LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE

SANTA MARIA
MONS. JAUME GONZÁLEZ-AGÀPITO
Homilia del 8 de desembre de 2016
Basílica Parroquial de la Puríssima Concepció i Assumpció
de Barcelona

Molt Reverend Sr. Rector

Germans en el presbiterat
Autoritats i representacions
Molt estimada germana i molt estimat germà en Jesús el Crist:

1. Prologion:
1. Avui és festa gran a aquesta casa. Ho és també a
l‟Església universal. És dia no laborable també allà fora, on el
97% dels catòlics barcelonins, que no van mai a Missa, han
d‟omplir aquest bell matí amb quelcom que els entretingui.
Avui, estimada germana i estimat germà, tu i jo estem aquí,
a la Basílica Parroquial de la Puríssima Concepció i Assumpció
de SANTA MARIA, celebrant i afirmant la nostra fe en la gràcia,
en la misericòrdia i en “la voluntat salvadora del Déu i Pare de
Nostre Senyor Jesús el Crist” manifestada en la seva Mare, per
l‟obra redemptora del mateix Crist i amb la força eficaç de
l‟Esperit Sant, des del primer instant de la seva gloriosa i im-
maculada Concepció.
1
 Què significa això en la seva complicada i intrincada histò-
ria teològica, ja t‟ho va explicar, l‟any passat, aquí mateix, molt
bé, un acreditat mariòleg.
2. Jo, avui, en canvi, voldria fer, amb tu, una cosa molt més
senzilla. Voldria escoltar, rumiar i pregar amb tu sobre la Pa-
raula de Déu que acabem d‟escoltar. Ho vull fer sota l‟esguard
d‟aquesta meravellosa imatge que ens presideix de SANTA
MARIA. Voldria escatir, avui, què significa la teva, la meva,
celebració de la Santa Immaculada Concepció, en l‟any 16 del
segle XXI.
Ho vull fer des d‟aquesta societat en la que visc. En la qual
quasi tot es compra i es ven. Societat opulenta i pobre. Societat
mundialitzada i angoixada. Societat intercomunicada i constitu-
ïda, cada cop més, per grans solitaris. Societat en la qual ser,
obrar i aparèixer com a cristià cada vegada és més rar i cada
cop em fa més sospitós. Voldria percebre, amb tu, per què aquí
estem fent avui, en aquesta estranya societat, de màrtirs.
De màrtirs? Doncs, sí. No de màrtirs perseguits i malmenats
físicament. Som màrtirs, en una societat desencantada, del gran
misteri de l‟Amor. Del gran amor salvífic de Déu Nostre Se-
nyor, plasmat en la Puríssima i Immaculada Concepció de
SANTA MARIA i en un món que està d‟espatlles a Déu.
2. La gràcia i l’amor de Déu en Santa Maria
1. La paulina Carta als Efesis, en parlar de la «història de la
gràcia» diu que «Déu Pare [...] ens va agraciar en l'Estimat», i
afegeix: «En ell tenim per mitjà de la seva sang la
ció»1 . Ho has percebut? Gràcia diu relació a l‟amor. I això
mateix és redemptor.
2. El Beat PIUS IX, a la Carta Apostòlica Ineffabilis Deus,
del 8 de desembre de 1856 i la Constitució Dogmàtica Lumem

1
Ef 1, 7.
2
Gentium del Concili Vaticà II, diuen que aquesta «glòria de la
gràcia» de Déu s'ha manifestat en Santa Maria pel fet que ha
estat redimida «d'una manera eminent»2. En virtut de la riquesa
de la gràcia de l'Amat, per raó dels mèrits redemptors del qui
seria el seu Fill, MARIA ha estat preservada del pecat original3.
D'aquesta manera, des del primer instant de la seva concep-
ció, és a dir de la seva existència, SANTA MARIA és tota ella
completament de Crist. Participa de la gràcia salvífica i santifi-
cant i d'aquell amor que té el seu inici en «l'Estimat», es a dir
en el Fill de l'etern Pare, que mitjançant l'Encarnació s'ha con-
vertit, per a SANTA MARIA, en el seu propi Fill.
3. Per això i per obra de l'Esperit Sant que, en l'ordre de la
gràcia, és a dir de la participació en la naturalesa divina, MARIA
rep la vida sobrenatural d'aquell al qual ella mateixa donarà la
vida natural com a mare.
Les textos litúrgics no dubten dir-li «mare del seu Progeni-
tor» 4 i en saludar-la quasi amb les mateixes paraules que
DANTE ALIGHIERI posa en boca de SANT BERNAT: «filla del
vostre Fill»5.

«Vergine Madre, figlia del tuo figlio,

2
Cfr. PII IX P. M. Acta, pars I, 616; CONC. ECUM. VAT. II, Const. dogm.
sobre l’Església Lumen gentium, 53.
3
Cfr. Així ho afirmen SANT GERMÀ DE CONSTANTINOBLE, In Anntiatio-
nem SS. Deiparae Homilia i SANT ANDREU DE CRETA, Canon in Beatae
Mariae Natalem; In Nativitatem Beatae Mariae; i en la Homilia in Dormiti-
onem Sanctae Mariae. Cfr. GERMÀ. COST., In Anntiationem SS. Deiparae
Hom.: PG 98, 327 s.; ANDREU DE CRET., Canon in B. Mariae Natalem, 4:
PG 97, 1321 s.; In Nativitatem B. Mariae, I: PG 97, 811 s.; Hom. in Dormi-
tionem S. Mariae 1: PG 97, 1067 s.
4
Litúrgia de les Hores del 15 d’agost, en la Festa de l’Assumpció de la
Benaurada Verge Maria, Himne de les I y II Vespres; PERE DAMIÀ Carmina
et preces, XLVII, PL 145, 934. Cant marià propi de l’Advent.
5
Divina Comedia, Paradís, XXXIII, 1-6.

3
 umile e alta più che creatura,
termine fisso d'etterno consiglio,
tu se' colei che l'umana natura
nobilitasti sì, che 'l suo fattore
non disdegnò di farsi sua fattura.
"El que la va crear no va menysprear fer-se la seva criatura"!
Diu el màxim poeta italià.
Tot això ho sabem, ho vivim i ho celebrem avui i aquí. Però,
allà fora, què significa tot això. Com arriba tot això al nostre
poble, què vol dir per tants i tants de forasters i d‟emigrants?
3. La Immaculada Concepció de Maria a L’Alcorà
1. En aquesta Barcelona on només el 3 % de catòlics avui
aniran a Missa, hi han ja molts musulmans. El meu despatx
com a Delegat Diocesà d‟Ecumenisme i Relacions Interreligio-
ses, l‟amabilitat de l‟anterior pontificat el va col·locar a
l‟església de Sant Pau del Camp. Dit en plata: al “Barri Xino”.
Allí, hi vaig quasi cada dia a treballar. Allí em sembla tornar a
ser a Khartum, al Sudan, on vaig viure-hi els anys 1974-1975.
Allí els carrers i les persones fan present, a casa nostra, l‟Islam.
Algú deu pensar a on vaig ara a parar o perquè m‟he enredat
amb l‟Islam en un sermó sobre la Immaculada.
2. Mira, jo lamento que en aquesta “societat catòlica” que en
la seva majoria ha quasi abandonat la pràctica sacramental i
l‟assistència a les esglésies, la devoció a SANTA MARIA, la Im-
maculada Mare de Déu, sia tan minsa. Però, quedo també ad-
mirat com SANTA MARIA la Mare de JESÚS EL CRIST sigui

4
coneguda, admirada i venerada pels nostres germans i per les
nostres germanes musulmans.
Obrim el L’Alcorà6. És un llibre que té 114 sures o capítols
i, en àrab, 6.666 mots. El nom de MOHAMMED apareix només 4
vegades. El nom de JESÚS EL CRIST 25 vegades.
Deu textos parlen de JESÚS. L’Alcorà l‟anomena “Paraula de
Déu”, “Esperit de Déu” i “Jesús el Profeta-Messies o Crist”.
Diu que JESÚS parlava quan encara era molt petit. Diu que
JESÚS pot donar la vida. Que va curar un cec de naixement i un
leprós. Que va ressuscitar morts. Que va pujar al cel. Que se-
gueix viu. I que tornarà gloriós com a jutge de vius i morts.
Un musulmà convertit m‟explicava fa cinc dies que
“MOHAMMED no fou la Paraula de Déu. Que no tenia l‟Esperit
de Déu. Que va morir. També que Déu va crear l‟univers amb
la seva pròpia Paraula”. També, el meu interlocutor, es va pre-
guntar si la Paraula és creadora i no creació? I em va dir que
“L’Alcorà diu que JESÚS és la Paraula de Déu el creador. Con-
seqüentment, JESÚS és el creador. Déu no necessita cap dona
per tenir fills. JESÚS és doncs, el Fill de Déu”. Em va dir encara
més: “El Sant L’Alcorà m‟ha fet cristià”.
Realment, a vegades, els capellans dormim, però, Déu no
dorm pas!
3. Mira, una cosa molt curiosa. No hi trobem, a L’Alcorà,
quasi cap nom de dona: ni el de la mare, ni el de les mullers, ni

6
Ho pots fer en la seva més que bona traducció catalana de
l‟àrab de MIKEL DE EPALZA.
5
el de les filles del Profeta MOHAMMED. Només hi apareix el
nom de una dona: el de MARIA, la Mare de JESÚS.
A la Sura 19, intitulada “Màryam”, Maria, llegim7:
“16. Recorda en l‟Escriptura, que MÀRIAM
es va apartar de tots els seus, de la família i
del poble, en un lloc especial, al llevant, d‟on
surt el sol. 17. I va posar-hi, per aïllar-se, un
ample vel. Li vam enviar un àngel, el Nostre
Esperit, l‟àngel GABRIEL. Ella el va veure
com un home perfecte, bell i fort, atractiu,
amb tot l‟aspecte de ser un home. 18. Ella va
dir, aviat: „Jo em refugio en Déu, el Miseri-
cordiós, també de tu. Perquè tu tinguis por de
no agradar prou a Déu, suficientment. 19. La
va tranquil·litzar, dient: Jo només sóc missat-
ger del teu Senyor, enviat, àngel, per anunci-
ar-te que t‟ha fet do d‟un bell fill, jove, fort,
pur, perfecte”. 20. Ella va objectar: ”Tindré
un fill? Però si no m‟ha grapejat cap home, ni
tinc cap desig, ni sóc cap bagassa!. 21. Diu
[l‟àngel Gabriel]: “Així es farà! El teu Senyor

7
16
17
18
19
20
21
22
34

6
 ha afirmat, des de sempre, „Això és fàcil per a
Mi. Et vull posar com un signe miraculós,
que el vegi la gent i en parli, com un fet pa-
tent, Meu, fet per la Meva misericòrdia. És
assumpte que tinc decidit, des de sempre.
22. Va concebre i va portar, en el seu sí, el
nou infant”. [...] 34. Aquest és ISSA Jesús], i
el seu origen, el fill de MÀRIAM, paraula de
veritat, de qui sospiten, de qui discuteixen de
qui inventen coses”.
4. A la Sura 3, vv. 34 i 42, es diu que María va néixer
sense pecat i que ella mai va fer cap pecat en la seva vida:
“[...] L‟hi he posat el nom de MARIA i la
poso sota la teva protecció contra el maleit
Dimoni i també la seva descendència”8,
llegim al verset 35.
“I els àngels van dir: „MARIA! Al·là t‟ha
escollit i purificat. T‟ha escollit entre totes les
dones de l‟univers!”,
llegim al verset 429.
Fins aquí L’Alcorà i l‟Islam.

