Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Febrer 2023 Número 205

Romeria de Sant Medir, mural de Francesc Tey. Restaurant Can Culleretes.

EL SENTIT DE LA FESTA
SANT MEDIR 2023
La festa en general i per definició, és una
crida en la que ens sentim atrets i alhora
invitats a participar-hi. La festa té quelcom de
màgic en la seva essència. Però endemés, hi
ha d’altres factors molt importants. La festa
és un lligam humà en que s’articulen realitats
i fets plurals: el social, el cultural, el lúdic, el
religió, el territorial, etc.
segueix pàg. 3

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 barri
L’ESCOLA SANT MEDIR FA 70 ANYS!
L’escola es va posar en marxa el setembre de
1952, tal com consta en l’OM (Ordre Ministerial) del
dia 29 del mateix mes, publicada al BOE del 15 de
novembre d’aquell any. Les instal·lacions eren molt
petites i encara estaven entre el carrer Constitució,
52 i el Passatge Toledo, 12, dos baixos que van ser
units. El rector de la parròquia i titular de l’escola
era aleshores, Mn. Amadeu Oller, que fou
l’artífex de posar en marxa l’escola i bona part
dels habitatges. Més tard va nomenar com a primer
director el Sr. Jesús Mercader. L’escola era de les
que s’anomenaven de Patronat, que volia dir que els
professors eren funcionaris de l’Estat. Els alumnes
eren només nois. Al cap d’uns anys l’escola es va
traslladar al costat del que seria la nova Parròquia,
al carrer Constitució, 15, i a poc a poc s’hi van anar
matriculant nenes fins a aconseguir l’actual coedu-
cació. És va fer als solars de la masia de Can Massa-
guer i d’aquesta època només en queda la magnòlia.
A mesura que els professors estatals s’anaren
jubilant, l’escola va anar rebent ajudes econò-
miques, primer en forma de subvencions per aula i
més tard en forma de concerts educatius, i a partir
d’aquest moment, som una escola Concertada.
Al 1961 va morir Mn. Amadeu Oller, les seves
despulles foren traslladades a la nova parròquia el
1964. La seva obra va tenir continuitat de la mà de
Mn. Josep M. Vidal i Aunós, del que el curs passat
en vàrem celebrar el centenari del seu naixement.
Ell va iniciar el premi Amadeu Oller de poesia per a
joves poetes. És una època que les classes són
molt nombroses de 50 o més alumnes i els
dissabtes matí també es feia classe.
Construcció de l’escola, veiem la magnolia que treu el
cap! Arxiu Parroquial
Pedres Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Vivents Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades
Des d’aquests inicis fins avui “ha plogut força”.
Després de Mn. Amadeu Oller han anat passant
diferents Titulars del centre: Mn. Josep M. Vidal,
Mn. Josep Bigordà... a l’actualitat forma part de la
FEP. L’escola ha anat creixent i ampliant dins les
seves possibilitats. Una l’any 1982, quan es va
edificar el pavelló al mateix pati, l’altra el 1995 quan
es van crear les instal·lacions de l’Educació Infantil
al Passatge Toledo i l’any 2012 amb la posada en
marxa de l’ESO, va ser la gran obra que va unir
l’edifici inicial de l’escola amb l’antic pavelló. Fent
noves aules com la de tecnologia, d’educació visual
i plàstica, de música i psicopedagogia.
Aquest curs ho anem celebrant amb recordatoris
en els diferents actes que fem, donant a conèixer,
la nostra història, als alumnes i resta de la comunitat
educativa per diferents mitjans. El divendres 17 que
hem celebrat Carnaval, el nostre rei Carnestoltes
també n’ha fet esment.
El dissabte dia 4 de març i coincidint amb la
jornada de portes obertes, es farà un exposició
fotogràfica i es llegirà un manifest per part dels
alumnes de quart de l’ESO.
El divendres 16 de juny a la tarda es farà la festa
i acte de cloenda al pati de l’escola amb diferents
activitats on hi participarà tota la comunitat edu-
cativa.
Us hi esperem, hi sou tots convidats!
Maria Montané i la imprescindible
col·laboració dels alumnes de quarts de l’ESO
i l’Ariadna i Nine de 2n de l’ESO
Edifici de primària des del pati petit, amb la magnòlia i el
bust de Mn. Amadeu Oller. Fotografia Maria M.

EL SENTIT DE LA FESTA
segueix de la pàg. 1
Una societat sense celebracions festives, a
part de ser molt avorrida, la seva relació hu-
mana quedaria relativament empobrida. La
festa té l’avantatge de poder trencar una certa
barrera convencional vers l’alteritat, tot jugant
un paper molt valuós, alhora de donar vida a les
relacions humanes amb la presència d’una
comunicació també interpersonal.
Igualment, un país sense festes, l’hi man-
caria la seva identitat, dons la festa per definició
està també radicada a un àmbit territorial
determinat. I al mateix temps l’hi dona un
arrelament amb un caràcter propi.
Durant els anys de la pandèmia del Coro-
navirus-19, i de la post-pandèmia, hem sofert
l’absència de moltes persones, i això ha deixat
uns sentiments d’impotència i d’amargor. D’altra
part, l’aïllament social causat per impediments i
dificultats de retrobar-se a reunions de caire
laboral, econòmic, social, com també, la par-
ticipació a esdeveniments de caire festiu, han
pogut tenir certament, conseqüències que debi-
liten les relacions humanes.
Tinguem present que la festa, en sentit
ampli, ens fa sortir de la nostra quotidianitat,
ens aparta de la vida ordinària i de la rutina.
Retrobem alhora persones diferents i descobrim
els fruits de la convivència amb la presència
humana. Si menystenim l’ocasió d’aquest retro-
portada 3
bament amb els altres i ens tanquem en el propi
jo, llavors perdem la riquesa i el sentit de la
festa. La festa és alliberament i superació d’un
mateix i a la vegada un cant a la vida solidària.
Podríem preguntar-nos, si a part de la
pandèmia, hi ha algun altre factor que pugui,
avui en dia, fer ombra a la capacitat de
convocatòria a la festa. De fet, l’individualisme i
un cert narcisisme, provocat per les noves
tecnologies informàtiques, associades al des-
plegament de les xarxes socials, podrien
acumular una dosi d’inhibició cívica. Aquest
fenòmen podria ser a la vegada, un fre per a la
disposició de la persona al retrobament espon-
tani i gratificant de la festa.
I tot parlant del sentit de la festa en general,
aprofitem els beneficis morals i cívics de les
festes de Sant Medir i del paper important que
juguen per als ciutadans de La Bordeta. És un
referent festiu de cada any quan arriba el mes
de març. Esperem que les celebracions tinguin
una escenificació popular, ja que tots hi estem
convidats a participar-hi, si més no, tot aplegant
caramels.
Amigues i amics, si fem festa, fem Poble i si
fem Poble, fem País.
Bona festa de Sant Medir.
Enric Subirà
Romeria de Sant Medir, gra-
vat d’Olías, 1997, segons el
quadre de F. Tey, 1843, que
es troba al restaurant Can
Culleretes de Barcelona.
 4 opinió
TEMPS DE QUARESMA
La quaresma és la quarantena
o temps de penitència i de reco-
lliment que la litúrgia prescriu
abans de la celebració de la gran
festa de Pasqua.
Les primeres comunitats de deixebles
que seguien el camí de Jesús després de
la seva mort i resurrecció, i que els romans
van batejar amb el nom de cristians o
seguidor del Crist, el Messies, no tenien
temps litúrgic; cada cop que es reunien
celebraven el sopar de comiat de Je-
sús i commemoraven la seva Passió,
Mort i Resurrecció, perquè per a ells
Jesús sempre estava present, ja que
en el món de l’esperit no hi ha temps, i
per tant no hi ha passat, present ni futur, sinó
que tot és u, tot passa en el mateix moment, per
entendre’ns.
Va ser amb el pas dels anys, quan el cristianisme
es va estendre per tots els racons de l’imperi romà,
i van sorgir les esglésies, que les noves generacions
cristianes van sentir la necessitat d’organitzar-se i
de distribuir el temps de l’any en cicles litúrgics, i així
van néixer l’advent, el nadal, la quaresma, el temps
pasqual, etc.
A l’Edat Mitjana l’observança de la quaresma era
d’una gran duresa, però és vivia amb l’esperança
que la quaresma sempre s’acabava amb la joiosa
