PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

24 DE SETEMBRE 2023 DIUMENGE 25 TEMPS ORDINARI Nº. 4003

LAMPEDUSA, UNA ALTRA VEGADA INFORMACIÓ PARROQUIAL

Torna a ser notícia Lampedusa, ahir ho era Solemne clausura
Lesbos, demà potser les Canàries, qui sap…
Amb l’himne del Sínode s’iniciava a les cinc de la tarda del dia
Incapaç d’assolir el pacte migratori, Europa 17 de setembre la celebració de clausura, coincidint amb el 220
encara la crisi amb declaracions d’intencions poc aniversari de la dedicació de la catedral. A l’inici el bisbe va
recordar les diferents catedrals que ha tingut l’indret durant els
concretes, més centrada en la protecció de les fron- segles i es referí a les actuals obres de reforma del temple com
teres, i posant distància vers les persones migrants una imatge de la tasca del Sínode diocesà.
que escapen de la guerra i la pobresa a la seva terra
d’origen, i que es troben en una situació molt vulne En l’homilia, Romà Casanova va definir el Sínode «com una
rable. Quanta indiferència! llarga travessia», en què han participat tantes persones diverses
d’arreu del bisbat —d’edat, de maneres de pensar diverses, vo-
Falla el plantejament: nosaltres, els europeus, i ells, cacions i ministeris distints, diferent origen cultural— i que ha
els migrants. Una separació que segurament amaga tingut com a fruit els decrets sinodals. El Sínode, per tant, «és
la por de perdre la pròpia identitat, la por de l’altre. una simfonia preciosa de veus i instruments plurals» i que fa
Perquè si tenim una mirada fraternal, com a ger- «bellesa de la comunió en la diversitat».
mans que som, que compartim la mateixa casa co-
muna, i tenim els mateixos drets, això ja no s’a- El bisbe també va fer referència a les seves paraules de fa vint
guanta per enlloc. anys en començar el seu ministeri episcopal: «No soc res sense
vosaltres», i afirmà: «En aquest moment sento el mateix
però d’una manera més profunda i sincera. Sense vosaltres, el
Amb voluntat política es poden trobar mane- Sínode no s’hauria pogut realitzar», i per això expressà un gran
res de fer un món més just, sobretot per un mínim agraïment.
sentit de la decència i de la dignitat de qui truca a la
porta i de qui l’obre. Però a més, diuen que econò- En el nostre temps de manca de fruits pastorals, en què «el nos-
micament necessitem mà d’obra. Hi ha molta feina tre cor s’encongeix» per la pèrdua de la fe de tantes persones,
a fer… Romà Casanova exhortà: «Hem de seguir tirant les xarxes —
fent referència a l’evangeli proclamat—, i aquest ha estat un
Que no van sobrar 12 cistelles de pans i, en- dels objectius del Sínode: caminar junts amb esperança, però
cara, peixos després d’haver alimentat tota la multi- essent més creients i creïbles.» A l’Església «hi cap tothom»,
com va dir el Papa en la Jornada Mundial de la Joventut.
tud que s’estava escoltant Jesús? I això que d’entra- «Si en el cor hi ha exclusions, no seríem els evangelitzadors
da els deixebles volien despatxar tothom perquè es que Crist necessita.»
feia t ard i no tenien gaire res per menjar!

Senyor, converteix el nostre cor de pedra en un cor

de carn capaç d’acollir la teva paraula i la teva pre- MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
sència en l’altre. Transforma la nostra fragilitat po- Dissabte 19:30, Diumenge 11h
ruga en coratge valent i solidari amb tots aquells DIES FEINERS
qui ho necessiten, especialment els més desafavo- Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
rits. Barri St. Pere: església H
Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
Que trobem en tu el veritable fonament; tu RESIDENCIA AMMA
R
Tots el dissabtes a les 5 tarda
ens dius que qui vulgui guanyar la vida la perdrà A
però qui la perdi per causa teva, viurà. LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
I
Càritas: S
Dimecres de 18 a 19:30 h

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Is 55,6-9)
Fl 1,20c-24,27a
Mt 20,1-16
LA BONDAT ESCANDALOSA DE DÉU

Probablement era tardor i als pobles de Galilea es vivia intensament la

verema. Jesús veia a les places els qui no tenien terres pròpies, esperant a
ser contractats per guanyar-se el sosteniment del dia. Com ajudar aquesta
pobra gent a intuir la bondat misteriosa de Déu envers tothom?
Jesús els va explicar una paràbola sorprenent. Els va parlar d’un senyor
que va contractar tots els treballadors que va poder. Ell mateix va anar a la
plaça del poble una vegada i una altra, a hores diferents. Al final de la jorna-
da, encara que la feina havia estat absolutament desigual, a tots els va donar
un denari: allò que la seva família necessitava per viure.
El primer grup protesta. No es queixen de rebre més o menys diners. El
que els ofèn és que el senyor «ha tractat els últims igual que nosaltres». La
resposta del senyor a qui fa de portaveu és admirable: «¿És que veus amb
mals ulls que jo sigui
generós?».
La paràbola és
tan revolucionària que
segurament després
de vint segles no go-
sem encara prendre-la
seriosament. Serà ve-
ritat que Déu és bo fins i tot amb aquells que amb prou feines es poden pre-
sentar amb mèrits i obres? Serà veritat que al seu cor de Pare no hi ha privi-
legis basats en el treball més o menys meritori dels que han treballat a la se-
va vinya?
Tots els nostres esquemes trontollen quan fa la seva aparició l’amor lliu-
re i insondable de Déu. Per això ens resulta escandalós que Jesús sembli
oblidar-se dels «pietosos», carregats de mèrits, i s’acosti precisament als que
no tenen dret a cap recompensa per part de Déu: pecadors que no observen
l’Aliança o prostitutes que no tenen accés al temple.
Nosaltres ens tanquem de vegades en els nostres càlculs, sense deixar
que Déu sigui bo amb tothom. No tolerem la seva bondat infinita envers to-
thom: hi ha persones que no s’ho mereixen. Ens sembla que Déu hauria de
donar a cadascú el seu merescut, i només el merescut. Encara sort que Déu
no és com nosaltres. Des del seu cor de Pare, ell sap regalar també el seu
amor salvador a aquelles persones que nosaltres no sabem estimar..