Parròquia de Santa Maria Reina

La Missa dominical
Suggestions per a la pregària y per a la preparació individual
Any A: Segon diumenge d’Advent: 4 de desembre de 2016
Is 11,1-10; Rm 15, 4-9; Mt 3,1-12

1. Ell posseeix l’Esperit

1. Déu ha vingut en una figura terrenal: com "el rebrot sortit de la soca de Jesè". Ara, però, esperem la
seva vinguda gloriosa: única i definitiva.
Segons la primera lectura (Is 11, 1-10), aquest esdeveniment gloriòs comporta tres característiques:
1. La plenitud de l'Esperit del Senyor.
2. El judici „separador‟ en favor dels petits i dels pobres.
3. L'adveniment d'una pau que transformarà completament la natura i tota la humanitat.
2. L'Esperit de saviesa i de coneixement que va omplir “el qui ve” és vessat també damunt el món.
Fins a tal punt, que el món serà "ple del coneixement de Déu", "com les aigües emplenen el mar".
“El qui posseeix l'Esperit”, ho fa tot jutjant els homes i tot ho emplena amb el seu Esperit.
3. Conèixer Déu significa, en la Bíblia, no és pas un coneixement teòric. Significa que tot l'ésser de
l‟home queda impregnat per la comprensió més íntima d'allò que Déu és. Aquest coneixement és la pau
en Déu, entesa com la participació en la vida que ve de Déu mateix.

2. El baptisme amb l’Esperit i amb foc

1. L'Evangeli ens mostra el PRECURSOR en plena activitat.
1. Prepara el camí “d'Aquell qui ve”.
2. Escolta la confessió dels pecats dels qui es converteixen.
3. Bateja de cara a l'esdeveniment més gran que ve després d'ell: “Aquell qui ve”.
2. La paraula del Baptista: "Déu pot, d'aquestes pedres, fer-ne sortir fills d'Abraham", és estranyament
profètica: per als jueus, el pobles pagans són aquestes pedres. “El qui posseeix l'Esperit” ve per fer-ne
sorgir fills de Déu.
3. Joan es prostra davant “del qui ve”. Ell batejarà, no amb aigua, sinó amb l'Esperit Sant i amb foc.
El foc no és altra cosa que Déu mateix, el foc de l'amor diví, que ell ha vingut a "tirar sobre la terra",
que treu, tot consumint-lo, l'egoisme de les ànimes, el foc de l'amor que serà, al mateix temps, el foc del
judici per als qui no volen estimar: "Les garbes, les consumirà un foc que no s'apaga". "Déu és un foc
devorador", qui no vulgui cremar en el seu braser d'amor, cremarà eternament en aquell foc que és
inextingible.
4. L'amor és quelcom més que la moral dels fariseus i dels saduceus. La moral que no s'acaba i no
s'aboleix en el foc de l'amor, és a dir, de l'Esperit Sant, no resistirà pas a “aquell qui neteja la seva era amb
la pala de batre”.

3. Sigeu acollidors els uns devers els altres: a Ell pertany el judicar
La gran visió inaugural de ISAÏES, a la primera lectura, ens mostra que els qui esperen Déu són una
ciutat dalt d‟una muntanya espiritual. És una comunitat resplendent a la llum de la qual tots el pobles es
poden orientar.
D‟aquí sortirà “el jutge de les nacions, l‟àrbitre de la multitud dels pobles”. Aquí no hi ha aquella
guerra incessant sempre present al món. Aquí hi ha la pau de Déu. És aquí que el món, obscur tenebrós,
pot “caminar a la llum del Senyor”.
Això, però, no s‟esdevindrà sense divisió i ni judici: l‟un és pres, l‟altre deixat. La promesa del “Déu
que ve”, conté necessàriament, en ella mateixa, una recomanació per al món. Pròpiament cal vetllar i cal
estar sempre preparat.
Per al qui „vetlla‟, l‟adveniment gloriós del Senyor JESÚS no és pas un motiu de temor: “Aixequeu el
cap, car la vostra salvació és ja molt a prop” (Lc 21, 28).
Barcelona / Pedralbes, 2016