celebració de la Pasqua.
Ara però, sembla que portem ja un temps molt
llarg en que la quaresma, tant a nivell planetari com
nacional, s’ha instal·lat entre nosaltres, no sabem
per quant temps, sense que de moment s’albiri la
llum pasqual.
Voldria, però, centrar-me en la quaresma per-
manent que viu l’Església, i que en cap manera
podem destriar de la crisi que viu la societat.
En temps de la Cristiandat, la base de l’Església
era molt amplia, tant que pràcticament abraçava tota
la societat. Oficialment, el món occidental era cristià,
l’Església estava present a tots els pobles i a totes
les llars, en nom de Déu, dictava les lleis, beneïa les
guerres i sentenciava els que discrepaven dels seus
dogmes, amb el beneplàcit d’una societat civil que
assistia a la crema d’heretges i aplaudia la
persecució dels qui pensaven diferent del ramat,
convençuts que era la voluntat de Déu.
Sota una forma o una altra, en la nostra societat,
la Cristiandat va prevaldre fins el concili Vaticà II. El
concili ens va obrir els ulls i ens vam adonar que la
nostra societat havia deixat de ser majoritàriament
cristiana, i que cada cop qüestionava més, no ja
només la litúrgia, els costums i les tradicions, sinó
també els dogmes.
Hem anat, doncs, d’un extrem a un altre, la
societat actual és una societat hedonista, que ha
substituït la quaresma per un carnaval permanent.
Parlar de la quaresma avui dia, resulta d’un
anacronisme esfereïdor, perquè el sistema
educatiu de la societat nega a les noves
generacions una informació veraç sobre la
cultura religiosa dels nostres avis de la qual
som hereus.
La religió és cultura, ens agradi o
no la religió forma part de la cultura
de cada poble, de la seva idio-
sincràsia, és per això que cada cultura
té la seva pròpia religió, i ignorar-la és
ignorar la pròpia història, en negar a
les noves generacions una informació
bàsica per al poble que necessita
saber d’on ve, per poder entendre cap
on va. La informació és cultura sempre
que no esdevingui adoctrinament.
I l’adoctrinament, disfressat amb el nom
d’apostolat, és el pecat que va cometre l’església i
que ara paga molt car.
El credo que recitem cada diumenge a la missa,
i que constitueix la base de la fe catòlica, els nostres
besavis el recitaven amb veneració, perquè, tot i que
no l’entenien, per a ells era una fórmula màgica que
refermava la seva pertinença a l’església i en
garantia la seva empara, ja que “fora de l’església
no hi havia salvació”. Avui dia, el credo, tal com està
formulat, no és creïble per les noves generacions. I
ja no parlem dels dogmes que s’hi van afegir
posteriorment.
La joventut que se sent atreta per Jesús i el
seu evangeli, i que col·labora amb les obres de
caràcter social, cultural i benèfic, no se sent
vinculada a la jerarquia ni als seus dogmes i
tradicions perquè els veu incompatibles amb la
societat en que li toca viure.
Avui hem de tenir clar que Jesús no va fundar
cap església ni cap religió, la nostra religió, la
cristiana, és el producte del xoc entre dues grans
cultures, la jueva i la greco-romana, i no podem,
confondre religió amb evangeli, perquè l’evangeli no
és una religió, és un missatge, una regla universal,
per viure i lluitar per un món millor, el regne de Déu,
un regne que no s’acaba amb la mort, sinó que
s’estén més enllà de les nostres limitacions físiques.
La nostra societat està mancada d’espiritualitat,
perquè no només de pa viu l’esser humà, els
humans tenim cos i ànima, però l’espiritualitat ha de
ser sana, sense missatges estranys ni falsos
misticismes, i no s’ha de confondre amb la religió i
els seus rituals. La nostra fe i esperança han d’estar
sempre posades en Jesús perquè el seu esperit
perdurarà, sigui quina sigui l’església o les esglésies
del futur. L’Esperit és lliure i no hi ha cap dogma ni cap
església capaç d’encadenar-lo.
Francesc Combellas
 barri 5

