PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

3 SETEMBRE 2023 DIUMENGE 22 TEMPS ORDINARI Nº. 4099

QUE FLUEIXIN LA JUSTÍCIA I LA PAU

INFORMACIÓ PARROQUIAL

«Que flueixin la justícia i la pau» és el lema de la CATEQUESIS PRIMER CURS

Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació
que se celebra aquest 1 de setembre, en el que serà l’inici
del Temps de la Creació, el qual finalitzarà el 4 d’octubre
Inici inscripcions catequesis, a
coincidint amb la festivitat de sant Francesc d’Assís. Un partir del dia 5 de setembre. Tots
any més, el Temps de la Creació ens convida a convertir aquells nois/es que inicien el 2
la nostra pregària en un activisme ferm contra l’amnèsia,
la desídia i la injustícia de no fer res davant de l’escenari
curs de primària podem fer la
de destrucció que nosaltres hem provocat. Així, el papa inscripció de primer curs. Dies
Francesc ens exhorta a fer que el temps de la pregària es dimecres i dijous 18:45 a 20:15 h
converteixi en l’hora favorable per capgirar la nostra rela-
ció desigual i despòtica amb la Terra. Perquè l’hem explo-
tada i xuclada fins al moll de l’os, perquè encara ens cre-
iem que els recursos naturals són il·limitats i perquè res- EXÈQUIES MES D’AGOST
tem impassibles quan els desastres i les desgràcies suc-
ceeixen molt lluny de casa nostra.

Del que es tracta és de fusionar-nos amb l’esperit

de la natura i d’aprendre que som un tot perquè, si no som FINA SUERO PEDROSA................. 87 Anys
capaços de mantenir la Casa Comuna dempeus, quin
futur ens espera? Aquesta és la injustícia climàtica que
denunciem setmana rere setmana, i potser pensaràs que
amb la pregària no n’hi ha prou per arreglar el nostre món
perdut, desballestat i esventrat per culpa dels nostres pro-
pis excessos. Però no és pas així ni de bon tros. Arribem BONA FESTA MAJOR
tard, sí, però mai és massa tard perquè la Terra també és
un ésser viu que es transforma amb nosaltres. L’hem alte- VILANOVA DEL CAMÍ
rada i deformada i ara hem de viure amb aquesta llosa
però, si desgranem la vida com qui canta una pregària,
només així podrem convertir-nos i reconciliar-nos amb la
natura. L’única manera de pacificar una humanitat devora-
da per l’afany de dominar i posseir és posar l’accent en
una vida de pregària. Però aquesta pregària neix al cor de
cadascú, en la nostra actitud, en l’esperança per construir
un futur més sobri i més just, més digne i més sostenible
per a tothom. I on el sentit comú governi per sobre de tots
els interessos i n’esdevingui l’única moneda de canvi. No
et sembla inhumà que les nacions més riques acumulin un MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
deute ecològic mentre que les més pobres s’enfonsen en Dissabte 19:30, Diumenge 11h
l’oblit i en la misèria perquè no poden lluitar amb les ma- DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
teixes armes contra l’emergència climàtica?
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
Si Jesús és el teu exemple de vida, fes de la pre-
gària el teu motor per canviar el present. Però aixeca’t,
Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
mou-te, parla, lluita i no esperis que ningú més ho faci per Tots el dissabtes a les 5 tarda R
tu.
LOCALS PARROQUIALS A
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
I
Càritas: S
Dimecres de 18 a 19:30 h

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Jr 20,7-9
Rm 12,1-2)
Mt 16,21-27

LA CREU ÉS UNA ALTRA COSA

És difícil no sentir confusió i malestar en escoltar una vegada més les parau-
les de Jesús: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la
seva creu i que em segueixi». Entenem molt bé la reacció de Pere, que, en sentir
Jesús parlar de rebuig i patiment, «el prengué a part i es posà a renyar-lo». El teò-
leg màrtir Dietrich Bonhoeffer diu que aquesta reacció de Pere «prova que, des del
principi, l’Església s’ha escandalitzat del Crist sofrent. No vol que el Senyor li impo-
si la llei del patiment».
Aquest escàndol es pot fer avui insuportable per als qui vivim en allò que Les-
zek Kolakowsky anomena «la cultura d’analgèsics», aquesta societat obsessiona-
da per eliminar el patiment i malestar per mitjà de tota mena de drogues, narcòtics i
evasions.
Si volem clarificar quina ha de ser l’actitud cristiana, hem de comprendre bé
en què consisteix la creu per al cristià, ja que pot passar que nosaltres la posem on
Jesús mai no la va posar.
Nosaltres anomenem
fàcilment «creu» tot allò que
ens fa patir, fins i tot aquest
patiment que apareix a la
nostra vida generat pel nos-
tre propi pecat o la nostra
manera equivocada de viu-
re. Però no hem de confon-
dre la creu amb qualsevol
desgràcia, contrarietat o
malestar que es produeix a la vida.
La creu és una altra cosa. Jesús crida els seus deixebles perquè el segueixin
fidelment i es posin al servei d’un món més humà: el regne de Déu. Això és el pri-
mer. La creu no és sinó el patiment que ens arribarà com a conseqüència del se-
guiment; el destí dolorós que haurem de compartir amb Crist si seguim realment
els seus passos. Per això no hem de confondre el «prendre la creu» amb postures
masoquistes, una falsa mortificació o el que P. Evdokimov anomena «ascetisme
barat» i individualista.
D’altra banda, hem d’entendre correctament «negar-se a si mateix» que de-
mana Jesús per portar la creu i seguir-lo. «Negar-se a si mateix» no significa morti-
ficar-se de qualsevol manera, castigar-se a si mateix i, encara menys, anul·lar-se o
autodestruir-se. «Negar-se a si mateix» és no viure pendent d’un mateix, oblidar-se
del propi «ego», per construir l’existència sobre Jesucrist. Alliberar-nos de nosal-
tres mateixos per adherir-nos-hi radicalment. Dit d’una altra manera, «prendre la
creu» significa seguir Jesús disposats a assumir la inseguretat, la conflictivitat, el
rebuig o la persecució que va haver de patir el mateix Crucificat.