INTRODUCCI A LOBRA

LEstampa dels cent florins s un gravat al bur realitzat pel pintor

protestant Neerlands Rembrandt van Rijn lany 1649. Rembrandt
era un protestant devot, en les seves obres inclou diverses histries
de l'antic testament, els seus clebres personatges i el seu gran
amor per la cultura i el poble hebreu va ser plasmat en les seves
obres. Durant un perode, Rembrandt fins i tot va viure al barri jueu
d'Amsterdam, on va conixer i va absorbir part de l'essncia de la
cultura jueva, aconseguint aix una relaci bastant fructfera per a
ambdues parts.
Rembrandt utilitz sovint models que trobava fsicament al seu
abast, com els camperols i els captaires o els jueus del seu barri que
habitaven a Amsterdam; es pot dir que prenia els seus actors del
carrer, fet de gran importncia que li dna valor a la seva obra de
realista.
Els classistes amb els quals Rembrandt va haver denfrontar-se, no
admetien aquest tipus d'acostament, per a ells l'art havia de ser un
producte moral, havia d'ensenyar alguna cosa til i nicament
podria representar la bellesa. Utilitzant el clssic argument que diu
que un quadre no pot ser bell si representa un motiu qualsevol, i si
el motiu s lleig, la pintura s immoral. Rembrandt reaccion amb
fora davant daquestes teories. Sempre va saber defensar la
independncia de l'art com a categoria autnoma de l'expressi.
Rembrandt era un gran coneixedor de la iconografia clssica, i en les
seves pintures i gravats la interpretava lliurement a fi d'ajustar-la a
la seva prpia experincia.

D'aquesta manera, quan representava una escena o passatge bblic,

Rembrandt combinava el seu propi coneixement del text amb la seva
particular composici clssica i algunes observacions anecdtiques
de la poblaci hebrea d'Amsterdam.
El ttol de la obra t la seva explicaci en aquest fragment del
catleg dEdme-Franois Gersaint:
"Es sabido que Rembrandt senta gran curiosidad por las estampas,
sobre todo las de Italia. Se comenta que un da un comerciante de
Roma ofreci a Rembrandt algunas estampas de Marco Antonio, a las
que puso un precio de cien florines, y que Rembrandt le propuso
cambiarlas por esta obra." Y aade: "[...] siendo realmente esta
estampa la ms bella que surgi jams de la punta del maestro. [...] Y
en razn de cmo se venden los grabados de este maestro, queda ms
que justificado creer que en el futuro le sera dado justamente el
nombre de Estampa de cien florines.

En una nota manuscrita s'indica que l'estampa no va ser mai venuda,

sin obsequiada als amics de l'artista, com es pot observar en el
retrat pintat dAert de Gelder, dels seus ltims alumnes,
contemplant lestampa o intercanviada primordialment amb La
pesta, una clebre estampa de Marcantonio Raimondi en possessi
de JP Zoomer.
Circulen aix mateix moltes altres hiptesis al voltant del ttol, que
va perdurar. s indiscutible que, des del segle XVII, l'estampa va ser
1. Edme-Franois Gersaint, Catalogue raisonn de toutes les pices
qui forment l'oeuvre de Rembrandt (publicat pstumament), Pars,
1751.

considerada una de les millors representacions artstiques de

Rembrandt.
Va ser pel que sembla la
inscripci manuscrita d'un poema
de H.F. Waterloos, contemporani
de Rembrandt, descoberta a Pars
al segle XIX, el que esclar el
significat de la pea: "Aix la
punta de Rembrandt representa
al fill de Du en un mn de
sofriment, / Tal com fa ja 1600

Fig. 1. Aert de Gelder,

Autorertrat. 1685. Sant
Petesburg, Museu
Hermitage

anys va mostrar els signes dels

miracles que va obrar. Aqu, la m de Jess sana als malalts. Als
nens els dna la seva benedicci (divinament) i castiga els que els
ho impedeixen. Ms (per desgrcia) el seu deixeble li plora. I els
erudits es mofen / De la fe dels sants que consagren el carcter div
de Jess. "

DESCRIPCI FCTICA DE LOBRA

Trobem una figura central illuminada al voltant del cap, amb el bra
dret ests dirigint-se cap a una dona que porta en braos a un nad. Hi

diferenciem dos grups de persones, un a la part esquerra del quadre

illuminat mentre que torbem un grup a la part dreta enfosquit. En el
grup de la dreta hi transporten un malalt estirat en un llit amb un
carret. Tamb trobem tres personatges en actitud suplicant i un quart
que es troba estirat en un llit improvisat de palla i fulles. En aquest
grup trobem la presncia dun camell al costat de lentrada. A la part
esquerra de la composici trobem un senyor ven vestit que sost amb
les dues mans un bast i que porta un barret, al seu costat torbem
laltre animal que apareix en lobra; un gos. Es troben en una mena de
cova pel seu terreny irregular i perqu hi podem trobar unes branques
al terra. Tamb cal destacar que en les parets no hi ha finestres ni
obertura de cap tipus tan sols una entrada bastant gran en forma
darc.

DESCRIPCI EXPRESSIVA DE LOBRA

El personatge que destaca en aquest gravat s Jess grcies a un joc
dilluminaci i ombres. El gravat es podria dividir en 3 zones o
apartats:

A la dreta, trobem el seguici dels malalts, entre els quals podem

identificar alguns paraltics, cecs i indigents.

A lesquerra, trobem els fariseus, una comunitat jueva que va durar

fins al segon segle de la present era. Els fariseus s'han fet notables per
referncies al Nou Testament pels conflictes entre ells i Joan Baptista i
amb Jess, com s en aquest cas, que qestionen la paraula del fill de
Du.

Al davant, les mares que acosten els seus fills cap a Jess perqu els
beneeixi i, malgrat que Sant Pere intenta allunyar-los, Jess convida a
que sacostin, remetent al segent versicle bblic: Deixeu en pau als
nens i no els impediu que vinguin a mi, perqu d'ells s el Regne del
cel. (Mateu 19, 13-15).
Holfstede de Groot, historiador d'art holands, recalca que Sant Pere
t les faccions de Scrates i el deixeble que hi ha darrere les
dErasme, lideari del qual exercia encara gran influncia i havia
aspirat a agafar l'estudi de l'Antiguitat amb els Evangelis. Rembrandt
ha reunit doncs, davant Jess, la saviesa clssica i la del Renaixement.
Finalment, la parbola del camell s'evoca per mitj de l'animal assegut
sota l'arc, inslit en tal composici: "De nou us dic [que] ms fcil s
passar un camell pel forat d'una agulla que entrar un ric al regne del
cel . " (Mateu, 19, 24)

TEMTICA
Evangeli segons Sant Lluc (5,7-26)

Guarici dun paraltic

17 Un dia Jess ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts
de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren all
asseguts. Jess, pel poder del Senyor, guaria els malalts. 18 Llavors es
presentaren uns homes que duien en una llitera un paraltic, i
buscaven d'entrar-lo i posar-lo davant d'ell, 19 per amb tanta gent no
sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes
teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig,
davant de Jess. 20 Jess, en veure la fe d'aquella gent, va dir:
--Home! Els teus pecats et sn perdonats.
21 Els mestres de la Llei i els fariseus comenaren a pensar: Qui s
aquest que diu blasfmies? Qui pot perdonar els pecats sin Du?
22 Jess s'adon dels seus pensaments i els replic:
--Qu s aix que penseu dins vostre? 23 Qu s ms fcil, dir: "Et sn
perdonats els pecats", o b dir: "Aixeca't i camina"? 24 Doncs ara sabreu
que el Fill de l'home t poder aqu a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digu al paraltic:
--T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vs-te'n a casa.
25 A l'instant, ell s'aixec davant d'ells, prengu la llitera on jeia i se'n
va anar cap a casa seva donant glria a Du. 26 Tots quedaren molt
sorpresos i donaven glria a Du. Plens de temor, deien:
--Avui hem vist coses extraordinries.
Abans d'arribar a la conclusi de que el passatge bblic ms adient era
el de la guarici d'un paraltic segons Sant Lluc, havem trobat la versi
de la guarici d'un paraltic per segons Sant Mateu, per ens situa
l'escena en un poble, no en un escenari muntanys com Sant Lluc i ho
vam descartar. Tamb ens vam fixar en el passatge de la Guarici de

molts malalts, per especifica que Jess es trobava assegut i no dret,

com figura en el gravat.
Finalment, havem pensat que podia haver estat la guarici d'un home
a la piscina de Betzata, per tampoc, ja que no hi ha cap piscina ni cap
llac a la vora. Realment aquest ltim passatge es relaciona amb la part
segent que explicar del treball.

COMPARACI AMB UNA OBRA

ANTERIOR

Fig. 2. Pieter Aertsen, La curaci del paraltic, piscina de Betzata. 1575.

Amsterdam, Rijksmuseum

Evangeli segons Sant Joan (5)

Guarici dun home a la piscina de Betzata
Desprs d'aix, en ocasi d'una festa dels jueus, Jess puj a
Jerusalem. 2 Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una
piscina amb cinc prtics, anomenada Betzata en la llengua dels
hebreus. 3 Sota aquells prtics hi jeia una multitud de malalts: cecs,
coixos, paraltics. ( 4 ) 5 Entre ells hi havia un home, malalt des de feia
trenta-vuit anys. 6 Jess, en veure'l ajagut i sabent que estava aix des
de feia molt de temps, li diu:
--Vols curar-te?

10

7 El malalt li respongu:
--Senyor, no tinc ning que em tiri a la piscina en el moment que es
remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
8 Jess li diu:
--Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
9 A l'instant, aquell home va quedar curat, prengu la llitera i
caminava.
Aquell dia era dissabte. 10 Per aix els jueus deien al qui havia estat
guarit:
--Avui s dissabte i no t's perms de portar la llitera.
11 Ell els respongu:
--El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina."
12 Li preguntaren:
--Qui s l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"?
13 Per el qui havia estat guarit no sabia qui era, perqu Jess s'havia
escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret. 14 Ms
tard, Jess el va trobar al temple i li digu:
--Ara ests curat. No pequis ms, que no et passin coses pitjors.
15 Aquell home an a comunicar als jueus que era Jess qui l'havia
posat bo. 16 Per aquest motiu, perqu havia fet aix en dissabte,
comenaren a oposar-se-li. 17 Per Jess els replic:
--El meu Pare continua treballant, i jo tamb treballo.
18 Davant d'aix, els jueus, amb ms afany, buscaven de matar-lo,
perqu veien que, a ms de violar el reps del dissabte, afirmava que
Du era el seu Pare i es feia aix igual a Du.

En aquesta obra del pintor neerlands Pieter Aertsen, es representa el

passatge de la Bblia narrat per Sant Joan dins de Levangeli segons

11

Sant Joan que explica un dels molts miracles que Jess realitz. En
aquest cas es refereix a la guarici dun paraltic a la piscina de
Betzata o Bethesda, nom dun estany localitzat a Jerusalem que es
relacionava amb les curacions. La principal diferncia entre lobra de
Pieter Aertsen amb la de Rembrandt, com podem apreciar, s la
tcnica, ja que en aquesta anterior s emprat loli sobre fusta,
mostrant una mplia gamma cromtica.
Entorn lanisis iconogrfic, podem veure
un grup de malalts i lesionats que
esperen fora de la piscina al costat del
mercat

