Foguera José Ángel Guirao 2023

Ritmes
de la
ciutat
La dansa a Alacant a través del temps
 12.000 M 2
para celebrar eventos en Alicante
en una villa histórica

El nuevo proyecto del chef José antonio Sánchez Torres, VILLA MARCONI DE DIE,
la propuesta más ambiciosa de Alicante, un lugar mágico con una historia fascinante divididos
en diferentes espacios para celebrar todo tipo de eventos de gran capacidad

Avingunda de Dénia, 153 03015 Alicante

965 133 722 • 677 25 93 26 • 699 33 48 74
info@villamarconidedie.es
eventos@villamarconidedie.es
«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat
per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023»

1
2
3
Edita
Foguera José Ángel Guirao, 2023

Direcció i coordinació
Eva María Papí i Eulogio
Francisco José Marco i Armero

Maquetació
Ingra Impresores
Eva María Papí i Eulogio

Text i Fotografies
Eva María Papí i Eulogio

Fotografies de Càrrecs
Reme Vélez
Col·laboradors i col·laboradores

Assessorament lingüístic
M, Josep Mira Roig: Oficina
Municipal de Promoció del valencià
Eva María Papí i Eulogio

Impressió i encuadernació
Ingra Impresores

Depòsit Legal
A 142-2018

Col·labora la Conselleria d’Educació,

cultura i esport de la Generalitat
Valenciana.

Gràcies a les persones que han

col·laborat en aquest llibret.
ESCOLTA’M!

Pasdoble de la Foguera

ESCANEJA’M!

Els nostres llibrets

QUÈ
TROBARÀS
EN EL
LLIBRE?

Hoguera José Ángel Guirao

@hjoseangelguirao

@hjoseangelguirao
ÍNDEX
8 CÀRRECS D’HONOR PERPETUS

12 SALUDES

18 QUÈ ÉS LA DANSA?

20 EL BALL AL LLARG DE LA HISTÒRIA

24 Rubén Martínez i Moreno

28 BREU RESUMEN DE LA HISTÒRIA DE LA

DANSA A ALACANT PER DÈCADES
30 Lidia Martínez i Espinosa

32 INICIS DEL BALL A LA CIUTAT D’ALACANT

36 José Sánchez i García (José Espadero)

38 PERQUÈ ÉS IMPORTANT LA DANSA EN EL

MÓN DE LES FOGUERES?
40 Belén Mora i Rosado
44 Fernando Papí i Eulogio

51 FOGUERA JOSÉ ÁNGEL GUIRAO

92 IMATGES PER AL RECORD

104 COL·LABORADORES I COL·LABORADOR

7
 CÀRRECS
D’HONOR
8
PERPETUS
President d’Honor Perpetu
José Ángel Guirao i Sánchez
9
 Padrina d’Honor Perpètua
Eva María Papí i Eulogio
10
Comisionada d’Honor Perpètua
Beatriz Moya i Martínez
11

¿Una bellea com a delegada del llibret de la
foguera José Ángel Guirao? Sí. ¿Una Bellea
del Foc Infantil -que sempre ostentarà aqueix
títol- com a coordinadora de la publicació un
any abans que la comissió complisca els seus
primers 25 d’anys d’història? També. Es tracta
d’Eva María Papí Eulogio, qui ha dirigit l’equip
humà capaç de tirar avant un repte editorial
com aquest. Les meues felicitacions i salu-
tacions al conjunt dels 104 foguerers adults i
infantils que honren, amb la seua dedicació, la
memòria de qui va ser, i ho continua sent, un
dels ‘grans’ de les Fogueres.
Plasmar en un llibret diferents aspectes del
que representa la dansa en el món, una de les
considerades com a Belles Arts, ha hagut de
suposar un ardu treball de recerca i recopila-
ció de dades. Moltes hores llegint i rellegint en
arxius, hemeroteques i biblioteques. A tenor
del contingut, ho heu aconseguit. I, cosa que
és més important, heu completat aqueixa
visió amb aportacions de fonts vives com són
els casos, entre altres, de Belén Mora Rosa-
do, Bellea del Foc 2023; i de Lidia M. Martínez
Espinosa, Dama del Foc 2022.
Portar el nom de ‘José Ángel Guirao’ suposa
també un fort compromís. Comporta estima,
afecte i admiració cap al que representa la
12
Luis Barcala Sierra
Alcalde d’Alacant
figura de la bellea i les dames. En aquest cas,
Eva María, Noa, Andrea, Sara, Tatiana, Lucía,
Noa Torres i Macarena. Em consta que així ho
feu, ja que aquesta és l’arrel perquè la foguera
tinga una continuïtat consolidada. A moltes
d’elles les heu vistes créixer i anar endin-
sant-se, gradualment, en aquest il·lusionant
món de les Fogueres.
‘The Greatest ShowJAG: El somni d’un fogue-
rer’ va ser el lema de l’acte de proclamació que
es va celebrar en la sala d’actes de la Llar Pro-
vincial. Doncs bé, un altre d’aqueixos somnis
és plantar en la màxima categoria que es puga.
Això, tenint en compte la complexa situació
econòmica, ha suposat un èxit. I, foguerers de
‘José Ángel Guirao’, amb Fernando Alberto Papí
Sáez i Iker Quero Marco al capdavant, ho heu
aconseguit. Veurem, en breus setmanes, en
aqueixa alacantina avinguda com és la del Pin-
tor Xavier Soler les creacions de Sergio Musoles
Ros i José Fuster García. Tot amanit els dies
de plantà per l’esperit de convivència i amistat
propi d’aquesta comissió, a la qual aprecie.
I, per descomptat, la nit de la cremà tots
dansareu al voltant del que quede d’aqueixos
monuments. Serà una manera de traslladar
part del contingut d’aquest llibret, la Dansa, a
la Nit de Sant Joan.

Cada exercici té uns objectius, unes il·lusions
i uns resultats que en el cas d’aquesta fogue-
ra amiga, José Ángel Guirao, són sempre un
exemple de superació i èxit, malgrat el relatiu
poc temps des del seu naixement. Perquè
l’embranzida d’aquesta foguera l’ha conver-
tit en un referent en pocs anys per la seva
participació en quantes activitats es realitzen
i les seves ganes de fer festa des de la seva
rinconcito de la ciutat.
Amb aquest llibret que té a les seves mans
la foguera serà puntual a la seva cita per a
arribar a tots els seus veïns: no sols se’ns
saludarà oficialment, sinó que ens presentarà
a les seves belleses i dames, al mateix temps
que ens anunciarà els actes en els quals vos-
tès podran participar.
Al mateix temps aquest llibret resumeix en un
any l’esforç i la diversió que els han portat a
plantar el seu major projecte: els monuments
d’art efímer amb els quals vostès podran
#meravellar. Amb aquest llibret, s’obre la porta
a l’opinió mengi la reflexió, l’actualitat, i el
futur, a les experiències i a la trajectòria d’una
comissió amb molta força i molt a oferir.
Toñi Martín
Zarco-Marín
Presidenta de la
Federació dels
Fogueres de Sant Joan
Des d’aquí vull expressar la meva satisfacció
i el meu agraïment per haver tingut l’oportu-
nitat d’incloure aquestes línies com saluda a
aquesta comissió i als seus amics, així com als
alacantins i als visitants que gaudiran un any
més del privilegi de contemplar l’essència de la
festa avui al costat de les ribes del Mediterrani.
I per a acabar voldria expressar els meus mi-
llors desitjos de felicitat i de gaudi d’aquestes
festes a tots aquells que estan llegint aques-
tes línies.
Us desitjo unes molt feliços Fogueres de Sant
Joan i que seguiu en la sendera de la festa,
treballant i gaudint com el feu.
13
14
15
 I T M E S
R LA
E
D AT
C I U T

16
17
 È É S L A
Q U ?
D A N S A
La dansa és l’art d’expressar els sentiments amb el cos, a través de la mú-
sica. És l’execució de moviments que es realitzen amb el cos, principalment
amb els braços i les cames i que van en harmonia amb la música que es
desitge ballar.

Aquest ball pot ser de caràcter artístic, d’entreteniment o religiós i té una

duració determinada que va des de segons fins a minuts i fins i tot hores.

De manera similar, és un mètode per a transmetre els nostres sentiments i

emocions a través de gestos elegants, unificats i ben coordinats.

“Els ballarins són els atletes de Déu, perquè podran tenir la condició d’un
esportista d’alt rendiment, però la seua activitat no es limita al cos, sinó que
va a l’ànima i alguna cosa més”, frase que Albert Einstein deia i és que el ball
crida l’atenció per la seua originalitat i la seua excentricitat. Per la qual cosa
cal destacar que si un dels majors pensadors de l’època contemporània ho
diu, haurà de ser veritat!

La dansa és també dita “el llenguatge del cos” i es val d’una seqüència de
moviments corporals que acompanyen de manera rítmica la música. També
és entesa com una expressió d’emocions, ja que, en alguns casos, a través
dels moviments es persegueix la intenció de comunicar els sentiments.

“El ball és l’art d’utilitzar el moviment físic”, així doncs, Friedrich Nietzsche (1884)
afirmava que la dansa és la forma d’art més perfecta. 01.Ballarina de dansa contemporània
02.Ballarins de ball esportiu
03.Ballarins de dansa urbana
Existeixen moltes danses al voltant del món i en les diferents cultures, cadas- 04.Ballarí de break dance
cuna té les seues pròpies regles i passos que han de ser respectats per a la 05. Actuació Certamen Artístic
Foguera José ángel Guirao 2017
seua execució i requereixen de l’entrenament i de la qualitat particular de cada 06. Grup de Dansa Postiguet Alacant
ballarí. A més, cada dansa es caracteritza per tenir la seua pròpia vestimenta. a l’Esplanada d’Alacant

18
01 02

03

04

05

06

19
 EL B A L L
A L L L A R G
D E L A
H I S T Ò R I A
És una de les formes més antigues d’expressió humana i es pot utilitzar amb 01
finalitats artístiques, d’entreteniment o religioses.

S’han trobat registres pictòrics de la dansa en totes les èpoques i en dife-

rents continents, encara que la seua forma, sentit i significat han canviat
amb el temps. Les grans civilitzacions de l’antiguitat, com Roma, Egipte i
Grècia, van utilitzar la dansa en rituals: defuncions, noces, rebudes, danses
a les divinitats, entre altres.

PREHISTÒRIA:
En principi, la dansa tenia un component ritual, celebrada en cerimònies
de fecunditat, caça o guerra, o de diversa índole religiosa, on la pròpia res-
piració i els batecs del cor van servir per a atorgar una primera cadència a
la dansa.

L’home en la prehistòria era nòmada, ací hi havia dansa en aqueixos pobles,

ells no sabien per què plovia, els espantava... per això ballaven imitant els
moviments de la naturalesa, l’expressió és el primer que naix, expressa els
sentiments la por, l’alegria, etc.

En temps prehistòrics ballaven al compàs dels sons de la naturalesa, i més

tard fent palmes, o colpejant peus o pals, que després es van convertir en 01.Pintura de les tribus que
instruments musicals. Finalment, els sons es van fusionar. Apassionats i s’ajuntaven per a ritualitzar a
través la dansa
espontanis, aquests balls primitius estan dissenyats per a expressar senti- 02.Panell rupestre de persones
ments i emocions. ballant amb l’ajuda de pals

20
 02 03

04

GRÈCIA:
Grècia va ser el primer lloc on la dansa va ser considerada un art, tenint una
musa dedicada a ella: Terpsícore. Els primers vestigis provenen dels cultes a
Dionís, mentre que va ser en les tragèdies —principalment les d’Èsquil— on
es va desenvolupar com a tècnica, en els moviments rítmics del cor.

Plató es referia: “la Dansa és de bellesa i lletjor”. Plató, catalitzador d’aques-

tes influències, va ser un important teòric i valedor de la dansa grega. Els
rituals de la dansa dels Déus i Deesses del Panteó Grec han sigut reconeguts
com els orígens del teatre contemporani occidental.
A les sàvies lleis de Plató es va deure que aquest art arribara a l’últim grau
de perfecció entre els grecs, com que Ateneu ens diu que els escultors més
hàbils anaven a estudiar i dibuixar les diverses actituds dels ballarins, per a
copiar-les després en les seues obres.

Els grecs i la majoria dels pobles antics van introduir el ball en la major part
03.Terpsícore, la musa de la Dansa de les seues cerimònies sagrades i profanes. El ball o dansa sagrada és de
04. Música i ballarina grega, segle V a. C. totes la més antiga.

21
 05 06 07

08

ANTIGA ROMA:

En l’antiga Roma la dansa va perdre importància i valor social i religiós, ballar

podia ser una cosa considerada inconvenient en els homes.

En els primers temps de l’antiga Roma els ciutadans romans només podien
participar en danses dins d’un context militar, cívic o religiós. No obstant
això, contemplar els ballarins i ballarines que executaven les seues danses
en diversos festejos era una cosa habitualment acceptat.

Existien escoles de ball on els ballarins professionals adquirien habilitats 05. Dansa d’una comèdia romana.
Museu Pio-Clementino, Ciutat
respecte a l’expressió corporal, el sentit del ritme o la capacitat d’improvi- del Vaticà.
sació, qualitats que no s’adquireixen de manera espontània habitualment. 06. Ballarina amb pastera i rhytos,
#s. I d. C.
07. Dansa medieval: La Carola.
EDAT MITJANA: 08. Dansa medieval: La Farándola
09. Imatge Ballet Comique de la
La dansa medieval va tenir escassa rellevància, a causa de la marginació a Regne Louise de Balthazar de
Beaujoyeulx.
la qual la va sotmetre l’Església, que la considerava un ritu pagà. 10. Portada de l’obra De arte saltandi
et choreas ducendi de Domenico
Malgrat això, durant l’Edat mitjana les danses més populars van ser les da Piacenza.
11. Ballarins de Dansa Contemporània
danses carols, ball en cercle , i danses farándolas, balls en fila d’un en les 12. Documental ‘Fins a l’Alba’ sobre un
quals els dansaires presos de la mà formant una corda humana, segueixen recorregut per diferents moments
els moviments d’un guia; ambdues eren de participació col·lectiva, com el de l’art de la dansa.
ball del cérvol.

22
09
RENAIXEMENT:
La dansa renaixentista va tenir una gran revitalització, a causa del nou pa-
per preponderant de l’ésser humà sobre la religió, de tal manera que molts
autors consideren aquesta època el naixement de la dansa moderna. Se sol
considerar que el primer ballet va ser el Ballet Comique de la Regne Louise
(1581), de Balthazar de Beaujoyeulx.

En aquesta època van sorgir els primers tractats sobre dansa: Domenico da
Piacenza va escriure De arte saltandi et choreas ducendi, sent considerat el
primer coreògraf de la Història.

ACTUALITAT:

10 En l’actualitat, el ball continua sent una activitat molt popular a tot el món i
ha adquirit nous formats gràcies a la tecnologia i els mitjans de comunicació.
Un altre aspecte important és la inclusió i la diversitat en el ball. Les perso-
nes de diferents edats, gèneres, cultures i habilitats tenen l’oportunitat de
participar en classes i espectacles de ball.

Quant a l’àmbit professional, el ball continua sent una indústria molt activa i
amb moltes oportunitats.

Existeixen moltes danses al voltant del món i en les diferents cultures, ca-
dascuna té les seues pròpies regles i passos que han de ser respectats per a
la seua execució i requereixen de l’entrenament i de la qualitat particular de
cada ballarí. A més, cada dansa es caracteritza per tenir la seua pròpia ves-
timenta, però en aquesta ocasió se centrarà en la història del ball i la dansa
a la ciutat d’Alacant.

És important destacar que actualment existeixen nombrosos artistes que

s’han desenvolupat i han evolucionat dins del món de la dansa, com és Ru-
bén Martínez Moreno.

11 12

23
 B É
RU ÍNEZN
M A R T
O R E N O
IM BA L
DE DA
L A
N
RÍ
S
I
A
A M
“N
O
A
D
R
E
A
L’
CÉ”
ASS O C I ACIÓ

Rubén va començar a ballar en els esplais del col·legi, muntant així els festi-
vals de fi de curs i seguidament va començar a formar-se a l’Escuela de Dan-
za José Soriano. Va ingressar en el conservatori de dansa d’Alacant durant 2
anys i seguidament es va traslladar amb 17 anys a Madrid a acabar la carrera.
Al seu torn, l’any 2000, va crear Naracé, una associació de dansa en aquells
dies innovadora per la dansa que oferien i hui coneguda amb les seues dos
escoles establides a Mutxamel i Sant Joan. Una vegada finalitzada la carre-
ra, es va iniciar com a ballarí en els musicals de Flashdance, Grease, Beatles
la leyenda, Pretty Woman, entre altres, com Magical, de la productora de
Disney. Al seu torn, s’ha format a Londres, Cuba, Dinamarca, etc. en dansa
urbana i contemporània. Va ser concursant de FAMA A BAILAR i coreògraf
d’anuncis i esdeveniments importants com Alain Afflelou, grup Inditex, etc.
Actualment és director de les seues escoles de ball i director artístic i creatiu
del restaurant Rafaella i Pepito Brillo, a Alacant. Quant a Premis, nombroses
mencions en concursos de talent i de coreografia a Madrid i en les competi-
cions nacionals amb els grups de competició de la seua escola.

24
 01

02

Per a Rubén, la dansa és expressió, és llibertat, són sensacions que ens mo-
uen per dins i que cal expressar-les amb els nostres moviments i les fogue-
res són festes que reuneixen moltes qualitats per a poder desenvolupar-les
i et donen l’oportunitat de poder ser tu mateix, com en el certamen artístic,
el ninot o la desfilada internacional en què pots plasmar les teues idees i la
teua creació de tal manera que et sents realitzat. Així és com ell relacionaria
les Fogueres de Sant Joan amb la dansa.

Rubén considera que la dansa és molt important a la nostra ciutat, és per

01. Programa “Fama a ballar!” en el qual
va participar Rubén.
02. Certamen artístic dels Fogueres
de Sant Joan.
això, que creu que, amb el temps, la dansa ha anat tenint el seu valor i el
seu merescut espai a la ciutat, on afirma que s’ha lluitat molt perquè se’ls
escolte i se’ls entenga i es continua fent. És un art molt necessari i a més,
tradicionalment, hi ha molt a oferir pel seu folklore local, així com tot el jove
talent que es forma i es desenvolupa en el conservatori i escoles de dansa
espanyola, clàssica i contemporània.

25
26

04
03. Enregistrament d’un videoclip
per a un concurs de talent en el
qual va obtindre el 1r premi.
04. Escena del musical
“Flashdance” a Madrid.
03
Per a Rubén, la dansa juga un paper fonamental en el seu dia a dia, és la mo-
tivació personal i la superació professional. “És la meua manera de viure, la
meua manera d’expressar-me i sobretot, de demostrar el talent o les meues
idees cada vegada que assistisc a classe o puge a un escenari”.
El seu major desafiament en la seua carrera… Afirma que qualsevol meta que
s’ha proposat fins a hui dia, les ha aconseguides malgrat tardar més temps
de l’esperat, però crear la seua pròpia empresa i aconseguir un gran nombre
de seguidors i alumnes, era una cosa que veia molt difícil però ara està im-
mensament feliç.
El treball que l’ha marcat més professionalment i emocionalment va ser,
sens dubte, l’experiència en Fama a Bailar, la va viure molt intensament, da-
vant les càmares 24 hores, la pressió de traure el treball en hores, els direc-
tes eren molt complicats, la convivència, etc., però recorda grans moments
i situacions que quedaran en la memòria. I destaca un viatge a Cuba, on va
estar compartint una setmana de dansa amb persones noves i li van brindar
tota la seua confiança i afecte durant la seua estada en l’institut superior
d’art de l’Havana.
Els motius que impulsen Rubén a seguir amb la seua carrera és continuar es-
tant en constant aprenentatge, tant per la formació que rep com pel seu alum-
nat, cada dia acaba aprenent noves maneres de moure’s i d’expressar gràcies
a ells, veient la seua evolució i per la seua manera de mostrar la seua dansa.
“Ballar i rebre l’aplaudiment diari, és la vitamina perfecta per a qualsevol ballarí.”
Finalment, la dansa per a Rubén és: “La dansa és l’art d’on el cos es transfor-
ma en símbol, en moviment, llibertat, poder expressar el que no podem explicar
amb paraules, és un fenomen universal, està en totes les cultures, races i llocs”.
27
 BR E U
E S U M D E L A
R
H I S T Ò R I A DE
LA D A N S A A
C A N T P E R
ALA
DÈC A D E S
La dansa és una forma d’art que ha tingut una gran pre-
sència a Alacant a través de les dècades. La història de la
dansa a la ciutat d’Alacant és rica i variada, i al llarg dels
anys ha estat influenciada per una sèrie de factors cultu-
rals i socials. A continuació es presenta un breu resum de
l’evolució de la dansa a Alacant per dècades.

Segle XIX: durant el segle XIX, la dansa a Alacant era una

forma popular d’entreteniment en els cercles aristocrà-
tics. Les classes altes gaudien de balls clàssics com el vals
i el minuet, mentre que les classes baixes preferien estils
més folklòrics com la jota i el fandango.

Dècada dels 60: durant aquesta dècada, la dansa a Ala-

cant estava principalment representada per grups folklò-
rics que s’encarregaven de portar les tradicions populars
de la zona a l’escenari. A més a Alacant es va popularitzar
la dansa del twist, un ball d’origen estatunidenc que es va
fer molt popular en tota Europa i Amèrica Llatina. A més,
també es ballaven altres varietats de rock and roll, així

28
com el cha-cha-chá i el mambo, que eren molt
populars en aqueixa època. A la província d’Ala-
cant es van organitzar diversos festivals i com-
peticions de ball en els quals es podien veure tot
tipus d’estils i modalitats.

Dècada dels 70: en aquesta dècada van sorgir a

Alacant diverses companyies de dansa contempo-
rània que s’especialitzaven en la dansa moderna.
A més, la ciutat va acollir el Festival Internacional
de Dansa Contemporània, que va contribuir a do-
nar visibilitat a aquesta forma de ball en la zona. A
més, també van tindre lloc presentacions de ballet
clàssic en el Teatre Principal d’Alacant, oferides per
companyies nacionals i internacionals.

Dècada dels 80: la dansa a Alacant va viure un

període d’estabilitat durant aquesta dècada, des-
tacant la creació d’escoles de dansa i la proliferació
de competicions de ballet clàssic.en L’escena de la
dansa a Alacant va experimentar un auge en popu-
laritat i reconeixement, amb la creació del Conser-
vatori de Dansa d’Alacant en 1984 i la institució d’un
festival de dansa anual a la ciutat.

Dècada dels 90: durant aquesta dècada es va co-

mençar a apreciar una major obertura a la dansa
contemporània i al jazz, que atreien un públic més
jove i eclèctic. Així mateix, els festivals de dansa
van guanyar més presència i es van consolidar com
a esdeveniments culturals destacats.

Dècada del 2000: al començament d’aquest se-

gle es va produir un auge de la dansa moderna i
contemporània, amb la proliferació de companyies
de dansa que fomentaven la creació de coreogra-
fies innovadores. A més, es va advocar per la dansa
inclusiva, a través de la creació de grups com l’Aso-
ciació de Dansa per a Discapacitats.

Dècada del 2010: en l’actualitat, Alacant continua

sent un lloc de referència en el panorama nacional
de la dansa. La ciutat acull nombrosos festivals in-
ternacionals de dansa, i compta amb una gran va-
rietat de companyies i escoles especialitzades en
diferents tipus de ball, des del ballet clàssic fins a la
dansa urbana, passant per la dansa contemporània
o el flamenc. A més, l’Ajuntament d’Alacant fomen-
ta activitats culturals com els tallers de dansa gra-
tuïts per a totes les edats i nivells, amb la finalitat
de promoure l’art de la dansa a la ciutat.

Gran exemple és l’evolució i la constància en la dan-

sa de Lidia Martínez Espinosa, Dama d’Honor de la
Bellea del Foc d’Alacant 2022, que gràcies al seu es-
forç i amor pel ball ha aconseguit convertir-se en un
gran exemple per a presents i futures generacions.

29
 IA
LID ÍNEZ
M A RT
PINOSA
I ES D ’ H O N
DAMA ANT I BAL
OR D E
LA
L
R
A
I
B
N
E
A
L
P
L
R
E
O
A
F
D
E
E L
SS
F
I
OC
O N A L

C
D’ALA

Lidia va començar a ballar amb 10 anys, quan va veure ballar per primera
vegada el seu germà en una competició de ball esportiu i li va encantar, li va
dir als seus pares que per favor l’apuntaren. Als sis mesos li van oferir ballar
amb una parella de ball de categoria superior i va acceptar. Als pocs mesos 01
de començar a ballar junts van guanyar dos campionats nacionals i tres au-
tonòmics, i amb tan sols 13 anys ja eren esportistes d’elit. Solia entrenar tots
els dies de la setmana unes tres hores, sacrificava molts plans i quedades
amb amics, i per això, les invitacions d’aniversaris arribaven cada vegada
menys. Malgrat això, vaig seguir pel meu camí sent constant per a continuar
lluitant pels meus somnis.

El 2012 va començar a ballar amb un altre xic, aquesta vegada el repte va

ser major perquè la seua nacionalitat era italiana i la condició era acollir-lo
a la seua casa com un més de la família, per descomptat, els seus pares van
acceptar, li van donar suport i van començar a ballar junts. Van aconseguir
moltíssims èxits, tant nacionals (dos campionats d’Espanya i tres autonò-

30
 mics) com internacionals, sent finalistes en categoria sub
21 en ciutats com París, Roma, Kíev, Londres, Blackpool,
Anvers, entre altres. Als 18 anys li van oferir faena i for-
mació a Califòrnia (USA) i va tenir la valentia de fer el pas,
i ‘creuar el toll’ per a complir un somni: entrenar amb els
millors coaches del món, lluitar i donar-ho tot pel ball. Va
ser una experiència increïble per a Lídia, però als 4 anys
va tornar al seu estimat Alacant per a poder viure el seu
any de Bellea i estar de nou a la seua casa amb la seua
gent. Una vegada ací, i després de la pandèmia, ho va
deixar amb el seu company de ball i no ha tornat a ba-
llar en parella des de llavors. Al poc temps va contactar
amb ella una de les millors acadèmies de ball esportiu a
Alacant i des de llavors treballa com a professora de ball.

02 03 Així relacionaria Lídia les Fogueres i la dansa: “Una de les

coses més importants de les Fogueres és la música, amb
la qual cosa considere que tota música sempre és més
ben acompanyada de dansa, ball o ‘dansaes’. A més de te-
nir un estupend concurs de certamen artístic on tothom
pot apreciar el que la gent de fogueres, sense ser profes-
sional, és capaç de fer, i per què no, també una manera de
fer que la gent que desconeix el món de les Fogueres s’hi
vulga unir”.

Des del seu punt de vista no se li dona la importància ni

el valor que mereix la dansa a la ciutat d’Alacant. Hi ha
moltíssims estils de balls i danses que la cultura alacanti-
na desconeix. Desafortunadament, ser ballarí a la nostra
ciutat o país i arribar lluny és un camí molt dur que majo-
ritàriament depèn d’un mateix.

La dansa per a Lídia és un estil de vida, una vegada la

04 coneixes no pots desvincular-te’n. És una manera d’ex-
pressió i de desconnectar del món i els problemes.

El major desafiament per a Lídia, sens dubte, va ser dei-

xar-ho tot al seu país: la seua família, els seus amics, els
seus estudis, la seua vida en general, per anar-se’n als
Estats Units a formar-se i a treballar com a ballarina.

El treball que més ha marcat professionalment i emo-

cionalment a Lídia, sens dubte, va ser la preparació als
campionats d’Espanya, i el mateix dia de la competició,
per descomptat. Ja que no sols se sumen els nervis de
representar la teua ciutat, també tens la teua família
i la gent que més t’importa veient-te, animant-te i do-
nant-te suport. I l’espera i els nervis mentre els jutges
deliberen i per fi donen les posicions és indescriptible. El
05
ball d’honor una vegada guanyat el campionat és una de
les coses més especials que Lidia ha viscut.

“El ball s’ha convertit en un pilar fonamental en la meua

01. Competició Nacional Coslada i Guadalajara. 1a posició vida que em fa feliç i em continua ensenyant moltes co-
en tots dos. ses. Simplement no m’imagine la meua vida sense ell”.
02. Exhibició en un institut.
03. Campionat d’Espanya Youth en 2012.
04. Primer premi en la competició “Amateur Per a Lidia la dansa és: ‘la dansa sens dubte és una via de
Open Latin at the Millennium Dancesport fuita a tots els teus problemes i una manera d’expressar i
Championships” en Nueva Orleans.
05. Competició “California Open Dancesport transmetre als altres’.
Championship.

31
 IN I C I S D E L
BA L L A
LA C I U T A T
D’A L A C A N T
01
La dansa ha estat present a la ciutat d’Alacant des de fa
molts anys, i el seu origen es remunta a diverses tradici-
ons i cultures que han influït a la ciutat. Per exemple, la
dansa folklòrica tradicional de la zona cobra gran impor-
tància durant les festes de les Fogueres de Sant Joan,
on grups de dansaires es congreguen per a realitzar balls
típics de la regió.

Els centres d’ensenyament de la dansa comencen a apa-

rèixer a Alacant i la seua província en el segle XX, a la fi
dels anys 50, amb l’Institut Musical Sureste. Això no vol
dir que no hi haja hagut homes i dones amb aquesta vo-
cació artística, molts més dels que podem imaginar, però
aquest art passatger i poc apreciat no deixa molts regis-
tres o petjades.

“El compositor parteix amb les seues composicions, el

pintor amb els seus llenços, però el ballarí o el professor
de dansa, si no ha aconseguit la fama internacional, par-
teix només amb l’oblit.”

Afortunadament, el 1958, el mestre Ricardo Ruiz Baque-

ro, designat per a dirigir el llavors Orfeón Alicante del Su-
reste, va sol·licitar al Sr. Antonio Ramos Carratalá, direc-

32
 02
01. Grup de Danses Folklòriques
d’Alacant
02. “Institut Musical Sureste”
03. “Sala d’actes de la seu de
l’Institut”
03
tor general de la Caja de Ahorros del Sureste de España, la conveniència de
crear una escola musical per a pal·liar, com ell mateix va assenyalar en una
entrevista aqueix mateix any en la revista Idealidad, “la falta quasi total de
disciplina en els estudis sistemàtics”.
D’aquesta manera, va sorgir l’Instituto Musical del Sureste, sota la direcció
de Ruiz Baquero, iniciant el curs el 20 de gener de 1958, i entre les assigna-
tures que s’impartien es trobava la Dansa.
La Sra. Rogelia Galiana va ser la professora d’aquell primer curs de Dansa
Clàssica i Dansa Espanyola. Les alumnes, perquè, per descomptat, eren xi-
quetes, rebien classes de dansa i solfeig.
Perquè l’Institut portara el nom del compositor Óscar Esplá, el Consell d’Ad-
ministració de la Caja de Ahorros del Sureste de España va acordar sol·licitar
l’autorització del compositor. Ell va estar-hi d’acord, i el 31 d’octubre de 1958,
aquesta institució va passar a dir-se Instituto Musical Óscar Esplá.
El 4 de febrer de 1959 es va celebrar un homenatge al compositor alacantí
i es va inaugurar formalment en la sala d’actes de la seu de l’Institut el nou
centre docent que porta el seu nom.
És notori ressenyar que en una província on la dansa que es coneixia prove-
nia, amb tota probabilitat, dels balls populars mostrats pels grups de Coros
y Danzas de la Sección Femenina i les actuacions en teatres de companyies
que inserien en els seus espectacles números de Clàssic Espanyol, Alacant
va ser la seu de la primera escola de música, on es va iniciar la dansa clàssica.
Enriqueta Ortega no va tenir l’oportunitat de realitzar estudis de ballet a Ala-
cant on ella va viure amb els seus oncles durant la seua infància i joventut.
No existien escoles on desenvolupar la seua vocació, i no era fàcil que es
comprenguera “això” de ser ballarina.
33
 En aquells moments, concretament el 1958, M. Sol
Pérez Segura, va obrir la seua Escola de Ballet a Elx.
Ella és un altre exemple de superació davant la difi-
cultat per a l’aprenentatge i la incomprensió, perquè
no va poder iniciar els seus estudis fins als 16 anys a
Barcelona amb el mestre Juan Magriñá. Els seus pa-
res van consentir llavors després d’observar que, des
de sempre, Mª Sol tenia aquesta vocació poc usual.
Però ja era tard per a una carrera professional i torna
a la seua ciutat per a donar a conéixer allò que va
aprendre amb el mestre.

Per recomanació del ministre d’Educació Nacional,

i prèvia discussió del Consell de Ministres en la seua
reunió del 21 de desembre de 1962, es reconeix la va-
04
lidesa acadèmica oficial dels ensenyaments impar-
tits en l’Instituto Musical Óscar Esplá d’Alacant, en el
grau de Conservatori Professional. Però no serà fins al
1969 quan la Direcció General de Belles Arts, davant
la consulta del Sr. Óscar Esplá, aclareix que pel mateix
decret de 17 de gener de 1963, els ensenyaments de
“Ballet” i “Dansa Folklòrica” també posseeixen reco-
neixement oficial amb validesa acadèmica. Va repre-
sentar un avanç significatiu tant per a la música com
per a la dansa perquè va fer possible obtenir un títol
oficial. Atés que sembla que un títol fa més “seriosa”
aquesta professió, és possible que a partir d’aqueix
moment la percepció del ballarí, sovint caracteritzat
com saltimbanqui i bohemi, començarà a canviar. La
carrera incloïa sis cursos de dansa a més de cursos
complementaris en matèries com 1r i 2n de Solfeig,
Història i Estètica de la Música, afegint posteriorment
Història de l’Art, i fins i tot durant alguns anys es cur-
sava Cant Coral. La possibilitat d’obtenir aquesta titu-
lació es va obrir a alumnes lliures.

El 1963 la Sra. Enriqueta Ortega proposa a Óscar

Esplá, José Sánchez García, conegut pel seu nom
artístic, José Espadero, com la persona adequada
per a impartir les classes de Dansa Espanyola, una
vegada que la Sra. Barrios va deixar de pertànyer al
claustre de professors. 05

Espadero, autodidacta en els seus principis i “tocat

pels déus” com el va definir Enriqueta Ortega, canta-
va i ballava des de xiquet per impuls natural.

L’any 1974 marca l’entrada en vigor d’un decret que

eleva el Conservatori Professional Oscar Esplá a la
categoria de Conservatori Superior de Música, mar-
cant un altre important punt d’inflexió. Més de mil
alumnes de dansa de la província i altres comunitats
espanyoles es van matricular gratuïtament durant
aqueixes dates en el Conservatori Superior d’Ala-
cant. I és que en aquells dies, els primers graduats
del Conservatori ja havien posat en marxa un bon
nombre d’escoles de dansa a Alacant i província.

34

06
07
08
04. Festival fi de curs Escola de Dansa Sol Pérez.
Ella al fons junta a les seues alumnes.
05. El Conservatori Professional de Dansa
d’Alacant rep el nom de José Espadero
06-07. Aules del conservatori
08. Decret 127/2003 del Consell de la Generalitat
Per l’Ordre de 8 de setembre de 1986 de la Conselleria
de Cultura, Educació i Ciència, el Conservatori Superi-
or de Música es va separar de l’Escola de Dansa d’Ala-
cant, sent nomenat director del nou Conservatori, el
Sr. José Espadero.
En el Conservatori d’Alacant es va adoptar el grau ele-
mental a partir de 1993, el mitjà el 1999, afegint a les
especialitats de Dansa Clàssica i Dansa Espanyola, la
Dansa Contemporània. La implantació va ser progres-
siva i van quedar suprimits els exàmens lliures.
La Universitat Miguel Hernández va implantar el Grau
Superior de Dansa Contemporània en la Facultat de
Belles Arts d’Altea el curs 2000-2001. Té tres especi-
alitzacions: coreografia i interpretació, i pedagogia de
la dansa clàssica i contemporània. Tres assignatures
amb un total de 278 crèdits componen la carrera.
El Conservatori Professional de Dansa “José Espade-
ro” va rebre el permís per a usar el nom específic el 30
de juliol de 2002. El Conservatori Superior de Dansa
d’Alacant va celebrar la seua primera classe de peda-
gogia de la dansa, coreografia i tècniques d’interpreta-
ció de la dansa durant el mateix curs acadèmic, 2002-
2003. El Decret 127/2003 del Consell de la Generalitat,
doncs, produeix la fallida del Conservatori de Dansa.
Les escoles privades del passat estan actualment en
la seua majoria tancades. En comparació amb les dè-
cades de 1980 i 1990, en queden poques.
Combinar els ensenyaments del règim general amb la
instrucció professional de la dansa requereix compro-
mís i organització eficaç en aquesta disciplina. Mal-
grat això, i malgrat les mancances i incomprensions
que encara alberguem en el subconscient, Alacant i la
seua província alberguen ballarins professionals d’es-
tils clàssic, espanyol i contemporani, entre altres.
La dansa és important a Alacant, com en qualsevol
altra ciutat, perquè és una forma d’expressió artísti-
ca que promou la creativitat, la cultura i el benestar
físic i emocional de les persones. A Alacant, hi ha una
vibrant comunitat de ballarins i escoles de dansa que
ofereixen una àmplia varietat de disciplines, des de
clàssic fins a contemporani i folklòric. La dansa també
té una gran presència en els festivals i esdeveniments
culturals de la ciutat, la qual cosa fa que siga una part
important de la identitat cultural d’Alacant. En resum,
la dansa és important a Alacant perquè és una forma
d’art i cultura que enriqueix la vida de les persones i la
comunitat en general.
Però si es parla de la dansa a Alacant no es pot oblidar
la gran implicació i importància de José Espadero en
aquest art.
35
 PE P E
ESP A DE R O ,
B A L L A R Í
AL A C A N T Í
Pepe Espadero, que és el nom artístic de José Sánchez García, ha sigut el
ballarí alacantí més important de la segona meitat del segle XX.

La primera vegada que puja dalt d’un escenari va ser quan tenia només dos
anys i mig, durant una funció de carnaval a l’Orfeó, on la seua mare el porta
vestit de flamenco, i ell es posa a ballar. Tanta era la gràcia com ho feia que
els assidus d’aquesta institució li demanaren a la seua mare que el portara
més sovint per a participar en les funcions.

Des de molt curta edat la seua afició a la dansa i a la música el fa destacar

entre altres xiquets, i amb tan sols tres anys el pugen a l’escenari del Teatro
Orfeón de Alicante.
01
Amb tan sols cinc anys actua en la Plaça de Bous d’Alacant amb la Banda
Músic Taurina “Els Clavells” que dirigeix el Mestre Antonio Flores i des de lla-
vors actua amb aquest espectacle per tota Espanya i l’estranger. Als catorze
anys es fa professional i marxa amb la seua parella contractats per Juanito
Valderrama i Antonio Machín, en l’espectacle Caras Conocidas nº 2. Des de 01. Fotografies realitzades per John Crispin.
Ithaca. NOVA YORK. 1983
llavors no deixa d’actuar amb diferents espectacles de l’època i al mateix 02. Plaza de Bous d’Alacant. 30/05/1948
temps pot estudiar Dansa Espanyola. 03. En el seu primer estudi del carrer García
Morato núm. 37
04. Actuació Ballet José Espadero
Torna per a incorporar-se al Servei Militar i és quan el Sr. Oscar Esplá el crida 05. Pepe Espadero en l’homenatge pels
per a impartir classes en l’Institut Musical “Oscar Esplá”, posterior Conserva- seus 80 anys

36
 tori Superior de Música, on canvia les seues actuacions
per la docència. Forma el “Ballet José Espadero” el 1965.
02
L’any 1974 forma el “Ballet Estudio José Espadero”, ac-
tuant per tot Espanya i l’estranger, presentant les seues
coreografies, perquè des de l’inici del seu Ballet sempre
balla amb coreografies pròpies.

El 1980 és nomenat delegat artístic de la Comissió

Gestora de les Fogueres de Sant Joan (actualment Fe-
deració de Fogueres), càrrec que exerceix fins al 1984,
muntant i dirigint els espectacles de l’elecció de la Be-
llea del Foc.

El 1981 introdueix dins de la festa l’acte de Proclamació

de la Bellea del Foc i les seues Dames d’Honor per a ho-
menatjar amb major emotivitat la màxima representació
de la Festa. Des de l’any 1986 fins al 1994, és director del
Conservatori Superior de Dansa d’Alacant.

En 1.981, obté per oposició, a Madrid, la Càtedra de Ball

Clàssic Espanyol del Conservatori Superior de Dansa
d’Alacant, la qual continua exercint fins a l’any 2003.

És convidat en 1.984 per la Universitat de CORNEL en It-

haca, Nova York, per a impartir cursets de Ball Espanyol
03 i actua convidat pel Ballet CONCERT THE ITHACA a Nova
York, collint grans èxits

Des de l’any 1.986 fins a 1.994, és Director del Conserva-

tori Superior de Dansa d’Alacant.
04
L’any 1.990, se li concedeix el Premi Especial Nacional i
Internacional de la Fundació Euroamericana de Dansa i
Federació Espanyola de professionals de Dansa, a la mi-
llor labor pedagògica en la Dansa Espanyola.

En 1.995, se li concedeix el Premi “Important” de l’any del

Diari “Informació” d’Alacant, per la seua trajectòria artística.

Ha actuat sempre que se li ha requerit a la seua ciutat

en gales benèfiques, per a #Unicef, Mans Unides, Asil
d’Ancians, Campanya contra el Càncer, Nou Futur, Sant
Nicolás, Santa María, etc.

El 27 de febrer de 1.998 el “Ballet de José Espadero” va

passar a ser “Ballet d’Alacant”. Aqueixa data marca una
fita en la història del Ballet creat, dirigit i afavorit pel ba-
llarí i coreògraf José Espadero.

Arrere quedaven anys de dedicació i lliurament personal

per a donar pas a una realitat nova, gràcies a la inter-
venció de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ala-
cant, i a la generositat del mateix Pepe Espadero que va
cedir tot el protagonisme guanyat al llarg de molts anys
de sacrificis, de lliurament, de professionalitat i d’amor a
una passió com és el ball concebut des de l’art.
05

37
 PE R Q U È É S
R T A N T L A
IMPO L
DAN S A E N E
MÓ N D E L E S
FO G U E R E S ?
La dansa també forma part de les Fogueres de Sant Joan, ja que es balla als
carrers i places de la ciutat per a celebrar l’arribada del solstici d’estiu.

La “Dansa del Foc” és una tradició que forma part de les Fogueres de Sant
Joan, una festivitat que té lloc a la ciutat d’Alacant, Espanya, cada any del
20 al 24 de juny. Durant aquesta dansa, un grup d’homes i dones vestits amb
trages tradicionals alacantins ballen al voltant d’una foguera mentre soste-
nen torxes enceses a les mans. L’objectiu d’aquesta dansa és representar la
força i el poder del foc, així com celebrar l’arribada del solstici d’estiu i la nit
més curta de l’any. És un espectacle impressionant i molt emocionant que
atrau multituds de persones cada any.

A més, durant les Fogueres de Sant Joan s’organitzen nombroses actuaci-

ons de grups de dansa i música tradicionals, que amenitzen els carrers i les
places de la ciutat amb els seus espectacles. En definitiva, la dansa forma
part fonamental de les Fogueres de Sant Joan, tant en la dansa del foc com
en altres manifestacions artístiques que es realitzen durant les festes.

Però si hi ha un ball que caracteritza la ciutat d’Alacant és “la dansà”.

38
 01

02

03

La dansà és una dansa popular i tradicional que s’origina a la ciutat d’Ala-

cant, Espanya. És una de les principals manifestacions culturals de la regió i
es caracteritza pels seus moviments rítmics i la seua música festiva.

La dansà d’Alacant es realitza en parelles que vesteixen trages típics de la

regió, sent els homes els que porten barrets i espases a les mans. En la dan-
sa es poden apreciar diferents etapes que es corresponen amb diferents
moments de l’any, com el Nadal, el Carnestoltes o les festes de Sant Joan.

La dansa s’executa en diferents escenaris, des de places públiques fins a

espais tancats, i s’acompanya sempre de música en viu interpretada per ins-
truments de corda, vent i percussió.

01,02 y 03. Ballarins i ballarines realitzant el
ball típic d’Alacant, la dançà.
Encara que la dansà d’Alacant té els seus orígens en l’Edat mitjana, ha evo-
lucionat al llarg dels segles i s’ha convertit en un símbol de la cultura i la
identitat de la regió. Actualment es continua practicant en diferents esde-
veniments i festivitats de la ciutat i ha sigut declarada per la UNESCO com
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Així ho transmet Belén Mora Rosado, Bellea del Foc d’Alacant 2023.

39
 B E L É N
M O R A
O S A D O
I R BE L L E SA DE L FO CD ’A L ACA N T 2 023

01

Malgrat la seua curta edat ha tingut sempre clar

la seua gran passió pel ball i la dansa i la seua
important relació amb Alacant i les Fogueres de
Sant Joan.

Per a Belén la dansa és art, moviment, emoció...

Més que una cosa física, la dansa et transporta,
et remou i et fa lliure.

Ella, si haguera de relacionar la dansa amb la

seua vida, sens dubte, diria que ha sigut “llar”.
Ballant s’ha sentit lliure sempre, l’ha fet expres-
sar el que volia sense límits, l’ha fet plorar, riure,...
però, sobretot, gaudir. Afirma sense titubejar que
gràcies a ella ha aprés el que és el sacrifici, la
passió, el treball en equip i l’amistat. L’ha ense-
nyat a expressar deixant fluir el que brolla del seu
interior, posant el cor en cada moviment, perquè

40

02
01. Belén en els inicis de l’escola de ball
en la qual continua ballant
02 y 03. Actuació Charleston Certamen
Artístic
04. Actuació de l’Escola de Dansa
03
04
si alguna cosa ha après és que no es balla amb el cos, sinó amb l’ànima. Es
balla amb cadascuna de les experiències viscudes posades en una mateixa
expressió corporal que emana de tu, i només tu, pots fer-la personal i única.
Perquè tot forma part d’un mateix art... la nostra estimada dansa.
Té la sort que les seues dos passions confluïren en un mateix moment de
la seua vida. Amb tan sols 5 anys, durant l’organització del muntatge del
playback de la mítica història d’Ana y el Rey, la seua comissió, la Foguera
Nou Alipark va tocar al timbre del que encara hui és el seu refugi i família, a
la qual tant estima i admira. Des de llavors, l’Escola de Dansa Florida els va
obrir les portes, participant en la direcció de representacions com Cats, Dir-
ty Dancing i creacions pròpies fruit de la creativitat que envolta el món de la
posada en escena en playbacks i presentacions.
“Em vaig enamorar, ho reconec. Em vaig enamorar de la passió que les me-
ues professores posen en tot el que fan, però també de l’amor que transme-
ten per la dansa”.
Per a Belén, la nostra estimada Bellea del Foc d’Alacant, ballar conjuga di-
verses disciplines artístiques: dansa, música, escenografia, teatre, mímica i
també, vestuari. Són hores i hores de treball, assajos, proves i nervis, dedi-
cats a canvi de només una hora de representació. Però tot el que val la pena
viure és fruit de l’esforç i la dedicació, perquè quan s’obri el teló, t’oblides
de tot i et dediques a gaudir i deixar-te portar per a oferir el millor de tu a
aqueix públic, generant una complicitat entre ells i tu, única i impossible de
descriure amb paraules.
Belén afirma que la dansa no sols expressa emocions, sinó que també és
expressió de costums i tradicions. En aquest sentit, la dansa pot ser el punt
d’unió perfecte entre els alacantins i les seues festes oficials.
41
 05

05. Actuacions de l’Escola de

Dansa que la seua temàtica
era Hèrcules
06. Actuació de l’Escola de
Dansa
07. “Tarzán la llegenda”
Certamen Artístic 2018
08. “El Príncep d’Egipte”
Certamen Artístic 2019
09. “Resistència” Certamen
Artístic 2022

42
 Assegura que la dansà és el viu homenatge al folklore,
als acords de la dolçaina i el tabalet interpretats per les
06
colles, així com a les tradicions de la ciutat d’Alacant del
segle XVIII i XIX. La seua recuperació, restauració i difusió
és tan necessària per a les nostres festes com l’ambien-
tació històrica i costumista en la qual basar tota la nostra
celebració. Són un important element que forma part de
l’essència de la cultura alacantina, que opina, no s’ha de
perdre i que s’atreviria a dir que tots haurien de practicar,
per a dotar de la importància que mereix un art tan ances-
tral com és la dansa per a la cultura de cada determinada
província i el seu enriquiment.

“Ballar és sentir, deixar que la música entre en tu i genere

una sèrie d’emocions que tu,

com a “intèrpret”, has de transmetre. I és que la nostra fes-

ta necessita del gaudi, el sentir i la passió, per la qual cosa,
al final, festa i dansa queden lligades tradicionalment i ne-
cessàriament.”

Finalment, Belén acaba amb aquesta breu reflexió: “La

dansa uneix, i així ho demostra cada comissió en els assa-
jos dels seus playbacks. La dansa expressa, com any rere
any es fa sentir en cada actuació de la nostra estimada
07 elecció. La dansa és gojosa, com el caràcter de la nostra
festa i de tots els que la formem. És una cosa tan bella, i
per a mi, tan necessària com respirar.”

A més, el col·lectiu de Fogueres participa en el Certamen

08 Artístic que organitza la Federació de Fogueres de Sant
Joan, també conegut com “Playbacks”.

El concurs consisteix en una competició d’actuacions de

caràcter musical que preparen cada associació de fogue-
res i barraques. El concurs té una fase eliminatòria i una
final, i al llarg d’ambdós és un jurat encarregat de valorar,
puntuar i classificar els diferents números participants.

El concurs va començar sent el típic concurs d’actuacions

en playback d’artistes i cantants que es duia a terme en els
inicis dels anys 90 i ha evolucionat fins a interpretacions mu-
sicals extremadament treballades quant a coreografia, inter-
pretació artística, escenografies i vestuaris i caracterització.

El certamen s’ha convertit en un lloc de trobada, on les di-

09 ferents comissions assagen durant molts mesos i passen
moltes hores treballant per a dur a terme la seua actuació.
L’estilisme, el vestuari, l’escenografia, la interpretació i la
coreografia són els elements que un Foguera prepara per
a dur a terme la seua actuació de 7 minuts.

Unió, amistat, emoció i companyonia brollen cada vegada

que una Foguera ix a escena, demostrant tot el que han tre-
ballat i com s’han esforçat per a finalment eixir a escena.Per a
això, Fernando Papí, delegat artístic de la Foguera José Ángel
Guirao ens relata les seues vivències i la seua experiència en
el món de la dansa i la seua relació amb el Certamen Artístic...

43
 R N AN D O
FE
PA P Í
IE U L O G I O DE L A FO G UER A
A RT Í STIC
T
DELEGA GEL GUIRAO
N
JOSÉ Á
L’experiència de Fernando Papí Eulogio en el món de la dansa es pot com-
prendre com un exercici autodidacta per comprendre com és de bonic
aquest Art i tot el que és capaç d’abastar.

Un xiquet inquiet amb una elevada imaginació, el punt d’inflexió del qual va
ser conéixer el respectat Certamen Artístic de les Fogueres de Sant Joan,
on va descobrir una via en la qual poder expressar tot el que portava anys
admirant. Va ser el 2011, quan després de molts anys com a component del
cos de ball, s’embarcava en la responsabilitat de ser delegat artístic de la
seua Foguera. Es va envoltar sempre dels més grans, aprenent sense des-
cans, participant, creant i errant a parts iguals fins a anar perfeccionant a
poc a poc tot allò que estava assimilant. És el 2012, quan després de la seua
primera actuació el criden per a formar part de l’equip de treball de la Dele-
gació Artística de Federació per a dur a terme les Eleccions de les Bellees del
Foc d’Alacant, sent aquest un nou punt d’inflexió on amb un meravellós grup
humà de treball, amb especialitats dins de la dansa molt variades va millorar
enormement la qualitat dels seus treballs, etapa que va durar fins al 2015. El
2012, 2014 i 2016, nominat al Premi Estrella, sent aquest últim l’any en què
l’aconseguiria, premi al mèrit individual com a ballarí/actor. El 2017 i 2018 va
aconseguir el Primer Premi en el Certamen Artístic amb premi a la interpre-
tació inclòs l’últim any.

44
 01
03
01 y 02. “Bella i Bestia”
Interpretant a Bestia.
Certamen Artític 2017
03. “Aladdin” Interpretant al Geni
del Llum. Certamen Artístic
2016
02
El 2019 va aconseguir un altre guardó, aquesta vegada
el Primer Premi de Presentacions. Destacant que, des
de 2013 fins a 2019, la seua foguera mai va baixar del
Pòdium del Certamen Artístic.
DANSA I FOGUERES:
En la humil experiència de Fernando, les Fogueres de
Sant Joan ho han sigut tot, el lloc on poder desenvo-
lupar-se, créixer i poder expressar-se. Per això, con-
sidera que molts lectors que tinguen l’oportunitat de
llegir aquestes línies entendran la importància que te-
nen i les àmplies possibilitats que ofereix aquest me-
ravellós món, el qual, sempre ha tingut com a pedra
angular la transmissió de valors, cultura i oportunitats
en qualsevol dels vessants de l’art, principalment en
els nostres monuments i espectacles artístics.
Per a Fernando, és molt important la dansa a la ciu-
tat d’Alacant, si parlem de dansa, Alacant té un dels
millors planters a nivell nacional. Els alacantins tenim
present com molts dels actes i activitats més impor-
tants de la comarca sempre porten en el seu guió un
número artístic, des del més tècnic de conservatori
fins a foguerers, per a enriquir-los i enaltir-los més
encara. Per a ell, en la nostra idiosincràsia, entenem
que la dansa és un mecanisme sa en tots els aspec-
tes en el qual qualsevol persona, siga major o xiquet,
pot créixer seguint uns valors d’esforç, aprenentatge i
cultura que fan d’Alacant un lloc amb una història en-
vejable.
Però… Què ha suposat la dansa per a Fernando?
La dansa, com bé afirmava anteriorment, ha suposat
un abans i un després, la possibilitat de conéixer gent
de tota mena, aprendre i relacionar-se tant dins com
fora del món de la nostra Festa gran. L’orgull que sent
quan la gent gaudeix del que porta a terme al costat
de l’enorme equip humà que té darrere, no té preu.
45
 05

04

El major desafiament per a Fernando:

“Aquesta pregunta té fàcil resposta, ja que, per a mi, una persona que no
ha rebut mai una classe tècnica dins del món de la dansa, cada proposta ha
sigut un desafiament, sempre intentant ser originals, diferents. Poder fer
gaudir la gent del que fem és sempre la meua meta i cadascun dels anys
que han anat transcorrent, malgrat estar cada vegada més preparat, la meta
pujava d’intensitat i dificultat.”

Professionalment i emocionalment la seua experiència dins de la Delega-

ció Artística de Federació va suposar una responsabilitat acrescuda perquè
no valia a donar el 120% d’un mateix, sinó això mateix multiplicat per dos.
Creu que van ser uns anys molt enriquidors, eixir a l’emblemàtica Plaça de
Bous i fer que la gent se senta orgullosa de les Fogueres, era i és, un repte
únic. També afirma que l’any que van realitzar la proposta de La Bella y la
Bestia, el 2017, van tenir tal càrrega emocional, que encara recorda cada
vegada que van acabar un minut dels 8 que durava, ‘ens abraçàvem els uns
als altres arreglant-nos per a continuar donant-ho tot, tan emocionats i amb
tanta veritat, que, sens dubte, va ser el denominador comú de l’èxit d’aqueix
mateix any’.

Els motius que l’han impulsat a seguir en la dansa han anat evolucionant
amb si, any rere any, com tot en la vida, és impossible mantenir la il·lusió de
xiquet, per això, fixar-se noves metes és sempre la major font d’inspiració
per a continuar. Però, com deia en l’anterior paràgraf, els seus són els qui
el conviden a continuar sense descans i mentre això no canvie, continuarà
estant d’una manera o d’una altra.

Definició de dansa per a Fernando: “Des de temps immemorials, l’ésser humà

ha tingut la necessitat d’expressar-se a partir de la dansa. És el mecanisme
de comunicació no verbal per excel·lència, és igual d’on provinga, totes són
04. “Tarzán, la llegenda”
igual de vàlides i, per tant, la dansa és i serà la bandera d’expressió on el Interpretant a un mico.
respecte entre persones no es troba influenciat per agents externs que la Certamen Artític 2018
puguen torbar, és un bé immaterial que hem de cuidar, un bé que a mi, per- 05. “The Greatest ShowJag”
Presentació 2023 de la
sonalment, m’ha ajudat a convertir-me en la persona que sóc hui dia.” Foguera José ángel Guirao

46
Queda demostrat que la dansa a Alacant és realment important per a la ciu-
tat. El que es mou quan ballem és un conjunt molt complex d’idees, imat-
ges i desitjos. Ballen les formes que hem aprés com a “dansa”: els passos,
les transicions, l’ús del pes i les característiques anatòmiques. Ballen les
imatges que estan instal·lades en la nostra ment com a possibilitats de mo-
viment, les formes que aquestes produeixen en el cos i el seu trajecte en
l’espai, i que, no sempre, són corresponents amb el pensat/imaginat. Ballen
també els desitjos que tenim de produir una certa forma amb el cos.

47
 Ballar, doncs, és
imaginar, pensar,
desitjar, executar
i organitzar el
moviment.

48
49
50
La nostra
Foguera

51
 Delegacions
President President Infantil
Fernando Papí i Sáez Iker Quero i Marco

Vicepresident Secretària
Fernando Papí i Eulogio Concepción González i Leiva

Delegada de Loteries i Tesoreria Delegada de Federació

Susana Bárcena i Soriano María del Carmen Marco i López

Delegada de Protocol Delegada i Delegats Artístics

Eva María Eulogio i Llorens Beatriz Moya i Martínez
Fernando Papí i Eulogio
Delegada de Belleses Sergio Oliva i Cáceres
Beatriz Moya i Martínez
Delegat d’Esports
Delegades de Comunicació Javier Pérez i Verdú
Eva María Papí i Eulogio
Tatiana Verdú i Lledó Delegada i Delegat de Llibret
Eva María Papí i Eulogio
Delegada i Delegats de Monument Francisco José Marco i Armero
María Luisa Marco i López
Fernando Papí i Eulogio Delegat de Recompenses
Sergio Oliva i Cáceres Francisco José Marco i Armero

Delegades de Ninot Delegat de Decorat

Eva Hernández i García
Concepción González i Leiva
Delegat de Racó
José Ramón Irene i Santamaría
José Ramón Irene i Santamaría
Delegada i Delegat de Racó Social
Ángeles Pozo i Triviño
Juan Oliva i Carrión

Delegada i Delegat d’Infantils Delegada de Juventud

Saioa Quero i Marco Saioa Quero i Marco
Álvaro Martínez i Ronda
Delegat de Festejos
Delegats de Pirotècnia José Antonio Vera i López
José Antonio Vera i Fernández
Francisco José Verdú i Bernabeu
Juan Carlos Quero i Marín

52
Els nostres comissionats
Rocio Oliva i Pozo
Mario Martín i Oliva
Noa Martín i Oliva
Andrea Ireni i González
Miguel Bautista i Sánchez
Orlando García i Pérez
Toni García i Pérez
Julián García i Pérez
Martina Rodes i Hernández
Nuria María Hernández i Alcaraz
Ana Pilar Lledó i Calpena
Mónica González i Leiva
Javier Martínez i González
Joseba Andoni Núñez i García
Nahikari Nuñez i Bárcena
Natalia Collado i Bárcena
Antonio Javier Rodríguez i Ruíz
Aglaia Martín i Ruiz
Paula Torregrosa i Marco
José Juan Gómez i Anguís
Mª Teresa Ortega i Delgado
Pablo Gómez i Ortega
Rosario Gomis i Espinosa
Salvador Torres i Gomis
Alexandra García i Villanueva
Paula Torres i Gomis
Noa Torres i Gomis
Sofía Guardiola i Torres
Susana Castro i Ruano
Daniela López i Castro
Macarena López i Castro
Lucía Ato i Triana
Patricia Ronda i Soler
Patricia Martínez i Ronda
Salvador Martínez i Ronda
Rosi Moratalla i Javega
Antonio Morcillo i López
Aroa Morcillo i Moratalla
Fran Llorca i Vargas
Ainara Morcillo i Moratalla
Shakira Cortés i Pallás
Cayetano Hernández i Pallás
Inmaculada Moratalla i Javega
Mª Ángeles Antón i Marín
Alba Peña i Antón
José Ángel Peña i Antón
Mónica Antón i Marín
Einar Alfageme i Medina
Francisco Arias i Sánchez
Abel Arias i Mas
Mariona Vacas i Matencio
Idaira Arias i Vacas
Abel Arias i Vacas
Mateo Arias i Vacas
Paloma Arias i Mas
Francisco Ortega i Cordero
Vega Navarro i Arias
Sofía Navarro i Arias
Blanca Navarro i Arias
Enzo Gómez i Arias
Vanesa López i Sánchez
Sara Vera i López
José Antonio Vera i López
Lucia Iborra i Socorro
Andrea Franco i Hernández
Concepción Gómis i Pérez
Lucía Rocamora i Gomis
Susana Cáceres i Calvo-Parra
Laura Fernández de Alba i Montoya
Vannesa Fernández de Alba i Montoya
Itziar Mira i Fernández de Alba
Ó liver Mira i Fernández de Alba
Judith Fuentes i Ramirez
Carlota Martínez i Tomás
Florencia Magariños i da Cunha
Alexia Cano i Murcia
Aitana Galiana i Maseres
Alejandra Cánovas i Hernandez-Caballero
Miguel Cánovas i Hernandez-Caballero
Alba Pérez i Lillo
53
 Fernando Alberto
Papí i Sáez
President
Ja són ací, ja se senten, ja fa olor de pólvora, els
carrers ja es veuen engalanades amb els seus millors
gal·les. L’alegria inunda els nostres cors, abraçats
per la calor del foc de la nostra Festa gran i creure’m,
no hi ha res millor que aqueixa sensació, juny té un
sentit molt especial, per tot això i pel que significa
per a nosaltres, alacantins i amants de les nostres
tradicions a parts iguals.
Nosaltres els comissionats de la Foguera José Ángel
Guirao, posem el nostre granet d’arena perquè tot tire
avant, amb esforç i il·lusió com a denominador comú.
Que es trobe en un privilegiat marc entre les millors
Fogueres de la nostra terra és ja un fet contrastat
i prova d’això és la pujada de categoria del nostre
monuments, el bé més preuat i eix de la nostra Festa,
a 2a categoria. No tinc cap mena de dubte, que això
continua sent el començament d’una cosa molt
més gran que està per arribar i gràcies a l’esforç de
cadascun dels comissionats, la qual cosa semblava
impossible, ara és possible. Perquè com a President
d’aquesta comissió puc sentir-me orgullós de moltes
coses però per damunt de tot, destaque el gen familiar
que ens uneix i ens continua fent créixer i sumar, i
això és alguna cosa en el que no hem de cedir, per
damunt de tot, estan les persones, i sobretot, els
foguerers i barraquers en els quals recau el pes màxim
perquè tot tire avant.
Ara em dirigisc a vosaltres, les nostres màximes
representants encapçalades per Noa i Eva com a
Belleses de José Ángel Guirao, que, al costat de les
seues Dames d’Honor, formen el tàndem perfecte,
irrompible. Gaudir del que està per arribar, perquè és
54
ben cert que això passa molt ràpid, però els records
duraran per sempre i farem tot el possible perquè
siga el record més bonic que tingueu en vostres, fins
ara, curtes vides, perquè us ho mereixeu i demostreu
a cada pas que doneu l’amor i l’afecte incondicional
que sentiu per la vostra gent i pel càrrec. Però, ara
permetre’m que em dirigisca a una persona molt
especial per a mi, la meua filla, Eva María Papí i
Eulogio, Bellesa 2023, vull que sàpies que des que
vaig entrar en la Foguera i des que eres ben xicoteta
aquest somni que estàs complint també era el meu,
veure’t com tota una dona i amb la mantilla blanca
de núvia alacantina acariciant el teu rostre. Com a
pare poc més li puc demanar a la vida, veure’t créixer,
amb els teus valors i amb la dedicació i l’esforç que li
dediques a tot, continua sent així i continua fent-nos
així de feliços, et vull.
I tenint clar tot l’anterior, vull que aquestes Fogueres,
les de 2023, siguen les més especials de les vostres
vides, amics, veïns, comissionats, esprémer al màxim
cadascun dels segons dels nostres dies grans, agraïts
sempre del suport del nostre comerç, col·laboradors
i patrocinadors, els quals són vitals per a continuar
il·lusionant-nos i creixent més encara si cap. Tenim per
davant tot puix que hem treballat siga l’àmbit que siga
i ací teniu a la Foguera José Ángel Guirao preparada
per a viure orgullosos Els Fogueres de Sant Joan.
Visca Alacant,
Visca Les Fogueres de Sant Joan i,
Que visca encara més la Foguera José
Ángel Guirao.
55
 Bombay Dreams
Foguera
Sergio Musoles i Ros
l’Índia és un exòtic país d’Àsia que ens
fa somiar amb els seus costums i la seua
cultura. No en va és el lloc d’origen del ioga,
del sexe tàntric i el Kamasutra, tenen el seu
Hollywood particular i diferent, i el menjar
és deliciós. Imaginem que Espanya fora,
per un moment, una part de l’Índia. Somiem
que estem a Bombai. S’imagina com serien
les coses? Doncs això mateix farem en les
escenes d’aquesta foguera, on podrem
veure des del Kamasutra fiscal al qual estem
sotmesos en aquest país amb la pujada
constant de preus i la pressió d’hisenda; fins
a un venedor d’espècies venent tots aquells
temes locals d’Alacant que són una mica
picants. O un festival de Holi colours amb els
pactes que vindran entre els diferents partits
després de les eleccions locals.

56
Eva María
Papí i Eulogio
Bellesa 2023
59
 Dames d’Honor
Sara Vera i López
Lucía Iborra i Socorro
61
 Dames d’Honor
Andrea Ireni i González
Tatiana Verdú i Lledó
63
 Iker
Quero i Marco
President infantil

Juny, mes anhelat i desitjat per nosaltres, els alacan-

tins. Mes de foc, música, color, pólvora i soroll.

Tinc l’honor de rebre aquest Juny com a President

infantil de la meva foguera i acompanyant a les nostres
representants Noa i Eva María, probablement el mes de
l’any que quedarà gravat en el vostre cor a foc. Com-
pletant l’equip Macarena, Noa, Andrea, Tatiana, Lucia
i Sara, ja es que esteu pensant el mateix que jo i sí,
quin equip hem format. Us desitjo un feliç i irrepetible
mes de juny. Sé que consells d’indumentària, protocol
i aquestes coses que comporta la Festa no podré do-
nar-vos, però aquí teniu un amic per al que necessiteu.

Sembla que m’he deixat enrere al capità de l’equip,

Fernando, capità dels bons, dels quals baralla i aconse-
gueix tot allò que vol perquè gaudim d’aquestes festes
sense cap preocupació que tot sortirà bé.

No m’oblido de vosaltres, comissió que ha crescut al

costat de mi en edat, número de comissionats i expe-
riència. Hem demostrat que junts arribem lluny i no tinc
dubte que així continuarà sent.

Gràcies per deixar-me representar a tota la comissió

infantil, espero estar a l’altura.

Bones festes Foguera!

64
65
 Càntara x Alí
Foguera infatil
José Fuster
Ens endinsem en la llegenda que va donar
nom a l’origen de la ciutat d’Alacant. Compte
la història que, en l’antiguitat, vivia en terres
alacantines un Califa amb la seua família. El
califa tenia diversos fills però, especialment,
la princesa Cántara era coneguda per la seua
extraordinària bellesa. La lluita entre els
pretendents per a conquistar-la va acabar
derivant en el nom de la ciutat.
Els seus dos principals pretendents, Almanzor i
Alí, es van enfrontar a dos autèntics reptes per
a aconseguir l’amor de la princesa però només
un d’ells va aconseguir superar-lo. Almanzor,
l’heroi vingut des de l’Índia va ser qui va resultar
vencedor, però només Alí va aconseguir
conquistar el cor de la seua estimada.
La dissort es va apoderar de tots dos en veure el
resultat de les gestes i fruit de la desesperació
es van llançar a la mar llevant-se la vida. La
notícia, sumada a la tristesa que va portar al
Califa a llançar des de la torre del seu castell, va
portar als habitants de la zona a nomenar a la
ciutat Alicantara en homenatge als amants.

66
67
Noa Martín
i Oliva
Bellesa Infantil 2023
69
 Dames d’Honor Infantils
Macarena López i Castro
Noa Torres i García
71
Lucía Ato
i Triana
Padrina d’Honor 2023
73
Shakira
Cortés i
Pallás
Padrina d’Honor infantil 2023
75
Paula
Torregrosa
i Marco

Nahikari
Nuñez
i Bárcena

Comissionades d’honor 2023

77
 Alexia
Cano
i Murcia

Aitana
Galiana
i Maseres

Comissionades d’honor infantils 2023

79
Natalia
Collado
i Bárcena

Susana
Bárcena
i Soriano

Comissionades d’honor 2023

81
Banderi 2023 Banderi infantil 2023
Javier Martínez i González Mario Martín i Olivia
Mini Bellesa 2023 Mini President 2023
Sofía Guardiola i Torres Mateo Arias i Vacas
 Candidata infantil 2022
Shakira Cortés i Pallás
84
Candidata 2022
Lucía Ato i Triana
85
Beatriz
Moya i
Martínez
Dama d’Honor de la
Bellea del Foc d’Alacant
2021-2022
87
 Gaita 4 L’Almelar

President Dama de la Ciutat infantil

Alejandro Miranda Sales Noa Pascual Soler

Padrina Padrina infantil

Laura Tomás Carceller Luna Robles Amate

88
President
Alejandro Miranda Sales
Estimats amics de la foguera José Ángel Guirao,
m’agradaria dirigir-me a vosaltres en nom de la ga-
iata 4 L’ Armelar. Units per les nostres tradicions i
amants de la gran festa que són les fogueres de
Sant Joan, fogueres de les quals d’ací a poc po-
drem gaudir tots junts, i no tinc dubte que seran
increïbles i magnífiques.
Tots sabem que enguany serà especial, ja que heu
pujat, molt merescudament de categoria, pel que
des de L’Armelar volem donar-vos nostra més sin-
cera enhorabona.
Fernado, president, amic meu i gran referent per a
mi, ja fa 8 anys que ens coneixem i puc dir-te que
eres una gran persona, a més de ser molt volgut i
respectat per tots, no saps l’estima que et tinc. En-
guany és la meua segona vegada en la gran setma-
na Alacantina, on la foguera i la teua gent ens rebeu
amb els braços oberts.Tu, Fernando, treballador in-
cansable, fas que cada any la vostra setmana siga
increïble, moltes gràcies amic, per fer que la nostra
gaiata, forme part de tot aquest treball.
A més, m’agradaria dedicar-los unes paraules a les
vostres màximes representants, Eva Maria Eulogio,
eres pur amor, alacantina pels quatre costats, gran
apassionada de les teues festes, la qual cosa es
veu clarament reflectit en aqueixos ulls tan bonics
que tens.
Noa Martin, volguda meua que ningú t’esborre
aqueix somriure tan bonic que tens, tinc clar que
viuràs ho viuràs tot molt intensament enguany, no
et perdes res, i recorda sempre cada minut viscut.
Iker Quero, eres un fenomen, pura energia, que nin-
gú et pare, continua sent així que eres el millor.
Finalment no m’agradaria acabar aquesta salutació
sense agrair, un any més a totes les persones que
componen aquesta gran foguera, tots i cadascun
formeu part d’aquest agermanament, en el qual
dues comissions increïbles compartim actes, ofre-
nes i festes, mil gràcies a tota la comissió de José
Ángel Guirao, per acollir-nos cada any a la vostra
casa, us puc assegurar, que la sentim com a nostra.
Visquen les Fogueres
Visca José Ángel Guirao
Dama de la Ciutat infantil
Noa Pascual Soler
Benvolguda Foguera José Ángel Guirao, em diri-
gisc un any més a vosaltres, per a desitjar-vos unes
meravelloses festes de Sant Joan, enguany com a
Dama de la Ciutat Infantil de Castelló.
Alacant per a mi, és una ciutat molt especial, i més
ho són les seues festes i la seua gent. Participar,
cada any, al costat d’aquesta meravellosa Foguera
en la seua tradicional ofrena a la Verge del Remei,
és per a mi tot un honor, i encara que ara ho faça
com a representant de les festes de la Magdalena
acompanyant a la Bellea del Foc infantil d’Alacant,
Inés Llavador Castelló, serà com si estiguéreu al
meu costat.
No puc deixar passar aquesta oportunitat sense
agrair de tot cor a tots i cadascun dels membres
d’està gran Foguera, que durant tant de temps i
especialment en els meus anys de madrina m’han
tractat amb tant d’afecte, encara que enguany no
hem pogut estar molt junts durant la setmana de
Magdalena, se que heu estat molt pendents del mi.
Fernando, eres un president molt especial, sem-
pre saps com fer-me riure, al teu costat tant els
actes oficials com els no oficials, es converteixen
en moments inoblidables, moltes gràcies per tot
el que fas.
Eva María, tu ja tens experiència en això, per la qual
cosa pocs consells puc donar-te, només que espe-
cialment enguany, gaudisques de cada moment ja
que tot passa molt ràpid.
Noa i Iker, se que gaudireu molt aquestes festes
com a representants de tots els xiquets de la Fo-
guera, i que junts viureu un gran somni.
Ens veiem prompte, Una abraçada a la nostra ben-
volguda Foguera José Angel Guirao,
89
 Barraca
Els Tardons

90
 Programa
de festes
Divendres 2 de juny Dimecres 21 de juny

19:00 Visita de jurat a la foguera.

Homenatge a foguerers i barraquers Plaça.
d’Espanya
18.30
19:30 Primer dia Ofrena de Flors
Desfilada del Pregó i Pregó de festes. a la nostra patrona, la Verge del Remei,
itinerari oficial.
23:00
Festa del Pregó, zona portuària.
Dijous 22 de juny

Dissabte 10 de juny 11:00

Entrega de premis de Les Fogueres de Sant
19:00 Joan, tribuna oficial.
Cavalcada del Ninot, itinerari oficial.
18:30
Segon dia Ofrena de Flors a la nostra patrona, la
Dissabte 17 de juny Verge del Remei, itinerari oficial.

18:30
Entrada de Bandes de música, itinerari oficial. Divendres 23 de juny

20:00
Dilluns 19 de juny Desfilada folklòrica internacional, itinerari oficial.

00:00
Plantà de la nostra foguera Av. Pintor Xavier Soler. Dissabte 24 de juny

24:00
Dimarts 20 de juny Llançament de la tradicional palmera i cremà de
Les Fogueres de Sant Joan.
Visita de jurat a la foguera infantil.
Del 25 al 29 de juny
11:00
Desfilada i visita als nostres col·laboradors del 00:00
barri amb la banda de música “Bongo Band”. Concurs internacional de focs artificials.

00:00
Platà de la nostra foguera Av. Pintor Xavier Soler.

91
 Records

92
 Records

EXPOSICIÓ DEL NINOT

CONCURS DE PAELLES PREGÓ

HOMENATGE A BELLESES I DAMES D’HONOR

93
 Records

PRESENTACIÓ LLIBRET “RESISTÈNCIA”

DESFILADA DEL NINOT

ENTRADA
DE BANDES

PLANTÀ

94
 Records

RECOLLIDA DE PREMIS

OFRENA DE FLORS

NITS I MATINS EN EL RACÓ

NIT DE LA CREMÀ

95
 Records

PROCESSÓ VERGE DEL REMEI

DEMANADA BELLESES I DAMES D’HONOR

PAELLES NOCTURNES SANTA ISABEL

96
 Records

CONVIVÈNCIES TORNEIG JUVENIL DE PRESENTACIÓ GAIATA

BELLESA INFANTIL BITLES. 5a posició Núm 4. L’ARMELAR

GAL·LA DEL PORT

FESTA FOGUERA
BAVER ELS ANTIGONS

GAL·LA DEL PORT INFANTIL SOPAR DE NADAL

97
 Records

FOGUERES EN NADAL INFANTIL

FOGUERES EN NADAL

98
 Records

CAVALCADA
DE REYES

PROCLAMACIÓ BELLESA DEL FOC I

LES SEUES DAMES D’HONOR 2023

PREGÓ GLORIOSA
GERMANOR LA
PROCLAMACIÓ BELLESA DEL FOC NOSTRA SENYORA DE
INFANTIL I LES SEUES DAMES D’HONOR L’ALEGRIA

99
 Records

CURS DE MANTILLAS I TROSSES

INAUGURACIÓ VILLA MARCONI DE DIE I NOU PATROCINADOR

CONCERT DEL FOGUERER INFANTIL TORNEIG FUTBOLÍ (5a POSICIÓ)

100
 Records

FESTES DE LA MAGDALENA DE CASTELLÓ

PROMOCIÓ DE LA
FESTA DE FOGUERES
A CÒRDOBA

GAL·LA FESTERS D’ALACANT

TORNEIG DE CHINCHÓN

101
 Records

PROCESSONS DIUMENGE DE RAMS, DIMARTS SANT I DIVENDRES SANT

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ AMB LA GERMANOR LA NOSTRA SENYORA DE L’ALEGRIA

CONVIVÈNCIES PRESIDENTS INFANTILS

CONVIVÈNCIES DAMES D’HONOR CONVIVÈNCIES DAMES D’HONOR INFANTILS

102
 Records

ESMORSAR SECTOR 6

SANTA FAÇ 2023 TORNEIG DE DARDS

IX DESFILADA BELLESA NOU BABEL

TORNEIG DE PARCHÍS 1ª i 3ª posició DIA DEL FOGUERER INFANTIL

103
 Guia comercial

104
Guia comercial

105
 Guia comercial

106
Guia comercial

107
 Guia comercial

108
Guia comercial

109
 Guia comercial

110
Guia comercial

111
 Guia comercial

112
Guia comercial

113
 Guia comercial

114
Guia comercial

115
 Guia comercial

116
Guia comercial

117
 Guia comercial

118
Guia comercial

119
 Guia comercial

120
Guia comercial

121
 Guia comercial

122
Guia comercial

123
 Guia comercial

124
Guia comercial

125
 Guia comercial

Pintura y Decoración
Hnos. Ronda
SACO - GOTELÉ
RAYADO - ESTUCO
PÁTINAS
Presupuesto sin compromiso
C/ Periodista
Rodolfo Salazar, 50
03013 ALICANTE

Telf.: 96 526 75 20
Móvil: 676 575 019

126
 Guia comercial

RESTAURANTE
Avd. San Bartolome de Tirajana no 40

Arenales del sol

Tel. 966 911 213

BALLET CLÁSICO
DANZA ESPAÑOLA
ESCUELA DE FLAMENCO

DANZA DANZAS URBANAS

COMMERCIAL DANCE
SUAL DANCE
TEATRO MUSICAL
AV.PINTOR XAVIER SOLER, 13 DANZA JAZZ C/ San Agatángelo,19
ALICANTE
696 684 180 DANZA CONTEMPORÁNEA (Esquina Pardo Gimeno)
ALICANTE

127
 Guia comercial

128
Guia comercial

129
 Guia comercial

ABIERTOS
09:00 A 00:00
(Lunes a sábado)
09:00 a 17:00
(Domingo)
Ofrecemos Desayunos,
almuerzos, cena y cocktails

Felices fiestas
Del equipo Alambique

@bistrobaralambique CERVECERÍA ALAMBIQUE

Síguenos en redes para RESERVA TU MESA: 865 689 522
estar al día C.Médico Vicente Reyes, 4
03015 Alicante

130
Guia comercial

131
 Guia comercial

Alicante 966 30 38 28 - Susana

Tostas
Montaditos
Sándwiches
Platos Combinados
Menú del día 7€
de lunes a viernes

C/ Beniarbeig nº 15 - Local 2 - 03015 Alicante

Email: cafeteria.beniarbeig@gmail.com

132
Guia comercial

133
 Guia comercial

134
Guia comercial

135
 Guia comercial

C. Ramón y Cajal, 40, 03690 Sant Vicent del Raspeig TLF 627220276

LES DESEA UNAS

FELICES FIESTAS DE
HOGUERAS

136
 Guia comercial

FOLLETO
NUESTRAS TIENDAS
SAN BLAS - C/ Conde Soto Ameno nº40 (03005)
RABASA - C/ Benidoleig nº18 esq. C/ Xátiva (03009)
FLORIDA - Av. Orihuela nº91 esq. C/ La Fora (03007)
SAN VICENTE - Av. Ancha de Castelar nº61-63 (03360)
SAN JUAN - Av. de la Rambla nº15 (03550)
SANTA POLA - Crta. Elche-Santa Pola nº21 (03130)
TORRELLANO - Av. Illice nº66 (03320)
NOVELDA - Av. Río Vinalopó s/n Parque Comercial
LEDUA PARK (03660)

137
 Guia comercial

138
Guia comercial

139
 Guia comercial

TEXACO
PLAYA DE SAN JUAN
OS DESEA UNAS FELICES HOGUERAS

HAKUNA
MATATA SÍGUENOS EN REDES SOCIALES

140
Guia comercial

141
 Guia comercial

142
Guia comercial

143
 Guia comercial

144
 Guia comercial

Restaurante
El Pati dels Ronda
Menús Diarios
Comidas Caseras

Telf.: 685 341 757

C/ Fustería, 20 (esquina C/ Martillo)
Polígono Industrial Canastell - San Vicente del Raspeig
145
 Guia comercial

146
Guia comercial

147
 Guia comercial
AF_Prensa_Auto_210x297_May2023.pdf 1 9/5/23 9:12

REALE AUTO
MUCHO MÁS
QUE UN SEGURO
DE COCHE.
MUCHO MÁS es saber que cuentas con un
mediador que conoce tus necesidades y las de tu
coche y está dispuesto a ayudarte de manera
personalizada cuando lo necesitas.

CM

MY

CY

CMY

K
• Asistencia desde km0
durante 24h
• Talleres concertados
con ventajas especiales
• Coberturas especiales
para híbridos enchufables
y eléctricos

DESCÚBRELO EN REALE.ES O EN
TU AGENCIA REALE MÁS CERCANA

900 455 900 / reale.es

148
 Guia comercial

LA BODEGA VERMUTERIA

LA PUCELANA
DESEA AL BARRIO FELICES FIESTAS

ESPECIALIDAD EN :TORREZNOS DE SORIA

RABO DE TORO
CARRILLERA IBERICA
TOSTAS

Glorieta Alcalde Agatángelo Sol, 4, 03015 Alicante

Teléfono: 633 32 96 45

149
 Guia comercial

150
Guia comercial

151
 Guia comercial

Un espacio de encuentro

para compartir,
con todo el sabor del mediterráneo

Cocina alicantina y de asador

Reservas:
San Antonio, 92
03550 San Juan De Alicante
VILLA ANTONIA EVENTOS
Telf: 965 40 74 85
info@villa-antonia.com
www.villa-antonia.com

152
 La cocina del chef José Antonio Sánchez
Guia comercial

en su máxima expresión

La esencia
La esencia del
delproducto
productoalicantino
alicantinollevado
llevadoaalalaalta
altacocina
cocina
en un
en un espacio
espacioemblemático
emblemáticode desan
sanJuan
Juande
deAlicante
Alicante

FINCA VILLA ANTONIA

San Antonio, 92
03550 San Juan De Alicante
Telf: 965 40 74 85
info@elsvents.es
www.villa-antonia.com

153
 Guia comercial

Reformas
Hnos. Ronda
REFORMAS EN GENERAL
Presupuesto sin compromiso
C/ Periodista Rodolfo Salazar, 50
03013 ALICANTE

Telf.: 96 526 75 20
Móvil: 676 575 019

154
 Guia comercial

La foguera José Ángel Guirao

us desitja unes bones
festes de Fogueres 2023

155
 Guia comercial

156