Pedres

www.18::,qu78/8n4m=37:. 84
Vivents F=b:=: 2021 Núm=:, 186

25 aNys
del
coNcili
proviNcial
tarracoNeNse

Fragment del retaule de l’Esperit Sant. Pere Serra, 1394. Sta. M. de Manresa

El 21 de gener d’enguany, solemnitat dels La cerimònia, se celebrà a la catedral de

Sants Màrtirs de Tarragona, Fructuós, Eulogi Tarragona amb una assistència reduïda, i
i Auguri, l’arquebisbe Joan Planelles va amb totes les restriccions inherents a la
presidir la celebració de la cloenda del 25è situació de pandèmia que està vivint el país.
aniversari del Concili Provincial Tarraconense. /=gu=7x 1àg. 3

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 b8::7
UNa Festa de saNt Medir diFereNt
Quan apunta el març, una festa al calendari ens
convida a girar la pàgina de l’hivern. Aquesta Festa
és Sant Medir, diada que vol fer-nos desvetllar a una
nova primavera, encara que aquest any ens queda
eclipsada, envaïda per la situació que vivim, la
pandèmia, però tot i així farem altres tipus d’acti-
vitats perquè la festa arribi al màxim de cases.
Més que mai la representació ciutadana, festiva
i entusiasta, serà senyal de complicitat entre tots.
Tot regal contè un missatge amb un valor simbòlic.
El regal de la Festa fa possible obrir-nos a una
actitut de relació humana. Cada any els caramels
volen ser una mostra de regal que ofereixen les
colles al barri de La Bordeta, un regal que vol
comunicar amistat. Enguany, aquests caramels
hauran de ser simbòlics… És clar! Farem els actes
que ens permetin, que no són gaires i amb els altres
utilitzarem la tecnologia que farà possible que
compartim tot de forma virtual, per mantenir així
l’essència de la festa de Sant Medir, i si ens seguiu
el regal serà compartit. Per tant, a disfrutar de totes
les connexions virtualment.
Organitzarem actes tecnològics perquè entre
tots poguem mantenir el record de la Festa,
convocarem un concurs d’aparadors dels comerços
del barri, que es fa juntament amb els districtes de
Gràcia i Sarriá-Sant Gervasi, un concurs fotogràfic
on s’hi pot participar amb fotografies d’altres anys, i
també fem un concurs de… “Celebra Sant Medir a
casa”, on esperem la participació de tothom.
Tots amb Sant Medir!!!
Eva Fernández, presidenta de la Colla
de la parròquia de Sant Medir
Pedres
Vivents
ACTIVITATS
Compartim imatges antigues de Sant
Medir. La Colla vol mantenir viu l’esperit de la
Festa i us vol acostar una mica més a les
tradicions de Sant Medir. A l’Instagram i
Facebook de la Colla hi trobareu imatges i
curiositats i tradicions.
Coneix la Colla. Durant la setmana del 3 al
7 de març podràs conèixer qui forma la Colla de
la Parròquia a través d’entrevistes que anirem
penjant per Instagram i Facebook.
CONCURSOS
Concurs d’aparadors. Si tens o treballes en
una botiga al districte de Sants-Montjuïc, Gràcia
o Sarrià-Sant Gervasi, decora l’aparador amb
motius de Sant Medir, del 3 al 7 de març. Els
tres aparadors més ben guarnits seran els
guanyadors.
Concurs de fotografies d’anys anteriors
de Sant Medir. Del 3 al 7 de març comparteix
al teu instagram fotografies de Sant Medir
d’anys anteriors.
Concurs “Sant Medir a casa”. Et propo-
sem que oblidis per un instant tots els mals
moments i facis una festa ben grossa a casa!
Toca montar-te una festassa de Sant Medir a
casa i enviar-nos un vídeo o foto de com de bé
t’ho estàs passant!!!
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

