BENEDICCIÓ DE L’ARBRE DE NADAL

RITU DE LA BENEDICCIÓ

Ritus inicials

En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

R. Amén.
Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist,
nascut per nosaltres de santa Maria Verge,
siga amb tots vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.

Monició introductòria

En aquestes festes d’alegria i de llum, celebrarem la benedicció de

l’arbre nadalenc que presidirà la nostra vida de família, d’amistat i de
comunitat fraterna. Aquest arbre ha de ser el símbol de la presència de la
Vida apareguda a Betlem i el signe de l’entrada del Regne de Déu en el món.

Apocalipsi 22, 1-5

L’arbre de la vida

L’àngel em va ensenyar el riu de l’aigua de la vida, transparent com

cristall, que naixia del tron de Déu i de l’Anyell. Al mig del carrer principal de
la ciutat, a banda i banda del riu, creixia l’arbre de la vida, que dóna fruit cada
mes, dotze vegades l’any, i les seues fulles són medicinals per a tots els
pobles. En aquella ciutat no hi haurà res sotmès a la maledicció de Déu. Déu i
l’Anyell hi tindran el seu tron. Els seus servents l’adoraran, el voran cara a
cara i portaran el nom d’ell escrit al front. No hi haurà més nit, ni caldrà la
llum dels cresols o la del sol; Déu mateix, el Senyor, els il·luminarà. I regna -
ran pels segles dels segles.

Paraula de Déu.

Salm responsorial Salm 91, 2-3.13-14.15

R. És bo de lloar-vos, Senyor.

És bo de lloar l’Altíssim,
de cantar al vostre nom, Senyor,
 de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit, la vostra fidelitat. R.

Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban;
plantats a la casa del Senyor,
creixeran als atris del nostre Déu. R.

Encara donaran fruit a la vellesa,

continuaran plens d’ufana i de vigor. R.

"Un poeta que va nàixer prop d’Alemanya i va viure vora el llac de Constança,
veia en els arbres predicadors eficaços: "No imparteixen ensenyaments ni receptes,
anuncien la llei fonamental de la vida".

Amb el seu floriment en primavera, la seua maduresa durant l’estiu, els seus fruits
a la tardor i la mort a l’hivern, l’arbre ens parla del misteri de la vida. Per aquest motiu,
ja des dels temps antics, els hòmens van fer ús de la imatge de l’arbre per a referir-se a
les qüestions fonamentals de la seua vida.

Per desgràcia, en la nostra època l’arbre és també un espill eloqüent de la forma en

què l’home de vegades tracta el medi ambient, la creació de Déu. Els arbres que moren
són una constatació callada que existeixen persones que, evidentment, no consideren un
do ni la vida ni la creació, sinó que sols busquen el seu benefici. Poc a poc resulta clar
que on els arbres s’assequen, a la fi l’home ix perdent."
(Joan Pau II desembre 1998)

Oració

Beneïu, Pare, aquest arbre que ens ensenya

que les persones necessitem enfonsar
les nostres arrels en terra fèrtil i ferma,
i així créixer per prendre la llum del sol
i resistir els vents que ens sacsegen.

Que l’arbre de la vida

siga l’eix que ens guie en temps de crisi.
Que l’arbre de la vida
òmpliga de llum les nostres foscors.
Que l’arbre de la vida
ens parle de qui és salut per a nosaltres
i creador de l’univers sencer.

Que aquest arbre de Nadal,

que presidirà la nostra convivència,
ens recorde la vostra presència
que tot ho vivifica.
Per Crist, Senyor nostre.