PARRÒQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAMÍ
29 DE GENER DEL 2023 TERCER DIUMENGE TEMPS ORDINARI
PORTES INFRANQUEJABLES
A la ciutat de Barcelona, com a bona part del nostre terri-
tori, per poder accedir a un servei públic en la immensa
majoria de casos et trobes que no t’atenen sense cita prè-
via. A les oficines d’atenció al ciutadà, al Servei d’Ocupa-
ció de Catalunya (SOC), als serveis socials, per renovar el
carnet, a l’oficina d'estrangeria,… i un llarg etcètera. Tam-
bé força institucions privades com bancs, entitats sense
ànim de lucre i d’altres s’hi han apuntat a exigir-nos cita
prèvia. El que es va generalitzar per la pandèmia s’ha
quedat, però atenció, a un cost molt alt.
La pregunta que sempre convé fer-se és: qui queda fora?
a qui s’expulsa amb aquesta pràctica?
Hi ha molts col·lectius que son exclosos amb aquesta
(mal)pràctica, aparentment neutra. Paradoxalment ens la
venen com una millora de la gestió del temps per agilitzar
el servei i reduir els temps d’espera. La llarga llista de
damnificats està formada per gent gran, persones poc
avesades a l'ús de la tecnologia, persones amb diversitat
funcional, gent que no té (o no vol tenir) un telèfon
smartphone, persones amb dificultat per parlar el castellà
i/o el català i sovint a la cua de tots aquests col·lectius les
persones en situació administrativa irregular, els sense
papers.
Treballant amb persones migrades en situació irregular,
dia rere dia escolto testimonis de situacions de clara vul-
neració de la llei catalana d’igualtat de tracte i no-
discriminació, sovint exemplificant el pitjor d’una violència
institucional i un racisme totalment indignes i immorals. La
filòsofa Adela Cortina va encunyar el terme l’aporofobia,
un mot encaixa plenament amb aquest autèntic despropò-
sit del sistema públic:. Vivim en societats occidentals opu-
lentes profundament marcades per l’odi al pobre i les nos-
tres institucions públiques en comptes de combatre-la,
massa sovint la perpetuen.
Sra. alcaldessa, sr. regidor, molt honorable president, di-
rector del servei tal o qual… qualsevol dia d’aquesta set-
mana tingui vostè l’amabilitat d’anar a apuntar-se al SOC
com a demandant d’ocupació. O acompanyar un
sol·licitant d’asil de Mali que passa les nits al carrer a in-
tentar presentar la seva petició a la policia. O miri d’ajudar
una dona peruana que després de tres llargs anys d’espe-
ra vol per fi regularitzar-se però necessita aconseguir el
certificat d’empadronament del seu municipi. O miri de
recolzar una família d’Afganistan per aconseguir una pri-
mera visita a serveis socials, o una mare cap d’una llar
monomarental a intentar tramitar la renda mínima garanti-
da,… Veurà quin via creu suposa per al ciutadà mirar
d’accedir a uns serveis que es diuen “públics”. Sovint les
demores poden ser de dos mesos, nou mesos,…
El “vuelva usted mañana” avui es declina com el “demani
cita prèvia”. Li segueix un malson de converses telefòni-
ques amb màquines, o la navegació per sistemes informà-
tics extremadament enrevessats per tal d’aconseguir la
tan preuada cita.
Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com
Nº. 4073
INFORMACIÓ PARROQUIAL
Manta vegades per resposta només trobes un missatge
del tipus: “hi ha hagut un problema tècnic, provi-ho més
tard”. Massa sovint l’única alternativa que els queda als
ciutadans lamentablement és posar-se en mans de màfies
i organitzacions criminals que a canvi d’uns diners t’oferei-
xen la maleïda cita prèvia que necessites.
Potser seria més senzill i més honest dir alt i clar: “miri no
l’atendrem i farem tot el possible perquè li sigui summa-
ment complex poder exercir els seus drets i si desisteix en
l’intent millor. Agrairíem que deixi d’existir.”