SANT MEDIR A LA BORDETA

Divendres 3 de març
a les 20.30 h església de Sant Medir

CONCERT DE SANT MEDIR

Coral Sant Medir i
Societat Coral La Floresta

Diumenge 5 de març
10.45 h Cercavila de les colles participants.
Inici al davant de la Parròquia de Sant Medir,
encapçalada per la Colla Parròquia
de Sant Medir de la Bordeta
i la Guàrdia Urbana Muntada

12.30 h Missa solemne amb la

participació de la Coral Sant Medir

Imposició de llaçades
a les colles de la Federació

Recorregut de la cercavila: Constitució,

Gavà, Alpens, Guadiana, Sants, Gayarre,
Gavà, Constitució, Toledo, Manzanares,
Andalusia, Riera de Tena, Constitució,
Viladecans, Corral i Mn. Amadeu Oller

L’ Estevet i la Tuietes, els gegants

de la parròquia de Sant Medir

PARADA DE VIOLETES,
FAVES (BENEÏDES) I MÉS COSETES
Diumenge 5 de març de 2023, a la placeta de l’església
organitza Espai solidari

Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27 Aula Oberta de la Bordeta
 6 coral
CELEBREM LA VIDA, CELEBREM LA MÚSICA
Hi ha moltes coses per celebrar a la vida. I a
la Coral Sant Medir ho tenim molt clar. Aquest curs
celebrem la música. Celebrem el 10è aniversari
del nostre Cicle d’Espectacles Musicals.
Ja fa deu anys que vàrem iniciar aquest
projecte que volia promoure la música als nostres
barris de Sants i La Bordeta. Apropar diferents
estils musicals i posar en valor la cultura
musical del nostre país.
Podem dir que en aquests 10 anys, hem con-
solidat aquest projecte, el qual ja forma part de la
programació anual de la nostra Coral.
Cada curs hem programat entre 4 i 6 concerts,
de diferents estils musicals dirigits a diferent
públic (jove, familiar, infantil,
adult...) on tothom s’hi ha pogut
sentir a gust.
Entre els diferents artistes
que han pogut passar pel nostre
Cicle hi podem trobar en Fran-
cesc Mir, l’Orquestra de Cam-
bra de la Universitat Pompeu
Fabra, Raydibaum amb les
seves Estructures sota terra, la
Guida Sellarés, la presentació
del llibre L’1 d’octubre explicat a
la menuda, en Xavi Lozano, els
Metropolitan Union, el Cor
Voxalba, l’espectacle Sako de la
SSM Bighand amb en Santi
Serratosa, Titelles l’Estenedor,
la soprano Olga Miracle i l’orga-
nista Guillaume Lawless, el
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
mag Mauri, les tres joves de
la nostra Coral, l’espectacle
Believe del grup de Joves
de la Coral... i molts més
artistes que han anat pas-
sant pel nostre cicle, als
quals, a tots i totes agraïm la
seva col·laboració en fer
gran aquest projecte.
Ja hem començat aquest
any de celebració. Ho vàrem
fer amb l’espectacle “Tocar
el cel” del Cor Jove i el Cor
de Mares i Pares de la Coral Sant Medir. Un gran
concert del qual ja en vàrem fer referència en el
darrer núm. d’aquesta revista.
I vàrem continuar el dia 3 de febrer amb el
concert “Esclat melòdic”, a càrrec de l’Orquestra
de Cambra de la Universitat Pompeu Fabra, amb
obres de Mozart, Schubert i Grieg, i l’església de
Sant Medir plena de gom a gom amb un públic
assedegat de música. Si cal destacar alguna cosa
d’aquest gran concert, seria la perfecta inter-
pretació que ens va regalar la jove solista de
clarinet, Queralt Planas.
I ja tenim previst el següent concert pel dia 26
de febrer a les 18.00 h, amb l’actuació de l’Alba,
la Judit i la Mireia, les quals ens
oferiran tot un seguit de cançons
de diferents estils, cadascuna
amb els matisos de la seva veu.
De ben segur que passarem una
bona estona escoltant-les i emo-
cionant-nos. No us el perdeu!
Finalment us informem que la
celebració central d’aquest 10è
aniversari del Cicle d’Espectacles
Musicals serà durant els dies 14,
15 i 16 d’abril, amb concerts i
espectacles per a tots els públics.
Anoteu-vos aquestes dates, que
la farem grossa entre tots!!
Dolors Gubert, cantaire del Cor Adult
de la Coral Sant Medir

ELS BLAUETS,
UN COR AMIC
A la Coral Sant Medir ens agrada molt crear
vincles. Conèixer a altres persones amb el
pretext de la nostra activitat. Això ens fa passar
molts bons moments, com el que ens van fer
passar els nostres amics els “Blauets” de
l’Escolania de Lluc el passat dia 9 de febrer.
La Universitat de Barcelona els va acollir en
el Paranimf de l’edifici històric per representar
el PLANT DE LA VERGE de Ramon Llull que
narra la mort i la passió de Crist vista des de la
perspectiva de la seva mare.
Els integrants de l’Escolania de Lluc ens
van enlluernar amb les seves veus. No en va,
són un referent musical i un patrimoni cultural
de Mallorca.
L’execució de l’obra, cantant el Stabat
Mater de Pergolesi, dirigits per Ricard Terradas
i narracions de Caterina Valriu i Biel Camps, va
ser d’una extrema qualitat.
Un gran nombre d’espectadors érem de la
Coral que, un cop finalitzada la representació,
vam córrer a esperar-los per poder felicitar-los
en persona i saludar-los, i és que ens coneixem
com si fóssim família. El lligam que tenim amb
ells ja ve de fa uns anys. Han estat a les
nostres cases i nosaltres hem estat a la seva.
Podria assegurar que el vincle afectiu que hem
establert l’Escolania de Lluc i la Coral Sant
Medir, perdurarà per sempre més.
Leo Calopa, cantaire de
Mares i Pares Coral Sant Medir
coral 7
Els meus
millors
desitjos
Estones de silenci, també de soledat.
Comunicació i diàleg, i sobretot saber
escoltar i comprendre. Bàsiques la sin-
ceritat i la transparència, la lleialtat i el
respecte als altres, i a nosaltres mateixos.
La integritat.
Buscar la veritat i la justícia, inseparables
de la pau. Conservar la memòria com a
gratitud i reconeixement. La dignitat i
l’autoestima sempre vives. També el
perdó i el penediment, doldre’s del dolor
causat a l’altre, cal coratge i estimar.
Disponibilitat com a donar-se, com a no
posseir. Risc, que eixampla la mirada i la
vida. Confiança i agraïment, comprome-
tre’s i compartir. Amor, alegria i tristesa,
solen anar junts.
Viure a fons les relacions humanes, no
“passar” de res ni de ningú, tampoc de
nosaltres mateixos.
Entre els meus desitjos també voldria que
no perdéssim el temps perseguint l’èxit
per l’èxit, ni el triomf com l’objectiu
màxim de la nostra vida, ni el poder que
ens col·loca uns graons més amunt que els
demés. No competir camuflant-ho de
competència. En resum, desitjo a tots que
la mediocritat no ens atrapi i que apostem
fort per la vida, amb amor i llibertat.
Maria Lluïsa Oliveres
(Barcelona 15-11-33 - Leuven 8-2-23)
Fragment d’un article de La Vanguardia, 2004
Celebració del funeral de Maria Lluïsa Oliveres,
mare de l’exiliat eurodiputat Toni Comín.
Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), el
18 de febrer de 2023.
 agenda
Dimecres 1 de març, 8 del vespre, església Sant Medir
Núria Ortín Martínez ens parlarà de la seva experiència
en la reinserció dels presos i presentarà el seu llibre
Condenas compartidas
Dimecres 15 de març, 8 del vespre, església Sant Medir
Juan José Tamayo, teòleg i filòsof ens parlarà de

La internacionalització del feixisme

vinculat a l’integrisme religiós
Organitza: Drets Humans de Sant Medir

Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Esplai Passatge Toledo, 10 2n

Tots els dimecres laborals d’11 a 1 del matí. Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com

Aula Oberta Bordeta Auditori Can Batlló Sants 3 Ràdio Campanar

www.aulabordeta.cat Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per

F. Combellas, M. Cors i R. Muntè
28 de febrer a les 18h
Contes i cultura popular. L’art d’explicar contes Espai Solidari Constitució, 28-30
A càrrec de Roser Ros
Amistat i convivència
7 de març a les 18h Relacions humanes. Taller artesanal contra l’atur
Justícia i Pau, el mestratge de l’Arcadi Oliveres Dilluns i dimarts de 5 a 7.30 h de la tarda
A càrrec de Josep Maria Fisa Català. Xerrem-Junts, dimecres de 6 a 7.30 h
14 de març a les 18h Cultura i Lleure. Participació en sortides i
Història de Sants, els refugis de la guerra civil excursions, diferents activitats del barri de la
A càrrec d’Agus Giralt parròquia per fomentar l’intercanvi cultural i
21 de març a les 18h el coneixement del país
Com funciona una orquestra Taller d’informàtica
A càrrec de David Martí. Matins, dilluns d’11 a 12.30 h
Tardes, dimarts 6 a 7.30 h
Espai educatiu
Grup d’Aprofundiment en la Fe Una aula per aprendre, compartir, conèixer i
Dimarts 7 de març a les 3/4 de 8 del vespre gaudir, dijous de 6 a 7.30h (infants de primària)
Hort solidari a Can Batlló
Grup de Solidaritat Constitució, 17
QESM Escola Cavall Bernat. Rambla. Badal 113
Atenció social
Diumenge 5 de març a les 18h
Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
La bona germanor (Bakestei)
Rebost solidari 11-12 / 18-19 de març a les 18h
Entrega d’aliments un cop al mes prèvia Senyora Florentina (Direcció Santi Gomila)
derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament, 25-26 de març a les 18h
Càrites, EAIA, Cap de la Zona Catalans a la romana (Direcció Elena Fernández)

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda