EL MEU ESTAT

ARDA, UNA NOVA OPORTUNITAT

1 Un nou despertar
1.1 La Tercera Guerra Mundial
La Tercera Guerra Mundial va començar el dia 1 de gener de l'any 2030. La guerra va durar
menys d'un dia, tothom va veure la gran llum que va generar l'impacte de la gran bomba
nuclear i tots creiem que aquella llum era el final de la nostra civilització, però no va ser així.
Durant un llarg temps vam sentir la mort, però la gran llum no s'apagava. Els dies passaven
de pressa, les setmanes, els mesos, els anys i els segles també. Fins que, vam tornar a
sentir vida.

1.2 Una nova oportunitat

Tots vam despertar despullats en un nou món, com el d'abans però envoltats per arbres i
enmig d'un gran prat. Més enllà d'on estàvem, podíem veure grans muntanyes i mentre
caminàvem i exploràvem sense poder entendre res, ens vam topar amb gran riu amb aigua
cristal·lina. No podíem creuar, però de sobte des de l'altre costat del riu vam escoltar una
melodia divina que s'apropava de mica en mica. Vam estar gaudint i de la melodia que cada
cop era més forta i més plaent, fins que va arribar Ell.

1.3 El Messies
Va aparèixer caminant sobre l'aigua i darrere seu un nombre incalculable d'àngels. Tothom
el va reconèixer, un home alt, pell morena, ulls blaus, barbut, amb cabells llargs castanys i
vestit amb una túnica blanca. Era obvi, era Jesucrist. Ens va somriure i tots ens vam
agenollar, quan vam aixecar-nos ja no hi era i el gran riu tampoc.

1.4 El nostre país

Vam veure un gran camí que ens va portar cap a un altre prat, en mig d'aquell prat hi havia
arbres, muntanyes, un altre gran riu animals i terra fèrtil. Tot allò que necessitàvem per
tornar a començar ho teníem. Ens vam organitzar i vam fundar un nou país anomenat
"Andros" i juntament el nostre primer poble que a poc a poc es va convertir en ciutat i en la
nostra capital. El seu nom és "Cair Andros".

1.5 Més gent al nostre voltant

En cap moment vam dubtar de l'existència de més gent que també fundarien el seu país
amb la seva pròpia gent, idioma, cultura i pensament. Al principi vam topar amb Àrsia i
Azgar, més tard vam topar-nos amb Rhun. Pensàvem que eren els únics països veïns fins
que un dia els nostres navegants van topar amb Concilia. Aquell descobriment va ser
l'equivalent al descobriment d'Amèrica en el món anterior.
2 L’origen del nostre món
2.1 Déu ho sap tot
Déu ho sap tot, i per aquest motiu va crear Arda. Déu sabia que els humans acabaríem
creant les armes de destrucció massiva i que posaríem punt final a la seva pròpia creació.
Ell plorava i sentia pena, no volia que els seus fills acabessin morts, i per això, abans que
esclates la Tercera Guerra Mundial ja tenia l'esbós d'un nou món i una nova oportunitat per
a nosaltres.

2.2 Amor i compassió

El seu amor i la seva compassió eren els ingredients principals d'aquella nova oportunitat
que tenia per la humanitat. Quan va començar la Tercera Guerra Mundial Déu va intervenir,
va fer que aquella gran llum que va provocar l'impacte de la bomba no fos la llum abans de
la mort sinó la primera llum d'un nou món i una nova vida per a tots. Déu va deixar a tots els
humans adormits amb els ulls oberts, és per això que la gran llum no se n'anava i la
continuàvem veient i la recordem com si tot hagués sigut ahir.

2.3 La gran revelació de Déu

El Senyor va aturar el temps, durant aquell temps aturat, va convocar al seu fill, a tots els
sants i a tots els àngels per crear definitivament el nou món. Déu va revelar l'esbós que
tenia en ment a tothom, Crist ja ho sabia però els altres no. Tots se'n van meravellar, més
que de l'anterior món.

2.4 El cant de Déu i dels àngels

Llavors Déu, per aconseguir que el nou món fos millor que l'anterior, va proposar a tothom
que mentre preparessin tot per despertar a l'humà en el nou món, cantessin amb ell. Per
aquest motiu els arbres del nostre món són més alts, és per això que l'aigua és encara més
cristal·lina i les flors tenen colors que mai havíem vist en l'anterior món. La gran música
formada per la veu de Déu i dels angles va donar vida al nou món. La melodia era tan
meravellosa que quan vam despertar, Déu i els àngels no van aturar el seu cant, van voler
presentar-nos el nou món com si fos el paradís. Quan bufa el vent, escoltem el cant de Déu
i els àngels.

2.5 Els savis diuen que…

Segons els savis, quan bufa el vent i s'escolta el cant de Déu i dels àngels vol dir que anem
pel bon camí, si fos al contrari, hauríem de tornar enrere i pensar en allò que estem fent
malament i que no agrada al nostre Senyor i corregir-ho. Aquest és l'origen d'Arda, una
mostra d'amor del nostre Déu cap a la seva creació. La creació d’Arda no va ser l’última
mostra d’amor de Déu cap a nosaltres.

2.6 El missatge de Déu

Déu, un cop vam fundar el nostre país, quan la nit va conquerir el cel, Déu va deixar-nos un
missatge escrit en el cel. Les estrelles es van convertir en lletres del nostre alfabet i tots van
agafar una ploma i vam començar a copiar sobre un papir aquella missatge que el Senyor
ens va deixar. Juntament amb la Bíblia, aquell missatge del Senyor, és un text sagrat.

*Més a baix a la pàgina 13 “el missatge de Déu”

3 El mapa d’Arda

3.1 Els esculpidors d’Arda

Déu, quan va crear Arda, va concedir el desig de que tots els àngels que volguessin donar
encant al continent baixessin i preparessin tot abans de que Déu ens despertés. Del cel van
descendir molts angels, però els que coneixem són els més poderosos: Eönwë, Manwë,
Ilmarë, Ossë i Mairon.

3.2 Eönwe, l’àngel més poderós de Déu

Eönwë és l'àngel més poderós de tots, es va encarregar de donar consell i de guiar a tots
els àngels que eren a Arda. Els seus consells eren tan clars i tan inspiradors que tots els
àngels anaven de dalt a baix per tota Arda sabent el que feien i com fer-ho. Eönwe va ser
tan clar i incitant amb les seves paraules que cap àngel va demanar-li mai més consell.
Llavors, avorrit i sense poder fer res, va decidir endinsar-se en els boscos més profunds
d'Arda i va estar parlant amb els arbres mentre passejava durant set dies. Les seves
paraules van fer créixer als arbres a tal punt que tots van cobrar vida i fins i tot alguns van
fer passos fins a arribar a caminar com nosaltres. Aquests arbres són coneguts com a
"Ents" i Eönwe els considera com els seus amics i sempre que pot baixa per visitar-los i
parlar amb ells tot el temps possible.

3.3 Manwë, l’àngel amb el cor més pur

Manwë va ser el segon àngel més poderós que va arribar a Arda. Quan va arribar, no va
poder contenir la seva emoció de veure tal regal per a la vista que va començar a plorar de
felicitat. Va plorar durant tant de temps que va envoltar tota Arda d'aigua. Quan va parar de
plorar es va adonar compte que les seves llàgrimes van destruir la forma que havia de tenir
Arda. Llavors, va pujar al cel per demanar-li perdó a Déu i Ell li va dir que no podia sentir-se
més orgullós d'ell, ja que les seves llàgrimes eren tan pures que servirien perquè el món fos
encara més verd i idíl·lic.
3.4 Ilmarë, l’àngel enginyós
Ilmarë mai ha trepitjat Arda, ja que Déu li va demanar que fos ell qui donés forma a Arda
geogràficament, per tant, Ilmarë necessitava veure Arda des de les altures. Ilmarë va
donar-li forma a Arda amb gran destresa i va acabar la seva tasca ràpidament i després
d'haver-la finalitzat va quedar-se amb Déu contemplant com els seus germans treballaven
per donar vida i forma a Arda. Ilmarë és considerat el Rei de totes les muntanyes del món i
la seva creació més majestuosa és la gran muntanya anomenada "Erebor" que fa 10.983
metres d'altitud sobre el nivell mar.