25 aNys del coNcili
= 3= 8 1àg7n8 1
Recordo les esperances que va generar entre
els cristians de Catalunya, la convocatòria del
Concili. Per delegació de mossèn Vilamala, ales-
hores rector de Sant Medir, la Mariona Saurí i jo vam
assistir a algunes de les sessions preparatòries a
l’església del Carme, en el barri del Raval. L’església
estava plena de gom a gom i entre els ponents
hi havia preveres, religiosos i laics, de rellevància,
que creien en la possibilitat d’una renovació de
l’església catalana.
L’objectiu de la convocatòria era reunir els
bisbes amb seu a Catalunya, per aprofundir en
les propostes del Concili Vaticà II.
Després de 30 anys, una bona part de cristians
estàvem decebuts davant la sistemàtica adulteració
de les resolucions del Concili Vaticà II, durant el llarg
pontificat d’un papa i una cúria alienats amb l’ala
més dura del capitalisme americà, en la croada
contra el món comunista, i que no estalviaven
esforços per fer avortar els moviments que a la llum
del Concili, pretenien dur a bon terme una renovació
a fons dins l’església,
La prova de l’entusiasme que va provocar
l’anunci del Concili és que en el moment més àlgid
de la seva preparació, van arribar a participar-hi
60.000 persones, entre religioses i laiques, segons
els cronistes.
El Concili va ser inaugurat solemnement a la
catedral de Tarragona, el 21 de gener de l’any 1995,
per l’arquebisbe Ramon Torrella que era el president
de la Conferència Episcopal Tarraconense, i es va
clausurar el 4 de juny del mateix any.
L’arquebisbe Torrella va presidir el Concili i
l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Carles, va
ser el copresident.
El Concili va aprovar 170 resolucions articulades
en 4 capítols: l’anunci de l’evangeli, la paraula de
Déu i els sagraments, la sol·licitud per als més
pobres i marginats i la comunió eclesial i coor-
dinació entre les diverses diòcesis catalanes.
No faré una relació del document perquè tots el
vam conèixer en el seu temps i, a més, gràcies a la
gentilesa dels nostre diaca, mossèn Aureli, tenim el
llibre commemoratiu, sobre el Concili, publicat l’any
passat, amb la reedició de les conclusions.
El document es va lliurar al papa Joan Pau II el
12 de juliol de 1995, i el Vaticà va donar l’aprovació
el maig del 1996. El document va ser examinat amb
lupa i revisat a consciència per tots i cadascun dels
dicasteris de la cúria, després de presentar les
seves objeccions, que van haver de ser aclarides
pels bisbes, tot i tractar-se d’un document de
consens, entre dues posicions tan diverses com les
de l’arquebisbe Torrella i la del cardenal Carles, i que
per tant ja havia sofert les retallades abans de ser
presentat al Vaticà per a la seva aprovació.
Per exemple, en el document aprovat no hi
figuraven els documents sobre les propostes més
1,:4838 3
valentes com les de l’abat Sebastià Bardolet,
conegudes com “el calaix de sastre de l’abat” que
van ser arxivades perquè “no entraven en les
competències d’un concili provincial” i no parlem de
la proposta del bisbe de Solsona, Antoni Deig, sobre
la necessitat d’una Conferència Episcopal Catalana,
que el bisbe Deig ja havia presentat l’any 1991, en
una sessió de la Universitat Catalana d’Estiu.
La proposta del bisbe Deig va aixecar una gran
polseguera entre els mitjans de comunicació que es
van fer ressò de la Conferència Episcopal Espa-
nyola, que ho va considerar una proposta seces-
sionista. El nunci Tagliaferri en la seva intervenció en
l’acte de clausura del Concili, va bramar contra els
“particularismos” i els “nacionalismos exacerbados”.
Amb la seva intervenció política, el Nunci, va
aconseguir que els mitjans, concentressin el focus
mediàtic en el tema polític, per damunt del pastoral.
El Vaticà, tan diplomàtic com sempre, va
recordar que l’anomenada Conferència Episcopal
Catalana no tenia les competències jurídiques d’una
Conferència Nacional, i recomanava que s’arribés a
un acord amb la Conferència Episcopal Espanyola
sobre la situació jurídica de la Conferència Catalana,
però que mentre no s’arribés a un acord, autoritzava
com una gràcia especial, que es pogués usar el nom
de Conferència Episcopal Catalana, però sense les
competències. I així continua el tema al cap de 25
anys. Els bisbes catalans és reuneixen amb el
pompós títol de Conferència Episcopal, quan en
realitat només és una reunió de bisbes qualsevol,
sense cap competència, ja que les resolucions finals
segueixen depenent de la Conferència Episcopal
Espanyola.
Sobre el Concili es van escriure muntanyes de
llibres, d’articles, de comentaris i d’opinions; es va
gastar molta tinta i molt paper. Si hem de fer un
balanç dels resultats de tanta paperassa, crec que a
la vista de la situació de l’Església Catalana, no n’hi
ha motius per tirar coets, sinó tot el contrari. Durant
aquests 25 anys, he perdut el compte de la quantitat
de plans pastorals i d’evangelització que han fet els
bisbes, però la realitat és que hem anat de mal en
pitjor. Els estudis sociològics sobre el tema, són prou
clars per qui tingui orelles i vulgui sentir.
La cloenda d’aquest Concili que va néixer coix, i
que la majoria ha oblidat, n’ha estat una mostra,
malgrat l’esforç dels bisbes en voler ressuscitar un
mort.
S’ha dit que els bisbes de Catalunya, han
afrontat la cloenda amb un document que comença
amb aquesta pregunta Esperit, cap a on guies les
nostres esglésies? Bona pregunta. Si de veritat
volen esbrinar la respostes només cal que obrin bé
el ulls i les orelles i escrutin amb saviesa el signe del
temps, i obtindran la resposta. Segur que no els
agradarà gaire!
Francesc Combellas
 4 ,17n7ó

