma de la congregaci i al
seu comproms d'atendre els
ancians desemparats.
La Congregaci de Germanetes dels Ancians Desemparats
s avui present arreu del mn
amb ms de 200 cases d'acollida
i 2.700 religioses que atenen
29.000 ancians. Davantd'aquesta gran obra, no s estrany que
santa Teresa Jomet hagi estat
considerada com la santa catalana ms universal. N'ha estat testimoni a Aitona aquest gmp de
germanetes, que sn ja el present i el futur de l'obra de santa
Teresa Jomet i de D. Satumino
Lpez Novoa.

Les germanetes davant del monument a santa Teresa Jornet a la Casa Llar d'Aitona.

Jordi Curc

Arriba la cita ineludible de l'Aplec de

Matagalls.

56 Aplec de Matagalls
MATAGALLS.El tradicional Aplec al
cim de Matagalls viur el diumenge 10 de
juliol la seva 56a edici. La jomada comenar a dos quarts de deu del mat, amb la proclamaci dels noms i la distribuci de les Medalles ala Constncia pels 10,15,20,25,30,35,
40 i 45 anys d'assistncia a l'Aplec. Seguidament, a dos quarts d'onze del mat, tindr JJoc
la missa concelebrada i presidida pel bisbe de
Vic, Mns. Rom Casanova. A l'ofertori, es
presentar l'aigua de la nova font del Salt del
Boc, dedicada a Santiago Bofill Pascual.
dos quarts de dotze, es far la rotllana i el Cant
dels adus. I a dos quarts de dues, es beneir
i s'inaugurar la novafont del Salt del Boc. Ja
a la tarda i a la poblaci de Viladrau, tindr
lloc a dos quarts de sis la tradicional ballada
de sardanes patrocinada per l'Ajuntament.
Per a ms informaci: Joan Alsina, Pg. de
Maragall, 118, de Barcelona. Tel. i fax: 933
517 960 - a/e: jalsina@aplec.jazztel.es (C.C.J

TARRAGONA

ltims preparatius per ai Xi Camp de Trebaii IVIissioner

l'Anoia i dicesi de Vic) del 15 al 17 de
juliol i es posar a mans dels joves una
missi, desprs de trobar resposta a les
preguntes Qui et crida i t'envia? i Quina s la teva missi?, per fer comunitat
missionera. Els menors de 16 anys tamb
faran un camp de treball del 15 al 17 de
juliol a la mateixa localitat de Jorba.
L'objectiu que es pretn des del Camp
de Treball s oferir als joves que hi assisteixin un temps de formaci, de reflexi,
de pregria i de servei, en l'mbit cristi
SERVEI DE LLOGUER
missioner ad gentes - ad intra. Oferir als
Des del 1860
pobles i entitats on es fa alguna activitat la
possibilitat de ser missioners des del mateix
a Puigcerd, 100-102
poble en la convivncia i l'acollida als assis08019 Barcelona
tents i la participaci als actes que es facin.
Entre
les actituds a promoure es vol desco? Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193
brir i aprofundir des de la pregria el comproms personal i comunitari en l'anunci de
Lloguer de: cadires, taules, tarimes, passarelles, tanques metlliques, parament
l'EvangeU; oferir i aprofundir en l'experide taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes...
ncia de viure en comunitat com a expresMuntatge de: festes, concerts, reunions, exmens, congressos, conferncies,
si de la fratemitat que brolla de la fg.
desfilades de modes, banquets i tota classe d'actes a petita o
De les lnies d'acci a desenvolupar,
gran escala.

cal remarcar les dues hores diries de

formaci missionera ad gentes; la pregCASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Llria, 12-14 - 08010 Barcelona - Tel. 933 181 495
ria comunitria; el fet d'assumir els serServei de lloguer: c/ Puigcerd, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104

TARRAGONA. Comena l'aventura de la missi, per a joves a partir dels

16 anys, a travs del XI Camp de Treball
Missioner, organitzat per les Delegacions
diocesanes de Missions de Catalunya i les

Illes, una iniciativa que ha tingut en els

bisbats de Tortosa i de Tarragona els seus
mxims impulsors.
Aquest camp de treball es desenvolupar a la rectoria de Jorba (comarca de

CASA GAY

veis comuns entre tots; la revisi peridica de la marxa del grap en referncia a
totes les actituds bsiques per a la convivncia i el servei; l'oferiment de criteris
de cara a l'evangelitzaci. A ms, es procura responsabilitzar cada jove en un mbit de servei, com ara l'atenci a malalts i
ancians que viuen sols; la collaboraci
especfica depenent del lloc on es fa el
camp i l'animaci catequtica-missionera
per als infants dels diferents pobles de la
comarca.
Joves que han participat algun cop al
Camp de Treball, com ara l'Ignasi, diuen
que les experincies viscudes han estat
veritables lligams de comuni, sobretot
en el gmp. Cada passa caminada durant
els dies que hem treballat al camp ha
format un tros ms del nostre cam de fe
personal. I hem caminat en comunitat,
cadasc amb els seus dubtes i les seves
inquietuds, per moguts per 1' Amor i l'esperit de fer arribar aquest precs missatge
d'Evangeli i de Fe als altres, explica
l'Ignasi, per acabar dient que s'adona que
l veritable aventura de missi comena
a peu de carrer. (J.B.)

7 . juliol. 2005

dii^ms

CATALUNYA^ CRISTIANA

21

Lleida

Properes ordenacions de
dos diaques i d'un prevere
El bisbe Ciuraneta nomena nou responsable del Seminari dioces
LLEIDA. Coincidint amb la
cloenda del curs del Seminari dioces, el bisbe de Lleida, Francesc Xavier
Ciuraneta, ha escrit una carta dirigida als preveres, diaques, religiosos i
religioses, als membres del Consell
de Pastoral i a tots els diocesans, on
comunica com un fet eclesial molt
important per a tota la dicesi les
tres properes ordenacions previstes:
dues de diaca i una de prevere;

Josep M.
Novell va
rebre
l'acolitat
el
lectorat a
la capella
del
Seminari.

es ordenacions diaconals de dos se

minaristes que ja han rebut els ministeris tindran Hoc aquest mes de juliol. La
primera ser el diumenge 17, a les 17.30,
quan Louan Constant, provinent de Costa
d'Ivori, ser ordenat diaca a la parrquia del
Carme, on ha exercit la prctica pastoral,
sobretot amb immigrants subsaharians.
La segona ser el diumenge 24 de juliol, a les 19 h. En aquesta ocasi ser el
seminarista Francsco Jos Ribas, provinent de Crdova i amb arrels familiars a
Catalunya, el qui refer tamb el diaconat a
la parrquia del Pilar, on ha collaborat
pastoralment.
Aix mateix, per a comenament del

proper curs es preveu l'ordenaci presbisteral del diaca Mart Sandiumenge, president de l'Hospitalitat de Lourdes. Donem grcies a Du per aquesta esplndida
collita i continuem donant suport al nostre
Seminari, diu Mns. Ciuraneta en la seva
carta, en la qual agraeix a tots els sacerdots
i laics la collaboraci i el treball fet en
assumir la voluntat de tirar endavant el
Seminari: Tots ells han collaborat generosament perqu aquest curs results una

primera experincia enriquidora.

Aquestes properes ordenacions, que
omplen de goig i d'esperana la dicesi de
Lleida, han estat precedides per l'Eucaristia celebrada el 21 de juny, en la qual el
bisbe de Lleida va conferir els ministeris
d'aclit i de lector a Josep M. Novell
Encinar, que va rebre la patena i el Sants
Evangelis.
D'altra banda, davant del proper curs
acadmic. Mns. Ciuraneta ha reforat

Un gnere de
vida plenificant
Mns. Ciuraneta, a la carta dedicada al Seminari i a les vocacions,
davant del prxim curs en el qual
es preveu que hi hagi tres o quatre
seminaristes, es fa la segent pregunta: No hi ha joves a les nostres
parrquies i moviments que vulguin lliurar la seva vida al Senyor
en el sacerdoci? El bisbe de Lleida
afirma que la millor tasca vocacional la constitueix el testimoni d'i/na
vida sacerdotal joiosa: Un clergat
que dna exemple d'estimaci fraterna, que treballa pastoralment
amb illusi i que, malgrattotes les
limitacions, no perd l'humor ni l'sperana, atraure joves cap a aquest
gnere de vida plenificant, que s
el sacerdoci.

l'equip del Seminari dioces. En nom seu,

el jove prevere Manel Mercad, actual
rector de les parrquies de Llardecans, de
Maials i d'Almatret, ser el responsable de
la marxa interna del Seminari, amb la
collaboraci de Mn. Amadeu Carrera i de
Mn. Mateu Freixes, com a cap d'estudis.
Mn. Vicen Alfonso continuar amb la
tasca del Seminari en Famlia i l'organitzaci de les trobades d'escolans, que tenen
lloc al llarg del curs. Confio que tots
posaran la mxima illusi en aix que s
tan important per al futur de la nostra
Esglsia, diu Mns. Ciuraneta a la seva
carta.

Jordi Curc

Noces d'or sacerdotals de quatre preveres

LLEIDA. No s freqent participar
en una Eucaristia de diumenge en la qual
quatre preveres celebrin plegats les seves
noces d'or sacerdotals. El diumenge 19 de
juny la parrquia de Sant Mart de Lleida
va viure amb goig com quatre mossens de la
unitat pastoral que conformen les tres parrquies del barri antic de la ciutat (Sant Lloren,
Sant Mart i Sant Andreu) van voler donar
grcies a Du pels seus 50 anys de sacerdoci,
celebrant plegats una Eucaristia d'acci de
grcies, juntament amb la comunitat parroquial i el seus familiars i amics.
Els quatre mossens sn Josep Antoni
Ginesta, que en va ser rector i que fa 23
anys que s al servei de la parrquia;
Antoni Rubiella, amb 40 anys de servei a
Sant Mart; Mrius Rodrigo, retirat actualment i que viu amb uns familiars a la
demarcaci parroquial, i Joan Bold, que
havia estat missioner a Colmbia i que
avui est adscrit a aquesta unitat pastoral.
L'Eucaristia va ser presidida, com cada
diumenge a la una del migdia, per Mn.
Josep A. Ginesta, que justament en aquest
dia cejebrava les seves noces d'or. L'homilia de la missa va ser en aquesta ocasi
conjunta, ja que tots quatre van voler dir
unes paraules: Mn. Bold va donar grcies
per les 50 pasqes viscudes com a sacerdot, les primeres a les parrquies de la Vall
de Boi, i tampoc no es va oblidar del seu
pas per les parrquies del Baix Segre.
Especial menci va fer dels trenta anys de
missioner a Colmbia: Vaig sentir-me
interpellat per l'Esperit per portar l'Evan-

geli a altres terres i all vaig rebre ms del

que vaig donar.
Mn. Rubiella va recordar amb afecte
els seus pares i les parrquies en qu va
servir: el Carme, Areny i Sapeira, Espls i
Sant Mart, des de l'any 1965 fins avui, i va
donar grcies als fidels pel seu exemple de
fe: I per damunt de tot a Du pel do del
sacerdoci i per haver-me ajudat a conservar-lo. Per la seva part, Mn. Mrius va
parlar del seus records sacerdotals i, emocionat, va dir: Al final de la meva vida
tomo a casa, al barri on vaig nixer i a la
meva parrquia... malalt, vell i cec, cansat
de la vida per no de ser sacerdot. Vaig
sortir de Sant Mart i tomo a Sant Mart.
Finalment, Mn. Ginesta va rememorar
la seva ordenaci el 19 de juny del 1955
amb tretze companys ms a la Seu d'Urgell
i va recordar fets importants del seu sacerdoci, com la seva incardinaci a la dicesi
de Lleida l'any 1956, les vuit parrquies

on ha exercit el ministeri i, amb emoci, va

fer memria dels seus pares, als quals va
agrair el fet d'haver respectat la seva decisi de ser sacerdot. Als fidels els va fer un
prec: Ajudeu-nos amb la vostra comprensi, estimeu sempre els sacerdots i
pregueu per nosaltres i per les vocacions.
Abans de la benedicci, l'actual rector,
Mn. Antoni Porta, va lliurar als quatre
preveres, en nom de la parrquia, una vella
icona de Maria com a record de la celebraci. I Maria fou honorada al final amb el
cant de la Salve Regina, com ho havia estat
en el moment de l'ofertori amb el cant de
l'himne a la Verge del Remei del Pla
d'Urgell, que va emocionar Mn. Ginesta
pels seus orgens familiars propers al Castell del Remei. Fill de Castellser, aquest
era l'himne mari ms estimat i cantat pels
seus pares i per ell.
Els fidels que van assistir a l'Eucaristia
van oferir un fort aplaudiment als quatre

Bon dia!

