Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Gener 2021 Número 185
Fugida d’Egipte. Giotto Di Bondone, 1320

DÉU HA NASCUT EN
UNA PASTERA
Aquesta és la nadala que m’ha inspirat la
contemplació de la portada de Nadal de
Pedres Vivents, la revista parroquial.
“En un Nadal de temps convulsos” ens
anuncia el peu de la fotografia, Jesús apareix
encarnat en la figura d’un nadó africà, en els
segueix pàg. 3

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 opinió

ELS REIS D’ORIENT NO SN DE

LA ZARZUELA NI D’ABU DHABI
1. Els denominats reis (o savis) d’Orient no
tenen absolutament res a veure amb la
Zarzuela i les despeses en armament, ni amb
Abu Dhabi i els seus harems, ni amb Hero-
des, que té un caràcter sense “cap escrúpol”,
segons Joseph Ratzinger / Benet XVI.
2. Aquests personatges d’Orient són
presentats en el relat evangèlic, una història
amb llenguatge parabòlic, com bons, honrats,
cercadors de la saviesa, oberts al misteri humà
i diví. Abandonen el confort de l’establishment
i es solidaritzen amb l’infant que neix en un
pessebre, els seus pares, els marginats com
els pastors. Tots viuen o malviuen a la
perifèria.
aquí, a la Catalunya del segle XXI. Estel i llaços
grocs que cal liquidar segons els repressors.
Els tres reis o savis no es deixen enganyar
pels paranys d’Herodes, monarca corrupte
i sense escrúpols. Un Herodes que per
mantenir-se en el poder elimina competidors
entre els que, segons ell, hi ha el Jesús acabat
de nàixer. Jesús i els seus pares s’exiliaran a
Egipte. Exili que tanta i tanta gent ha
empés arreu al llarg de la història, també
ara i aquí.
Oriol Domingo. Avantguarda.cat

3. Per als cristians, el naixement, vida i mort

de Jesús significa que el seu Déu vol viure en
la humanitat, i que tots els homes i totes les
dones tenen un valor infinit i han de ser tractats
de forma respectuosa i digne. Tothom, com el
fill de Maria, neix de l’esperit de Déu. Aquí
rau l’esperança de la resurrecció o plenitud de
vida.

4. Els tres reis o savis d’Orient es guien per

l’estel que il·lumina el seu coneixement i les
seves consciències. Estel i llaços grocs de
solidaritat amb els exiliats, presos i perseguits
polítics tenen encara especial significat ara i

Pedres Edita: Parròquia de Sant Medir

Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Vivents Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

DÉU HA NASCUT EN UNA PASTERA
ve de la pàgina 1
braços de Josep i Maria; una pastera d’immi-
grants navega en un mar d’un blau fosc, un mar
que s’ha convertit en un cementiri, mentre a
l’horitzó, en una nit tatxonada d’estrelles, brilla
l’estel de Nadal com un signe d’esperança.
Arribaran Jesús, Josep i Maria, a bon port?
I si el mar no se’ls empassa com a tants immi-
grants, quina mena d’acolliment hi trobaran?
Potser un camp de refugiats sense papers, com
tants d’altres.
No em cansaré mai d’admirar la portada i de
felicitar els seus autors per la bellesa plàstica i
pel seu encert.
“Déu es fa present, enmig dels pobres,
dels oprimits i marginats, dels que no tenen
ni drets ni llibertats” llegim al peu de pàgina.
A la missa del gall cantem: “Déu ha nascut
en una establia, Déu ha nascut en un portal...”
perquè cantem el primer Nadal, el de fa més de
dos mil anys. En el context històric d’aquell
primer Nadal, els més pobres, els marginats,
eren els pastors, considerats gent indesitjable
per la llei i malvistos per la societat benestant.
Tot això ens queda molt lluny i per això ens
causa molta tendresa la seva evocació.
Però en aquest Nadal del 2020, el lloc dels
pastors l’ocupen els immigrants, els que fugen
de la misèria i de la opressió d’una societat que
fonamenta el seu benestar en un sistema
econòmic basat en l’explotació dels països
pobres en benefici dels països rics. Ens hem
aturat mai a meditar en què inverteixen els
nostres estalvis els bancs? D’on treuen els seus
beneficis milionaris les grans empreses?
Qui finança la fabricació d’armes que serveixen
per provocar guerres i matances d’innocents?
Qui explota els recursos naturals, la mineria,
la pesca, l’agricultura dels països pobres?
Quins són els països que més contribueixen a
la degradació del medi ambient i del canvi
climàtic?
Aquest discurs sobre una societat injusta a
tot el món el sentim milers de vegades, però
pel que sembla els poderosos, els que
governen el món, no estan disposat a posar-hi
remei.
portada 3
Els cristians, què podem fer-hi? Individual-
ment el que ja fan molts, col·laborar amb el
voluntariat de les diverses associacions que
lluiten per ajudar a pal·liar el drama dels
immigrants, dels sense papers, dels sense
sostre.
Però, a nivell eclesial, com a església que
fonamenta la seva fe en l’evangeli de Jesús, on
és la veu de denúncia dels seus dirigents? No
de veus que parlin amb encícliques –que això
ja ho fa molt bé el papa–, sinó de veus que
arribin a oïdes de tots els mitjans, que escan-
dalitzin si convé, com la veu de Jesús que
escandalitzava els fariseus, com la veu de
Casaldàliga i d’altres profetes del nostre temps.
Ens queixem que els joves, els immigrants,
els sense sostre, no assisteixen a les nostres
reunions eucarístiques. Però què els hi oferim
en les nostres eucaristies, salvant les excep-
cions, sinó una mena d’actes piadosos, sense
nervi, amb un ritual encarcarat i repetitiu, sense
debat, sense participació activa dels fidels, unes
celebracions que són com un plat ben amanit i
preparat pels liturgistes, però sense carisma.
En altres temps, a les comunitats de base
d’aquest país, durant les celebracions eucarís-
tiques, sacerdots i laics pujaven a l’ambó per
denunciar les injustícies. I la reunió eucarística
es convertia en assemblea, quan calia. Però va
venir la democràcia i ho vam deixar en mans
dels polítics. Ara però, no farem una dissertació
sobre la degradació de la política, perquè és un
altre debat.
Tinc l’esperança que en un futur, que
segurament ja tenim a la porta a la vista de la
rapidesa amb que es produeixen els canvis
socials, hi haurà una nova florida de cristians
que sabran descobrir l’evangeli, i adaptar-lo als
nous temps, sense perdre els valors essencials.
I esperem que en un Nadal futur, Déu, enlloc de
néixer en una pastera, pugui néixer sota un
sostre, en un piset de la Bordeta, perquè del
que estic segur es què no naixerà mai a
Pedralbes, en un apartament d’alt standing.
Francesc Combellas
 4 opinió
/EDITERRNIA, CE/ENTIRI
SENSE
IPRERS
Mediterrània, la nostra mar tant cantada pels
poetes més nostrats, qui t’havia de dir que
esdevindries, altra vegada durant els segles, un
cementiri immens!
Planteu xiprers a tota la riba! De Barcelona
a Haifa, de Trípoli a Siracusa!
Canteu absoltes nit i dia, campanes de tots
els campanars, no deixeu de tocar a morts!
Casetes blanques de les illes gregues,
vestiu-vos de dol, que no són dies de festa!
Homes i dones i nens fugitius de la guerra, la
fam i la misèria, reposeu en pau sense taüts.
Rebeu corones d’algues de coralls i nacre, que no
ha encomanat ningú, només la mar que us abraça.
Us han enganyat, prometent-vos un lloc millor,
una terra prou fecunda, on no hi cauen bombes
cada dia. Fins i tot potser una gent que us
obriria els braços donant-vos pa i feina.
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
Dibuix de Joucho Savov
Als vostres parents que han arribat vius, els
esperaven tanques de filferro amb ganivetes,
centres que semblaven d’acolliment i en realitat
els maltractaven o els repatriaven. Hores i hores
de pelegrinatge, sota el sol de dia i el fred, i la
pluja als ossos durant les nits dels que havien
anat més amunt.
Alguns hauran entrat a la vella Europa, se’ls
han repartit com qui juga a daus. I la gent
murmura, ”només ens faltaven aquests, que
ens prendran llocs de treball, els pocs que en
surtin”.
No, no ho estem fent bé, per malament que
ho passi la nostra gent, us hem de deixar entrar.
És la vostra hora, la dels que se l’han jugat
perquè no tenen res de res, ni un pam de terra
per enterrar els seus morts.
Maria Reina Martín (2018)
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta
 opinió 5

