S E T M A N A R I

D ' I N F O R M A C I

I D E C U L T U R A

R E L I G I O S A

Fes all que consideris honest, sense

HHI^^^^^^^^^^^^^^^^H

Any XXV Nm. 1.288 1,60

^^^BSSEm^^lS^I

2
^

.^^ ^ ^ i

esperar-ne cap elogi. Recorda que el populatxo s mal jutge de les bones accions

^ e ^O C o
5 <N

^^^.^_,

en hr^

pla

^P^

m '

9 'fL m

Entendre el mn dels sordcecs

La sordceguesa s una discapacitat sensorial relativament poc freqent i que fins ara no comena a rebre una certa atenci especfica. Els qui la pateixen sn sords i cecs alhora, cosa que implica una gran dificultat per comunicar-se i per percebre all que els envolta. Necessiten unes estimulacions a travs del tacte que els evitin caure en l'allament interior i que en limitaria encara ms el desenvolupament. En els darrers anys han sortit algunes associacions de pares de sordcecs que estan fent molta feina per conscienciar tothom dels problemes de la sordceguesa. Per encara falta que aquesta discapacitat sigui oficialment reconeguda com a tal. Per la seva banda, l'Esglsia ofereix alguna experincia d'ajuda a sordcecs, com la pastoral de Mn. Xavier Pags a Barcelona, per tamb en aquest camp queda molt per recrrer. Des de l'Associaci Catalana pro Persones Sordcegues es fa una crida perqu aquells que vulguin facin la seva aportaci al compte corrent de la Caixa Catalunya 2013 0328 34 0200681048, o se sumin a la campanya de signatures perqu es reconegui oficialment la sordceguesa.

Els mitjans de comunicaci i l'Esglsia

En el marc de la ]ornada Mundial de les Comunicacions Socials, t lloc el primer acte d'aniversari de Catalunya Cristiana i de Rdio Estel
La celebraci de la XXXVIII Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, sota el lema Els mitjans de comunicaci en la famlia: un risc i una riquesa, ha pres un relleu especial a casa nostra en emmarcar-se en la celebraci dels 25 anys de Catalunya Cristiana i dels 10 de Rdio Estel. A diferncia de l'anomenada teleescombraries i del baix perfil tic i cultural de la televisi que els bisbes espanyols han denunciat amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions, mitjans com Catalunya Cristiana i Rdio Estel s'han esforat des d'un bon comenament per fer un periodisme que, lluny de la crispaci, facilits un mbit de reconciliaci. Aquest va ser, si ms no, el convenciment que va planar durant el primer dels actes d'aniversari de Catalunya Cristiana i de Rdio Estel, que va tenir lloc el dilluns 17 de maig. Mns. Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Joan E. Jarque, fundador de Catalunya Cristiana, i el Dr. Jaume Aymar, un dels artfexs de la fundaci de Rdio Estel, van protagonitzar un acte farcit de records i de vivncies personals. D'altra banda, els Equips de Pastoral de Poltica i Comunicaci i el Secretariat Interdioces de Mitjans de Comunicaci Social van organitzar el 15 de maig una trobada amb el lema L'Esglsia i els reptes de la comunicaci. Durant aquesta jornada, adreada als informadors de qestions religioses, es va a n u n c i a r el projecte de crear a Catalunya una agncia de notcies cristianes. Pg. 2, 10, 17 i 18

Pg. 3, 4 i 5

Ordenaci diaconal a Montblanc

El 2 de maig la comunitat cristiana de Montblanc va ser testimoni de l'ordenaci diaconal de Jaume Sanahuja Cartan, grcia rebuda a travs del ministeri de l'arquebisbe Llus Martnez Sistach. L'esglsia arxiprestal de Santa Maria la Major es va omplir de gom a gom, amb amics, companys i, sobretot, familiars de Jaume Sanahuja, per assistir a l'emotiu acte de la seva ordenaci com a diaca de grau permanent. Trenta sacerdots i tres diaques, presidits per Mns. Llus Martnez Sistach, van oficiar la cerimnia. En l'homilia, l'arquebisbe de Tarragona va ressaltar el ministeri diaconal i el comproms que aquest comporta al servei de la Paraula i dels pobres. Pg. 8

Sumari
Pg. 7 I E I Papa demana redescobrir lesj f)jP|'p)gs j^(a^i5<f|'tyitrsj&.l|i;ats

Experincia d'un viatge a ^yff^^-'^ttKKKtH^

Pg. 23 Mallorca: primer aniversari de la mort de Mns. beda Pg. 2 4 Critas de Vic presenta la memria d'activitats Pg. 3 1 L'Esglsia i la societat catalana en un llibre

|^^^^|
r^'' ; i--'

Pg. 19

I^^^^B

CATALUNYA+= CRISTIANA

27. maig. 2004

Editorial

CATALUNYA+= CRISTIANA
Director: Mn. R. Octavi Snchez Sotsdirectora: Gna. Gemma Morat Redactors:-Eduard Brufau, Miquel ngel Cediria, Samuel Gutirrez, Rosa M. Jan, Carme Munt, Rosa Perare Lingista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eullia Grande Corresponsals: Merche Gins, G/R0/V4,-Jordi Curc, LLEIDA Conchi Garca, MADRID; Cristina Snchez, MALLORCA; Guillem Ferrer, MENORCA; Llus Serra i Miriam Dez, ROMA Antoni Mirabet i Cristina Ordufia, SEU D'URGELL; Ramon Estany, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA Joaquim Blanc, Vctor M. Cardona, TORTOSA Llus Molist, VIC Collaboradors externs: Gm. Adri, Pilarn Bays, Joan Carrera, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guiteras,, Joan Manuel Gutirrez, Joan Antoni Mateo, Francesc Nicolau,' Cristbal Srrias, Pere Tena, Ferr^an L Tognetta, P-J Ynaraja Redacci, administraci, publicitat i promoci: C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Tel. 934 092 810, Fax 934 092 820 E-mail: catcris@ibernet.com catalunyacristiana@catcrist.com Pgina web: www.catalunyacristiana.com Fundadors: Mn. Joan E. Jarque \ Mn. Francesc Malgosa ' Edita: Fundaci Catalunya Cristiana per a l'evangelitzaci i la cultura Director executiu: Marc Murtra Gerent: Jaume Vinyals Publicitat: Josep Harris Promoci: Alfons Miralles Secretaria i subscripcions: Antnia Canals, Eduard . Maslloren Administraci i comptabilitat: Isabel Giralt E-mail: administracio@catcrist.com Autoedici i compaginaci: Carlos Aguado Impressi: Impressions Intercomancals, SA Ctra. C-1.411, Km 34. Polgon industrial Ei Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 788 212-08272 SAMT FRUITS DE BAGES -OLB 14.387/79

Una televisi t(^^^

n altres editorials hem comentat la necessitat de tenir a casa nostra televisions amb ideari cristi com les que amb fora xit ja existeixen en diversos Uocs del mn. I s que l'Esglsia ha d'estar present en tots els mitjans de comunicaci del nostre temps, i no hi ha cap dubte que la televisi s el mitj ms potent i ms seguit en l'actualitat, per la qual cosa ofereix unes possibilitats d'informaci, formaci i evangelitzaci impressionants. Per en aquesta ocasi ens centrarem en la televisi piblica i la comercial, que s la majoritria i la que segueixen milions de ciutadans al nostre pas. Encara que no tingui res a veure amb l'Esglsia, els dirigents eclesistics no poden restar impassibles davant de la programaci d'aquestes televisions, perqu en alguns casos des de la pantalla s'ofn els sentiments dels catlics i es ridiculitzen els principis ms elementals en qu creiem els cristians com la famlia o la mateixa religi. Per aix la Comissi Episcopal de Mitjans de Comunicaci de la Conferncia Episcopal Espanyola, que presideix el bisbe de Guadalajara, Jos Snchez, ha ems un missatge mlt crtic amb la programaci televisiva coincidint amb la Jornada Mundial de les Comunicacions que es va celebrar en tota l'Esglsia el.diumenge 23 de maig passat. Els bisbes han justificat aquest atac adduint que molts programes televisius tenen un baix perfil tic i cultural, la qual cosa constitueix un atemptat a la salut moral i cultural dels teleespectadors. Tamb adverteixen que s '.est produint de forma coiitinuada una ridiculitzaci de la famlia i uns atacs oberts o encoberts als sentiments religiosos dels catlics. Finalment els prelats solliciten la creaci d'un Consell Audiovisual que tingui la major representativitat possible i que vetlli per la qualitat de les programacions. No es tracta d'una crtica gratuta, noms cal posar la televisi en qualsevol moment, per adonarLO F r a s e / Rogelio Garrido Montanana

se que els bisbes simplement reflecteixen com un mirall el que passa prcticament en totes les cadenes televisives. ltimament proliferen en gaireb tots els canals i amb abundants hores de programaci, el que s'anomenen espais del cor, basats a comentar l'actualitat dels famosos. Res a dir, si realment fos aquest 1'objectiu d'aquests programes, per normalment el que passa s que es converteixen en una recerca sense lmit dels draps bruts d'aquests famosos, i expliquen amb tota morbositat i detall les infidelitats i les relacions ntimes dels personatges. Tampoc no s'escatimen els enfrontaments personals entre famosos davant la camera amb insults, paraules malsonants ifinsi tot amenaces, que no tan sols no sn tallades pels presentadors sin que sembla que es busquin expressament i es promoguin. I aquests programes no tenen un horari nocturn intempestiu per a adults noctmbuls, sin que es van succeint al llarg del dia a tota hora. D'alguns programes nocturns val ms no parlar-ne, ja que sn l'expressi del que genricament s'ha denoininat. teleescombraries. Tamb cal esmentar un altre tipus de programes aparentment innocents, com per exemple les mltiples telesries o novelles realitzades en el nostre territori. Sembla que" sn realistes, entretingudes, i en alguns casos divertides, per la qual cosa acumulen unes audincies milionries. En algunes d'aquestes sries, es mostra com el ms normal del mn realitats Com l'adulteri, les relacions homosexuals, les relacions sexuals entre nois i noies molt joves, i on els que defensen els valors tradicions o els explcitament cristians sn vistos coi a retrgrads, intolerants i persones de mal carcter. Els cristians "no podem mirar la televisi sense esperit crtic. No podem obhdar-nos que som seguidors de Jess i membres de l'Esglsia en tots els moments, no tan sols quan som al temple, tamb quan responsablement engeguem els nostres televisors.

Difusi controlada per Membre de la UCIP

International Catholic U n i o n of Press

Membre d e l'APPEC
Associaci d e Publicacions Peridiques e n catal

SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATAL 0 CASTELL Catalunya, resta de l'Estat espanyol, Andorra, Gibraltar i Portugal: 80,60 Resta d'Europa: 146,74 Annrica i frica: 178,30 sia i Oceania: 243,82

Fes all que consideris honest, sense esperar-ne cap elogi. Recorda que el populafaco s mal jutge de les bones accions

{Demfil. Historiador grec. Segle iv aC)

En aquest mn hi ha qui treballa per viure cada cop ms b en una espiral de novetats vegades sn deshonestps en all que exhibeixen i fahl I tant se'ls en dna, perqu el i de luxes sense fi, i hi ha qui ho fa per subsistir. Per s estrany que uns i altres ro trobinfi que persegueixen els justifica els mitjans. Quina fam de renom, d'aplaudiment i alhora, en ms o menys grau, la prui'ja de l'<<ego per sobresortir buscant fama, que de reconeixement! En canvi, Jesucrist va dir: Jo no cerco la meva glria. Noms els demanin autgrab, que els seus noms sonin amb molts eptets d'admiraci i de es persones amb aquesta talla, amb aquesta grandesa d'esperit i de riquesa glria. L'eloigi, els ncensos propis de la vanitat! Fins i tot molts que construeixen, sobrenatural d'intencions sn capaces d'obrar pel b dels altres, sense cap ms exfiibeixen el seu art i peroren no ho fan tant per ajudar el prxim amb els pretensi. Fins i tot p costa que el populatxo -pel fet de no trobar-hi el seu cmode escriuen, exhibeixen enlluernar, cercant l'afalac i l'aplaudiment; acontentar i terrestre pa i circ, sin all que el desperta i n remou la conscincia els en judici seus dons i missatges, sin per enlluernai. el populatxo perqu aquest, al seu torn, els aduli i encimbelli. I per aix, quantes pejorativameht.

L.JX T I R A .

DEL

PRIIVIER

PLA.

Per

Pilarin

NO VEURE-HI ES UN 6RAN INCONVENIENT, MOLTeRAN.

r~

NO SENTTR-HI ES UN HANDICAP HORRORS.

NO VEURE-HI .NI SENTIR RES S ESPANTS...

^lART

ENCARA QUE ES P i t j O R TENIR ULLS I NO VOLER VEURE-HI... TENIR ORELLES I NO VOLER ESCOLTAR.

2 7 . maig. 2004

CATALUNYA^ CRISTIANA

en primer pla
L'atenci social, educativa i pastoral a les persones amb sordceguesa s un fet encara fora recent. A l'Estat espanyol i a Catalunya hi ha associacions de pares amb fills sordcecs que des de fa uns anys lluiten perqu aquesta discapacitat sigui ms coneguda i perqu es destinin recursos per a l'atenci dels afectats. Pel que fa a l'Esglsia, ja hi ha alguns capellans, pocs, que hi treballen, donant-los l'atenci pastoral que altrament noms podrien rebre amb molta dificuitat. No hi ha, per, a les dicesis catalanes una pastoral exclusiva per als sordcecs, i encgeneral encara s'ha d'avanar molt tant en l'Esglsia com en la societat en general per arribar a una integraci ptima d'aquests fdels.

Un cop de m als qui viuen en la foscor i el silenci

L'aillament i la incomunicaci sn els grans riscos de les persones sordcegues
es de fa unes quantes dcades, la nostra societat occidental ha pres conscincia de l'existncia de les discapacitats. Aquestes sempre afecten un nombre redut de persones, per qui les pateix corre el risc de quedar excls si no rep una atenci adequada. Malgrat els avenos que hi ha hagut, encara queda molta feina per fer en segons quines situacions. Aquest s el cas de la sordceguesa, una discapacitat sensorial poc coneguda per la poblaci en general, que impedeix l'afectat de valdre's no d'un, sin de dos sentits: l'oda i la vista. Es tracta d'una discapacitat fora especfica, que afecta 15 de cada 100.000 habitants, i que necessita una atenci diferenciada de la que reben les persones que noms sn sordes o cegues. La mancana o deteriorament sever de les percepcions auditives i visuals fa que la comunicaci d'aquestes persones es faci principalment a travs del tacte. El llenguatge que es fa servir s gaireb idntic al dels sords, per els gestos es fan sempre en contacte amb les mans de la persona sordcega, per tal que aquesta palpi b tots els moviments. Tamb hi ha altres sistemes, com ara a labiolectura, s a dir llegir els llavis palpant-los lleugerament amb els dits.
Trencar la incomunicaci

incapaos d'arribar a raonar correctament. Aix, no cal dir-ho, s del tot fals, perqu la incapacitat de parlar i de veure-hi no est necessriment lligada amb la capacitat intellectual. Una altra cosa' s que una persona sordcega no s'hagi desenvolupat per manca d'una educaci especfica que l'hagi motivat. Un dels exemples ms coneguts de persona sordcega amb una vida reeixida i mundialnient reconeguda s el de Helen Keller (1880-1968), sordcega nordamericana que va arribar a ser escriptora, i conferenciant. La seva interessantssima histria es va fer especialment famosa arreu del mn a partir de la pellcula biogrfica El miracle d'Anne Sullivan (vegeu requadre de la pgina 4).
Primers passos El tacte s el sentit ms important per als sordcecs.

de les persones sordcegues. Aquesta incomimicaci, per, pot serfinsa cert punt superada amb una detecci preco i una atenci persoiialitzad, i depenent sempre del grau de minusvalidesa auditiva i visual de cada afectat. Malauradament, l'atenci cap a aquestes persones s un

Tan sols quinze anys enrere al iiostre pas no hi havia,cap entitat que s'encarfet molt recent, perqu durant segles i regus de tractar la temtica de la sordencara avui a pasos amb pocs recursos^ ceguesa. Llavors les persones afectades els sordcecs quedaven absolutament ex- es dirigien o b a les associacions de cecs closos de la societat, sense possibilitat de o b a les de sords, per aquesta no era, comunicar-se amb els altres; incompre- s clar, la millor soluci, perqu el seu sos i tancats en un mn fosc i silencis. cas era ms especfic. Fins i tot se'ls havia arribat a considerar

Segons les causes de la sordceguesa, que poden ser diverses, podem classificar aquesta discapacitat en dos grans

Ra sordceguesa
afecta 15 de cada 100.000 habitants
grups: la congnita i l'adquirida. Parlem de sordceguesa congnita quan la persona ja neix sent sordcega, per una infecci vrica durant l'embars, per exemple. En canvi, una persona pateix sordceguesa adquirida quan neix sent sorda i amb els anys es toma tamb, cega, o viceversa, quan neix cega i es toma sorda. s obvi que l'allament s el gran risc

Un dels sistemes de comunicaci ms comuns de les persones sordcegues s el que es basa en el llenguatge de signes dels sords, noms que aplicat directament a les mans per poder-lo percebre tctilment. Tamb hi ha la possibilitat de lletrejar les paraules, sempre pel mitj del tacte. En aquest cas, cada signe es correspon a una lletra de l'abecedari. Aquest s l'arromenat alfabet dactilolgic. Encara hi ha un altre sistema ben senzill, que consisteix a dibuixar amb el dit les lletres majscules sobre el palmell de la m. Finalment un altre sistema la labiolectura consistent a llegirels llavis d'una persona que parla posant-hi en contacte els dits.

Et llenguatge dels sordcecs rfr2^>A\w\

K^
0
(33

A i H , | _ri

CATALUNYA% CRISTIANA

en mimern ia

2 7. maig. 2004

L'any 1991 es va celebrar a Madrid la Conferncia Nacional de Pares de Sordcecs, durant la qual les diferents famlies amb fills que patien aquesta discpacitat es van reunir per posar en com experincies, explicar-se les dificultats que s'han trobat i unir esforos a tot l'Estat per ajudar-se^^en les necessitats dels fills. D'aquella trobada va nixer l'Associaci de Pares de Sordcecs d'Espanya (Apascide). Els objectius fixats van ser, entre d'altres, ajudar la persona sordcega a dur una vida el mxim d'independent possible, assistir les famflies amb un afectat, promoure la formaci de personal especialitzat a educar persones sordcegues, reconeixement de la discapacitat per part del govem i, en darrer terme, informar i conscienciar la poblaci. Amb uns objectius molt semblants l'any 1999 es va posar en funcionament a Barcelona l'Associaci de Pares de Sordcecs de Catalunya (Apsocecat). L'entitat s for-

L'exemple de Helen Keller

(1880-1968)
Helen Keller va quedar sorda i cega quan noms tenia 19 mesos per culpa d'una malaltia. Des de llavors el tacte i l'olfacte eren els sentits que feia servir per comunicar-se i a poc a poc fins i tot va arribar a establir un modest vocabulari de.60 signes creat per ella mateixa. Per en aquella poca no hi havia cap mena d'atenci cap a les persones sordcegues, de manera que la petita no es podia comunicar adequadament, ni rebia cap mena d'educaci, es trobava allada i cada cop desenvolupava ms agressivitat. Quan tenia set anys, els seus pares, davant la impossibilitat d'assumir-ne ells sols l'educaci, van contractar una mainadera que havia estat cega i que tenia experincia de cuidar neris amb deficincies visuals: Anne Sullivan. Anne es va encarregar d'ensenyar-li unes normes mnimes d'higiene i comportament, i ms tard el llenguatge tctil, i l'associaci d'objectes i paraules. Ms tard li va ensenyar la lectura de llavis pel tacte i fins i tot el llenguatge oral. L'experincia va ser tot un xit perqu Helen es va acabar graduant a la universitat, va escriure llibres i fins i tot va fer conferncies. Tamb va escriure una autobiografia, en la qual es basa la pellcula El miracle d'Anne Suilivan. Certament, Helen Keller s un exemple dels ms espectaculars, per en tot cas mostra les possibilitats que t una persona sordcega si rep una educaci personalitzada i adequada.

Hots podem
reconixer que tenim alguna discapacitat... Sols Du s l'Omnipotent
a activa i edita un butllet bimensual per Internet. Enguany, a ms, el seu president, Ricard Lpez, ha organitzat el primer congrs virtual sobre la sordceguesa, amb centenars de participants. Aquest esdeveniment ha estat tot un xit perqu ha posat en contacte gent d'arreu del mn amb familiars afectats per la discapacitat, per intercanviar experincies, infor- maci, recursos i opinions. Apart d'aix el congrs ha aconseguit que la reina Sofia accepts ser-ne la presidenta d'honor, cosa que li dna uria gran rellevncia. Tant Apascide com Apsocecat s'encarreguen de posar en contacte les famlies amb aquesta problemtica, ajudar-les i assessorar-les. S'organitzen activitats diverses per potenciar la comunicaci i l'estimulaci dels fills afectats, colnies i trobades. Darrerament, a ms s'ha aconseguit, grcies al pares santjoanista Rafael Pozo, que l'arquebisbat de Sevilla hagi cedit una edifici seu per fer-hi la primer residncia a tot l'estat destinada a persones sordcegues. Aquestes entitats han fet possible que avui el coneixement d'aquesta discapacitat ja sigui ms difs, per encara cal fer molts passos. Encara no s'ha pogut aconseguir, per exemple, que la sordceguesa sigui reconeguda oficialment com

Helen Keller el dia que es va graduar.

a discapacitat especfica al nostre pas, la qual cosa fa que no hi hagi poltiques socials i educatives adequades per als que les necessiten. l'Esglsia? En el camp de la fe tampoc no hi ha una atenci especfica ni estesa a totes les dicesis. Tot just ara es comena a treballar en aquest camp des de l'Esglsia. A Catalunya, per exemple, noms hi ha un sol capell que es dediqui, i no de forma esclusiva, a l'atenci de les persones sordcegues. Es tracta de Mn. Xavier Pags i Castaer, que s el consiliari de l'atenci pastoral a les persones sordes i sordcegues de la dicesi de Barcelona. Ell va entrar al mn dels sords de la m de Mn. Josep Albiol (1923-2003), el capell que ya dedicar la seva vida a l'atenci pastoral als fidels amb inancances auditives. Com el mateix Mn. Xavier diu, el baix nombre de persones sordcegues comparat amb el de sordes

fa que aquestes darreres siguin les que , varietat de circumstncies en qu vivim centrin la seva activitat pastoral. Tot i aix o ens trobem, tots podrem reconixer que en els locals on es reuneixen cedits per tenim algima discapacitat. No hi ha ninla parrquia de Sta. Teresina de l'Infant g que es pugui considerar capa de tot. Jess de Barcelona hi acudeixen de fa Sols Du s l'Omnipotent, nosaltres som anys uns quants sordcecs, i enguany s limitats, amb diverses mancances que ens el prirner cop que es fa catequesi a una conv acceptar i superar. Amb aquesta nena amb aquesta discapacitat. actitud, doncs, d'ensenyar per tamb L'atenci pastoral de Mn. Xavier tam- d'aprendre es pot entendre millor les dib inclou un missa setmanal amb llen- ficultats dels sordcecs. guatge de signes per a sords, que els No hi ha dubte que acollir aquests fisordscecs poden seguir amb un intrpret dels necessitats est en la mateixa lnia al costat que els vagi traduint per mitj de l'Evangeli, que commina els cristians del tacte la cerimnia. La tasca pastoral a seguir l'exemple de Jess, quan Ell a les persones sordcegues demana, bvi- s'acostava als sords i als cecs. Les persoament, una bona preparaci en llengua nes amb una discapacitat han de ser tant o de signes i un coneixement prctic del ms que les altres, destinatries del mistracte i la problemtica especfica satges salvfc de Jesucrist, d'aix no n'hi d'aquests fidels. Es tracta de poder trans- h cap dubte. En el cas dels sordcecs la metre la fe a unes persones, recordem- transmissi, de la fe pot tenir algunes difiho, amb imes dificultats importants per cultats, per Mn. Xavier deixa ben clar que comunicar-se i rebre informaci. Per la per l'acci de l'Esperit Sant, que parla no millor manera d'apropar-se a les perso- a cau d'orella sin al cor, les persones nes sordcegues s amb la humilitat, per- sordcegues sn, com totes, subjectes aptes qu cm Mn. Xavier b diu dins la gran per viure a la llum de la fe. (EB.)

Bon dia!
Comprem materials d'enderroc (teules, radiadors, fbriques en dess, reixes, portals, etc.) i material antic (llibres, biblioteques, botigues velles, tc). Truqueu a en Raimon o en Pau al 972 645 262

iiM)iii^e^ mh
APSOCECAT Hotel d'Entitats de |a Pau C/ Pere Vergs, 1 08020 BARCELONA APASCIDE 01 Divino Redentor, 48 baix 28029, MADRID

Tel. 933 054 385

Fax 933 314 220 a/e: talking3@leleline.es wwwjcarxabcn.net/apsocecat

Tel: 917 335 208 Fax 917 334 017

a/e: apascide@arrakis.es www.arrakis.esrapascide/

PASTORAL DEL SORD DE BCN Mn. Xavier Pags Castaner cy Benet Mercad, 25 08012 BARCELONA a/e: fpages@pie.xtec.es

Mbil: 619 672 691 Fax 935 602 903 www.pastoralsord@arqbcn.org

27. maig-2004

en mimern ta

CATALUNYA^ CRISTIANA

MALGRAT LA SEVES MANCANCES SENSITIVES, L'NDREU CONREA L'ART DE L'ESCULTURA

Du per a mi s una gran ajuda

Andreu Clariana s un noi sordcec que assisteix a la pastoral de Mn. Xavier Pags. Pateix la sndrome d'Usher, que li comporta anar perdent la visi de mica en mica. Fa relativament poc que ha comenat a aprendre el llenguatge dels signes, cosa que ara li facilita molt la comunicaci. T un carcter mlt afable malgrat els entrebancs.diaris, com ara l dificultat de trobar feina. D'ell tamb impressiona la fe immensa que t en Du i l'amor que professa a la seva famlia.
Qu et va suposar conixer la pastoral de Mn. Xavier Pags? Vaig arribar aqu a travs de Mn. Josep Albiol, i va ser ell qui em va ensenyar el llenguatge dels signes. En aquesta pastoral puc seguir Teucristia setmanal amb certa facilitat, perqu com que encara tinc una part de visi puc veure els signes que fa Mn. Xavier. M'ajuda fora venir aqu i la ineva fe en surt enfortida. De fet, sempre he tiiigut Du molt present i s que per a mi s una gran ajuda. Creis que l'Esglsia hauria d'atendre ms les persones sordcegues? ^La veritat s que encara hi.ha poca cosa en aquest mbit, perqu hi ha grups de sords o de cecs per separat, per no de sordcecs. Un grup aix seria molt important perqu som pocs i en general tenim poques possibilitats de conixer altres sordcecs. Com va ser la teva escolaritzaci? ^Vaig poder fer fins a 8 de l'antiga EGB, per desprs ja no vaig poder seguir. Tot i aix, tamb vaig assistir a escoles per a geiit amb problemes sensitius. Per ms tard em vaig decantar per la branca artstica, perqu m'agrada molt, i vaig poder anar a l'Escola Massana, on vaig aprendre pintura i escultura. Hi vaig tenir bons professors durant els cinc anys que hi. vaig anar, i per la qesti tctil-m'he acabat dedicant ms a l'escultura. Faig especialment escultures de persones i animals, tot i que no els copio de la realitat sin que ms aviat sn fruit del que m'nagino.

Com s la comunicaci amb la teva famlia? Sempre ha estat bona, perqu m'han ajudat molt, i m'han animat a tirar endavant. Tant els meus pares com el meu germ sn una part essencial de la meva vida.

LA FAMLIA LPEZ DEDICA LA SEVA VIDA A L'AJUT DE NENS SORDCECS C O M LA SEVA FILLA porada hem treballat amb altres associacions europees de sordcecs, i hem aconseguit el que volem, perqu el 12 d'abril el Parlament d'Estrasburg va reconixer la sordceguesa com a discapacitat especfica. Ara noms falta que es reconegui al Parlament Quan va nixer la Clara els seus pares, el Ricard i la Pe- artfexs d'aquest canvi. Van organitzar, entre d'altres, l'As- espanyol i al de Catalunya. ' , , / ; , Hi ha casos de.pares que no spiguen tri, es van haver d'enfrontar al problema de la sordceguesa, sociaci catalana pro Persones Sordcegues, de la qual Ricard que el seu fill es sordcec? i en aquell moment, l'any 1991, aquesta discapacitat era molt Lpez s president. Aix han aconseguit que unes quantes S; efectivament; Perqu si no est repoc coneguda. Des de llavors, per, les coses han fet un gir desenes d'infants sordcecs rebin una atenci que els estimuli. coneguda com a discapacitat; alguns nietimportant, i els pares de la Clara han estat en bona part els facin activitats conjuntes i fins i tot surtin de colnies. ges no la saben diagnosticar, per no diran mai que rio saben qu li passa. Potser diran La Clara pateix sordceguesa cong^Totes les faiiifles amb fills sordcecs poltiques socials en absolut perqu per a les que s una persia nurlgicament molt nita... saben qu han de fer? administracions no existirn, ja que la sord- afectada; o amb autisme..; Els pares'llavors N'hi ha qe no s'atreveixen a sortir, ceguesa no est reconeguda com a discapa- no saben realment qu passa, es desconcert S. De fet era un embars de bessones, per van nixer prematures. Una d'elles va que n saben'qu fer, perqu se senten iijde- citat especfica a Espanya. n exemple ben ten quan el seu fill t un comportament nixer sense grans dificultats, per a l'altra fenses i necessitades, sentiment ben natural. clar: en els crdits de mestre d'educaci es- estrany, es pega, es mossega, ho vol palpar se li va complicar. Aquesta darrera s la Cla- Per s important relativitzar, trobar-ne d'aK pecial, n'hi ha 3 per sordesa i 3 per ceguesa, tot... Molts pares, llavors, creuen que t un ra. Els metges ens van comentar que,hi ha- tres que tamb estan en la mateixa situaci, per cap per sordceguesa. problema psiquitric, quan de fet s 'via el risc que nasqus cega per l'efecte de i amb les quals, per tarit, la comprensi s sensorial. Afortunadament, per, cada l'oxigen, que podia malmetre la retina. Per ms fcil, perqu es parla el mateix llenguatcop hi ha ms coneixement de la el que no previem s que tamb pogus te- ' ge, el de l'amor dels pares. malaltia. nir sordesa, en aquest cas per efecte dels meEls germans tamb sn importants. En el Com s'encara la sordceguesa dicaments subministrats perqu tirs enda- nostre cas, el fet que la Clara, a ms, tingui des de la fe? vant. Des de llavors, no hi ha sentit ni hi ha cinc germans, facilita la cosa. Per si n'hi Creure en Du hi ajuda molt, pervist. A part t una mica de parlisi cerebral... ha dos, per exemple, i un d'ells discapaciqu saps que el tens al costat. Com a tat, r altre ho pot viure molt malament. Se'n ressent la vida familiar? associaci tamb animem els que voS, sobretgt al principi. Els primers Per aix fem trobades de famlies per parlen una formaci cristiana per al fill temps van ser molt durs, per des de llavors lar i dialogar. A part, igualment organitzem afectat i els posem en contacte amb la tota la famlia ens hem mantingut molt uni- els respirs, durant els quals els fills descapastoral de Mn. Xavier. Alhora da. Malauradament, no sempre passa aix, pacitats se'n van en una cas de colnies un assessorem persones d'aquesta pastoja que en el 80% de les famlies amb un nen ^ cap de setmana, de manera que els pares ral que ajuden els sordcecs. sordcec noms tira endavant la mare i el pare puguin respirar una mica, dur vida de pareCreiem que Du ens ha donat un fill els abandona. lla, tenir unes hores que no dediquen al fill amb discapacitats greus perqu devem sin a ells mateixos. Aix els permet agafar D'altra banda, les despeses que suposa la ser especials. Nosaltres, doncs, no som .cura continuada d'un fill amb aquestes ca- forces per a la segent temporada. el problema sin part de la soluci. Ajuracterstiques arrossega famlies literalment ^uin s el grau de comprensi socidem a tirar endavant aquestes persones, cap-a la pobresa. S'ha de tenir en compte al? Malauradament hem constatat que als encara que ens cal ajut de l'administraci i que una famlia amb un nen sordcec neces:Ms aviat baix, perqu molta gent des- inicis de l'associaci, quan demanvem as- de la societat... sita un suport econmic important (profes- coneix el problema. Institucionalment a ms, sessprarrient a altres ONG, algunes d'elles. Es natural que anib aquesta problemtica sionals de la sanitat, atenci 24 hores...) so- no hi ha tallers ocupacionals per formar sord- ens tancaven totalment les portes, i demos- les famlies pateixin, i per aix tothom busbretot si tenim en compte que es tracta de cecs, ni residncies. I els sofdcecs s'han de traven aix molt poc esperit solidari. No vo- ca respostes espirituals als seus neguits. s famlies monomarentals. Per aix demanem quedar a casa, a crrec dels pares.. lien saber res d'una associaci tan petita. En cert que el nostre mn est molt secularitzat ajut a l'administraci. Molts cops la societat no entn que per general, per, es troba a faltar un esperit so- i que malauradament la paraula Du fa resCom s'ho van fer per tirar endavant? cada afectat fa falta com a mnim una per- lidari a la societat, perqu poca gent est dis- pecte, per realment la gent el busca. S'ha sona experta en llenguatge de signes i siste- posada realment a ajudar o donar diners per de comprendre que el dolor per un fill aix Vam assistir a unes conferncies que es van fer a Madrid, on vain conixer pares de mes de comunicaci. I aix s carssim, fins un problema que no l'afecta. s molt gran, i sense una fe al darrere et la resta de l'Estat amb problemes molt sem- i tot si ho cobreixes amb voluntaris, perqu "Per aix hem fet el congrs internacional tornaries boig. Amb la fe saps que alguna blants, i aix entre tots vam crear l'Associa- aquests tamb necessiten una formaci molt virtual, per intercanviar informaci i expe- ra hi ha, perqu Du s pare i ens estim ci Espanyola de Pares de nens Sordcecs bona en sistemes de comunicaci per a sord- rincia, xarxes de voluntaris, i ajudar-nos ms del que nosaltres podem estimar els' cecs. Han de ser mestres d'educaci especi- mtuament, i crec que en bona mesura ho nostres fills. Per.tant ho acceptem, i fins i (Apascide). tot podem trobar el goig en el dolor. Has Desprs vam veure que a Catalunya ha-. al, intrprets de llenguatge de signes, logo-a hem aconseguit. de confiar del tot en Du, perqu Ell ho vem de fer una experincia semblant, i vam pedes,.psicopedagogs. Per resulta que en Quins avenos s'han fet? crear l'Associaci Catalana pro Persones tot l'Estat no hi ha estudis de sordceguesa, i L'any 1999 vam demanar a l'Estat que sap tot. Sordcegues. La idea era b per una o b per per tant la formaci dels professionals en- reconegus la sordceguesa, per ens van rel'altra aconseguir tots els recursos necessaris. cara no s la ms ptima. Tampoc no hi ha metre al Parlament europeu. Durant una temReportatge: Eduard Brufau

Amb una fe al darrere i l'ajut d'altres famlies pots tirar endavant

JQ D'AMO DE
^ ' ^ . .';> . .-1>>'' . - . - . - . " '

CATALUNYAD
Del 1 4 al 2 1 de juny del 2 0 0 4

VIATGE A LILLA DE SICLIA

La ms aran de a Mediterrnia, LllCCa deCgran voCc
VISITAREM: Catnia . Taormina Siracusa Messina Cefa Palerm Monreale Erice Piazza Armerina

Or-

Excursi a l'Etna, el volc actiu ms alt d'Europa (3.325 m) Visita dels centres arqueolgics de: Segesta, Selinunte i Agrigento (s. IV-V aC) i les excavacions de la gran residncia del camp de Villa Casale (s. III-IV dC)

D E M A N E U I N F O R M A C I JA D E S D ' A R A
^^^fe^t^^^K^^

De l'1 a r i 1 d'agost

Del 6 al 2 1 d ' o c t u b r e

ISLNDIA

A UIIMDIA L NORD

r-M

Un enclavament molt caracterstic de l'Atlntic septentrional

Visita de missions, i la casa de la mare Teresa a Calcuta

A M B L'ASSISTNCIA TCNICA DE
c/ C o m t e s d e B e l l - l l o c , 6 7 - 6 9 ,

MERCATRAVEL SA.

0 8 0 1 4 B a r c e l o n a , Tel. 9 3 4 0 9 2 7 0 0 - Fax 9 3 4 0 9 2 7 0 1

27. maig-2004

CATALUNYA+= CRISTIANA

sia en el mn
El Papa demana redescobrir les famlies en canonitzar sis beats
Ja sn 483 els sants proclamats per Joan Pau II
ROMA. Joan Pau II va proposar redescobrir la bellesa de la famlia i de la vida religiosa en canonitzar sis figures de la santedat a la plaa de Sant Pere del Vatic, davant d'uns 80.000 pelegrins. Entre els nous
Joan Pau II, que no va donar proves de particular cansament, tot i que la celebraci va durar ms de dues hores, va entonar alguns dels cants i va repassar durant l'homilia (llegida en itali, castell, francs i catal) la vida dels nous sants, testimonis de la pau de Crist. Josep Manyanet va ser presentat com rapstol de la famlia, de qui el Papa va subratllar que inspirant-se en l'escola de Natzaret, va realitzar el seu projecte de santedat personal i es va dedicar, amb lliurament heroic, a la missi que l'Esperit li confiava. Entre els nous sants hi ha la italianaGiannaBerettaMoUa(1922-1962), metgessa, que als 39 anys va decidir acceptar el risc de morir i es va negar a avortar el nad que esperava o a sotmetre'l a tractaments que el posessin en perill. El seu marit i els seus tres fills van escoltar emocionats les paraules del Pontfex: El sacrifici extrem que va segellar la seva vida testimonia com noms el qui t el valor per Uiurar-se totalment a Du i als germans es realitza personalment. Dos ms dels nous sants eren amics i fundadors de congregacions religioses: Luigi Orione (1872-1940) i Annbal M. di Francia (1851-1927). Orione, capell itali, va fimdar la Petita Obra de la Divina Providncia, per atendre els ms pobres, en particular els discapacitats. D'eU, el

sants hi ha Josep Manyanet i Vives (1833-1901), conegut com el profeta de la famlia, fundador de dues congregaciones religioses i impulsor del temple de la Sagrada Famlia de Barcelona, dissenyat per Gaud.
sobretot la urgncia de realitzar el manament evanglic: "ftegueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi envi ms segadors." Joan Pau II tamb va proposar com a model de santedat NimatuUah Kassab AlHardini (1808-1858), capell, de l'orde libans maronita: Es va lliurar totalment al Senyor amb una vida de grans renncies, mostrant que l'amor de Du s l'nica font d' alegria i de felicitaf per a l'home. Es va dedicar a cercar i seguir Crist, el seu Mestre i Senyor. Complet aquesta llista de nous sants Paola Elisabetta Cerioli (1816-1865), vdua i mare d famlia, religiosa, fundadora de l'Institut de les Germanes de la Sagrada Famlia i de la congregaci de la Famlia de Brgam, que va intuir que els lligams de parentiu se sostenen i es consoliden quan es comparteixen els valors de la fe i de la cultura cristiana. , Enamoreu-vos de Jesucrist, va ser el consell que el Papa va deixar als joves en recordar que aquest s el secret de la vocaci a la vida religiosa i sacerdotal, seguida per cinc dels nous sants. Amb ells, puja fins a 483 el nombre de sants proclamats per Joan Pau II. La canonitzaci va tenir lloc enmig de fortes mesures de seguretat. Tots els assistents van haver de passar per detectors de metall per entrar a la plaa de Sant Pere. (Zenit).

Aniversari del Papa' entre compatriotes polonesos

ROMA. El 18 de juny el Papa va ' complir 84 anys envoltat de polonesos, tal com li agrada celebrar aquesta diada. En aquesta ocasi, el president de Polnia, Aleksander Kwasniewski, es va afegir a les celebracions, juntament amb un grup de pelegrins polonesos i de ciutadans del Vatic. Enguany r aniversari del Pontfex ha coincidit amb el 60 aiversri de la batalla de Montecassino, en qu els po- ' lonesos van obrir el cam per a l'alliberament d'Itlia dels nazis. El Papa va dir que en aquell momeiit tots van sentir el deure d'oposar-se a qualsevol preu no noms a l'atropellament fsic dels individus i de les nacions, sin tamb a l'intent d'aniquiliar-ne les tradicions, les cultures i la identitat espiritual. Joan Pau n va voler enllaar aquest record amb l'actualitat europea: Parlo aix per recordar que^ al llarg dels segles, el patrimoni cultural i espiritual d'Europa es va formar i es va defensar a tot cost, fins i tot amb la vida d'aquells qui van confessar Crist i aquells que en el seu credo religis fan referncia a Abraham. Amb aquesta allusi a les arrels judeocristianes europees, el Papa va insistir que Polnia t un gran paper a fer en aquest sentit: Polnia no pot oblidar-ho i ho ha de recordar a aquelles societats demor crtiques que semblen oblidar l'aportaci del cristianisme a la construcci de la seva prpia identitat. El Pap va celebrar amb normalitat el seu aniversari, seguint, amb les audincies i les obligacions diries. Tamb va rebre per correu electrnic milers de missatges fecitant-lo i animant-lo a seguir la seva liiissi. (M.D.B.)

El Papa, durant la cerimnia.

Papa va dir que el cor d'aquest estrateg de la caritat no va tenir fronteres perqu va ser dilatat per l'amor de Crist. La passi per Crist va ser 1' nima de la seva vida intrpida, l'empenta interior a un altruisme sense reserves, la font sempre fresca d'una esperana indestructible. Annbal M. di Francia ha estat una de les figures espirituals ms importants d'Itlia de finals del segle XIX i de, principis del xx. Va fundar la congregaci dels Pares Rogacionistes del Cor de Jess i de les Germanes Filles del Div Zel. L'amor del Senyor el va portar a dedicar tota la seva existncia al b espiritual del prxim. Va experimentar

Acollida cristiana dels immigrants

ROMA. Amb l'objectiu que l'Esglsia ofereixi una autntica acollida cristiana als immigrants, el Vatic ha publicat un document que actualitza l'ordenament jundicpastoral sobre la matria. La instrucci Erga migrantes caritas Christi (La caritat de Crist envers els emigrants), redactada pel Consell Pontifici per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants, promou actituds de respecte, dels drets dels immigrants i orienta bisbes, capellans, religiosos i laics per superar pors injustificades. El text ofereix indicacions i consells prctics davant de qestions suscita-_ des per la migraci. El document constata el gran nombre d'emigrants musulmans que es dna actualment, cosa que considera una oportunitat per viure l'actitud evanglica que cal assumir i convida a purificar la memria de les incomprensions del passat, a conrear els valors comuns, i a definir i respectar les diversitats sense renunciar als principis cristians. Desprs d'assenyalar valors positius de r islam, el document afronta la qesti dels drets humans: Aspirem que es produeixi en els nostres germans i germanes musulmans una creixent presa de conscincia sobre el carcter imprescindible de l'exercici de les llibertats fonamentals, dels drets inviolables de la persona, de la dignitat igualde la dona i de l'home, del principi democrtic en el govern de la societat i de la correcta lacitat de l'estat. El document desaconsella el matrimoni entre catlics i immigrants no cristians. En relaci amb el rriatrimoni entre una catlica amb un niusulm, destaca: A causa dels resultats d'experincies amargues, caldr fer una preparaci molt acurada i profunda. Demana, a ms, el suport de la comunitat catlica, abans i desprs del matrimoni per a la part menys tutelada de la famlia musulmana, s a dir, la dona, perqu conegui i faci valer els seus propis drets. Per la seva part, Joan Pau II, en rebre els participants en l'assemblea plenria del Consell Pontifici per als Emigrants i Itinerants, va reconixer que el dileg i l'acollida que els catlics han d'oferir a tots els immigrants planteja incgnites i dificultats particularment amb els musulmans. El Papa va presentar el nou context de la globalitzaci i de les migracions com una oportunitat de dileg interreligis i d'evangelitzaci, per tamb en va subratllar les dificultats.

mmmMmmk
SERVEIS ASSISTENCIALS A DOMICILI
Assistncia en postoperatoris, nnalalts crnics i tennporals. Companyia a avis, desplaaments a la consulta mdica, etc. Tenim cura de nadons. Tamb servei en clniques Infermeres, auxiliars de clnica, puericultores, cuidadors/es .

(Zenit)

VIETNAM

Condemnats quatre cristians per pregar

HANOI. L'organitzaci de vigilncia de drets humans Freedom House dels Estats Units ha anunciat que quatre lders cristians de l'tnia hnong han estat condemnats a penes de pres per alterar l'ordre pblic en orgartzar reunions de pregria! Les penes, que van dels 26 als 36 mesos de pres, se sumen, segons Freedom House, a les de deu cristians ms de l'tnia hmong de la provncia de Ha Giang, on s'han intensificat les accions contra els cristians. ('FWe)

Tel. 932 453 758 / 932 315 227

CATALUNYA^ CRISTIANA

eslesi^^^

mon

2 7 . maig. 2004

ROMA. La germana M. ngels Grau catalana de naixement, per establerta des de fa anys a Roma', ha tornat de l'Iraq fortament commoguda. L'aventura iraquiana, com ella mateixa l'anomena, l'ha marcada profundament, li han

deixat unes empremtes que difcilment es podraii esborrar. Des de la seva estadia a l'Iraq, el mes d'abril passat, el seu cor s'ha omplert de nous inquilins en forma de rostres i noms ben concrets, de gent que lluita per sobreviure i recuperar la dignitat perduda.

Malgrat el drama que encara avui es viu a l'Iraq, on resideixen diferents comunitats de religioses dominiques, la germana Grau aposta per l'esperana i convida tots els cristians a continuar pregant i collaborant generosament amb el poble iraqui.
ells el de Sant Rafael. Durant els bombardejos, les portes de les institucions cristianes es van obrir per acollir els que esperaven, tot arriscant la seva vida, l'obertura de es mesquites per pregar. A partir de diferents institucions, de les diferents tradicions religioses, s'han organitzat xarxes de solidaritat i es distribueixen regularment paquets de menjar i estris d'higiene. A partir dels centres sanitaris, amb la solidaritat d'ajudes estrangeres, metges i infermeres distribueixen medicaments i ofereixen les seves atencions.' Quins sn els reptes ms urgents? Sn tants que no saps pr on comenar... Abans que res, cal assumir amb relisme la situaci del pas provocada per l'ambici de molts- i superar la sensaci d'impotncia que fomenta la realitat catica actual, sense caure en la resignaci fatalista. Cal defensar la vida des de la concepci fins a la mort, i acompanyar les mares, particularment les musulmanes, que viuen la maternitat com una superaci del seu sser de dona. Tamb s imprescindible viure solidrianient el perd, aspecte fonamental per evitar els conflictes i reconstruir la pau durant i desprs. Per a aix, cal conrear una actitud no violenta i constructiva, sense tenir por dels sentiments negatius que amb freqncia ens envaeixen, per treballant-los per superarlos. Penso que s molt important donar suport la formaci, al creixement hum i espiritual, a la transmissi de valors dels qui seran els lders d'un futur i acompanyar els homes, dones i nens assumir el seu propi organisme en salut, en malaltia i fins i tot en el moment de la mort.

M . ngels Grau a c a b a d e visitar l'Iraq c o m a consellera general d e les Dominiques d e la Presentaci

A l'Iraq m'he sentit com Tobies en el seu pelegrinatge per terres desconegudes
Amb quins objectius va emprendre el viatge a l'Iraq? Fonamentalment compartir la vida de les nostres germanes immerses en la incertesa del futur, en el patiment de les famlies, les del poble iraqui, de les comunitats, de les Esglsies locals, dels seus qstiona. ments i experincia de fe enmig de les circumstncies que travessen. Tamb he participat en les anlisis, avaluacioris, recerques i discerniments de la nostra viceprovncia de l'Orient Mitj, i he mirat de fer-los sentir l'estimaci i la solidaritat de la congregaci sencera. ^Era conscient dels perills que corria amb la visita? Vaig ser conscient del que podia passar, per la certesa de l'enviament confiat per la meva superiora general, em va permetre fer cam tot caminant. La resta se'm va donar de ms a ms. Em semblava que calia arribar a aquest nou Babel sense idees preconcebudes ni temors paralitzadrs, sense programes previstos ni projectes a fer, per amb els ulls i les orelles oberts, el cor disponible a fi de donar suport a les nostres germanes en la seva missi. Tamb he cercat detectar algunes prioritats del moment i si s possible canalitzar algunes ajudes humanitries. Ha pogut fer realitat aquests, desitjs? Com s'ha sentit a l'Iraq? Seria llarg d'explicar, m'he sentit com Tobies en el seu pelegrinatge per terres desconegudes... La nostra visita ha coincidit a ms amb un temps en el qual els estrangers abandonaven el pas. Personalment m'he sentit envada per una fora interior tan gran que ni tan sols vaig perdre el son. Aquesta experincia ha deixat empremtes en la meva vida de fe i m'ajudar a viure cada dia ms el repte evanglic de la confiana. Quina imatge s'Jia endut de l'Iraq? En el decurs de la visita, un convenciment ntim va mobilitzar les meves energies vitals i em va ajudar a descobrir a travs de fets concrets i dels mltiples intercanvis no noms els contravalors l'agressivitat, la mesquinesa i la violncia que mostren sovint els mitjans de comunicaci sin tamb i sobretot els valors: la tenacitat, la voluntat'd'aquestes poblacions de defensar la seva identitat, la intelligncia del poble iraqui... Aquesta ha estat la seva primera visita a l'Iraq? No, vaig anar a l'Iraq per primer cop el desembre del 2000, durant l'embargament. El febrer d'enguany, quan vaig iniciar els preparatius del viatge, l realitat actual d'aquest pas no m'era desconeguda. ^ H a sentit el suport de la seva comunitat en aquesta visita? Molt, per no noms de la comunitat. Davant de la decisi de fer aquesta visita, es va organitzar una cadena de solidaritat i suport, viscuda en Esglsia, concretitzada en la presncia oportuna i efica de molts germans que em van permetre fer les passes que convenia al llarg del cam recorregut. Malgrat la seva convicci a l'hora d'emprendre una aventura tan arriscada com aquesta, un viatge a l'Iraq deu tenir avui tamb un fort component de patiment... Qu s el que ms l'ha angoixada d'aquesta experincia? Voldria subratllar d'una manera especial el patiment de les minories, entre elles les cristianes. Tenen por de la venjana, del jou de l'opressi i de les'actituds de les masses adoctrinades pels fonamentalistes islmics. Durant aquest perode l'armada de Saddam Hussein ha ~ estat marginada. Les persones honrades que pertanyien a aquest cos, les que anhelen la reconstrucci de la seva terra ho han acceptat amb frustraci i ressentiment: Aquesta realitat continua provocant conseqncies doloroses... 'En quina situaci es troba el pas avui dia? La fi de la guerra no ha significat l'arribada de la pau... ^ A la postguerra l'bertura incondicional de les fronteres iraquianes ha perms l'entrada de revolucionaris, de truans de tota mena, de persones que podrem quali-

s difcil parlar de pau all on regna la incertesa i la desconfiana

^L'Iraq s encara un veritable polvor. Els conflictes i les ferides socials s'accentuen. Sembla un carrer sense sortida... El terror, la por, el pnic acumulats han deixat empremtes difcils d'integrar. L'opressi, ressentida des de fa uns vint-i-cinc anys", ha anat generant set d'independncia i d'alliberament. La disgregaci interna de les persones i de les institucions s'accentua en la vida quotidiana. s difcil parlar de pau all on regna la incertesa i la desconfiana entre colles rivals, ms encara ara que el problema de la tortura a les presons es manifesta a travs de testimonis i de vdeos.

Subratllar aquests reptes pot semblar utpic i irrealitzable. Estic convenuda, per, que les grans decisions poltiques seran realitzables en la mesura en qu es La germana M. ngels Grau. construeixin sobre bases slides i sobre el suport internacional. A la seva tornada a Roma, on resificar d'indesitjables. La seva presncia comdeix actualment, quin missatge ha portat plica la situaci i fomenta la violncia. No a les comunitats d'Occident? : puc oblidar les expressions angoixades dels soldats que feien la gurdia a les carreteres L'experincia d'aquest viatge em sui carrers de les ciutats: un d'ells, amb molta pera. Des del meu retorn noms s balbuceemoci, desprs d'aturar el cotxe durant els ' jar algunes paraules, pregar-les i compartircontrols ens va preguntar qui rem, es va ies... Els signes de Du es deixen sentir ms treure la gorra, ens va mostrar el Crist ama- b en all confs, all relatiu i en les ferides gat en un dels plecs... i les fotografies de la de la histria iraquiana on he vist reflectit dona i dels fills. els meus lmits, pobreses i possibilitats. La . realitat de l'Orient Mitj ens convida a viure Alguna ra per a l'esperana? en una actitud confiada i d'esperana en all Moltes, com la decisi conscient de mlts, particularment dels fidels de les Es- que ens toca, a reconixer el valor de cada glsies de diferents ritus, de quedar-se al persona, a respectar la cultura dels pobles, a lloc malgrat la inseguretat, el caos que reg- conrear la solidaritat, la justcia i la pau, i na, per compartir el patiment i sostenir la .compartir tot el que som i tenim. petita esperana que albiraven a l'horitz. Samuel Gutirrez Tamb entusiasma la invitaci a unir forces, adreada pel nunci de Sa Santedat, pels ^ Les Dominiques de la Presentaci patriarques i bisbes. Progressivament s'entenen signat un conveni de forteix el nucli de les Esglsies cristianes i collaboraci amb Critas diocesana es comencen-a veure els resultats... de Barcelona, a travs de la qual ^H ha collaboraci amb les majorifinancen gran part dels projectes a es musulmanes? la zona. Qui vulgui collaborar-hi, .S. L'actitud equnime d'alguns imams pot fer arribar les donacions al tamb s digna d'encomi. Un gest concret nm. de compte de "la Caixa": ho explicita: durant els pillatges, la majoria 2100-0965-50-0200087873, a la de medicaments robats es van acumular a campanya Critas x Iraq: suport les mesquites... Pocs dies desprs van ser a les vctimes. redistributs per igual als hospitals, entre

2 7. maig. 2004
Camerun

mon
CoilOQUElNTERNATliAL DE THEQLO&IE ^3-3iinars2co4

CATALUNYA^ CRISTIANA

TXAD

Yaound, centre de reflexi teolgica africana

^'iii'fSV^
D'esquerra a dreta: H. Gagey, P. Poucouta i F. Eboussi Boulaga.

Critas demana ajuda urgent per als refugiats sudnesos

. N'DJAMENA. Critas Internacional ha llenat una petici d'ajuda de 2 milions de dlars per fer front a la situaci desesperada per la qual travessen desenes de milers de refugiats sudnesos al Txad, que podria veure's agreujada amb l'arribada imminent de la temporada de pluges. La major part dels refugiats escapa de la violncia que regna a la regi sudanesa de Darfur. Es calcula que almenys 150.000persones s'han refugiat al Txad i que un mili ms es desplaa pel Sudan. Un procs d 'arabitzaci ocasiona un rgim de terror i de violaci dels drets humans a Darfur. La fam i la desnutrici del creixent nombre de persones allotjades als campaments i dels que encara es desplacen constitueixen la preocupaci fonamental. Les organitzacions d'ajuda humanitria han fet una crida per crear un passads humanitari cap a Darfur per tal d'ajudar la poblaci. (Zenit)

YAOUND. La Universitat Catlica d'Africa Central (UCAC) es va fundar el 1991, sota els auspicis de la Conferncia Episcopal de la Regi d'Africa Central, i comprn sis pasos. T dos campus a Yaound: Nkolbisson, per a les facultats de Teologia, de Filosofia, de Dret Cannic i de Cincies Socials, i Ekunu, per a la Gesti Econmica. Recentment s'ha celebrat a Nkolbisson un Colloqui Internacional de Teologia sobre Religi, tradici, modernitat, amb la participaci de conferenciants europeus i americans.
El clima actual de la globalitzaci posa en conegut als ambients teolgics i ecumnics ' crisi la prctica tradicional de la cultura i de africans. Tamb es van presentar els instruments la religi i convida a reflexionar sobre es recursos de qu disposa l'Esglsia pei^ fer ' amb qu compta l'Esglsia del Camerun per front a la postmodemitat, segons les caracte- a aquest moment de transici i de nova sntesi: Conferncia Episcopal (prof. J. M. rstiques de cada continent. Desprs d'un primer dia en qu van inter- Messina), Justcia i Pau (prof. Titi Nwell) i venir un representant afric, F. Eboussi instituts de formaci (prof, A. Bab, deg de Boulaga, professor de Filosofia a la UCAC; Teologia de la UCAC). El darrer dia es va un representant francs, H. Gagey, deg de consagrar a escoltar de forma semblant la la Facultat de Teologia de l'Institut Catlic reacci de Frana, amb la intervenci dels de Pars, i un representant americ, Mr. David, professors P. Deberge, C. Tassin i F. Bousde la Universitat de Santa Brbara (ponn- , quet, i d'Amrica, ambelprofessor J. Becker. cia llegida pel professor P. Adeso, de, la El professor de Teologia de la UCAC E. UCAC), es va passar el segon dia a coni- Messi Metogo, dominic, es va encarregar xer el repte que implica aquesta situaci del brillant discurs final. per a les Esglsies africanes, a crrec del Ressaltem la importncija i l'originalitat pastor Ka-Mana, d'origen congols i molt de les intervencions africanes, d'Eboussi.

Boulaga i de Ka-Mana, que, des d'angles diversos, van abordar el tema de l difcil sntesi d' aquests aspectes d' actualitat al continent. Per a Eboussi Boulaga, cal evitar el perill d'una identitat tancada que consistiria a tancar-nos eri una sola imatge de nosaltres mateixos. Cal anar ms enll d'Atenes i de Jerusalem per ser salvats, ja que ja no hi ha grecs hi jueus. Cal realitzar en plenitud la humanitat aqu i ara. Per a Ka-Mana, la resposta de l'frica a la situaci actual es troba en la superaci sinttica de les arrels del.passat (Egipte) i de les conseqncies dels esdeveniments recents (esclavatge, colonialisme, neocolonialisme), que obliguen a reinventar la societat africana a partir del coneixement, del canvi i de l'esfor tic, per tal de mundialitzar la cultura del continent en aquest moment histric: donar a conixer el geni afric. s molt interessant conixer les realitats d'aquestes Esglsies joves que tenen l vitalitat de l'al de l'Esperit, que produeix fhiits nous per a la humanitat d'avui.

Juan de Dios Tagne i Fernando Guilln, escolapis

EL CLERGAT NADIIJ PROMOU LA IMPLANTACI DE L'ESGLSIA ALS PASOS DE MISSI

AJUDEM ELS SEMINARISTES NADIUS / DIGUEM BEN ALT QUE...
...la llavor ha arrelat i el clergat nadiu s el fruit d'unes terres que necessiten l'ajut de l'Esglsia. ...els missioners passen el testimoni a mans'de bisbes i sacerdots nadius. ...el clergat nadiu s el f u t u r de la nostra Esglsia i ara ms que m a i aconseguirem que les vocacions no es perdin per manca de mitjans. . . . 7 2 . 6 8 2 seminaristes joves es preparen, el 2 0 0 3 , per servir els seus pobles ajudats per les OBRES M I S S i O N A L S PONTIFCIES. T a m b ajudem els noviciats femenins i masculins de Missions.

L'any passat aquests quatre Seminaris IVlajors depenien especialment de la nostra collaboraci per garantir el futur de l'Esglsia en aquests pasos.
Robert Bellomin

Kisantu (Rep. Congo) Huambo (Angola) Santa Cruz . (Bolvia) Tagum (Filipines)

Constatem que l'ajuda als Seminaris s la millor inversi a favor de les Esglsies joves de Missions Q UNA BECA de 2:000 facilita 6 anys d'estudi C MITJA BECA de 1.000 facilita 3 anys d'estudi G UN CURS SENCER per 350
4 3 5 0 0 TORTOSA C/ Cruera, 5

139 alumnes

Seminari Major Crist Rei Seminari Major San Lprenzo Queen of Apostles College Seminary

105 alumnes

88 alumnes

130 alumnes

PERA INFORMACI i DONATIUS adreceu-vos a les Delegacions Diocesanes de Missions de Catalunya:

0 8 0 0 2 BARCELONA C/ Bisbe, 5 Tel. 932 701 014 http://www.arqbcn.org 4 3 0 0 3 TARRAGONA Pla de Palau, 2 Tel. 977 233 412 http://www.arquebisbattarragona.org

'25003 iXEIDA C/Canonge Brugulat, 11 Tel. 973 267 639 httpy/www.bisbatlleida.org 17004 GIRONA C/Albareda, 15 Tel. 972 203 297 http://www.bisbatgirona.es

25700 SEU D'URGELL Bisbat

Tel. 973 350 054'

http://www.bisbaturgell.org 2 5 2 8 0 SOLSONA Bisbat Tel. 973 480 619 http://www.bisbatsolsona.org

Tel. 977 440 700

http://www3.planalfa.es/obtortosa

08500 VIC
C/ Santa Maria, 1 Tel. 938 832 655 http://www.bisbatvic.corh

10

CATALUNYA^I CRISTIANA

esles^^et mon

2 7. maig. 2004

Espanya El cardenal Amigo destaca l'aportaci de la cultura cristiana a la histria espanyola

SEVILLA,La XV edici del Simposi d'Histria de l'Esglsia a Espanya i Amrica va abordar el tema del dogma de la Immaculada Concepci, coincidint amb el ,150 aniversari de la seva proclamaci. L'acte inaugural va comptar amb la presncia del cardenal arquebisbe de Sevilla, Mns. Carlos Amigo, que va subratllar la convenincia de reprendre aquest terna: Quan un lacisme radical, i fins i tot exacerbat en ocasions, vol esborrar l'empremta de la religi en la vida de la societat i de la cultura, s ms que important fer veure all que el misteri de l'Encarnaci del Verb ha significat en la nostra histria. En aquest misteri s imprescindible la figur de Maria Immaculada. El cardenal va destacar la singular importncia que va suposar la definici dogmtica de la Immaculada Concepci de la Verge Maria, i va agrair la iniciativa de l'Acadmia d'Histria Eclesistica de Sevilla, organitzadora del simposi, de no deixar passar aquesta efemride, immaculista sense aturar-se a considerar el que ha significat la veritat de la concepci immaculada de Maria en la histria de Sevilla i el que aix havia d'implicar en la implantaci i el desenvolupament de la devoci a la Immaculada enrevangelitzacid'Amrica.fOJMrj

Els bisbes denuncien el fenomen teleescombraries

Celebrada la XXXVIII Jornada de les Comunicacions Socials
MADRID.El 23 de maig va tenir lloc la XXXVmjornada Mundial de les Comunicacions Socials, sota el lema Els mitj'ans de comunicaci en la famlia: un risc i una riquesa. La jornada d'enguany va estar marcada per l'efemride del 40 aniversari del decret Inter mirifica del Concili Vatic II, el primer que una assemblea conciliar dedica a les comunicacions socials.
Amb motiu d'aquesta jornada, els bisbes de la Comissi de Mitjans de Cominicaci Social de la Conferncia Episcopal Espanyola van escriure un missatge en qu assenyalaven que l'evangeitzaci rio pot prescindir dels mitjans de comunicaci. Per aix, els bisbes animaven l'Esglsia a ser ms creativa i decidida per emprendre nous projectes en el camp de la comunicaci i a consolidar i renovar els ja existents. En relaci amb el lema triat per a enguany, els prelats subratllaven la necessitat d'afavorir una bona relaci entre els mitjans de comunicaci i la famlia. Seguint el missatge de Joan Pau II per a aquesta jornada, els bisbes reconeixien la gran riquesa que poden aportar a la famlia els mitjans de comunicaci, correctament emprats. Tamb posaven en relleu que els mitjans han arribat a relegar a ri segon pla la influncia educadora de l'escola i de la famlia. Aix, demanaven als responsables dels mitjans un esfor ms gran per produir programes educatius adients augmentar el temps dedicat a l'emissi de programes infantils de qualitat, exempts de violncia i d'all qu pugui afectar negativament el desenvolupament integral adient dels infants i dels joves. En aquest sentit, denunciaven el baix perfil tic i cultural de la televisi, cosa qe implica un atemptat continuat a la salut moral i cultural dels seus usuaris. Especialment do lors i injust s el fenomen anomenat "teleescombraries" quan s' acarnissa amb la ridiculitzaci de la concepci autntica de la famlia i dels sentiments'religiosos dels catlics. Per aix, subratllaven que no es pot justificar aquesta prctica amb l'excisa de la llibertat d'expressi o de les audincies. Davant d'aquest panorama, els bisbes recordaven all qe havien dit en el seu missatge del 2001: s obligaci de l'Administraci preservar uns mnims de qualitat tica i esttica als mitjans (...) i pensem que un instrument que hi contribuiria seria la creaci (...) d'un Consell Audiovisual que (...) vetlls per la qualitat dels "productes" audiovisuals. Aix, la comissi episcopal considerava que la reforma anunciada de la televisi- pblica per part del govern pot ser l'ocasi per abordar la creaci d'aquest Consell Audiovisual. D'altra banda, els prelats afirmaven que el pblic ha d'assumir una responsabilitat ms gran en l's dels mitjans: Ha de dur-la a terme mitjanant un sentit crtic madur i sa. (...) Una missi especial tenen

Cartell deia Jornada.

Saps qu sent un missioner quan rep notcies de casa?

APADRINA UN MISSIONER
Amb la teva aportaci, ells o elles i encara ms persones llegiran CATALUNYA CRISTIANA cada setmana

els pares i els educadors, sense oblidar la mateixa comunitat cristiana. Per als bisbes, un dels reptes ms importants de la Pastoral de les Comunicacions Socials es troba, especialment, en l'mbit de lacomunicaci. La part final del missatge recollia un record especial i el reconeixement als periodistes que han mort violentament per transmetre la veritat i defensar el dret a la 'informaci; volem expressar tamb el nostre suport ala resta de la professi periodstica per tal que, com assenyala Joan Pau n en el seu missatge, "siguin conscients que sn els autntics dispensadors i administradors d'un immens poder espiritual que pertany al patrimoni de la humanitat i que est destinat a l'enriquiment de tota la comunitat humana". (C^C.)

Marqueu amb una "x" les vostres preferncies: Preu d'una subscripci missionera: Amrica i frica: 178,30 sia i Oceania: 243,82 Missioner Q Missionera
^ (Es pot mantenir correspondncia)

L'arquebisbe de Toledo rep el gran rab de Jerusalem

D D D
TOLEDO.El gran rab de Jerusalem, Yona Metzger, i l'arquebisbe de Toledo, Mns. Antonio Canizares, van sosteniruna reuni a Toledo en qu tots dos van reiterar el seu desig de continuar avanant en el dileg interreligis com a mitj per a la pau. El rab va recordar com Toledo en el passat ya ser l'indret de trobada de les diferents religions, de les tres religions que emanen de la mateixa inspiraci. Vam parlar tamb sobre com podrem aconseguir en un futur que el dileg que jaexisteix entre la religi jueva i la religi catlica s'estengus tamb a l'islam, perqu d'aquest dileg dep;n molt el futur de la humanitat, va dir el rab. Per la seva part, l'arquebisbe Caizares va agrair la seva presncia i va expressar el seu convenciment que la trobada entre les religions portar a la unitat de tots els pobles, i que aquesta trobada t en aquests moments una visi molt particular: amb la pregria en com i l'acceptaci i el dileg mutu contribum a eradicar arreu aquesta xacra tan terrible que s el terrorisme. Hem expressat el nostre desig que aquesta trobada, entre la religi d'Israel, de la qual procedim, i el cristianisme contribueixi tamb que en aquestes arrels cristianes l'home no s'blidi de Du, que s la font de la unitat i de la pau, va declarar Mns. Canizares. (ACI)
t'JtJ,V^,"H^.!^ljh;iSW>M

Noni i cognoms

::....

Adrea Poblaci

:. Provncia

C.P

FORMA DE PAGAMENT: Adjunto xec nominatiu [D

Titular I Entitat oficina

Domiciliaci bancria
DC

Data I

' ~ Compte

I !

- I

UT3

_L

I r r I I I I

Envieu aquesta butlleta a: CATALUNYA CRISTIANA Comtes de Bell-lloc, 67-69,08014 Barcelona - Tei: 934 092 810 -Fax 934 092 820

27. maig. 2004

veu

CATALUNYA+= CRISTIANA

11

Carta Dominical

Ricard M. Carles
Cardenal, arquebisbe de Barcelona

De la inquietud metdica a la indiferncia metdica

E
n la meva joventut, vam ser molts els que vam llegir La incgnita de l'home, d'Alexis Carrel, el gran cientfic i gran convertit, que aprofundia en les grans pregimtes que els homes s'han fet al llarg de tota la histria. Altres ttols dels anys cinquanta com L'aventura de l'home. La desvaloritzacide l'home, L'home problemtic i d'altres, van fer que un gran filsof i jurista valenci arribs, a pensar que es podia parlar, en aquella poca, de la inquietud metdica (Corts Grau). Per contrast, un molt conegut intellectual cristi, en conversa privada, m'expressava no fa gaire l'alarma que h causa que a les preguntes que des de la seva joventut es pot plantejar l'home qu sc, d'on vinc, cap a on anir la meva vida,^sn massa els qui no tenen resposta si en el seu horitz no hi s Du. Ens podem preguntar si, en realitat, a l'poca de la inquietud metdica dels cinquanta no U ha succet un temps d'indiferncia metdica. - S que hi ha forces que, unes inconscientment i altres metdicarnent, tracten d'induir en la cultura actual aquesta indiferncia: Per, d'una banda, que estiguem a l'any 2004, s a dir, que la presncia de Crist romangui i creixi, fins al punt que noms els catlics som ara 1.06 milions de creients, i segueix creixent-ne el nombre, indica que tamb el nombre dels no indiferents s important. D'altra banda, la indiferncia s incompatible amb la inquietud. I el que s ben cert no s que hi hagi homes inquiets: sin que el que s hum s la inquietud, per les innombrables sollicituds que criden l'home i perqu la seva capacitat de decidir en qualsevol inbit de la vida s indefinida. Perqu s difcil que en cap moment de la vida alg no s'hagi preguntat el perqu de la seva existncia, o si hi ha un punt i seguit enll de la mort o un punt final que suprimiria tot enll. En aquest temps nostre, com ha passat en molts, correm el risc d'hipervalorar l'irracional, deixant l'antropologia el concepte de l'home a merc d'aquest trbol corrent sentimental que deriva de l'intellecte cap a l'instint. Quan aquest coirent, que sempre s trbol perqu envileix la persona, es fi impetus, la persona deixa de ser humana. Comencen les actituds i accions inhumanes, massa freqents ara.' s cert que no hi ha descans per a qui lluita per millorar

el seu esperit i ennoblir el seu entorn social. Per tampoc hi ha pau per a qui abandona. Qui no lluita amb si mateix perqu busca una pau fcil, nO l'aconsegueix. Els pares i les mares, els formadors, els sacerdots i tants altres sn testimonis que els que donen ms pau sn els fills, els educands o els creients que lluiten per vncer tot el que hi ha de negatiu en ells mateixos. Tamb sn testimonis de la poca pau que aporten al seu entorn els qui no saben qu s lluitar amb si mateixos per dominar el negatiu. Es testimoni de la pau autntica l'asceta amb qui hem pogut trobar el goig d'una pau desconegudaper al vicis. No sn sinnims l'autoexigncia i la tristesa ni l'alegria i la gatzara ni la superficialitat i el goig profund i perseverant. El mn advertia Bemanos dejsitja, anhela, exigeix, reivindica i anomena tot aix esperar: com si pogus anomenar esperana un afany de gaudi que ms aviat s deliri! Vivim a un ritme massa rpid perqu pugui germinar i madurar un sentiment tan ardent i fi. No s l'esperana vianda per als ambiciosos, per als cobdicioses, per als atordits: noms la pobra gent que encara estima i somia s capa d'esperar; noms la gent que guarda el secret de l'alegria humil, guarda tamb el secret de l'esperana. s el gran secret que Du va ocultar sempre als superbs i va revelar als nens, als nets de cor. Noms on hi ha amor pren la grcia.

