Viure la Quaresma

En la litúrgia de la tradició catòlica, el segon diumenge de la Quaresma també és

anomenat Reminiscere, que en llatí significa “Recorda’t”. Era l’inici de l'Introit de la
tradició gregoriana que es cantava per començar la missa d’aquest diumenge. Està
tret del text de la Vulgata del Salm 24,6: reminiscere miserationum tuarum Domine et
misericordiarum tuarum quia a saeculo sunt, que en la BCI és el del Salm 25,6:
Recorda't, Senyor, de la teva tendresa i de l'amor que has guardat des de
sempre.

Però, com hauríem de viure la Quaresma (i la Setmana Santa)?

Sembla que es tracta d’un període litúrgic de “preparació” per viure el que en diem
la “Setmana Santa”.
Encara recordo que en la meva infància aquella setmana es vivia d’una manera molt
especial. Des del dijous Sant a la tarda no es podia circular per la ciutat amb vehicle
propi i anàvem a l’església caminant o en el restringit transport públic d’aleshores.
Era l’època de les processons, que els “evangèlics” evitaven per no haver-se
d’agenollar en públic davant dels “passos”. Les emissores de ràdio, els cinemes -i
també quan va arribar la televisió- només emetien música “religiosa”, programes i
pel·lícules també considerats “religiosos”.
Tota la Quaresma, que aleshores a nosaltres ens “sonava” a catolicisme, era la
preparació per aquesta setmana de dol i d’ombres. En el fons predominava la passió i
mort en creu del Crist. La celebració de la “Resurrecció” era molt més curta, i les
criatures després de Pasqua tornàvem a escola.
Nosaltres també teníem alguns costums per aquesta Setmana Santa, que constava
de tres cultes de Passió i que culminava amb el culte de Resurrecció. Recordo la
predicació de “Les Set Paraules”, que volia recordar el que els evangelis mai havien
pretès. Era com si en la crucifixió hi hagués hagut un periodista fent el relat dels fets i
de les paraules d'aquell esdeveniment.

En totes les cultures, i no solament en la mexicana, la mort és un tema cabdal.

Nosaltres a Catalunya també celebrem el “dia dels morts” encara que li diguem el dia
de “Tots Sants”.
No crec que a Jesús, amb el seu anunci de la presència del Regne de Déu, li
interessés gaire aquesta vessant cultural.

...un dels seus deixebles, li digué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar
el meu pare.» Jesús li respon: «Segueix-me, i deixa que els morts enterrin
els seus morts.» (Mt 8,21-22).

La crucifixió de Jesús per als cristians no té cap sentit si no es té en compte que

l’Evangeli -la bona notícia- és la Resurrecció.
La Quaresma l’hauríem de viure amb esperança, recordant l’alegria de la
resurrecció i no tant el dol de la crucifixió.
Estem vius i ens hem de dedicar als vius, recordant la tendresa i l’amor del
Senyor.
 Hem d’estar disposats a acollir l’altre malgrat les seves “ombres”. I anunciar la llum,
que és vida.
Hem de ser aquesta comunitat acollidora que anuncia bones notícies malgrat les
“ombres” del present.
SFM