OUS - TRPTICS - RETAULES - IMATCES

Comprem materials d'enderroc

(teules, radiadors, fbriques en dess, reixes, portals, etc.) i material
antic (llibres, biblioteques, botigues
velles, etc).
Truqueu a en Raimon o en Pau al
972 645 262

Els quatre
preveres
en un
moment
de l'Eucaristia
d'acci de
grcies.

mossens, i s que dos segles de sacerdoci

entre tots quatre s'ho val, va dir un dels
feligresos presents. (J.C.)

ESTAMPES - ROSARIS - PESSEBRES RELIGIOSES - MEDALLES - RESTAURACIONS

- MIRALLS - ICONES - ORFEBRERIA.
^

Estampera San Jos

Boters 7 i 9
08002 Barcelona

Tel. 933 175 685

Fax 934 127 523

e-mall: sugerencias@artlculoreligioso.conn
www.articulosreligiosos.com

RESIDNCIA GERITRICA

BON VIURE
^Som a Horta, en una torre amb
jard, alimentaci adequada, ascensor, sala d'estar, seguiment
mdic i sanitari, animaci, caliu
hum. Estades temporals i indefinides. Poques places. Campoamor,
56 - Barcelona.

Tel. 934 274 453

2 2

d^mts

CATALUNYA+= CRISTIANA

7. juliol. 200 5

Girona

Girona acull el 2n Congrs de Confraries

de Setmana Santa de Catalunya
En tercer lloc, coordinaci de les confraries amb
l'intercanvi d'experincies: mbit territorial de la
dicesi de Girona (creaci
d'un consell) i mbit territorial catal (creaci d'una
coordinadora i d'una publicaci peridica).
Com a ltim objectiu
s'apunta donar a conixer
cedent del primer congrs i
la ciutat de Girona i les
amb les respostes obtingutradicions de Setmana Sandes del qestionari enviat a
ta de les seves comarques.
totes les confraries, congrePel que fa al programa
gacions i germandats de
del congrs, en el qual es
Catalunya.
2n Congrs calcula que poden particiEl segon objectiu pretn
de
Confraries
par unes quatre-centes perrevitalitzar les confraries, i
de Setmana Santa
sones, Josep M. Nogu
que preveu tres aspectes: les
de Catalunya
explica que hi haur una
confraries vers els seus asGirona 7,8 i 9 d'octi^c ^M}5
ponncia central dirigida
sociats (activitats de carcter formatiu, formaci i soLogotip oficial del a tots els assistents; un
congrs. temps dedicat als vint
lidaritat), la confraria vers
grups de treball que es forl'Esglsia (vinculaci a la
maran
per
intercanviar
opinions i criteris,
prpia parrquia o entitat eclesial on radia
partir
de
la
ponncia
i d'un qestionari
ca la confraria i celebracions prpies de l
confraria al llarg de l'any) i la confraria que se'ls facilitar; diverses comunicacivers la societat (fomentar la pau i exercir la ons preparades per confraries de diversos
llocs de Catalunya i que es publicaran amb
solidaritat).

G I R O N A . E r a el m a r de l'any 2003 q u a n T a r r a g o n a
acollia el I r Congrs de Confraries de S e t m a n a S a n t a de
Catalunya. L'objectiu e r a oferir a totes les confraries u n espai
de t r o b a d a per conixer-se, intercanviar experincies i millorar
l'organitzaci de les Setmanes Santes. Van respondre a la crida
ms de tres-centes persones, en representaci de seixanta confraries.
D'aquella primera trobada va sortir el comproms de repetir-la
cada dos anys i a r a G i r o n a p r e n el relleu de T a r r a g o n a .

a Junta de Confraries de Setmana

Santa deGironasl'encarregadad'organitzar aquest congrs per ls dies 7,8 i 9
d'octubre. El director del 2n Congrs de
Confraries de Setmana Santa de Catalunya,
Josep M. Nogu i Regs, considera que
els gironins hem acceptar un repte important. I s per aix que confia que la
trobada prevista per a l'octubre a Girona
serveixi per impulsar la vida de les confraries catalanes tot aprofundint en el paper que ens toca en l'Esglsia, en la societat i envers cadascun dels confrares.
Aquest segon congrs es marca quatre
grans fites. La primera s donar continutat
al primer congrs celebrat a Tarragona,
amb el lema Coneguem-nos. En aquest
sentit, es presentar la realitat actual de les
confraries catalanes amb informaci pro-

Residncia
Nostra
Senyora
de Ftimq
al
Tibidabo

les conclusions del congrs; visites guiades a Girona; espectacle de llum i so,
espectacle sorpresa, exposici i pats multitudinaris; mostra de tradicions prpies
de la Setmana Santa de les comarques de
Girona i una missa solemne (presidida pel
bisbe Mns. Carles Soler Perdig) a la
catedral. Els organitzadors es mostren
illusionats per obrir la ciutat de Girona als
confrares d'arreu de Catalunya, per continuar consolidant la imatge d'una ciutat acollidora i atractiva, comenta Josep M. Nogu, on tothom s'hi senti convidat, i
desitgem fomentar la participaci activa de
les confraries de tots i cadascun dels bisbats
de Catalunya. (C.C.j
INFORMACI I INSCRIPCIONS
Secretaria del Congrs
Rambla de la Llibertat, 26, 1 r 17004 Girona
Tel. i fax 972 214 603
confraries05@girona.com
www.juntaconrrariesdegirona.org
wviW.congresdeconfraries.com
Horari: de 19 a 21 h. de dilluns a
divendres

CERABELLA
z o n a industrial, A
E S 08181 S E N T M E N A T ( B A R C E L O N A )
Tel. +34.93.715.31.02 F a x +34.93.715.02.51
CERERIA ABELLA,
Sant Antoni Abat,9
08001 BCN
t.934 41 09 0 7 / f G x . 9 3 4 41 70 47

/Installacions amb espais enjardinats i de bosc m o l t amplis.

/ H a b i t a c i o n s individuals amb bany i installaci per a TV i t e l f o n .
/ A m p l i menjador amb vistes panormiques.
/ C a p e l l a , gimns, etc.
Equip hum de professionals: metge, assistent tcnic sanitari, assistent
social, gabinet psicolgic, ppdieg, fisioterapeuta, perruqueria, personal
assistencial i auxiliar.
ltims avenos informtics, en el control postural i la localizaci de
persones.
Disposem

d'un nombre de places benfiques

per
persones
amb pocs recursos
econmics.

ajudar

Ae>, i^uaiit^zt cU vde de eo- p-en.i<Me^ <yieH^ ^ a u<y4tn4t f:nco>iitat

FUNDACI B. NOSTRA
SENYORA DE FTIMA
Carretera de Vallvidrera a
Tibidabo, 102-104
08035 Barcelona
Tel. 934 343 630 - 609 101 344
Fax 934 343 650
e-mail: fundfatima@terra.es
web: v\/ww.fundacionntrasra
fatima.org

CERERIA ABELLA,
Boters,5 (Portaferrisso)
08002 BCN
t./fax. 933 18 08 41
NOC, ^
Comte Borrell,41
08015 BCN
t. 934 42 93 28 / fax. 934 41 90 47

cerers
des de

1862

dit^ms

7 . juliol. 2005

CATALUNYA^ CRISTIANA

23

Urgell

Reuni del Consell

Pastoral Dioces
Es va tractar en profunditat l'evoluci del Concili
Provincial Tarraconense en deu anys
LA SEU D'URGELL. La tercera reuni del Consell Pastoral Dioces d'Urgell
s'ha celebrat al santuari de Nria. El lloc
escollit, el santuari que hostatja la patrona
principal del bisbat, ha estat motivat pel fet de

celebrar-se enguany el 150 aniversari de la

definici del dogma de la Immaculada Concepci i alhoraper donar aconixeraquestsantuari als
membres del Consell Pastoral, al qual pertanyen
fidels dels diferents arxiprestats de la dicesi.

Els membres del

Consell es
van fer una
foto
plegats.

renta-vuit persones van assistir a la trobada a Nria, que

es va iniciar amb la celebraci de
l'Eucaristia, presidida pel bisbe i
concelebrada pels sacerdots que
formen part del Consell. A la trobada hi van estar convidades les parelles dels membres del Consell.
La reuni va tenir com a tema
central la commemoraci dels 10
anys de la celebraci del Concili
Provincial Tarraconense i la reflexi va girar a l'entorn dels reptes i
les accions a promoure en aquesta
dicesi tenint en compte les 170
resolucions aprovades en l'esmentat Concili.
Alguns dels aspectes sobre els
quals es va parlar van ser el repte
d'evangelitzar avui en una societat fora secularitzada, el plantejament de com renovar les comuni-

Remodelad
dels arxiprestats
El Consell de Presbiteri i els
arxiprestos han iniciat conjuntament annb el bisbe Joan Enric Vives una reflexi a l'entorn de la possible modificaci
dels lmits dels arxiprestats, de
manera que es redueixin i tinguin ms acci territorial. La
situaci actual del territori i de
la societat i tamb la.manca
d'efectius per afrontar les necessitats arxiprestals han port a t a l'anlisi de la situaci
actual. De moment s'ha iniciat
un procs en qu cadascun dels
arxiprestos i dels consellers de
presbiteri han d'estudiar les
propostes que s'han fet en
aquest sentit.

Celebraci de la festa de Sant

Antoni a Bellver de Cerdanya
BELLVER DE CERDANYA.El dia de la festa de Sant Antoni
de Pdua o de Lisboa es va celebrar una diada especial al santuari de la
Mare de Du de Tali, a Bellver de Cerdanya, crulla dels camins de
pas de la Cerdanya i del Bergued fins a Frana. Les nou parrquies
venes s'hi van fer presents i van aportar la seya tradicional ofrena
al santuari.
Enguany aquest aplec va estar presidit per Mns. Joan Enric Vives,
bisbe d'Urgell, acompanyat pel vicari d'Assumptes Econmics, Mn.
Josep M. Mauri, i pels sacerdots que tenen cura de l'arxiprestat de
Batllia-Barid, Mn. Joaquim Cebrian i Mn. Llus Girbau, i pels
alcaldes de les nou parrquies, encapalats per Joan Pou, alcalde de
Bellver i president del Consell Comarcal de Cerdanya.
Va ser un dia de joia i de tradicions en el qual el bisbe va demanar
en l'homilia la revisi de les opcions espirituals i religioses en l'mbit
personal i pblic.
La festa de Sant Antoni tamb es va celebrar amb gran resposta de
fidels a Sant Antoni de Cerc, a l'Alt Urgell, on Mn. Joan Casseny va
repartir els panets benets amb gran goig dels presents. (M.C.O.)

tats cristianes, especialment les

parrquies en aquest marc poc propici i com intensificar el procs de
la iniciaci cristiana i la formaci
continuada. Tamb es va posar
sobre la taula la qesti de com
recuperar l'esperit i les resolucions del Concili Provincial Tarraconense, sobre la qual els membres del Consell van fer valuoses
aportacions.
En el dileg es va proposar
d'intensificar la tasca parroquial,
centrar la reflexi del Consell sobre la parrquia i tamb impulsar
la formaci dels agents de pastoral, i que sn els tres eleinents que
han de facilitar renovar l'esperit
de fa deu anys i trobar la via de
l'evangelitzaci actual.

U^

<

'

M. C. Orduna

Vida Creixent
participa en
una trobada
interdiocesana
a Frana
LA SEU D'URGELL.Vida
Creixent d'Urgell va participar recentment en ima Trobada Interdiocesana a Muret (Frana) amb les
entitats homlogues de l'Arige i
de l'Alta Garona. Com a representants d'Urgell, Mn. Manel Pal i
Carles Dalmau van presentar l'organitzaci, las seva tasca i objectius. La presidenta de Vie Montante de Tolosa, Janine Patrier, els va
donar la benvinguda. Es va fer un
dinar de germanor entre els membres de la trobada. (M.C.O.)

rdio
principat
i Barcelona lO.

B Lleida 91.5

i Tarragona 100.6

! Tortosa 90.1

B Cerdanya 104,4

I Gitalunya Central 93.7

] Garraf 96.8

O La Seu d'Urgell 105.0

I Girona 103.4

] Vic 91.3

S Andorra 107.5

VN^ vNrvv.radioestel.com

24

CATALUNYA^ CRISTIANA

voli^mrtat

7 . juliol. 2005

Un any ms, toca banyar-nos per

l'esclerosi mltiple
El 10 de juliol participen en la campanya 600 piscines de tot Catalunya i ms de 70.000 persones
El Mulla't ha esdevingut un
deis actes de solidaritat ms importants fets a Catalunya. Es tracta
d'una acci de sensibilitzaci social
i de solidaritat amb les 4.000 persones que pateixen aquesta malaltia
al nostre pas. La seva fnalitat s
recaptar recursos per finanar serveis destinats a millorar la qualitat
de vida de les persones afectades i
per finanar la investigaci de la
malaltia.

a Fundaci Esclerosi Mltiple (FEM)

ens demana a tots que el diumenge 10
de juliol nedem uns metres en solidaritat
amb els afectats per la malaltia. Tamb.s' hi pot contribuir amb donatius comprant
algun dels objectes (samarretes, polseres,
gorres, tovalloles, etc.) que s'oferiran en els
nombrosos punts repartits arreu de Catalunya i on s celebraran actes relacionats.
Sn diverses les campanyes que aquesta fundaci posa en marxa al Uarg de l'any
perqu l ciutadania no s'oblidi i tingui
presents ls dificultats a qu s'enfronta
aquest collectiu, que a l'Estat espanyol
representa prop de 35.000 persones afectades. I pdein arribar a ser-ho tots perqu
no hi ha grups de risc coneguts, qualsevol
persona pot patir-la sense possibihtat de
prevenci. No s contagiosa, ni mortal ni
hereditria. Per canvia definitivament la
vida d'una persona i de la seva famlia. La
majoria dels afectats per aquesta malaltia
neurodegenerativa sn diagnosticats entre els 20 i els 30 anys, de fet, s la malaltia
del sistema nervis central ms comuna
entre adults joves al nostre pas. Aix fa
que en el moment en qu acaben els estudis o comencen la carrera professional,
vegin truncats tots els seus plans de futur.
Per aquest motiu, un dels projectes
portats a terme des d'aquesta entitat sense
nim de lucre creada el 1989 va ser la
posada en marxa d'un centre especial de
treball. L'objectiu s que les persones que
han vist disminudes algunes de les seves
capacitats a causa de l'esclerosi mltiple
puguin aconseguir la millor preparaci professional i social, i refer la seva vida en la

La piscina desmuntable del Palau Sant Jordi es va inaugurar amb l'edici del Mulla't 2003.
L'esclerosi mltiple s una malaltia del sistema nervis central que
afecta el cervell i la medulla espinal. Les fibres nervioses estan envoltades i protegides per la mielina, una substncia formada per
protenes i greixos, que facilita la
conducci dels impulsos nerviosos.
Si la mielina s destruda o danyada, l'habilitat dels nervis per conduir els senyals des de i al cervell,
s'interromp i aquest fet produeix
l'aparici dels smptomes de la
malaltia. Elssmptomesdel'esclerosi
mltiple varien segons la part del
sistema nervis central afectada. A
l'inici de la malaltia sn habitualment lleus i desapareixen sense
tractament. Per amb el temps poden arribar a ser nis nombrosos i
severs. s la malaltia del sistema
nervis central ms comuna entre
adults joves al nostre pas.

mesura de les seves possibilitats. Aquest

centre ofereix serveis de telemrqueting,
secretaria, elaboraci i manipulaci d'enviaments publicaritaris, institucionals, etc.
D'aquesta manera, amb els fons obtinguts amb campanyes com el Mulla't se
subvencionen les activitats del centre de
treball, es millora la qualitat de vida dels
malalts a travs dels hospitals de dia de
rehabiUtaci integral creats i es potencia
la recerca sobre una malaltia de la qual
encara es desconeix l'origen.

Diverses campanyes de
sensibilitzaci
Una de les iniciatives ms populars
impulsades per la FEM s el Sopar BallTaxi. Des del 1992 l'entitat organitza sopars benfics en qu participen empreses
i particulars en soUdaritat envers la malaltia. Seria el 1996 quan la l M va organitzar el primera sopar Ball-Taxi, on
s'apleguen personatges populars, poltics,
esportistes i ciutadans annims en una
gran festa de solidaritat envers els afectats de l'esclerosi mltiple. L'acte consisteix en un sopar espetacle en qu els
assistents comparteixen taula amb persones famoses de diversos mbits.
Aquestes es presten al final de la vetllada a ballar amb les persones que vulguin llogar-les per ballar, per un preu
simblic.
Una altra campanya s Una poma per
la vida. La idea va sorgir de l'Associaci
Italiana d'Esclerosi Mltiple. La FEM
compta amb el suport de diferents productors de fruita que donen gratutament les
75.000 pomes necessries per poder celebrar la jomada. Juntament amb la cadena
de supermercats Champion, que permet
posar punts de venda de les pomes als seus
establiments, es convoca la ciutadania
durant dos dies a acudir a qualsevol dels
supermercats que Champion t arreu de
l'Estat i adquirir una poma solidria per
1,5 euros.
En collaboraci amb el Centre Excur-

sionista de Catalunya (CEC), la FEM organitza tamb passejades multitudinries

per diferents poblacions catalanes. Una
altra de les activitats que ha tingut una
gran repercussi al Uarg d'aquests anys s
l'organitzaci de campionats de golf. Els
principals clubs de golf de Catalunya han.
posat el seu granet de sorra per fer possible
aquesta mena d'activitat. El bsquet i
l'atletisme sn dos esports ms que han
volgut contribuir a la millora de les condicions de vida dels malalts d'esclerosi
mltiple amb la celebraci de diversos
esdeveniments.
.
Cal no oblidar que totes les iniciatives
comentades no haurien estat ni serien possibles sense la collaboraci de centenars
de voluntaris que aporten el seu treball
perqu tot sigui un xit.

Consuelo Chaves Mejuto

Generalitat de Catafunya
J Departament
glU@ de Benestar i Famlia

xarxanet
t

XARXA ASSOCIATIVA I DE VOLUNTARIAT DE CATALUNYA

Gran porta d'entrada
als mbits associatius

Espai obert i
compartit
Treball en xarxa,
punt de trobada

Informaci,
coneixements,
reflexi...

Per a ms informaci
Persones
i entitats

02C

tncl6
dutadaiM

wvwv.voluntariat.org

7. juliol. 200 5

CATALUNYA-^ CRISTIANA

Celebraci de la Festa del

Sol a l'Observatori de l'Ebre
L'espectacle, adreat al pblic infantil, s un dels actes programats
per commemorar el centenari d'aquest institut de recerca
ROQUETES. Ei 21 de juny
passat va tenir lloc a l'Observatori
de l'Ebre ^-centre integrat a la
Universitat Ramon Llull un dels
darrers actes programats amb motiu del centenari d'aquesta instituci: la Festa del Sol. Es tracta d'una
activitat adreada ai pblic infantil
amb l'objectiu principal que comprengui i participi de forma ldica
en una de les lnies d'observaci del
centre: l'activitat solar.

ns sis-cents escolars de 3r i 4t de
Primria de la comarca del Baix Ebre
van participar en un espectacle d'una durada aproximada de dues hores que va
constar de dues parts. La primera estava
basada en personatges fantstics que preparaven els joves espectadors per al gran
esdeveniment (la trobada amb el Sol) i que
es va desenvolupar al llarg del recorregut
pels jardins de l'Observatori de l'Ebre. La
segona part va consistir en un espectacle
de carrer que els nens van presenciar asseguts.
L' argument principal estava centrat en
la relaci de l'sser hum amb el Sol i en
la seva importncia per a la vida a la
Terra. L'espectacle va culminar amb
l'escenificaci de l'eclipsi de Sol esde^

Congrs de
Pedagogia
organitzat per
Jesutes Educaci
BARCELONA.Del 30 de juny al 6
de juliol, el collegi Sant Ignasi de Sarri
va acollir el Congrs de Pedagogia organitzat per Jesutes Educaci, entitat que
apleg les set escoles vinculades a la Companyia de Jess a Catalunya. Ms de 500
educadors d'aquests centres, aix com altres professionals vinculats al mn educatiu, van analitzar i definir les innovacions
que cal introduir, en el terreny pedaggic
i didctic, per respondre als reptes que la
societat planteja.
El Congrs de Pedagogia, que tenia
com a lema Un estil i unes propostes, va
tractar, entre altres tenies, el model pedaggic que identifica els centres jesutes, la
transmissi dels valors, les estratgies
d'ensenyament d'aprenentatge o la formaci permanent dels educadors. Tamb
es van presentar experincies concretes
que s'han posat en prctica a les escoles.
La convocatria d'aquest congrs responia a la voluntat de renovaci pedaggica i adaptaci a les circumstncies, al
lloc i al temps de la visi educativa que va
comportar el document Ratio studiorum,
publicat el 1599 i que posava les bases de
la metodologia pedaggica als centres
educatius dels jesutes. (C.C.)

Els infants van gaudir d'un espectacle ldic i formatiu.

viiigut fa un segle i que va marcar la

data d'inauguraci de l'Observatori.
Aix mateix, es va recordar l'eclipsi
anular de Sol que es podr observar el
proper mes d'octubre, gaireb cent anys
desprs, des de molts indrets de la geografia catalana.
La Festa del Sol s un espectacle fet a.
mida per a l'Observatori de l'Ebre enl'any del seu centenari per Produccions
Colibr, amb gui i direcci de Moiss
Mato, i patrocinat per Fundaci Caixa
Tarragona.

Institut de la Companyia de Jess

L'Observatori de l'Ebre s un institut
de recerca que va ser inaugurat oficialment el 30 d'agost del 1905 per la Companyia de Jess per tal d'estudiar les relacions entre el Sol i la Terra. s una fundaci
sense afany de lucre que ha estat coordinada amb el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC) des del comenament d'aquest organisme. Tamb ha
mantingut una estreta collaboraci amb
l'Institut Nacional de Meteorologia des

25

del 1920 i posteriorment amb altres institucions, com ara l'Institut Nacional de
Tcnica Aeroespacial o l'Institut Cartogrfic de Catalunya., Pertany a la Universitat Ramon Llull (URL) com a institut
universitari.
El Patronat que regeix" la fundaci es
compon en l'actualitat per deu organismes: la Companyia de Jess, el CSIC, la
URL, l'Institut Geogrfic Nacional, els
departaments de Medi Ambient i d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya, el
Departament de Poltica Territorial i Obres
Pbliques, els ajuntaments de Roquetes i
Tortosa i la Diputaci de Tarragona.
En l'actualitat, l'Observatori est estructurat en quatre seccions: Geomagnetisme, lonosfera, Sismologia i meteorologia, i Clima i activitat solar. La continutat
i la fidelitat de les observacions durant
gaireb cent anys fa que els seus arxius de
registres tinguin avui un valor incalculable. A tall d'exemple, podem ressaltar que
els arxius ssmics i els ionosfrics sn els
ms extensos de l'Estat espanyol i que els
meteorolgics s' estenen finsal'anylSSO.
Parallelament a l'obtenci d'aquestes
dades, un grup d'investigadors treballa
constantment per administrar aquesta informaci i exigir que els fenmens observats siguin els ms adequats per als estudis cientfics i per a les creixents necessitats
de la societat. Les lnies proritries de
recerca actuals sn la modelitzaci regional del camp geomagntic, l'estudi de la
variabilitat ionosfrica i els estudis d'atenuaci ssmica. L'activitat de recerca queda
reflectida fonamentalment en publicacions
prpies, articles en revistes especialitzades,
comunicacions en congressos i amb la realitzaci de tesis doctorals.
Ms informaci: c/ Horta Alta, 38 43520 Roquetes, tel. 977 500 511, a/e:
secretaria@obsebre.es (C.C.)

Comencen les activitats d'estiu de la

Fundaci Pere Tarrs
BARCELONA.El 27 de juny, a les
9.00, van comenar els casals d'estiu organitzats per la Fundaci Pere Tarrs la
instituci ms gran en l'mbit de l'educaci en el lleure de Catalunya^,
que gestiona una xarxa prpia de
vint cases de colnies, albergs de
joventut i albergs rurals i ms de
150 installacions de Ueure. El
mateix dilluns, a les 16.00, van
sortir els primers autocars de la
Fundaci Pere Tarrs cap a les
colnies d'estiu. El lema s:
L'estiu, vacances per crixer.
Els casals i les colnies sn
un espai privilegiat on els ms
petits, un cop acabat el curs escolar, poden realitzar activitats ldiques i educatives. Enguany, uns
3.000 nens i nenes s'han inscrit
als casals d'estiu i ms de 10.000
infants, adolescents i joves aniran de colnies amb la Fundaci
Pere Tarrs, ja sigui a les activitats organitzades directament per l'entitat o pels
centres federats al Moviment de Centres
d'Esplai Cristians.
L'oferta s molt diversa, amb ms de
400 propostes de casals, colnies, campaments, camps de treball, estades d'aventura, estades lingstiques a Catalunya i a

l'estranger, i rutes a peu i en bicicleta.

Destaquen aquest esnVStage multimdia, on els amants de la msica i les noves
tecnologies aprendran a fer rdio per In-

realitat d'aquells que tenen aquesta discapacitat. L'Associaci de Pares de Nens

Sords de Catalunya i la Fundaci Pere
Tarrs han unit esforos en aquesta collaboraci mtua que culminar amb la gran Festa
Solidria dels Casals que
se celebrar el 13 de juliol
del 2005 al parc de la Ciutadella de Barcelona. Tamb cal assenyalar que nens
i nenes d'AFANOC (Associaci de Nens amb Cncer) s'han incorporat amb
la resta d infants a les colnies per viure-les en un
entorn de total normalitat.
La Fundaci Pere
Tarrs, amb ms de cinquanta anys d'existncia,
s una organitzaci no luLa mainada s'ho passa d'all ms b als casals d'estiu. crativad'acci social i educativa, dedicada a la protemet, o les Estades esportives, amb la moci de l'educaci en el temps lliure, el
collaboraci de la secci de Rugby del voluntariat, la millora de la intervenci
FC Barcelona.
social i l'enfortiment del teixit associatiu.
Com a novetat destacada, enguany els El 2004 van participar en les seves activicasals promouen la solidaritat amb els tats (casals, colnies...) 19.000 infants i
nens i k s nenes sords. Els infants que hi joves de la m de ms de 3.200 monitors.
participen realitzaran accions solidries i Per a ms informaci: tel. 902 430 000,
activitats conjuntes per tal de conixer la web: www.peretarres.org/estiu (C.C.)

2 6

7 .juliol. 2005

CATALUNYA^ CRISTIANA

cuItura
Celebraci dels 150 anys
dels Llusos de Grcia
Es va organitzar un concert coral al Palau de la Msica Catalana
La coral Vent del Nord, que sorgeix el
1985 per iniciativa d'un grup de pares d'El
Virolet, actualment est formada per uns
seixanta cantaires. s membre de la Federaci Catalana d'Entitats Corals (FCEC) i
participa regularment en la Trobada de
Corals de Grcia, en les cantades de nadal concert el va iniciar la coral infantil tradicional fins a la d'autor. Al llarg de la les al carrer del Barri Gtic i de les places
El Virolet, que va interpretar Sona, seva histria ha participat tamb en algu- de Grcia, i tamb en diversos tallers de les
viola, sona, una suite de canons tradicio- nes obres simfonicocorals. s membre Jornades Internacionals de Cant Coral de
nals catalanes arranjades per Josep Bau- fundador i actiu del Secretariat de Corals Barcelona.
cells i amb la direcci de Lali Mestres. Tot Infantils de Catalunya. Actualment hi canLa Fuga va ser fundada el 1999. Entre
seguit, les corals Sinera, La Fuga, Vent del ten un centenar d'infants d'entre 4 i 15 els concerts ms remarcables de la coral,
Nord, Cantiga i El Virolet van interpretar anys, en cinc grups d'edat: els dos grups de hi ha la participaci a la Setmana de Msila Cantata de sant Nicolau,
ca Sacra de Santa Maria
op. 42, de Benjamin Britten,
del Mar, en qu va intersota la direcci de Josep Prats.
pretar, juntament amb alAl concert hi van assistir ms
tres cors, el Te Deum, de
de mil persones. Entre les
Berlioz, i el concert del 25
diferents autoritats i repreaniversari de l'Escola de
sentants de diverses associaMsica Diaula, al Palau de
cions culturals, va destacar
la Msica, amb la Fawa'a
la presncia de Ferran Mascoral, de Beethoven i el
carell, regidor de Cultura de
Caiitique de Jean Racine,
l'Ajuntament de Barcelona.
de Faur. Actualment hi
participen
una quarantena
El cant coral ha estat semde
cantaires
d'entre 25 i 35
pre representat als Llusos de
anys
i
s
membre
de la
Grcia i hi t un pes fonaFCEC.
mental en la histria de l'enLa Coral Cantiga, funtitat. Per aquest motiu, un
Un dels actes de la celebraci del 150 aniversari de l'entitat ha
dada
el 1961, s membre
dels actes centrals de la celeestat aquest concert.
de la FCEC i de la Federabraci del 150 aniversari de
l'entitat ha estat un concert coral al Palau Petits (Platerets i Guitarres), els dos grups ci Intemational per a la Msica Coral. El
seu repertori inclou obres a capella i molde la Msica Catalana, que va comptar de Mitjans i el de Grans.
amb la participaci dels 300 cantaires que
La Coral Sinera va nixer als Llusos tes de les grans obres simfonicocorals de
formen part de les cinc corals dels Llusos. de Grcia el 1968 com a secci jove de la totes les poques i estils. Entre les seves
El cant coral s el que ha escrit les pgines Coral Cantiga, tot just quan comenava a darreres produccions, cal destacar tres esms glorioses de la histria de l'entitat iniciar-se el moviment coral juvenil. Es pectacles poeticomusicals sobre textos de
dins de l'mbit musical.
membre fundador i actiu de Corals Joves Rilke, Lorca i poetes catalans. Ha interpreD'en que El Virolet va nixer el de Catalunya. Les manifestacions artsti- tat recentment la Passi segons sant Joan,
1965 com a secci infantil de la Coral ques de la Coral Sinera han estat ben de Bach.
Per a ms informaci: Llusos de GrCantiga, ha format diverses generacions diverses. Cal destacar l'estrena de la cande mainada a travs de la msica. El seu tata En la sequedat de la terra, de Josep cia, plaa del Nord, 7-10 - 08024 Barcelona,
tel. 932 183 372. (C.C.)
repertori s ampli, passant des de la can Margarit, a partir de poemes d'Espriu.

BARCELONA. El diumenge 19 de juny, els Llusos de Grcia van

celebrar al Palau de la Msica Catalana un concert commemoratiu del I50
aniversari de l'entitat. El concert va comptar amb la participaci de les cinc
corals dels Llusos: El Virolet, Sinera, La Fuga, Vent del Nord i Cantiga,
juntament amb l'Orquestra de Cambra Terrassa 48 i el tenor Llus Vilamaj.

La bona
notcia...

La riquesa de
les Esglsies
pobres
Segons l'Anuari Pontifici de l'Esglsia, actualment hi ha en el mn
113.199 seminaristes majors i
99.783 seminaristes menors. Els
menors sn joves que es troben en
una fase inicial de formaci i de
discerniment vocacional, mentre
que els seminaristes majors porten ja uns anys d'estudis eclesistics i cooperen en certs mbits de
la pastoral en comunitats cristianes. frica s el primer continent
del mn en nombre de seminaris-,
tes; el segueixen, per ordre, sia,
Amrica, Europa i Oceania.
s un f e t que on augmenten
ms les vocacions sacerdotals i religioses s a les comunitats cristianes
dels continents ms pobres i marginats, com frica. En canvi, on disminueixen drsticament els seminaristes i novicis s a l'rea dels
continents ms rics, com Europa. Hi
ha qui assenyala que l'augment de
vocacions en pasos pobres cal atribuir-ho ms a la promoci social
que significa per a un jove de color
l'ingrs en un seminari o un noviciat, que no pas per unes motivacions netament evangliques.
Una afirmaci alternativa pot
ser aquesta: les injustcies socials,
la manca de llibertat religiosa, la
f am o les guerres en el Tercer Mn
poden esdevenir factors determinants per moure un sector de la
joventut cristiana nadiua a lliurarse per sempre i amb illusi a
una vida sacerdotal o consagrada,
compromesa evanglicament en
la veritat, la justcia, la solidaritat,
la pau i l'amor.

Francesc Gamissans

Exposici aydlDyJsyal sobre la globalitsaci a l'estaci Bacelona Sants

FEm DEL

P\^:

LR TERRR RE TOT
MM

Organitza:

/^-p^'SX

^"^^ '"^ collaboraci de:

Mans ^ U n i d e s ^&i^' dP W^
www.mansunides.orq

Bl > DKinotuttw-tt

^ o d f

Olpttlaei
DQtma'dpIs

0.

Participa en iiiiiJiii.alternatiuaglolial.org
i collaliQfa enuant un sms amli la paraula HIRns al S860, si tens UndaFone

'J^JJI.:.!

TVCftTAHWT*Ca.f

LAVANCiUARDlA

Q
Vy

7. juliol. 2005

CATALUNYA^ CRISTIANA

27

El periodista Ryszard Kapuscinski,

investit doctor lionoris causa per la URL
Est considerat com un dels millors reporters del mn
BARCELONA.El 17 de juny passat va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull
(URL), i a proposta de la Facultat de Cincies de la
Comunicaci Blanquerna, l'escriptor i periodista polons Ryszard Kapuscinski. Entre el llegat d'aquest
quest 17 de

A?:

'

S '

dia memorable per a la

Universitat Ramon
Llull perqu el Dr. Kapuscinski, que ha tingut
l'amabilitat d'acceptar
la nostra invitaci, avui
passar a formar part
d'aquest claustre universitari en qualitat de
"doctor honoris-eausar
Per per a la Facultat
de Cincies de la Comunicaci Blanquerna
aquesta jornada suposa alguna cosa ms;
suposa haver assolit
una fita mgica, llarRyszard Kapuscinski, durant la lectura di seu discurs en
gament desitjada: pol'acte d'investidura com a doctor honoris causa.
der comptar entre nocendental, com la trobada amb el prossaltres, de manera fsica i formal, amb
me. Quan m'aturo a reflexionar sobre
r escriptor i periodista que ha marcat l'amels meus viatges pel mn, viatges que
bient intellectual d'aquest centre des del
s'han allargat durant molts, molts anys, a
seu inici. Al llarg dels deu anys d'histria
vegades em fa l'efecte que les fronteres i
de la nostra Facultat, el mestratge profesels fronts, els perills i les penalitats prpisional i tic de Kapuscinski ha impregnat
es d'aquests viatges,m'han produt menys
els quatre departaments d'aquesta casa i
inquietud que la incgnita, sempre pres'ha manifestat amb intensitat singular
sent i renovada a cada moment, de com
entre els professors i els estudiants de
anir cada nova trobada amb els altres,
periodisme. Amb aquestes paraules reamb aquelles persones estranyes amb les
bia el Dr. Miquel Tresserres, deg de la
quals em toparia mentre seguia el meu
Facultat de Cincies de la Comunicaci
cam. Ja que sempre he sabut que d'aquesBlanquerna i padr de la investidura, l'inta trobada en dependria molt, moltssim,
signe periodista polons.
si no tot, va pronunciar el reporter en un
Ryszard Kapuscinski, de 72 anys, s
castell ms que intelligible. Domina
considerat un dels referents periodstics
n actiu ms admirats del planeta. Prova . fins a vuit llenges diferents.
d'aix s que alguns dels seus llibres han
Davant d'aquesta trobada amb el proestat traduts a ms de trenta llenges, que
sme, aquest reconegut periodista noms
del conjunt de les seves obres s'han venut
concep tres alternatives en l'individu: la
ms d'un mili d'exemplars i que els seus
guerra, allar-se rere una muralla o enarticles sobre l'actualitat, ja siguin relataular el dileg, Precisament, ell ha
tius als mitjans de comunicaci de masviscut la pitjor de les opcions molt de
ses, al terrorisme, a l'Iraq o a la pobresa,
sn esperats amb impacincia. Entre els
anys 1959 i 1981 va ser corresponsal a
l'estranger per a l'agncia de notcies
VOLEU DONAR
Polish Press a l'frica, sia i Amrica
SENTIT A LA
Llatina i collaborador de Time, The New
York Times i Frankfurter Algemeine ZeiVOSTRA VIDA?
tung. Membre de diversos consells editoUs hi ajudaria
rials, ha compaginat, des del 1962, les
una trobada
seves collaboracions periodstiques amb
amb Du.
l'activitat literria. Ha publicat una vintena de llibres.

Lli magistral
Malgrat totes les experincies viscudes, traspua humilitat i la seva expressi
conserva encara tocs d'ingenutat. De somriure ampli i agrat, es va mostrar en tot
moment molt proper als qui el van felicitar pel ttol. Va centrar el seu discurs en
una cosa tan quotidiana i, alhora tan trans-

Salinas, Kapuscinski s un testimoni de la

humanitat: s un viatger infatigable, un
reporter del mn, un observador actiu i
comproms amb la circumstncia que ha
viscut en cada moment i en cada lloc. Ha
cobert informativament, i ens ho ha apropat, revolucions, cops d'Estat, revoltes
prop: ha estat corresponsal de guerra en socials en pasos d'Amrica Llatina,
alguns dels conflictes ms cruents de la l'frica, el Prxim Orient, sia i l'extinhistria recent i t molt clar el que l'home git imperi sovitic. Aquesta llarga carrera
respon a la seva preocupaci per les pern'obt.
Resulta difcil ^ v a afirmar Kapus- sones, que sn les veritables protagoiiiscinski justificar la guerra; opino que tes de la histria. Totes les seves obres
tothom la perd perqu posa de manifest el estan dedicades a l'experincia humana.
fracs de l'sser hum en revelar la seva I no va poder fer ms que acomiadar-lo
incapacitat d'entendre's amb els altres, donant-li les grcies, mestre de mestres,
de posar-se a la seva pell, i perqu posa en pel gran obsequi que representa per a tota
dubte la seva bondat i intelligncia. Quan la societat el seu saber, el seu humanisme
la trobada amb els altres t com a desen- i la seva sensibilitat, que el converteixen
Ila3angerfa;'invariablement-acaba-en- - enun exemple extraordinarii.valuosssim
tragdia, en un bany de sang. conclou, a seguir.
sense cap mena de dubte, que^ la meva
L'acte va estar amenitzat per les interexperincia de conviure amb altres perso- pretacions musicals d'Ensemble Vocal
nes, molt remotes, durant llargs anys Cambra' 16. Entre altres peces, a l'acte
m'ha ensenyat que la bona disposici es van poder sentir, Canticorum lubilo,
cap a un altre sser hum s aquella de Haendel ,o Rossinyol, de A. Prezbase nica que pot fer-li vibrar la corda Moya.
de la humanitat.
De fet, segons la Dra. Esther GimnezConsuelo Chaves Mejuto

periodista, Esther Gimnez-Salinas, rectora de la URL,

va destacar, entre altres coses, la seva capacitat de
viatjar a l'origen de les coses, la seva immersi en les
diferents cultures sense jutjar-les i el fet que la persona
fos el seu objecte de la informaci.

P'

I
I
I
I
I.

L'all
En Joaquim, el rentaplats del restaurant on treballava, sennpre
feia olor d'all. Tot i que aix s molt desagradable, l'all t
moltes propietats: incrementa les defenses de l'organisme, s
antiinflamatori i depurador, tamb hi ha estudis que
demostren que ajuda a incrementar el nivell de serotonina al
cervell i ajuda a combatre l'estrs i la depressi. En la dieta
mediterrnia s un ingredient fonamental. Qu seria de la
cuina catalana sense aquest bulb? L'allioli acompanya moltes
de les nostres receptes com, per exemple, el bacall gratinat
amb allioli i les costelles 0 la botifarra a la brasa.

EXERCICIS
ESPIRITUALS

Dirigits per un sacerdot de la Uni

Sacerdotal Lumen Dei. Inspirats en sant
Ignasi, en rgim d'internat i silenci.
16 - 1 7 DE JULIOL
(Entrant el dia 15 a la nit)

ESCOLA DE CUINA JOAN VILLAR

c/ Emili Botey, 5, local 2 - 08400 Granollers

Tel. 933 013 194

d Xucl, 19 - 08001 Barcelona
Recessos externs els 2ns diumenges de cada mes

Tots els interessats a adquirir el seu llibre Aprn amb mi truqueu al

teL 938 793 402 www.joanviIlaro.e.telefonica.net
fc

I ''W^J

f^l'tl-^lf

^J>^'-"'l {

I l'^li'i'*'

I 'i^-t

l'i^i^^'^t

H'-',-%>! i';''!'"i

i,.| ' ;

r'"':si

^^';,")

i^i.^t .,i

I nz:3i nizn cz^a t^zD c~i]

a^

28

7 . juliol. 2005

CATALUNYA^ CRISTIANA

[UlD[=3rajS^

Aprendre les virtuts cristianes

Levangeli espiritual p e r
excellncia

Sant Llus Maria Grignion de Montfort (1673-1713) s conegut especialment per la

seva devoci a la Mare de Du, per l'atenci que va prestar als malalts dels hospitals
francesos i per les missions populars que va predicar. Va fundar la Congregaci dels
Missioners de la Societat de Maria i la de les Filles de la Saviesa. Aquest llibre, L'amor
de la saviesa eterna, s una bella sntesi de la seva
espiritualitat. Ben fonamentat en sant Pau, pel qual la
L'amor de la
saviesa s el ple coneixement de la fe que ens ve de la
saviesa eterna
predicaci
de l'Evangeli de Crist, Montfort fonamenta
SANT LLUlS MARIA ORIQNION DE MOWTPOFTT
tota la seva reflexi o, millor, la seva exhortaci
espiritual, en el coneixement de la persona i de les
paraules "saviesa" del Crist, desprs d'haver fet un
llarg recorregut pels llibres sapiencials de l'Antic
Testament, afirma Daniel Codina i Giol, o.s:b., al
prefaci. Ms tard, afegeix que s un llibre per aprendre a practicar les renncies mundanes i buides i
adquirir les grans virtuts cristianes, a travs de la
devoci a Maria, tendra i forta, la qual ens mena a
trobar-nos amb Jess, FilLde Du i de Maria. (C.C.)

De manera paradoxal, tot i que en els primers dos segles del cristianisme l'evangeli
de Joan no va exercir una influncia especial en la predicaci i en la catequesi de
l'Esglsia, en els segles successius el quart evangeli va arribar a ser protagonista del
pensament i de la histria cristiana. Orgenes, en el seu comentari sobre l'evangeli de
sant Joan, va afirmar el segent: La primcia de tota l'Escriptura s l'Evangeli, per
la primcia dels evangelis s l'Evangeli que ens ha transms Joan, el significat
profund del qual ninjg no podr captar mai, excepte aquell que va posar el cap sobre
el pit de Jess...
En temps ms recents la influncia d'aquest escrit no ha cessat. N'hi hauria prou
d'esmentar els grans comentaris de Raymond
E. Brown i de Rudolf Schnackenburg sobre el
que ha estat considerat sempre l'evangeli espiritual per excellncia. Aix, el treball de
Sjef van Tilborg
Sjef van Tilborg, m.s.c, doctor en Cincies
Bbliques pel Pontifici Institut Bblic de Roma,
s'inscriu en aquesta mateixa lnia. Publicat el
COMENTARIO
1988, en holands i de manera molt reduda,
AL EVANGLIC
desprs va ser profundament reelaborat pel seu
DE JUAN
autor. Poc abans de morir, l'any 2003, Van
Tilborg el va lliurar a l'associaci Evangelium
und Kltur per a la seva publicaci en alemany.
Segons ell, l'evangeli de Joan s un llibre d'amor:
escrit per alg a qui Jess estimava, per una
persona, que, escrivint aquest IHbre, ha volgut
mostrar que ell tamb ha estimat Jess.YC.C.J

vertM divino (^Q

P'

I'" '}

^'^^"i"'-','^

rr^^v'i'vi

r*^"'i

t'''"'^'-'i

-""^

F^J^^''^!

Sant Llus Mari Grignion de Montfort,

L'amor de la saviesa eterna. Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, Collecci El Gra de Blat,
Barcelona 2005,170 pg.

Per comprendre la vida consagrada

Profundament arrelat en la Paraula de Du, seguint el magisteri de l'Esglsia i tenint

en compte els millors telegs de la vida consagrada, el dominic Evelio Jos Ferreras, amb
Sjef van Tilborg, Comentarioal evangelio
l'experincia docent d'un quart de segle dedicat a la formaci de joves consagrats de
de Juan. Editorial Verbo Divino, Collecci
totes les famlies religioses d'Amrica Llatina, ha elaborat aquest llibre, fruit de l'estudi,
Evangelio y Cultura, Estella 2005,452 pg.
la recerca, la docncia i l'experincia. Abans d'esdevenir un llibre, els diferents captols
que el formen han circulat, amb gran xit i aprofitament, per noviciats, juniorats i seminaris de tot Llati"= noamrica. El plantejament pot semblar clssic els
tres vots i la missi6, per el tractament baixa a
realitats concretes actuals, tant de la vida consagrada
com del mn on es fa i al qual hauran d'anar el
consagrat i la consagrada com a testimonis del Regne
de Du. Es tracta d'una obra fonamental per a la
comprensi adequada de la vida consagrada al segle
XXI, com a vida especficament evanglica i.com a
missi. Crist esdev tamb per als religiosos eri la fita
i ideal que dna sentit a la seva vida consagrada,
assegura l'autr-la presentaci del llibre. (C.C.)
Evelio Jos Ferreras, o.p.. El seguimiento de Jess
en la vida consagrada. Edibesa, Collecci Viday.
Misin, Madrid 2005, 271 pg.

Pautes per a la reflexi pastoral

PREPARACI:

Quan el 1967 es ya publicar la instrucci Eucharisticum mysterium, sobre el culte

eucarstic, la reacci que va suscitar i la valoraci que se'n va fer va ser unnimement
positiva. S'hi va veure la sntesi encertada de tot el que s'havia exposat en els principals
documents eclesials, des de les enccliques MediatorDei, de Pius XII, fins a l'encclica
Mysteriumfidei, de Pau VI, passant per la documentaci del Concili Vatic II i la de les primeres passes
de la renovaci litrgica postconciliar. El 1980, la
instrucci Inaestimable donum, tamb sobre el culte
EL MISTERIO
eucarstic, no va gaudir de tan bona acollida. Es va
EUCARSTICO
considerar, en determinats sectors, com una resposDoctrina y cuito
ta, des de Roma, a les acusacions contra qui actuava
amb certes arbitrarietats en l'aplicaci de la reforma litrgica. La publicaci a Cuadernos Phase
Uistructn 'Eucharisticum Mystrlum'
d'aquestes dues instruccions respon, no noms al
tnstniooln I n a e s U m ^ ^ s Donum'
valor documental, sin tamb a l'inters que la
seva lectura pot continuar tenint per als fidels i,
sobretot, per la reflexi doctrinal i pastoral que
poden suscitar. (C.C.)

Avui preparem una salsa per acompanyar

qualsevol tipus de carn.
Primer de tot, tritureu quatre grans d'all,
que haureu fregit prviament, juntament
amb mig pebrot vermell escalivat. A
continuaci, afegiu-hi una cullerada de
codonyat, un ou dur tallat q trossets i un
rajol d'oli d'oliva i barregeu-ho tot b. I ja
teniu la salsa a punt de servir.

m
Si teniu algun dubte d'aquesta recepta Joan Villar us atendr al tel. 938 793 402.
i

S&GE3' f p ^ ^ i ^

iiJHM.1

^^i^

itWFH

l^fa^|Sj^^^

fj^^^i.j

^^^i^f^J

^^^^\^

UK^^J^

f^^

, ,,i

t^

'-'^

I czn c m czzi IZZD I

cfl

El misterio eucarstico. Doctrina y cuito. Centre

de Pastoral Litrgica, Collecci Cuadernos
Phase, Barcelona 2005, 69 pg.
T

^m ra

7 . juliol. 2005

CATALUNYA+= CRISTIANA 2 9

La crtica literria d'aquesta setmana

Comentari... sense embuts

El subttol de l'obra pot confondre una
mica, a causa de la diagramaci manipulada de la portada: La vida privada de un
sacerdote, uns llavis vermells sobreimpressionats a sobre del coUet de capell...
Aquesta crnica en la qual el sacerdot
argent Jos Guillermo Mariani explica la
seva vida, amb tota mena de detalls, ja
havia estat anunciada anteriorment com si
es tracts d'una histria explosiva, i la
rebellia conseqent, sobre la prctica del
celibat. I, la veritat, vam agafar el llibre
amb la impressi prvia que hi trobarem,
una altra vegada, les mateixes ancdotes,
trgiques o vulgars, de la vida d'un home
que ha de lluitar per mantenir una fidelitat,
que a la llarga sembla que no li va. Una
cosa semblant al vdeo meliora,pioboque;
deteriora aiUem sequor (veig el millor, i
hi estic d'acord; per segueixo el pitjor)
del vell Ovidi.
No obstant aix, aquesta crnica va
molt ms enll de la primera dificultat
sobrel'observ anca del celibat, que, ams,
es resol amb una actitud coherent i sacrificada de la noia implicada. Qui esperava
trobar-hi un dossier a l'estil dels reiteratius de Pepe Gutirrez, s'emportar un
desengany. Mariani explica, sobretot, les
seves implicacions amb la poltica, la seva
lluita contra les dictadures del seu temps a
l'Argentina, el desig de ser conseqent

Jos Guillermo MARIANI

Sin tapujos.
Planeta, Barcelona 2005, 220 pg.

amb la seva vocaci sacerdotal, a pesar de

les fallades, les incerteses i els errors.
No est en la sintonia de les obres que
sembla que donen relleu a la vocaci sacerdotal perqu no s ntegrament fidel,
com a Las manos atadas d'Ortega, o les
diferents novelles, algunes de molt mediocres, de Gironella i Martn Vigil, entre
altres. Caldria que avui s'escrivs com ja
van fer Bemanos, o Graham Greene, i
se'ns parls de les lluites i dels desafiaments de la vida del sacerdot, fent veure el
valor de la fidelitat i de la coherncia, i
l'adaptaci als diferents moments de la
vida.
No cal estar en la sintonia de Chesterton i el seu pare Brown, o del rector de
Guareschi. Ni tampoc, tot i la simpatia que
ens inspira, de Mossn Tronxo del nostre
Mn. Ballarn. Seria interessant, perfugir
dels tpics, poder entrar en la vida privada d'un sacerdot, si abans se'ns ajuds a
comprendre'n la vida interior, que s el

La s a r d a n a i la d a n s a

Federaci Sardanista de Catalunya

web: http:llfed.sardanistq.com

Dos nous CD
Terres de Ponent s el ttol genric d'un
nou. CD que ha enregistrat la Bellpuig
Cobla, sota la direcci de Concepci
Rami, amb una recopilaci d'interessants sardanes d'autors ponentins o de
temes dedicats a aquestes contrades.
. Tot i que algunes de les sardanes ja
s'havien incls en altres enregistraments
discogrfics, aquest CD difon quatre ttols
indits, discogrficament parlant: Santa
Creu d'Anglesola, de Josep Saderra, La
Verge de Montalb, de Josep Roure,
Belianes, de Josep Prenafeta i L'Estany
d'Ivars, de Llus Benejam. En contrast, ens
trobem que s'inclou la sardana de Joaquim
Serra, A Guissona, que forma part de fins a
vuit edicions sonores anteriors.
Cal celebrar que altres ttols, tot i tamb
haver estat inclosos en altres produccions
sonores, hagin estat recuperades per la
Bellpuig Cobla, ja que els lbums discogrfics on van aparixer sn ja fora reculats en
el temps. Aquest s el cas de Verd a sant
Pere Claver, de Josep Coll, Cristineta, de
Font Sabat i Lleidatana, de Manuel Oltra.
Un altre aspecte a ressenyar d'aquest
CD de sardanes s la inclusi de composicions dedicades a quatre poblacions lleidatanes que ostenten el ttol de Ciutat
Pubilla de la Sardana: Lleida Ciutat Pubilla, de Ricard Viladesau, Bellpuig Ciutat

motor evident de la seva activitat

sacerdotal, all on visqui i exerceixi.
Potser aix s excessiu per a
un lector acostumat a narracions
on impera la frivolitat, tot i que es
tracti de temes molt seriosos.
Voler interpretar l'activitat dels
homes i les dones que consagren la seva vida a Du i als
altres, en clau d'intucions personals ms
o menys vlides, pot ser d'una superficialitat antolgica. Tot i que es jutgi personatges histrics, o precisament per aix
mateix.
Serveixi d'exemple, per l'actualitat,
l'afany d'uns quants per donar claus interpretatives dels sacerdots Karol Wojtyla o
Joseph Ratzinger, homes que es van con-

C*mUNVrtCR.ST,AN*

l i cel, p l e n i t u d ^
comuni
amb Deu

sagrar a Du i al prosme, amb les seves

limitacions i les seves qualitats. I sense
embuts cal dir que alguna de les interpretacions de la seva manera de ser sn molt
decebedores, per epidrmiques i presumptuoses.

Cristbal Srrias

Catalunya
Cristiana
u n a xarxa p e r a
l'evangelitzacio

Pubilla, de Conrad Sal, Les Borges Blanques Ciutat Pubilla, de Llus Lloansi
Cervera Ciutat Pubilla, de Carles Santiago.
15 sardanes de set autors diferents configuren el nou CD de la srie Sardanes'al
vent que dirigeix Josep Vinars. La
msica de Carles Rovira i del propi
Josep Vinars constitueix el nucli central d'aquest onz volum de la collecci, que es complementa amb altres composicions de Montserrat Pujolar, Joan
Llus Moraleda, Enric Ort, Max Havart
i Toms Gil Membrado.
La direcci artstica d'aquest enregistrament ha estat encarregada a l'actual
titular de la Cobla Jovenvola de Sabadell,
Joan Llus Moraleda, i a l'anterior director
d'aquesta formaci, Francesc Elias. Els
ttols que s'inclouen en aquesta edici sn
els segents: Foment Martinenc, A l'arnic
Capdevila, Recordant Pep Avallaneda i
Sempre a cent, de Carles Rovira; 25 anys
d'Aplec a Breda i De Reus a Encamp, de
Joan Llus Moraleda; Retorn a Sabadell,
L'impuls del Tresc, Especial afecte i Sentiment de joia, de Josep Vinars; Record
de cada instant, d'Enric Ort; A Sant Eudald i Goig, de Montserrat Pujolar; Petita
Vinyet, de Max Havart; i Vinyet, de Toms
Gil Membrado. (C.C.)

Edici en catal Q

Desitjo subscriure'm al
setmanari CATALUNYA CRISTIANA
Edici en castell Q
durant un any (52 nmeros)

Nom

Cognoms |

Adrea

Pob laci

D.P.

Tel.

N.I.F.

FORMA DE PAGAMENT
r I Amb un nic pagament de 90,70
'' per any
Domiciliaci bancria

(Ompliu l'ordre de domiciliaci)

I I Amb dos pagament semestrals

'' de45,35
I

I Xec nominatiu que adjunto

Senyors,
Els prego que, a partir d'ara, i fins a nou avfs, carreguin al meu compte els rebuts que els
presentar FUNDACI CATALUNYA CRISTIANA per la meva subscripci a "CATALUNYA CRISTIANA".
Titular

Data
Entitat

Oficina

DC

Compte

1 1 1 1 1 1

Signatura del titular del compte

Envieu aquesta butlleta a nom de:

CATALUNYA OOSTIANA
(Departament de Subscripcions).
Ountes de Bell-Hoc, 67-69, 08014 Barcelona
Tel. 934 092 810 Fax 934 092 820

^//Cisses d flocs d^esiueia ce Pinerior

/ALELLA
Parrquia de Sant Feliu
y.; 20.00 h, D.; lO.OOh, 12.00 h,
20.00 h.
/ALMACELLES
Parrquia de la Mare de Du
de la Merc
V.; 21.00 h. D..- 10.00 h, 11.15 h,
18.00 h.
Suchs
D..-8.30 h, 12.30 h.
/BAG
Parrquia de Sant Esteve
V.; 20.0 h. D..! 1.00 h.
Santuari de Paller
D..-10.00 h.
Residncia
D..-9.00 h.
/BANYOLES
Parrquia de Santa Maria
V.: 20.00 h. D.; l.OO h, 12.00 h,
20.00 h.
Monestir
K..-18.00 h. D..-9.00 h.
Sant Pere
V.; 19.00 h./)..-11.00 h.
/BERGA
Parrquia de Santa Eullia
D.: 12.00 h,
Esglsia de Sant Joan
V.: 20.30 h. D.: 10.00 h., 19.00 h.
Convent dels Franciscans
K..-20.00 h. D..-8.30 h, 11.30h,
20.00 h.
Sagramentries
V.; 19.30 h. D..-11.00 h.
Santuari de Queralt
).. 11.00 h, 12.00 h.
d'EMPORD, LA
Parrquia de Santa Maria
V.: 20.00 h, D.: 9.00 h., 20.00 h.
Convent dels Franciscans
V.: 19. h. D..-11.00 h.
/BISBAL

/BESAL
Parrquia de Sant Vicen
V..-,20.00 h. D..-9.00 h, 12.00 h.
CAMP, LES
Parrquia de l'Assumpci
V..-20.30 h. D..-12.00 h.
Capella del Carme, D.: 19.30 h.
/ B O R G E S DEL

/cASTELL d'EMPRIES
Parrquia de Santa Maria
K.-20.30. h., D..-9.00 h., 10.00
h., 12.00 h., 20.30 h.
Empriabrava: Centre Cvic
V.: 19.00 h.
/CERDANYA,LA
Alp
Parrquia de Sant Pere
K.-20.00h. D..-ll.OOh.
'
Bellver
Parrquia de Satit Jaume
V.: 20.00 h. (Santuari de Tali)
D.: 12.00 h. .
Bor
D..-13.00 h.
Das
D..-10.00 h.
Prats
V.lS.OOh.
Prullans
D.: 10.30 h.
UrsV..- 18.30 h
/FIGUERES
Parrquia de Sant Pere
V.: 18.00 h, 20.00 h. D..-9.00 h,
10.30 h, 12.00 h, 20.00 h.
Parrquia de La Immaculada
i St. Pau
V.: 20.30 b D.: 11.30 h, 20.30 h.
Parrquia del Bon Pastor
K..-20.00 h. D..-9.00 h, 11.30 h.
Parrquia de la Sgda. Famlia
V..-20.1511.0..-ll.OOh.
Capella dels Desemparats
V.: 19.00 h. D..-8.30 h, 10.00 h,
11.30 h, 19.00 h.
Parrquia de Santa Maria
K.-20.00 h. D..- 10.30 h. . *
/GARRIGA, LA
Parrquia de Sant Esteve
V. . 20.30 h.
D..9.30h, 11.30 h, 20.30 h.

/QUERALBS
Parrquia d Sant Jaume
K.-20.00 h. D..- ll.OOh.
Santuari de la Mare de Du de
Nria
V..-19.00 h. D..- 12.30 h.
/ R I B E S D E FRESER

Parrquia de Santa Maria

V.: 20.00 h. D,: 9.45 (Residncia
Geritrica) 12.30 h, 20.00 h.
/RIPOLL
Parrquia de Santa Maria
K.LO.OOh.
)..-8.00h, ll.OOh,
Parrquia de Sant Josep Obrer
V..-19.00 h. D..-12.00 h.

f'^^^^i^J^^.f]
Vall de Nria.

D..-12.15 h.
Parrquia de Sant Pere Mrtir
K.-20.00 h. D..- 10.00 h.
Maria Reina, D.: 12.00 h.

Capella dels Salesians

D..-10.30 h.
/ S A N T HILARI SACALM

Parrquia de Sant Hilari

V.: 20.00 h. D.: 11.00 h, 20.00 h.

Les Planotes
V..-18.00 h.
Parrquia de Sant Roc
V.: 19.00h.D..- ll.OOh.

/GUARDIOLA

DE BERGUED
Parrquia de Sant Lloren
V.: 20.00 h. D.: 12.00 h, 20.00 h.

/PALS
Parrquia de Sant Pere
V.: 20.00 h. D.: 12.00 h, 20.00 h.

/ L A JONQUERA
Parrquia de Santa Maria
D..-12.00 h.

/pERALADA
Parrquia de Sant Mart
V..-21.00 h. D..- 12.00 h.

VILATORTA
Parrquia de Sant Juli
V.: 20.00 h. D.: 9.00 h, 12.00 h.

/ P O B L A D E LILLET, LA

/ S A N T PAU DE
SEGURIES
Parrquia de Sant Pau
V..-20.00h.D..-ll.OOh.
Colnia Estabanell
V..19.00h.

JOAN DE LES
ABADESSES
Parrquia de Sant Joan
V.: 20.30 h. D.: 10.30 h, 12.00 h,
20.00 h.

/CALDES DE
MALAVELLA
Parrquia de Sant Esteve
V..-20.00 h. D..- ll.OOh.

/LLVIA
Parrquia de la Mare de Du
dels ngels
V.: 19.00 h. D.: 12.00 h, 19.00 h.

/CAMPRODON
Parrquia de Santa Maria
V.: 20.00 h. D.: 8.00 h,12.00 h,
20.00 h.
Capella del Carme D.: 10.00

/MARTINET
l>arrquia de Sant Eloi
V..-20.00 h. D..- 12.00 h.

Parrquia de Santa Maria

V.: 19.00 h. D.: 11.30 h, 20.00 h.
Santuari de Falgars
).. 13.00 h.
/ P O N T D E SUERT, EL

Parrquia de l'Assumpci
V.: 20.00 h. D.: 12.30 h, 20.00 h.
/PRADES
Parrquia de Santa Maria
V..-19.15 h. D..-13.00 h.

/MORELLA
Parrquia de l'Assumpci de
Maria (Baslica)
V..-20.15 h. D..-12.00 h, 18.30 h.
Parrquia de Sant Joan
Baptista
D.: 10.00 h.

/PREMI DE DALT
Parrquia de Sant Pere
V..-20.30 h.D..-,9.00h, 11.30h,
20.00 h.'
La Cisa
V..18.30h.

/oLOT
Parrquia de Sant Esteve

/PUIGCERD
Parrquia de Santa Maria

LA 2, A LES 10.30, SANTA MISSA

amb hi participaci de la coral Montilivi de Girona (Girons), sota la direcci d'Euken Imanol Ledesma.
(Director i celebrant habitual: Mn. Manuel Valls i Serra; coordinador: Vctor Subirana.)

/ V A L L D'ARAN

Vielha - Parrquia de Sant

Miquel V..-19.30h.D..-ll.OOh,
19.30 h.
Baquira - Parrquia Mare de
Du de les Neus V.: 19.30 h.
Bossst - Parrquia de la
Purificaci de N. S. K..-20.00 h.
D.: 12.00 h.
Salard - Parrquia de Sant
Andreu D..- ll.OOh.
Les - Parrquia de Sant Joan
Baptista K. 19.15h.D.. ll.OOh,
19.30 h.
Arties - Parrquia de Santa
Maria D..- 12.30 h.
Betren - Parrquia de Sant
SerniD..-9.00h.
/ V A L L S D'ANDORRA
Canill
D..-11.30 h.Soldeu.
D.; 10.00 h.
Santuari de Meritxell
V.: 18.00 h.D..- 12.30 h.
Encamp
Parrquia de Santa Eullia
V..-19.30 h.D..-12.00 h.
Parrquia de Sant Miquel
D..-10.30 h.
Pas de la Casa, El
V.: 1930 h.D.: 19.30 h.
Ordino
V.: 19.30 h.D..- ll.OOh, 19.30 h.
La Massana
^..-20.15 h.D..-10.00h, 12.00h.
ArinsalK.- 19.00 h.
Santa Coloma
D.; 10.30 h.
Sant Juli de Lria
V.: 19.30h.D. .8.30 h, 11.30 h,
19.30 h.
Escaldes, Les
K.-19.30h.D..-8.00h, ll.OOh,
13.00 h, 19.30 h.

/SANT

/ S A N T JULI DE

/LLANARS
Parrquia de Sant Esteve
V.: 19.00 h. D.: 10.30 h, 20.30 h.

/CASTELLFOLLIT DE
LA ROCA
Parrquia del Santssim Salvador
V..-19.45 D..-11.30 h. .

V.: 20.00 h. D.: 8.00 h, 10.00 h,

ll.OOh, 12.00h, 13.00h. 20.00h.

/GUALBA
Parrquia de Sant Vicen
V..19.30h.O..12.00h.

/CABRILS
Parrquia de Santa Creu
V..-19.30 h.D..-9.00 h, 12.00 h,
19.30 h.

/CASTELLAR DE N'HUG
Parrquia de Santa Maria
D..-12.00 h.

y..-20.00h. D..- ll.OOh, 12.00h,

20.00 h. (vespres)
Temple del Carme
V..-20.30 h. D..-7.30 h, 9.30 h,
11.30 h, 20.30 h. (vespres)
Santuari del Tura
).. 9.00h. (Rdio) ll.OOh.
Divina Providncia
V.: 18.30 h. D.: 18.30 h. (vespres)
El Cor de Maria
V..-19.00 h. D..-13.00 h.
Residncia del Tura
V.: 18.00h. D..- ll.OOh, 18.00h. .
(vespres)
Parrquia de Sant Cristfol
(Les Fonts)
D..10.45h.
Sagrat Cor (Caputxins)
V..-19.00 h. .).. 9.30 h,
Parrquia de Santa Maria
(Batet)

/TARADELL
Parrquia de Sant Genis
V.: 20.00 h. D.: 10.00 h, 12.00 h,
20.00 h.
/TEI
Parrquia de Sant Mart
V.: 20.000..- 9.00h, 11.30 h, 20.00 h.
/TORDERA
Parrquia de Sant Esteve
V.: 20.00 h.D.: 11.00 h, 12.00 h, '
19.00 h.
Sant Andreu
V.?18.30h.
Sant Pere. D . 9.30 h.

/ANDORR LA VELLA
Parrquia de Sant Esteve
V.: 19.30h.D..-8.00h, 10.30 h,
12.00 h, 19.30 h.
Parriquia de Santa Maria Fener
K.-20.30h.D..-9.00h, 17.00h.
/ V A L L S D'NEU
Sort
V.: 20.00 h. D.: 12.30 h, 20.00 h.
Rialb
V.: 19.00 h.D..- 12.00 h.
Llavors
D..-12.00 h.
Ribera de Cards
V..-20.00 h.; D..-12.00 h.
Esterri d'neu
V.:20.30h.D.: 12.30 h.
Gerri de la Sal
V..-20.00 h..-D..- 13.00 h.
Valncia d'neu
D.: ll.OOh.
/viLADRAU
Parrquia de Sant Mart
V.: 20.00 h. D.: 12.30 h, 20.00 h.
/viLASSAR DE DALT
Parrquia de Sant Genis
V..-20.00h.D..-8.30h, 11.30h,
20.00 h.
Hospital de Sant Pere, D.. 10.00

NOTES
V.: Viglies. D.: Diumenges i1 dies festius.s.

CATALUNYA% CRISTIANA 3 1

7 . juliol. 2005

JULIOL ES EL MES
CONSAGRAT ALA
PRECIOSSSIMA SANG
Altres bisbats
F A M L I A I V I D A . La Subcomissi
episcopal per a la Famli a i Defensa de la
Vida organitza un curs de fortiiaci per
a agents de pastoral de Famlia i Vida
sobre Misin de la famlia en la nueva
evangelizacin, del 14 al 17 de Juliol, a
El Escorial. Ms informaci: tel. 913
439 669
MISSI. Del 17 al 24 de juliol, al
monestir de El Espino (Burgos), setmana de missi per a joves a partir de 17
anys. Organitza: Missioners Redemptoristes. Ms informaci: a/e:
pjvredentorista(a)hotmail.com
. UNIVERSITAT COMPLUTENSE.
Del 18 al 22 de juliol, a El Escorial, curs
sobre Descolonizar, intervenir, cooperar: frica en el sistema internacional
contemporneo. Dirigeix: Pedr A.
Martnez. Ms informaci: tel. 915 432
652.
JOVES. Del 19 al 28 de juliol, a
vila, campament per a joves majors de
15 anys. Organitza: JOC. Ms informaci: tel. 915 519 012 (ngel Macho).

Sur; el 12, a les 21.00, cinefrum amb la

GlAcnXaLLoschicosdelcoro; el 14, ales
21.00, cinefrum amb la pellcula Hctor; el 16, ales 20.00, eucaristia i process. Animaci musical amb la Massa
Coral Castellano-Manchega de la Casa
de Conca de Barcelona (dirigeix Damin Cabello). C/Santuari, 116 Barcelona, tel. 934 295 793.
MISSIONS. El 9 de juliol, a les
17.00, eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, Mns. Llus
Martnez Sistach. Organitza: Delegaci
diocesana de Missions. Ser a l'esglsia
de Sant Sever (a la dreta de la catedral de
Barcelona).
CAPELLA DE SANT CRISTFOL
DEL REGOMIR.El 10 de juliol, de
10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00, benedicci d'autombils, i a les 13.00, celebraci de l'eucaristia. C/ Regomir, 5 Barcelona.
SANT ENRIC El 13 de juliol, a les
20.00, celebraci de l'eucaristia amb
motiu de la festa de Sant Enric, a l'esglsia de Mari Auxiliadora (c/ Seplveda,
68 - Barcelona). Missa cantada per la
Schola Cantorum de Barcelona.
MONESTIR DE L'ENCARNACI. El 15 de juliol, a les 18.45,
vespres de la solemnitat de la Mare de
Du del Carme; el 16, a les 18.15, vespres; a les 19.00, eucaristia. Imposici

del sant escapulari. C/ Panam, 12 Barcelona.

PROCESS DE LA MARE DE DU
DEL CARME. El 16 de juliol, a les
17.00, sortida de la plaa de la Barceloneta de Barcelona; a les 19.00, celebraci de la missa; a les 20.00, acte folklric. Organitza: Confraria de Pescadors i
Apostolat del Mar Stella Maris. Ms
informaci: tel. 934 431 965.
PARRQUIA DE POMAR
(BADALONA). El 16 de juliol, a les
18.30, process de la Mare de Du del
Carme fins a la platja de Badalona; a les
20.00, missa a la llotja. Ms informaci:
tel. 933 954 154.
' ASSOCIACI KAN. Aquesta entitat de suport i acollida a la immigraci
a Girona organitza un concert el 16 de
juliol, a les 21 h, a la parrquia de Sant
Ramon de Penyafort de Barcelona. Ms
informaci: www.akan.puntdesuport.net
- CARILL.Els dies 16,17,23 i 24 de
juliol, a les 21.00, XII Festival Internacional de Carill de Barcelona al pati
dels Tarongers de la Generalitat.
MOVIMENT CRISTI DE MESTRES I PROFESSORS. Del 17 al

DIVERSOS
Alha residncia d'vies
ofereix serveis nous!
Permanncia nocturna
Centre de dia
Caps de setmana
Tamb dies o nits espordiques
Segons les necessitats de cada famlia
Tel. 932 039 740, Isabel

WJDfj,

LLAR D'ANCIANS P. MIRALLES

Girona
TORROELLA DE MONTGR. El
15 de juliol, a les 22.30, concert de msica sacra de Cuba i Catalunya al segle xviii.
Ms informaci: tel. 972 761098, fax 972
760 605, a/e: info@joventutsmusicals.
com, web: www.festivaldetorroella.org

Lleida
CASAL CLAVER. De 11 al 10
d'agost, exercicis personalitzats per X.
Rodrguez, Ignasi Vila, s.j., i Marga
Bofarull, r.s.c.j. Ms informaci: Xavier
Rodrguez, tel. 649 395 470.

Solsona
' CONCERT. El 8 de juliol, a les
22;00, concert de l'orquestra de cambra
de Lleida al Teatre Comarcal.
EL MIRACLE.Exercicis espirituals
per a religioses, del 17 al 23 de juliol.
Dirigeix: Mn. Ramon Prat, sacerdot.
Organitza: vedrunes. Obert a altres religioses que hi estiguin interessades. Ms
informaci: tel. 973 480 045.
r^'X*: ^.-.-^!

Barcelona
' P ARRQUIADE LA MARE DE DU
DEL MONT CARMEL. Festes de
la Mare de Du del Carme: del 7 al 15 de
juliol, novena dedicada a la Mare de
Du amb el Rosari (a les 19.30) i l'eucaristia (20.00); el 9, a les 20.45, recital de
guitarra clssica amb Sebastin Gutirrez; a les 21.00, sopar de germanor,
animaci i ball; el 10, a les 12.00, eucaristia animada pel cor rociero Aires del

18 de juliol, trobada d'estiu a la casa de

la Sagrada Famlia de Vallvidrera. Ms
informaci: tel. 934 125 567.

ADVOCADA especialista en nullitats

matrimonials I separacions. 1a visita
gratuta. Tel. 934 510 707.
GRCIES Esperit Sant, M.C.

COMPRA i VENDA
COMPRO SEGELLS, monedes,
postals, cromos i joguines. Tel. 933
578 394.
PARTICULAR COMPRA mobles,
quadres, joguines, llibres i objectes
antics. Tel. 635 344 688.

COMPRO rellotges de qualsevol tipus,

rdios, lmpades, mobles, segells, postals, monedes, llibres, joies i instruments
nriusicals. Tel. 609 230 303.

TREBALL
XOFER i secretari particular s'ofereix
a famlia. Serietat i bona presncia,
disposa de tots els carnets de conduir.
Sr. Jos Antonio. Tel. 934 901 364.

COMPANYIA
S'OFEREIX companyia a persones grans a canvi d'allotjament a
estudiants. Nmero de registre de
la Generalitat S-03030.

ANS'

Necessitem petites g r a n S ajudes

fS*^^
Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D'INSERCI a
base d'una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre
cada paraula i nvieu-ho juntament amb un gir postal o xec
bancari de l'import total del vostre anunci a CATALUNYA
CRISTIANA c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona.

Trafalgar, 39, 5 - 08010 Barcelona

NIF: G-08862781. Els donatius desgraven un 20% del total a l'IRPF (Llei 30/94)
www.residenciapmiralles.org
e-mail: residenciapmiralles@telefonica.net

NOM.

El retorn a l'origen s el
moviment del Tao.
Suavitat s la manera d'actuar
del Tao.
Totes les coses sota el cel
provenen del ser
i el ser del no-ser.

i^

ADREA.
POBLACI
TELFON

SETMANES

DDnDDDDanDDDDDDDDDx.60
nnDDDDDDDDDDDDDnDD^.soe

nDnDDDnnDDDnnDDnDD^*

MOVIMENT I TERTLIA
AMB PETER YANG

nDDanDDDDDnDDDDDDDs.oo
DDDDDanDDDDDnDDnDD
DDDDDDDDDDDDDDDDDD-.^^o

Entrada lliure el dissabte

16 de juliol, a les
18.30 hores.

Destacat (+2,80 ): Requadrat, Trama, Negreta

(16% d'IVA INCLS)
Calculeu l'import que haureu d'abonar multiplicant el preu
de l'anunci pel nombre d'insercions contnues (mnim 17,00).

TAI - TXI ZEN CRISTI

Rincn del Silencio
d Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona
informaci. Tels. 690 194 051 - 934 562 444

C. P.

L.

RESERVAT EL DRET DE PUBLICACI

3 2

CATALUNYA

CRISTIANA

CATALUNYA^^ CRISTIANA

7 . juliol. 2005

A^Mess dos joves jueus van crear ara ja un any el Projecte Davka, cjue en hebreu vol dir fet expressament.

Joan Carrera Planas

El seu objectiu s treballar per dijondre una cultura positiva sobre Israel percfu, segons ells, la imatge cjue se'n

Bisbe auxiliar de Barcelona

t est esbiaixada. Els seus recitals de msica jueva [on podem trobar des de salms fins a pop] omplen sales
parrocjuials, aules universitries i centres culturals, sovint catlics. I s ens conviden, anirem a Catalunya,
em diuen ben convenuts mentre deixem enrere la sinagoga de Roma per passejar i fer acjuesta entrevista.

Uri Baranes i Maurizio De Veroli sn msics jueus italians

Aniversaris cjue
fan pensar
E

n aquests ltims mesos m'ha tocat de participar en diversos cinquantenaris d'ordenaci

sacerdotal. Coses de l'edat... Jo mateix vaig celebrar el meu fa tot just un any. En aquestes ocasions
s fcil de cedir al gust de comparar, entre la
nostlgia i l'esperana, les formes d'exercir el
presbiterat que eren corrents fa mig segle, amb les
d'avui. 1 tamb l'ambient eclesial d'aleshores,
amb el d'ara. Es un exercici que em resulta agredol, per que pot tenir una certa utilitat.
No es tracta d'un perode qualsevol. El marquen dos fets extraordinaris: a l'Esglsia, la celebraci del Vatic 11; a l'Estat espanyol, el canvi de
rgim poltic. Aix significa, per exemple, i sense
entrar en ms profunditats, que ara els capellans
joves no han de passar per dues situacions que a
nosaltres ens feien molta angnia: haver de fer les
celebracions litrgiques en llat, i saber que ms de
quatre parelles, si acudien a casar-se a la parrquia, era perqu no tenien cap altra via... si volien
cobrarels punts, com es deia aleshores. Tot amb
tot, tampoc no podem dir que el resultat final hagi
estat tan gloris com espervem: paradoxalment,
i a causa d'una gran diversitat de concauses, el
nombre de practicants no ha deixat de minvar
d'en d'aleshores i, pel que fa a la recepci
d'alguns sagraments amb escassa convicci, si les pressions d'origen poltic s'han
esvanit, encara resten i amb quina fora! les de carcter social.
Un punt en el qual el balan em sembla
negatiu s el de la incidncia eclesial i
social, sobretot de cara als joves, dels
nous preveres d'avui, en relaci amb lade
fa cinc dcades. No es tracta de cercar
culpables, perqu probablement no n'hi
ha. Per s bo adonar-se'n, perqu aix
afecta les oportunitats evangelitzadores i
educatives de la nostra pastoral. Potser
aquest retrocs repercuteix fins i tot en la
situaci general, cvica, de la joventut
catalana.
Si recordem el volum i la qualitat cristiana, posem per cas, de l'escoltisme veritablement confessional: l'empenta apostlica de la JOC
i el paper que tenien en el seu procs formatiu,
genunament catlic, els recessos i el sagrament
del Perd; els altres moviments, de comarques, de
la universitat; els aspirantats; els cursets de cristiandat... Tamb, en un altre nivell, molts centres
parroquials i culturals... Tot plegat feia del vicari
una figura propera, decisiva, sempre envoltada de
joves, en els quals es projectava i a travs dels
quals podia arribar a molts d'altres... Em fa tristesa ara veure capellans que van escassos de context
immediat, sense deixebles, que noms es comuniquen celebrant i predicant. 1 altres que, ms afortunats en aquest punt, no acaben d'enfilar amb els
seus companys, un treball de conjunt ms ampli...
Hi ha menys consiliaris atenci al mot, no dic
directors que els que, malgrat tot, podrem esperar del nombre. Aix passa en els moviments
especialitzats, per tamb en els generals.
Ja sabem que sn moltes, sn diverses i sn
imparables les transformacions de la nostra societat. I que l'abast del voluntarisme s ms limitat
cada dia. Ara b, la lucidesa no s mai intil.
Sobretot quan es tracta d'orientar la pastoral cap a
la seva dimensi ms perenne: la comunicaci de
l'Evangeli de persona a persona. Probablement el
paper que acabo d'atribuir, simplificant molt, al
vicari d'abans, s el de ms futurmutatis mutandis en aquest temps de secularitzaci.

Volem ojerir una imatge positiva

d'Israel a travs de la nostra msica
Qu us impulsa a cantar per
millorar la imatge d'Israel? D'on va
sorgir la idea?
Nosaltres som jueus i ens adonem
que aqu, a Itlia mateix, la qesti de
l'antisemitisme est tomant i ens preocupa. Ens hem trobat amb insults, manifestacions racistes i altres actes que
no ens deixen indiferents. Som msics,
i per aix hem decidit crear el Projecte
Davka per poder expressar a travs de
la msica el que s Israel, i intentar aix
superar els recels.
El vostre seria un projecte de
hasbara, d'explicaci d'Israel en termes positius?
El que fem s'anomena Hashar
Drech Musica, s a dir, explicar
Israel a travs de la msica. Ho considerem necessari, i volem que les

persones que viuen a Israel, entre

elles els nostres familiars, spiguen
que no estan soles, que hi ha gent
arreu del mn que intenta explicar la
seva situaci. Perqu es dna una
informaci molt esbiaixada d'Israel
i a nosaltres ens dol.
Com reacciona el pblic quan
els feu veure les arrels Jueves d'Europa, i la influncia europea sobre
Israel?
Hem detectat des de fa temps un
cert inters general pel mn jueu, i
tamb ha desaparegut un cert rebuig
per part nostra per fer-nos conixer.
Aix fa que el pblic estigui receptiu i
s'adoni de les influncies mtues entre
Europa i Israel. Perqu Israel ha influt
Europa, i Europa ha tingut pes sobre
Israel. No sn mns a part.

Tothom pot seguir b un recital

vostre?
S, perqu encara que cantem en
hebreu fem explicacions en itali o en
angls, depn dels pblics. Per per
entendre el missatge no cal saber les
paraules: el nostre espectacle-conferncia t un to divulgatiu que no exigeix uns mnims coneixements d'Israel.
Recitem, per exemple, el Shir la Shalom, un text que Isaac Rabin va cantar
poc abans de ser assassinat, el novembre del 1995, o el Shir a Maalot, un
salm tpic del sbat. No cal conixerlos per copsar-ne el sentit. Es pot disfrutar a molts nivells i aix fa que el
projecte tingui molt bona acollida entre
ambients molt diferents, sobretot no
jueus.

Miram Dez i Bosch

Refer la Constituci europea

El rebuig contundent de Frana i d'Holanda a la proposta de Constituci europea ha suposat un bon trasbals
poltic per a la Uni. El resultat negatiu dels referndums en aquests pasos del cor d'Europa no s una ancdota
o una rebequeria i prou, sin que posa de manifest un desacord ciutad seris amb la validesa i el contingut
de la carta magna que es volia aprovar. Fins ara en aquest procs de ratificaci per referndum noms els
espanyols li han donat un ingenu vot de confiana, del qual els altres pasos, bviament, no n'han fet cas. En
general, doncs, la ciutadania del continent no se sent identificada amb aquesta constituci, perqu veu que no
recull l'esperit europeu.
Tanmateix, aquesta oposici al projecte de constituci no s cap novetat ni cap sorpresa. Ben al contrari,
s el resultat ms lgic que es podia esperar desprs de sentir veus ben diverses i autoritzades, entre elles la
de l'Esglsia catHca, que alertaven de les mancances bsiques del text elaborat per Brusselles. En el seu
moment ja es van sentir crtiques la inexistncia de qualsevol referncia religiosa i cristiana, a un excs
d'economicisme, a la marginaci de les realitats nacionals i al pes del militarisme, sense que fossin prou
escoltades. Ara, amb els resultats dels referndums populars, la Uni Europea hauria d'acollir aquestes
crtiques i fer una Constituci de deb.
PHiiarrl Rriifaii