PASTURA LES /EVES OVELLES

(JOAN, 21, 15-19)

“ Aquestes paraules de
Jesús a Pere són les
mateixes que s’adrecen
a cadascun dels
pastors de l’Església i
no cal cenyir-les a, si
els fidels, són membres
de la seva diòcesi o
parròquia.

Encàrrec de Crist a Pere. Rafael, 1515-16. Museu Victoria & Albert, Londres

A Sant Medir sempre hem tingut molta sort
amb els pastors que primer varen fundar la
Parròquia i els que seguiren. Ells van ser homes
de Déu que sota el seu mestratge i malgrat els
temps de repressió i persecució ens van
protegir i orientar a tots fent-nos créixer humana
i espiritualment sense fer distinció de raça, sexe,
creences religioses ni polítiques.
Per damunt de tot hi havia l’esperit d’ober-
tura, llibertat i acolliment que, tal com la va
definir mossèn Amadeu Oller, era la casa del
poble. Més tard així ho va recollir durant la seva
visita durant el desembre de 1953 el dominic
francès pare François Malley i després ho
publicà a la revista La Vie Catholiqe Illustrée el
febrer de 1954 on va explicar la seva expe-
riència a Sant Medir.
Aquest esperit és el que sempre hem volgut
tenir en tota la nostra comunitat i també en els
dirigents eclesiàstics. Per això, abans de Nadal,
vàrem adreçar la carta als bisbes de la
Conferència Episcopal Tarraconense, dema-
nant-los un gest de solidaritat humana i cristiana
envers els presos i exiliats polítics.
Tan sols quatre dels bisbes han respost
acusant rebut de l’escrit. El que més directa-
ment ens afecta, Sr. Cardenal Omella, ho ha fet
sortint fora de joc o tirant pilotes fora.
No és això el que esperem d’un pastor que
ha de vetllar pels interessos espirituals i també
terrenals dels seus fidels però com saben molt
bé els bisbes, alguns per les seves creences
de llibertat, igualtat i fraternitat des de fa més
de tres anys no poden gaudir d’uns drets
reconeguts a la Declaració Universal dels Drets
Humans.
Altres tres bisbes catalans van acusar rebut
de la carta (entre ells el de Solsona per mitjà de
la seva secretària). Aquest darrer i alguns
d’altres sí que van ser solidaris visitant els
presos polítics anteriorment.
Tant de bo la totalitat dels nostres bisbes
arribin a fer gestos i accions favorables per
aconseguir la llibertat i benestar del seu ramat
que tots anhelem.
Joaquim Delgado. Grup de Drets Humans
de la Parròquia de Sant Medir
 6 parròquia
L’OLIVERA DE LA PLACETA
DE SANT /EDIR
“De pau l’olivera signe, és dels arbres el
més digne, com dels arbres de poder
l’olivera és el primer”
Una mica d'història:
L’oli i l’olivera, símbol de les antigues
civilitzacions de la Mediterrània durant segles,
ha estat molt més que un aliment. Ha estat una
de les ofrenes fetes als déus, ha format part
dels rituals màgics, ha servit per fer llum, un
element curatiu i ha esdevingut una part essen-
cial dels ungüents i dels perfums.
L’olivera és considerada un arbre sagrat per
moltes cultures, principalment en la mitologia
grega i romana. Entre els cristians, l’olivera és
un arbre molt important.
Jesús va resar al mont de les oliveres i són
constants les referències d’aquesta planta a la
Bíblia. Tot indica que els fenicis i el grecs intro-
duïren el cultiu de l’olivera a les nostres terres.
L’oli d’oliva es convertí en un producte important
del comerç i intercanvi dels nostres avant-
passats com ho demostren les àmfores troba-
des amb restes d’oli en moltes excavacions
arqueològiques.
Aquest arbre centenari i en ocasions mil·lenari
ha servit d’inspiració a molts escriptors i poetes.
Antoni Rovira i Virgili ( 1882-1949) deia de
l’olivera el següent: “L’olivera és un arbre fi,
nerviós, de sòbria elegància. Té un aire de
discreció i de distinció…”. Igualment sublim
era la seva descripció sobre l’olivera florida: “
Alumnes de 1r ESO
abraçats a l’olivera.
Placa al peu de l’olivera.
Fotos de Maria M.
L’olivera florida és el miracle d’un cel
estrellat en ple jorn. Les flors, estels
incomptables, són una polseguera blanca
damunt l’arbre”.
Josep Lluís Pons Gallarza a l’olivera de
Mallorca diu: “Conta’m, vella olivera, mentre
sec alenant sobre la roca... veig ta surenca
soca. Jo vinc a recolzar-me a tes nuades
rels, trist d’enyorança... Ton delicat fullatge,
que sota lo cel blau l’embat oreja, és de la
pau la imatge de tots los goigs de la ciutat
enveja... Jo moriré i encara espolsarà el
mestral ta negra oliva; res serà del què és
ara; tu sobre el blau penyal romandràs viva.”
Les oliveres en les zones entorn del Medi-
terrani han format part del paisatge d’aquestes
terres des de temps ancestrals. És tanta la
influència que ha tingut sobre nosaltres, que
una multitud de frases fetes i de refranys, fan
referència a aquest producte. Qui no ha sentit
mai: “Qui oli remena, els dits se n’unta”,
“la veritat i l’oli sempre suren”,“A l’oliver, li
fas mal i et dóna bé” o “A partir del giner
l’oliva dixa l’oli a l’oliver.
Al novembre del 2020 vam rebre un missatge
que anava d’escola a escola com un enllaç de
totes les escoles sostenibles, amb un gran repte:
ens havíem d’abraçar a un arbre. Celebràvem el
20è aniversari de les E+S (Escoles més soste-
nibles de l’Ajuntament de Barcelona) de les
quals l’escola Sant Medir en forma part. Degut

a la situació COVID vàrem decidir que ho faríem,
i tant que ho faríem, però amb les mesures
necessàries, amb el grup bombolla de 1r ESO
ja que no ho podíem fer amb els ecodelegats
dels diferents cursos de l’escola.
A l’escola hi ha dos arbres amb molta
història: la magnòlia ja centenària amb el bust
de Mn Amadeu Oller, al pati, i amb una història
més recent, l’olivera de la placeta. Vàrem triar
aquesta darrera pel seu missatge de PAU i la
seva simbologia. Vam buscar el seu origen, ja
que no en sabíem molta cosa i vàrem llegir la
placa que està a la base, però està molt ratllada
i malmesa (com veieu a la fotografia), no es pot
llegir gairebé res.
Vàrem preguntar a diferents fonts i la Pepita
Plana, que és un pou de coneixement del barri,
ens va informar que:
“L’olivera la va plantar l’ajuntament amb motiu
del cinquantè aniversari de la parròquia el 1998,
a petició d’un veí, el Josep Romeu, amb l’apro-
vació de Mn Francesc Vilamala, a qui donem
les gràcies per la seva iniciativa i en aquests
moments també li retem el nostre petit
homenatge ja que el passat 28 d’abril de 2020
ens va deixar, una persona que va col·laborar en
diferents entitats del Districte de Sants Montjuïc.
El 2014 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir
la Medalla d'Honor de la ciutat. En el record
quedaran totes aquelles accions de solidaritat
que va portar a terme en benefici del nostre barri,
però principalment el seu voluntariat de caire
humà, dedicat sobretot a les persones grans.”
Aritz Berhouet i Marina Masnou
(alumnes de 1r ESO) i Maria Montané (mestra)
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
parròquia 7
EL SENTIT DE LA CORAL
No descobreixo res si dic que aquests
mesos estan sent complicats per a tothom. La
coral de Sant Medir no n’és cap excepció.
Rebíem el setembre amb l’alegria que
suposaven els assajos presencials. Bé, no
eren com sempre, ja que les normes del
moment només van permetre fer-ho en grups
reduïts, a llocs diferents (l’església, la Sala
Nova), amb mascareta, i només després
d’haver emplenat la corresponent paperassa,
prenent-nos la temperatura i rentant-nos les
mans cada cinc minuts. I amb les portes de bat
a bat, i un corrent d’aire ben viu. Però veure’ns,
riure, parlar-nos directament, sense interme-
diaris tecnològics, ho compensava tot. No
tothom ho va poder fer, és clar, ni cada setma-
na, però ens va permetre adonar-nos –per si
ho havíem oblidat– que l’escalf humà ens és
imprescindible, i que aquí no només venim a
cantar, sinó a ser feliços.
Van arribar la segona i la tercera onada, i
vam haver de replegar-nos i tornar a la pantalla
i a la distància. Semblava que el virus i la por
ens havien guanyat la partida. Però parado-
xalment, la perspectiva d’unes festes de Nadal
i particularment d’un concert de Sant Esteve
confinats van fer sortir el millor de nosaltres. El
resultat el podeu veure al canal YouTube de la
Coral (vídeo Nadal a la Coral Sant Medir). Però
més enllà del resultat, el que volia comentar és
que no només es tractava de “complir” amb la
tradició, sinó de refermar el sentit que té el que
fem i per a qui ho fem. Evidentment, si cantem
és per passar-nos-ho bé nosaltres; molt sovint
ens diem que si algun cop no ens vingués a
veure ningú, no seria cap trauma, perquè el
mateix fet ens omple. Però el sentit més
profund, el que dona la seva plenitud a
l’acció és al servei de qui ho fem. De la gent,
dels nens de la cua de Reis, dels usuaris de
la Fundació Canpedró, del barri. No seríem
la Coral de Sant Medir del barri de la
Bordeta si ens allunyéssim dels seus
carrers, de les seves persones, de la
tradició i la història que, malgrat les
pandèmies, fan que avui encarem el
futur amb més il·lusió que mai.
Josep Maria Sánchez. Vocal de Baixos
 HORARI DE /ISSES
De dilluns a divendres, a les 7 de la tarda
Dissabte, a les 8 del vespre
Diumenge, a les 11 del matí
PER ENTRAR A LES MISSES:
– Serà imprescindible que porteu mascareta.
– Caldrà netejar-vos les mans amb el gel desinfectant que us
facilitarem a l’entrada.
– Haureu de seure als bancs marcats amb una X per mantenir la
distància de seguretat.
– Només es podrà omplir un 30% de l’aforament del temple.
– Els fulls de cants seran fotocòpies d’un sol ús, no hi haurà llibrets.
Us agraïm la vostra comprensió i us demanem que seguiu les instruc-
cions de les voluntàries que trobareu a l’entrar.

