PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

18 DE JUNY 2023 DIUMENGE 11 TEMPS ORDINARI Nº. 4091

NO SOLAMENT EL “QUÈ” SINÓ “A QUI” INFORMACIÓ PARROQUIAL

Quan la realitat ens colpeix fortament, com
pregar-la remoguts pel desconcert que ens provo-
ca? No podem defugir-la ni és solució envestir-la, CATEQUESIS
sinó que, com a deixebles de Jesús, som cridats a
fer-nos càrrec d’ella, com Ell ho va fer. I precisament Els que faran 1 de catequesis, les ins-
perquè Ell la coneix de primera mà, quan preguem
ajuda no solament mirar el “què” sinó també “a qui”
cripcions serà al setembre
preguem. Fer-nos conscients de que preguem a
Jesús, mort i ressuscitat, ho canvia tot. Sí, mirar a Les de 2 curs és durant tot el mes de
Jesús quan mirem la realitat genera noves perspec- juny
tives i restaura forces. Ens canvia a nosaltres i can-
via la manera amb la que afrontem els fets. Perquè,
per exemple, quan preguem demanant la fi de les
guerres, ens adonem que ho fem a qui ens va dir EXÈQUIES DEL 12 AL 18 DE JUNY
“qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel
tribunal”, i això ens demana acabar també nosaltres ANA MARTÍNEZ MALDONADO.... 87 Anys
amb les nostres petites, però reals, violències quoti-
dianes. Quan ens entristim per la mediocritat social JOSÉ LUIS SANZ MARTÍNEZ ..... 60 Anys
imperant, recordem a qui ens va dir que el nostre
Pare del cel“ fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa JULIO PRIETO LUCENA ............. 56 Anys
ploure sobre justos i injustos”, així s’allunya de nos-
altres la desafecció i s’estimula la generositat neces-
sària per a seguir compromesos amb el bé. Quan
l’egoisme humà apareix i menysté la vida, lluny de BATEIG
deprimir-nos, en imaginar a Jesús preguntant
“quants pans teniu?” ens adonem que implicar-se
AGACHE JIMENEZ, ALEXANDRA
amb tot el que es posseeix multiplica els recursos
que garanteixen la vida. Quan espanta la reducció
numèrica de cristians recordem que preguem a qui
va asserenar els deixebles dient-los “No tinguis por,
petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-
vos el Regne”, donant així seguretat de la presència
del Senyor en la pròpia vida i facilitant posar en joc
els propis talents. Quan dificultats inacabables del
viure quotidià semblen negar l’acompliment de les
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
esperances que donen sentit a la pròpia vida, po- Dissabte 19:30, Diumenge 11h
dem apropar-nos al cec a la vora del camí i sentir DIES FEINERS
que les paraules “Coratge! Aixeca’t, que et crida” Dijous i divendres missa a les 19:00h
s’adrecen també a nosaltres. MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
Qui llegeix pot posar altres exemples. Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
Tots el dissabtes a les 5 tarda R
Mirar “a qui preguem”, evita que ens quedem confi- A
nats i paralitzats pel “què” de la dura realitat i ens LOCALS PARROQUIALS
capacita per a afrontar la amb la mateixa lucidesa
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
amb la que ho va fer Jesús. No és automàtic, reque- de les 18:45 a les 20:15h
I
reix perseverança, però acostumar-se a mirar alhora Càritas: S
la realitat i Jesús és alhora alliberador i eficaç. Dimecres de 18 a 19:30 h

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Ex 19,2-6a
Rm 5,6-11
Mt 9,36-10,8

DONAR NOVA VIDA A LA SOCIETAT ACTUAL

El regne de Déu no és només una salvació que comença després de la
mort. És una irrupció de gràcia i de vida ja a la nostra existència actual. Més
encara. El signe més clar que el regne és a prop és precisament aquest cor-
rent de vida que comença a obrir-se pas a la terra. «Aneu i prediqueu dient:
«El Regne del cel és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu le-
prosos, traieu dimonis». Avui més que mai hauríem d’escoltar els creients la
invitació de Jesús a donar nova vida a la societat.
S’està obrint un abisme inquietant entre el progrés tècnic i el nostre
desenvolupament espiritual. Hom diria que
l’home no té força espiritual per animar i
donar sentit al seu progrés incessant. Els
resultats són palpables. A molts se’ls veu
empobrits pels seus diners i per les coses
que creuen posseir. El cansament de la vi-
da i l’avorriment s’apoderen de molts. La
«contaminació interior» està embrutant el
millor de no poques persones. Hi ha ho-
mes i dones que viuen perduts, sense po-
der trobar sentit a la seva vida. Hi ha per-
sones que viuen corrents, submergides en
una nerviosa i intensa activitat, buidant-se
per dins, sense saber exactament el que
volen.
No estem novament davant d’homes i
dones «malalts» que necessiten ser gua-
rits, «morts» que necessiten resurrecció,
«posseïts» que esperen ser alliberats de
tants dimonis que els impedeixen viure
com a éssers humans? Hi ha persones que, al fons, volen tornar a viure. Vo-
len curar-se i ressuscitar. Tornar a riure i gaudir de la vida, enfrontar-se al dia
a dia amb alegria.
I només hi ha un camí: aprendre a estimar. I aprendre de nou coses que
exigeix l’amor i que no estan gaire de moda: senzillesa, acollida, amistat, soli-
daritat, atenció gratuïta a l’altre, fidelitat… Entre nosaltres continua faltant
amor. Algú ho ha de despertar. Els homes d’avui no els salvaran ni el confort
ni l’electrònica, sinó l’amor. Si en nosaltres hi ha capacitat d’estimar, l’hem
d’encomanar. Se’ns ha donat de franc i de franc l’hem de regalar de moltes
maneres als que trobem al nostre camí.