Paraula i vida

Llus Martnez Sistach

Arquebisbe de Tarragona i Primat

La Pasqua de l'Esperit
a Pentecosta s la Pasqua de l'Esperit. Al Cenacle, Jess, la nit del sant sopar va prometre cinc vegades el do de l'Esperit, i al mateix lloc, la tarda de la Pasqua el Ressuscitat es va presentar als Apstols i els va infondre l'Esperit amb el gest simblic de l'al i amb aquestes . paraules: Rebeu l'Esperit Sant. L'Esperit Sant vessat el dia de la Pentecosta inaugura una nova etapa en la histria de la salvaci. L'Esperit ser la renovada presncia de Du enmig del seu poble; ser la fora que guiar els deixebles de Crist en la seva missi ' de donar testimoniatge del Ressuscitat; ser qui orientar aquesta activitat testimonial i qui promour la proclamaci missionera de l'evangeli arreu. L'Esperit Sant dota i dirigeix l'Esglsia amb els diversos dons jerrquics i carismtics, la rejoveneix amb el rigor de l'evangeli, la renova sense parar i la porta a la uni total amb Jesucrist.Els carismes de l'Esglsia actual potser sn menys espectaculars que en l'Esglsia primitiva perqu han canviat les circumstncies, per l'Esperit

t una acci permanent en l'Esglsia. La flama de la L'EsperitSant es troba a l'arrel de l'experincia de fe. Pentecosta no s'apaga ni s'apagar. El buf de l'Esperit s De fet, en el baptisme ens convertim en fills de Du ben perceptible en les diferents manifestacions de la vida grcies precisament a l'Esperit. Com diu Pau, la prova de l'Esglsia universal i tamb a casa nostra, perqu que, som fills s que Du ha enviat als nostres cors l'Esperit Sant treballa en el cor de cada cristi i suscita l'Esperit del seu Fill, qe crida "Abb, Pare". Tenint en respostes individuals i collectives als reptes que va compte aquest ensenyament paul,- hom t la certesa que presentant el nostre mn. est lligat a Du filialment, per una vida d'amor, que hi Tota l'aventura del cristi s'haur de desenvolupar ha alg que ens va vincular amb el Pare i Jesurist: sota l'influx de l'Esperit. Ell est en els cristians en els . l'Esperit Sant. moments difcils, de prova, convertint-se en el defensor. Sant Ireneu t uhes paraules que ens ajuden a comL'Esperit es troba en les arrels de lallibertat cristiana, prendre la funci que l'Esperit Sant porta terme en que allibera de la servitud del pecat, tal com diu nosaltres: Tal com de la farina eixuta no se'n pot fer una clarament l'apstol Pau: La llei de l'Esperit, que massa nica ni un sol pa si no s'hi tira aigua, tampoc dna la vida en Jesurist, t'h alliberat de la llei del nosaltres, que formem una multiplicitat, no podrem pecat i de la mort. La vida moral, pel fet de ser convertir-nos en una sola cosa en Crist sense aquella irradiada per l'Esperit produeix aquests fruits preuats aigua que ve del cel. Amb aquest text Ireneu ens indica i avui molt necessaris: amor, goig, pau, pacincia, que l'Esperit Sant s el principi i la fora que dna unitat benvolena, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un al cos mstic de Crist. L'Esperit Sant s l'nima de mateix. l'Esglsia.

''">1'?'n''''**'

&1&

^ ^

--)

23 anys a l teu costat

12

CATALUNYA+= CRISTIANA

27 maig 2004

Opini
Punt de vista
Daniel Ortiz i Llargues
CdiicUdal al Parlanien! Enruneu ner CiU

A propsit de...
P-J Ynaraja

Una nima per a Europa

. T 9^ntdot contra la por noms pot sr la fe va^afirmar acomplert. D'aleshores en ha transcorregut mig segle. Bona ** X-i amb convicci Romano Prodi, president de la Comis- part d'aquell somni dels Schuman, De Gasperi, Adenauer... si Eiropea, el 8 de maig passat a leis acaballes del seu discurs s'ha fet realitat i actualment tenim, des de fa ben pocs dies, una i les ms de lO.OO persones que omplien a vessar el Haims- UE ampliada amb 25 estats membres i 450 milions d'habitants. Martin Schleyer-Halle de Stuttgart van irrompre en un clid Ha arribat l'hora, sens dubte, de recuperar l'esperit utpic aplaudiment. De fet, les seves paraules, tot i ser inusuals en el dels pares fundadors d'Europa. Cal renovar els ideals que van nostre llenguatge poltic quotidi, encaixaven perfectament en^ inspirar-ne l'origen i, naturalment, hem de ser capaos de el context de la trobada Junts per Europa, organitzada per reformular-los d'acord amb la realitat del nostre temps. Aquells ms de 175 moviments, comunitats i grups cristians provinents anhels de pau, llibertat, solidaritat, democrcia... qu signifid'areu del continent. Hi havia catlics, evanglics, luterans, quen avui dia? Com s'han de formular? Aquest s l'autntic ortodoxos i anglicans i era la primera vegada a la histria que repte, el gran repte que tenim plantejat els europeus, ms enll se celebrava una jornada d'aquestes caracterstiques. de rampliaci, de raprofiindiment, de la prpia ConstituQu hi feia tanta gent all? Per qu s'havien desplaat des de ci europea... i tot el reguitzell de qestions tcniques que tan lluny? Quin sentit tenia aquella trobada? El com denomi- noms interessen, als especialistes en la matria, per queden nador cjue aconsegu reunir-nos a tots, probablement es pot lluny, molt lluny dels ciutadans. expressar de la segent, manera: per construir l'Europa que Per aix tants milers de persones van anar a Stuttgart el dia nosaltres volem, no n'hi ha prou amb els tractats comunitaris, 8 de maig. Eren cristians de totes les Esglsies, de tots els pobles ni amb la integraci econmica i monetria, ni amb un espai i de totes les cultures d'Europa units en la diversitat. Eren jurdic interior, ni tampoc amb una poltica exterior i de conscients que justament aquesta s la seva gran fora, la seguretat comunes... No, tot aix no s suficient. Totes aquestes mateixa que batega al cor d'Europa: ser un en la pluralitat. La qestions sens dubte sn niolt importants i necessries, per, jornada va ser molt intensa i molt rica en missatges, paraules i per damunt de tot, Europa necessita una nima. manifestacions de tota mena, des del cant, fins a la dansa, fins Sense aquesta dimensi espiritual, capa de justificar i als ms diversos parlairients, amb una menci especial per les d'esdevenir l'autntica ra de ser d'Europa, els mUers de intervencions dels ms joves que, ells tamb, van voler expresparticipants en la trobada de Stuttgart intuen dos perills. El sar el seu somni per a Europa. primer, que la complexa i impressionant arquitectura instituAndrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, va cional deia UE, que tants esforos i tants equilibris ha requerit I causar impacte quan va afirmar: Europa no pot viure durant durant els darrers 50 anys, s'acabi ensorrant.com un castell de ms temps centrada en si mateixa, preocupada exclusivament cartes per manca de connexi amb les vides reals dels homes i per si mateixa; Europa ha d'alar-Se i ha de sortir a l'encontre dones que viuen a Europa. I el segon, que, simplement, el del Sud del mn (...) Els europeus serem jutjats sobre el futur projecte europeu deixi de tenir sentit, s a dir: deixi de valer la d'aquest Sud de la humanitat (...). En qualsevol cas, amb unes pena. paraules o amb unes altres, amb formulacions ms o menys La Uni Europea va nixer, durant els anys posteriors a la brillants o amb connotacions cristianes ms o menys explcites, Segona Guerra Mundial, amb una clarssima vocaci de pau, el missatge central va quedar molt clar:,volem una Europa dels imitat i sohdaritat entre tots els pobles europeus. En realitat, la valors. La dimensi espiritual s fonamental per construir la seva prpia existncia, per b que molt eiribrionria, ja era una nova Europa, ja que, sense ella, Europa deixaria de tenir sentit manera de dir inai ms a l'horror de la guerra. Tanmateix, a i es convertiria en Im artefacte fred, burocrtic, inefica... i, en la dcada dels cinquanta aquests anhels ho eren ms que n darrer terme, intil. Entre tots, units en la diversitat, hem de ser somni, perqu en el passat mai, absolutament mai, no s'havien capaos de bastir una nima per a Europa.

Josep Manyanet
, u fa un home com tu, en un lloc com aquest? s la prejgunta que se'm podria ferTquan vaig anar al Vatic a la canonitzaci d'aquest sant. Per a qui no ho spiga, li dir que va ser fundador de dues congregacions dedicades a l'ensenyament. I, per tant, aquestes, als seus programes escolars,' inclouen la classe de religi. La major part de la meva vida sacerdotal l'he passada com a capell d'una comunitat de Missioneres de Natzaret, que s el nom de la branca femenina. Les monges de la Llobeta no es dedicaven a l'ensenyament escolar. Durant els temps difcils posteriors a la guerra civil, acoUien nenes dels seus collegis, filles de vctiines de la contesa o de presoners poltics la major part, perqu passessin uns quants dies de salut mental i espiritual. La seva actuaci va ser heroica. Una d'aquelles dones extraordinries que no vull deixar d'anomenar, la germana Aurora S., encara viu. Desprs van dedicar la casa i els seus esforos a acollir grups en convivncies i trobades. Recordo imatges de tantes companyes inoblidables en l'edificaci del Regne, que ja han mort. La seva memria m'ha exigit venir fins aqu i, a la baslica, el primer que vaig fer va ser recollir-me en pregria per pregar sincerament per elles. He de dir que la germana L. Brito encara viu i saludar-la ha estat la meva primera ocupaci. Avui em sento sincerament agrat a Du, en companyia d'aquestes monges que, a ms, m'acuUen gentilment. No oblido les meves inquietuds, i pregunto a sacerdots i monges que com jo assisteixen a l'acte sobre el tema en qu em vaig ocupar: la classe de religi. Jo insistia en l'avui i l'aqu de les meves afirmacions, no rectifico la meva opini, per Ileialment he de dir que la situaci en altres llocs, a l'Amrica Llatina principalment, s una altra i el meu judici s diferent. Els seus collegis sn desitjats per gent ms sincerament cristiana que la nostra. Porten els seus fills al collegi precisament perqu els ensenyin religi. I la seva actuaci s efica, l'actitud dels alumnes tamb s diferent, m'ho assegura, entre altres, un sacerdot veneol amb qui ens hem quedat parlant fins ben tard i que se sent enormement agrat per l'educaci que va rebre. He preguntat molt. El que he escrit, doncs, no s una mera ancdota, sin realitat general. Aqu i ara, insisteixo, si desaparegus l'horari escolar d'algun collegi, es perdria el servei social d'ensenyament que presta, per res ms. Afortimadament, la congregaci a la qual em refereixo, i moltes altres, no es limiten a aquest perode del dia. En altres moments acullen i susciten inquietuds espirituals i religioses de molt valor. Als seus edificis o a altres. Tomo al principi. Durant molts anys vaig collaborar amb aquestes monges i de la feina que vaig fer amb elles en dono moltes grcies a Du. El cam d'acoUida d'aquesta joventut que, sense saber-ho, s manipulada i viu amb una interioritat fosca i buida d'esperana, s, segons el mu parer, la tasca urgent que en l'mbit educatiu cal fer. Tasca d'aquestes congregacions i d'altres institucions. Limitar-se, com passa a vegades, al mer entreteniment en campaments, caps de setmana o festes, strair el manament de Jess.

Saber escoltar
Joan Guiteras i Vilanova

Experimentar, en els moments de isolitudf la carcia de Du

l Sant Pare, el dimecres del passat 28 d'abril, va exhortar els fidels tot dient-los que en els moments de solitud o en la' prdua dels ssers estimats, el Creient sap que mai no est^ol, perqu Du l'estima amb tendresa de mare. El periple de la nostra vida t moments bonics i felios. Per passem tamb tribulacions fortes que toquen el ms viu de la nostra nima. La mort de l'esps o de l'esposa, la malaltia d'un fill, la prdua del treball, l mobbing d'un pis, la incomprensi dels amics, la calmnia que ens pot fer perdre el prestigi... Quan ens cau al damunt algun d'aquests mals se'ns ofusquen la ment i les realitats que illuminaven l'existncia. En aquestes ocasions s'experimenta una fiblada que pot en nosaltres i ens aboca a la sensaci d'abandonament. Fins a tal punt, de vegades, que sentim una crua solitud acompanyada d'esfondrament espiritual. Tanmateix i aqu el comentari del Papa sobre el salm 26,714^^ l'orant no se sent mai sol, perqu s'inclina vers ell la misericrdia d Du. Aquest salm s un cntic de ferma confiana en Du, en un moment en qu els malvats s'acarnissen

contra el just. L'afligit suplica al Senyor, una vegada i una altra, que no l'abandoni. Prega perqu sap del cert que, ja en aquesta vida, fruir de la bondat de Du. La conclusi s magnfica: Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi! Espera en el Senyor. Joan Pau II va fer la segent aplicaci: A totes les persones ancianes, malaltes, oblidades de tothom, a les quals ning no far mai una carcia, els recordem aquests mots del salmista i del profeta, per tal que sentin com la m paterna i materna del Senyor toca silenciosament i amb amor els seus rostres sofrents i, tal vegada, regats amb llgrimes. El mal del mn s molt agressiu. No obstant aix, existeix una certesa: s que ima dona pot oblidar el seu infant, la qui est embarassada, el fill del seu ventre? Per, ni que se'n trobs una que l'oblids, jo no t'blidar mai a tu (Is 49,15). El Pontfex va cloure la seva predicaci amb l dita de sant Agust: No buscar cap altra cosa insignificant, sin el vostre rostre. Senyor, per estimar-vos gratutament, ja que no trobo res ms Valus.

2 7. maig. 2004

CATALUNYA-^ CRISTIANA 1 3

Notes insignificants
Germ Adri

Signes d'avui
Llus Serra Llansana (lluis.serra@fms.it)

Un somriure matinal
A
vui m'he quedat sense somriure matinal. Cada dia, a les 6.50, agafo l'autobs 14. s principi de trajecte. A la segona parada puja unadona jove, eni somriu quan marca el bitllet, i jo li tomo el somriure. Quan baixo a Liceu sc jo qui li somriu i ella m'ofereix una altra vegada la seva lluminositat. I, aix, des de fa almenys set anys. I sembla que aquest somriure matinal desprs m'ajuda a somriure als infants de l'esmorzar, als que m'ajudeii a partir de les 8 i als que trobo en la meva passejada pel carrer. Avui, desprs de molts anys que la veig a la cantonada, m'ha sonrigut una prostituta i m'ha preguntat si sc capell com alg li-ha dit. I ara, s que el somriure d' aquesta prostituta sensacional em somriur tamb cada mat. I m'agradaria guanyar-me somriures d'amistat i m'.agradaria, tamb, que els meus somriures fossin sempre de pau i d'amistat. Per qu, d'ordinari, tothorn va amb els llavis i els ulls tancats a l'alegria? Que potser no sentim l'alegria de viure? s que a Du no li han de somriure sempre tots els ngels i els sants que ja l'acompanyen en la seva glria? I si ens proposssim fer de la nostra vida, del nostre viure minut a minut, un somriure i una carcia? Cada mat puc constatar el valor del somriure i la carcia en els infants que tracto durant l'esmorzar. El somriure de la directora, de la seva secretria i de l'assistenta social s per als infants una embranzida molt valuosa cap a la seva normalitat. Tots aquests infants reben el mateix somriure i carcies de la seva mare i del seu pare? Mereixeran tamb el somriure i l'estimaci dels mestres? Quan ja gaireb a la nit he tomat a casa, he tomat a viure l'aspror dels rostres inexpressius, incapaos de somriure. L'autobs, com un cementiri. Ning no saluda ning. Ning no soniriu ning. No, no s aix com hem de viure la vida. Haurem de fer cursets per ensenyar a mirar amb delicadesa i tendresa? Cursos per saber entreobrir els llavis amb un somriure? ' Quan a les presons coincideixo amb unes religioses de les professionals de l'amor veritable, veig com s'illuminen els rostres tantes vegades desencaixats d'alguns presos. Elles saben somriure'ls. Saben escoltar-los amb un somriure. Parlen amb el somriure permanent en la seva mirada. r estic convenut que elles sn per a molts una crida a la vida i a l'esperana. Com m'agradaria copiar la tendresa de la seva mirada i l'alegria interior del seu somriure. Per aix m'agrada coincidir amb elles quan visito alguna pres.

Criteri diferencial
L
a Pasin de Cristo de Mel Gibson ha aconseguit rcords de recaptaci i ha suscitat controvrsies interessants. Com que es tracta d'una pellcula religiosa, parlada en arameu i llat, no oberta a tots els pblics... sorprn el nombre d'espectadors que l'han anat a veure. Si avui en vull parlar s per ressaltar un criteri diferencial pel que fa a altres productes cinematogrfics. s una pellcula discutida, per gens vulgar. T escenes de girn bellesa, barrejades amb altres d'una cmeltt forta. M'agrada molt el paper de la mare de Jess, aix com la mirada de Jess, que t una gran rellevncia. La flagellaci em sembla desproporcionada. No em disgusta una aproximaci ms realista al patiment fsic d'un condemnat a mort, ja que una lectura espiritualista deia Bblia allunya d'aquests plantejaments. S que hi ha investigacions segons les quals el paper determinant de la mort de Jess recau sobre Pilat, per sn temes discutits. Amb tot, no veig que hi hagi ahtisemitisme com s'ha volgut ressaltar. Hi ha el risc de la interpretaci en aquesta lnia, per si aix passs seria a causa dels prejudicis de cadasc. Fins i tot, quan vaig veure aquesta pellcula aRoma, el subtitulat itali va evitar la.frase que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills, que surt als evangelis. Quin s per a mi el criteri diferencial? La figura de Jess est considerada al llarg de la histria i, fins i tot, actualment, per mions de persones, com un gran profeta, el missatge del qual a la humanitat s d'una qualitat humana i espiritual indiscutible. No tan sols aix, per a ms de mil milions d persones Jess s Du. Al marge dels parmetres de la fe, aquesta ltima afirmaci resulta desproporcionada, per tot i aix la grandesa del personatge no deixa indiferent ning. Per aix, qualsevol pellcula sobre Jess toca un punt d'un valor indiscutible per a moltes persones. Ghandi (1982), film de Richard Attenborough, que va obtenir nou scars, relata una vida exemplar i interessant, per no s el mateix, des del punt de vista del criteri diferencial. La ltima tentacin de Cristo (1988), de Martin Scorsese presenta una aproximaci diferent a la figura de Jess. La de Gibson opta per una certa subjecci literal al text tot i algunes concessions. Scorsese, basat en l'obra de l'escriptor grec Nikos Kazantzakis, elucubra sobre la dimensi humana de Jess de manera que va generar escndol en sectors importants de poblaci. Scorsese s un gran director de cinema amb una filmografia de gran qualitat. El seu producte no podia passar inadvertit. El evangelio segn Mateo (1964) de Pier Paolo Passolini recrea n clau neorealista la figura de Jess seguint els criteris personals del seu autor i amb fidelitat al text bblic. Quan es tracta de personatges histrics, quins criteris cal adoptar? Es podria, per exemple, en nom de la llibertat d'expressi, fer una aproximaci blasfema a la persona de Jess? Hi ha d'haver uns criteris de respecte quan es tracta sobre alg tan significatiu per a una comunitat de creients nombrosa? Com es determinen aquests criteris i a crtec de qui? Qualsevol aproximaci tindr defensors i detractors. Aconseguir la unanimitat. en aquest mbit em sembla realment difcil. Com haurien de reaccionar els cristians, aplicant criteris de valoraci raonables i oberts, quan es divulga una obra ofensiva? Determinades crtiques, en comptes de fer passar el producte inadvertit, aconsegueixen potenciarlo i donar-li el valor afegit de l'escndol. Sn reflexions que val la pena fer-se. Una aplicaci menor,-per rellevant, d'aquest criteri diferencial. El valor de Jess no rau en haver patit molt. Aquesta creena podria desencadenar una espiritualitat gaireb masoquista. La grandesa de Crist s haver obet el Pare fins a la mort i una mort de creu. s a dir, afronta la seva missi d'anunciar l'evangeli sense estalviar un preu personal. Sap que si s fidel a'la seva vocaci s'haur d'enfrontar als poders poltics i religiosos del seu temps. No s'espanta. El patiment ser la conseqncia de la seva opci de fidelitat a Du, no l'objectiu de la seva vida. Maria de Natzaret, la seva mare, no va ser martiritzada ni va haver de patir sofriments fsics com el seu fill. Una espasa va travessar la.seva nima, per no es va clavar al seu cos. No per aix deixa de tenir la greindesa que li reconeix l'Esglsia al llarg dels segles. La seva vida es resumeix en les seves p2uaules: Que es compleixin en mi les teves paraules. Dues maneres diferents de viure l'amor a Du. Cadasc t el seu cam. El sentit de la vida s'obt quan cada persona realitza el somni que Du t per a la seva vida.

Zoom
Eduard Brufau

Firis al 27 d setembre es pot visitar al Museu Martim de Barcelona i al M u s e u d'Histria de Catalunya l'exposici Mediterraneum. L'esplendor de la mediterrnia medieval (s. XIIIXV). La mostra est organitzada per l'Institut Europeu de la Mediterrnia i el Frum 204, i pretn donar a conixer la vida de les diferents ciutats del Mare Nostrum i la relaci entre elles. S'hi exposen diverses peces artstiques fruit de la vitalitat de la baixa edat mitjana, entre les quals destaca aquesta representaci de santa Catering d'Alexandria. Es tracta d ' u n retaule elaborat a Catalunya l'any 1387 per Mart de Vilanova i que va ser donat al monestir de Santa Caterina del Sina. Aquesta s una oportunitat nica per contemiplar-lo for d'aquest mtic cenobi.

Residncia Geritrica BONVIURE

Som a Horta, en una torre amb jard, alimentaci adequada, ascensor, sala d'estar, seguiment mdic i sanitari, animaci, caliu hum. Estades temporals i indefinides. Poques places. Campoamor, 56 - Barcelona. Tel. 9 3 4 2 7 4 4 5 3

COSM PRIMERA AGENCIA MATRIMONIAL DE CATALUNYA

La cerca de parella requereix les mximes garanties. Ms de 25 anys d'experincia. Dirigida per Psicloga collegiada. Garantia.JAC Generalitat de Catalunya. Inforrtni-se'n gratutament i sense comproms, el nostre equip de psiclegs li dir si pot ajudar-lo/la. COSM, d Balmes, 64, 3r 2a (xamfr d Arag) 08007 Barcelona

Tel. 934 877 180 - Fax 934 877 148

http.//www.agenciamatrimonial.com

14

CATALUNYA+= CRISTIANA

27 . maig. 2004

D Reflexions sobre La Pasin, de Mel Gibson

Cartes del lector

trodut dins de la seva pellcula escenes d'un antijudaisme descarat. Per exemple, ha fet qu el dimoni es passegi entre els sacerdots del temple de Jerusalem. No hi ha dubte que els saduceus del temple pressionaven tot el poble jueu, que seguia els seus rabins fariseus i, per tant, eren clarament antipopulars. Considero una manca de respecte envers l judaisme el que ha fet Gibson. No crec que a un catlic li agradi veure com els Papes, que van declarar l'establiment de la Inquisici a Espanya, siguin vistos amb el dimoni passejant entre ells. D'altra banda, mostrar com infants jueus persegueixen Judes i es transformen en dimonis no es troba al text evanglic i, conseqentment, els qui diuen que el text de la pellcula s fidel als Evangelis cometen una gran equivocaci. Gibson, a ms, mpstra com l-'ocu-. pant rom de Judea dubta davant de la mort de Jess i, prcticament, sn els sacerdots jueus els qui pressionen per dur-lo a la mort. Cal aclarir que l'Imperi rom no va ser tan dubitatiu davant dels seus pobles ocupats com ho era el poble jueu en rpoca de Jess. Els romans, en matar Jess a la Creu, el van condemnar perqu temien clarament una possible rebelli jueva i en sn una prova les paraules que li adjudiquen quan apareix Yeshu NazarenoRexIudeorum (Jess de Natzaret, rei dels jueus). Tot cristi ha de reflexionar sobre aquesta acusaci romana: a Jess el van matar com a possible pretendent ial tron de David. Cada cristi ha de llegir atentament les lletres escrites per Roma al capdamunt de la Creu: el fams INRL Finalment, vull acabar amb les paraules defi-aLuis de Len: Tant de bo tingus sang jueva perqu seria dues vegades cristi. MARIO JAVER SABAN - Barcelona

EL CONSULTORI
PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE DOCTRINA I MORAL, pel Dr. Joan Antoni Mateo

YaiganaiavQuie La Pasin de Cris- antisemita. Ho dubto. Si ho s, aleshores to, de Mel Gibson, una mica espantat i ho s l'Evangeli. Els enemics de l'Esglpensant que veuria una pellcula san- sia i del mateix Crist han reaccionat de guinolenta sense cap sentit. Per vaig forma furibunda. Sn gent que tenen quedar sorprs. En alguns moments em mania a l'Esglsia i els ha fet rbia que vaig emocionar, com a cristi que sc. una pellcula catlica tingus tant d'xit. s efectivament un film dur en algunes A gaireb tota la gent cristiana practicant escenes i alguns detalls es podien haver i creient que conec i que l'ha vista, li ha estalviat, per el patiment que s veu t agradat. s la prova que aquest film ho sentit. S'ha dit que a La Pasin, de s'entn si no som creients. Quan escolto Gibson, noms hi ha cruekat i violncia aquests atacs contra Gibson i contra La i, en canvi, no hi ha cap allusi al Pasin, penso en aquelles paraules de missatge de Crist. s fals. Durant tota la Jess: Pel meu nom us atacaran i us pellcula es van intercalant flashbacks perseguiran. Hem de ser conscients que on es veuen sermons i frases de Jess els cristians cada vegada som menys i demanant amor als enemics i altres que caminem cap a una poca de catamissatges de pau. cumbes. Qui sap, potser s el millor. A les persones que anem de tant en tant al cinema, aquestes escenes fortes IGNASI LPEZ FORTEA no ens sorprenen: l'br de Mel Gibson Mollet del Valls s'emmarca en un estil de cinema molt habitual en l'actualitat. Per qu no han scric amb referncia a les cartes criticat tant altres pellcules molt ms aparegudes a Catalunya Cristiana fortes, amb violncia gratuta i sense el 29 d'abril i el 6 de maig del 2004 sobre sentit que s'han projectat en els darrers . la pellcula La Pasin. En primer lloc, anys? respecto profundament la sensibilitat Crec que La Pasin de Cristo, de cristiana envers la mort redemptora del Gibson, ja va nixer amb molts enemics jueu Jess (Crist) que t per a cada devot i amb molts prejudicis per part de tota de la vostra fe, per aix no s obstacle una muni de periodistes i pensadors per aclarir moltes tergiversacions que ha dels sectors progressistes i poltica- fet Mel Gibson en la seva pellcula. ment correctes, que sn majoria als Per qu tot el judaisme ha qualificat mitjans de comunicaci de casa nostra. la pellcula d'antisemita? Sc membre La.Pasin de Cristo ha estat tan dura- de la comunitat jueva de Barcelona i ment atacada perqu aquests crtics i ofereixo conferncies sobre els orgens periodistes tenen una notria animad- jueus del cristianisme i gran part d' aquesversi envers l'Esglsia catlica. Com tes conferncies les faig en l'mbit de que es va dir que Gibson s ltracat- l'Esglsia catUca. Per tant, sc molt lic, ja van pensar que se l'havia d'ata- respectus amb el sentiment cristi i car de valent. Com que es va dir que al considero els meus germans cristians Papa l'hi havia agradat, ja la hi tenien cohereus de laPromesa d'Abraham, com jurada. deia aquell gran jueu que va ser sant Pau. S'ha dit tamb que s una pellcula Aix no obstant, Mel Gibson ha in-

Fidelitat a la conscincia
Fa anys que treballo en el mn sanitari com d infermera. Veig amb preocupaci que als professionals catlics que no acceptem l'avortament se'ns fa un buit. M'han arribat notcies que podria ser possible que es prenguin mesures legals contra els qui presentem objecci de conscincia. La meva pregunta s si, donat el cas, fins i tot hem de renunciar a la nostra feina. El panorama a la vista no sembla fcil... ^ L a mentalitat antivida, o cultura de la mort com l'anomena Joan Pau II, malauradament, es va estenent i no ser improbable que noves lleis donin acollida a aquesta manera de pensar. Segons les meves informacions, hi ha grups parlamentaris que, davant de les noves lleis lileralitzadores de l'avortament que es preparen, han proposat que els metges i els diplomats d'infermeria i personal sanitari que es neguin a.collaborar amb la realitzaci de l'avortament siguin acusats de denegaci d'auxili, un delicte tipificat en l'article 196 del Codi Penal pel qual poden ser inhabilitats per a l'exercici de la seva professi i multats. Confio que el seny prevalgui i que aquestes lleis no arribin a aprovar-se, per si arriba ei cas, moltes persones com vost hauran d'assumir grans patiments per la defensa de la vida, do precis de Du. Tot aix ens fa veure na vegada ms la necessitat urgent que els catlics ponderin en extrem a qui poden donar en conscincia el seu vot. Em consta que moltes persones que treballen en la sanitat s'han posat en contacte amb l'associaci Professionals per l'tica per-manifestar els seus neguits i demanar consell. Potser els ser til recrrer a aquests grups (wvvw.profesionalesetica.com). Responent a la pregunta moral queplanteja, li dir que un.catlic en conscincia mai no pot prestar la seva collaboraci a la consecuci d'un avortament. Fins i tot davant del risc cert de perdre la feina. Ms encara, els professionals catlics han de procurar dissuadir, les persones'temptades d'avortar. Moltes vegades,, oferint dileg, comprensi i ajuda efectiva, nombroses dones han renunciat al seu propsit inicial d'avortar. Hi ha institucions especialitzades com Pro Vida que poden oferir una gran ajuda. Definitivament, un metge o un professional cristi no pot participar en l'execuci d'un innocent, com passa amb l'avortament, aix com tampoc unfarmacutic catlic no pot vendre la pndola abortiva. Anlogament, podrem dir que tampoc un llibreter catlic no pot difondre la pornografia o un actor representar escenes obscenes i deshonestes.,No fa gaire, llegem en els Fets dels Apstols que cal. patir moltes tribulacions per entrar al Regne del Cel. Ens toca i ens tocar'encara ms viure temps aspres en qu els cristians haurem de donar un testimoni pblic explcit de la nostra fe tot i les represlies que lleis i ideologies demolidores puguin prendre contra nosaltres. En els temes que vost planteja i en molts d'altres. Per tot aix no deixa de ser apassionant.. i vOleu enviar les vostres consultes al Dr. Mateo, podeu adrear-vos a: elconsultprihotmail.comcatcris@ibernet.com - www.balmeslana.org apartat de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida). Cal indicar sempre Consultori.

Dileg obert
Per tal d'augmentar la participaci i el debat entre els nostres lectprs, us oferim aquesta secci dins de Cartes del lector, on els temes d'actualitat sn els protagonistes. D'aquesta manera, esperem afavorir el dileg obert en ei nostre setmanari.

D Ens prenem els fills seriosament?

Qu ens passaal'horad'educar els fills? Perqu siguin olmpics o bons estudiants exigim el mxim i tenim en compte petits detalls que convenen ser rectificats o millorats^En canvi, per preparar-los pr a la vida... on posem el llist? Amb quines caracterstiques humanes, professionals, culturals... imaginem els nostres fills, ara petits, quan tinguin 25 anys? Hem fet un projecte educatiu per als nostres fills? Podem projectar: a nsalfres ens agradaria veure'ls com unes persones responsables, creatives, treballadores, inquietes per aprendre, dialogants, alegres, honestes, lluitadores davant dels obstacles, comprensives, etc, si b cada famlia pot anar afegint segons el seu estil altres qualitats. Ara cal pensar qu faig avui perqu els meus fills tinguin aquestes qualitats dem?, ja qe no s unpack que reben als 18 anys, Sin que s'ha d'haver treballat abans a cas. Els pares, pr experincia, ja sabem que ho s'aprn tant pel fet d'aiiar afegint anys com per la inanera d'afrontar, amb els anys, les situacions qiie vivim i l'exigncia personal que ens marquem per millorar cada dia. Els fills no neixen sabent que s l'entorn el que els

forina i els va orientant a all ms convenient a travs d'uns hbits i d'unes qualitats. Hi ha nois i noies de 1820 anys a qui confiaries una feina i d'altres a qui de seguida et trauries de sobre perqu no han aprs a ser responsables, ni accepten els suggeriments de millora que se'ls demana, ni tenen inters per fer b la feina a qu es comprometen. Generalment, si els preguntes per l'educaci qe han rebut a casa seva, en el primer cas han tingut uns pares que els han exigit i no tot valia. A ms, es comprova que hi ha una estimaci i un respecte pels seus pares. Els segons, normalment, han fet sempre el que han volgut perqu els pares no han marcat punts de referncia a la seva vida, no han sabut guiar i exigir, davant de les rebequeries i de les resistncies dels fills, i aquests han anat creixent reforant el seu m'ho has de donar o fer perqu jo ho vull. El resultat s que els pares sn uns provedors, per no hi ha estimaci envers ells, noms inters. Em pregunto: els seus pares se'ls van prendre seriosament o preferien tenir la festa en pau? Els van preparar per a la vida? Quin favor els van fer a ells i a la societat que els rep? ROSA GRAU LPEZ Sabadell

2 7. maig. 2004

CATALUNYA^ CRISTIANA 1 5

Magnificat, el cntic dels temps messinics (2)

PCTC TcnCl, bisbe auxiliar de Barcelona
El seu nom s sant... Desprs de les paraules inicials de proclainaci de la grandesa del Senyor i de la resposta a Elisabet, a partir de la condici de petitesa i de serventa, Maria desplega la seva confessi de fe en Du. Les paraules del Magnificat sn una ressonncia directa dels grans moments de la revelaci de Du en la histria. Primer de tot, la revelaci del Nom de Du: El seu nom s sant, i l'amor que t als qui creuen en ell s'estnde generaci en generaci (i la seva misericrdia s'estn de generaci en generaci en favor dels qui el respecten) (v.'49b-50). El llibre de-l'xode t dues narracions de revelaci del Nom de Du (Ex 3,1 s. i Ex 34,5-9), i en totes dues el nom de el Senyor s sinnim de presncia, d'acompanyament, de misericrdia; aix especialment en el segon text: El Senyor! Du compassiu i benigne, lent per al cstig, fidel en l'amor! Mantinc la meva misericrdia fins a un miler de generacions... El cntic de Maria canta aquest Senyor que ha mostrat la seva misericrdia a travs de les generacions. La seva lloana, per, no es queda en les meravelles de l'xode o del retorn de, l'exili, sin que s'actualitza en la lloana al Du i Pare de nostre Senyor Jesucrist que estima tant el mn que li ha enviat eLseu Fill per salvar-lo, el Du ric en misericrdia que ha volgut plantar entre nosaltres el seu tabernacle. El seu Nom s sant, i per aix Jess ha posat en els nostres llavis cristians la pregria de Maria: sigui santificat el vostre Nom! La litrgia del dia 1 de gener, solemnitat de la Mare de Du, compara Maria, en la seva virginitat, a l'esbarzer incandescent que fou, al desert, el signe de revelaci del Nom de Du. El Catecisme de l'Esglsia catlica fa aquest comentari: En Maria, l'Esperit Sant manifesta el Fill del Par.fet Fill de la Verge. Ella s l'esbarzer incandescent de la teofania definitiva: plena de l'Esperit Sant, presenta el Verb en la humilitat de la carn, l, fa conixer als pobres i a les primcies de les nacions. (n. 724) La fora de Du Les dues frases segents (v. 51) sn referncia a una altra dimensi de Du: la seva fora. Les obres del seu bra sn potents [ha mostrat la potncia del seu bra], dispersa [ha dispersat] els homes de cor altiu. Tant una frase com l'altra snfreqentsen l'Escriptura, per hi ha dos moments en els quals lafraseadquireix un ress ms directe: el pas del Mar Roig i la dispersi de Babel. En els salms i en els profetes s freqent parlar de la sortida d'Egipte i del pas d'Israel a travs del Mar Roig coin de la manifestaci de la potncia del bra de Du: Han caigut damunt d'ells el pnic i el terror, la fora del teu bra els ha deixat muts com la pedra, mentre el teu poble travessava. Senyor, mentre travessava el poble que t'has fet teu (Ex 15,16); Va fer sortir Israel d'aquell pas... amb m forta i amb bra poders, perdura eternament la seva misericrdia (SI 136,11.12). Pel seu costat, l'episodi de Babel s tot eU una narraci de la voluntat dels homes de cor altiu, dispersats per la fora de Du (Gn 11,1-9): El Senyor va dispersar els homes... Altres moments de la histria d'Israel expressen la ma-' teixa realitat: els homes que es refien de si mateixos queden humiliats per la fora de Du. Amb aquestes dues referncies, el cntic de Maria esdev clarament una profecia de la lloana pasqual de l'Esglsia. En efecte: la victria de Crist sobre el pecat i la mort; i la salvaci dels homes, s una manifestaci definitiva de la fora del bra de Du, s l'obr de Du per excellncia. L'efusi de l'Esperit Sant reunint els homes amb la donaci d'un cor nou i d'un esperit nou, participaci del cor dol i humil de Crist, i amb la proclamaci de l'Evangeli en totes les^llenges, s la superaci de les pretensions dels homes de cor altiu de Babel. Com deia Pau VI, el cntic de Maria es nipstra realment com el cntic dels temps messinics, en el qiial conflueix tota la histria de la nostra salavaci i tota la lloana dels cors fidels..

"'^'x^^''g,^y,^My^''^''-^'^'^'''^""'^'''''^^^'i^^^

Per Eduard Bru fau

El sant de la setmana

Nascuts a mitjan segle XIX Cristianitzats amb l'arribada dels Pares Blancs l'any 1 8 7 9 l.rei Muanga el va fer martiritzar juntament amb 2 1 companys ms pel fet de ser cristians Sn considerats els primers mrtirs de l'frica negra Canonitzats l'any 1 9 6 4 per Pau VI
del rei M u a n g a els cristians ocupaven crrecs de confiana. El monarca, per, va acabar recellant tant dels missioners com dels seus compatriotes que havien abraat l'Evangeli> perqu hi veia u n possible contrapoder. Per aquesta ra va decidir fer assassinar els cristians de la seva cort, firis i tot els que ocupaven crrecs de confiana. Aix entre el 1886 i el-1887 el m o n a r c a va martiritzar u n centenar de cristians ugandesos, entre catlics i anglicans, com ara el mateix conseller reial, Mukasa Balikuddembe o el patge Carles Luanga. L'Esglsia catlica celebra la festa d'aquests d o s sants, i de vint ms dels quals se sap la identitat. Tots ells es v a n convertir en els primers mrtirs de l'frica negra.
._ j

finals del segle xix l'nica regi de l'frica negra a m b u n a implantaci cristiana profunda i extensa era Etipia, on la Bona Nova havia arribat molt d'hora, al segle iv. A la resta de l'frica subsahariana, per, la presncia cristiana era gaireb inexistent. Aquesta situaci va comenar a canviar la segona meitat del segle xix, q u a n missioners e u r o p e u s catlics i t a m b protestants v a n cornenar a evangelitzar regions de l'interior del continent. Aix s el'que va passar l'any 1879 a Uganda, q u a n hi v a n arribar els pares blancs de Lavigerie, i v a n aconseguir algunes . primeres conversions.. El nombre de cristians va anar creixent, de manera que pocs anys ms tard fins i tot a la cort

C/5

Si

? ^ ^ j;-;^

Os

Si

*;.;

1 6

CATALUNYA^ CRISTIANA

27. maig. 2004

CALENDARI DE LA SETMANA
Lectures de la missa, santoral i altres celebracions
(Cicle litrgic C; ferial 2) Temps de Pasqua (Salten: setmana 1)

Lectures bbliques

Diumenge de Pentecosta
Lectura primera Ac 2,1-11 Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i comenaren a expressar-se. Lectura dels Fets dels Apstols: Durant la celebraci de la diada de la Pentecosta, s trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sent venir del cel un so com si es girs una ventada violenta, i ompl tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls aparegueren com unes llenges de foc, que es distriburen i es posaren sobre cadascun d'ells.'Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i comenaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos proyinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sent aquell so, la gent hi an i quedaren desconcertats, perqu cadasc els sentia parlar en la seva prpia llengua. stranyats i fora de si deien: No sn galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com s que cadasc de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, inedes i elamites, hi ha residents a Mesopotmia, al pas dels jueus i a Capadcia, al Pont i a l'sia, a Erigia i a Pamflia, a Egipte i a les regions de Lbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i proslits, hi ha cretencs i rabs, per tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Du en les nostres prpies llenges. Salm responsorial 103 vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jess d'entre els morts, tamb, grcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donar la vida als cossos mortals. Germans, nosaltres tenim un deute.-per no amb la cam, que ens obligaria viure com demana la cam. Perqu si visqussiu aix, morireu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres prpies de la cam, viureu. . Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Du sn els fills de Du. Perqu vosaltres no heu rebut pas un esperit d'esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sin un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abb, Pare! Aix l'Esperit s'uneix personalment al nostre esperit per donar testimoni que som fills'de Du. I si som fills, tamb som hereus: hereus de Du i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell. SEQNCIA Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina. Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor illumina. Vs sou el consolador, de l'nima Habitador, i dolcssim refrigeri. En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi. Oh divina Claredat, visiteu la intimitat del cor que ja us nsia. Res tindr l'home si vs no li deu vostre socors divinal, que b li sia. Tot el que no s net renteu; tot el que ja s sec regueu; cureu tota malaltia. Tot l'indmit endolciu; tot el fred encalentiu; regiu el qui s'esgarria. Deu als fidels confiats dels vostres dons esperats la sacrosanta Setena. El mri de la virtut, el cam de la salut, la joia immortal i plena. Alleluia Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor.

MAIG
30. Diumenge Diumenge de Pentecosta (S), Vermell. Lectures: Fets 2,1-11 / Salm 103 / 1 Corintis 12,3b-7.12-13 / Joan 20,19-23 (o b: Romans 8,8-17 / Joari 14,1516.23b-26) ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Ferran, rei.; Santes, Joana d'Arc, vg.; Emlia; beata Baptista de Varano, vg. Festa Major: a Campelles, Castellfollit de la Roca, Ivars d'Urgell, Llagostera, Montcada i Reixac, Odn, Puig-reig, Sant Feliu de Pallerols, Talavera, Vall de Cards i la, Vilella Baixa.

Es reprn el temps de durant l'any

31. Dilluns La Visitaci de la Mare de Du (F). Blanc. Lectures: Sofonies 3,14-18 (o b: Romans .12,9-16b) / Isaes 12,2-6/Lluc 1,39-56 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pasqual, diaca; Santa, Peronella, vg.

JUNY
1. Dimarts Sant Just (MO), Vermell. Lectures: 2 Pere 3,1215a.l7-187 Salm 89 / M a r c 12,13-17 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Ignasi, ab.; Flor. ; 2. Dimecres j Feria. Verd. Lectures: 2 Timoteu 1,1-3.6-12 / Salm 122 / Marc 12,18-27. Si es vol: Sant Marcell i Sant \ Pere (MLl), Vermell. GIRONA: 5a Germ, Sant \ Paul, Sant Just i Sant Sici (MLl), Vermell. ! ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Eugenil,p.; Pot | i Blandina, mrs. j 3. Dijous Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre (F), Blanc. Lectures: Isaes 52,13-53,12 (o b: Hebreus 10,12- j 23)/Salm39/Lluc22,14-20 ^ ' ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Carles Luanga i > comp. mrs.; Isaac, monjo i mr.; Just, nir.; Santes, Oliva, vg. . 4. Divendres Feria. Verd. Lectures: 2 Timoteu 3,10-17 / Salm 118 [ / M a r c 12,35-37 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pere Mrtir, prev. i mr.; Francesc Caracciolo, prev. i fund.; Hilarij b.; ' beat Joan Gran, rel.; Santes, Clotilde, reina; Noem i Rut. . .Festa Major: a Rossell. 5. Dissabte * Sant Bonifaci (MO), Vermell. Lectures: 2 Timoteu 4,1-8 / Salm 70 / Marc 12,38-44 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, San, mr.; Zenaida, vg.

Beneeix el Senyor, nima meva. Senyor, Du meu, que en sou de gran. Que en sn de variades. Senyor, les vostres obres la terra s plena de les vostres criatures. R. Quan envieu el vostre al, Senyor, renoveu la vida sobre la terra. Si els retireu l'al, expiren i tomen a la pols d'on van sortir. Quan envieu el vostre al, reneix la creaci; i'renoveu la vida sobre la terra. R. Glria al Senyor per sempre. Que s'alegri el Senyor contemplant el que ha fet, que li sigui agradable aquest poema, sn per al Senyor aquests cants de goig. R.

Evangeli

. Jn 14,15-16.23b-26

L'Esperit Sant us far entendre tot el que us he dit Lectura segona Rm 8,8-17 Lectura de l'evangeli segons sant Joan: Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Du sn . els fills de Du Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma: Germans, els qui viuen d'acord amb les mires naturals no poden agradar a Du. Per vosaltres no viviu segons les mires naturals, sin segons les de l'esperit, perqu l'Esperit de Du habita n vosaltres, i si alg de vosaltres no tingus l'Esperit'de Crist, no seria de Crist. Per si Crist est en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l'Esperit s la vostra vida. I si habita en En aquell temps, Jess digu als seus deixebles: Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregar el Pare que us donar un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perqu es quedi amb vosaltres per sempre. Qui m'estima, far cas del que jo dic; el meu Pare l'estimar i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen, no fan cas de les meves paraules, que no sn meves, sin del Pare que rii'ha enviat. Us he dit tot aix mentre era amb vosaltres, per el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviar en nom meu, us far recordar tot el que us he dit i us ho far entendre.

2 7. maig. 2004

CATALUNYA^! CRISTIANA 1 7

di wcests
Primer acte d'aniversari de Catalunya Cristiana i de Rdio Estel
El bisbe Carrera, Mn. Jarque i el Dr. Aymar van protagonitzar una conferncia farcida de records i d'ancdotes personals
BARCELONA. Un reguitzell de records va anar gernaci present i es van fer amos i senyors de la situaci. desfilant el 17 de maig passat durant el primer acte amb Treien el cap amb cada paraula pronunciada, amb cada motiu del 25 aniversari de Catalunya Cristiana i del 10 encaixada de mans i amb cada abraada desprs de de Rdio Estel. Els records van entrar a la seu d'aquests llargues absncies. Els records, bons i dolents, van ser els dos mitjans de comunicaci, es van asseure entre la autntics protagonistes d'un acte organitzat en honor seu.
na sn els bisbes o el setmanari no passar de ser un projecte. Catalunya Cristiana tindr els lectors adequats a la seva finalitat pastoral el dia que facturi (uns milers d'exemplars proporcionals) a cada bisbat de Catalunya.

El miracle de Rdio Estel

Els dos conferenciants anteriors no van deixar gaire temps per a la intervenci del Dr. Jaume Aymar, deg de la Facultat Eclesistica de Filosofia de Catalunya i profundament vinculat amb el naixement de Rdio Estel ara fa deu anys, quan ocupava el crrec de delegat de Mitjans de Comunicaci de l'arquebisbat de Barcelona. Rdio Estel s un miracle; s un miracle que nasqus i un miracle que continu. Valoraci gens ni mica exagerada si tenim en compte l'estat de comptes d'una emissora que ha fet una aposta clara pel rigor i per la professionalitat, i qu, fidel al seu esperit fundacional, no ha volgut pujar al carro de la competitivitat aferrissada que planeja en Tactual panorama comunicatiu. El Dr. Aymar, que va parlar de 10 anys d'histria a Rdio Estel, va afirmar que, lluny de propiciar la crispaci, l'emissora de l'arquebisbat de Barcelona sempre ha prets afavorir la reconciliaci. Si sentim Rdio Estel com a nostra, el futur est assegurat, va manifestar el Dr. Jaume Aymar, al mateix temps que lamentava que els bisbes i els pastors d'arreu de Catalunya no hagin fet servir ms aquesta eina de comunicaci.

a sala Joan Pau n era plena de gom a gom. Treballadors i collaboradors d' avui i d' ahir de CatalunyCristiaha i de Rdio Estel, patrons de les respectives fundacions, antics i actuals directius, subscriptors, lectors i oients, amics... no es van voler perdre aquest acte commemoratiu i, a la seva presncia fsica, van sumarhi tamb la seva particular muni de records , sobretot de tantes persones absents... , En el marc de la celebraci de la Jornada de les Comunicacions Socials, Mns. Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona, va encetar el tom d'intervencions amb la conferncia Els mitjans de comunicaci i l'Esglsia. Ell, que ha presidit molts dels patronats de Catalunya Cristiana i de Rdio Estel, coneix imb escreix la histria d'aquests dos mitjans de comunicaci. En sap les llums i les ombres, els xits i els fracassos i, sobretot, les dificultats pressupostries que implica tirar endavant un projecte que no ha rebut tot el suport que caldria, ni moral ni econmic. Per aix es va lamentar: Barcelona, amb un alt nivell de vida, ha estat incapa de reunir prou capital per tirar endavant una empresa com aquesta. Pel que fa al'escs tiratge de Catalunya Cristiana, que imprimeix uns 10.000 exemplars la setmana. Mns. Joan Carrera va adduir dues raons: en primer lloc, el fraccionament territorial de la nostra Esglsia i, en segon lloc, el fraccionament ideolgic. No en culpo el pluralisme, que s sa. Per cal ser plurals i al mateix temps collaboradors els uns dels altres, va afirmar el prelat, que tamb va tenir un emotiu elogi per Mn. Joan E. Jarque, fundador de Catalunya Cristiana: s un luxe de la nostra Esglsia, per no ha comptat amb els recursos necessaris.

Jaume Aymar, Joan Carrera i Joan E. Jarque, d'esquerra a dreta.

Suport als mitjans de comunicaci

Amb motiu de la Jornada de les Comunicacions Socials, que t com a lema Els mitjans de comunicaci social en la famlia: un risc i una riquesa, el cardenal Ricard M. Carles ha adreat una carta als rectors, preveres i diaques de l'arquebisbat de Barcelona. Desprs d'agrair l'esfor a l'hora de posar en marxa el projecte Esglsia-lntranet, l'arquebisbe de Barcelona demana suport constant als mitjans de comunicaci propis de l'Esglsia, tan necessaris a fi que el missatge cristi no es quedi sense veu en la nostra societat plural. En aquest apartat, el cardenal Carles esmenta el Full Dominical; el setmanari Catalunya Cristiana, que enguany compleix 25 anys, i Rdio Estel, que en fa 10. Estic segur que tots vosaltres comprendreu la importncia dedonar suport i d'ajudar aquests mitjans nostres, a fi que puguin millorar sempre en tots els aspectes i fercada vegada millor el seu servei. Pel. que fa a la collecta que es va celebrar el diumenge 23 de maig, enguany anir destinada a ajudar les parrquies que tinguin dificult a t s especials per c o m p l e t a r l'aplicaci del projecte Esglsia-lntranet, actualment en curs.

repetir una vegada i una altra el seu fundador, va nixer l'any 1979 amb l'objectiu de posar a les mans dels bisbes de Catalunya una premsa al servei de la seva missi evangelitzadora i pastoral. Per ja sigui perqu mai no es va entendre prou la necessitat d'una eina de premsa com la que oferien o perqu no es va creure que fos viable, ben aviat aquell bon desig fundacinal va topar de cara amb la trista realitat.

La sala d'actes era plena de gom a gom.

Un projecte anomenat Catalunya Cristiana

De les limitacions econmiques que han acompanyat des de sempre la histria del setmanari Catalunya Cristiana en va parlar amb tota mena de detall Mn. Joan E. Jarque. La seva va ser una mtervenci farcida d'emocions, fins al punt que en ms d'una ocasi el sentiment va ser difcil de contenir, i amamda amb un gran ventall d'ancdotes prou capa d'enjogassar l'nim de la concurrncia. Per la seva conferncia, sota el ttol Catalunya Cristiana, 25 anys d'informaci i de cultura religiosa, va ser sobretot una lli sobre

com Mn. Jrque entn el periodisme i la funci social d'un mitj de comunicaci d'Esglsia.' Catalunya Cristiana, i aix ho va

Una realitat que, traduda a xifres ben concretes, va deixar de banda el projecte inicial de fer un tiratge de 50.000 exemplars per passar a una estabilitat de no ms d'Il.OO. Aquest escepticisme i fins hostilitat davant de la proposta de Catalunya Cristiana, va manifestar el seu fundador, va ser general entre els bisbes (amb alguna rara excepci), i entre una gran majoria del clergat i dels religiosos per motius diversos. Finalment, Mn. Jarque va aventurar n cop ms la soluci perqu Catalunya Cristiana sigui finalment un projecte reeixit: Oels "clients"de CatalunyaCristia-

Adu-siau
Els records van abandonar la sala d'actes Joan Pau U tan bon punt Mn. R. Octavi Snchez, actual director de Catalunya Cristiana i de Rdio Estel, ,va donar l'acte per acabat. Barrejats entre els assistents, van menjar ima mica de coca i van beure una copa de cava mentre esperaven el moment ms idoni per esquitllar-s. Dos petons, una encaixada de mans i un adu-siau, es van dir, delerosos de retrobar-se de cara al mes d'octubre vinent, moment central de l'aniversari.

Carme Munt

1 8

GATALUNYA+= CRISTIANA

27 maig. 2004

Barcelona

En projecte una agncia de notcies cristianes pera Catalunya

La FCC presenta la iniciativa en una trobada amb periodistes
BARCELONA. Catalunya podria comptar prximament amb una agncia prpia de notcies cristianes, Aquesta va ser la primcia informativa que aprofitant una jornada sobre l'Esglsia i els seus reptes comunicaLa iniciativa de crear una nova agncia de notcies cristianes circumscrita a Catalunya neix concretament dels Equips de Pastoral de la Poltica i la Comunicaci de la FCC en estreta collaboraci arib el Secretariat Interdioces de Mitjans de Comunicaci Social de la ConfernciaEpiscopal Tarraconense (Simcos). Un dels seus mxims impulsors, Agust Gallart, exdirector general de Serveis de Radiodifusi i Televisi de la Generalitat de Catalunya, va justificar el projecte per la necessitat que l'Esglsia estigui present als mitjans de comunicaci en termes ms positius, amb una visi ms scar global. De moment, per, s noms un projecte, en estat gaireb embrionari, que comena a obrir-se. cam a la recerca de suport i de collaboraci d'altres institucions. La jornada on es va fer pblica aquesta iniciativa, celebrada el 15 de maig passat a Mart-Codolar, va convocar una trentena d'informadors de religi i persones interessades en el tema. Va comptar tamb amb la. presncia del bisbe auxiliar.de Barcelona Joan Carrera, el qual va parlar als assistents sobre la dimensi tica de la comunicaci. Mns. Carrera, amb la gran capacitat comunicativa que el caracteritza, va referir-

Les escoles cristianes no poden respondre totes les sollicituds de plaa

BARCELONA. Una de cada quatre famlies que han demanat plaa en escoles cristianes no podr matricular-hi els seus fills. Aix ho h fet saber la Fundaci Escola Cristiana de Cataluriya a travs de les dades recollides d 369 escoles cristianes que im-, parteixen educaci infantil i/o ensenyaments obligatoris. Segons aquestes mateixes dades, el nombre total de sdllicituds de plaa n el perode de preinscripci ha estat de 30.608, de les . quals 7.304 no ppdran ser ateses en l'escola escollida en primer Hoc per manca de places. Aquestes dades mostren clarament que les escoles cristianes de Catalunya continuen sent l'opci preferent de moltes famlies quan decideixen lliurement quina s l'escola que consideren ms adequada per als seus fills. Aix ho ha manifestat en un comunicat la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya, que tamb lamenta que siguin tantes les famlies que no podran veure realitzat el seu dret d'escollir el tipus d'educaci i l'escola que desitgen. Tamb lamentem, afegeixen, que alguns sectors de la nostra societat i alguns partits poltics considerin que les escoles concertades, i en particular les escoles cristianes, no tinguin ra de ser pel que sn i pel servei especfic que presten a la societat i a les famlies. Les escoles privades concertades no sn subsidiries de les escoles pbliques, conclou el mateix comunicat, i les administracions educatives tenen l'obligaci de garantir-ne la continutat all on siguin objecte de demanda per part de les famlies. (C.C.)

tius va donar a conixer el 15 de maig passat la Federaci de Cristians de Catalunya (FCC). El gran objectiu s aconseguir millorar la presncia i la qualitat de la informaci catlica en ls mitjans de comunicaci catalans.
fitar tamb la trobada per parlar de dos dels mitjans de comunicaci emblemtics de l'Esglsia catalana: Catalunya Cristiana Rdio Estel. Tots dos, a ms, celebren enguany els 25 i 10 anys, respectivament, del seu naixement. Com a mitjans de comunicaci propis de l'Esglsia, han de ser com el llevat enmig de la massa, va assegurar Mns. Carrera, prou grans per poder-se sostenir i prou petits per no ostentar poder i caur en la dinmica capitalista. Tamb van participar com a ponents a la trobada Oscar Bardaj, cap de premsa de l'abadia de- Montserrat; Carles Snchez, delegat del Mitjans de Comunicaci dels bisbat de Girona i director del Simcos, i Jess Colina, director de l'agncia catlica de notcies Zenit. Tots ells van aportar els seus coneixements sobre aspectes comunicatius d'Esglsia, especialment pel que fa a Catalunya, i van insisitir en la necessitat de fer possible que neixin nous espais de comunicaci que permetin donar testimoni i esdevinguin vies de dileg i informaci sota una perspectiva cristiana. Tamb va quedar clar durant les jornada que els mitjans de comunicaci d'Esglsia no han de ' ser mai instruments de poder, sin que han d'estar al servei de les persones i de l'evangelitzai, en l lnia del que ja va establir en aquest camp el Concili Vatic I.

Bardaj va presentar una de les ponncies de la jornada.

se precisament a aquest aspecte comunicatiu com l'activitat essencial de l'Esglsia: Per qu existeix l'Esglsia, sin per comunicar la Bona Nova i canviar amb ella la societat? Mns. Carrera va assegurar que el problema actual no s tant de coneixemerit, com de saber comunicar^ especialment a travs dels grans mitjans de comunicaci de masses. Molts no accepten avui ni Jesucrist ni la fe, per s els valors cristians, i aix ho hem d'aprofitar, va afirmar el prelat. El bisbe auxiliar de Barcelona va apro-

Samuel Gutirrez

En memria de sor M. Teresa Sab, Filla de la Caritat

MATAR. Ha mort sor M. Teresa Sab Sab a l'edat de 73 anys. Religiosa de" les Filles de la Caritat de Sant Vicen de Pal, feia uns quants anys que arrossegava una malaltia respiratria. La missa exequial va celebrar-se a la parrquia de Santa Maria de Matar i va ser presidida pel seu nebot, Mn. Joan Sab Colom, i dos nebots sacerdots ms s'hi van afegir des de l'frica, on exerceixen de missioners salesians. Grcies a molts altres capellans concelebrants, i a la presncia dels familiars, dels amics i de les religioses del mateix orde i d'altres comunitats, l'sglsia era plenssima. ' M. Teresa Sab va nixer el 18 d'abril del 1930 a la masia de can Reguli, de Santa Maria de Palautordera. Fruit de l'amistat eritre la famlia Sab i una comunitat de religioses pales, va nixer la vocaci de M. Teresa i de la seva germana, Maria. M. Teresa Sab, pls volts del 1950, va anar un any al noviciat a Madrid. Passats tres mesos de prova a l'hospital de Manresa, va ser admesa i vari fer els vots el 16 d'octubre del 1952. Seguidament va ser destinada a treballar amb la coriunitat de pales a l'hospital de Sant Jaume de Matar, on va exercir sempre d'auxiliar de clnica. De la seva personalitat cal destacar la bondat, la tendresa, la serenitat i. el comproms encertat amb els malalts i amb els seus familiars. De molt bon tracte amb tothom, sempre mirava de comprendre, d consolar, d'animar i de Sor M. Teresa Sab, eh la bona companyia dels treballadors de l'hospital de Sant Jaume de Matar. posar pau amb una pacincia modlica. Aix com els sants i les santes que ens tristeix molt, per han d'acceptar la reatat. M. Teresa Sab ha estat una santa en han precedit, va saber aplicar la pregria i el treball ben units. Va fer bones obres de l'anonimat del detall, silenciosa, testimoni misericrdia i va promoure el b arreu. Dins de la caritat viscuda de l'acci, en el dia a del seu horari tamb va trobar un espai per dia. Religiosa, es desgastava pels malalts. a l'estudi de la msica, amb la qual cosa Sor Teresa deia que patir dolor abans de podia acompanyar l'orgue a les misses de morir s necessari com a remei per posar la conducta personal de cadasc en regle ahib la parrquia de l'hospital. El 1990, la comunitat de pales, per Du (s a dir, per estar ben purificats abans manca de vocacions, ha de deixar de treba- d'anar a la ptria celestial: malaltia oferida llar l'hospital de Matar. Aquest fet les en- a Du i a tothom). (Famlia Sab-Colom)

lli peregrinaci de la patrona de Martorell a Torreciudad

MARTORELL. La Mare de Du de l'Assumpci, patrona de Martorell, va peregrinar recentment al santuari de Torreciudad, on va ser venerada per ms de 200 persones, procederits tant de la localitat barcelonina com d'altres ciutats, per celebrar el mes de maig, mari per excellncia, com va dir el rector en el seu iriissatge de benvinguda. La patrona de Martorell va protagonitzar de nou la jornada a Torreciudad, desprs que el 2002 hi fos portada una cpia original de la Mare de Du, realitzada per l'escultor Juan Montero. Actualment, la imatge es custodia a la galeria d'advocacions marianes de Torreciudad, juntament amb 200 talles ms procedents dels cinc continents. Aix mateix, segons Jaume Canals, coordinador de la peregrinaci, enguany s una trobada especial ja que commemorem el 25 aniversari de la nostra entranyable i familiar romeria de Martorell i de la seva comarca a aquest santuari tan venerat. (C.C.)

27. maig. 2004 Tarragona

CATALUNYA^! CRISTIANA

1 9

Jaume Sanahuja s ordenat diaca a Montblanc

L'arquebisbe Llus va ressaltar el comproms al servei de la Paraula i dels pobres
MONTBLANC. El 2 de maig la comunitat cristiana de Montblanc va estar de festa. Un goig compartit amb la resta de l'Esglsia de Tarragona, per l'ordenaci diaconal del montblanqu Jaume Sanahuja CartaA, grcia rebuda a travs del ministeri de l'arquebisbe Llus Martnez Sistach.
L'esglsia de Santa Maria la Major es va omplir de gom a gom.

La mare Teresa Guasch s declarada venerable

TARRAGONA. La positio de la mare Teresa Guasch, fundadora juntament amb la seva mare, Teresa Toda, de la congregaci de les Germanes Carmetes Tereses de Sant Josep, ha estat valorada positivament, primer, per la comissi de telegs, i, en segon lloc, per la congregaci ordinria de cardenals i bisbes. Obtinguts en totes dues instncies el vot favorable i un cop informat el Sant Pare, el 19 d'abril passat, a la Sala Clementina del Vatic, va tenir lloc la promulgaci del decret pel qual es declarava que la mare Teresa de l'Immaculat Cor de Maria Guasch i Toda va practicar les virtuts en grau heroic i pot ser anomenada venerable.

La mare Teresa Guasch i Toda.

L'arquebisbe Llus imposa les mans a l'ordenand.

santa Maria i els sants. Seguidament, l'arquebisbe, reprenent el gest dels apstols, va imposar a Jaume Sanahuja les mans i va pronunciar la pregria de l'ordenaci. Ja diaca de Crist, Jaume Sanahuja va ser revestit amb les vestidures, signes del seu ministeri, i va rebre el llibre dels Evangelis.

El nou diaca
Jaume Sanahuja Carta va nixer a Montblanc l'any 1937. Vidu de Lidvina Tenes Grau, s pare de quatre fills i avi de quatre nts. Ara jubilat, va treballar d'administratiu l'empresa privada i va compaginar la seva activitat professional amb la de jutge de pau de Montblanc durant catorze anys. Sanahuja ha collaborat, des de sempre, amb la parrquia de Santa Maria i amb el santuari de la Mare de Du de la Serra de Montblanc. Amb un grup de collaboradors s'ha ocupat de la restauraci de l'ermita de Sant Joan de la Muntanya. Es membre de l'esCola de cant gregori Sant Miquel de Montblanc. El nou diaca ha cursat els seus estudis teolgics a l'Institut Superior de Cincies Religioses Sant Fructus de Tarragona. Collaborar en la tasca pastoral de la parrquia de Santa Maria de Montblanc, de la de Sant Jaume de la Gurdia dels Prats, de la de Sant Salvador de Rojals i de la de Sant Joan Evangelista de Lilla!

La venerable mare Teresa Guasch Toda va nixer a Riudecanyes (Tarragona) el 28 de maig del 1848 i, tot i haver arribat al mn sota el signe del patiment i de l'orfandat per part de pare, va ser admirablement preservada de possibles ressentiments i complexos. El Senyor li" va concedir un cor ampli i geners i amb l'educaci amorosa i cristiana de la seva mare, Teresa Toda, es va obrir totalment a l'amor a Du i va ser molt sensible a les necessitats dels altres des dels seus primers anys. Aix, quan encara era molt jove i la seva mare li va confiar el projecte de fundar una congregaci per atendre i acollir nenes rfenes i pobres, va abraar amb entusiasme l'ideal de la seva mare i-hi va posar tota la seva dedicaci. El Dr. Josep Caixal i Estrad, canonge de, la catedral de Tarragona i ms tard bisbe d'Urgell, va ser el conseller espiritual de les dues Tereses en aquesta empresa fundadora, en la qual ell va descobrir clarament la inspiraci d Du. I aix, amb les orientacions del Dr. Caixal, i malgrat que no disposaven de gaires suports humans ni materials, abandonades totalment a la providncia divina, desprs de molts contratemps, de penries i de dificultats, mare i filla van coronar la seva obr duent a terme a la ciutat de Barcelona la fundaci de l'Institut de Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep. Aix succea el 22 de febrer del 1878. (Gna. Mercedes Fernndez, c.t.s.j.)

Trobada de l'arxiprestat de Tarragona Centre a Montserrat

TARRAGONA. El diumenge 20 de juny, l'arxiprestat de Tarragona Centre far una trobada a Montserrat i ser la primera vegar da que s'organitza una peregrinaci d'aquestes dimensions als peus de la Mpreneta. Cal recordar, per, que des de la parrquia de Sant Joan de Tarragona, que s l'esglsia arxiprestal, cada any, i enguany en far 59, es du a terme la romeria Montserrat. . En qualsevol cas, la tradicional peregrinaci de la parrquia de Sant Joan es fa igualment, per la qual cosa els feligresos que ho desitgin podran fer l'estada d'una setmana a Montserrat i ser el dia 20 de juny que s'hi afegir al romiatge gent de la resta de parrquies de l'arxiprestat. Aquesta innovaci s perqu tendim a fomentar la unitat pastoral als arxiprestats, ha indicat el rector de Sant Joan, Mn. Daniel Barenys. Cal esmentar que el preu de l'autocar, per viatjar a Montserrat, s de 10 euros, amb berenar incls. De moment, ja s'han omplert dos autobusos i el perode d'inscripcions encara s obert. (J.B.)

'Esglsia arxiprestal de Santa Maria la Major de Montblanc es va omplir de gom a gom, amb amics, companys i, sobretot, familiars de Jaume Sanahuja, per assistir a l'emotiu acte de la seva ordenaci com a diaca de grau permanent. Trenta sacerdots i tres diaques, presidits per l'arquebisbe Llus, van oficiar l cerimnia. Seguint la-litrgia d l'ordenaci, el candidat va ser cridat i elegit, un cop acabada la proclamaci de l'Evangeli. En l'homilia. Mns. Llus Martnez Sistach va ressaltar el ministeri diaconal i el comproms que aquest comporta al servei de la Paraula i dels pobres. A continuaci, l'ordenand es va prostrar davant de l'altar del Senyor i l'assemblea va invocar

Joan Boronat
Fotos: Rampr

La Delegaci de Missions edita un fyli informatiu

TARRAGONA. Ha aparegut el nmero 3 corresponent al mes de maig del full que edita la Delegaci diocesana de Missions de l'arquebisbat de Tarragona sota el ttol de Canvi d'aires... Des de la delegaci es vol que aquests aires que arriben sovint s'escampin, contagin i sembrin llavors de solidaritat, de comproms i de collaboraci en la tasca de la difusi de la Paraula de Du. Per tant, aquesta publicaci vol ser un vehicle de ctnunicaci amable entre els missioners i els germans de l'arquebisbat a fi de.compartir l'acci missionera d'aquells homes i dones que avui fruiteq en terres llunyanes per que tenen les arrels aqu. El full obre amb una secci que recull paraules i missives dels missioners. Totes sn testimonis de vida cristiana que, dins de la comuni dels sants, nodreixen i agermanen. En un altre apartat, es convida a donar suport, a travs de Tarragona Missionera, a les despeses que comporta la tramesa postal a missions de publicacions diocesanes i de documents puntuals que els poden ajudar (21000272-37-0101093007). f/.5.;

Anqel Moreno, de Buenafuente

voycoNTieo
AcompoRamiento
Una orientaci per als que cerquen una ajuda per intensificar la szva vida de' pregria.

narcea, s.a. de ediciones

Dr. Federico Rubio y Gal, 9 - 28039 Madrid Tel. 915 546 102-Fax 915 546 487 narcea@narceaediciones.es www.narceaediciones.es

20

CATALUNYA+= CRISTIANA

TprfQsq
H Cema de Ca troaCa va ser ECS joves am C^sgCsa cap a Crst

El Moviment de Joves Cristians celebra el 25 aniversari

El diumenge 25 d'abril, a l'ermita de la Mare de Du del Remei d'Alcanar, el Moviment de Joves Cristians (MJC) de la dicesi de Tortosa celebrava la trobada anual de joves. Era ja la que feia 26, per tenia un to especial: la celebraci dels 25 anys de la fundaci del moviment.

I t J0Vt4

Els joves van arribar al lloc de trobada a mig mat.

ota el lema Els joves amb l'Esglsia cap a Crist i amb el motiu 25 anys en moviment es van reunir ms de 450 joves d'Alcal de Xivert, d'Alcanar, de Benicarl, de la Cava, de Deltebre, de Flix, de Jess, del Pinell de Brai, de Riba-roja d'Ebre, de Roquetes, de Sant Carles de la Rpita, de Tortosa, de Vinars i de Xerta a l'ermita de la Mare de Du del Remei d'Alcanar. La diada va ser plena de sol, d'illusi i d'esperana. Va comenar amb la benvinguda que amb cants i gresca donava a la plaa de l'Ermita Agust Adell, nou president del MJC. Quan a mig mat ja havien arribat tots i s'havien inscrit, es va passar a l'interior de l'ermita, on va tenir lloc l'acte

commemoratiu del 25 aniversari. La taula era presidida per Mns. Xavier Salinas, bisbe de la dicesi. Al seu costat hi havia el fins aquell dia president dioces, Cesc Caball; Mn. Femando Urdiola, consiliari nacional del Moviment Juvenil de l'Acci Catlica, i el consiliari dioces del Moviment de Joves Cristians, Mn. Joan Andrs. El primer de prendre la paraula va ser Cesc Caball, que va presentar la jornada i la celebraci. Ell va introduir el qui va ser fundador, nima durant molts anys consiliari dioces del MJC, Mn. Pepe Insa, a qui li havien demanat una petita histria dels inicis i dels 25 anys del moviment. Mn. Insa va recordar els inicis i la fundaci amb el cardenal Ricard M. Carles, en aquell moment

L'interior de l'ermita va acollir l'acte commemoratiu.

Torres unifamliars allades 4 vents, 3/4 habitacions dobles i 1 suite, estudi, parcella mnima de 400 m^, piscina opcional i jard comunitari.
Entorn (Parc Natural de l'Albera), vistes Canig, platges a 10 minuts, 3 min. golf de Peralada i a 10 min. de l'Hospital General de Figueres.

l a fase de 8 torres venuda.

FINANCAME'

%GarrigueDa
Plaa Morqus da Comps, 16 entl. A 17001 GIRONA

ESTEVE SERM mbil 609100 611

IGNACILPO

mbil 686 458 319 wvvw.garriguellaltemporda.com www.garrigueHacostabrava.com

I
Les guitarres van dinamitzar la celebraci.

27. maig. 2 0 0 4 / 2 1
molta gent que va voler afegir-se a aquesta celebraci: del cardenal Carles, que recordava amb goig els inicis i els primers anys de vida del moviment; de l'arquebisbe Martnez Sistach, que amb deteniment anava repassant les benediccions de Du que per mitj del MJC va rebre la dicesi durant el seu pontificat, i tamb de matrimonis que per motiu de treball o altres van voler afegirse a la celebraci per felicitar i donar grcies. brs grup de joves que d'arreu de la dicesi s'hi va fer present. Els bancs, el terra... qualsevol lloc era bo per entaforar-se i poder assistir a l'Eucaristia que, dinamitzada per un gran grup de guitarres i de diferents instruments, va resultar festiva, jove, plena d'esperana i de religiositat. En l'homilia, el bisbe Xavier, centrat en l'Evangeli d'aquell tercer diumenge de Pasqua, va animar amb fora a seguir Jess sota I' impuls de 1' amor, que va ser la clau de volta de la vida i del ministeri de Pere. A l'ofertori, els joves van presentar una sabata vella i una de nova per tal de recordar el passat i reviure el present i el futur. En el moment de la pau, es va passar entre tots els assistents una pirmide que tenia escrites paraules contra la pau i a la qual els assistents anaven clavant rametes d'olivera. En l'acci de grcies es van penjar al ciri pasqual cintes amb el nom dels pobles que hi van participar. El dinar es va fer per grups al voltant de l'ermita i, a les que va oferir. tres de la tarda, comenava el concert de Kairoi, que va ser un moment de festa i de comproms per mitj de la can. L'hora dels adus, ballada en una gran rotllana, va posar punt final a un jornada que a ms de celebrativa va ser comprometedora i impulsora de treballar pels joves en l'Esglsia cap al Crist.

bisbe de Tortosa, les trobades, les pasqes, els recessos i els exercicis espirituals per a joves. Va recordar i agrair l'ajuda i l'impuls de l'arquebisbe Llus Martnez Sistach durant la seva estada com a bisbe de Tortosa, aix com el comproms del bisbe actual. Mns. Xavier Salinas, amb el Moviment de Joves Cristians. La segent de prendre la paraula va ser Cinta Fbregues, que va ser presidenta diocesana del MJC. Acom- Moment de l'ofertori. panyada pel seu marit i per un dels seus fills, va agrair amb emoci tots pre hi ha, per va animar a no deiels beneficis que, per mitj del Moviment xar-se superar per elles sin a cade Joves Cristians de Tortosa, tant a la di- minar sense posar pals a les rocesi com quan estudiava a Barcelona, Du li des, ni quedant-se creuats de va donar en la seva e'apa de joventut. braos, sin fent fora per tal que Desprs va ser Sefa Ulldemolins, presi- el MJC continu vivint i en movidenta diocesana del Moviment d'Adults ment. d'Acci Catlica, la que va donar el seu tesL'ltim de prendre la paraula timoni d'agrament a Du i al Moviment de va ser el bisbe Xavier Salinas, que Joves per haver-li donat la possibilitat de va donar les grcies a tots els qui conixer i d'estimar Jesucrist i d'haver-la havien fet possible aquests 25 animat i sostingut en la lluita per un mn anys de vida cristiana en els jomillor. ves per mitj del moviment. Va Mn. Fernando Urdiola, consiliari nacio- expressar el seu suport a la tasca que es reanal del Moviment Juvenil d'Acci Catlica, litza i va anunciar una carta que dirigir al va sumar-sc a la celebraci obrint les portes consiliari i al president del MJC en qu mardel Moviment Nacional i oferint tota l'aju- car les lnies de reflexi per continuar i crixer en el cam que t el MJC al davant. da i el suport que necessiti el MJC dioces. De la seva banda, el consiliari dioces del MJC, Mn. Joan Andrs, va agrair la presnCdrtes de record cia del bisbe Salinas i la seva proximitat i ajuda. Va recordar les dificultats que semDurant aquest acte es van llegir cartes de
1^

El grup Kairoi, durant el concert

Desprs es va donar un temps per visitar l'exposici de fotos que s'havia muntat a les sales de l'ermita, on tamb es podia adquirir un CD amb 1.500 fotos de les diverses activitats del MJC durant els 25 anys. Al voltant de la una del migdia comenava la missa, presidida pel bisbe Xavier i concelebrada per disset sacerdots. El temple de l'ermita va quedar petit per acollir el nom-

Text i fotos:

Vctor-Manuel Cardona
^

ELS AMICS DTLIOTEL 40 ELS OFEREIXEN

APROFITEU ARA LES OFERTES ESPECIALS DE PRIMAVERA Matals Eliotel 4 0

r
^ '

Amb la compra de qualsevol dels nostres matalassos li

regalem
un altre matals o un somier articulat pel cap i pels peus i amb possibilitat d'adquirir-lo amb motor

y
Les 20 primeres trucades
podran escollir 1 regal entre els segents: coix teraputic 0 minicadena amb CD o I V coior 14" o mera fotogrfica digital 0 DVD

CONTINUEM MANTENINT LES OFERTES MAGNFIQUES PER A AQUESTA PRIMAVERA

L OPERACI R E N O V E : Li donem 90 euros pel seu matals antic quan en compri un de nou i si vol ens emportem l'antic
'^

Somier articulat metllic

Truqueu al telfon 902 10 10 23

i concreteu una visita sense comproms passarem per casa vostra (tot Catalunya)

21

CATALUNYA+= CRISTIANA

2 7. maig. 2004

Lleida

Primer altar del beat Joan XXIII a Catalunya

La imatge, de terracota, es troba al santuari de Sant Antoni de Pdua
LLEIDA.EI santuari de Sant Antoni de Pdua dels pares franciscans de Lleida acull des del diumenge 9 de maig el primer altar dedicat al beat papa Joan XXIII que es basteix a Catalunya.
A les set de la tarda d'aquest diumenge de festa major Lleida, amb l'esglsia dels Frarets plena de goma gom com en les grans festes del santuari, va tenir lloc una Eucaristia solemne presidida pel pare guardi del convent de Lleida, Joaquim Reca-' sens, i cantada per la capella de msica de la catedral de Lleida. L'homilia va ser pronunciada pel P. Francesc Gamissans, nima d'aquesta iniciativa, que va evocar la personalitat humana i religiosa de Joan XXIII: Amb 77 anys d'edat quan va ser elegit Papa, molts pensaven que seria un Pontfex de transici, un bon home que no plantejaria problemes ni determinacions importants, que deixaria en mans del seu successor i de la cria romana cap a on havia d'anar l'Esglsia en un temps difcil. Per els cinc anys escassos del pontificat del papa Joan demostren que va ser tot el contrari ja que va renovar l'Esglsia de cap a cap. l'orde seglar francisc. Finalitzada 1' homilia, es va procedir a la benedicci solemne de l'altar. Abans, per, els presidents dels terciaris franciscans de Lleida i de Balaguer van descobrir la imatge del beat, que va ser rebuda amb aplaudiments dels fidels. L'escultura, reahtzada en terracota, s obra de l'escultora Maria Rosa Pars, del Prat de Llobregat, que va assistir a l'estrena acoripanyada per l'artista i restaurador lleidat Josep A. Ferrer, autor de l'altar que, en paraules del P. Gamissans, no s de marLa imatge de Joan XXill fa 1,50 m i s de terracota. bre.ni de pedra picada, s senzill cm a Joan XXnili hauria plagut. Papa, amarat d'espiritualitat franciscana, que ser venerada a partir d'ara en aquest santuari francisc de Lleida.

Un Pap amb pau interior i bon humor

El P. Gamissans va recordar certs passatges de la vida de Joan XXIII, entre ells la seva curta estada a Lleida el juliol de 1954, dos anys abans de ser elegit Papa: La pau interior va ser una de les seves caracterstiques; una pau que provenia de la profunditat d'una nima que estava en harmonia amb Du i amb els homes; una pau que projectaria desprs a l'exterior, fins i tot amb bon humor. Gamissans va fer especial esment a la seva La celebraci va acabar amb l'oraci a vinculaci amb l'orde francisc: El l'Esperit Sant del mateix Joan XXni. Ha lema francisc de pau i b el va fer seu des . estat impresa en una estampa recordatori del dia que, de jovenet, va ingressar a que tamb reprodueix la imatge d'aquest

Jordi Curc

El bisbe ucrans Hilb Lonchyna visita Lleida

LLEIDA.El bisbe ucrans Hilb Boris Lonchyna, m.s.u., va visitar Lleida el 29 d'abril passat i va ser rebut pel bisbe de la dicesi. Mns. Francesc Xavier Ciuraneta, al Palau Episcopal. Posteriorment va fer una visita a la catedral. El bisbe Hilb Boris, que ostenta el ttol de procurador de l'Esglsia catlica ucranesa, va venir a Lleida exercint la seva funci com a visitador apostlic ad nutum Sanctae Sedis per als fidels ucranesos de ritu bizant residents a Espanya. Els dos bisbes van tractar de la convenincia d disposar d'un sacerdot ucrans dedicat a 1' atenci pastoral de l colnia resident a Catalunya. Lleida disposa des de fa prop de dos anys d'un sacerdot romans, Mn. Leonard Diac, de la dicesi de lasi, que assisteix pastoralment els catlics romanesos residents a la dicesi de Lleida. La seva acci pastoral, per, la fa extensiva a les comunitats romaneses de Tarragona i de Saragossa. f/.C.j

Mons. Ciuraneta presideix la celebraci de Sant Anastasi

Els bisbes Hilb Boris i Francesc Xavier Ciuraneta a les dependncies del Palau Episcopal de Lleida.

S
LA HUERTA EN CASA

i realment vols una dieta sana per a la teva famlia, nosaltres conreem l'horta i et portem cada setmana a casa les fruites i les hortalisses fresques, lliures de qumics, plaguicides i hormones i amb tota la fora del seu gust. A partir de 104, 4 caixes (1 per setmana) A partir de 1.145, 52 caixes (any) (transport incls) Demaneu informaci al TeL 973 791 391

U opci intelligent per a la gent sana

LLEIDA.SantAnastasisimxemple de fortalesa i de fidelitat a les prpies conviccions, va dir Mons. Francesc Xavier Ciuraneta en l'homiMa de l'ofici solemne celebrat a la catedral de Lleida r 11 de maig passat, en honor del patr de la ciutat, sant Anastasi. Davant del paer en cap i de la corporaci'municipal, a ms de les primeres autoritats que assistien a l'Eucaristia en una catedral plena de gom a gom, el bisbe va recordar com la ciutat de Lleida ha rebut de la fe cristiana bns culturals i socials tan importants com el respecte a la dignitat de la persona humana i la hci de la igualtat entre l'home i la dona. Mons. Ciuraneta va convidar els presents a reafirmar el valor inigualable d'aquest patrimoni, sobre l qual s'ha anat edificant la nostra histria i la nostra riquesa espiritual i cultural, que cal conservar amb fidelitat i bon discerniment, El bisbe va esperonar els fidels que com a

cristians reafirmin en el seu cor el valor de la fe. Finalitzada l'Eucaristia solemne i mentre el Cor de la Catedral cantava els Goigs a sant Anastasi, la imatge del patr va ser treta de 1' interior del temple per ser traslladada en process fins a la plaa de Sant Joan, on va tenir lloc una multitudinria ofrena de flors. Sant Anastasi, segons la tradici, va nixer a Lleida. Es va allistar a l'exrcit rom i va servir a les ordres de l'emperador Diocleci fins que, convertit a la fe cristiana, va deixar la milcia per retornar a la seva ciutat natal, on va ser detingut pel governador Daci. Traslladat a Badalona, va ser empresonat i obligat a renegar de la seva fe. En no aconseguir-ho; va ser martiritzat (li llevaren la testa) un 11 de maig de l'any 303 o del 305 a la platja de Badalona. Patt de totes dues ciutats, Lleida el celebra com a tal des de l'any 1627. f/.C-.;

2 7. maig. 2004

CATALUNYA^ CRISTIANA 2 3

Mallorca

En memria de Mns. Teodor beda

Es compleix el primer aniversari de la mort del prelat
PALMA. El dimarts 18 de maig es va complir el primer aniversari de la mort de qui va ser bisbe de la dicesi de Mallorca durant ms de trenta anys. Mns. Teodor beda Gramage, natural d'Ontinyent, va morir als 71 anys d'edat a causa d'una insuficincia respiratria progressiva. Eren les 12.30 del mat del 18 de maig del 2003. A la clnica hi havia familiars de D. Teodor, el vicari general, Mn. Andreu Genovart, i els membres del Consell Episcopal.
res dies desprs es van celebrar els solemnes funerals ala seu de Mallorca. L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Ricard Maria Carles, va presidir la missa exequial acompanyat de quatre arquebisbes, tretze bisbes, gaireb tres-cents preveres i prop de quatre mil fidels. La seu va quedar petita per celebrar un funeral al qual van assistir les principals autoritats eclesistiques de l'Estat i representants poltics de Balears i de Valncia. En l'homilia, el cardeijal Carles va recordar als mallorquins que acomidaven un bisbe que s'havia fet mallorqu i que havia estimat 1' illa de Mallorca amb deliri. De la mateixa manera, va recordar la tasca apostlica que havia compartit amb Don . Teodor: Primer vam coincidir al Seminari, on jo anava quatre anys abans que ell. Desprs, quan ell era vicari episcopal per a la ciutat de Valncia, jo era delegat episcopal per al Clergat. 1 per aquest motiu i durant uns cinc anys, ens trobvem sovint en la vida pastoral i tamb en les reunions del Consell de Govern de l'arxidicesi. Don Teodor descan, sa actualment a la capella de Sant Pere de la seu de Mallorca, en la qual est treballant 1' artista felanitxer Miquel Eclesistica de les Balears, que fins ara no ha estat concedida per la Santa Seu. Va treballar fermament per la promoci de la nostra llengua i cultura, i per la normalitzaci lingstica del catal en la litrgia, en la documentaci i en les publicacions de la dicesi. Interessat per la promoci de l'Acci Social de l'Esglsia, va crear el 1979 la Delegaci diocesana d'Acci Social. Aix mateix, aquest mateix any va propiciar l Federaci de Grups d'Esplai i la Fundaci Esplai de les Illes. L'any 1986 va aprovar els nous estatuts del Centre d'Estudis Teolgics de Mallorca i del Captol de la seu. Va encoratjar la presncia missionera de preveres, de rehgiosos i de El bisbe beda amb uns infants. seglars a Burundi i al Per, pasos que va visitar sovint. Va fomentar l'ecu- gres Nacional de l'Esglsia Italiana" a menisme a partir sobretot de l'atenci re- Palerm. ' ligiosa als turistes, en concret amb les Esglsies anglicana, luterana, alemanya i Gran defensor dels mitja'ns de sueca. comunicaci Al llindar del segle XXI, va inaugurar Conscient de la importncia dels mitel Snode Dioces, . jans de comunicaci dins de la nostra socique va concloure el etat actual, ha ocupat diversos crrecs d'mmaig del 1999 amb la bit nacional en aquest-aspecte. Entre ells, publicaci de les va ser-responsable de les relacions entre constitucions sino- l'episcopat Espanyol i la cadena COPE dals. Aquestes con- entre els anys 1987 i 1990, i membre de la creten l'orientaci i Comissi Episcopal de Mitjans de Co'mu^ 1' aplicaci del Conci- nicaci, crrec que ocuparia fins a la seva li VaticlIaMallorca. mort. De la mateixa manera, en la dcada Fruits immediats del dels vuitanta va crear la Delegaci de Snode van serl'erec- Mitjans de Comunicaci i va inaugurar ci dels Consells Di- uns estudis de rdio i de televisi dins la ocesans del Lacat i mateixa Casa de l'Esglsia. Setmanalment de la Vida Consagra- es dirigia als mallorquins a travs de diverda i la reestructuraci sos programes de televisi locals. dels arxiprestats i de Fill predilecte de la seva ciutat nadiua, la missa exequial les zones pastorals de Ontinyent, el 1995, va rebre laMedalla d' Or la dicesi l'Miy 2000. de la ciutat de Palma l'any 1998 i la medalla Pel que fa a l'mbit nacional, va presi- d'Or de la Comunitat Autnoma el 28 de dir la Comissi de Pastoral de la Confern- febrer del 2002, Tamb li han atorgat divercia Episcopal Espanyola els sexennis 1977ses condecoracions i guardons importants. 1983 i 1989-1995. A ms, va ser designat per la CEE per representar-la en el ConCristina Snchz

Barcel. No li manca, per, la terra del camp de la Serreta, del seu estimat poble d'Ontinyent, n record que van dur els vens d'aquella localitat.

El pontificat ms llarg de la histria

El pontificat de Mns. Teodor beda s'ha distingit clarament per l'aplicaci del Concili Vatic II a Mallorca i per una reestructuraci profunda de la dicesi. Va orientar els fidels amb diversos comunicats en els moments de la transici a la democrcia, mantenint sempre la independncia d'opcions de partit. El 1984 va demanar, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la creaci de la Provncia

El cardenal Carles va presidir

MENORCA

Festa de la Mare de Du del Toro

CIUTADELLA. La patrona de Menorca, la Mare.de Du del Toro, ha rebut la visita d'un bon nombre de menorquins aquest mes de maig. En la festa externa de la Verge del Toro el bisbe Joan Pins ha convidat una vegada ms tots els menorquins a plantejar la vida com a donaci, pel b dels altres, coincidint amb la Jornada Mundial de Pregria per a les Vocacions. El diumenge 7 de maig, va tenir lloc la tradicional benedicci dels termes i dels camps de Menorca presidida pel bisbe Piris. L'Eucaristia es va iniciar amb la benedicci, al pati del santuari, i a continuaci es va celebrar l'ofici religis. Mns. Piris va manifestar que la vida cristiana s una resposta a la crid que Jess fa a tots els homes. I que la vida cristiana no t sentit fora de la donaci en b dels altres, perqu els homes no sn amos de la vida, sin administradors. Una vida que s'ha de conrear pel b de la societat. Un do de Du, tenint en compte que Jess havingut perqu tinguem vida. Segons el bisbe de Menorca, una de les preocupacions d'avui ha d ser promoure la vida aix cm Du la vol, facilitant: i afavorint que tots puguin viure'segons la voluntat de Du. I va manifestar que s un deure de tot sser hum. Mns. Piris va posar com a exemple la Verge Maria, una creient que per a nosaltres no ha de ser noms motiu de devoci, sin tot un referent de vida entregada a la voluntat de Du. La festa externa de la Mare de Du del Toro va aplegar el dissabte dia 6, a la nit, un grupt de fidels a la Vetla de Santa Maria. I al migdia els capellans i els membres de la vida consagrada van compartir la taUla de l'Eucaristia als peus de la patrona, i van homenatjar els preveres Guillermo Pons i Albert Valls en el cinquantenari de la seva ordenaci sacerdotal. (G.F.M.)

CASA GAY
SERVEI DE LLOGUER D e s del 1860

C/Puigcerd, 100-102 08019 Barcelona ^

Lloguer de:

Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193

cadires, taules, tarimes, passarelles, tanques metlliques, parament de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes...

Muntatge de: festes, concerts, reunions, exmens, congressos, conferncies, "desfilades de modes, banquets i tota classe d'actes a petita o gran escala. CASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Llria, 12-14 - 08010 Barceoria - Tel. 933 181 495 Servei de Uoguer: c/Puigcerd, 100-102 - 08019 Barcelona - Tei. 933 080 104

24

CATALUNYA^ CRISTIANA

27. maig. 2004

MENORCA

Critas diocesana presenta la memria d'activitats

L'entitat va atendre un 23% ms de casos que en l'exerici anterior
VIC.El 8 de maig passat es va fer al Seminari de Vic l'assemblea anual de Critas diocesana de Vic, que va comptar amb l'assistncia de gaireb un centenar de persones, entre elles el bisbe Rom CasaL'explicaci de la memria es va basar en les set lnies prioritries d'actuaci de qu consta el Pla d'Acci Social 2003.2006. De cadascuna d'aquestes lnies es van comentar els resultats obtinguts i els reptes que es plantegen per a aquest 2004. Com a principals resultats destaca el treball d'animaci comunitria fet amb 28 Critas de base, l'impuls de sis processos d'anlisi de la realitat (quatre a Vic, un a Campdevnol i un altre a Sant Hilari Sacalm) i la creaci de noves estratgies per atendre la poblaci immigrant. El balan tamb es pot considerar positiu pel que fa al nombre de casos atesos, un total de 2.222 (23,24% ms que l'any anterior), corresponents a 6.343 benefici-. aris (5,75 % ms que l'any 2002). . D'altra banda, durant l'any passat es van fer diferents projectes per a infants i joves, adults, gent gran, toxicmans, tallers de fonnaci, tc. amb, la participaci de 558 voluntaris. Eh total se'n van beneficiar 1.161 persones. Un altre dels resultats destacats fa referncia a la consolidaci de projectes compartits de Critas amb ajuntaments i entitats: a Vic, n'hi va haver tres, que sn la botiga el Fil, l'arranjament d'habitatges (42 habitatges) i el banc d'aliments (va beneficiar 205 famlies), mentre que a Manresa hi havia l'Espai Jove (229 beneficiaris). Pel que fa als comptes de l'any passat, es van aprovar amb tots els vots a favor tret de dues abstencions. Els ingressos van ser de 725.521,21 euros i les despeses, de 769.834,59 euros. Aquestes xifres inclo. uen les dades de Critas diocesana a ms de les arxiprestals de Vic, de Manresa, de l'noia-Segrra, 4 Interparroquials i 22 Critas parroquials. Quant al pressupost

El bisbe demana la creaci de serveis interparroquials

CIUTADELLA. El bisbe de Menorca, Mns. Joan Piris, insisteix en la necessitat del treball en equip entre les parrquies. Aix ho manifesta en una carta dirigida a les parrquies del Roser de la catedral i Sant Francesc, i al Centre Catequstic Sant Miquel, i que ha fet extensiva a tot l'arxiprestat de Ciutadella a travs del Full Dominical. Mns. Joan Piris es mostra partidari, una vegada ms, de trencar amb 1' actual fragmentaci pastoral que pateixen els arxiprestats. En una mateixa ciutat, les parrquies han de seguir oferint tots els serveis com les farmcies o, potser, hem d'anar concentrant l'oferta de manera que la nostra presncia (cristiana) i acci evangelitzadora pugui ser ms realista i les nostres forces ms ben emprades, es demana el bisbe en una carta dirigida a 1' arxiprestat de Ciutadella desprs de la visita pastoral feta al nucli antic de la ciutat. En la seva exhortaci, el bisbe de Menorca insisteix que necessitam optar per un estil i una organitzaci pastoral que alliberi de tendncies autrquiques, practicant millor la corresponsabilitat,. sense tancar-nos sobre nosaltres mateixos de manera defensiva. Un objectiu que es va marcar en el seu inici de pontificat, l'abrii del 2001. Mns. Piris es mostra partidari de revisar la manera com entenem i ens situam en el que anonienam territori (realitat histrica i humana en qu la parrquia est inserida), sense treballar amb criteris selectius, sense oblidar que l'Evangeli s per a tots, sobretot per als ms frgils, i optant per una pastoral orgnica, que segons el bisbe s ms que fer coses junts,' s fer-les des de la comuni. El prelat es demana, en veu alta, per qu no fer feina a partir d'unitats monovalents i, a la vegada, donar cohesi i finalitat als diferents conjunts?, posant com a exemple la consideraci de la ciutat, en aquest cas Ciutadella, com una sola unitat pastoral. I promoure serveis interparroquials. El bisbe Piris destaca com a part positiva els esforos interparroquials ja existents a Ciutadella (formaci de catequistes, preparaci al matrimoni i serveis de Critas). I anima a reproduir aquest esquema a travs de llocs d'acollida, centres d'informaci i orientaci religiosa, qu siguin una presncia d'Esglsia situats en punts estratgics de la vida de la gent, accessibles i oberts tot el dia. Alliberant aix les comunitats cristianes de tasques que s'unificarien a fi que la pastoral sacramental guanys en dedicaci a les parrquies. El bisbe, a travs de la carta, manifesta el seu desig de continuar un dileg amb els rgans pastorals de les parrquies i de l'arxiprestat, per tal de prendr decisions operatives. (GJ'.M.)

nova. El primer punt, que s va aprovar per unanimitat de tots els presents amb dret a vot (un vot per parrquia), va ser la memria d'activitats de l'any passat

El bisbe Casanova va presidir l'assemblea.

L'acte va tenir lloc al Seminari de Vic.

per a aquest any, que es va aprovar per unanimitat de tots els assistents amb dret a vot, s de 669.763 euros (no inclou el de les Critas parroquials). Desprs dels toms de precs i de pre-

guntes hi va haver una conferncia sobre Voluntariat: nous temps, nous reptes, a crrec de Lurdes Zambrana, de Cristianisme i Justcia.

Llus Moljst

Ordenaci diaconai de fra Albert Saiarich

VIC. El dissabte dia 15 de maig, el bisbe de Vic, Mns. Rom Casanova, va ordenar de diaca el frare francisc Albert Saiarich i Abril, al santuari-parrquia de la Mare de Du del Remei. La cerimnia va comenar a les cinc de la tarda amb una missa concelebrada i presidida pel bisbe Rom, acompanyat del provincial dels franciscans, fra Francesc Vila, i uns 25 sacerdots i diaques de la dicesi aix com frares franciscans arribats de tots els convents de Catalunya. Assistiren a l'ordenaci els pares i familiars de fra Albert; tamb hi participaren religioses i religiosos de les comunitats de Vic i im bon nombre de fidels. La coral del santuari del Remei, de la qual fra Albert s el director, es va encarregar dels cants de la celebraci. Mns. Rom estava content i agrat a Du perqu aquesta era la seva primera ordenaci de diaca des que va arribar a la dicesi de Vic, el setembre de l'any passat. (Josep Gendrdu)

27. maig. 2004

CATALUNYA^ CRISTIANA 2 5

^'

Tortosa

Vetlla de pregria per les vocacions

Prop de 200 persones, la gran majoria joves, van participar en la trobada
TORTOSA. El dissabte 1 de maig, viglia de la Jornada Mundial de Pregria per les Vocacions, va tenir lloc al Seminari Dioces de Tortosa'Una vetlla de pregria organitzada per la Delegaci diocesana de Pastoral Vocacional i pels seminaristes. Prop de 200 persones, la gran majoria joves,, van participar amb illusi en la trobada.

Trobada d'Escolans al Seminari Dioces

TORTOSA. Sota el lema ...prop de Jess, va tenir lloc el 24 d'abril passat la Torbada d'Escolans, preparada per la Delegaci diocesana de Pastoral Vocacional i pel Seminari Dioces. La catequesi, l'Eucaristia i la gimcana van ser els eixos de la jomada. Amb uns cinquanta escolanets i escolarietes de tota la dicesi, va comenar el mat amb una presentaci de la jomada per part dels seminaristes, que van ser els qui van preparar i organitzar totes les activitats. La categimcana va fer que tots els xiquets, a ms de divertir-se, poguessin aprendre i recordar les parts de la missa, qu celebrem en l'Eucaristia, qui s el nostre Amic Jess, per qu i com hem de pregar, qu fa el mossn... L'Eucaristia es va celebrar a la capella del Seminari Dioces. Presidida per Mn. Carlos Garcia, rector del Seminari, va ser una celebraci viva, molt participada i plena de color, ja que cada escolanet anava revestit amb el vestit propi de la seva parrquia. Desprs del dinar i d'una estona d'esbarjo per gaudir dels grans patis del Seminari i de les seves pistes poliesportives, va tenir lloc una gimcana festiva en qu es van combinaries proves d'habiUtat i les preguntes de cultura adaptades a l'edat. El berenar amb xocolata, l'hof dels adus i moltes corregudes pels llargs passadissos del Seminari van posar punt fmal a aquesta Trobada d'Escolans. (V.M.C.)

El Seminari Dioces va acollir la trobada.

Romeria dels gandesans a la Fontcalda

. GANDESA. El temps anunciava pluja i la gent estava nerviosa, per finalment no va ploure i va fer un dia bo. El 2 de maig, com cada any, els gandesans van peregrinar fins a la Fontcalda per donar grcies a la seva patrona. El rs del Rosari, la benedicci del terme, l'esmorzar al Cap de la Costa i el cant de la Salve van protagonitzar la romeria fins a l'ermita, on a les 1L30 Mn. Redento va presidir l'Eucaristia. A la tarda, els presents van resar el Rosari pels malalts i, a les nou de la nit, van entrar amb process al poble i, en accedir a l'esglsia, van proclamar visca la Mare de Du de la Fontcalda!. (Mn. Jordi Centelles Llop, rector de Gandesa)

a fa molts anys que a la nostra dicesi de Tortosa s'organitza des de la Delegaci de Pastoral Vocacional una cadena de pregria durant les 24 hores de la Jornada Mundial de Pregria per les Vocacions. Parrquies, moviments, monestirs. Seminari, noviciat... i molts particulars s'uneixen perqu ni un sol minut de tota la jornada resti sense una splica confiada a Du demanant per les vocacions que l'Esglsia necessita. Aprofundint en el motiu, aquest any la Delegaci de Pastoral'Vocacional, encapalada pel delegat, Mn. Xavier Vilanova, i ben recolzada per tots els membres del Seminari, va organitzar aquesta vetlla de pregria, que va ser tot un xit. Es va itiiciar a les nou de la nit amb una trobada amistosa al Seminari dioces. Els ms joves van aprofitar per sopar de sobaquillo, s a dir, cadasc portant-se el seu menjar, i desprs de les salutacions pertinents es va passar a l'esglsia del Seminari, on va tenir lloc la pregria. La capell estava distribuda de manera diferent: un cam de ciris vermells portava al.centre del temple, on hi havia el lloc preparat per ppsar-hi Jess Eucaristia. En un extrem hi havia la Paraula de Du i, a l'altre, el ciri pasqual. Tot se centrava en Jess. Els bancs de la capella estaven girats cap a aquest centre que convidava-a contemplar, adorar, escoltar i pregar a les prop de 200 persones, joves en la seva immensa majoria, que van participar en la trobada. L'encarregada de dirigir la pregria va ser la germana Glenda, coneguda cantautora de les Germanes de la Con-

solaci. Amb el seu art i la seva espiritualitat va fer cantar, resar, adorar, pregar... Tamb uns testimonis van fer ms explcites les grans vocacions que hi ha dins de l'Esglsia: Abdiel, un jove semnarista de Panam, va impressionar amb el seu testimoni molt proper als joves que l'escoltaven amb atenci. Virginia, una" novcia de la Consolaci, va explicar la seva histria vocacional com a religiosa. Javier i Piedad, matrimoni de Vinars i pares de quatre xiquetes (van venir amb la ms menuda, que t un mes i mig), van explicar la seva vocaci matrimonial centrada en Jess com a centre i font de la seva vida matrimonial. Davant del bon clima de pregria i d'atenci, la mateixa grinana Glenda va explicar la seva vocaci i va animar a escoltar b la crida de Du i a demanar-ne la grciaper respondre-hi prompte i amb generositat. La vetllada va acabar al sal.d'actes, on es va expressar l'alegria de trobarse per pregar amb un petit festival que van organitzar entre tots. No hi va mancar la nota simptica: com a agrament a la germana Glenda per la seva ajuda, li van regalar un conill d'angora perqu en la seva comunitat pugui fruir de la companyia d'un membre de la natura... S'ha sabut que al tren que la portava a Salamanca, on viu, anava tamb una caixa amb el conill. Que la nostra pregria pugi al cel i que la crida que Du continua fent trobi cors generosos i valents per respondre-hi.

Mn. Redento va presidir l'Eucaristia.

Els seminaristes s'apleguen a Montserrat

TORTOSA. El dia 26 d'abril, ls seniinaristes de l dicesi de Tortosa van participar en la ja tradicional trobada de seminaristes de totes les dicesis catalanes a Montserrat. A les sis de la tarda es van trobar tots al monestir de Santa Cecflia per tenir un canvi d'impressions. Seguidament, van resar les vespres i van peregrinar tots junts cap a la basQica. Les candeles van omplir de llum la baslica. Desprs de sopar, a les nou van assistir a la vetlla, durant la qual es van escoltar testimonis d'esperana intercalats per cants de Taiz. A les deu, va comenar la santa missa, presidida pel cardenal Ricard M. Carles, arquebisbe de Barcelona, i que va acabar amb el cant del Virolai. Que cada any ens puguem trobar i augmentar el nombre de seminaristes. Demanem-ho per intercessi de Saita Maria de McMitserrat. f/?MA^rt G7raoJ

Vctor-Manuel Cardona

26

CATALUNYA^I CRISTIANA

acluesl^mm ana..

37. maig-2004

Vida Creixent

Vida Creixent i la iViare de Du Serdona

En aquest mes d maig, m'ha vingut l'anhel de parlar de fills. Es la mateixa missi de Crist i de l'Esglsia. A nosaltres la Mare, de la Mare de Du i nostra. > ^ ens toca ajudar perqu aquesta missi vagi endavant. Els qi Jess va honorar la seva mare. El fill de Du va voler i som grans hem de demanar al Senyor per intercessi de la Mare, per mare una obra mestra. La va omplir de grcies i la va que faci dels nostres fills i nts persones espiritualment riques. formar sense pecat. A ms, U va donar un cor ben gran I a aix hem d'ajudar-hi, tot dmanant-ho cada dia. per poder estimar tots els homes i les dones. Jess va c) I hem d'estimar la Mare de Du. s un deure de tot fill. I, per yiure al seu costat durant trenta anys. tant, el nostre agior ha de ser desinteressat i filial. L'Esglsia tamb ha venerat Maria d'una manera Desinteressat: no hem de demanar-li sempre faextraordinria. Les diferents festes de la Mare de vors: Hem d'expressar la nostra alegria i el nostre Du, de la Concepci i de l'Assumpta; les patrones agrament immens d'haver-nos donat Jess i de ser dels diversos lloes; els dissabtes i els mesos de maig els seus fills agrats. i d'octubre. Filial: la nostra expressi de fills ha de ser sobre\ nosaltres, els de Vida Creixent, tahib hem natural. Ha de ser l'expressi de la vida de Du en d'honorar la nostra mare. Com? -nosaltres. I aix ens porta a viure com a germans, a) Tenint un cor d'infant. Ja s que som grans, . uns amb als altres. per el cor davant de la Mare.ha de ser d'infant. A Si l'estimem de deb, estimarem tamb els causa de la nostra feblesa som egoistes, ens enfadem, no tolerem homes, germans nostres, ja que Jess ens ho mana. els altres, per tant, encara podem crixer en amor, en caritat, en I si estimem els nostres germans. Du viur en nosaltres i serem saber aguantar, en acollir els fills i, sobretot, els nts. Per aix ens veritables fills de Maria. hem de deixar portar i formar per Maria. Ella respectar sempre Preguntem-nos, des del nostre cor, si estem decidits a estimar la nostra llibertat. Ens hem d'abandonar a les seves mans i de deb, a estimar tal com Jess ha estimat? demanar-li que tingui coratge davant de les nostres febleses i Jaume Serrano i Vidal calma pels pocs progressos espirituals. Consiliari dioces de Barcelona i interdioces d'Andorra, b) Ajudar la Mare de Du. La feina de Maria s salvar els seus Catalunya i Balears Sabem realment qu s ser dona? Crec que en la majoria dels casos el que s que fem s assurnir que som dones, per no reflexionem prou sobre qu vol dir exercir de dona. Simireni alnostre voltantveurem que, tot i la llibertat aparent de qu gaudim, la nostra valoraci com a persona queda encara menystinguda. La dona s, moltes vegades, el que la societat n'ha fet, i la societat s iriarcada_ ment masculina i aix fa que la dona no hagi obtingut, encara, el reconeixement de tots els seus yalors. Abdul Baha, mstic oriental, diu: L'espcie humana t dues ales, ima masculina i l'altra feitienina, i no podr emprendre el vol mentre totes dues ales no siguin parallelament desplegades. Es cert que s'ha fet cam cap al reconeixement del paper de la dona dins la vida de cada dia. Cada vegada la seva presncia s ms evident: teim govern paritari, teim dones en llocs decisius, estem presents en el mn de la cultura, de la cincia... Per, nosaltres, les dones, som conscients del nostre paper? Ja el Concili Vatic n convocava les dones, totes, creients i no creients, a la tasca d'humanitzaci de la nostra societat. Per aconseguir-ho ha d|e tenir n dileg amb l'home i, sobretot per a nosaltres cristians, amb Du, per, airtb el Du origen de tot, que ha situat la dona igual que l'home en una perspectiva de reciprocitat. La dona no s una cosa, una natura, un objecte, no ens poden definir per la nostra funci, per la nostra naturalesa o pel nostre dest. Hem de caminar al costat de l'home i establir aquest dileg necessari que ens colloca en el punt de vista de la llibertat conscient i volguda.

MAJ.OMCA
Convivncia d'animadors a Binissalem
El 17 de novembre va tenir Hoc a Binissalem una convivncia d'animadors.' El temps gris i plujs no va desanimar les prop de 50 persones que, illusionades i arrib inters de fer feina, van comenar la jornada. Els va donar la benvinguda el nostre president, Pere Garau, i, seguidament van prendre la paraula el consiliari dioces, Mn. Pau Oliver, el secretari, Alberto Bazn, i, de l'equip de formaci, Isabel Janer, que van presentar els segents punts de reflexi: acceptar la nostra reaUtat de majors; s un honor ser major; som Vida Creixent, un moviment viu i en marxa. Tot aix acompanyat de manera grfica amb un muntatge audiovisual. Es-va repartir un qestionari que van anar responent els grups amb gran encert i precisi. L'Eucaristia concelebrada la va presidir el viceconsiliari, Mn. Miquel Mulet. En alegre companyonia hi hagu el dinar i tot seguit un interessant canvi d'impressions, projectes de futur i informacions.

Reflexi i pregria
Els dies 15 i 22 de mar, durant el temps de Quaresma, el moviment cristi de Vida Creixent va celebrar a les cases d'espiritualitat de Son Roca i Pina unes jornades de gent serena, refiexiva, de maduresa i d'assossec, de parlar a Du i d'escoltarlo, de compartir i de ser part, obertes a tots els jubUats i persones majors. L'espiritualitatd'acceptar, reconixer les prpies , limitacions i que tots som tils al marge de l'edat van ser els tres punts principals del tema que va desenvolupar, de manera interessant i amena, el consiliari dioces, Mn. Pau Oliver. Al final del tema hi va haver l'exposici del Santssim Sagrament i una pregria silenciosa i personal. Seguidament es va renovar el sagrament de la Confirmaci que es va rebre al seu dia assumint-ne la responsabilitat per reviure'l i conviure'l.

La pregria va ser silenciosa i mlt personal.

L' acte senzill per molt viscut va acabar amb la imposici.de mans. Desprs del dinar fraternal, es va repartir una enquesta que va ser contestada pels diferents grups. Foren molt interessants les aportacions en la posada en com. Com a conclusi de la jornada es va celebrarl'Eucaristia, en la qual van participar tots els assistents. Han estat dues jornades de gran profit.

Montserrat Fonoll
Parrquia de Sant Isidor

Nova lnia regular directa, sense transbord.

MMmlSmmelS^Mlm
09h00 Barcelona Est; Autobusos Sants !09h30 Barcelona" Est. AutBusos Nord 11hOO Girona - Est. Autobusos 11 h45 Figueres - Est. de Autobusos [iMmm :

&m) 38. 35.

mseldmmff 65. 60.

;;' I

Informaci i reserves \ \

\(nM(^(mml^Mm3mm3SMm(Mm.mMm.mM.^^ i7h00 Lourdes. Est. de ferrocarril ^

Possibilitat de contractar sols el transport 0 tamb l'hotel Bus + hotel** habitaci doble MP Cntric. Des de 104 per persona i nit.

93 402 69 36-93 490 40 00

o a la seva agncia de viatges

euR^Kines
GC16MD ^ V I A i E S

Som gaireb a totes les llars

s del tot segur que a la seva llar, com a la de milers i milers de famlies, hi ha installat-algun producte Roca. Al llarg de ms de 75. anys, _ el nostre objectiu constant ha estat augmentar la qualitat de vida proporcionant comfort i benestar mxim, a tots els gustos i necessitats.

Aix ens obliga a millorar all que moltes vegades sembla immillorable. Conegui les novetats de Roca. Hem aconseguit aplegar els ltims avenos tecnolgics amb el disseny ms actual.

CAMBRES DE BANY AIRE CONDICIONAT CALEFACCI . CERAMICA

* t

2 8 CATALUNYA^I CRISTIANA

volem fiat

2 7 . maig. 2004

La natura: font de vida i de salut

El Centre d'Estudis Naturistes ajuda a conixer tot el que la natura ens pot oferir per millorar la nostra qualitat de vida
Ens trobem immersos en la societat de consum, i cuinem alguna cosa congelada, engeguem la tele on aconseguir la nostra realitzaci personal passa i prenem aquell mdicament per conciliar el son. moltes vegades per l'obtenci i la possessi Els naturistes denuncien que la forma de vida d'articles materials i on el nostre ritme de vida s del mn occidental va contra natura en mltes excessivament accelerat. No tenim temps, per ocasions i ells han optat per seguir els dictats aix, la major part de la setmana arribem a casa de la natura.
oltes vegades quan parlem de naturistes noms pensem en gent que fa nudisme a les platges. Per les persones que s'adhereixen al naturisme.s'adhereixen a tota una filosofia o forma de vida que es basa en l'amor a la natura i que Segueix les normes de conducta que del seu estudi se'n desprenen. Aix ens ho ha transms el president del Centre d'Estudis Naturistes, Oriol vila Montes: Nosaltres entenem qu la finahtat de l'home no s competir amb els altres, tal com exigeix la societat actual, sin ser feli individualment. Aix representa tenir confiana en la natura i en Du. Deixar-se abandonar en la confiana que la Providncia s amb nosaltres. La persona naturista cerca ser autosuficient en la natura i compar tir aquesta autosuficincia amb altres persones, ser lliure i respectuosa amb tot all que l'envolta. No menyspreen all que aporta l'urbs, el progrs de la civilitzaci, per s que cal humanitzar i naturalitzar la vida: ms zones verdes, transports pblics no contaminants, s d'energies renovables, reciclatge exhaustiu, etc. Nosaltres voldrem reduir el cohsumisme, que la gent estalvi energia, matries primeres, tot all que ara malbaratem..., segons assegura Oriol vila. Comenta que la forma de vida naturista es regeix per la senzillesa i l'austeritat; menyspreen els luxes i els elements superflus. La font de salut i de benestar en una persona naturista sn els elements naturals no contaminats, s a dir, sol, aigua, aire, terra i vegetals. Si' aquesta actitud s'interromp amb activitats antinaturals i molt prpies de l'actual societat de con-

som a temps de. rectificar recorrent a la medicina natural o naturopatia. Amb aquestes paraules ens ho explicava el president del Centre: La medicina natural s l'art i la cincia de la conservaci i de la recuperaci de la salut mitjanant l's dels recursos que la natura posa al nostre abast, per deixar que actu lliurement l'energia guaridora. La natura s exemple clar d'equilibri i de regularitat. Aquestes mateixes qualitats sn les que es requereixen per conservar i recuperar la salut fsica i mental. La nutrici de tots els ssers vius s on amb ms evidncia es posa en relleu la gran importncia que tenen l'equilibri i la regularitat. Una nutrici desequilibrada o irregular produeix en primer lloc man. cances, i per tant prdua de la salut. El cos ho acusa mitjanant senyals fora clars i coneguts, per en solem fer cas oms fins que es declara la malaltia. s en aquest moment quan molsumcomd ^^"NauHstes. tes persones recorren a Oriol vila cercant un remei als seus probletabac, l'alcochol, el caf, l'estrs o els pats ingents, aleshores apareixen els mes: Jo oriento el qui recorre a mi. Quan avisos que ens envia el cos perqu canvi- truca una persona ainb un problema jo li em la manera de viure (dolor, malestar, recomano el metge que considero ms restrenyiment, febre, vmits, niarejos, adient. Som una entitat sense nim de lucre, amb afany de servei per als qui ho obesitat, dispnea, estrs.'..). necessitin. Per per combatre la malaltia, des del La natura com a remei dels Centre d'Estudis Naturals, sn clars: s nostres mals indispensable esbrinar-ne la causa mitHavent rebut ja seriosos avisos de la janant l'ajuda d'un professional experinatura, els naturistes defensen que encara mentat, i naturalment no repetir l'error, i

sobretot, canviar de conducta. s totalment incorrecta la idea que s possible persistir en errors de conducci del nostre cos i pretendre compensar-los o atenuarlos amb productes aliens a la natura i a les seves regles de conducta. La natura sempre passa factura quan la intentem burlar. La medicinanatural, preventiva en principi, disposa d'una gran diversitat de tcniques que podem emprar ms o menys conjuntament segons les necessitats i les condicions ide pacient: diettica natural, dejuniterpia, fitoterpia (amb plantes), aromaterpia (olis essencials), hidroterpia (aigua), heliterpia (sol), geoterpia (terra), massatges, reflexoterpia (massatge a les extremitats del nostre cos), gemiiioterpia (pedres), orinoterpia (orinahimiana), iridologia (iris de l'ull hum), etc. El principi bsic de la medicina natural s que l'sser huin, cos, ment i esperit, interactius i interdependents, s capa de mantenir i de recuperar la seva normalitat funcional si no posem traves al fluir espontani i normal de la seva energia, que justament rep de la natura no contaminada i de l'entorn saludable. Al Centre d'Estudis Naturistes no nicament orienten els qui cerquen un especialista en medicina natural, sin que ofereixen classes gratutes sobre diverses matries com per exemple: alimentaci i rendiment intellectual, bioconstrucci, sensualitat i sexualitat, sistema endocr i plantes medicinals, etc. A ms, es pot assistir a seminaris especialitzats amb l'acreditaci corresponent, conferncies i fer cursos a distncia. Disposen d'una borsa de treball i d'una hemeroteca on consultar prop de 40 ttols. Com a activitats en contacte amb la natura s'organitzen excursions i senderisme els diumenges i festius. A part de tot el que ofereixen, tamb necessiten la collaboraci de persones voluntries per dur a terme la seva tasca. Agraeixen l'ajuda flexible i lliure de persones voluntries de qualsevol edat que vulguin aprofundir i propagar la vida sana i la medicina natural.

Consuelo Chaves Mejuto

CENTRE D'ESTUDIS NATURISTES

C/ MALLORCA, 257 1R 1A

08008 BARCELONA TEL. 934 877 349 www.lasguias.org

I Generalitat de Catalunya, iUis Departannent de Benestar i Famlia institut Catal delVoiuntariat

xarxa ne
Espai obert, i
compartit Irebalf en xarxa, punt de trobada Gran porta d'entrada als mbits associatius

XARXA ASSOCIATIVA I DE VOLUNTARIAT DE CATALUNYA C

informaci, coneixements. reflexi...

'
Per a ms Informaci

Persones i entitats

cdutaiiaiHi oi2r teneld

wvvw.voluntariat.org

27. maig .'2004

CATALUNYA^ CRISTIANA

29

La veu del metge

La relaci metge-pacient (25)

que t a causa de la seva malaltia, visqui la incertesa que produeix recrear cada cop una relaci de lliuranent amb un metge nou. La lgica de la manca de temps. Amb gurdies en grup, segones opinions exla manera ms segura i rpida possible. els anys, l'accs de la majoria de la pertes, exploracions de confirmaci, Tan sols aix s'entn que, malgrat fer poblaci als metges ha millorat moltsconsentiments informats signats pel preguntes i incitar que el malalt li explisim per, a canvi, el temps disponible pacient, histria clnica compartida..., qui qu li passa, simultniament moltes ha minvat. D'una medicina basada en per a l'hora de signar o a l'hora de vegades l'interrompi i canvi de tema. l'entrevista familiar i en l'exploraci l'error, el metge est sol amb la seva No s conversar el que necessita, sin manual, s'ha passat a una medicina responsabilitat. investigar. basada en l'episodi puntual, la disperLa lgica de la formaci permanent. ' La lgica dels recursos limitats. Si amb si de la informaci del el menjar i amb l'aigua, , -^ , pacient i ls exploracidesprs de gaireb 5.000 ons sofisticades. En anys, no hem sabut fer aquest procs histric, que totes les persones disels metges no han sabut posin del mnim saludaestablir un temps mnim ble, no s estrany que amb d'actuaci i moltes vela medicina encara estigades el dret a la noguem ms endarrerits. interrupci. Demicaeri L'administraci raonable mica, el model de gesti dels recursos de diagnsha saturat les consultes tic, hospitalitzaci i tracmdiques i ha establert tament ^ u n somni encaagendes minutades indera a bona part del mn pendents de la comples una tasca que est inxitat del diagnstic. En closa en totes les decisiun sistema aix, els pacions mdiques individuals. ents complexos se sen La lgica del dubte. Les ten com si portessin un malalties es comporten cotxe molt brut al tnel sovint com a entitats que derentatge: surtperl'ases mouen d'amagatotis i secat, per no est acaque ocasionalment engaMetges i pacients lluiten, bra a bra, contra la malaltia i intenten bat. Per al metge; s la nyen i traeixen els qui les fer-ho cada cop ms b. causa ms potent de volen illuminar. Cal busl'epidmia de desesperana professiocar amb perseverana els signes diagDes de fa unes dcades, tot i que un nal que s'est installant en els sistemes nstics i no deixar-se enganyar per les metge es dediqui a una part ben concreta d'assistncia de tots lspasos, ats que aparences. Per no sempre guanyen els de la seva especialitat, a un tipus molt no tan sols s el ms capa per reconimetges. Tothom sap que demqualsevol determinat de malalts, probablement el xer els riscos d'una atenci incompleta, es pot equivocar. saber mdic en aquella reduda rea sin que consta com a responsable d'haavanci ms rpidarrient que no pas la La lgica del recomanat. L'actuaci del ver-la fet. seva capacitat d'aprendre. En aquest metge est basada en la percepci lliure^ En resum, pacients i metges sn perpermanent retard insalvable, els metges i en l'eficcia de l'hbit diari. s aix sones lgiques als quals en una situadediquen gran part del seu temps, del que, quan li recomanen un pacient i ci de malaltia la vida els uneix per seu lleure i dels seus ingressos a dismiconseqentment el tracta de manera ms tomar-los la salut. s important que tots nuir-lo, en detriment de la seva vida propera, pot passar que no segueixi la dos coneguin com s la vida de la persona personal i familiar. rutina diria i no pensi en totes les opcique tenen al'davant i que, desprs de la ' La lgica de la feina distribuda. En la ons de diagnstic. salutaci, spiguen que en realitat totes humilitat de ho dominar-ho tot, molts La lgica de la soledat. Malgrat les dues lluiten, bra a bra, contra la malalequips mdics es distribueixen la lluita aparences de corporativisme, en el motia. Aix, de bona fe, es du a terme des de contra la malaltia per rees, i consement de diagnosticar i tractar les persofa centenars d'anys i intenten fer-ho cada qentment el pacient passa d'un metge nes, els metges firmen en la soledat. cop ms b. ' a un altre, segons l'evoluci de la malalNoves eines de treball en grup s'han tia. Aix, queha estat una soluci adient anat incorporant a la prctica mdica Dr. Ferran L. Tognetta davant de la complexitat de les malaltiresponsable: sessions clniques o de re(22324fta@comb.es) es , pot ser un desavantatge per al pacient Membre de la Juma Consultiva de l'Acadmia visi de casos, comits de biotica o de que, en una situaci d'indefensi com la guies clniques, consultors de suport. de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears

Metges i I
D'en que existeix la histria, se sap que en una situaci de malaltia hi ha persones que, en lloc de compadir-se o d'abatre's, se situen davant del problema de salut i intenten resoldre'l. Aquesta actitud interna, nascuda qui sap on de la psique, es dna a totes les civilitzacions i a totes les poques. Fer alguna cosa requereix una certa anlisi de la situaci i una acceptaci per part del malalt i de la seva famlia. El rol de metge, al llarg dels segles, s, d'una banda, una crulla de camins entre l'art i la cincia i, de l'altra, entre.la vocaci i la professi. En aquestes coor.denades s'han situat cadascun dels metges que hi ha hagut al mn. Ben mirat, els metges assistencials es troben en una posici molt incerta, enfrontats als estratagemes de les malalties, lluiten amb ajuda dels fenmens biolgics i psicolgics, i busquen la guarici dels smptomes i l'agrament del pacient. Eh una situaci assistencial, tota aquesta realitat canvia i el pacient pateix un canvi de percepci, derivat del grau de vulnerabilitat que li produeix la malaltia i projecta sobre el seu metge un nou personatge, sintetitzat entre les seves creences

Rl

rol de metge, al llarg dels segles, s, d'una banda, una crulla de camins entre l'art i la cincia i, de l'altra, entre la vocaci i la professi

ms pregones i l'art que el metge exposa en desenvolupar la seva feina. Aquesta projecci del pacient pot no enllaar correctament amb la manera de fer del metge. El rol de metge t uns marges i unes sendes que es coneixen quan es viuen. Itineraris de consulta del metge La lgica del diagnstic. El metge basa la seva cincia a discriminar la informaci que li permet arribar al diagnstic de

El GEC envia ajut per als nens del carrer del Paraguai
BARCELONA. Un contenidor amb ajut humanitari enviat pel Grup d'Entitats Catalanes (GEC) de la Famlia va sortir recentment del port de Barcelona en el vaixell Rodin amb destinaci al Paraguay. L'ajut va dirigit a la Llar Don Bosco, un centre d'acollida i de formaci de nens i joves del carrer d'entre 8 i 18 anys creat pels salesians, que est situat a Lambar, poblaci limtrofa amb Asuncin, la capital del Paraguay. Aquest s el primer enviament del GEC cap al Paraguay i se suma a les accions que s'han desenvolupat en els darrers anys a diversos orfenats i famlies pobres d'Ucrana. El contenidor porta material escolar, medicaments, joguines, uns quants aliments en conserva, material informtic i fins i tot un piano per a una orquestra que s'est creant en aquell centre d'acollida de nens del carrer. El GEC ha rebut la collaboraci de la Fundaci Verge de la Gleva i de la parrquia de Sant Joan Bosco de Barcelona, aix com de diferents collegis i empreses. (C.C.) .

a
D

Angelets negres
Hola, amics! Fa fora anys irrompia en l panorama musical un cantantcubanomenatAntonioMachn. Aquest cantant va tenir la feli idea d'entonar una melodia en la qual una estrofa deia aix: Siempre que pintas iglesias, pintas angelitos bellos, per nunca te acordaste de pintar un ngel negro. Aquesta can va ser un boom i des de llavors es poden veure, en algunes pintures, angelets negres. Diuen que els infants sn ngels per la seva innocncia i bondat. Recordem les trgiques massacres comeses l ' I l - S a Nova York i l'I 1-M a Madrid o les nombroses i sagnants guerres que flagellen de manera peridica la humanitat. Quants infants han mort a conseqncia de la violncia o d'altres causes? Pensem-hi. Seria un bon homenatge recordar-los en una can o en una pintura. No oblidem que ells sn els angelets de Du.

M M

01 "D
VI VI

co

Q. O

Ceclia Arans Mallot

30

CATALUNYA+= CRISTIANA

27. maig. 2004

, - _

cuItura
, ,

Cada cop hi ha menys cristians compromesos en poltica

Salvador Sunyer, guanyador del Xli Certamen de narrativa breu Esglsia Viva
Amb l'obra Ocell sense gbia, Salvador Sunyer ha estat el guanyador del XII Certamen de narrativa breu Esglsia Viva (Memorial Josep Maria Pont), que convoca cada any el Departament de Rdio de Mitjans de
Sr. Sunyer, el seu llibre Ocell sense gbia tracta sobre la soledat en la vellesa. s aquest el problema principal quan arribem a una edat avanada? S. La soledat en les persones grans s un problema qu s'agreuja quan han d'abandonar casa seva, i els records que han anat formant la seva vida, per anar a viure a una residncia de la tercera edat, En qu ha de canviar la societat? La societat ha de fer un esfor per canviar la seva mentalitat. Hem de pensar que els vells no sobren, que no els podem recloure perqu ja no serveixen. s jiist que no es moguin del lloc on han viscut sempre, del seu entom familiar i afectiu. ^La mort i la seva preparaci s un altre dels temes que tracta en la seva obra. Com s possible mantenir l'esperana davant de l'arribada de la mort? ^La mort, per a un cristi, s plena

Comunicaci del bisbat de Girona. L'obra ser narrada radiofonicament el mes de juny per l'Agrupaci de Teatre Estil de Salt en el programa Esglsia Viva, dirigit per igel Roidrguez Vilagran.

=^ Nascut a Salt, Salvador Sunyer i Aymerich va ser senador entre el 1977 i e l l 978, diputat al Parlament de Catalunya del 1980 al 1984 i alcalde de Salt del 1983 al 1992. Va publicar les seves memries Pany 2002 i el seu darrer llibre, Jess, el Natzar, va ser editat l'any passat. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi. ^

d'amor i d'esperana. s una vida millor en uni amb Du Pare, Du Fill i Du Esperit Sant. D'EU rebem la fora per vncer la por. s un present que Du ens fa. Vivim en una societat que ha anat perdent o oblidant els principis, sobretot la manca de fe, la qual cosa ha contribut en els joves a aquest buit de valors. Vost ha participat activament en poltica i ha sabut compaginar-ho amb les seves creences cristianes. s

Sahrador Sunyer.

possible unir poltica fe? ^He estat senador, diputat al Parlament de Catalunya i alcalde de Salt. La

meva carrera poltica ha anat a l'inrevs: de ms a menys. Personalment, no m'he sentit iilcmode en poltica; no he rebut ni bromes ni comentaris pel fet de ser cristi. A l'hora d'influir en una llei, he estat escoltat, per les lleis les aproven les majories i els poitics voten seguint l'obedincia al grup a qu pertanyen. Alguns, fins i tot, han hagut de votar en contra de la seva conscincia." Cada cop hi ha menys cristians compromesos en poltica. Cal reconixer qu el cristi est en un mbit que no s el seu, per ha de treballar, ha de sembrar. ^Aquests dies sentim i llegim a la premsa que la religi ha de mantenirse en i'esfera d'all ntim i persopal. Quina s la seva opini? Crec que els governs han de governar per a tothom, ja que les lleis s'han d'adrear a tots els ciutadans. L'esperit religis s una cosa ntima. Tenim dret a expressar-ho, per hi ha vegades que les manifestacions pbliques, en massa, sn ms un espectacle que una manifestaci de les creences religioses. La religi s un cam de minories. Em sento identificat amb el pensament del cardenal Tarancn i amb el criteri de la Conferncia Episcopal Tarraconense. ^s important la tasca dels laics? ^El laic fa un treball molt important, tant si el fa a la parrquia com a l'ajuntament. Ha de contribuir a sensibilitzar l'administraci perqu vetlli i atengui les necessitats del poble.

Merche Gins

La rdio amable
Freqncies
90.1 91.3 93.7 96.8 100.6 103.4 106.6
mpric^iaf

Tortosa Vic Catalunya central Garraf Tarragona Girona Barcelona

91.5 104.4 105.0 107.5

Lleida La Cerdanya La Seu d'Urgell Andorra

rdio ^ estel

27. maig. 2004

i^mra

CATALUNYA+= CRISTIANA 3 1

L'Esglsia i la societat catalana

La terra i la llavor
L'Csqlsia catalana a l'inici dei mHenni Armand Puig led.)

s un dels temes que s'analitza en el llibre La terra i la llavor. L'Esglsia catalana a l'inici del millenni
BARCELONA. El 20 d'abril passat va tenir lloc a la seu de la Fundaci Enciclopdia Catalana la presentaci del llibre La terra i la llavor. L'Esglsia catalana a l'inici del millenni, publicat per Edicions Proa. Parlem amb dos dels autors del llibre: Mn. Jordi Orobitg, rector del Seminari de Solsona i del Seminari Major Interdioces de Catalunya, i Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona.
Portada del llibre.

inou cristians i cristianes de Catalunyaentre preveres, religiosos i laics^, sensibles al present i al futur de* l'Esglsia catlica a casa nostra, han treballat durant quatre anys en aquest llibre, que analitza la societat catalana, postmodema i plural, i la manera com la pot fecundaria llavor de l'Evangeli. El volum s fruit dels diferents punts de vista dels autors, que procedeixen de les vuit dicesis catalanes. Es tracta d'un conjunt fora heterogeni que inclou telegs, biblistes, filsofs, periodistes, metges, etc. Quan l'estiu del 1998, convocats per Mn. Armand Puig, a la Selva del Camp, vam ,trobar-nos un conjunt de persones d'una franja d'edat ms o menys similar, amb diversitat de procedncies i d'implicacions ciesials, amb la clara intenci, aix s, de compartir les nostres reflexions evanglic; l'ecumenisme i el dileg, indisobre la societat en qu vivem i sobre cats pel Vatic II com a carh de la pau i la l'Esglsia servidora de la Bona Nova que collaboraci entre religions, i els fonacal anunciar a aquesta societat, no hi havia ments de l'espiritualitat de la Comunitat cap pretensi de fer un llibre, explica de Sant Egidi travessen les planes que he Mn. Jordi Orobitg. I afegeix tot seguit: escrit. Va ser ms endavant quan v^n comenPer la seva banda, Mn. Jordi Orobitg ar a albirar el calat de les reflexions i del tamb va participar en l'elaboraci de dos treball que realitzvem que, amb humil ' captols del llibre: L'Esglsia que comuvoluntat de servei, es va pensar a recollir- nica l'Evangeli i Les vuit dicesis catalaho tot en un llibre. nes. Sn aspectes tractats en el Concili Trobar-se capellans, religiosos i laics Provincial Tarraconense del 1995 i que per reflexionar sobre l'Esglsia catalana val la pena continuar aprofundint; alguns era una oportunitat per enriquir-se, refle- del quals sn d'aplicaci urgent, puntuxionar junts. Ms que el pensament de fer alitza. Segons Mn. Orobitg, el llibre La un llibre, hi havia una curiositat de coni- terra i la llavor. L'Esglsia catalana a xer 1' altre, unes ganes de donar a conixer l'inici del millenni va adreat a totes aquelles persones les prpies impressique, en actitud de reons. Al cap i a la fi, ens cerca sincera de cor, vam trobar un grup llibre v cerquin una mirada amb la passi comuna adreat a totes esperanada sobre el de llegir els signes dels nostre mn i el sentit temps a l'inici del nou aquelles persones que la fe ofereix. Cersegle per comunicar que cerquin una tament que el creient l'Evangeli la llamirada esperanada hi trobar aspectes vor a la nostra terque el no creient potra, comenta Jaume sobre el nostre ser no copsar, per Castro. mn tots dos hi poden troSegons el rector del bar all que els ajudi a estimar ms la Seminari Major Interdioces de Catalunya, en el moment que s planteja la possibi- nostra terra, la nostra gent. D'aquesta litat de publicaci, s'accentua l'exigncia manera, des del respecte i el dileg, es de l metodologia iniciada: treball inter- podr avanar cap a una societat ms disciplinari i en equip. La redacci dels humana i ms fraterna que, fecundada per apartats es confia a persones determina- la llavor de la Bona Nova, sigui casa pairal des. Aquesta primera redacci s presen- on tothom pugui viure-hi amb la dignitat tada al grup, es recullen els suggeriments de fill de Du; i s'encomana a un responsable la redacci final de cada apartat, que esdev, per tant, Comunicar la bona notcia el fruit d'un treball en equip i consensuat, i no la mera juxtaposici d'articles. Les El rector del Seminari de Solsona conconclusions en cadascuna de les parts tam- sider que no podem oblidar dos esdeveb van ser consensuades. Cal assenyalar niments que sn com el tel de fons de la tant el treball de Mn. Armand Puig com motivaci inicial de la trobada del nostre

da a la fe (la llavor) i a la instituci servidora de la fe cristiana que s l'Esglsia. Molta gent es pot preguntar si l'Esglsia ha d'anunciar l'Evangeli d'una manera diferent en aquest tercer millenni o si encara s, vlida la manera com ho ha fet, :ae3 , fiis ara. Sant Francesc diu el responsable de la Comunitat de del P. Agust Bortell, carmelita, Sant Egidi a Barcelona volia en aquestes fases de coordinacomunicar un Evangeli "sense ci i de redacci final. afegits". Cada generaci ha d'individuar-ne els seus: protagonisPer una societat ms mes, moralismes, ideologies, sucfraterna cedanis... L'Evangeli de Jess provoca estupor i compassi: s Jaume Castro s.autor del el que s'esdevenia vora el llac de captol Una presncia evangliGalilea. El desafiament ho sn ca i coautor, juntament amb Mn. Mn. Jordi Orobitg, Jaume Castro i Mn. Armand Puig, artfex els programes, les tcniques o les Josep Llus Arn, Mn. Jaume de l'edici del llibre. interpretacions, sin ser "bona Fontbona, P. Agust Borrell i notcia" per als homes i les dones d'avui. Gm. Emili Tur, del captol Una forma collectiu: la celebraci del Concili Prode vida evanglica. Comuniquem all vincial Tartaconense i els reptes que sobre Jaume Castro pensa que obrir cada dia que vivim i crec'que l'aportaci ms gran la societat i l'evangelitzaci d'aquesta so- "el Llibre" de les Escriptures i ser com que es pot fer en una reflexi com la que cietat ens plantejvem en el tombant d'un deia Joan XXIII "Esglsia de tots i se'ns proposava s la que neix de la vida, nou millenni. Per aiix, el llibre est particularment dels pobres" segurament assenyala. El responsable de la Comunitat dividit en dues parts, que es reflecteix en ens ajuda a trobar el cam. Creure veritade Sant Egidi a Barcelona afirma el se- el ttol: La terra i la llavor. Mn. Orobitg blement que Jess ha ressuscitat d'entre gent: La pregria, com a element essen- .especifica que una primera part est de- els morts i ens espera a Gali|ea perqu cial; la solidaritat als pobres, viscuda com dicada a la societat (la terra) per entendre- ressuscitem amb ell en la vida de cada dia a servei voluntari i gratut en l'esperit la i estimar-la millor i una segona, dedica- i en la vida del mn>>. (M.A.C.)

P'

El cavall Selva
Sc fora lluny del mundanal soroll on contemplo, amb eufria, uns dotze cavalls que els meus amics tenen la sort de tenir en una finca gran i extensa situada al Girons, on em conviden molt sovint. El cavall, ja sigui com a animal de tir i d'ajuda en les feines agrcoles (cada vegada menys) o per muntar, s molt til, ja que eris acompanya des de fa milers d'anys. Des del punt de vista culinari s bastant minoritari, encara que la seva carn, de gust una miqueta dol, s molt nutritiva, i s molt rica en ferro i ms magra que la de bou, a ms de tenir moltes protenes. s un dels animals als quals agrada menjar sa i b. Selva, el cavall que normalment munto, em mira com dient-me: Tens ra, per a mi no te'm mengis. No et preocupis per mi, amic cavall, li dic en veu alta.

ESCOLA DE CUINA JOAN ViLLAR c/ Emili Botey, 5, local 2 - 08400 Granollers Tots els interessats a adquirir el seu llibre Aprn amb.mi truqueu al tel. 938 793 402.
[L,

3 2

CATALUNYA+= CRISTIANA

i^m ra

27. maig. 2004

Llibre sobre Joan Pau II i la pau

BARCELONA. horrors de la guerra- ha reL'Institutltalide Culpetit moltes vegades: tura de Barcelona va Mai ms.la guerra! El presentar el 13 de maig periodista va insistir com passat un llibre sobre Joan Pau n ha intervingut Joan Pau II i la pau. en tots els conflictes blLapaz del Papa Wojlics dels darrers anys i ha tyla va ser presentat fet servir-la diplomcia vapel mateix autor, Anticana per evitar la guerra. drea Tomielli, i per L'autor del llibre va Piero Schiavazzi, afirmar que el Papa ha inperiodista vaticanisventat la doctrina de la ta,juntamentambel ingerncia humanitria. cnsol d'Itlia,. Durant l'acte, tainb es va Franco Giordano. presentar Joan Pau 11 com Hi van assistir, enel Pontfex que ha mirat ms tre altres personaenll, al qual cal escoltar per litats. Mns. Josep salvar la humanitat. La guerPortada del llibre, ngel Saiz, bisbe auxiliar de Bar ra s una aventura sense recelona; P. Bemab Dalmau, sotsprior de tom, ha dit el Sant Pare. Per acabar, es va Montserrat, i P. Ignasi Fosas, secretari de presentar el vdeo Dona nobispace (Dol'abat de Montserrat. neu-nos la pau), obra de Piero SchiavaAndrea Tomielli va glossar lafigurade zzi. Es tracta d'un reportatge magnfic sense veu en off, noms amb msica, ori es Joan Pau II des de la seva preocupaci per repassa la vida de Joan Pau 11 en trenta la pau al mn. Tomielli v recordar que el segons d'imatges per cada any de pontifiSant Pare el qual pertany a la generaci cat. que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial i que ha conegut de prop els

Tocats per rorgue

IVIontserrat prepara el XIi Curset per a organistes d'Esglsia
MONTSERRAT. L'orgue s l'instrument predilecte de la litrgia catlica. Sense excloure altres possibilitats, la msica nascuda de tubs d'orgue ha esdevingut al llarg dels segles l'acompanyant ideal de les celebracions d'Esglsia. En els ltims anys, desprs d'una certa prdua de protagonisme, una revifalla sembla haver tornat a donar a l'orgue la importncia que tenia. En aquest context tan engrescador, des de fa ms d'una dcada, l'arquebisbat de. Barcelona organitza un curset per a organistes d'Esglsia. Enguany tindr lloc a Montserrat del 23 al 28 d'agost.
Durant el mes d'agost Montserrat es convertir en la capital nacional de la msica sacra. Tenen lloc a l'abadia diversos cursets per a animadors de cants, que s'acostumen a tancar amb unes jornades dedicades especialment als organistes. Del 23 al 28 d'agost tindr lloc el XII Curset per a organistes d'Esglsia, organitzat per 1' arquebisbat de B arcelona en col laboraci amb el monestir de Montserrat. Duraiit cinc dies totes aquelles persones avesades a acompanyar amb l'orgue les celebracions litrgiques tenen la possibilitat d'aprofundir en el coneixement de l'orgue, tant a nivell teric com prctic, de la m d'alguns dels organistes ms rellevants del pas: Joan Casils, Domnec Cols, Francesc Farrs , Ramon Oranias, Pere Pags, L'orgue s l'intrument propi de la litrgia Odil M. Planas, Catalina Tercatlica. rats, Josep M. Vivancos, Cebri Pifarr, Llus M. Miralvs. dia i amb algunes activitats culturals Aquestes jornades van comenar fa complementries. s costum tamb que ms d'una dcada, impulsades en gran un dels dies es faci una petita excursi part per Mn. Josep Urdeix, delegat de per visitar in situ uns quants dels rgans Pastoral Sacramental i Litrgia de l'ar- emblemtics del pas. Durant el curs, per quebisbat de Barcelona. L'objectiu era facilitar un.aprenentatge ms personalitdonar elements per millorar les aptituds zat, els assistents es dividiran per nivells, musicals i en concret l'acompanyament i formaran grups petits de tres o quatre organstic de les celebracions d'Esgl- persones. sia. Aquesta necessitat esdev ara ms Les inscripcions per participar n el vigent que mai, atesa la revifalla que la XII Curset per a organistes d'Esglsia cultura del'orgue est tenintaCatalunya. les places del qual sn limitades sn El temari del curset, que va des de la obertes fins al 30 de juny. Per inscriure's teoria i prctica de l'acompanyament noms cal trucar al tel. 626 924 414 o musical fins al coneixement i utilitzaci escriureal'apartatd correus 152-08348 de l'orgue o la literatura organstica, Cabrils. combinar les classes amb l'assistncia Samuel Gutirrez a les celebracions litrgiques de l'aba-

S^I^

Gemma Morat

Monogrfic de la revista Trpodos sobre i'l 1-iVI

BARCELONA. La revista acadmica de la Facultat de Comunicaci Blanquema de la Universitat Ramon Llull, Trpodos, ha dedicat un nmero especial monogrfic a analitzar des del punt de vista poltic i comunicatiu els atemptats de 1' 11 de mar a Madrid i els dies posteriors fins a la jornada electoral del 14 de mar. (C.C.)
P
c m I ' I czn tzzj i
I f""'*"'t f'vvv'&"'i r''f^'-"\i ] I trr-n t~ri r"-1 r."-:'ri ri-'.T-.l d l D [.'...-.^-..'1 I

INGREDIENTS:

'.(.vi,

'-^'/>'

I I:

PREPARACI: D " ^
n oczD

Agafeu quatre tomquets grans i macos i, amb la punta del ganivet, traieu-los la part de dalt i buideu-los. A continuaci, farciulos per aquest ordre: primer poseu-hi uns quants brots de soja, desprs musclos de llauna, els trossts d'ou dur (la mateixa quantitat que de musclos) i, per ltim, una mica de tonyina. Tapeu parcialment aquests tomquets amb una maionesa o la qual haureu afegit unes quantes anxoves i la polpa del tomquet tot ben picot amb el morter.

Publiquen e n itali un estudi del P. Batllori sobre Ramon Llull

ROMA. La principal obra sobre Ramon Llull que circula a Itlia s del P. Miquel Batllori (1909-2003), jesuta catal i historiador eminent. // LulUsmo in Itlia. Tentativo di sintesi (El lullisme a Itlia.. Intent de sntesi) ja existia encatal i castell, i els estudiosos Francesco Santi i Michaela Pereira l'han actualitzat i tradut a l'itali. La traducci ha anat a crrec de Francisco Jos Daz Marcilla i ha estat pubhcada per la Facultat Antonianum de Roma. Segons els editors, malgrat els anys, aquest acurat estudi delP. Miquel Batllori continua sent til i necessari per conixer els desenvolupaments que el lullisme ha tingut al llarg dels segles i per anahtzar-ne la presncia a Itlia. (Miriam Dez Bosch) .
IE

P
P-i I

Si teniu algun dubte d'aquesta recepta Joan Villar us atendr al tel. 938 793 402.
1 In In I 1 I -I rrrn t^^ i 1 r^i CZZ3 CZn Cnn ' ' C=D CZU CZZ3 iE23 C ^ J=l d D 11=3 C m CI^ZI CZZS I

2 7. maig. 2004

CATALUNYA+= CRISTIANA 3 3

c-r

Testimoni de fe de grans personatges de la histria

Ens agrada comenar recordant un fet: venci deLmarqus en el cas Verdaguer, que un capell que ha deixat a casa nostra per s'hi reflecteix la seva actuaci en anys de fruit del seu ministeri pastoral el l'apostolat social de l'poca, les seves inDr. Manuel Cocina Abella, poc temps quietuds i tamb les del seu temps, a propdesprs d'arribar a Sevilla, ha assumit la sit d'un integrisme politicoreligis, o de la confiana de donar nova vida a una institu- configuraci de l'apostolat social i de la intervenci en aquest ci de vella tradici, de la jerarquia, de la que t la seu en un ediseva proximitat amb fici del palau arquebisconeguts jesutes, a Co-. bal, 1' Acadmia d'Hismillas, a Madrid o a tria Eclesistica, de la Barcelona, al seu paqual s secretari. Des lau de la Rambla. de llavors s'han celebrat cada anyi ja sn tretze edicions els La santedat als Simposis d'Histriade nostres dies l'Esglsia a Espanya i Amrica. No rarament Els treballs prepahi han estat presents o rats amb motiu del XIII hi han enviat comuniSimposi, que aquesta cacions, especialistes publicaci recull uns del nostre pas. Em ve trenta i que tenen la a la memria una aporqucditat que es demana taci que va fer sobre a especialistes,- seran el nacionalisme, vist tamb tils a un pbUc des de Catalunya, el Dr. molt ampli. Responen "Ramon Masnou, bisbe al tema de la santedat, AAV.DO. (cordiniidors: Paulino emrit de Vic, i jo mafeta tamb realitat en Casliiieda i iVhinuel ,1. Cocina teix haig d'agrair que els nostres dies i vista Abella), Testigos del siglo .v.v, en les actes d'un dels en persones que han maestros del siglo xsi. congressos hi hagi apaviscut en el segle xx, XIII Simposio de Historia de regut una petita monoper que quedar com la Iglesia en Espata y Amrica. grafia sobre l'tica de a exemple per al futur. Acadmia de Hisloria la comunicaci. Testimonis del segle xx, liesiastica, Sevilla 2003. mestres del segle xxi I en aquest simposi se' Is ha anonienat en el tamb ha passat aix, i doblement: tant per ra deJ tema estudiat ttol del volum a qu ens referim. I aix es un grapat de sants quasi contemporanis veu en les biografies de distinta extensi, nostres, dels quals, alguns de la nostra que es van presentar com ponncies, en terra, o perqu ponents originaris de taules rodones i en comunicacions. casa nostra han escrit biografies de les que s cert que tots els sants, un cop canoes publiquen. nitzats, assoleixen una projecci universal s un motiu de joia veure-hi, en l'obra, i en el llibre es fa particularmeiit esment des'd'aqu, la presncia d'Antoni Gaud, d'alguns que tenen ja aquesta aurola: el del qual s'ha ocupat Gustau Garcia Gabar- caputx Pius de Pietrelcina, Josepmaria r, arquitecte, del Departament de Bns Escriv de Balaguer, fundador de l'Opus Immobles de l'arquebisbat de Barcelona, i Dei, i la carmelita Edith Stein, si voleiii tamb la del Dr. Pere Tarrs, un metge i anomenar els del llibre per ordre d'antiguisacerdot que deixa petjada, segons l'escrit tat, i ms recentment: Meravelles de Jess, del vicepostulador de la causa, el canonge Genoveva Torres, Pere Poveda i Josep Francesc Rayents. I tamb el treball L'ale- Maria Rubio. Per dels referits en el vogria i la senzillesa: Montse Grses, d'una lum, n'hi ha uns quants ms que, de temps, professora titular d'antropologia, Montserrat ja tenen tamb universal notorietat: la mare Negre Rigol. Ha estat el Dr. Benet Badrinas, Teresa de Calcuta o el papa Joan XXIII. que va ser vicepostulador en la causa de saiit PubUcat el llibre a Andalusia a part Josepmaria Escriv de Balaguer, qui ha es- dels de coneguda dimensi universal que crit per al recuU la semblana de Mns. lvar ja hem esmentat, i dels quals uns quants van del Portillo, enginyer de camins, historiador, deixar directament la seva empremta en aquejurista i eclesistic, home de govern i de lles terres, presta bviament una atenci consell, del qual s'acaba d'incoar el procs particular a persones que hi vanrealitzarla de canonitzaci. L'esmentat autor eh ser seva tasca i hi van donar l seu testimoni. el vicepostulador. Aix, sor ngela de la Creu, un cas de Sense que vulguem expressar cap opi- devoci popular amb fervor extraordinari; ni sobre l'actualitat que pugui tenir la els dos iniciadors de la Instituci Teresiana, causa, i menys encara prevenir qualsevol Josefa Segvia i Pere Poveda, lligats pels judici, no. volem estar-nos d'esmentar la seus orgens a Jan i a Linares, respectivadel segon marqus de Comillas, don Clau- ment. dio Lpez Bru, sobre el qual fa un estudi, en'aquesta publicaci de Sevilla, el jesuta Nombroses semblances Rafael Mana Sanz de Diego, amb el ttol biogrfiques Una fe compromesa: el segon marqus de Comillas, que tindr, si ms no, l'inters Jos Miguel Perosanz, dirctor de Palad'una curiositat histrica. bviament, no- bra, ha escrit sobre Isidoro Zorzan, un ms d'esquitllentes s'alludeix a la inter- argent que va conixer l'Opus Dei en els
PAUUNO CASTAlfl>A DELGADO - 31AinEl,J. C O O S A VABELLA

anys trenta quan treballava com a enginyer a la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos, i va ser aix un dels primers seguidors del fundador. Hi surt Manuql Gonzlez que, capell primer a Huelva, va ser bisbe de Mlaga i ms tard de Palncia, i sempre evangelitzador entre els pobres, hbil catequista, promotor de devocions populars, com la de l'atencio als sagraris abandonats, i veritable pare dels seus capellans. En fa la biografia l'actual bisbe de Palncia, Rafael Palmero, que, a Barcelona, era un dels dos familiars del Dr. Marcel Gonzlez Martn. I encara altres, com Manuel Lozano Lolo, al qual presenten com la santificaci del sofriment i Manuel Siurot, de Huelva, a qui l'universal poeta de Moguer, s a dir, Juan Ramon Jimnez, va definir com el deixeble de Jess. Hi ha semblances escrites per coneguts escriptors: aix la d'Edith Stein, per Pilar Cambra, o la del pare Rubio, pel jesuta Pedr Miguel Lmet. Jos Luis Olaizola ha escrit la de Joan XXm. En alguns casos han preparat els relats persones que han tractat de prop aquests homes i dones de Du, com ara la ponncia sobre sant Josepmaria Escriv, presentada personalment

per l'actual prelat. Mns. Xavier Echevarra, que la va exposar directament al Simposi. El jesuta Ignacio Iglesias escriu sobre Pedr Arrupe i Adolfo Daz Nava sobre Manuel Garcia Nieto, que va ser director espiritual de la Universitat Pontifcia de Comillas. ' Una de les biografies de mes actualitat s la de Mns. scar A. Romero, escrita pel seu successor. Mns. Fernando Senz un sacerdot de la Prelatura de l'Opus Dei, amb el qual l'unia una gran amistat i que havia estat promogut a bisbe en aquell pas^, que descriu amb detall la jornada de convivncia que van passar junts amb altres sacerdots, dedicada a qestions pastorals i d'espiritualitat i que va ser, de fet, com una preparaci immediata al martiri.. I de les intervencions de les autoritats en. el Simposi, que recull el volum, no volem deixar d'esmentar la del cardenal Jos Saraiva Martins, prefecte de la Congregaci per a les Causes dels Sants, que ha fet anar endavant, amb l'encoratjament de Joan Pau II, els processos que han condut a la glorificaci de tantssims sants i mrtirs' i que respon a la interrogaci: Per qu l'Esglsia canonitza avui? I tampoc les paraules de clausura del nunci. Mns. Manuel Monteiro de Castro, que rebla les idees fonamentals, mentre saluda alguns dels sants i dels aleshores beats, que havien de ser prximament canonitzats. ,

Ferran Blasi i Birbe

El Cantora! de Missa Dominical

Acaba de sortir una nova edici del Cantoral de IVIissa Donfiinical en cada una de les seves tres modalitats, renovades i augmentades: , - Cantoral catal amb lletra sola, amb prop de 400 cants per a tots els moments i temps de la celebraci, i els textos de l'ordinari de la missa. - Cantoral bilinge amb lletra sola, amb tots els cants del cantoral en catal, i un bon nombre de cants tamb en castell; tamb amb l'ordinari de la missa. - Cantoral catal amb msica, amb totes les partitures dels cants catalans i dels cants d l'ordinari de la missa, i un CDROM que permet veure i escoltar els acompanyaments.

Un i m p o r t a n t i n s t r u m e n t p e r a les p a r r q u i e s i esglsies perqu les celebracions siguin m s vives i pcirticipades. I un important instrument per tenirlo a cas cada cristi, per a u n a millor vivncia del que c a n t e m a l'Eucaristia.
- Cantoral catal amb lletra sola: 5,00. Oferta: 50ex. 215,00, 100ex. 400,00 - Cantoral bilinge amb lletra sola: 6,0. Oferta: 50ex. 250,00, 100ex. 425,00 - Cantoral catal amb msica: 35,00. Si es conipren cantorals amb lletra, el preu del cantoral amb msica s de 1 ^ Per comandes, adreceu-vos a:

CENTRE b f PAST
c/ RIvadneyra, 6 , 7 . 08002 Barcelona Tel.: 933.022.235 / fax.: 933.184.218 web.: www.pl.es / mail.: cpl@cpl.es
T-

34

CATALUNYA^ CRISTIANA

l^m ra

2 7 . maig. 2004

La crtica literria d ' a q u e s t a s e t m a n a

Un heroi insignificant
Anar pel carrer, en hora punta, quan la gent s'amuntega a les voreres, i espera que el semfor doni perms per entrar a la calada. Sense por de la turba metllica que assetja, amb compte per evitar ensopegar amb la massa humana que corre per arribar a temps a l'altra banda. Heu intentat viure conscients aquest rnoment? Us heu sentit ciutadans i conciutadans d' aquesta gent que va i ve, sense mirar-se, delerosa en la seva recerca d'alguna cosa que li doni, potser, conscincia de la seva identitat dins el tumult? s una prova que vivim en la nova glpbalitzaci a escala de tot a 100, i cada dia, ms o menys, a la nostra manera. I, de sobte, ens fixem en un dels personatges que ens envolten, i podem desxifrar quin s el seu misteri, i aconseguim fer el descobriment sorprenent que t una vida prpia, una famflia, unes illusions, una constncia vital, aquest no s qu que sembla un qu s jo diferencial (en paraules de Jardiel Poncela). I aquest home existeix, s el protagonista de les histries breus de Joan Rend, que sn una delcia d'humanisme, encara

Joan RENDE La pedra a la sabata.

Proa, Barcelona .2004, 258,pg.

que sigui amb minscula. Perqu el bo d'en Modestet, que acaba sent Don Modesto, s el pobriss amb idees fixes, que, com seguint els dictats del poema de Kipiing If... s'entesta a atorgar al minut que arriba el valor dels seixanta segons passats, procura enfrontar-se amb triomf i derrota, i tractar de la mateixa manera aquests dos impostors, accepta veUre volar desfet el que li va costar la vida, i s'inclina i construeix amb eines noves... Els dotze contes que fabula Rend al voltant d'aquest bon home poden ser la sntesi de la crnica de tants homes i dones que sorgeixen de la misria o de la mediocritat, i que sense gaire ostentaci, intenten sortir-se'n. Han de lluitar amb els absurds de les prepotncies adminis-

tratives, de les dtiveses dels que es creuen alguna cosa o alg, dels que traeixen o sn incapaos de comprendre que un home o una dona poden arribar a ser heroics... tot preocupant-se dels gossos abandonats que envaeixen els nostres carrers. I Rend escriu un text que s, d'una banda, una anlisi social gaireb exhaustiva, en el qual, tot rient rient, fa una bona feina de bistur elegant, per immisericordiosa en la srie simple d'instantnies. I, de 1' altra, s una crida a voler participar, sigui com sigui i per al b, en el creixement de la convivncia, a pesar de l'obstinaci de convertir tothom a la llei del sempre s'ha fet aix, a tots els nivells. Hi ha captols ms beri aconseguits que no pas altres. La pedra a la sabata

n's un, amb un final inesperat,.tan del gnere; El retorn s un exercici excellent de somiejar i d'amor a la vida, i la visita del protagonista amb el seu fill als que van ser els primers camps de batalla cvica s d'un valor evocatiu nostlgic, i al mateix temps, Ulusionat per si pot ser un pas endavant, cap a una ciutat ms millorable.

Cristbal Srrias
Federaci Sardanista de Catalunya web: http:llfed.sardanista.com

La sardana i la dansa
E cel, Pjenitudde comuni amb Deu

Catalunya Cristiana u n a xarxa pera Vevangelitzacio

25a edici del certamen fotogrfic Vila de Palams

Amb ocasi de la proclamaci de Palams com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2004, el Cine Club Bahia d'aquesta vila ha incls la sardana dins la convocatria del seu 25 certamen fotogrfic Vila de Palams. Aquest certamen est obert a totes les persones de l'estat espanyol interessades a participar-hi. La convocatria t tres apartats: a) lliure, b) Palams i c) la sardana. Cada concursant pot presentar fins a tres obres per tema, en blanc i negre o color, muntades sobre suport rgid (cartolina o paspart) de 30 x 40 centrnetres. Les mides de la imatge "fotogrfica seran lliures en qualsevol de les tcniques. S'han establert els premis segents, amb una dotaci en metllic i un trofeu: Tema lliure: primer premi, de 150 euros; segon premi, de 120 euros; i tercer premi, de 90 euros. Tema Palams: primer premi, de 60 euros; segon premi, de 30 euros; i tercer premi, de 18 eiu'os. Tema sardana: primer premi, de 90 euros;.segon premi, de 60 euros; i tercer premi, de 30 euros. , La tramesa de les obres es pot fer per correu, lliure de despeses, al Cine Club Bahia, apartat de correus 160 - 17230 Palams; o tamb personalment, a qualsevol botiga de fotografia de. Palams. El terrhini d'acabar clour el 16 d'octubre del 2004 i el resultat del certarnen es far pblic el dia 24 d'octubre, a les 11 del mat, al local scial de l'entitat organitzadora del concurs. Entre el 30 d'octubre i el 21 de novembre s'exposaran les obres concursants a la Sala Polivalent de la Gorga (c/ de l'Ave Maria, 3 de Palams). .

Edici en catal Q j Nom Adrea D.P.

Desitjo subscriure'm a l setmanari CATALUNYA CRISTIANA durant un any (52 n m e r o s ) Edici en castell \ \
Cognoms Poblaci

Tel.

N.I.F.

FORMA DE PAGAMENT
r n Amb un nic pagament de 80,60 ' - J per any Domiciliaci bancria (Ompliu l'ordre de domiciliaci)

Amb dos pagament semestrals de40,30 I Xec nominatiu que adjunto

La sardana, tema d'algunes histries del Vendrell

Jordi Pell ha escrit un llibre dedicat a divulgar algunes histries de la seva poblaci, el Vendrell, relacionades amb la sardana tot completant una altra publicaci editada amb motiu de la proclamaci del Vendrell com a Ciutat Pubilla de la Sardana: Aquest nou treball pretn reivindicar especialment la rriemria de dos personatges destacats com sn Josep Aleu Massanet, que ja l'any 1895 va escriure una histria sobre la sardana al Vendrell; i Joaquim Pell i Jan, pare de l'autor i que tamb va fer un seguit d'aportacions a la histria de la sardana a la capital del Baix Peneds. Tamb incideix en la recopilaci d nombrosos testimoniatges sobre el viatge a Prada de Conflent que la Lira Vendrellenca va efectuar per tal de visitar un fill illustre del Vendrell, Pau Casals, per tamb amb la intenci de fer una estada per refer aquest cor, mobilitzar els cantaires i afegir-se al Cor . Orfe i als Dansaires del Peneds. (C.C.)

Senyors, ' Els prego que, a partir d'ara, i fins a nou avs, carreguin al meu compte els rebuts que els presentar FUNDACI CATALUNYA CRISTIANA per la meva subscripci a "CATALUNYA CRISTIANA". Titular Entitat Oficina DC Data Compte

I
Envieu aquesta butlleta a nom de: CATALUNYA CRISTIANA (Departament de Subscripcions). Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820

I I I I

Signatura del titular del compte

2 7. maig. 2004

CATALUNYA+= CRISTIANA

3 5

S'ha pogut veure com un forat negre engolia una estrella

. No, no ha passat gaire a prop. El fenomen que han detectat"^els astrnoms ha ocorregut a la galxia que t per nom RX J1242-11, que es troba a uns mil milions d'anys llum de nosalr tres. Aix vol dir que si s'ha vist ara s que es tracta d'un esdeveniment que tingu lloc fa mil mihons d'anys, bastant abans de l'inici depaleozoic terrestre. Va ser causat pel forat negre que hi ha al nucli d'aquesta galxia (segons sembla, s propi de totes les galxies tenir-n'hi un). Era una estrella normaleta, no gaire diferent del nostre Sol, que es trobava en una regi de la galxia que hem dit molt densa en estrelles, totes orbitant no gaire lluny del centre, o sigui a menys de cent anys llum. En unade les seves rbites es trob amb una altra estrella que la va desviar un xic de la seva trajectria. N'hi va haver prou. El forat negre central, d'una massa d'uns cent milions de vegades la del Sol, va sacsejar l'estrella, produint-li unes enormes marees (mihons de vegades ms potents que les que es produeixen a la Terra per acci de la Lluna), que la van deformar, esquinar i desfer a miques. El forat negre se 'n crusp literalment una part i v a escopir la resta cap a l'espai. Aix s el que, amb ms detalls, explica la revista AstrophysicalJournql de l'I de mar passat. Com han pogut els cientfics reconstruir una cosa que ha passat tan lluny de nosaltres? Grcies a dos telescopis espacials,. Chandra (americ) iXMM-Newton (europeu), que havien estat posats en rbita el 1999, dissenyats per captar radiacions X, o sigui les ms intenses. El fenomen es va produir, tal com deia la teoria en cas que es dons l'ocasi, amb uri'a gran explosi de raigs X que aquests telescopis van captar i les dades que en proporcionaren sembla que no deixen lloc a dubte. La interpretaci del fet s cientficament segura, se'ns diu. De l'estrella noms n'ha quedat un nvol de gas en forma de disc entorn del forat negre. Encara que sigui un fenomen que Uteralment no es pot veure, els qui ho expliquen tenen coneixements i experincia d'astrofsics. Crec que ens en podem fiar. La natura presenta de vegades fenmens tan meravellosos que semblen inimaginables. Per sn reals. I nosaltres som limita.ts per ntendre-ho tot. No ens en podem estranyar. I, potser direu: no podria passar aix amb el nostre Sol? No hi ha motiu d'alarma. Ens trobem a uns 25.000 anys llum lluny del forat negre central de la nostra galxia. El Sol acabar el combustible d'aqu a 5.000 nilions d'anys i morir molt abans que s'hi hagi pogut posar a.prop. Podem respirar tranquils. .

>

SL

s
a OS

C/3

S; 5

>

'estudi de les funcions dels ssers vius i dels mecanismes que les regeixen i regulen va rebre una empenta molt intensa el segle xix, amb el perfeccionament dels instruments d'anlisi i de mesu\ V j ra. Al segle anterior aquesta especialitat mdica ja experiment un cert progrs. Recordem Spallanzani, Hunter i Raurriur, ja mencionats, als qual hem d'afegir Claude Bernard (1813-1878) al 1868, en qu pass a ensenyar fisioloJoseph Priestley que descobr que als pul-' gia al Museu d'Histria Natural. mns hi ha intercanvi gass; Lavoisir Va nixer a Saint-Julien (Roine), fill Deixeble aprofitat de Magendie, es pos que determin que la respiraci s una d' un modest recol-lector de vi. De jo venet a utilitzar un mtode experimerital rigocombusti, i sobretot Albrecht von Haller es guany la vida fent de mosso en una rs. Deia als alumnes que s'havien de (1708-1777) que don l'estatut d.'ense- farmcia. El seu pare volia que fos farma- desprendre de tot prejudici i de tota imanyament especialitzat a la fisiologia mb cutic per la seva primera ambici juve- ginaci en entrar al laboratori, com quan Elementa physiologiae en vuit volums nil va ser la literatura. Va posar-se a hom es treu l'abric en entrar a casa. Que (1756-1776). Per tot aix eren les bece- escriure obres de teatre. Desprs d'un tota l'tenci fos en l'observaci i prou. roles d'aquesta cincia. primer intent amb La ros de la Rhne; va El seu magisteri llarg i profund que dur El primer fisileg important a l'entra- escriure un drama en cinc actes, Arthur de ms de trenta anys li don celebritat i da del segle xix va ser el francs Franois Bretagne, i se n' an a Pars a llegir-lo a un reconeixement. Va rebre tres vegades el crtic teatral molt conegut, Saint-Marc 'premi de fisiologia que donava l'AcadMagendie(1783-1855).ProfessordelCoUge de France, deia que la fisiologia era Girardin. Aquest, no se sap per qu, li mia de Cincies, els anys 1849, 1851 i 1853. El 1865 en va ser elegit membre. une science faire, considerant que era recoman que es dediqus a la medicina, poqussim el que se'n sabia. Ell n'havia consell que la cincia ha d'agrair, perqu Aquell any havia publicat Introduction d'ensenyar i ho feia consideraht-se un. Claude Bernard el va acceptar, i si no la mdicin experimental, l'obra que l'ha . simple chifonnier (drapaire) en el tema. l'hagus rebut potser la histria hauria fet ms fams. A l'Acadmia va coincidir Per el seu Prcis lmentaire d.Physi- anat per un altre cam i no haurem tingut amb el literat Girardin, el qui li havia ologie ja contenia novetats importants. el gran fisileg que tarit fu avanar aques- recomanat que estudis medicina. L'angls Charles Bell (1774-1842), con- 'ta part de la cincia mdica. siderat el pare de l'anatomia del sistema Es matricul al CoUge de France i es Les seves descobertes de fsologia nervis, havia descobert que hi ha nervis trob amb el catedrtic Magendie que sensitius que porten la informaci al cer- l'entusiasm. Un cop acabats els estudis, La llista s llarga. Amb el seu mtode vell i nervis motors qu porten les ordres el 1839, immediatament el seu professor d'experimentaci meticulosa va realitzar cap als msculs, i Magendie complet el tri per ajudant. I sent encara un simple multitud d'observacions. Creia que els aquest coneixement amb l'estudi del fun- ajudant public un treball sobre el suc fenmens fisiologies se segueixen encacionament de la medulla espinal i fu gstric que comen a fer qe el seu nom denats per lleis de causalitat invariables.^ altres troballes de rnecanismes orgnics: sons. El 1847 ja suplia l professor en la En el llibre de 1965 deia: Tinc fe en de la degluci, del vmit, de la tos, de ctedra i el 1855, a la mort de Magendie, l'esdevenidor de la medicina. Crec que un 1' estemut... per potser el mrit ms gran en prenia possessi; L' any anterior tamb dia aconseguir l'estat cientfic amb un de Magendie va ser haver tingut de deixe- havia estat nomenat professor de fisiolo- determinisme tan rigors com el que preble el qui s'ha dit que fou el veritable gia experimental a la Sorbona en una senten les cincies dels cossos inanimats. creador del mtode experimental en fisi- ctedra que havia estat creada expressa- Quan tingui la forma de medicina experiologia grcies a la recomanaci insistent rnent per a ell. Napole III es preocup de mental es tomar tincia pura. s clar a l'experimentaci que en va rebre. En -fer-li donar totes les facilitats per als seus que exagera (sabem ara que ni per als parlarem amb ms extensi: experiments. Regent aquesta ctedra fins cossos inerts hi ha determinisme rigors).

El fisileg ms fams d segle XIX

per pensant aix va'ferrdonf un impuls potentssim a la cincia mdica. Va investigar la funci dels hidrats de carboni en l'organisme i descobr la intervenci del fetge en el metabolisrne dels glcids a travs del ghcogen, substncia produda per aquesta vscera i que ell va*^ aconseguir allar. Aix demostrava que l'organisme no tan sols descompon substncies sin que en fabrica. El glicogen actua com una reserva d'hidrats de carboni que es converteix en glucosa quan el cos en necessita. Va trobar que el centre nervis que regula aquesta acci del fetge s al bulb raquidi (ho demostr excitant aquest centre en un gos amb una agulla i veient que apareix glucosa a l'orina de l'animal). Va descobrir el paper del nervi pneumogstric en la respiraci i que l'acci ^ verinosa de l'xid de carboni ve del poder que t de desplaar l'oxigen de l'hemoglobina de la sang. Va estudiar l'activitat de les glndules salivals. Va detectar tamb que el sistema nervis interv en els canvis qumics que produeixen la calor animal. Va estudiar detalladament la digesti gstrica i trob que el suc pancre--^ tic interv en la digesti dels greixos. Va esbrinar, a ms, l'acci del sistema prasimptic i va poder afirmar que eren diferents la irritabilitat dels msculs i la dels nervis. Va descobrir l'activitat dels nervis dilatadors i constrictors dels vasos sanguinis i com es fa la regulaci del flux de la sang. I moltes altres troballes. ^ Va establir els conceptes de secreci interna, de metabolisme i de medi intern (format per la sang i la limfa, cosa que va obrir cam al concepte actual d'homestasi), idees que sn ara tan elementals en fisiologia. Va morir a Pars el 1878 i se H fu un funeral pblic. Va ser el primer cientfic que a Frana rebia aquest honor.

3 6

CATALUNYA^ CRISTIANA

cromca

i seaie gt

27. maig. 2004

P e n s a d o r s c r i s t i a n s d e l s e g l e xx (105)

Viktor Frankl: de l'holocaust a la psicologia

V A SOBREVIURE A L'HOLOCAUST

Victor Emil Frankl neix a Viena el 1905. El seu pare havia treballat de valent, i va arribar a ser ministre d'Afers Socials d'ustria. Des dels seus estudis universitaris, Frankl comena a interessar-se pel mn de la psicologia, de la poltica i dels afers socials, compronis amb les organitzacions juvenils socialistes del moment. L'any 1930 obt el doctorat en Medicina i li s assignada una sala dedicada al tractament de dones amb intents de sticidi. Cap al 1938 els nazis arriben al poder. Mentrestant, Frankl adopta el crrec de director del Departament de Neurologia de l'Hspital de Rothschild, l'nic hospital de carcter jueu durant els primers anys de nacionalsocialisrne. Tamb Victor Frankl pateix en prpia carn la barbrie nazi. El 1942 s deportat, juntament arrib els seus pares, a un camp de concentraci proper a Praga, l'anomenaf"Tlifesientadt> De's del 1942 fins al 1945 Frankl va estar en-tres "canps de concentraci ms, incls el d'Auschwitz. Ni els seus pares ni la resta de famUirs no van sobreviure a l'extermini nazi. Victor Frankl va ser l'nic de la famUa que eii va sortir amb vida. L'experincia del patiment hum en els camps de concentraci nazis fa qlie Frankl desenvolupi una aproximaci moral i professional al patihient de la persona en el camp de la psicoterpia des del seu mtode de la logoterpia. l 1945 Frankl toma a Viena. All s nomenat director del Departament de Neu, rologia del Vienna Polyclinic Hospital, crrec que v desenvolupar excellentment al llarg de 25 anys. Combina la medicina amb la docncia com a professor de neurologia i de psiquiatria. Des,del 1961 Frankl va mantenir cinc llocs com a professor als Estats Units a la Universitat de Harvard i de Stanford, i tamb a les univerisitts de Dallas, de Pittsburg i de San Diego. Guanya el premi Oskar Pfister de la Societat Americana de Psiquiatria. Rep iimombrables premis a diversos pasos d'Europa. Aconsegueix 29 doctorats honoraris a diferents universitats del mn. Es va dedicar a la docncia fiis als 85

>>-M. er damunt dels valors que donen sentit la nostra existncia, apareix una cosa molt ms plena: el suprasentit. El suprasentit ja es troba en Tesfera religiosa, liis enll de Ptica i de la moral. Per a Frankl, el suprasentit existeix, ja que existeix el sentit darrer de la vida.
Victor Frankl. anys, i va finalitzar les classes a la Universitat de Viena. Frankl mor el 199.7, deixant la seva dona, Eleonore, i la seva fUla, l a ' doctor Gabriele Frankl. Ha escrit 32 lbres traduts a 26 idiomes.
E N T R E L'EXISTENCIALISME I LA PSICOTERPIA S

Els seus llibres tracten sobre l'existncia humana i la logoterpia. Tot el seu coneixement neix de l'experincia :dels camps de concentraci nazis. El fet de contemplar qui sobrevivia i qui no, li va produir un intens estremiment. La realitat cruel era que una ideologia poltica va ser capa d'xterniinar milers d'ssers humans pel mer fet de no tenir uns determinats trets ideolgics o racials. Frankl es va adonar que el filsof Friederich Nietzsche v encertar en afirmar que els qui tenen un perqu per viure, un motiu per continuar vivint, tot i l'adversitat, resistiran. Frankl va contemplar com els ssers humans que tenen esperances de reunir-se amb els seus ssers estimats o que tenen grans projectes, a causa de grans ideals o d'una gran fe, sn ls qui tenen les millors oportunitats, enfront dels qui ja han perdut tota esperana en la realitat circumdant en la mateixa vida. Frankl dna molta importncia al sentit de la prpia vida, a la plenitud existencial de cada persona. Una de les seves metfores preferides va ser el buit existencial. Si el sentit s all que cerca tot sser hum, el sense sentit s un buit, un forat en

la prpia vida, que necessita omplir-s d'alguna cosa en els moments ms transcendents de la vida. P e fet, l'avorriment s un dels signs ms clars de buit existencial en la nostra societat postmodema; Les persones, quan finalment poden realitzar all que volen, sembla que no volen realitzar-ho. Entren en una barrera quan es jubilen. Els estudiants s'embriaguen cada cap de setmana, la neurosi del diumenge... Tamb cal subratllar en Frankl els seus detalls clnics, coneguts mundialment en el camp de la psiquiatria: l'ansietat anticipatria (causa all mateix que espanta la persona, per exemple, si ens espanta el fracs davant dels exmens, l'ansietat provoca que els tinguem por i ens predisposa al suspens); la hiperintenci (s l'esfor en excs. Provoca la manca d'xit en qualsevol activitat); la hiperreflexi (s el fet de pensar massa les coses a fer). Per solucionar aquests problemes, Frankl ens proposa la intenci paradoxal, que consisteix a desitjar justament all que temem.
L A LOGOTERPIA I LA FORA DELS

m suprasentit existeix perqu existeix el sentit darrer de la vida

VALORS

PUBLICITAT A:
CATALUNYA CRISTIANA

Q^g^sM^^
BUTLLET D E

'

GUIA DE L'ESGLSIA DE L'ARXIDICESI DE BARCELONA

LANlMM

L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA

RDIO ESTEL

Informe-vos al telfon: 934 092 810 Fax: 934 092 820 d Comtes de Bell-lloc, 57-69 08014 Barcelona e-mall: publicitat@catcrlst.com

Aix anomena Frankl la seva terpia. Prov de. la paraula logos, que significa estudi, paraula, esperit, Duo significat, sentit, i aquesta darrera s l'accepci que Fraiikl va triar. Per a Freud, el postulat essencial va ser la pulsi de plaer. Aquest era el nucli de tota motivaci humana. Per a Adler, en canvi, l'arrel de l'acci humana va ser la voluntat de poder. En Frankl, el postulat essencial se situa en la voluntat de sentit. Frankl tamb arriba a fer servir la paraula grega noos. Significa esperit-o ment. Indica que en psicologia tradicional ens centrem eh la psicodinmica o en l'anomenada recerca de les persones per reduir-ne l'estat de tensi.

En Hoc de centrar-nos en la psicodinmica hem d'analitzar la noodinmica, que subratlla la tensi com a necessria per a la salqt corporal, sobretot quan t a veure amb el sentit. Es a dir, als ssers humans els encanta sentir la tensi que embolcalla, l'esfor.d'una meta valuosa a aconseguir. Malgrat tot, l'esfor posat al servei d'un sentit existencial pot ser fristrant. Pot portar a la neurosi,, especialment a l'anomenada neurosi noognica, o a la neurosi existencial o espiritual. Es quan les persones experimenten les seves vides buides de contingut, mancades de sentit, sense cap mena de fnatat. Aleshores, les persones responen a aquests experincies amb comportaments inusuals, on es fan mal a elles mateixes i a la societat que les envolta. Com podem omplir el buit existencial? Segons cada persona, uns l'omplen amb el plaer, d'altres amb la feina o, fins i tot, amb la conformitat. Frankl considera que hem d'omplir el forat existencial amb els valors, concretament, amb els valors experiencials, els creatius i els actitudinals. Els valors experiencials sif aquells que vivencien alguna cosa o alg que valorem, a travs de l'amor o de l'esttica, com el fet d'experimentar el valor d'una personaa travs de l'amor. I ser, precisament, a travs d'aquest amor que valorem la persona i aconseguim donar-li l nostre propi sentit. * > --Els valors creatius sn aques mitjanant els quals duem a terme un acte, tal com els qualifica Frankl. Consisteix a portar endavant els propis projectes, especialment amb el projecte de la prpia vida, la creativitat en l'art, la msica, l'escriptura, la invenci i la generativitat, o sigui, la cura d les ge, nracions futures. Els valor actitudinals sn els que inclouen les virtuts de la compassi, de la valentia, del bon sentit de l'humor, del comproms... Per damunt d'aquests valors descrits i que donen sentit la nostra existncia, apareix una cosa molt ms plena:.el suprasentit. El supraserititja es troba en l'esfera religiosa, ms enll de l'tica i de la moral. Per a Frankl, el suprasentit existeix, perqu existeix el sentit darrer de la vida. Ser aquesta idea la que doni fonament a la resta de valors, de projectes, de compromisos i firis i tot a la nostra dignitat com a persones. Aquest fonament es manifesta com un autntic encontre amb Du i un veritable sentit espiritual de l'existncia terienal. L'existencialisme de Victor Frankl s'oposa radicalment al de Jean Paul Sartre. Sartre promou un existencialisme ateu, sense contingut religis, on la vida no t sentit, obligats a suportar la manc de sentit. Aix no obstant, Frankl ens anima a suportar la nostra fragilitat per donar sentit en la seva''totalitat al gran sentit darrer: Du.

Joan Manuel Gutirrez Delgado

Escriptor i humanista (stein@mixmail.com)

27. maig. 2004

veus^R^esta
Des de les 02.00 a les 7.00 hores, selecci de msica instrumental. El tren de les set (reflexi matinal), 07.00 hores. . San Rosar, a les 7.03 hores. Comentari de l'Evangeli, a les 7.3, 15.30 i 02.10 hores. Pregria de Laudes,a les 7:35 hores. Santoral, les 7.54 hores. Espurna d'/\/faa, ales 07.15 i 02.00 hores. Pensament hmi cristi, cada hora. Comentari creient sobre l'actualitat, 9.30 hores. ngelus cantat, a les 12.00 hores. 14.00-14.30 14.30-18.00 T8.00-19.00 19.00-20.00 20.00-21.00 21.00-21.30 21.30-22.00 22.00-23.00 23.00-00.00 00.00-00.07 00.07-01.00 01.00-02.00 Catalunya actualitat^ Radiofrmula LaTribuna L'hora de la salut (medicina) 7ocne Vist i no vist Qui tingui odes Qui tingui odes Radiofrmula Pregria de Completes La gran diferncia .' Ressons

CATALUNYA+= CRISTIANA

37

rdio, estel

Dilluns 08.00-09.00 El Primer Caf (informatiu i tertlia) 09.00--14.00 Radiofrmula 14.00- 14.30 Cafa/unyaaua//taf (informatiu) 14.30-18.00 Radiofrmula 18.00--19.00 La Tribuna (magazn) 19,00-20.00 Sessi continua (cinema) 20.00--21.00 7oc nef (esports) 21.00--21.30 Artilletra (literatura) 21.30-22.00 Qui tingui odes (informatiu) 22.00-23.00 Qui tingui odes (actualitat en clau cristiana) 23.00-00.00 Planeta Blau (medi ambient) 00.00-00.07 Pregria de Completes 00.07-01.00 La. gran diferncia (selecci musical) 01.00-02.00 Ressons (msica en catal) Dimarts 08:00-09.00 09.00-14.00 14.00-14.30 14.30-18.00 18.00-19.00 19.00-20.00 20.00-21.00 21.00-21.30 21.30-22.00 22.00-23.00 23.00-00.00 00.00-00.07 00.07-01.00 01.00-02.00

21.30-22.00 Qui tingui odes 22.00-23.00 Qui tingui odes 23.00-00.00 Amb llum prpia (personatges famosos) 00.00-00.07 Pregria de Completes 00.07-01.00 La gran diferncia 01.00-02.00 Ressons Dissabte 08.00-08.30 08.30-09.00 09.00-10.00 10.00-11.00 11.00-13.00 13.00-13.30 3.30-18.00 18.00-19.00 19.00-20.00 20.00-00.00 00.00-00.07 00.07-01.00 01.00-02.00 Diumenge 08.00-08.30 08.30-09.00 09:00-10.00 10.00-12.00 12.00-18.00 18.00-18.30 18.30-20.00 20.00-21.00 21.00-23.00 23.00-23.30, 23.30-00.00 00.00-00.30 00.30-01.00 01.00-01.07 01.07-02.00

rcfio

[prndpat
105.0

Desconnexions de Rdio Estel De dilluns a divendres: 09.00-09.15 Informatiu mati'+ el temps + agenda 10.30/Agenda 11.00 Butllet informatiu 13.00-13.15 Informatiu migdia + el temps + agenda 15.00 Butllet informatiu U.00 Butllet informatiu M.30 Agenda 20.00-20.30 Informatiu vespre + el temps + agenda Dilluns 20.30-21.00 f/que ms ens agrada (selecci musical). Dimarts 20.30-21.00 El que ms ens agrada (selecci musical). Dimecres 20.30-21.00 Els Tresors de la Histria Dijous 20.30-21.00 La Taula de l'Evangeli .. Divendres 20.30-21.00 Esglsia d'Urgell Dissabte 08.00 Agenda .13,00-14.00 In Corpore Sano 15,00 Agenda 17.00 Agenda Diumenge 08.00 Agenda 15.00 Agenda 17.00 Agenda

El Primer Caf Radiofrmula Catalunya actualitat Radiofrmula La Tribuna Dna'm la m (adopci) Joc net Vist i no vist Qui tingui odes Qui tingui odes Paraules d'amor (famlia) Pregria de Completes La gran diferncia Ressons

Dijous ^ 08.00-09.00 El Primer Caf 09.00-14.00 Radiofrmula 14.00-14.30 Catalunya actualitat U.3Q-^8.00 Radiofrmula 18.00-19.00 LaTribuna [ 19.00-20.00 Temps d'oc/(lleure) 20.00-21.00 7ocnef' 21.00-21.30 Vist i no vist 21.30-22.00. Qui tingui odes 22.00-23.00 ' Qui tingui odes' 23.00-00.00 . Supervit (economia) 00.00-00.07 Pregria de Completes 00.07-01.00 La gran diferncia 01.00-02.00 Ressons Divendres 08.00-09.00 09.00-14.00 14.00-14.3 14.30-18.00 18.00-19.00 19.00-20.00

Radiofrmula - Contes de la Fada Vetakika Radiofrmula A tota costa (submarinisme) - Trotamundos (turisme rural) Radiomotor (automobilisme) Radiofrmula Espectacle El temps de la msica Radiofrmula Pregria de Completes La gran diferncia Ressons

Dimecres 08.00-09.00 El Primer Caf 09.00-14.00 Radiofrmula 90.1 91.3 93.7 96.8 100.6 103.4 106.6 91.5 104.4 105.0 107.5

El Primer Caf Radiofrmula Catalunya actualitat Radiofrmula LaTribuna . , Catalunya sense barreres (atenci a discapacitats) 20.00-21.00 Joc net 21.00-21.30 Vist i no vist ' '

Radiofrmula tontes de la Fada Vetakika Totsardana Rutes per Catalunya (excursions) Radiofrmula La Taula de l'Evangeli (comentari de les lectures dominicals) Avui s el dia del Senyor (prvia i Eucaristia des de la catedral de Barcelona) " ^ Melodies de fe (msica cristiana) Msica cristiana M/ssatgen una ampo//a (reflexions) Momentsa mitjanit{rei\ex\6 cristiana) La cova del Contry Cova de Jazz Pregria de Completes La gran diferncia'^

RADIO DARCELONA
RDIO BARCELONA (OM 666) Diumenge - De 22.05 a 23.00h, Objectiu, l'home Programa de valors humans: fets, el cas de la setmana; un espai per a la solidaritat; entrevista; suggeriments per viure millor la vida i la Carta Dominical de l'arquebisbe d Barcelona, Ricard Maria Carles (edita i presenta: J.M. Alimbau).

FM Tortosa, Baix Ebre, Montsi, Terra Alta, Ribera d'Ebre* FM Osona* ^ FM . Alt Peneds, Baix Peneds, Anoia, Bages, Bergued , FM Garraf* FM Tarragons, Baix Camp, Alt Camp, Baix Peneds, Conca de Barber, Priorat* FM Girons, Selva, Alt Empord, Baix Empord, Pla de l'Estany i Garrotxa FM Barcelons) Maresme, Valls Oriental, Vals Occidental i Baix Llobregat FM FM FM FM Rdio Principat: Rdio Principat: Rdio Principat: Rdio Principat: Lleida^ Segri, Garrigues, Ribera d'Ebre, Priorat* Cerdanya* Alt Urgell, Noguera, Segarra, Pla d'Urgell i Urgell Andorra

*r-

"^

* (en perode de proves)

M
Diumenge 30 0S30 Buenas noticias TV Programa de la comunitat evanglica. Director: Jos Pablo Snchez Nfiez. . 08.40 Shlom Programa de la comunitat jueva. Director: Benito Garzn.. 0S.50 Islam hoy Programa de la comunitat islmica. Director: Mohamed Chakor.' 09.30 Pueblo de Dios (repetici del dilluns 24) Misin en tierra Maca. Al nord de Moambic, a la ciutat de-Nacala, els missioners pals espanyols treballen molt per fer front a la realitat de pobresa en qu viu la poblaci. Director: Julin del Olmo. 10.00 ltimas preguntas Cristianos en Tierra Santa. Entrevista al P. Emrito Merino, comissari de Terra Santa a Espany. Des de l'any -2000, desprs del comenament de la , segona Intifada, la terra on va nixer, on va morir i on va ressuscitar Jesucrist, s testimoni d'enfrontaments violents entre jueus i palestins. Com s la situaci en l'actualitat?

10.25 Testimonio Centro de acogida para refugiades. - El Centre d'Acollida per a Refugiats de l'ACCEM (Associaci Comissi Catca Espanyola de Migracions), situat a Sigenza, ens obre les seves portes de la m . de Cristina Aguilar i Ana Belen Sanz. \30 Santa Missa Amb la participaci de l'Orfe Vicent de Sant Vicen dels Horts (Baix Llobregat), sota la direcci de Joan Vinyes. (Director i celebrant habitual: Mri. Manuel Valls i Serra; coordinador: Vctor Subirana.)

(Dirigit per Francesc Rosaura i presentat per Teresa Pou.) Signes dels Temps repeteix' l'eihissi el diumenge a les 12.20 hores pel Canal TVC Internacional.

Divendres 28
22.00 Creure avui Actual, entrevista d'Eullia Puigderrajols a Montserrat Pruna i Anna Maria Borda, de la parrquia de" Montserrat. Notcies 15, resum de les notcies de parrquies i comunitats. Agenda, activitats de grups, comunitats i parrquies. Temps de reflexi, coinentari d'Antoni Martnez de les lectures de la Bblia. . El programa repeteix l'emissi el dissabte a les 12.30 h.-

Dilluns 31
19.00 Pueblo de Dios Hogares para la vida. Es jesutes van crear a_la ciutat de GuayaquU els Habitatges Llar de Crist perqu els ms pobres poguessin tenir una llar.

Cada diumenge
MstV 14.15 Paraula i vida Espai que escriu i presenta Mns. Llus Martnez Sistach. Tamb s'emet.pel Canal Reus TV a partir de les 11.55 (es repeteix cada quatre hores).

33
Diumenge 30 10.15 Signes dels Temps Magazn sobre temes d'Esglsia que inclou diferents seccions com ara reportatges, entrevistes, comentaris de llibres, comentari de l'Evangeli, secci de cinema, etc.

^atuU ^aifueci, de 'leCetrAiBona notcia, programa quinzenal que s'emet els dimecres a les 20.15h, el dissabte (migdia) i el diumenge (nit).

t 9 vvvv^vs^ixidoesfeLcom
Els teus programes a la vreb, per escoltar-los quan vulguis

3 8 CATALUNYA^^ CRISTIANA

27.maig. 2004

V_

MAIG S L MES CONSAGRAT A MARIA, MARE DEL BELL AMOR Internet

tel. 924 222 847, web: www.yosoyprota' gonista.com HORITZONTS OBERTS.Necessita voluntaris per al projecte Santa Maria: campament d'estiu a Sria, del 5 a l'II de juliol, amb mares preses i els seus fills. Ms informaci: tel. 914 014 632. FUNDACI AMOVERSE. Del 5 al 18 de juliol organitza una escola d'estiu i necessita voluntaris per impartir les classes i activitats de l'escola, adteada a alumnes de 6 a 11 anys. Ms informaci: tel. 917 857 017, fax 915 075 960, a/e: amoverse@asociaciones.org, web: www.amoverse.org MULTIFESTIVAL DAVID.Dell6 al 25 de juliol tindr Uoc la segona edici del'AcadmiadelMultifestivalDavid: dansa, expressi corporal, teatre de titelles, msica, art litrgic, fotografia, disseny i producci digital, i arts plstiques. Ser al Centre d'Art de Los Cabos, Astries. Ms informaci: www.multifestivaldavid.com PASTORAL DE LA SALUT. La Federaci Espanyola de Religiosos Sanitaris i el Centre d'Humanitzaci de la Salut organitzen un curs a distncia de dos anys per formar experts en Pastoral de la Salut. Ms informaci: tel. 913 992 237.

Mateo i Dr. Jos M. Alsina. Ms informaci: a/e: secretaria balmesiana.org VETLLA DE PENTECOSTA El 29 de maig, a les 22.00, eucaristia a la parrquia de la Bonanova, organitzada pel grup de pregria Bona Nova de la Renovaci Carismtica Catlica. PER L'ALTRE COR CREMAT DE BARCELONA. El 30 de maig, a les 18.30, concert solidari de la coral lubilo, dirigida per Marc Alguersuari. Ser a la Casa del Mar, Albareda, 1-3 - Barcelona. Ms informaci: tel. 934 901168, fax 933 228 014, a/e: corcremat@terra.es PRESENTACI DE LLIBRE.L'orde hospitalari de Sant Joan de Du i l'Editorial PPC conviden l'I de juny, a les 19.00, a la presentaci del llibre No olvidis la hospitalidad(Hb 13,2), de Francesc Torralba. Hi intervindran: Joaquim Erra, germ provincial de l'orde hospitalari de Sant Joan de Du;Marc Rovira, metge; Luis Aranguren, filsof i director d'edicions de PPC, i Francesc Torralba, autor del llibre; Lloc: auditori de l'edifici docent Sant Joan de Du, c/ Santa Rosa, 39-57 Esplugues de Llobregat. FUNDACI JOAN MARAGALL. L'I de juny, a les 19.30, conferncia de Jordi Torres i Serra (llicenciat en Histria) sobre El codi da.Vinci, histria o ficci? Lloc: c/W alicia,244,lT-Bs(rcelona. AMICS DELS GOIGS. Organitza el VII Cicle de Conferncies sobre els goigs, amb el ttol genric de Qestions polifactiques dels goigs. La propera conferncia ser el 2 de juny, a les 19.00, en la qual Mn. Joan Carreres i Pera parlar sobre Vicen, un sant popular i els seus goigs (en els 1.700 anys del seu martiri). Ser al carrer Ortigosa, 14, Ir 4a - Barcelona. VIDA CREIXENT. El 3 de juny, a les 17.00, reuni d'animadors sobre Viure la mort amb esperana, al carrer Rivadenyra, 6, 3r - Barcelona.

JOVES I EUROPA www.jovene senaccion.com s un espai de trobada per a joves interessats en Europa. Aqu trobareu informaci sobre els programes Scrates, Leonardo da Vinei i Joventut. ONG. www.ongsearch.com s un cercador d'ONG i llocs solidaris. Es poden fer recerques per pasos i donar d'alta els llocs web d'entitats.

NIT DE GETSEMAN. Parrquia de la Bonanova (Sants Gervasi i Piotasi, pi. Bonanova, 12 - Barcelona), dijous 3 de juny per a sacerdots, homes i joves: a les 21.15, punt doctrinal; a les 21.45, caf i acollida; a les 22.00, hora santa; a les 23.00, eucaristia; Parrquia de Sant Joan d'vila (rbla. Prim, 252 - Barcelona): dijous 3: participaci dels homes a la Bonanova (autocar a les 21.00 per tomar a les 23.30); divendres 4 a la parrquia de la Bonanova, per a religioses, dones i noies: a les 11.00, hora santa; a les 12.00, eucaristia. Parrquia de Sant Joand'vUa: a les 18.00, hora santa p e r a religioses, dones i noies, i a les 19.00, eucaristia. TIBIDABO. EI 4 de juny, a les 18.00. inissa mensual de l'Obra Expiatria del Tibidabo. Sortida de l'autocar de la plaa Lesseps, a les 17.30 i retorn a les 19.45. SIDA. Xn Campanya Proafectats per la Sida el 5 de juny, a les 17.00, a la parrquia de Santa Maria Reina (av. Esplugues, 103): gran tmbola. Ms informaci: tel. 932 035 539. FUNDACI PRIVADA TERESA GALLIFA. Organitza el 5 de juny, a les 17.30, unes jornades sobre nens i adolescents hiperactius. Juan Antonio Amador, professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, parlar sobre La hiperactivitat en nens i adolescents. les 19.30, Mns, Ramon Malla, bisbe emrit de Lleida, presidir l'eucaristia. Ms informaci: tel. 934 363 957. CARILL. El 6 de juny, ales 12.00, concert de msica sud-americana amb Anna M. Revert. Palau de la Generatat de Catalunya. CRIST D'ARN DE RIBAGORA. Els devots d'aquest Crist, residents a B arcelona, celebraran la seva festa major a la parrquia de Santa Anna (c/ Rivadenyra, 3), el 6 de juny, a les 17.45, amb la missa solemne i el cant dels goigs.

Altres bisbats
TURBALLOS. Organitza el 5 i 6 de juny un curset d'alimentaci energtica vegetariana, a crrec de Jos Zaragoza. Ms informaci: tel. 965 516 719 i 966 660 726. TROBADA AMB SANT IGNASI. Del 24 al 29 de juny, per a nois i noies de Ir i 2n de Batxillerat, a Loiola. Ms informaci:" P. Jess Marco, a/e: jesusmareo@planalfa.es EXERCICIS ESPIRITUALS PER A SACERDOTS. Del 28 de juny al 3 de juliol, dirigits perFrancisco Gerro, al Centre Apostlic de Guarda (Portugal). Ms informaci: tel. 923 460 843. . EXERCICIS ESPIRITUALS.Per a professors i personal de serveis de l'entom de la Companyia de Jess^ del 29 de juny al 3 de juliol, dirigits pel P. Justo Prieto, s.j. Ms informaci: tel. 913 721 643. JOVES. El Secretariat de Pastoral de Joventut organitza a Solana de vila, del 3 al 8 de juliol, ui campament per a nois i noies de batxillerat que estiguin en gmps de parrquies o moviments. Ms informaci:

Barcelona
' TROBADA DE FORMACI HUMANA I RELIGIOSA. Organitzada per l'Agrupaci d'Educadors Cristians el 27 de maig, a les 20.00, a l'Acadmia Catlica (Sant Joan, 20 - Sabadell). Ser la jomada 41 en la qual el carmelita Jordi M. Gil parlar sobre Maria, Mare de l'Esglsia. Ms informaci: tel. 937 254 094. FAMLIA I VIDA. Balmesiana i l'Institut Berit organitzen el 29 de maig, de 10.00 a 13.00, la I Jomada Famlia i Vida, on es presentar el Directorio de Pastoral Familiar de la Iglesia en Espana. Hi intervi^ran: Dr. Joan Antoni

^v

2&y

LLAR D'ANCIANS P. MIRALLES

Ajudeu-nos, s us plau, a fer el b
(2100 0681010200194299)
Trafalgar, 39, 5-08010 Barcelona

-^

IVIICS d e l a L L A R
S'ofereix companyia a persones grans a canvi d'allotjament a estudiants
Registre Benestar Social de la Generalitat de Catalunya N SO 3030 Indstria, 2 1 8 , 4 t 1 a BCN - Tel. 934 369 651

NIF: G-08862781. Els donatius desgraven un 20% del total a l'IRPF (Llei 30/94) www.residenciapmiralles.org . e-mail: residenciapmiralles@telefonica.net

CAMPANYA DEL ROSARI

c ^

NECESSITEN UN PADR! VOLS SER-HQ TU?

DIRECTAMENT IA TRAVS DE MISSIONERS CATLICS DE MS DE 40 ORDES RELIGIOSOS, EN 1.100 PROJECTES DE 26 PASOS DEL TERCER MN.
QU SIGNIFICA UN APADRINAMENT?

Per cada donatiu de 6 que ens envieu, rebreu el jlibret Bajo Tu amparo nos acogemos i nosaltres n'enviarem un altre a Cuba en nom vostre. Tamb rebreu un rosari benet pel Sant Pare. Amb la collaboraci de tots, aviat haurem enviat milions de llibrets a diversos pasos , Ajuda a l'Esglsia Necessitada; Associaci Pblica Universal de la Santa Seu Filial: c/Llus Antnez, 24,2n 2a-08006 Barcelona -Tel.-932-373 763 c/c: 0049-1806-91-2110636317 - BSCH 7 Barcelona

.J

nHVMliiilm "*
^^["/

Per a un nen: aliment cada dia, atenci sanitria dental, roba, , l'oportunitat d'anarcda dia a l'escola, i sentir-se estimat per vost. Per a la famlia del nen: instrucci sobre nutrici, higiene, alfabetitzaci, educaci en la cura del nen, i formaci professional. Per als missioners/es: rebre amb alegria la vostra collaboraci en la tasca humanitria que porten a terme a favor dels pobres, dels humUs, dels malalts i necessitats. Per amor, lliurament i servei a l'Evangeli. 18.03 euros niensuals ho poden fer possible DELEGACI DE LA FUNDACI CRISTIANA PERA NENS I GENT GRAN 0/ Arrabal, 13, bajo A - 47140 Laguna de Duero (Valladolid) Tel. 983 544 750 - 98? 545 206 - Fax 983 544 750 e-mail:fcna@fcnaes.org

N
i

EL ROSARIO
^Gozo Lu2 Dolor Gtoria

27.maig. 2004

CATALUNYA^ CRISTIANA 3 9

**^

,>,'

^''-

SE
/ P A S T O R A L D,E;lA'SALUT.'^Ek5,ae iunjrijojrniat^e.^rtib'malalts i ,\ \ visitadors p^t'r^qMial^ Estan'co'nvidats mall?, voluntafis?=familiarsid italts;iyisitaclors i agents de,fDastqral,^4C|ui vulgui jesWa prop dls/J m'1'l^lt^.Vs^jnformaci. tel ^p'MPSSl, de' 1,0 00 a ^13^ 00 ^ ~, ^ i | /|OTHESrii|^tl'i4 de juliol, jc>rn^ds de.ref lexi[>ar^a||oves sobt^e Optar}, \ M^iiHid'tue ens fa crixel \Cna 'i rppstaj la iniciativa de Deu. a' '' Mr-fu^^LA-^K . . ... ..ifL.-^-J..::^. /,- ..ji..L^ de M o n s r r a t , i ^ e \ te\ 938 777-760' If '^ ^ / l i ^ N I M A D O R S pEiCANt-PER'A LA LITRGIA.-HDel12 a l t l l i m f tilrigida per Xavier,Nogu Ms mforoViacio Lourdes Grar

Urgell
SEMINARI DEL POBLE DE D E U . ^ El 5 de juny, aula oberta sobre El valor de la santedat,.avui, amb M. Teresa Manrique. Ms informaci: Casal Sant Mart, pi. Esglsia, s/n - Campelles, tel. 972 727 288, fax 972 727 585: '

informaci: tel. 938 850 544, a/e: clarespir@interausa.com CULTURA. Fins al 18 de juliol, es pot visitar l'exposici Claustre, de Josepa Cust i Marina Berdalet a partir dels capitells romnics de Santa Maria de l'Estany. Organitza l'Albergueria amb el suport de l'Ajuntament de Vic amb motiu delFrum 2004, Ms iformaci: tel. 938 891 857, a/e: albergueria@bisbatvic.com PREMIS CIUTAT D'IGUALADA. Fins al 15 d'octubre es poden presentar els treballs al Premi de Pintura Gaspar Camps, el Premi d'Escultura Josep Campeny i el Premi Fotogrfic Procopi Lluci, de temtica i tcnica lliures. Ms informaci tel. 938 031 950, a/e: imc@ajigualada.net, web: www.aj-igualada.net

COVA DE SANT IGNASI.^ Del 21 al 30 de juny, exercicis espirituals en grup dirigit pel P. Jess Renau, s.j. Ms informaci: tel. 938 720 422. CASA D'ESPIRITUALITAT CLARET. Del 18 al 25 de juliol, exercicis espirituals dirigits per M. Claustre Sol, religiosa de la Companyia de Maria. Ms

tel. 933 024 3^1xeVcicis'&dr!ats a'persbries de vida {?|s|grada3f/o '^^ tamb^)odeYvparticipar.hY lics i laiqcns.I^y A ^ ^^ (> '"i v",. -

_L alitat La Immaculada. Ms informaci: tel. 938 714 848.

CONVERSES AL CLAUSTRE.^ El 6 de juny, a les 20.30, al claustre de la pan-quia de la Immaculada Concepci(c/ Llria, 70 - Barcelona). Intervenci del bisbe Joan Carrera sobre Cap al dem sobre la nostra Esglsia, preguntes a crrec del periodista Oriol Domingo. Animaci musical dirigida per Pau Tarruell. . EXERCICIS ESPIRITUALS. De VI al 10 de juliol, dirigits pel P. Josep Vives, s.y., ala casa d'exercicis de Sarri. Ms informaci: tel. 932 058 134, fax '932 058 135, a/e: cexercicis@sjtar.org SETMANA CATEQUTICA. Del 5 al 9 de juliol, organitzada per la Delegaci diocesana de Catequesi. Ms informaci: c/ Diputaci, 231 - Barcelona, tel. 934 541 898, fax 933 232 537, a/e: ddcatequesi5104(a)arqbcn.org i sdcatec umenat9068@arqbcn.org FRANCISCANES MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCI. Organitzen uns exercicis espirituals del 24 al 31 de juliol, dirigits pel P. Gabriel Vilanova, s.j., ala casa d'espiritu-

3a EDAT
RESIDNCIA en una torre per a 24 vies per a estades llargues I curtes. Centre de dia, segons les necessitats de cada famlia, fins I tot, per hores, tamb festius I caps de setmana. Tel. 932 039 740 Isabel. RESIDENCIASa EDAt DIAGONAL S.L. Residncia, assistida al centre de Barcelona, atesa per professionals sanitaris. Es contemplen estades llargues i curtes, aix com Centre de Dia. Atenci individualitzada tant dels usuaris vlids com els d'alta dependncia.Jelfon de referncia: 934 580 568. '

Girona
LLIBERADA FERRARONS. El 6 de juny, a les 12.00, el bisbe de Girona, Carles Soler Perdig, presidir l'eucaristia que tancar els actes del segon centenari del naixement de la serventa de Du Lliberada Ferrarons. Ser a la capella de la Santssima Trinitat de Batet.

COMPRO rellotges de qualsevol tipus, rdios, lmpades, mobles, segells, postals, monedes, llibres, joies i instruments musicals. Tel. 609 230 303. '

TREBALL
PSICLOGA, especialitzada en clnica, primera visita gratuta. Tel. 606 239 461, hores convingudes.

Lleida
ASSEMBLEA DIOCESANA. El 6 de juny, de 9.30 a 18.00, al collegi Maristes Montserrat. El fil conductor ser La realitat del Departament de Pastoral Aplicada.

APADRINAMENT
A L'ARGENTINA i, ms concretament a Formosa, hi ha unes religioses de l'Institut Sant Josep que s'han quedat sense padr i desitgen, de tot cor, rebre Catalunya Cristiana. El preu d'una subs-" cripci a l'Argentina s d e l 78,30 euros. Ingresseu el que bonament pugueu, entre tots arribarem a aquesta.quantitat i, fins i tot, la superarem. Hiha altres missioners que estan a punt de quedar-se sense padr. Podeu fer les vostres aportacions fent un ingrs al compte: 2100 3013 20 2200391741 Cal que indiqueu nom i apadrinament missioner. DESCOBRIU Catalunya Cristiana, cada setmana. Visiteu la nostra web: www.catalunyacristiana.com

DIVERSOS
ADVOCADA especialista en nullitats matrimonials i separacions, l a visita gratuta. Tel. 934 510 707. MSICA per a cerimnies, tel. 935 314102. Visiteu lavyeb: www.inicia.es/ de/odamusical

Tarragona
JOVES. El 4 de juny, a les 21.00, pregria arxiprestal de joves coordinada per l'arxiprestat, de Reus al Frum de Joves, c/ Abadia, 2 - Reus.

COMPRA i VENDA
COMPRO SEGELLS, monedes, postals, cromos i joguines. Tel. 933 578 394. . PARTICULAR COMPRA mobles, quadres, joguines, llibres i objectes, antics. Tel. 635 344 688.

V JORNADES FUNDACI TERESA GALLIFA

Nens i adolescents hiperactius, pautes a seguir .
Conferncia a crrec de| Dr. Juan A n t o n o A m a d o r professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona D i a 5 d e j u n y , a les 18 hores Lloc de ls jornades: Llobet i Vall-Llosera, 12 - 08032 Barcelona Informaci: Tel. 934 363 9 5 7 / 9 3 4 160 052 ,

P^

Si voleu ahunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D'INSERCI a base d'una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal o xec bancari de l'import total del vostre anunci a CATALUNYA CRISTIANA c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona.
NOM . ADREA.....:.. POBLACI TELFON . .'. C. P. . SETMANES.

BALMESIAIMA SCHOLA CORDIS lESU

Organitzen a la capella de Balmesiana c / Duran i Bas, 9, una Hora Santa cada primer divendres de mes a les 1 9 . 0 0 hores.

GDnaDDnnaDDDDanDDDi.soc
DDDDDDnnDDnDDDDDDD3.oo DDDnDDnn[Z!DDDDDDaDD*.80 ndDDDDD'DD.pDDDDDDDio.50
Destacat (+2,70 ): Requadrat, D Trama, D Negreta (16% d'IVA INCLS) Calculeu l'import que haureu d'abonar multiplicant el preu de l'anunci pel nombre d'insercions contnues (mnini 16).

A continuaci (19.45 hores) se celebrar la Santa Missa. L.

R E S E R V A T EL D R E T DE P U B L I C A C I

,J

40

CATALUNYA^ CRISTIANA

C ATALUNYA+= CRISTIANA

2 7. maig. 2004

Ha tomat de Stutt^art sense cruiximents, ni tan sols espirituals. Ning no ho diria desprs de saber cfue t 75 anys i cfue ve de participar en una trobada c{ue ha aplegat ms de i 50 moviments eclesials. Rosa Serrahima ha viscut a la ciutat alemanya una experincia irrepetihle de comuni fraterna. Membre dels Focolars des del {969, la Rosa viu des de llavors submergida en el somni de la unitat. A Stuttgart acfuest somni ha esdevingut per unes hores realitat. Ms de 10.000 persones unides en el desig d'atorgar una nima a Europa, cjue lajaci ms justa i humana, d'acord amb l'esperit evanglic c^ue en configura les arrels.

Joan Carrera Planas

Bisbe auxiliar de Barcelona

Vlrac\, la histria continua

Rosa Serrahima, del M o v i m e n t dels Focolars, ha participat a S t u t t g a r t en la t r o b a d a internacional Junts per Europa

La trobada de Stuttgart restar com un fet histric

Amb 75 anys, encara t forces i ganes per anar a Alemanya a una trobada amb 10.000 cristians ms? Si un es mant actiu, espiritualment i fsicament, l'edat no la sents. Noms cal mirar la fundadora del Moviment dels Focolars, t 84 d'anys i s capa de dur endavant esdeveniments com aquest. Qu la va animar a anar-hi? Sobretot el fet de poder veure en primera persona tot el treball que s'est fent per constituir la unitat d'Europa. No s una cosa aliena a mi, jo tamb hi puc aportar el meu petit granet de sorra. Sempre he estat molt interessada per l'ecumenisme i en aquest sentit he trobat en el Moviment dels Focolars una resposta molt positiva. Es treballa molt en el dileg amb les altres confessions cristianes. Crec que sn 350 les Esglsies amb les quals es mant una estreta relaci. A ms, aquesta trobada ha estat convocada per moviments no noms de l'Esglsia catlica sin tamb na.scuts en el si de les Esglsies luterana, evanglica, anglicana... Aix sol, per a mi, ja representava una atracci especial. Percebo que la trobada ha valgut molt la pena... 1 tant si l'ha valguda! La jornada ha estat una cosa extraordinria i irrepetihle, restar com un fet histric. Se'n podran fer d'altres, per aquesta sempre tindr el segell de ser la que ha obert el cam... I amb quina fe, amb quina empenta i amb quina seguretat es vivia que el que es feia all era continuar la construcci d'una Europa unida seguint les petjades dels anomenats pares d'Europa: Adenauer, De Gasperi i Schuman. Impressiona compartir auditori amb 10.000 germans cristians? Pot semblar que ser dintre d'un estadi cobert amb 10.000 persones ms ha de ser una mica angoixant per no ho va ser pas. Era tal l'harmonia que all es va viure: tothom responia de la mateixa manera, reia a la vegada b, els alemanys una mica abans per qesti de les traduccions, aplaudia alhora, sentem tots la mateixa emoci en els mateixos moments...Norem 10.000,rem una sola cosa i aix s que impressiona. s aquesta unitat entre els cristians el primer pas perqu Europa

descobreixi la seva nima? La unitat s la novetat que Jess va portar a la terra amb el seu missatge d'estimaci recollit a l'Evangeli. Chiara Lubich ha rebut el carisma de la unitat: Que tots siguin u. s per aix que quan Joan Pau II va reunir tots els nous moviments i comunitats eclesials a Roma per la Pentecosta del 1998, Chiara li va prometre que treballaria per la unitat entre ells i aix ho ha fet des d'aleshores. Tamb amb els de les altres Esglsies cristianes. Penso que aquesta trobada no hauria estat possible d'una altra manera. Ha estat una mica fruit d'aquesta unitat que s'ha creat entre tots. Si la unitat entre els cristians, que ja es va poder palpar a Stuttgart, s cada vegada ms forta, un dia no massa lluny Europa descobrir que ja t una nima. On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sc all enmig d'ells. Tots els que rem en aquell estadi estvem reunits en el seu nom i aix es veia reflectit en tot el que es feia. Ser possible tot aix malgrat el fort lacisme imperant? Jo crec que la unitat que avui els nous moviments eclesials estan cridats a vessar sobre 1' Europa poltica, econmica i social, no podr ser aturada pel lacisme. La vida evanglica s massa potent, l'amor no es deixa vncer mai, es contagia, es fa recproc.

Samuel Gutirrez

El ^ran artijici

(i 2)

Els organitzadors del Frum Universal de les Cultures han tingut en compte el fet religis, i l'han incls en el programa d'activitats. Aix, representants de religions i confessions diverses hi participen activament, i aporten la seva visi als grans temes de debat com ara la sostenibilitat o la pau. D'altra banda, el gran esdeveniment religis tindr lloc el mes de juliol, quan al llarg d'una setmana es reunir el Parlament de les Religions del Mn, que tindr com a objectiu facilitar la comprensi entre les diferents creences. Aquest inters a primer cop d'ull tan fort per la religi en el Frum contrasta, per, amb la voluntat de bona part de la classe poltica i cultural que el promou, i que quotidianament manifesta pblicament una gran prevenci per tot all que soni a religis. s contradictori que els responsables del Frum i per tant del dileg interreligis de cara enfora exerceixin de dialogants per que a l'arena pblica maldin per reduir el cristianisme a la privacitat ms absoluta. Tamb sn els que veuen d'all ms normal que els alumnes puguin acabar els estudis sense saber qui era Abraham, Mahoma o Jess. Els mateixos que s'omplen la boca de dileg entre cultures i religions a l'hora de la veritat pretenen fer creure que s millor que els nens s'eduquin noms en el lacisme.

Eduard Brufau

ui va fer cas del papa Joan Pau II, quan expressava amb contundncia la seva oposici a la guerra de l'Iraq? Justament tres cristians, un de tradici catlica, un del mn de l'anglicanisme i un altre d'identificaci ms imprecisa, per molt propens a l's del nom de Du, van ser els promotors d'aquell conflicte bllic, encara no extingit. s una de tantes proves del sofisma que comporta qualificar de cristi el mn occidental... I qui s'ho creu all que ja Pius XII havia dit, i Joan XXIII va repetir, que res no es perd amb la pau, i tot es pot perdre amb la guerra? En aquest punt, els incrduls han estat molts, al llarg de la histria. Tots els amics de fer croades, per comenar. I aquells altres als quals Carles Cardo, en els anys de la segona Repblica espanyola, acusava de provocadors d'una catstrofe prvia que dons cobertura moral a un cop d'Estat... Aquesta d'ara, si ms no, hauria de ser l'hora de la reflexi i de la revisi dels greus capteniments agressius que han sembrat i sembren tants sofriments i tanta mort. Caldria, encara, que no ens quedssim fixats, noms, en la tragdia de l'Iraq. Qu est passant, ara mateix, a Guantnamo, amb presoners privats de les ms elementals garanties jurdiques? I a Txetxnia, on els detinguts sn deixats, hores i hores, en pous, fins que confessin! s justificable que, amb l'excusa de la legtima seguretat, tractors a les ordres d'un estat de dret aixafin les cases de les famlies palestines? Pel que fa a l'Iraq, hem anat passant, en els ltims mesos, de la fallcia de les armes de destrucci massiva al mite d'un procs d'alliberament que els iraquians acabarien acollint amb els braos oberts... La realitat s que la lluita actual contra les forces ocupants no la porten els partidaris de l'anterior tir Saddam Hussein, sin, sobretot, els seus enemics. Finalment, ha esclatat l'escndol de les tortures, protagonitzat pels occidentals. Desprs de tanta literatura i de tant de cinema sobre les aberracions dels rgims totalitaris del segle xx... hem hagut d'acceptar, esborronats, que la capacitat humana de caure en les pitjors perversions no ha desaparegut del mapa. Tant si la culpa d'aquestes vileses cal donar-la preferentment als seus executors com si sn efecte d'ordres o de consignes de ms amunt... la nostra cultura occidental i democrtica en resulta inevitablement humiliada. Tomo al comenament: Joan Pau tenia ra. I ara acaba de reblar el clau: Som, ha dit, a tocar de l'abisme, cal aturar-se. Hi ha dues maneres errades d'obviar el seu pensament. Una, deixant-lo a l'ombra, a base de posar-ne en relleu noms la part ms estrictament eclesial. L'altra, mirant de diluir-lo en les boires de les visites de cortesia i la diplomcia. No s gaire difcil, tanmateix, distingir quan un Papa ofereix doctrina i quan mant contactes educats, inevitablement ambigus.