1

Ambientació
Benvolguts germans:

A cada racó del planeta, Crist Jesús segueix recorrent un interminable viacrucis, al
calvari íntim de tants fill, joves i ancians, i de milers de cases i pobles marginats o
descartats de la societat.
Vivim en un món contradictori, perquè mentre ens preocupa i alarma la
superpoblació, els alts índexs de pobresa, d'analfabetisme i destrucció del medi
ambient, alhora s'inverteixen milers de milions de dòlars en armament, a la
implementació de grans petrolieres, d'immenses empreses de fusta, mineres,
pesqueres, etc., i en luxós malbaratament d'uns quants, impulsats per la societat
voraç consumista i hedonista, que cada vegada va envaint més fortament les
butxaques de tots.
Des de fa molts anys s'han proclamat els drets humans, i, no obstant això, no es
respecta el més elemental dret a la vida. Amb raó, el Papa Francesc afirma que ens
trobem dins una “cultura del descart”. La societat es mou en termes d'eficiència,
producció i qualitat, i com que l’infant i la persona gran no produeixen, els òrgans
socioeconòmics els descarten, aniquilen i maten amb l'avortament i l'eutanàsia.
Tots som culpables del dolor del món i dels abruptes canvis climàtics a nivell
mundial. Cada dia contribuïm a destruir el bell univers que Déu va posar a les
nostres mans. Déu ho va fer amb infinit amor i saviesa, dotant-lo d'una increïble
harmonia, però és l'home qui ha anat desarticulant aquesta harmonia amb la
contaminació, abús i destrucció de la Casa de tots: el meravellós Univers.
Som convidats a prendre consciència de la nostra responsabilitat: si estimem la
vida, tractem de cuidar-la, defensar-la i fer-la créixer en tots els seus nivells; si
volem la pau, lluitem per ser més germans, més fills de Déu, més justos, honestos,
responsables, respectuosos, solidaris i caritatius. És el que meditarem, mentre
acompanyem Jesús en el seu camí cap al calvari que culmina en la resurrecció i la
vida.

Aquest viacrucis és una adaptació del text “Via Crucis por la vida y por la paz”
realitzat l’any 2015 pels franciscans Fr. Juan Jairo Rendón, ofm i Fr. Jorge Armijos,
ofm, combinat amb fragments de l’encíclica del papa Francesc “Fratelli tutti”.
És un text que s’ha preparat per pregar per la pau en el món, especialment per la pau
a Ucraïna, que el passat 24 de febrer de 2022 ha entrat en una situació de guerra amb
Rússia. Acollim d’aquesta manera la petició del papa Francesc perquè la pau sigui
una realitat en el nostre món.

Edició: Parròquia de la Mare de Déu del Carme (Maó), Quaresma 2022

2
 PREGÀRIA INICIAL

En el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant.

Senyor,
volem acompanyar-vos en el vostre camí de creu;
ajudeu-nos a recorre'l amb l'amor amb què vós el vau travessar.

Obriu els nostres cors a l'amor, a fi d'estimar-vos a Vós

i als nostres germans, on Vós seguiu misteriosament present,
sobretot en el rostre dels més petits i insignificants.

Doneu-nos la capacitat de comprendre el valor del perdó,

de l'amistat, de la solidaritat, de l'honestedat,
de la reconciliació i de la pau,
tan necessaris per construir el món que voleu:
un món de germans, on el més important sigui la persona i no el mercat,
la dignitat i no l'engany, la vida i no la mort.

Feu, Senyor, que siguem sembradors de la vostra pau.

Amén.

Cant: Hi eres tu, quan el duien a la creu?

Hi eres tu, quan el duien a la creu?
Oh! quan penso això, tremolo, tremolo.
Hi eres tu, quan el duien a la creu?

3
 Primera estació
JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Lluc (23,20-21.23b-25)

Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells
cridaven: Crucifica’l, crucifica’l! I la seva cridòria anava imposant-se.
Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: va deixar lliure l’home
que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells
demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.
Reflexió:
Jesús és víctima de la més horrible injustícia político-religiosa, i és
condemnat a morir en una creu: el just pels injustos. Tanmateix, Jesús,
oferint-se a si mateix com a Víctima, accepta plenament la voluntat del
Pare i fa realitat allò que ens ha ensenyat a l'Evangeli: “Només qui perd
la seva vida, la troba per sempre”. En Crist sofrent conflueixen el dolor,
la passió i la mort de tants homes i pobles víctimes de la injustícia, del
poder, de l'explotació i de tants mals provocats pels enemics de Déu
d'ahir i avui.

L’Església ens convida a acompanyar Jesús davant els mateixos

tribunals on es condemna el just. En els nostres països han estat milers
els homes i dones condemnats injustament, sofrint els efectes
col·laterals de la guerra i els conflictes.

Mossèn: Senyor Jesús, ajudeu-nos a ser més sensibles al patiment dels

nostres semblants, i a lluitar perquè s'instauri un món de justícia i de
pau entre els homes i les nacions.

Cant: Pietat, oh Déu, vós que sou bo;

vós que estimeu perquè sou l'Amor;
renteu-me bé del meu gran pecat,
purifiqueu el meu mancament.

4
 Segona estació
JESÚS PORTA LA CREU
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Marc (15,17-20)

El vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que
havien teixit i l’anaven saludant: Salve, rei dels jueus! Li pegaven al
cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverèn-
cia. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits
i se l’endugueren fora per crucificar-lo.

Reflexió:
El pes de la creu que Jesús abraça, també abraça el pecat de la humanitat
de tots els temps. És un pes sempre en augment, on entra el pes de la
creu personal, de cada casa, comunitat i nació. Aquesta creu immensa
som cadascun de nosaltres. Jesús ens accepta com som, ens carrega a les
seves espatlles per alliberar-nos, curar-nos i tornar-nos a la pleta de la
salvació. Però alhora Jesús també ens convida a compartir el pes de les
creus de les persones que trobem cada dia en el nostre camí.

Mirem de no fer més gran el sofriment de les persones que sofreixen, no

carreguem damunt les seves espatlles la creu de la indiferència, de la
falta d’empatia, de la crítica fàcil o de la falta d’amor. Que el nostre
clam i la nostra pregària sigui sempre en favor de la vida i la pau.

Mossèn: Senyor, nosaltres ens lamentem de les nostres creus i mirem

amb indiferència les creus del nostre proïsme. Ensenyeu-nos a ser
solidaris amb la creu gegant dels nostres semblants i del nostre món.

Cant: Prou reconec el meu pecat,

i el mal que he fet sempre el tinc present;
és contra vós, contra qui he pecat,
i amb vós he ofès tots els meus germans.

5
 Tercera estació
JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món
Del profeta Isaïes (53,4-6)
Ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres
dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i
humilia. Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les
nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens
curaven... El Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots
nosaltres.
Reflexió: La nostra vida aclaparada de pecat, complexos, desil·lusions i
esclavituds fan pesada la creu de Jesús i l'empenyen a caure a la pols,
símbol de la nostra misèria i debilitat. Les caigudes de la vida són un
recordatori permanent de la nostra debilitat, de la nostra feblesa i ens
recorden de quina pasta estem fets. Moltes vegades volem aparentar allò
que no som i viure pensant que som els amos de l’univers i de tota vida,
però quan masteguem la pols del dolor, de la derrota i del fracàs
experimentem la nostra petitesa. Som vulnerables.
Davant tota experiència de caiguda ens hem d'incorporar i caminar en el
seguiment de Jesús. Aixecar-nos del pecat i continuar caminant es
converteix en un exemple i en un testimoni davant un món i uns
sistemes que creuen que la conversió no existeix, que el canvi de vida
no és possible. Aixecar-se amb la força de Jesús, quan caiem, és un
signe que Déu no es cansa mai de perdonar-nos.
Tots: Senyor, les vostres caigudes ens estremeixen de tendresa, però les
nostres les comprenem i justifiquem amb qualsevol pretext. Ajudeu-nos
a incorporar-nos de les nostres caigudes en l’egoisme i en el desig de
d’imposar-nos per damunt dels altres.
Cant: Creeu en mi un cor ben pur,
feu-me sentir vostre Esperit Sant;
no m'amagueu vostre esguard serè:
torneu-me el goig de la salvació.

6
 Quarta estació
JESÚS TROBA LA SEVA MARE
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Joan (19,25-27)

S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva
mare, Maria, dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la
seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva
mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Reflexió:
A Maria la trobem en el camí del dolor, compartint pas a pas amb el seu
Fill tots els seus patiments. Ens ensenya a viure l'amor cristià amb
autenticitat. Un amor que es mostra més proper quan els amics estan
sols i abatuts. Un amor que fa més suportables les hores difícils de
frustració, incomprensió, solitud i dolor dels nostres semblants.

Quantes mares no pateixen pels seus fills que sofreixen les

conseqüències d’una guerra i d’una violència que no han provocat.
Quantes famílies queden trencades pels conflictes estèrils que no fan
més que sembrar odi i divisió. En les hores de fosca, l’amor i la tendresa
de la mare ens animen a lluitar pel gran do de la vida i a ser portadors
del do imprescindible de la pau.

Mossèn: Oh Mare, reina de la pau, ensenyeu-nos a no ser indiferents

davant del dolor aliè, sinó promptes per consolar, enfortir, animar i
acompanyar tots els qui pateixen per causa de l'egoisme, l’ambició, la
injustícia i la deshumanització.

Cant: Al carrer de l'Amargura

Mare i Fill s'han contemplat.
Mira bé, vil criatura,
quin martiri els has causat.

7
 Cinquena estació
EL CIRINEU AJUDA JESÚS A PORTAR LA CREU
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Lluc (23,26)

Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del
camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell.

Reflexió:
Jesús va acceptar amb amor i agraïment l'ajuda obligada d'un home que
passava per allà. Jesús, el nostre bon samarità, va ser ajudat en les seves
hores de dolor i violència. Jesús sofrent permet que l'altre s'aproximi a
la seva vida i accepta la seva ajuda, compassió i solidaritat. Això ens
ensenya que, deixar-nos ajudar, ens permet enderrocar els murs de
l'orgull, la vanitat i l’egoisme, per reconèixer que ens necessitem
mútuament i que no ens podem salvar tots sols sinó conjuntament.

És cert que com a societat hem crescut en molts aspectes, però encara
som analfabets a acompanyar, cuidar i sostenir els més fràgils i febles de
les nostres societats desenvolupades. Ens acostumem a mirar cap a una
altra banda, a passar pel costat, a ignorar les situacions fins que aquestes
ens colpegen directament.

Mossèn: Senyor Jesús, l’orgull ens fa creure autosuficients, forts i

perfectes quan ens convé acceptar l'ajuda dels altres. Doneu-nos la
capacitat d'entendre el valor de l'altre i acceptar la vostra mà generosa
en les nostres debilitats.

Cant: Per vostra Passió sagrada,

adorable Redemptor,
perdoneu altra vegada
aquest pobre pecador.

8
 Sisena estació
LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

Del llibre dels Salms (27,8-9)

Tu em parles dintre el cor i em dius: «Busqueu la meva mirada!».
Buscar-la és el que vull, Senyor. No m’amaguis la mirada, no t’indignis
fins a rebutjar el teu servent, tu que ets el meu ajut. No em deixis
abandonat, Déu meu, salvador meu.

Reflexió:
El Creador va dotar la dona de profunda tendresa, de capacitat de
sacrifici, de formidable intuïció i simpatia. És per això que una dona
s'obre camí entre la multitud per acostar-se a netejar la cara
ensangonada de Jesús. És allà, en el servei digne enmig de la barbàrie,
on la vol Déu, i no en el pedestal de la fama, l’orgull i l’autosuficiència.