caMiNaNt JUNts
Benvolguts veïns i veïnes, agraïm l’oportunitat I parlem una miqueta del tipus d’atenció que
que ens doneu de compartir aquest espai amb donem. Al CAP fem les mateixes tasques de
vosaltres. sempre: anàlisis, vacunes, cures, visites metge
/ infermera presencials al CAP i domiciliàries,
Aviat farà un any que la pandèmia va CAPgirar
urgents i no urgents, telefòniques i telemà-
les nostres vides. Un temps que ens ha obligat a
tiques, tasques administratives i d’atenció
canviar hàbits, relacions, plans de vida i fins i tot
odontològica, pediàtrica i social. Així doncs,
feines. Un temps on la incertesa i la por donava
què és el que ha canviat tant? Fonamentalment
pas a la generositat i la solidaritat, de la tristor i el
la manera d’accedir al centre i que potenciem les
plor a la esperança i l’alegria de ser. Tot a una
visites no presencials per una raó òbvia i és que
velocitat de vertigen, difícil a vegades d’assimilar.
hem de minimitzar el risc de contagi de covid, no
És com si en tan poc temps haguéssim viscut
podem permetre que hi hagi aglomeracions dintre
moltes vides, moltes experiències. Experiències
del centre.
que per dures que hagin estat no deixen de ser
transformadores i enriquidores tant individualment És per això que des de la Conselleria de Salut
com col·lectivament. Temps que en lloc de fer s’ha invertit molts esforços i diners per potenciar i
viatges molt lluny ens ha convidat a viatjar a la expandir la comunicació telemàtica amb la
fondària del nostre cor, de la nostra ànima i poder ciutadania. Una de les eïnes, que ja teníem
redescobrir allò que és realment essencial per a abans, però que ara és de mes fàcil accés i ús és
cadascú. La Meva Salut (lamevasalut.gencat.cat/registre),
una manera senzilla de tenir accés a la història
El CAP també ha patit transformacions
clínica personal i de poder parlar amb medicina o
profundes per als que ho recordeu d’abans.
infermeria de forma ràpida. Si encara no la
En realitat transformacions fonamentalment
utilitzeu, us encoratgem per què hi accediu. I si
en la manera d’atenció, que no en l’essència.
algú que ens està llegint pensa que no és massa
Perquè els objectius continuen essent els
hàbil amb internet, no us preocupeu perquè al
mateixos, donar un servei d’atenció sociosanitària
carrer Olzinelles 30, us espera la Mia (voluntària
a la població adscrita amb la millor eficàcia i
de can Batlló), que ajudada per companys
qualitat de què som CAPaços. Només que ara ho
administratius, els dimarts i dijous de 10 a 12h
hem d’adaptar a les circumstàncies i als canvis
està per ajudar-vos en totes les tasques admi-
constants de protocols i tasques afegides enco-
nistratives en referència al CAP. I us ensenyarà
manades, perquè per a tots és un aprenentatge.
les diferents maneres d’accedir-hi, com via email
Sort que som un equip potent, sòlid, heterogeni i
(capmagoria.bcn.ics@gencat.cat) o via cita prèvia
amb CAPacitat de diàleg i de reflexió on intentem
ICS (https://ecap.ics.gencat.cat/Visites).
valorar les fortaleses i febleses de les accions i
canvis empresos. Ens ha sigut de valuosa ajuda L’atenció telefònica es la gran protagonista
tots el comentaris, suggeriments i crítiques que del moment. És veritat que ja existia abans i era
ens heu fet arribar per diferents canals. Ens ha la manera més usual de contactar amb el centre,
permès entendre millor les necessitats de la gent només que ara s’ha incrementat un 300%.
i poder fer els canvis més adients. Increment que no ha anat acompanyat de millora
de línies a la centraleta. Això es el que fa que
Una experiència molt enriquidora, en aquest
quan truqueu pugueu pensar que no us agafem
aspecte, han sigut les xerrades que s’han fet a
el telèfon, en realitat no el deixem parar, perquè a
Can Batlló entre membres de l’equip i veïns i
més és el punt d’entrada no solament de sol·li-
veïnes del barri. Xerrades compartides que ens
cituds de visita o atenció sinó també d’informació
encantaria continuar quan la situació epidemio-
i dubtes, per tant no sempre són converses
lògica ho permeti.

Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27 Aula Oberta de la Bordeta

curtes. El problema és que dificulta l’accés de
persones que encara no saben o no poden
accedir per les altres vies explicades abans amb
el risc que això pot comportar. Si teniu Teleas-
sistència (servei de l’ajuntament) ho teniu més
fàcil perquè ells si poden activar el contacte via
internet. És un problema que no tenim resolt i que
potser entre tots trobem alguna millora.
El que sí tenim clar és que mantindrem les
telefòniques mentre continuem amb la successió
d’onades de pandèmia per varies raons.
La primera és que ens n’hem adonat que
moltes qüestions tenen fàcil solució telefònica
sense necessitat de contacte (receptes, informes,
derivacions, dubtes, i patologia lleu i de seguiment
i evolució); la segona és que ens permet detectar
sospita de malaltia infecciosa i poder donar la cita
tant per als tests diagnòstics com per a la visita
en el lloc adequat evitant cues i esperes inne-
cessàries i que poden condicionar un risc per a
tercers; i per últim, perquè és la via que podem
quedar amb l’usuari en un dia i hora concrets en
zona segura quan creiem necessària una visita
presencial.
Un altre pilar essencial de la nostra feina és
l’atenció a la cronicitat. Tenim molta gent gran,
amb moltes patologies i que potser no sempre
hem pogut atendre com calia. Hem intentat
atendre les situacions agudes, les descom-
pensacions i el seguiment dels més vulnerables
però som conscients que no és suficient. Ara
s’han començat a fer més controls de patologies
cròniques amb accions proactives per part de
cada professional que coneix perfectament els
seus pacients.
,17n7ó 5
També heu de saber que ens han fet traspàs
per a l’atenció i coordinació dels centres residen-
cials del barri que en concret son dos residències
d’avis, una de persones discapacitades, un Crae
i una de salut mental. El tema residències d’avis
ha sigut el que ha ocasionat més desviació de
recursos professionals per al CAP.
Respecte al nostre paper enfront de la
pandèmia, com hem dit abans, les tasques són de
detecció mitjançant clínica i test diagnòstics
(PCR i TAR), control evolutiu dels malalts per
detectar signes d’empitjorament i poder actuar
precoçment, control de contagis i seguiment
una vegada han sigut donats d’alta dels
hospitals, valoració de necessitats socials
com ingressos a hotel salut o àpats a domicili
i altres ajuts, així com tota la paperassa de
baixes laborals, informes diversos i deriva-
cions que es deriven de l’atenció. En els últims
mesos s’han afegit a l’equip tres persones que
anomenem gestors covid. Són els que fan les
entrevistes dels pacients positius per detectar
contactes i tallar les cadenes de transmissió. Un
d’ells s’encarrega en exclusiva dels contagis a les
escoles del barri. Ens estan ajudant moltíssim.
I per acabar, molts esteu esperant que parlem
de les vacunes. No sabem on ni quan es posaran,
el que sí sabem és que les nostres infermeres
s’estan preparant. Esperem poder fer una troba-
da per poder resoldre tots els dubtes que tingueu,
quan tinguem la informació sobre les següents
etapes de la vacunació.
Qualsevol idea o suggeriment serà benvingut,
perquè sempre podem millorar.
Gràcies
Equip Bordeta-Magòria
 6 b8::7

FarMcia sUir, UN reFereNt al arri

La parròquia de Sant Medir es vol fer
ressò de l’efemèride del LXè Aniversari
de la inauguració de la Farmàcia Subirà
amb tot l’agraïment, atès el servei
sempre amatent al barri de La Bordeta.

El gener de 1961, ara fa 60 anys, en

Manuel Subirà (EPD) i na Teresa
Claramunt, encara solters, amb gran
il·lusió i molt d’esforç, varen obrir la
Farmàcia Subirà al barri de la Bordeta.

JorNada electoral al arri
“
Mé/ 3’un 61% 3=/ ,48n4/ 3=/
=n4,:n/ 3= s8n4 M=37: ,14=n 1=:
18:474/ 7n3=1=n3=n47/4=/.
Les eleccions del 14 de febrer ens porten
diversos titulars al barri de la Bordeta, on es
troba la nostra parròquia. Esquerra Republi-
cana va ser el partit més votat amb el 24,5%
dels vots, seguit del PSC amb el 23,4%,
Junts per Catalunya amb el 16,9%, els
Comuns amb un 9,6%, la CUP amb 8,6%,
VOX amb un 5,4%, Ciutadans amb un 4,8% i
el PP amb un 3,6%.
El primer dels titulars és doncs, que l’inde-
pendentisme bordetenc va superar el famós
50%, en concret un 52% que situa el barri just
a la mateixa mitjana que la resta de Catalunya.
¿Però que passa si posem la lupa més
concretament sobre les illes de cases dels
voltants de Sant Medir, per exemple la Secció
061 que correspon als carrers Amadeu Oller,
Bartomeu Pi, una part de Constitució i voltants
de la parròquia, que aquest any van canviar la
seva mesa de l’Escola Proa a l’EMAV de
Can Batlló...? Doncs que el vot independentista
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
b8::7 7
es dispara fins al 61,1%. Més de 10 punts per
sobre la mitjana del país i de la resta del
districte.
El segon dels titulars: la irrupció de l’extrema
dreta de VOX en aquesta mesa és la segona
més baixa de tot el districte de Sants-Montjuïc,
només 12 persones van votar-los.
Després d’aquesta anàlisi sobre el nostre
entorn més proper, segur que es pregunten, i
ara què? Doncs l’empat tècnic entre ERC i
JUNTS els obligarà a entendre’s i no permet a
cap dels dos afirmar que la seva estratègia ha
estat àmpliament avalada per la ciutadania. De
fet la formació independentista que més
diputats ha pujat ha estat la CUP, i per tant és
un toc d’atenció a l’actual govern, cal anar més
lluny, molt més lluny!
Aquesta no pot ser una legislatura única-
ment centrada en la pandèmia i l’amnistia, el
govern de la Generalitat ha de fer avenços
seriosos per culminar allò que el poble de
Catalunya va expressar el primer d’octubre de
2017, aquesta seria la veritable amnistia. Cal
recuperar la unitat i la il·lusió d’aquell dia, cal un
full de ruta clar i públic.
I seria important no allargar la constitució del
govern, en els propers mesos podem veure
com l’Estat Espanyol tornarà a intentar extradir
el President Puigdemont, la consellera Clara
Ponsatí i Toni Comín. Vivim en un estat amb
un clar retrocés de drets democràtics, on s’em-
presonen polítics per posar urnes, on es
recorren judicialment lleis aprovades per la
majoria del parlament i on la nostra llengua i
cultura són atacades. Un estat que ens vol
sotmesos, i que el passat 14 de febrer els vam
tornar a contestar amb els nostres vots a les
urnes, que no ens rendirem!
Oleguer Forcades, director de Sants3Ràdio
 8g=n38

FESTA DE SANT MEDIR

28 de febrer. Pregó de Sant Medir. L’acte començarà a les 12 h i serà
retransmès pel canal de YouTube de Sant Medir en directe.
3 de març. Missa de romeria a la parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia.
7 de març. Festa al barri de La Bordeta amb MISSA SOLEMNE a la parròquia
de Sant Medir a les 12 del migdia i la corresponent imposició de llaçades a
les banderes de totes les Colles. Es retransmetrà en directe per Instagram
@collaparroquiasantmedir

coNcert a saNt Medir

Diumenge 28 de març, a les 7 de la tarda

Soprano: Olga Miracle i organista: Guillaume Lawless

Esplai Passatge Toledo, 10 2n

Concert del Quartet Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com

BARBERSHOP Sants 3 Ràdio Campanar

METROPOLITAN UNION Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè
Dissabte, 20 de març
Grup de Solidaritat Constitució, 17
a les 6 de la tarda, església Sant Medir
Atenció social
Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
Rebost solidari
Entrega d’aliments un cop al mes prèvia
PREGÀRIA DE TAIZÉ derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
Càrites, EAIA, Cap de la Zona
Diumenge, 21 de març
Quadre Escènic Sant Medir Teatre
a les 6 de la tarda, església Sant Medir
Residència Albert Torder (QESM)
Dissabte 6 de març a les 6 de la tarda
Diumenge 7 de març a les 6 de la tarda
PREGÀRIA PEL RECONEIXE- Menuda noche (Livelai)
Dissabte 13 de març a les 6 de la tarda
MENT DELS DRETS HUMANS Diumenge 14 de març a les 6 de la tarda
ACAT i Grup dels Drets Humans de S. Medir Un esperit burleta (QESM)
Dissabte 20 de març a les 6 de la tarda
Dimecres, 24 de març Diumenge 21 de març a les 6 de la tarda
a les 8 del vespre, església Sant Medir Dissabte 27 de març a les 6 de la tarda
Diumenge 28 de març a les 6 de la tarda

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia