You are on page 1of 5

Homilia del cardenal Omella en la Missa pels difunts

en el temps de confinament
esglesia.barcelona/actualitat/homilia-del-cardenal-omella-en-la-missa-pels-difunts-en-el-temps-de-confinament

Recupera les paraules de l'arquebisbe de Barcelona durant l'Eucaristia


celebrada el diumenge 26 de juliol de 2020 a la basílica de la Sagrada Família

27 juliol, 2020 -

Església de Barcelona

Benvolguts germans i germanes,

Llegim en el llibre del Profeta Jeremies: «A Ramà se sent un crit, un plany, un plor
amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja
no hi són» (Jr 31,15).

¿No és potser aquest mateix lament el que hem sentit, i sentim encara, davant el
dolorós esdeveniment de la mort de tantes persones durant el temps de confinament
causat per la Covid-19? I darrere d’aquest plor s’ofeguen a la gola unes quantes
preguntes: ¿Per què aquest dolor? ¿No podíem haver evitat els efectes d’aquesta
pandèmia? ¿On era Déu en aquells moments d’angoixa i de dolor?

L’Església fa seu el dolor, el sofriment dels familiars dels difunts i vol demanar a Déu,
Pare de misericòrdia, per tots els morts, no només pel coronavirus, sinó també pels
1/5
que han mort per altres causes i que, durant el temps de confinament, no han pogut
rebre el comiat merescut. Avui els recordem a tots, creients o no, nascuts aquí o
vinguts d’altres llocs. Ens sentim germans de tots i compartim el dolor de tots els seus
familiars i amics.

Ens dol profundament el dolor que els ha provocat no sols la mort, sinó també les
condicions de la seva partença, lluny dels seus familiars i amics, sense poder
conversar-hi, sense poder acomiadar-se d’ells. Preguem per tots ells i pels seus
familiars. I ho fem també recordant, especialment, la gent gran en aquest dia de sant
Joaquim i santa Anna, en què celebrem la festa dels seus patrons i protectors.

Avui, recordem molts avis i àvies que han mort a les residències i preguem també per
tots els que encara són en aquestes llars d’avis. Benvolguts germans grans, no volem
oblidar-nos de vosaltres. Sou el gran regal d’una vida lliurada per fer una societat més
desenvolupada, més humana, més bona i més fraterna.

Continueu, si us plau, compartint amb nosaltres la vostra saviesa i la vostra


experiència vital, especialment en aquests moments de crisi econòmica i social.
Vosaltres que heu passat per tantes situacions difícils podeu ser els nostres grans
consellers. Que Déu us beneeixi i que tots us sapiguem agrair tot el bé que heu fet i que
seguiu fent per nosaltres.

[Castellano]
A la luz de todo lo vivido durante estos meses, permitidme que comparta con vosotros
un par de certezas que, en medio del dolor, son fuente de esperanza y de consuelo.

Dios nunca abandona a sus hijos. Esta es la primera certeza que llena de
esperanza nuestras vidas y de consuelo nuestro sufrimiento. La solidaridad de tantas
personas implicadas en ayudar a las víctimas de la pandemia es el signo sencillo y
palpable de la cercanía de Dios. Damos gracias porque hay en nuestra sociedad una
gran reserva de humanidad y de caridad, de acción solidaria. Gracias a todos los que
habéis vivido esos momentos de incertidumbre y de dolor dando lo mejor de vosotros
mismos.

Os damos las gracias, a vosotros, sanitarios, farmacéuticos, empresarios, instituciones


civiles, militares, religiosos y religiosas, empresarios, organizaciones sociales y
caritativas, personas de a pie que con vuestra generosa entrega habéis hecho lo posible
por paliar el dolor de tanta gente.

Dios no es indiferente a nuestro dolor. Él ha querido compartirlo con nosotros. Sí,


Dios hecho hombre no se ahorró el dolor de la soledad ni el sufrimiento de una muerte
injusta e inmerecida en Cruz. Y, precisamente, allí, en la Cruz, empieza a brotar la
esperanza: tres días después, salió victorioso del sepulcro, resucitó y nos indicó el
camino que lleva a una vida sin fin, siendo felices para siempre.

La pandemia ha puesto ante nuestra mirada la pregunta por el más allá. Nos ha
recordado que estamos de paso y que nos espera una tierra nueva, la del cielo. Para
2/5
ello es necesario decir sí al Señor, vivir en clave de amor y ponernos en sus manos.

Permitidme compartir con vosotros una segunda certeza que recibimos de la fe: La
muerte es el paso desconocido que hemos de cruzar para pasar a la vida
plena en Dios y el tránsito para el reencuentro con nuestros hermanos que nos han
precedido.

Nos dice bellamente la Biblia, la Palabra de Dios, en el libro de la Sabiduría: «Las


almas de los buenos están en manos de Dios… Los insensatos… consideran su muerte
como una desgracia… pero los buenos están en paz. Aunque a los ojos de los hombres
parecían castigados, abrigaban la esperanza de su inmortalidad. Después de
corregirlos con moderación, recibirán grandes beneficios, porque Dios los puso a
prueba y los halló dignos de Él» (Sb 3,1-9). «Dios no hizo la muerte ni se alegra
destruyendo a los seres vivientes. Todo lo creó para que existiera; … la muerte no
reina en la tierra, porque el justo es inmortal» (Sb 1,13-15).

Y nos dice Jesús, el Hijo de Dios, antes de resucitar a Lázaro enterrado en Betania: «Yo
soy la Resurrección y la vida, el que cree en mí, aunque haya muerto, vivirá y todo el
que vive y cree en mí, no morirá para siempre» Y añade con gran delicadeza: «¿Crees
eso?» (Jn 11, 25-26).

Ahora, aquí, en esta bellísima Basílica de la Sagrada Familia, estamos ofreciendo a


nuestros difuntos el mejor regalo que podrían recibir: nuestra oración y acción de
gracias por todos y cada uno de ellos. Es precisamente en la celebración de la
Eucaristía por su eterno descanso cuando oramos por ellos a Dios para que los acoja en
su Reino, pedimos también perdón por sus fragilidades y pecados, y damos gracias a
Dios por sus vidas y por su misericordia y bondad para con ellos.

No son momentos para perder el tiempo en discusiones inútiles, para buscar


culpables, para aumentar la división. Son tiempos para tender las manos, para
acariciar, para perdonar, para acompañar, para caminar juntos y tratar de evitar más
sufrimientos, para hacer frente todos juntos a la crisis social y económica que se nos
avecina. Son tiempos de perdón y de mirar al futuro aprendiendo de los errores.

Pero eso solamente lo lograremos si abrimos nuestros corazones a Cristo, el Hijo de


Dios, que pasó por el trance de la condena injusta, de una crucifixión ignominiosa,
pero que aun así abrió y continúa abriendo los brazos para acoger a todos, para liberar
a todos, para salvar a todos como lo hizo con el Buen ladrón en la Cruz.

Hermanos y hermanas que hoy participáis en esta Eucaristía aquí y desde casa a través
de 8TV y de 13 TV, ojalá que esta experiencia vivida sea también una oportunidad para
crecer en el camino espiritual.

[Català]
Tant de bo que aquesta Eucaristia celebrada aquí a la Basílica de la Sagrada Família
ens ajudi a revifar la nostra fe en la vida eterna. Tenim ànsies d’eternitat. Déu ens va
fer per a Ell i el nostre cor camina inquiet fins que no descansi en Ell.
3/5
Per això, entenc bé el que expressa un dels principals intel·lectuals de la primera
meitat del segle XX. Em refereixo al jesuïta, paleontòleg i filòsof francès Pierre
Teilhard de Chardin:

No t’inquietis per les dificultats de la vida,

pels alts i baixos, per les decepcions,

pel futur més o menys ombrívol.

Desitja allò que Déu desitja.

Ofereix-li enmig d’inquietuds i dificultats

el sacrifici de la teva ànima senzilla que, malgrat tot,

accepta els designis de la seva providència.

Ell arribarà fins a tu, encara que no el vegis mai.

Pensa que et trobes a les seves mans,

més fortament agafat,

com més decaigut i trist et trobis.

Viu feliç. T’ho suplico.

Viu en pau.

Que res no et torbi.

Ni el cansament psíquic. Ni les teves errades morals.

Conserva sempre sobre el rostre,

un dolç somriure,

reflex d’aquell que el Senyor contínuament t’adreça.

I en el fons de la teva ànima col·loca-hi,

com a font d’energia i criteri de veritat,

tot allò que t’ompli de la pau de Déu.

Recorda: Tot allò que et reprimeixi i t’inquieti és fals.

Per això, quan et sentis afligit i trist:

4/5
adora i confia.

[Teilhard de Chardin]

Desitjo que puguem fer nostres aquests bons consells i que aquesta Eucaristia ens
ajudi a meditar, a la llum de l’Evangeli i moguts per l’Esperit Sant, tot el que estem
vivint en aquest temps de pandèmia. D’aquesta manera podrà obrar-se en nosaltres
una transformació interior que es concreti en una major implicació per a la
construcció d’un món més humà, més just, més fratern i més obert a Déu. Que la Mare
de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, intercedeixi per nosaltres. Amén.

† Card. Joan J. Omella


Arquebisbe de Barcelona

T'interessarà ...

5/5

You might also like