agenda
Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Grup d’Acolliment Campanar
Activitats suspeses Activitats suspeses

Aula Oberta Bordeta Sala Nova

Grup de Solidaritat Constitució, 17
Atenció social
www.aulabordeta.cat Activitats suspeses Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
Rebost solidari
Esplai Passatge Toledo, 10 2n Entrega d’aliments un cop al mes prèvia
derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com
Càrites, EAIA, Cap de la Zona

Sants 3 Ràdio Campanar Quadre Escènic Sant Medir Teatre

Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè
Coral Sant Medir www.coralsantmedir.cat
Acord de Veus. Escolta el programa musical de la
Coral de Sant Medir a Sants3Ràdio els
diumenges 10,30 h i dimecres a les 21 h
Què podria anar malament?. Comèdia musical
Dissabte 30 de gener a les 6 de la tarda
Diumenge 31 de gener a les 6 de la tarda
Dissabte 6 de febrer a les 6 de la tarda
Diumenge 7 de febrer a les 6 de la tarda
Quatre estrelles. Dinàmics Teatre
Dissabte 13 de febrer a les 6 de la tarda
Diumenge 14 de febrer a les 6 de la tarda

PER ASSISTÈNCIA SOCIAL TRUQUEU AL 93 421 00 11 (DE 9 A 14H) CÁRITAS ZONA PASTORAL

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia