PARRÒQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAMÍ
18 FEBERE 2024 PRIMERA SETMANA DE QUARESMA
VISCA LA PAGESIA!
Fa pocs dies, els tractors es van apoderar de la
meva ciutat. Va ser un espectacle impressionant:
tots amb senyeres, estelades i pancartes reivin-
dicant els drets de la pagesia del nostre país.
Vaig llegir-hi moltes frases contundents, però
una em va cridar l’atenció: «Si jo no treballo, tu
tindràs la nevera buida». I em va fer pensar que
no som prou conscients del valor de la terra, que
és la que ens alimenta, i de les persones que
cada dia s’esllomen de sol a sol per produir amb
tant d’esforç i tan poca recompensa la fruita i la
verdura que consumim.
Vivim en un món que es projecta cap al futur,
que s’estima més viure en l’anomenat núvol que
no pas tocant de peus a terra. O no et sembla
absurd que els empleats de les empreses tecno-
lògiques cobrin autèntiques morterades mentre
que molts pagesos s’han d’endeutar i potser no
arriben a final de mes? El capitalisme és un sis-
tema injust perquè permet aquestes desigualtats,
mentre ignorem que l’agricultura és un sistema
productiu indispensable. Per això, la pregària
ecològica d’aquesta setmana només pot ser una
lloança als nostres camps, a la nostra gent, per
prendre consciència que la seva lluita també és
la nostra. I si ells es planten perquè estan tips
d’una burocràcia asfixiant que no els respecta,
has pensat què menjarem nosaltres, si les lleixes
de les botigues són buides, si els tractors barren
el pas al trànsit i impedeixen així l’avituallament?
Una vaga general de la pagesia és el pitjor dels
escenaris possibles. Per això cal escoltar el seu
clam i retornar-los la veu que el poder els ha
pres.
A prop de casa hi ha un mural on diu «Ens volen
enterrar i no saben que som llavors». És un mis-
satge polític, però a mi m’agradaria trasplantar-lo
–mai més ben dit– al tema d’avui. Perquè els
conreus són el paisatge que ens envolta i que
hem oblidat, immersos en un oceà de pantalles i
de relacions a distància que ens han fet allunyar
del contacte directe amb la terra. La Casa Comu-
na de què tant parlem sempre també són els
milers de persones anònimes que amb els seus
tractors llauren el present i el futur dels nostres
estómacs. Sense la pagesia, estem morts per-
què... no recordes que és la primera activitat
econòmica de la humanitat? «Només que vul-
gueu escoltar; llavors menjareu el bo i millor de
la terra» (Is 1,19). O és que t’estimes més men-
jar pedres?
Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com
Nº. 4025
INFORMACIÓ PARROQUIAL
La quaresma (del llatí quadragèsima, o el
"quarantè" dia abans de Pasqua) és el període
de quaranta dies d'abans de Pasqua que el ca-
lendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-
se per a la Setmana Santa. Comença el dime-
cres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.
L'objectiu de la quaresma és establir un període
de reflexió i penitència en què els cristians tin-
guin temps de preparar-se per la celebració de
pasqua. Tradicionalment també es practica de-
juni i abstinència.
Duració
La duració de la quaresma té origen en el sim-
bolisme del nombre quaranta que es tenia com
a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els
que van durar el Diluvi, els dies que van passar
Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va
dejunar Jesús al desert.
Les dates del període quaresmal varien cada
any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El
Diumenge de resurrecció sempre cau entre el
22 de març i el 25 d'abril, i per tant dimecres de
Cendra i l'inici de la Quaresma oscil·laran entre
el 4 de febrer i el 10 de març.
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
Tots el dissabtes a les 5 tarda R
LOCALS PARROQUIALS A
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
I
Càritas: S
Dimecres de 18 a 19:30 h
08788- Barcelona
 Gn 9,8-15
1Pe 3,18-22
Mc 1,12-15

ESCOLTAR LA CRIDA A LA CONVERSIÓ

«Convertiu-vos, perquè el regne de Déu és a prop». Què poden dir aquestes
paraules a un home o una dona dels nostres dies? A ningú no ens atrau sentir una
crida a la conversió. Pensem de seguida en una cosa costosa i poc agradable: una
ruptura que ens portaria a una vida poc atractiva i desitjable, plena només de sacri-
ficis i de renúncia. És realment així?
Per començar, el verb grec que es tradueix per convertir-se significa en reali-
tat posar-se a pensar, revisar l’enfocament de la nostra vida, reajustar la perspecti-
va. Les paraules de Jesús podrien sonar així: «Mireu si no heu de revisar i reajus-
tar alguna cosa en la vostra manera de pensar i d’actuar perquè es compleixi en
vosaltres el projecte de Déu d’una vida més humana».
Si això és així, el primer que cal revi-
sar és allò que bloqueja la nostra vida.
Convertir-nos és «alliberar la vida» elimi-
nant pors, egoismes, tensions i esclavi-
tuds que ens impedeixen créixer de ma-
nera sana i harmoniosa. La conversió que
no produeix pau i alegria no és pas au-
tèntica. No ens està acostant al Regne de
Déu.
Hem de revisar després si cuidem
bé les arrels. Les grans decisions no ser-
veixen de res si no alimentem les fonts.
No se’ns demana una fe sublim ni una
vida perfecta; només que visquem confi-
ant en l´amor que Déu ens té. Convertir-
se no és entossudir-se a ser sants, sinó
aprendre a viure acollint el regne de Déu i la seva justícia. Només aleshores pot
començar en nosaltres una veritable transformació.
La vida mai no és plenitud ni èxit total. Hem d’acceptar allò «inacabat», allò
que ens humilia, allò que no encertem a esmenar. El més important és mantenir el
desig, no cedir al desànim. Convertir-se no és viure sense pecat, sinó aprendre a
viure del perdó, sense orgull ni tristesa, sense alimentar la insatisfacció pel que
hauríem de ser i no som. Això diu el Senyor al llibre d’Isaïes: «Us salvareu si us
convertiu i deixeu d’inquietar-vos. Trobareu la força en la calma i en la confian-
ça» (30,15).