PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

24 DE JULIOL DEL 2022 DIUMENGE 24 DE JULIOL DISSETZÈ Nº. 4052

PACIÈNCIA
INFORMACIÓ PARROQUIAL
Davant l’obscenitat de la mort de tants ger-
mans aturats per una valla construïda per mans hu-
manes i maltractats per la policia i als pocs dies l’es-
pectacle de l’opulència dels líders polítics reunits a
la capital decidint ampliar la despesa militar, em tor-
na a visitar amb força la pregunta pel sentit del mal. COL·LECTA DEL 16 I 17 DE JULIOL
Quan ja m’apressava a cercar respostes ràpides em
retrobo amb aquestes paraules tan estimades del
poeta Rilke: COL·LECTES ........ 73´06 €
“M’agradaria demanar-li que no s’impacienti
OBRES ................. 100 €
davant tot allò que encara no està resolt en el seu
cor, que miri d’estimar les preguntes com si fossin
cambres tancades o llibres escrits en un idioma es-
trany. No cerqui ara les respostes: no li poden ser MES AGOST
donades, perquè no les podria viure. I d’això es trac-
ta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser La propera setmana editarem el calendari del
després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia mes d’Agost.
llunyà viurà la resposta.” (Rainer Maria Rilke, Cartes
a un jove poeta, carta IV). Recordeu que durant tot el mes d’agost no hi
haurà eucaristia el dissabte a la tarde 19:30.
Més de 280 milions de persones migrades i
quasi 90 milions de persones forçosament desplaça- Només hi haurà la missa dels diumenges a les
des al nostre món no son pas pocs com per mirar 11 del mati.
cap a una altra banda o provar d’ignorar el seu clam.
Ells i elles son avui per a nosaltres una pregunta Els horaris quedaran especificats en el proper
directa i punyent al cor de la nostra vida com a se- full dominical, els dies i les hores
guidors de Jesús de Natzaret. Una pregunta que
se’ns convida a sostenir com quelcom no resolt,
amb incomoditat i desconsol però amb l’esperança
que si ens deixem qüestionar de debò pugui ser .
fructífera i ens encengui de creativitat per anar a
l’arrel de les injustícies.
Convé no oblidar que aquest Jesús, transpa-
rència de l’amor de Déu, fou ell mateix un refugiat
sent un infant (segons narra l’evangelista Mateu, MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
cap 2, 12-15) i que visqué en la seva pròpia carn el Dissabte 19:30, Diumenge 11h
poder del mal, fins al punt de patir la tortura més DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
brutal que hi havia llavors. MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
Tan de bo doncs que l’Església, comunitat de Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
seguidors de Jesús, més que no pas intentar ser RESIDENCIA AMMA O
una institució amb respostes per a tot, s’encaminés Tots el dissabtes a les 5 tarda
humilment a anar esdevenint una comunitat en la R
LOCALS PARROQUIALS
que les preguntes de la nostra humanitat ferida son c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
sostingudes, acariciades i cuidades amb un amor Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
de les 18:45 a les 20:15h
tan humà que acaba esdevenint diví. Càritas: I
Dimecres de 18 a 19:30 h S

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Gn 18,20-32
Col 2,12-14
Lc 11,1-13
NECESSITEM PREGAR
Potser la tragèdia més greu de l’home d’avui sigui la seva incapacitat
creixent per a la pregària. Se’ns està oblidant que és pregar. Les noves ge-
neracions abandonen les pràctiques de pietat i les fórmules de pregària que
han alimentat la fe dels seus pares. Hem reduït el temps dedicat a l’oració i
a la reflexió interior. A vegades l’excloem pràcticament de la nostra vida.
Però no és això el més greu. Sembla que les persones estan perdent
capacitat de silenci interior. Ja no són capaços de trobar-se amb el fons del
seu ésser. Distretes per mil sensacions, esmussades interiorment, encade-
nades a un ritme de vida aclaparador, es-
tan abandonant l’actitud orant davant
Déu.
D’altra banda, en una societat en la
que s’accepta com a criteri primer i gaire-
bé únic l’eficàcia, el rendiment o la utilitat
immediata, l’oració queda devaluada
com una cosa inútil. Fàcilment s’afirma
que l’important és «la vida», com si l’ora-
ció pertanyés al món de «la mort».
No obstant això necessitem pregar.
No és possible de viure amb força la fe
cristiana ni la vocació humana infra ali-
mentats interiorment. Tard o d’hora la
persona experimenta la insatisfacció que
produeix en el cor humà el buit interior, la
trivialitat de la quotidianitat, l’avorriment
de la vida o la incomunicació amb el Mis-
teri.
Necessitem pregar per trobar silenci, serenitat i descans que ens per-
metin sostenir el ritme de la nostra tasca diària. Necessitem pregar per viure
en actitud lúcida i vigilant enmig d’una societat superficial i deshumanitzado-
ra.
Necessitem pregar per enfrontar-nos a la nostra pròpia veritat i ser ca-
paços d’una autocrítica personal sincera. Necessitem pregar per anar-nos
alliberant d’allò que ens impedeix de ser més humans. Necessitem pregar
per viure davant Déu en actitud més festiva, agraïda i creadora.
Feliços els qui també en els nostres dies són capaços d’experimentar
en el profund del seu ésser la veritat de les paraules de Jesús: «Perquè el
qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren».