La mort, pas a la vida

La pasqua vol dir això, passar de la mort a la vida, aquest cicle vital es repeteix:
néixer, morir, ressuscitar... com les plantes: néixer i arrelar, trasplantar-se i
desarrelament, i tornar a arrelar, néixer de nou... el ciri pasqual ens ho recorda: el
patiment, la mort, és la porta de la vida, i aquesta és la nostra esperança que ens uneix en
un moment de dolor acompanyant els moments en que algú està morint, amb els parents i
amics, esperant el final, contemplant la vida plena de qui ha estat tants anys a prop
nostre.
Jesús vingué a donar-nos una bona nova, que Déu és Pare. “Els que es deixen
portar per l’Esperit de Déu son fills de Déu”, si, som fills de Déu, i si som fills, també
som hereus... ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell (Carta als
Romans, 8). Els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la
glòria... tots estem esperant aquesta manifestació dels fills de Déu, tenim ja els fruits
d’aquesta collita en la esperança: quan sembrem bondat ja la recollim, en el nostre cor,
però és només una penyora del molt que serà al cel. Deia sant Josepmaria Escrivà que
“per acompanyar Crist en la seva glòria, en el triomf final, cal que participem abans en
el seu holocaust, i que ens identifiquem amb Ell, mort en el Calvari”. La devoció
cristiana al Sant Crist ens parla d’això, cal morir per poder viure, i quan una persona
estimada ha fet el cim, després d’haver disfrutat de la vida, després que ha tingut la
sortida cap a l’altre riba en aquest riu que és la vida, volem recordar-la amb acció de
gràcies pel temps que l’hem tingut a prop, per la vida que ha pogut gaudir plena de fruits
de bondat. Donar gràcies a Déu per tots els anys que ens ha fet aquest do de la seva vida,
amb la pena de no tenir-la ja, però amb l’esperança que la mort és un aclucar d’ulls i
obrir-los a la vida, a la felicitat, on gaudeix ja del fruit de les seves obres bones. És
sentir Déu que diu: “vine amb mi, ja has treballat prou, ara disfruta”.
L’enigma més gran de la condició humana és la mort. És una cosa molt dolorosa
que mori una persona que estimem, i sentim la necessitat de resar, sabent que “les
ànimes dels justos estan en mans de Déu”: la vida no s’acaba amb la mort, tan sols es
transforma”, que quan s’acaba l’estada a la terra en comença un altre al cel.
L’encomanem en aquests moments en que ella es troba ja amb Déu cara a cara, perquè
així com des del baptisme ha compartit la mort de Jesucrist, estigui amb Ell al cel i
comparteixi plenament la seva resurrecció, ara amb la seva ànima i després també amb el
cos gloriós, aquell dia que Crist, ressuscitant els morts, transformarà el nostre pobre cos
per fer-lo semblant al seu cos gloriós (de la Pregària Eucarística III). Això és el que
portem dins i el que va voler expressar amb les seves obres qui ja no és amb nosaltres:
“Tot jo tinc set del Déu que m’és vida”, diu el Salm: “com la cérvola deleix l’aigua viva
la meva ànima busca el meu Déu”.
A la vida no hem de mirar de ser correctes -com si la cosa fos tenir les mans
netes-, sinó estimar –tenir les mans plenes-: S. Joan de la Creu ens ho recordava dient
que “al capvespre de la vida serem jutjats en l’amor”. Ja aquí tenim el premi de les obres
d’amor, amb una vida plena, i la te qui estima: i descobrir així que Déu és amor, i
l’amor de la terra ens fa saber que l’amor és etern, que no s’acaba amb la mort... i per
tant ja es pot ser feliç aquí, tot i que diuen que és una vall de llàgrimes, que només
serem feliços al cel. Però aquí podem ja tenir, en la esperança, tot allò que esperem, i la
felicitat del cel és per aquells que saben ser feliços a la terra; no consisteix en tenir una
vida còmoda, sinó un cor enamorat, que sàpiga estimar, i així aprendre a viure sense por
de la vida i sense por de la mort: “la santedat consisteix justament en això: lluitar, per
ser fidels, durant la vida; i acceptar joiosament la Voluntat de Déu, a l’hora de la mort”
(J. Escrivà).
Quan combreguem, en aquell moment íntim, podem sentir més la proximitat
d’aquells que estan amb el Senyor,perquè tenim al Senyor dins, i podem parlar amb Jesús
i amb els que estan amb Ell... La Mare de Déu és la gran intercessora pel moment de la
mort, a ella ens encomanem sempre que diguem: “pregueu per nosaltres pecadors ara i a
l’hora de la nostra mort”, moment que quan arribi Ella ens abraçarà i acompanyarà a
Jesús, per gaudir d’allò que sempre hem desitjat.
Llucià Pou i Sabaté