Alumne: David Lucena Peris

Professor: Mn. Fidel Catalán Catalán

Resum del Tractat sobre el Baptisme de Sant Pacià, bisbe de Barcelona

En una primera part, Sant Pacià explica la finalitat de l’escrit, que és la d’aclarir als
catecúmens ja aprovats per a rebre el Baptisme (competentes) com som regenerats per
aquest Sagrament a la vida cristiana, fent tot seguint una breu descripció de la matèria i
l’ordre en què tractar-la.
A continuació resumeix la situació de l’home abans del Baptisme. Adam, després d’haver
pecat, va ésser condemnat a mort (Gn 3, 19), i amb ell tota la seva descendència, tractant-
se com és d’un pecat per a Adam personal, per a nosaltres de naturalesa (Rm 5, 12). Aquest
pecat, però, passà inadvertit fins l’arribada de Moisès, quan per les taules de la Llei va ser
públicament de tots conegut. No obstant el seu coneixement, la concupiscència seguia
conduint al pecat: l’home “sense la Llei estava perdut, perquè no podia veure el pecat, i en
la Llei igualment perquè queia en allò mateix que veia”.
Segueix Sant Pacià el seu Tractat descobrint què es el que pogué alliberar l’home del pecat
i de la mort al qual aquell conduïa: la gràcia de nostre Senyor Jesucrist. Consisteix la gràcia
en la remissió del pecat, i per tant, en un do. El Verb fet Carn presenta a Déu un Home
pur i innocent, alliberat de l’esclavatge del pecat (Is 53, 9). “Crist emprengué la defensa de
l’home sota la mateixa carn dels pecadors i amb la protecció de la seva pròpia innocència”,
tremolant Satanàs de por en veure que poc faltava per ésser derogada la llei del pecat,
l’única amb què podia sotmetre’s l’home. Així, declara una guerra espiritual a l’Immaculat,
temptant-lo (Mt 4, 1-11) i enfurismant els escribes, fariseus i impius contra Ell, durant tota
la Seva vida terrena i especialment en l’hora de la Seva Passió, quan sotmetent-lo als més
atroços patiments el dimoni pretengué fer-Lo actuar o parlar injustament, perquè així es
perdés l’home els pecats del qual Ell carregava. Però Crist resistí tot això heroicament.
Vencé per ser condemnat sense culpa, i el dimoni perdé en creure poder reivindicar sobre
Jesucrist, Anyell Immaculat, el poder que tenia sobre els pecadors. Així, Crist destruí el
pecat i la mort, de manera que el Pare no va abandonar la Seva Ànima en el sepulcre ni el
Seu Cos a la corrupció (Rm 5, 12), ressuscitant el tercer dia amb la Seva Carn, reconciliada
amb Déu i restituïda a la vida eterna.
Però, afirma Pacià, així com el pecat d’Adam havia passat a tota la seva nissaga perdent-la,
així la santedat de Crist és accessible a tots els homes perquè se salvin (Rm 5, 19-21). No
S’arroga per a Si el nom de Vencedor del pecat, sinó que el vol compartir amb cada home.
Si el pecat d’Adam va passar a tot el llinatge humà perquè aquest d’Adam ha nascut, també
s’ha de néixer de Crist rebre la santedat que Ell ens ha guanyat. De les noces de Crist amb
l’Església neix el poble cristià. Crist engendra els Seus fills en l’Església per mitjà dels seus
sacerdots (1C 4, 15) i bisbes, a les fonts baptismals i en el Sagrament de la Confirmació:
“amb el Baptisme es renten els pecats, amb el crisma s’infon l’Esperit Sant”. Renascuts en
Crist, que ha ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres caminem en novetat de vida:
deixats els pecats de la vida passada, observem per mitjà de l’Esperit els nous hàbits de la
vida en Crist i esperem la resurrecció de la nostra carn.
Finalment, el sant bisbe Pacià exhorta els catecúmens a perseverar en una vida santa, ja que
“tal com la vida es perd pel pecat, per la virtut es conserva”. Alliberats de les cadenes del
pecat i de la mort, el Baptisme ens ha “congregat sota la bandera del Senyor”, i per això
“renunciem al diable i als seus àngels”, a qui abans havíem servit, d’una vegada per sempre,
ja que, si torna a caure en mans del diable, “Crist ja no podrà patir per ell, perquè el qui ha
 Alumne: David Lucena Peris
Professor: Mn. Fidel Catalán Catalán

ressuscitat d’entre els morts, ja no morirà mai més” (Rm 6, 9). Així, com sols una vegada
es rep el Baptisme, sols una vegada s’és alliberat (i, en aquell temps , una o poques vegades
i amb severes penitències es rebia posteriorment el Sagrament de la Confessió), cal retenir
amb fortalesa la gràcia rebuda.
En la meva opinió, es tracta aquest breu Tractat d’un document d’alt valor teològic, en
l’època en què va ser redactat i també en els nostres dies, pel fet d’afirmar elements de la
Fe catòlica que llavors eren poc coneguts i per primera vegada predicats, i avui arreu negats
(el pecat original, l’existència del diable, l’única salvació per Crist, Déu fet Home, mort i
ressuscitat, la regeneració baptismal, etc.) i d’alt valor històric, especialment per a la diòcesi
de Barcelona, ja que ens dona a conèixer el tarannà del seu segon bisbe documentat i ens
mostra diòcesi ben organitzada (existència de catecúmens audientes i competentes, de
sacerdots sota la potestat d’un bisbe amb bona formació teològica i bíblica, etc.).
Personalment, la lectura del Tractat m’ha permès de conèixer més profundament els meus
pares en la Fe, m’ha servit per entendre la Redempció obrada en mi més agudament, i
m’ha estimulat a conèixer més la història i tradició cristiana de Barcelona, la meva ciutat
natal.