8
36
9
42

7
4. La “Plena de gràcia”
1. Avui has sentit, una altra vegada com l‟arcàngel GABRIEL
diu a MARIA:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor
és amb tu»10.
I que MARIA «es va torbar en sentir aquestes paraules i pen-
sava per què la saludava d‟aquella manera 11.
Què significarien aquestes paraules i, en concret, l'expressió
«plena de gràcia» (Kecaritwme,nh)? 12 .

10
Lc 1, 28:
“Kαὶ εἰσελθὼ μ πρὸ ς αὐ τὴ μ εἶπεμ, Χαῖρε, κεχαριτωμένη, ὁ κύ ριος μ
ετὰ σοῦ ”.
11
Lc 1, 29:
“ἡ δὲ ἐπὶ τῷ λό γῳ διεταρά χθη καὶ διελογίζετο ποταπὸ ς εἴη ὁ
ἀ σπασμὸ ς οὗ τος .
12
D'aquesta expressió van parlar ORÍGENS, SERVIÀ DE GABALA, JOAN
CRISÒSTOM (Pseudo), BASILI DE SELÈUCIA, ANTÍPATRE, SOFRONI DE
JERUSALEM, JOAN DAMASCÈ, JERONI, AMBRÒS, AGUSTÍ, PERE CRISÒLEG,
FULGENCI DE RUSPE, i BERNAT DE CLARAVALL. Concretament cfr.
ORÍGENES, In Lucam homiliae, VI, 7: S. Ch. 87, 148; SEVERIÀ DE GABALA,
In mundi creationem, Oratio VI, 10: PG 56, 497 s.; JOAN CRISÒSTOM
(PSEUDO), In Annuntiationem Deiparae et contra Arium impium, PG 62, 765
s.; BASILI DE SELÈUCIA, Oratio 39, In Sanctissimaé Deiparae Annuntiatio-
nem, 5: PG 85, 441-446; ANTIPATRE, De Ostra, Hom. II, In Sanctissimae
Deiparae Annuntiationem, 3-11: PG, 1777-1783; SOFRONI DE JERUSALEM,
Oratio II, In Sanctissimae Deiparae Annnuntiationem, 17-19: PG 87/3,
3235-3240; JOAN DAMASCÉ, Hom. in Dormitionem, I, 7: S. Ch. 80, 96-101;
JERÒNIM, Epistola 65, 9: PL 22, 628; AMBROSI, Expos. Evang. sec. Lucam,
II, 9: CSEL 34/4, 45 s.; AGUSTÍ D’HIPONA, Sermo 291, 4-6: PL 38, 1318 s.;
Enchiridion, 36, 11: PL 40, 250; PERE CRISÒLEG, Sermo 142: PL 52, 579 s.;
Sermo 143: PL 52, 583; FULGENCI DE RUSPE, Epistola, 17, VI, 12: PL 65,

8
 En el llenguatge de la Bíblia „gràcia‟ significa un do especi-
al que, segons el Nou Testament, té la mateixa font en la vida
trinitària de Déu mateix, del Déu que és amor (cfr. 1Jn 4, 8)13.
No és simplement la gràcia creada, sinó la gràcia increada que
dimana de Déu mateix com va ensenyar Sant GREGORI
PALAMÀS14.
Fruit d'aquest amor és l'elecció, de la qual parla la Carta als
Efesis. Per part de Déu, aquesta elecció és l'eterna voluntat de
salvar l'home a través de la participació de la seva mateixa vida
en Crist15: és la salvació en la participació de la vida sobrenatu-
ral.
2. Quan sentim que el missatger diu a SANTA MARIA «plena
de gràcia», el context evangèlic ens dóna a entendre que es
tracta d'una benedicció singular entre totes les «benediccions
espirituals en Crist». En el misteri de Crist, MARIA és present ja
«abans de la creació del món» com aquella que el Pare «ha
triat» com a Mare del seu Fill en l'Encarnació, i juntament amb
el Pare l'ha triat el Fill, confiant-la eternament al Esperit Sant
en la seva santedat.
MARIA està unida a JESÚS EL CRIST d'una manera totalment
especial i excepcional, i igualment és estimada en aquest „Es-

458; BERNARD DE CLARAVALL, In laudibus Virginis Matris, Homilía III , 2-

3 a BERNARDI, Opera, IV, 1966, pp. 36-38.
13
Cfr. GONZÁLEZ-AGÀPITO, JAUME, La Gracia de Dios, Barcelona,
2013; GONZÁLEZ-AGÀPITO, JAUME, Breu Catecisme de l’Església Catòlica,
Barcelona, 22017, a punt d‟apareixer.
14
Cfr. GONZÁLEZ-AGÀPITO, JAUME, La Gracia increada en San Grego-
rio Palam´s, Barcelona, 2016.
15
Cfr. 2 Pe 1, 4.

9
timat‟ eternament, en aquest Fill consubstancial al Pare, en el
qual es concentra tota «la glòria de la gràcia».
5. Lourdes: “Que soy era Immaculada Councepciou”
1. L‟any 1858, la localitat de Lourdes era una petita pobla-
ció amb unes cases, fora del gran castell, més que modestes. El
80% dels seus habitants eren analfabets. En un paratge anome-
nat Massabielle (Roques Velles) SANTA MARIA va donar uns
missatges a Santa BERNARDETTE SOUBIROUS.
El 25 de març d‟aquell mateix any, BERNARDETTe anà a tro-
bar el Sr. Rector de la parròquia. Era llavors mossèn
PEYRAMALE.
Escoltem un interessant diàleg:
.- “La Senyora de la Gruta m‟ha dit: “Que soy era Immacu-
lada Counceptiou”.
- “Nena petita i orgullosa, Tu ets la Immaculada Concep-
ció?”
- “No, no. No pas jo. És això que m‟ha dit la Senyora que
era ella.
PEYRAMALE sent que està davant una gran revelació: “Santa
Maria es la Immaculada Concepció”.
Pesi a haver estat proclamat el 8 de desembre de 1854, el
dogma de la Immaculada Concepció de SANTA MARIA no havia
estat ben rebut i ben acceptat per tots els catòlics. Alguns pen-
saven que SANTA MARIA podia tenir el mateix privilegi que
Sant JOAN BAPTISTA: ser justificat al ventre de la seva mare,

10
però no pas que MARIA hagi estat “concebuda sense la taca del
pecat original”.
El rector PEYRAMALE continua:
- Una Senyora no pot usar aquest nom! Tu m‟has enganyat o
no saps vol dir això d‟ “Immaculada Concepció”.
BERNARDETTE va dir que no ho entenia què volia dir. Va
abaixar el cap.
- Doncs tu no ho comprens què vol dir?
- Ho he repetit per tot el camí per no oblidar-ho: “Que soy
era Immaculada Counceptiou”.
Es fa un gran silenci. PEYRAMALE es commou no poc. Allò,
tant inexplicable, certament era obra de Déu!
5. Conclusió
Molt estimada germana i mot estimà germà, has entès el que
he volgut dir-te fins aquí, des de les al·lusions a les tradicions
nostrades, el Nou Testament, el Sant Pares de l‟Església, des de
el magisteri pontifici, des de l‟Islam, i des de la teologia aca-
dèmica d‟ahir i d‟avui?
Doncs és ben fàcil. És precisament el que t‟acabo de relatar
fent relació a les aparicions de SANTA MARIA a Lourdes.
NOSTRA DONA SANTA MARIA no és pas únicament un re-
cord, una nostàlgia, una amiga estimada, una protectora, ni el
parallamps que em protegeix quan ho necessito. Ella és, ara i
avui, també la IMMACULADA CONCEPCIÓ d‟un ser que Déu ha

11
projectat, ha fet, ha elegit, ha designat, ha ungit i ha manifestat
como la Mare de tots nosaltres, viva i actuant, ara i avui.
Això és el que avui celebrem avui i aquí. Això és el que
desitjo, com a gran vivència espiritual per a tu i per a mi.
Amén.
Barcelona / Pedralbes, 8 de desembre de 2016.

12