Dijous, 1 de novembre de 2018.

Església de Sant Roman de Lloret

Festivitat de Tots Sants: Lectures

APOCALIPSI

Una multitud de salvats 7

1 Després d'això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que
retenien els quatre vents perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap
arbre. 2 Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu
viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la
terra i al mar:
3 --No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front
els servents del nostre Déu.
4 Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre
mil de totes les tribus d'Israel: 5

Litúrgia celestial: Els màrtirs de l'Anyell 7

9 Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria
poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets
davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, 10 i
proclamaven amb veu forta:
--La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell.
11 I tots els àngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre
vivents es van prosternar davant el tron amb el front a terra i adoraven Déu 12 dient:
--Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu
pels segles dels segles. Amén.
13 Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
--Aquests que van vestits de blanc, qui són i d'on vénen?
14 Jo li vaig respondre:
--Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
--Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang
de l'Anyell i els han quedat blancs

Carta 1 Joan
3 1Jo 1-3
1 Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!
Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. 2 Estimats, ara som fills de
Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà,
serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. 3 I tothom qui té aquesta esperança
en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.

Mt 5,1-12
Les Benaurances:

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els
deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la
vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han
precedit.
-0-0-0-0-

Comentari a l’Apocalipsi: Es una visió en alguns punts semblants a lo que jo havia

escrit feia temps en VISIONS DESPRÉS DE LA MORT. M’havia proposat estudiar,
per aquest motiu, L’APOCALIPSI. Aprofito aquesta lectura per fer algun comentari.

ESQUEMA DE L’APOCALIPSI

Prňleg (1,1-8) (1,1-8); Les set cartes (1,9-3,22) (1,9-3,22); Els set segells (4,1-8,1) (4,1-
8,1); Les set trompetes (8,2-14,5) (8,2-14,5); Les set copes (14,6-19,8) (14,6-19,8); Les
set visions (19,9-22,5) (19,9-22,5); Epíleg (22,6-21) (22,6-21)

Estructura de l'obra

Sembla que el llibre està estructurat concèntricament en cinc septenaris, emmarcats per
un pròleg (1,1-8) i un epíleg (22,6-21) que es corresponen: en total tenim un llibre
articulat en set parts.

El primer septenari és el de les cartes (1,9-3,22). Després de la visió preparatòria (1,9-

20), Joan rep la revelació d'allò que ha d'escriure a cada una de les set esglésies
de l'Àsia Menor (2,1-3,22).

El segon septenari, el dels segells (4,1-8,1), comença amb una visió en la qual s'esmenta
un document tancat amb set segells (cc. 4-5); a continuació s'explica com l'Anyell va
obrint cada un dels segells i com això té conseqüències determinants (6,1-17). Després
d'un interludi sobre la gran multitud de salvats (7,1-8), la litúrgia final d'aquesta secció
evoca el nombre immens dels màrtirs que acompanyen l'Anyell (7,9-8,1).

El tercer septenari, el central, és el de les trompetes (8,2-14,5). En la visió preparatòria

es descriu breument com els set àngels reben les set trompetes (8,2-5). A mesura que
les van tocant, cauen sobre la terra diverses catàstrofes, amb les quals Déu vol cridar els
homes a convertir-se (8,6-13,18). La litúrgia celestial de l'Anyell i el seu seguici clou
aquesta secció (14,1-5).

El quart septenari és el de les copes (14,6-19,8). La visió preparatòria (14,6-20)

introdueix el relat de les set plagues darreres, que els àngels duen en copes i que van
abocant sobre la terra (15,1-18,24). Una bona part d'aquesta secció l'ocupa la denúncia
de les maldats que es cometen a Babilònia (és a dir, a Roma). La litúrgia final descriu
les noces de l'Anyell (19,1-8).

El cinquè septenari, el darrer (19,9-22,5), comença amb una breu introducció (19,9-10);
vénen a continuació set visions relatives a la fi dels temps, al judici universal de Déu
i a la vida futura (19,11-22,5). Aquest septenari acaba sense cap litúrgia, ja que en
la Jerusalem celestial no hi ha temple, «perquè el seu temple és el Senyor, Déu de
l'univers, junt amb l'Anyell» (21,22).

L'autor fonamenta les seves revelacions amb constants al·lusions a l'Antic

Testament, vist com a llibre que recull allò que Déu ha volgut comunicar als homes.
Els textos utilitzats són sobretot els llibres de l'Èxode, d'Ezequiel i de Daniel, tres
escrits que testimonien tres actuacions fonamentals de Déu en favor del seu poble en
un moment d'opressió: durant l'esclavatge a Egipte, durant l'exili a Babilònia i en
l'època de la persecució selèucida. (168 ade ©)

Una característica típica de la literatura apocalíptica és l'ús del simbolisme.

L'Apocalipsi pren els simbolismes sobretot del món animal (bèsties, cavalls o llagostes,
que simbolitzen les diferents plagues de la història) i de l'univers (l'enfosquiment o la
caiguda dels astres, que simbolitza la destrucció d'aquest món dolent com a preàmbul de
l'aparició del cel nou i la terra nova). Els símbols numèrics són també significatius, ja
que manifesten la regularitat amb què Déu governa la història: el 7 és símbol de
plenitud i d'aliança; la meitat de 7, és a dir, tres i mig, o els equivalents, 42 mesos o
1260 dies, que són tres anys i mig, volen dir que el mal no durarà pas per sempre.

El llibre de l'Apocalipsi fou escrit probablement en temps de Domicià, l'emperador

que va obligar els seus súbdits a adorar-lo com a déu, cap a l'any 95, si bé l'autor pot
haver recollit tradicions anteriors originades en temps de Neró. D'aquí ve que hi hagi en
el llibre molts himnes litúrgics que canten que els únics «Senyors» són Déu Pare, el qui
seu al tron, i l'Anyell degollat, Jesucrist mort i ressuscitat. . D'aquesta manera es
denuncia la pretensió idolàtrica de l'imperi i del seu màxim representant.

En resum, l'Apocalipsi ofereix una visió cristiana de la història que parteix de

l'experiència pasqual: el món nou, esperat per a la fi dels temps, ja ha estat inaugurat
amb la resurrecció de Jesús. El seu retorn com a jutge i vencedor no pot retardar-se
indefinidament. Per això l'Església ha de viure posant en pràctica l'evangeli (cc. 2-3),
perquè així pugui participar del goig definitiu (el de la nova Jerusalem) en el cel nou i la
terra nova que apareixeran al final de la història (cc. 21-22). D'aquesta manera la ciutat
santa es presentarà engalanada i radiant quan arribi l'hora de les noces de l'Anyell.

El significat de les noces de l’Anyel es podria entreveure en aquest passatge de

l’Apocalipsi (19): 6 Llavors vaig sentir la veu d'una gran gentada, que era com el
bramul de les onades, com el retruny d'una tronada potent. I deien:
--Al·leluia! El Senyor nostre, el Déu de l'univers, ha instaurat el seu Regne.
7 Alegrem-nos-en i celebrem-ho, cantem la seva glòria. Ha arribat l'hora de les noces
de l'Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. 8 Li ha estat concedit de vestir-se de
lli blanc i resplendent, que són les bones obres del poble sant.

NOTA: el anteriors escrits s’han pres de la «www. Biblija.net», Introducció a

l’Apocalipsi.
Peralada, 2 de novembre de 2018. (commemoració dels fidels difunts)

INTRODUCCIÓ A L’APOCALIPSI (www. Biblija.net). Nous afegits-

- El pensament apocalíptic es presenta com una reflexió, inspirada per Déu, sobre el
moment històric que viu la comunitat. Aquest moment és interpretat a la llum del
missatge profètic comunicat en altre temps al poble escollit i que ara serveix perquè la
comunitat clarifiqui el seu present.

- El gènere literari apocalíptic revela que Déu és el Senyor absolut de la història i

que res no s'escapa del seu domini, per bé que, a la curta, els poders del mal
aparentment triomfen. Déu resta sempre fidel a l'aliança que ha fet amb el seu poble i,
quan aquest món arribi al seu final, el mal serà aniquilat. El bé triomfarà
definitivament, i cadascú rebrà el que li correspon segons les obres que haurà fet. Per
això l'Apocalipsi es presenta com «una bona nova eterna» (14,6). En efecte, de moltes
maneres s'afirma que el mal acaba aniquilant aquell qui el comet i que no durarà
indefinidament. Déu estima el seu poble i intervindrà per alliberar-lo. Per aquest motiu,
la comunitat perseguida ha de mantenir la fe i l'esperança.