d'ovelles

hebreu

la

de

piscina

Jerusalem.
s

En

anomenada

Bethesda, que en hebreu significa Casa

de Grcia. Ells creuen que de tant en
tant un ngel cau a la piscina, i que el

Fig. 3. Tintoretto, La piscina

probtica. 1578-81. Venecia,
Scuola Grande di San Rocco
de Venezia Rijksmuseum

primer en entrar dins de la piscina seguit de lngel, trobar una cura

per al seu mal.
Un dels lesionats ha estat esperant aquest miracle 38 anys. Llavors
Jess passa, en el dia del Sabbath, el dia del reps dels practicants de
la cultura jueva, que correspon en dissabte, i li pregunta si vol ser
curat. L'home es queixa dient que no hi ha ning dins la piscina per a
qu lajudi, que sempre arriba massa tard. Llavors Jess diu: "Aixeca't,
pren la llitera i camina". L'home es cura a l'acte.
L'home camina amb el seu llit a la seva esquena, cosa prohibida en el
dia del Sabbath i un grup de jueus parla amb ell sobre aix.
Aertsen mostra aquesta escena al fons a la dreta.

12

La pintura mostra tamb a la vegada molts altres elements:

-Sota el sostre de la piscina un ngel descendeix.
-A l'esquerra hi ha una escena en la qual un malalt est sent ats.
Aquesta pintura es creu que possiblement va ser un encrrec per un
hospital. Es va fer lany 1575, poc abans de la mort de Aertsen.
A la porta es llegeix la inscripci "IOA VC", que significa Joan, cinqu
captol", fent referncia al passatge de la Bblia on sexplica lescena
representada.

COMPARACI AMB UNA OBRA

POSTERIOR

13

Fig. 4. Rembrandt van Rijn, Jess predicant o La Petite Tombe. 1657.

Amsterdam, Museum Rembrandthuis

El ttol "La Petite Tombe" procedeix del colleccionista que va

encarregar l'estampa, Nicolaes de La Tombe. En l'inventari de
Clement de Jonghe de 1679 apareix inventariada com Latombisch
Plaatjen (la petita estampa de Latombe). Gersaint va creure que el
nom es referia a la pedra sobre la qual s'ala Jess.
Gravada cap a 1652, el seu tema s semblant al de L'estampa dels
cent florins en la qual, predicant als pobres i curant els malalts,
Jess presenta el seu costat ms hum. Per al mateix temps,
tamb podrien relacionar-se amb el passatge de l'Evangeli de sant
Joan (8, 12) segons el qual Una altra vegada els va parlar Jess,
dient:" Jo sc la llum del mn; el qui em segueix no camina a les

14

fosques, sin que tindr llum de vida ". Rembrandt representa

sempre la mateixa figura de Jess com un sser radiant el
resplendor, -fins i tot desprs de mort -com es veur en les imatges
del enterrament, illumina als que estan al seu costat.
La composici s molt clara i est perfectament estructurada i
equilibrada; al voltant d'un eix vertical, Jess, i un altre horitzontal
que enllaa al vell de l'esquerra que recolza la seva m a la barbeta
amb el que porta una capota a la dreta, es disposa la resta de les
figures formant un cercle al voltant a l'espai llumins central. Les de
l'esquerra estan drets, les de la dreta assegudes en terra a un nivell
inferior, per la diferncia d'altura es compensa amb l'obertura
d'una porta cap a l'exterior amb la qual, a ms, es trenca la sensaci
d'espai tancat. Cada personatge est treballat d'una manera diferent
i t uns trets molt personals. En primer terme, la figura del nen que
ha deixat de banda la seva baldufa i est dibuixant a terra amb el
dit, totalment ali al mn dels grans, dna un carcter molt hum a
l'escena.
Rembrandt ha anat dibuixant les formes: vestits, arquitectures,
terres, etctera, mentre que ha creuat altres acuradament per
aconseguir les zones d'ombra compacta del fons.

BIBLIOGRAFIA

15

Art and the Bible: Jesus Preaching, Rembrandt van Rijn:

http://www.artbible.info/art/large/19.html
List of paintings by Rembrandt, Wikipedia the free
encyclopedia, modified in 2016
https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_paintings_by_Rembrandt
Rembrandt van Rijn, Wikipedi the free encyclopedia, modified
in 2016
https://en.wikipedia.org/wiki/Rembrandt
Arte y Historia, Jess curando los enfermos:
http://www.artehistoria.com/v2/obras/5300.htm
La Biblia online, 1999/2016:
http://www.bibliaonline.net/?lang=es-AR

16