PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

17 DESEMBRE 2023 DIUMENGE TERCER D’ADVENT Nº. 4016

CELEBRAR L’ESPERANÇA INFORMACIÓ PARROQUIAL

CALENDARI NADAL
Uns dies enllà es celebraven a Barcelona les darreres
festes de barri de l'any. Sortint a fer un passeig, vam Dia 17 de desembre a les 19:30 Missa del Pollet
arribar a la plaça tot just quan començava el pregó.
Dia 22 de desembre a les 19:00 Reconciliació
Havent passejat per carrers ben vius, plens d’infants
entusiasmats pels gegants, comerç al carrer i un sol radi- Dia 23 de desembre a les 19:30 Missa
ant, el pregó ens va sorprendre per la poca festivitat que
transmetia. Va ser arrelat als carrers i espais del barri, Dia 24 de desembre a les 11:00 Missa
llistant les desigualtats que s’hi viuen i els col·lectius vul-
nerabilitzats que les pateixen. Fent èmfasi en la força de
la ciutadania activa i organitzada, dels moviments de Dia 24 de desembre a les 22:00 Missa del Gall
base i les lluites veïnals, però amb un aroma derrotista
de fons. Dia 25 de desembre a les 11:00 Missa Nadal

Fa un temps, estant d'exercicis espirituals vaig escoltar Dia 30 de desembre a les 19:30 Missa
algú predicar que el món va a millor, que no anem pel
pedregar i la humanitat havia viscut èpoques molt més Dia 31 de desembre a les 11:00 Missa
convulses i fosques que la nostra. Us puc assegurar que
no és cap boig ni innocent, sinó algú profundament com- Dia 1 de Gener a les 11:00 Missa
promès amb la realitat i alhora convençudament espe-
rançat.

Sovint, quan el derrotisme prova d'apoderar-se de mi, COL·LECTA EXTRAORDINARIA OBRES

m'aferro al seu convenciment i penso més val viure amb
un punt naïf però esperançada, activa i compromesa,
que sent del tot "realista" i immòbil. En paral·lel, he anat
Per fer liquidació del que resta per pagar
descobrint i constantant que l'esperança, així com la des-
esperança, és profundament col·lectiva, que ens la cons- ECONOMIA
truim i transmete’m uns als altres i que som en certa me-
sura responsables d’amoldar-nos o desafiar el relat im- Col·lecta germanor ......................... 100.67
perant. Aquí torno a l’anècdota inicial. Davant la bullícia Col·lecta Ordinària .............................. 372.83
d’un barri en festa, m’esperava o m'hagués agradat tro-
bar-me amb un pregó celebratiu, compromés i reivindica- Lampadaris........................................... 56.46
tiu, sí, però amb un impuls esperançador, que ens mobi- Obres ................................................... 70
litzi com a barri a compartir les festes i les lluites. Crec
que necessitem relats que ens facin sentir propers, relats Capelles ............................................ 263046
que ens esperancin, que ens portin a pensar que tenim 859.42
les forces, les eines i les persones per afrontar les desi-
gualtats, fer més amable la vida i el barri, construir una
realitat més saludables per a tots. Penso ara, en les fes- MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
tes que properament viurem i com l’advent és justament Dissabte 19:30, Diumenge 11h
aquest temps de pregó esperançat. També entre nosal- DIES FEINERS
tres, els cristians, sovint ens tempten els camins de la Dijous i divendres missa a les 19:00h
desesperança, el mal esperit ens mossega, trista i posa MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
impediments (EE 315) a l’esperança.Rumiant aquest
tema, em vaig creuar amb un fil de Twitter sobre les vir- Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
tuts teologals que justament esmentava com la fe i la
Tots el dissabtes a les 5 tarda R
caritat són sovint observades, però menys l’esperança. A
Sílvia Martínez, autora del fil, exposa que l’esperança no LOCALS PARROQUIALS
es reserva pels dies bons i inspirats, sinó que demana c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
una “actitud de confiança cap a la vida” a més “d’un exer- Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
I
cici diari de resistència i resiliència”.Aquest pregó em
dedico i us comparteixo per aquest advent “Vetllar per Càritas: S
l’esperança”. Vetllem per la nostra esperança, estiguem Dimecres de 18 a 19:30 h
preparades pel compromís i per l'Amor, per la lluita i per
la festa

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Is 61,1-2a.10-11
1Te 5,16-24
Jn 1,6-8.19-28
ENMIG DEL DESERT
Els grans moviments religiosos han nascut gairebé sempre al desert.
Són els homes i les dones del silenci i la soledat els que, en veure la llum, es
poden convertir en mestres i guies de la humanitat. Al desert no és possible
el que és superflu. En el silenci només se senten les preguntes essencials. A
la solitud només sobreviu qui s’alimenta de l’interior.
Al quart evangeli, el Baptista queda reduït a allò essencial. No és el
Messies, ni Elies tornat a la vida, ni el Profeta esperat. És «la veu que crida
en el desert». No té poder polític, no posseeix cap títol religiós. No parla des
del temple o la sinagoga. La veu no neix de l’estratègia política ni dels in-
teressos religiosos. Ve d’allò que sent l’ésser humà quan aprofundeix en el
que és essencial.
El pressentiment del Baptista es pot resumir així: «Hi ha alguna cosa
més gran, més digna i esperançadora que el que estem vivint. La nostra vida
ha de canviar de soca-rel». No n’hi ha prou de freqüentar la sinagoga dissab-
te rere dissabte, no serveix de res lle-
gir rutinàriament els textos sagrats,
és inútil oferir regularment els sacrifi-
cis prescrits per la Llei. No dóna vida
qualsevol religió. Cal obrir-se al Mis-
teri del Déu viu.
A la societat de l’abundància i del
progrés s’està fent cada cop més difí-
cil escoltar una veu que vingui del de-
sert. El que se sent és la publicitat del
que és superflu, la divulgació del que
és trivial, la xerrameca de polítics pre-
soners de la seva estratègia, i fins i
tot discursos religiosos interessats.
Algú podria pensar que ja no és possible conèixer testimonis que ens
parlin des del silenci i la veritat de Déu. No és així. Enmig del desert de la vi-
da moderna podem trobar-nos amb persones que irradien saviesa i dignitat,
ja que no viuen del que és superflu. Gent senzilla, entranyablement humana.
No pronuncien gaires paraules. És la seva vida la que parla.
Ells ens conviden, com el Baptista, a deixar-nos batejar, a «submergir-
nos» en una vida diferent, rebre un nou nom, renéixer per no sentir-nos pro-
ducte d’aquesta societat ni fills de l’ambient, sinó fills i filles estimats de Déu.