3.5 Ossë, l’àngel altruista

Ossë només trepitjar Arda va preocupar-se del benestar de tots els qui habitaríem Arda.
Llavors, va decidir fer-se càrrec que totes les terres fossin fèrtils i que d'elles poguéssim
conrear els nostres cultius i no passéssim fam. També va preocupar-se per la font vital
d'energia i vida, l'aigua. Ossë va pujar a Erebor i va demanar-li a Manwë que deixés caure
una mica d'aigua perquè apareguessin rius i que en un futur tinguéssim l'aigua més aprop.

3.6 Mairon, l’àngel rebel

Mairon era un àngel acomplexat, ja que ell veia que la resta d'Àngels sabien quines eren les
seves habilitats, però Mairon, en canvi, no. Avergonyit de si mateix va baixar a Arda i perquè
tots els àngels veiessin que ell podia crear meravelles va allunyar-se d'Arda i va crear una
illa que avui dia coneixem com "Concilia". Ilmarë des de les altures, mentre donava forma a
Arda, va veure com una illa sorgia no molt lluny d'Arda. Llavors, va baixar a Arda sense
trepitjar en cap moment aquella terra i va buscar a Ëonwë perquè ell aconsellés a Mairon de
no esquitxar la creació de Déu. Però Ëonwë passejava i parlava junt amb els Ents endinsat
en les profunditats dels boscos d'Arda i no el va trobar. Ilmarë, com a última opció va acudir
a Déu per advertir-li que Mairon feia el que ell volia i no complia amb la voluntat de Déu.
Mentre Mairon continuava creant Concilia va sentir una gran veu que va enfonsar mitja
Concilia sota l'aigua. Aquesta veu era la de Déu demanant-li que parés i desfés l'illa. Mairon,
plorant, li va contestar que mai ha aconseguit saber quien era el seu fort i que volia crear
aquella illa per demostrar a la resta d’àngels que ell també té grans idees dins del seu cap.
Déu, amb pur cor li va permetre que continues amb la condició de fer-se càrrec de l'illa.
Mairon va acceptar i alegrement va continuar fins a acabar de crear l'actual Concilia.

3.7 Els àngels tornen amb Déu

Quan Déu va donar per feta la feina va cridar a tothom perquè tornessin a dalt per
contemplar com nosaltres, les persones, despertàvem en el nou món. Alguns van pujar,
però molts altres van quedar-se amb Jesucrist darrere seu per acompanyar-lo a rebre els
nous habitants d'Arda, els humans.

3.8 No els veiem però ells hi són

Al final, tots els àngels van tornar al cel amb Déu, però Ell els va permetre poder baixar a
Arda sempre i quan fossin invisibles per a la vista dels humans. Alguns àngels es mouen al
voltant de les nostres ciutats en forma de boira, però mai deixen clar quina és la seva forma.

TOTS EL PAÏSOS D’ARDA

 TOT DES DE ZERO

4 Com són politicament?

4.1 Àrsia, exemple de república
Àrsia és una república. La màxima autoritat no és cap monarca, sinó un president. A la
República d'Àrsia, la màxima autoritat i el seu govern és triada pels ciutadans de manera
directa o a través del Parlament. El sistema econòmic d'Àrsia és el capitalisme, és a dir, les
decisions són preses pels ciutadans, preval la propietat privada de capital i mitjans de
producció, el lliure mercat, l'empresa privada amb llibertat per ser constituïda i dissolta pels
individus.

Bandera d’Àrsia:

La ideologia que segueix Àrsia com a model és el republicanisme. Inspirats per filòsofs de
l'Antiga Grècia com Aristòtil i Tucídides. Posteriorment, pensadors de la Il·lustració, com
Montesquieu i Jean-Jacques Rousseau, que van defensar principis republicans com la
divisió de poders i la sobirania popular. Aquest pensament va tenir molta influència en l'Antic
Món i també té una gran influència actualment en la República d’Àrsia.

4.2 Concilia, exemple d’anarquia

Concilia és una anarquia. No té estat, no té sistema polític, econòmic i social. Sabem poc
d'aquest país i es neguen a establir relacions amb la resta de països d'Arda. Encara que
sapiguem poc de Concilia, sabem que és una Anarquia, a Andros recordem molt bé els
filòsofs Anarquistes de l'Antic Món i els seus pensaments.

Bandera de Concilia:

La ideologia que segueix Concilia com a model és l'anarquisme. Inspirats pel filòsof i polític
anglès William Godwin, que afirmava que la societat podria viure sense lleis i sense
restriccions d'un govern. També se sentirien inspirats Mikhail Bakunin i Piotr Kropotkin.

L’enfonsament de Concilia
Concilia era un país pecador que es desviava completament de la paraula de Déu i la seva
gent no mostrava gratitud cap a Déu. Aleshores, Déu va cridar a Mairon per confessar-li que
enfonsaria Concilia i a la seva gent per evitar l'expansió del pecat. Mairon, impactat i
espantat, va començar a plorar tan fort que les llàgrimes van impactar sobre el mar i va
generar un tsunami que va enfonsar tota Concilia i als seus habitants. Déu li va prometre a
Mairon que algun dia, li deixaria tornar a alçar una illa encara més gran i prospera on ell i
tots els àngels podrien viure. Arribat aquell dia, Mairon no va alçar una illa sinó tot un
continent, aquest continent s'anomena "Aman". Cap humà pot arribar allà, ni tan sols
navegant. Si ho intentéssim, faríem la volta al món i tornaríem a l'altre costat d'Arda. Aman
és inaccesible per als humans.

4.3 Azgar, exemple de dictadura

Azgar és una dictadura. El seu dictador s'anomena Einar, el seu nom vol dir "líder guerrer"
o "etern governant". Einar va ser l'home que va unificar a totes les persones que en l'Antic
Món eren coneguts com nòrdics o escandinaus. Einar immediatament en arribar al poder va
convertir l'Estat en una dictadura personal.

Bandera d’Azgar:

Einar, el dictador d'Azgar, té tot sota el seu control. Només confia en la seva família, per
aquest motiu el seu fill anomenat Aren és el seu successor. La seva dona, Astrid, presideix
totes les reunions amb tots els consellers del país, on són sotmesos a estrictes controls de
fidelitat cap al dictador Einar i a tota la seva família. Molts d'ells han sigut executats per no
complir amb els capricis d'Einar i la seva família o especular en contra d'ells.

La revolució fallida contra el dictador

Un filòsof anomenat Enar sortia cada divendres a la plaça central de la capital d'Azgar, ciutat
anomenada "Gundabad", per incitar a les persones a alçar-se en contra del dictador. Cada
dia més persones es congregaven per escoltar-lo fins que tots se'n van alçar contra Einar,
però just al mateix dia va haver-hi una gran tempesta que va deixar mitja capital va quedar
en ruïnes i amb moltes víctimes i ferits. El foc de la revolució va ser apagada per la
coneguda com la "tempesta antirevolucionària", Einar s'ho va prendre com a senyal de
protecció dels Déus nòrdics. Fins ara no hi ha hagut cap intent més de revolució, però el
dictador i la seva família han patit molts intents d'assassinat. Einar acusa Àrsia de finançar
amb diners i armament els grups revolucionaris.

4.4 Rhun, exemple de monarquia absoluta

Rhun és una monarquia absoluta o com diuen ells, un emirat. La màxima autoritat de
Rhun és l'emir Ahmad, qui mana amb total tranquil·litat seguint les lleis de l'Alcorà i amb el
suport de la seva gent. La religió del país és l’islam, el 99,87% de la població la practica.

Bandera de Rhun:

La cristianització de Rhun
Com explicava abans a la pàgina 2, un dia, quan la nit va conquerir el cel, Déu va
deixar-nos un missatge escrit en el cel. Les estrelles es van convertir en lletres del nostre
alfabet i tots van agafar una ploma i vam començar a copiar sobre un papir aquell missatge
que el Senyor ens va deixar. Aquest missatge no només ens va arribar a nosaltres sinó
també al poble de Rhun. Rhun en tres dies va proclamar-se com un país cristià i la seva
gent el dia d'avui practica el cristianisme. Quan Rhun es va convertir al cristianisme ortodox
el nostre país, Andros va enviar a un munt de mestres de religió per guiar a Rhun cap a
Jesucrist i la seva Mare la Verge Maria.

Христос воскресе! Воистину воскресе!

ANDROS
 EL MEU PAÍS TEOCRÀTIC

4.5 Andros, exemple de teocràcia

Andros és una teocràcia, és a dir, el nostre país és domini de Déu i l'estat governa en el
nom de Déu. Andros és el país més gran d'Arda, el més desenvolupat i el més pròsper. La
seva gent va saber organitzar-se seguint la Bíblia Ortodoxa, és a dir, la paraula de Déu.
Andros va ser fundada l'any 0 de la primera Edat del Nou Món. El poble d'Andros considera
a Jesucrist com el seu Senyor per sobre de qualsevol governant, ja que els primers homes i
dones recorden l'aparició de Jesucrist i també el missatge de Déu que va deixar no només
per al poble d'Andros sinó també per altres pobles d'Arda. L'objectiu de l'estat és unificar a
tots els pobles d'Arda sota una mateixa bandera i sota la paraula de Crist.

Bandera d’Andros:

4. Quins filosòfs són considerats un exemple per a Andros?

Andros es basa en alguns pensaments d'alguns filòsofs, aquests són un referent per al
nostre país. Aquests filòsofs són els següents:

En primer lloc, Sant Tomàs d’Aquino. En el seu moment es va manifestar en el període de

l’edat mitjana de l’Antic Món amb la teoria de la providencia, ell mateix la va definir com:
“El poder ve de Déu, però es exercit per l’home”. En el nostre país, Déu és fonamental en
tots el aspectes, el dret i el poder no poden estar separats de Déu i han de ser suportats per
l’autoritat divina.

En segon lloc, Nicolau Maquiavel. A Andros recordem a Maquiavel per aquesta frase: "Qui
és elegit príncep amb el favor popular ha de conservar el poble com a amic". El nostre
governant no és cap príncep sinó el patriarca, el nostre es diu Kiril. Ell va ser triat per
votació, per aquest motiu ha de conservar el poble com a amic com deia Maquiavel.

En tercer i últim lloc, Agustí d’Hipona. A Andros pensem com ell i admirem la seva filosofia.
Ell deia que la veritat transcendent és eterna, absoluta, universal i necessària, i causa de la
veritat humana. Com a tal, cal identificar-la amb Déu. Està per sobre de la nostra veritat més
alta, i també dins del nostre ésser. A mesura que deixem entrar la llum divina en el nostre
interior, se'ns mostra la veritat.

El patriarca d’Andros, Kiril I

5 El concili que va establir les bases del nostre país

El patriarca i la resta de la jerarquia de l'Església Ortodoxa, amb l'aprovació del poble
d'Andros van convocar un concili per establir les bases del país. El concili avui dia encara no
ha acabat, cada vegada que es reuneixen, tothom plantegen preguntes i de les respostes
que treuen entre tots redacten la constitució. La constitució es redacta d'acord amb la Bíblia
ortodoxa i la voluntat del poble. El dia que s'acabi la constitució es convocarà un referèndum
per aprovar-la. Totes les qüestions van ser plantejades anteriorment per filòsofs de l'Antic
Món.

5.1 Preguntes d’Aristòtil

- Com és l’home sense que ningú el controli?
L'home sense que ningú s'uneix amb la resta de germans en el caos i en el pecat. El país
en general, seria sotmès per l'anarquia i podria córrer el risc de quedar sota l'aigua per les
llàgrimes de tristesa dels àngels.

- Per què s’ajunta en societat? Com s'organitza?

Les persones s'ajunten en societat perquè són germans en Crist. S'organitzen sota una
bandera i un líder que els representi i per sobre de tot, Déu.

- Quin és l’objectiu de la política?

L'objectiu de la política és encarregar-se de resoldre els problemes de la societat
pacíficament i sota la paraula de Déu.

5.2 Preguntes de Hobbes

- Quin és el paper del governant?
El paper del governant, és a dir, el Patriarca, és representar al poble d'Andros i complir la
seva voluntat sempre que no es desviï de la paraula de Crist.

5.3 Preguntes de Locke

- Què són els drets naturals dels homes i quins són?
En la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer. Els
drets naturals de l’home són: l'educació, la seguretat, la fe i la pàtria.

- Qui els garanteix?

Els garanteix l'Estat, en el cas d'Andros el Patriarcat, liderat pel nostre Sant Patriarca Kiril I.

- Qui controla a l’Estat?

L'Estat el controla el Patriarca seguint el camí de Déu

Quines estructures d’Estat hi ha?

L'Estat té quatre elements bàsics i generals: 1) posseeix govern (poder polític); 2) té un
poble (com a nació); 3) ostenta territori; i 4) està regulat sobre la base d'un estat teocràtic
amb la Biblia Ortodoxa com a base del país.

5.3 Preguntes de Rousseau

- Com és l'home?
L'home neix amb el pecat i ha de lluitar contra ell durant tot el transcurs de la seva vida. Per
tant, l'home pot ser bo o dolent, és a dir, ell decideix si anar pel camí de Déu o desviar-se.

- Quina forma d'estat protegeix l'individu sense perdre la llibertat?

El Patriarcat s'encarrega de protegir el camí que ha de seguir l'individu per arribar a Crist.

- Sense sobirà, qui orienta la política estatal?

Ningú, la societat cauria en el pecat i en l'anarquia.

Com es pot fer arribar la voluntat popular al govern?

A través dels missatgers, que són persones que m'unten paradetes cada divendres en mig
de les places per recollir cartes amb diferents peticions i queixes per part del poble. Totes
les cartes arriben a mans del Patriarcat i després es convoquen votacions (democràcia
directa)

EL MISSATGE DE DÉU
Qui sigui pietós i amant de Déu, que gaudeixi ara d'aquesta meravellosa i alegre celebració!
Qui és un servent savi, entra, alegre, a l'alegria del teu Senyor! Qui hagi treballat en dejuni,
accepta ara un denari! Qui va treballar des de la primera hora - ara rep un merescut sou!
Qui vingui després de la tercera hora, ho celebreu amb gratitud! Qui ha arribat només
després de la sisena hora - no ho dubtis gens, perquè no perds res! Qui s'ha alentit fins i tot
abans de l'hora novena: segueix sense cap dubte i por! Qui va arribar a temps només a
l'onzena hora, i no té por del seu retard! Perquè el Senyor de la Casa és generós: accepta
tant el darrer com el primer; Agraeix el que ve a l'onzena, així com el que va treballar des de
la primera hora; i atorga al segon, i fa digne al primer; i a això li dóna, i a això li dóna; i l'acte
pren i la intenció acull; i aprecia la feina i lloa la ubicació.

Així, tots, tots, entreu en l'alegria del vostre Senyor! Tant el primer com l'últim, accepta la
teva recompensa; rics i pobres, alegreu-vos els uns amb els altres; temperat i despreocupat,
honra aquest dia igual; dejuni i no dejuni, alegreu-vos ara! L'àpat és abundant, a gaudir tots!,
vedell ben alimentat, ningú passa gana! Tothom frueix de la festa de la fe, tothom percep la
riquesa de la bondat!

Ningú plora per la seva misèria, perquè el Regne ha arribat per a tots! Ningú plora pels seus
pecats, perquè el perdó ha brillat de la tomba! Ningú tingui por de la mort, perquè la mort del
Salvador ens ha alliberat! Abraçat per la mort, va apagar la mort. Després d'haver baixat a
l'infern, va capturar l'infern i va afligir el que va tocar la seva carn.

Anticipant-ho, Isaïes va exclamar: "L'infern es va afligir quan et va trobar als seus inferns".
L'infern està dol, perquè ha estat abolit! Estava molest perquè se'l ridiculitzava! Estava
molest, perquè estava mortificat! Estava molest, perquè va ser destituït! Enfadat perquè està
lligat! Va agafar el cos i va tocar Déu; va acceptar la terra i hi va trobar el cel; va agafar el
que va veure i es va sotmetre a allò que no esperava!

Mort!, on és la teva llàstima?! Infern!, on és la teva victòria?! Crist ha ressuscitat i tu has

estat expulsat! Crist ha ressuscitat i els dimonis han caigut! Crist ha ressuscitat i els àngels
s'alegren! Crist ha ressuscitat i la vida triomfa! Crist ha ressuscitat i ningú no ha mort a la
tomba! Perquè Crist, ressuscitat del sepulcre, és el primogènit dels morts. A Ell sigui la
glòria i el poder pels segles dels segles! Amén.
 FINAL DEL TREBALL
MENCIONS I INSPIRACIONS

- Mencions i/o inspiracions a l’apartat número 1

Jesucrist: Jesucrist és el Salvador del món i el Fill de Déu. Ell és el nostre Redemptor.
Cadascun d'aquests títols assenyala la veritat que Jesucrist és l'únic camí pel qual podem
tornar a viure amb el nostre Pare Celestial.

- Mencions i/o inspiracions a l’apartat número 2

“La gran música formada per la veu de Déu i dels angles va donar vida al nou món”:
inspirat per la “música dels Ainur”, que apareix en la obra de “El Silmarillion”.

El missatge de Déu: text de Ioann Zlatoust, fou un clergue cristià eminent, patriarca de
Constantinoble, considerat per l'Església catòlica un dels quatre grans Pares de l'Església
de l'Orient.

- Mencions i/o inspiracions a l’apartat número 3

Eönwë: és un personatge fictici que pertany al legendarium creat per l'escriptor britànic J. R.
R. Tolkien i que apareix a la seva novel·la pòstuma El Silmarillion.

Manwë: és un personatge fictici que pertany al legendarium creat per l'escriptor britànic J.
R. R. Tolkien i que apareix a la seva novel·la pòstuma El Silmarillion.

Ilmarë: és un personatge de ficció del legendarium de J.R.R. Tolkien. El seu nom ve de la

paraula élfica "llum d'estrelles".

Ossë: és un personatge fictici pertanyent al legendarium de l'escriptor J. R. R. Tolkien i que

apareix a la seva novel·la pòstuma El Silmarillion.

Mairon: és Sauron, també conegut com Annatar, Gorthaur, El Nigromant, El Senyor Fosc i
com El Senyor dels Anells, és un personatge fictici que forma part del legendarium creat per
l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien.

- Mencions i/o inspiracions a l’apartat número 4

Gundabad: dins el legendarium creat per l'escriptor J.R.R. Tolkien, la Muntanya Gundabad
és una muntanya al nord de la Terra Mitjana, ubicada sobre les Muntanyes Ennuvolades,
molt a prop del punt d'acostament entre aquestes i les Muntanyes Grises.

Rhun: és un lloc fictici pertanyent al legendarium de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien. Es

tracta d'una regió llunyana i gairebé desconeguda a l'est de Rhovanion, a la Terra Mitjana.

La cristianització de Rhun: inspirat per Ramon Llull i el llibre “Tirant lo Blanc” de Joanot M.

Andros: Cair Andros és un lloc fictici del legendarium de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien.
És una gran illa fluvial situada al mig de l'Anduin, a unes 50 milles al nord de Minas Tirith. El
seu nom és perquè l'illa té la forma d'un llarg navili, contra la proa del qual trenquen les
aigües del riu.

- Mencions i/o inspiracions a l’apartat número 5

Patriarca: El patriarca va ser reconegut com a líder civil dels cristians ortodoxos grecs de
l'Imperi. És la màxima autoritat de l´Església Ortodoxa de cadascun dels països Ortodoxos.