PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

6 DE NOVEMBRE DEL 2022 DIUMENGE TRENTA-DOSÈ Nº. 4061

LA GERMANA DE LA SEVA MARE INFORMACIÓ PARROQUIAL

S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la
germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs,
i Maria Magdalena”, Jn. 19, 25 MISSA FAMILIAR
En el seu evangeli Joan concreta el nom de qui s’es- En lloc de fer-la el dia 29 d’octubre la farem
tà vora la creu de Jesús. Hi ha diferències amb la
redacció dels sinòptics, però no cal fixar-se en elles
el dia 5 de novembre, donat que hi ha
entre d’altres coses perquè és difícil precisar l’exac- molts pares i mares que fan pont
titud històrica d’aquesta escena. Els biblistes subrat-
llen el simbolisme teològic d’aquests versets, espe- IMGRESSOS MES OCTUBRE
cialment en el cas de Joan.
COL·LECTES
Dins d’aquesta creació simbòlica sorprèn el detall de
l’escriptor de posar en l’escena a “la germana de la 76´23 €
seva mare”, persona que no apareix en cap altre
moment del seu evangeli. 98´99 €

Observació que legítimament desperta una pregun- 59´51 €

ta: per què l’autor concreta aquí els noms i no ho fa
en els altres dos moments del seu evangeli en els 91´71 € DOMUNT
que fa al·lusió dels familiars de Jesús? A les noces
de Canaan fa notar que assistiren la mare i els ger- 466´74 € TOTAL
mans de Jesús. És fàcil suposar la presència d’a-
OBRES
questa tieta, però encara que solament hi haguessin
anat els germans, l’evangelista no els identifica. 65 €
Tampoc ho fa en el capítol set, quan menciona que
ni tan sols el seus germans creien en ell, no sabem LAMPADARIS
exactament quins eren els En canvi, vora la creu
l’evangelista identifica amb precisió qui s’hi estava. 48´94 € TOTAL
Sembla que estigui indicant als lectors on es reco- COL·LECTA DIA 6 NOVEMBRE
neix als vertaders deixebles.
Estar prop de Jesús en trobades festives està molt
Avui és el dia de germanor
bé, però és relativament fàcil, no et jugues gaire.
Dubtar de Jesús quan no s’entenen els seus ca-
mins, sembla que és comprensible, forma part de la
debilitat humana. El deixeble pot viure les escenes MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
anteriors però aquestes ni caracteritzen ni invaliden DIES FEINERS
pròpiament el seguiment, la que realment l’identifica Dijous i divendres missa a les 19:00h
com a tal és estar a prop de qui està crucificat. MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
I avui de crucificats n'hi ha molts i de molts tipus. Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
RESIDENCIA AMMA O
Aquesta secció es diu pregar la realitat, no oblidem Tots el dissabtes a les 5 tarda
R
que els evangelis no són una col·lecció de bons LOCALS PARROQUIALS
consells sinó claus per a que la nostra manera d’es- c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
tar en la vida “toqui” la realitat, és a dir, pistes per a Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
de les 18:45 a les 20:15h
que la nostra realitat personal sigui pregària. Càritas: I
Dimecres de 18 a 19:30 h S

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 2M 7,1-2.9-14
2Te 2,16-3,5
Lc 20,27-38
ÉS RIDÍCUL ESPERAR EN DÉU?
Els saduceus no gaudien de popularitat entre la gent dels llogarets. Era
un sector compost per famílies riques pertanyents a l’elit de Jerusalem, de
tendència conservadora, tant en la seva manera de viure la religió com en la
seva política de cercar una entesa amb el poder de Roma. No en sabem gai-
re més.
El que podem dir és que «negaven la resurrecció». La consideraven una
«novetat» pròpia de gent ingènua. No els preocupava la vida més enllà de la
mort. A ells ja els anava bé en aquesta vida. Per a què preocupar-se de més?
Un dia s’acosten a Jesús per ridiculitzar la fe en la resurrecció. Li pre-
senten un cas absolutament irreal, fruit de la seva fantasia. Li parlen de set
germans que s’han anat casant successivament amb la mateixa dona, per
assegurar la continuïtat del nom, l’honor i l’herència a la branca masculina
d’aquelles poderoses famílies saducees de Jerusalem. És l’única cosa que
entenen.
Jesús critica la seva
visió de la resurrecció: és
ridícul pensar que la vida
definitiva amb Déu hagi de
consistir en reproduir i
perllongar la situació d’a-
questa vida, i en concret
d’aquestes estructures pa-
triarcals de les que es be-
neficien els homes rics.
La fe de Jesús en l’al-
tra vida no consisteix en
una cosa tan irrisòria: «El Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de
Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius». Jesús no pot ni imaginar-se
que a Déu se li vagin morint els seus fills; Déu no viu per tota l’eternitat envol-
tat de morts. Tampoc pot imaginar que la vida al costat de Déu consisteixi en
perpetuar les desigualtats, injustícies i abusos d’aquest món.
Quan es viu de manera frívola i satisfeta, gaudint del propi benestar i
oblidant els qui viuen patint, és fàcil pensar només en aquesta vida. Pot sem-
blar fins i tot ridícul alimentar una altra esperança.
Quan es comparteix una mica el patiment de les majories pobres, les co-
ses canvien: què dir dels que moren sense haver conegut el pa, la salut o l’a-
mor?, què dir de tantes vides malmeses o sacrificades injustament? És ridí-
cul alimentar l’esperança en Déu?