PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

12 NOVEMBRE 2023 DIUMENGE 32 TEMPS ORDINARI Nº. 4011

FINS AVIAT INFORMACIÓ PARROQUIAL

De vegades podem tenir la temptació de
transformar l'experiència de persones que han es- COL.LECTA GERMANOR
tat exemplars per a nosaltres en allò que ens con-
vé. I no per tenir-ho més fàcil, sinó per a tenir-ho EL proper dia 12 de novembre hi ha la Jornada
impossible de tan perfecta que ens imaginem la
de la Germanor
vida dels nostres models.
Quelcom semblant ens passa amb els sants.
Ens sembla impossible tenir la fe de santa Teresa
de Jesús, la de sant Domènec o la de santa Teresa REUNIÓ EL PROPER DIMECRES
de Calcuta.
El proper dimecres dia 15 de novembre, hi hau-
Així, per exemple, li va passar a sant Ignasi. rà una reunió Parroquial, en la qual podreu par-
Després de la seva conversió a Loiola, el seu prin- ticipar tots els feligresos. És important que parti-
cipal desig va ser superar els dejunis i les penitèn- cipeu d’aquesta reunió per saber com podem
cies dels grans sants de l'Església (sant Francesc
d'Assis, sant Benet, etc.). Però... realment era
millorar la nostra Església i millorar el funciona-
aquella la voluntat de Déu? Segurament no, i Igna- ment d’ella.
si de Loiola se'n va adonar. Ignasi de Loiola es va
donar compte de que la voluntat del Pare no està Dimecres a les 18 hores als locals Parroquials,
en el que és gran i vistós, sinó, més aviat, en el us esperem, gràcies
petit.

El que és petit tot i el rebuig d'altres, el que

és petit anant a classe amb nens a Barcelona per VISITADORS DE MALALTS
aprendre llatí, el que és petit quedant-se a Roma
en comptes d'anar a predicar pel món com va po- La Parròquia demana, que informeu de les ne-
der fer Francesc Xavier, per exemple. cessitats de poder assistir malats impossibilitats
a casa per portar la comunió a les persones que
Ahir va ser Tots sants i avui és el dia dels
difunts. El dia en el que recordem totes aquelles
ho necessitin
persones que ja no hi són. Cadascú recorda les
persones que ha estimat. Potser és un bon dia per
fixar-nos en allò que va convertir els nostres difunts
en noms que portem gravats ben endins al nostre
cor.
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
Grans gestes? Líders que empetitien qualsevol DIES FEINERS
oponent? Fama? Riqueses? Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
No, els noms que portem gravats al cor són
els de persones que van regalarnos el seu temps,
Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
persones que no ens van deixar sols, persones que Tots el dissabtes a les 5 tarda R
van optar per nosaltres tot i les dificultats o les in- LOCALS PARROQUIALS A
comprensions que això les va ocasionar, persones, c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
en definitiva, que ens van estimar. Potser avui és Despatx parroquial: dimarts i dimecres
un bon dia per recordar l'amor. Per recordar com de les 18:45 a les 20:15h
I
és l'amor, què vol dir estimar, què cal per estimar. I Càritas: S
demanar a tantes persones que ens han passat al Dimecres de 18 a 19:30 h
davant que ens ajudin a estimar com van estimar
elles, des del petit, des del límit, des de la dificultat,
però amb amor real i autèntic.
Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona
 ESPERAR JESÚS AMB LES TORXES ENCESES Sa 6,12-16
1Te 4,13-18
Mt 25,1-13
Entre els primers cristians hi havia, sens dubte, deixebles «bons» i deixebles
«dolents». Tanmateix, en escriure el seu evangeli, Mateu es preocupa sobretot de
recordar que, dins de la comunitat cristiana, hi ha deixebles «assenyats» que estan
actuant de manera responsable i deixebles «insensats» que actuen de manera frí-
vola i descurada. Què vol dir això?
Mateu recorda dues paràboles de Jesús. La primera és molt clara. N’hi ha que
«escolten les paraules de Jesús» i «les posen en pràctica». Prenen de debò l’evan-
geli i el tradueixen en vida. Són com «l’home assenyat» que construeix la seva ca-
sa sobre roca. És el sector més responsable: els que van construint la vida i la de
l’Església sobre la veritat de Je-
sús.
Però també hi ha els qui
escolten les paraules de Jesús i
«no les posen en pràctica». Són
tan «insensats» com l’home
que «va construir la seva casa
damunt de sorra». La seva vida
és un disbarat. Si només fos
per ells, el cristianisme seria pu-
ra façana, sense fonament real
en Jesús.
Aquesta paràbola ens aju-
da a copsar el missatge fona-
mental d’un altre relat en què
un grup de noies surten, plenes
d’alegria, a esperar el marit per
acompanyar-lo a la festa del
seu casament. Des del comen-
çament se’ns adverteix que
unes són assenyades i altres són insensates.
Les «assenyades» porten oli per mantenir enceses les seves torxes; les
«insensates» no pensen en res d’això. L’espòs triga, però arriba a mitjanit. Les
«assenyades» surten amb les seves torxes a il·luminar el camí, acompanyen el
marit i «entren amb ell» a la festa. Les «insensates», per la seva banda, no saben
com resoldre el seu problema: «se’ls apaguen les torxes». Així no poden acompa-
nyar el marit. Quan arriben és tard. La porta està tancada.
El missatge és clar i urgent. És una insensatesa continuar escoltant l’evangeli
sense fer un esforç més gran per convertir-lo en vida: és construir un cristianisme
damunt de sorra. I és una insensatesa confessar Jesucrist amb una vida apagada,
buida del seu esperit i la seva veritat: és esperar Jesús amb les «torxes apaga-
des». Jesús pot trigar, però nosaltres no podem endarrerir més la nostra conversió.