Quantes Veròniques necessita el nostre món ferit per netejar el rostre

colpejat i nafrat de Jesús, el rostre del poble maltractat per la injustícia i
la iniquitat, el rostre de tants innocents que sofreixen una violència que
ells mateixos no han provocat.
Les Veròniques del nostre món ens ensenyen el camí de la tendresa que
és l'amor que es fa proper i concret. És un moviment que procedeix del
cor i arriba als ulls, a les orelles, a les mans: és el camí que han
recorregut les dones més valentes i fortes -camí que tant humanitza el
nostre món.

Tots: Pare bo, ajudeu-nos a reconèixer la dignitat de tota vida humana

per valorar-la i defensar-la en tot temps i lloc.

Cant: El camí que féu Jesús

Ell tot sol el va seguir.
Oh! Ell tot sol, per tots nosaltres.
Ell tot sol el va seguir.

9
 Setena estació
JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

Del llibre dels salms (22,7-9)

Però jo soc un cuc, no un home, befa de la gent, menyspreat del
poble. Tots els qui em veuen es riuen de mi, amb els llavis i amb el cap
prenen aires de mofa: «Que es dirigeixi al Senyor, que ell el salvi,
que l’alliberi, si tant se l’estima!»

Reflexió:
Jesús, abatut per la debilitat del cos, cau sota el pes de la creu. És la
pesada creu del mal de la humanitat. Solem ser indulgents i compassius
amb les nostres pròpies debilitats, però cruels i inhumans amb les
debilitats dels altres. Per això ens sorprenen les recaigudes del proïsme,
a qui mirem amb menyspreu en comptes d'estendre-li la mà. I moltes
vegades podem tenir alguna culpa en aquestes recaigudes.

Hem de demanar a Déu que prepari els nostres cors al trobament amb
els germans més enllà de les diferències d'idees, llengua, cultura,
religió; que ungeixi tot el nostre ésser amb l'oli de la misericòrdia que
cura les ferides dels errors, de les incomprensions, de les controvèrsies;
que ens concedeixi la gràcia d'enviar-nos, amb humilitat i mansuetud,
als camins, arriscats però fecunds, de la recerca de la pau.

Mossèn: Senyor Jesús, feu-nos comprendre que no podem romandre

aturats davant dels nous desafiaments i reptes de la societat, sinó que
cadascú ha d'assumir la responsabilitat confiada de treballar per la
pau.

Cant: El camí que jo he de fer

ningú no el pot fer per mi.
Oh! l'he de fer jo, amb tots vosaltres.
Ningú no el pot fer per mi.

10
 Vuitena estació
JESÚS CONSOLA A LES DONES DE JERUSALEM
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món
De l’evangeli segons sant Lluc (23,27-29)
El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien
mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: Filles
de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes
i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà:“Sortoses les
estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.”

Reflexió:
Jesús, oblidant el seu patiment, es preocupa i commou davant dels
laments dels qui l'acompanyen. En aquest plor, Crist mira el plor de tota
la humanitat adolorida i aclaparada per tants mals, i ens convida a veure
en profunditat les causes del mal que afligeix cada ésser humà, per
cercar solucions mogudes per un amor actiu i efectiu.

Tota guerra deixa el món pitjor de com l’havia trobat. La guerra és un

fracàs de la política i de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una
derrota enfront de les forces del mal. No ens quedem en discussions
teòriques, prenguem contacte amb les ferides, toquem la carn dels
perjudicats. Tornem a contemplar tants de civils massacrats i comptats
hipòcritament com "danys col·laterals inevitables". Preguem per totes
les víctimes, no evitem les llàgrimes per tants de germans nostres que
sofreixen i escoltem els seus relats amb el cor obert.

Mossèn: Senyor, els mals que ens afligeixen són l'efecte del nostre
pecat, del nostre egoisme, ambició i prepotència. Doneu-nos un cor
penedit i la disposició per avançar en el camí de la conversió personal i
social.
Cant: Caminant al costat vostre,
portaré la meva creu.
Oh! com feu Jesús en el Calvari
portaré la meva creu.

11
 Novena estació
JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

Del llibre de les Lamentacions (3,27-32)

És bo que l’home carregui el seu jou quan encara és jove. Que resti tot
sol en silenci. Quan el Senyor el corregeix, que enfonsi el rostre a la
pols: potser hi haurà encara esperança. Que pari la galta al qui li pega
i aguanti l’oprobi. El Senyor no abandona per sempre més. Fa sofrir,
però també es compadeix pel seu gran amor.

Reflexió: Una vegada més trobem Jesús per terra. Les seves caigudes
són el reflex de les nostres incomptables caigudes. La por, la vacil·lació,
la desil·lusió, el fracàs, són altres tantes pedres d'ensopec que ens fan
caure. També Pere, Tomàs, Judes i altres apòstols van ser febles i van
caure, van dubtar, van fracassar. Però Jesús els va seguir estimant i amb
el seu amor els va anar transformant en homes nous. Necessitem el
coratge per aixecar-nos i, amb entusiasme, denunciar les injustícies i
defensar amb valentia els drets humans.

Davant la temptació de fer una cultura de murs, d'aixecar murs (murs en

el cor, murs a la terra per evitar el trobament amb altres cultures o amb
altres persones), davant el perill de convertir-nos en esclaus dels murs
que hem construït, Jesús ens convida a aixecar els cors i cultivar la
riquesa de l’encontre i la solidaritat.

Mossèn: Crist Jesús, ensenyeu-nos a no cansar-nos en la lluita per

extirpar de la nostra societat el relativisme, la indiferència i l'egoisme
que causen les nostres contínues caigudes. Doneu-nos el coratge de
posar-nos drets per contribuir a la construcció d'un món millor.

Cant: El camí que ens cal recórrer,

tots plegats l'hem de seguir.
Oh! amb els qui han anat al davant nostre,
tots plegats l'hem de seguir.
12
 Desena estació
JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Joan (19,23-24)

Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i
en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la
túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt
a baix, i es digueren entre ells: “No l’esquincem; sortegem-la a veure a
qui toca”. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit
entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.

Reflexió: Els soldats desposseeixen Jesús de la túnica teixida per mans

de la seva Mare. Fins a aquest grau de despullament va voler arribar el
Senyor, com a prova del seu anorreament absolut, com un ésser
totalment indefens. Així comprenem el despullament de milers
d'indefensos al nostre món. Quantes vegades deshonrem el bon nom
dels nostres germans amb la murmuració, la calúmnia i l'enveja. A
quants se'ls ha arrabassat el respecte i s'ha atemptat contra el seu pudor i
intimitat! I així se'ls ha deixat totalment indefensos.

Quan es critica els refugiats i exiliats que toquen a les nostres portes no
s'adverteix que hi ha moltes vides que s'esqueixen, deleroses d'escapar-
se de la guerra, de persecucions, de catàstrofes naturals; i buscant, amb
tot el dret, oportunitats per a ells i per a les seves famílies. Somniem
amb ells un futur millor i creem les condicions perquè es faci realitat.

Mossèn: Senyor Jesús, obriu els nostres ulls per veure l'única riquesa
que ningú no ens pot arrabassar: el vostre Regne ofert gratuïtament a
tot aquell que vulgui seguir-vos pel camí del servei i de l’entrega de la
vida.

Cant: A Vós elevo la meva ànima, Senyor.

Déu meu, en Vós confio:
feu que conegui les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.

13
 Onzena estació
JESÚS ÉS CLAVAT A LA CREU
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Lluc (23,33-35)

Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar
Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús
deia: Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Després es repartiren
els seus vestits i se’ls jugaren als daus. El poble era allà mirant-ho,
però les autoritats se’n reien dient: Ell que va salvar-ne d’altres, que se
salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!

Reflexió: Jesús és clavat en una creu que ens diu fins on arriba l’amor
de Déu i fins on arriba el pecat de l’home. És la prova que Déu ens ha
estimat fins a l’extrem d’entregar el seu propi Fill. L’ignominiós martiri
de Jesús a la creu es converteix en promesa de victòria final. Tot i això,
el màrtir del Calvari segueix clamant en els crucificats de tots els temps.

El nostre món d’avui esquiva la creu. Només importa evitar problemes,

no interessa si un ésser humà es mor per culpa seva. La indiferència
davant els crucificats del món s’ha convertit en estil de vida generalitzat
que es manifesta de diverses maneres. Com que tots estem molt
concentrats en les nostres pròpies necessitats, veure algú patint ens
molesta, ens pertorba, perquè no volem perdre el nostre temps per culpa
dels problemes dels altres. Aquests són símptomes d'una societat
malalta, ja que cerca construir-se d'esquenes al dolor.

Mossèn: Senyor Jesús, doneu-nos la capacitat de comprometre'ns amb

els nostres germans crucificats per l'explotació, l'odi, la contaminació,
els vicis, i totes les esclavituds que imperen en el nostre món.

Cant: Hi eres tu quan a l’arbre el van clavar?

Hi eres tu quan a l’arbre el van clavar?
Oh!quan penso això, tremolo, tremolo.
Hi eres tu quan a l’arbre el van clavar?
14
 Dotzena estació
JESÚS MOR A LA CREU
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Lluc (23,44-46)

Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una
foscor que va durar fins a les tres del capvespre: el sol s’havia amagat.
Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb
tota la força: “Pare, a les vostres mans confio el meu esperit”. I havent
dit això, va expirar.

Reflexió: Jesús va viure una vida de total donació fins a morir per
nosaltres. Va entregar tota la seva vida a la causa de la nostra salvació,
sense reservar-se res. En Ell es compleix allò que ens ensenya “si el gra
de blat no cau a terra i mor, queda infecund”, i “el que perdi la seva vida
per amor la salvarà”. Com de diferent seria el món si cadascú
competíssim a ser servidors els uns dels altres a l’estil de Jesús.
Tanmateix, l'egoisme, l'orgull i l'ambició ens impedeixen obrir-nos als
altres i a les seves necessitats; i, en comptes d'estimar-nos, cerquem
l'ocasió de trair-nos, abusar-nos i matar-nos, de manera que impedim
també que Crist estigui enmig nostre, ja que l'Amor no pot regnar on hi
ha odis, divisions, ambicions i guerres.
Aquí hi ha el secret de la veritable existència humana: la vida subsisteix
on hi ha vincle, comunió, fraternitat. I, en veritat, la vida és més forta
que la mort quan es construeix sobre relacions veritables i llaços de
fidelitat. Per contra, no hi ha vida quan pretenem dedicar-nos només a
nosaltres mateixos i viure com a illes: i és que, aleshores, la mort preval
en aquestes egocèntriques actituds.

Tots: Senyor Jesús, ajudeu-nos a fer de la nostra vida una oferta

contínua d'amor i de servei fins a l'hora final, que mesurarà el valor i
l'autenticitat de la nostra fe i de la nostra vida.
Cant: Després de llarga agonia, el bon Jesús ha expirat.
Davant seu, no ploraria el gran crim d'haver pecat?

15
 13ENA ESTACIÓ : JESÚS ÉS BAIXAT DE LA CREU
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Lluc (23,50-53)

Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del
Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i
actuació. Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de
Jesús. Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va
dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai
ningú.
Reflexió:
Vet aquí el Crist de la creu que jeu mort als braços de Maria. Heus aquí
el Déu traspassat d'amor, com un anyell ferit, però emanant vida per
cada porus del seu cos, donant alè al frustrat afany de l'home per ser
alguna cosa. Des de la creu ens revela l'amor salvador del Pare i la
promesa de vida per tothom. Damunt els genolls de la seva Mare ens diu
que l'amor ho pot tot, perquè qui estima es realitza com a persona, qui es
lliura es troba, qui serveix fructifica, venç la mort i és coronat de vida,
de llum i de sentit, gràcies a l'amor que mai no mor.

Per als cristians aquest camí de fraternitat que volem aconseguir té una
Mare, anomenada Maria. Ella va rebre al peu de la Creu aquesta
maternitat universal i està atenta no sols a Jesús sinó també a la resta
dels seus descendents. Ella, amb el poder del Ressuscitat, vol infantar
un món nou, on tots siguem germans, on hi hagi lloc per a cada exclòs
de les nostres societats, on resplendeixin la justícia i la pau.

Mossèn: Mare nostra, acolliu-nos també avui als vostres braços,

perquè aprenguem a estimar com ens ha ensenyat el vostre Fill, fins al
punt de donar la vida per la salvació del món.

Cant: Senyor, no ens deixis, t'ho demanem,

en el mal que tan sovint fem.
No t'allunyis, Senyor, revela't Salvador.
Dona'ns un cor nou perquè et vegem.

16
 Catorzena estació
JESÚS ÉS POSAT AL SEPULCRE
V. Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món

De l’evangeli segons sant Lluc (23,54-56)

Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el
dissabte. Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea
seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de
Jesús. Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I
durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.
Reflexió:
Jesús no ha fracassat, la seva vida no culmina en un sepulcre, sinó que
ha volgut solidaritzar-se tant amb nosaltres que ha compartit tot el dolor,
la solitud, la mort i la sepultura de tot ésser humà. Acceptà plenament la
voluntat del Pare, oferint-se ell mateix com a Víctima a la Creu. Jesús
comprèn millor que ningú la foscor, solitud i fredor de la tomba, on
jeuen inertes les despulles de tants germans, víctimes del poder injust,
de l'explotació, de l'odi i de la guerra.

El sepulcre de Jesús ens parla de l’esperança. Ens parla d'una set, d'una
aspiració, d'un anhel de plenitud, de vida assolida, d'un mesurar-se amb
allò que és gran, que omple el cor i eleva l'esperit cap a coses grans,
com ara la veritat, la bondat i la bellesa, la justícia i l'amor. L'esperança
és audaç, sap mirar més enllà de la comoditat personal, de les petites
seguretats i compensacions que estrenyen l'horitzó, per obrir-se a grans
ideals que fan la vida més bella i digna.

Mossèn: Senyor, enriquiu la nostra vida amb un amor actiu i efectiu,

amb una fe valenta i conseqüent, amb una esperança infrangible,
perquè siguem sembradors dels valors que duren per sempre.
Cant: Vós sou, Senyor, la llum del meu cor.
Vós sou la meva força.
En Vós, Senyor, jo trobo el meu bé.
Vós m'ompliu de joia!

17
 PREGÀRIA FINAL

Oh Jesús, la vostra Creu de Primavera ha florit;

un raig de llum ha traspassat la pedra dura
que no us va poder empresonar, perquè sou la Vida;
la mort fuig vençuda, perquè la vostra Vida nova
dissipa per sempre la foscor, la desolació i les llàgrimes.

La vostra presència ressuscitada i ressuscitadora

és un “no” decidit al desànim, a l’egoisme,
a la resignació fatalista, al conformisme.

El vostre triomf sobre la mort és l'anunci

del futur que ens espera a tots
i ens compromet a continuar fent realitat
el món nou inaugurat per Vós.

Volem viure aquesta vida nova que ens heu regalat.

Ajudeu-nos a viure-la com a ressuscitats en el nostre món,
fent que la justícia triomfi sobre la injustícia,
la gràcia sobre la força del pecat,
l'amor sobre l'egoisme i l'odi,
l'esperança sobre el cinisme i la desesperació,
la pau sobre el monstre de la guerra i la violència.

Us ho demanem a Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.

Amén.

Que us beneeixi Déu totpoderós...

Cant final
Victòria! Tu regnaràs.
Oh Creu! Tu ens salvaràs.
Tu brilles sobre els homes que busquen la veritat.
Oh Creu, font d'on rebrolla l'amor i la llibertat.
---------
Paraules de cloenda i memòria de la Lliberada Ferrarons.
A dins de la capella de Sant Francesc, Crec en un Déu.

18