El sistema ha arribat a ser tan pervers que qui gestiona
l’entrada d’aquestes oficines, seus i locals, son el personal
de seguretat format per la mateixa classe treballadora que
treballa hores i hores i dia rere dia per un sou ridícul i es-
cadusser. A ells i elles els toca l’absurd encàrrec de fer la
porta d’entrada el més infranquejable, estreta i petita pos-
sible.
On queda aquella societat oberta, acollidora, hospitalària
tan característica del nostre tarannà mediterrani? On que-
da la vocació de servei de les administracions? Perquè
seguir castigant encara més aquells que ja pateixen la
duresa de la llei d’estrangeria i les discriminacions de tants
d’altres col·lectius ja vulnerabilitzats?
Per l’amor de Déu, sí per allò més preuat, desmantellin el
sistema de les cites prèvies ja! Retorni’ns ja l’opció de no
haver de fer tots els tràmits on-line!
No fos que un dia ens adonem massa tard com el ric de la
paràbola de l’evangeli que efectivament Llàtzer estava a
les nostres portes però nosaltres el vam ignorar (cf. Lc 16,
19-31).
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
RESIDENCIA AMMA O
Tots el dissabtes a les 5 tarda
R
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
de les 18:45 a les 20:15h
Càritas: I
Dimecres de 18 a 19:30 h S
08788- Barcelona
 So 2,3.3,12-13
1Co 1,26-31
Mt 5,1-12a
CONTINGUT INEXAURIBLE
Qui s’acosta una vegada i una altra a les benaurances de Jesús s’adona que
el seu contingut és inexhaurible. Sempre tenen ressonàncies noves. Sempre hi tro-
bem una llum diferent pel moment que estem vivint. Així «ressonen» avui en mi les
paraules de Jesús.
Feliços els pobres d’esperit, els qui saben viure amb poca cosa. Tindran
menys problemes, estaran més atents als necessitats i viuran amb més llibertat. El
dia que ho entenguem serem més humans.
Feliços els mansos, els qui buiden el seu cor de violència i agressivitat. Són un
regal per al nostre món violent. Quan tots ho fem, podrem conviure en veritable
pau.
Feliços els qui ploren en veure patir els altres. Són gent bona. Amb ells es pot
construir un món més fratern i més solidari.
Feliços els qui tenen fam i set de
justícia, els qui no han perdut el desig
de ser més justos ni la voluntat de fer
una societat més digna. En ells hi ani-
ma el millor de l’esperit humà.
Feliços els misericordiosos, els
qui saben perdonar al fons del seu
cor. Només Déu coneix la seva lluita
interior i la seva grandesa. Ells són els
qui ens poden acostar millor a la re-
conciliació.
Feliços els qui mantenen el seu cor net d’odis, enganys i interessos ambigus.
S’hi pot confiar per construir el futur.
Feliços els qui treballen per la pau amb paciència i amb fe. Sense descoratjar-
se davant dels obstacles i dificultats, i cercant sempre el bé de tots. Els necessitem
per reconstruir la convivència.
Feliços els qui són perseguits per actuar amb justícia i responen amb mansue-
tud les injúries i les ofenses. Ells ens ajuden a vèncer el mal amb el bé.
Feliços els qui són insultats, perseguits i calumniats per seguir fidelment la tra-
jectòria de Jesús. El seu patiment no es perdrà inútilment. Deformaríem, però, el
sentit d’aquestes benaurances si no hi afegíssim alguna cosa que se subratlla en
cadascuna.
Amb belles expressions Jesús posa davant els seus ulls Déu com a garant úl-
tim de la benaurança humana.
Els qui visquin inspirant-se en aquest programa de vida, un dia «seran conso-
lats», «seran saciats de justícia», «aconseguiran misericòrdia», «veuran Déu» i
gaudiran eternament al seu regne