Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Gener 2023 Número 204

EL FUNERAL DE BENET XVI:

SOBRI, SOLEMNE… I PATRIARCAL
He pogut seguir el funeral del papa emèrit
Benet XVI com a comentarista de Ràdio
Nacional, primer, i com a participant en el
programa “Hablando claro” de TVE. A dir
veritat, si ho hagués estat per a ambdues
invitacions, que agraeixo, potser no hagués
seguit la cerimònia sencera i amb tant
d’interès, perquè no soc gaire donat a aquest
tipus de celebracions litúrgiques.
segueix pàg. 2

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 portada
EL FUNERAL DE BENET XVI:
SOBRI, SOLEMNE… I PATRIARCAL
segueix de la pàg. 1
Crec que el funeral ha
respost plenament al desig
de Benet XVI, que fos “sobri
i solemne”. A això caldria
afegir un altre adjectiu: tradi-
cional, conforme a la figura
del papa emèrit.
No he trobat un sol gest que es
desviés del ritual funerari clàssic.
Tot estava controlat al mil·límetre i
responia a les rúbriques litúrgiques
establertes.
Era la millor exemplificació del
caràcter repetitiu i mancat de creativitat de no
poques de les cerimònies de l’església oficial.
Després de seguir les imatges de la Plaça
de Sant Pere, que vaig veure amb tota nitidesa
a través d’una pantalla gegant, m’atreveixo a
introduir un nou adjectiu: la cerimònia va ser
patriarcal. A la Plaça de Sant Pere les per-
sones assistents al funeral eren majoritària-
ment dones, com ho són en general en les
celebracions religioses de l’Església catòlica:
misses, pregària del rosari, processons, etc.
Tanmateix, hi va haver una absència total de
dones a l’altar, ni tan sols escolanes, minis-
teri que ja els està reconegut. Tot el protago-
nisme i visibilitat va ser per als bisbes, els car-
denals, 4000 sacerdots concelebrants i el Papa
Francesc, aquest amb una presència discreta.
És la millor expressió del patriarcat eclesià
–més aviat, eclesiàstic–, que legitima el
patriarcat polític, laboral, educatiu, social, etc.;
del clericalisme que s’apropia de l’eclesialitat
que correspon a tots els cristians i cristianes i
de la invisibilitat a la qual són sotmeses les
dones a l’Església catòlica. Elles continuen sent
Pedres
Vivents
majoria silenciada i invisible,
malgrat el protagonime que van
tenir en el moviment de Jesús i
en el cristianisme primitiu.
Fa uns anys va ser con-
demnat el llibre de la teòloga
Lavinia Birne Mujeres en el altar
perquè reclamava l’accés de les
dones al ministeri sacerdotal i, en
conseqüència, l’accés de les do-
nes a l’altar com a símbol de la
visibilitat i del protagonisme que
els correspon a la comunitat
cristiana, on totes les persones
són iguals per baptisme i no hi caben dis-
criminacions per raons de gènere ni d’identitat
sexual. Aquesta va ser la pràctica del moviment
que va posar en marxa Jesús de Natzaret com
a comunitat d’homes i dones iguals.
Una de les escenes en què vaig fer especial
atenció va ser el lloc on es trobaven les quatre
dones laiques que van acompanyar Benet XVI
i el van atendre al convent de Mater Ecclesiae
durant els gairebé deu anys d’emèrit. No
estaven a l’altar “concelebrant” amb els qui
presidien el funeral, elles que “van concelebrar”
amb Benet a diari l’eucaristia. Vull tenir un
record molt agraït cap a elles per la seva
pràctica de l’ètica de la cura, que sol ser invi-
sible i poc reconeguda.
És clar que les discriminacions de gènere i
d’identitat sexual continuen vigents a l’Església,
no només en les cerimònies litúrgiques, sinó
també en l’exclusió dels espais de respon-
sabilitat on es prenen les grans decisions que
afecten tota l’Església, en la prohibició de la
presidència de l’eucaristia i de la representació
de Déu i de Jesús de Natzaret, per ser dones.
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

Escolto la lectura dels textos
bíblics i la posterior homilia
llegida pel Papa Francesc amb
molt de respecte. Les lectures
triades van ser un text d’Isaïes, a
la primera Carta de Pere i l’evan-
geli de Lluc. Em va semblar una
bona elecció. L’homillia, breu, per
cert, la qual cosa és molt
elogiable, va ser un text poètic,
estètic, intimista i carregat de
simbolisme, molt propi del gè-
nere literari utilitzat amb freqüèn-
cia per Benet XVI. Trencava la
formalitat de la cerimònia i ens
introduïa en un clima de recolliment i interioritat.
Em va agradar que no fos un panegíric del
difunt, una glossa dels seus mèrits, una apo-
logia de vida. Només al final Francesc va citar
Benet i li va dir “fidel amic de l’Espòs”, seguint
amb el simbolisme.
Trobo a faltar, però, la dimensió social que
caracteritza els escrits i les intervenions pú-
bliques de Francesc. Se’m dirà que no era el
moment. Potser però, crec que la referència a
l’opció pels pobres és el distintiu ètic de
l’Evangeli i ho ha de ser dels seguidors i
seguidores de Jesús de Natzaret. No em va
acabar d’agradar la referència en tota l’homilia
a Déu com a Pare, que venia a reforçar el
caràcter patriarcal de la cerimònia. Quan
escoltava la paraura Pare recordava l’afirmació
inclusiva del papa Joan Pau I en un dels seus
discuros: “Déu és Pare, però també Mare”.
No comparteixo la utilització de la
metàfora del pastor i les ovelles per referir-
se a la relació entre els dirigents religiosos i
les persones cristianes. La impressió que em
produeix tal metàfora és la de submissió dels
fidels i d’una actitud “borreguil” sota el coman-
dament del pastor. És veritat que Francesc
ofereix un altre significat, citant l’homilia de
l’inicia del pontificat de Benet XVI: “Pastorar vol
dir estimar, i estimar també que estàs disposat
a patir. Estimar significa donar el veritable bé a
les ovelles…”.
D’acord. Em sembla una nova i suggerent
interpretació de la metàfora, vinculada a l’amor
i a la solidaritat en el patiment. Però, tot i així,
crec que caldria renunciar-hi per les conno-
tacions indicades i utilitzar altres metàfores que
portada 3
reflecteixen comunió i sintonia com la de la
vinya i els sarments. Se’m dirà que els evan-
gelis posen en boca de Jesús la metàfora dels
pastor i els ovelles. És veritat, i em semble bé.
Però cal tenir en compte que l’ambient en què
es movia Jesús era pagès i pastoril.
Sí que em va agradar la referència que va
fer Francesc al final de l’homilia a les dones de
l’Evangeli que van ser al sepulcre “amb el
perfum de la gratitud i l’ungüent de l’esperança”.
Es troba en plena sintonia amb els relats
evangèlics que presenten les dones com les
primeres testimonis de la Resurrecció. Si
l’experiència de la Resurrecció constitueix
l’origen de l’Església cristiana, be podríem dir
que les dones són les seves veritables inicia-
dores i que sense el seu testimoni difícilment
avui existiria l’Església cristana.
Acabo amb la referència a una pancarta
desplegada per una persona del públic con-
gregat a la plaça de Sant Pere que deia “santo
subito”. Estava en el seu perfecte dret a dema-
nar la sobtada canonització de Benet XVI. Però
crec que, si aquest procés s’iniciés, bé fos
sobtadament o passat un temps, s’hauria de
cridar a declarar, com a testimonis, a les
teòlogues i els teòlegs sancionats pel cardenal
Ratzinger durant la seva presidència de la
Congregació per a la Doctrina de la Fe al llarg
de gairebé un quart de segle. Potser farien
d’advocats del diable. I amb raó. De moment,
descansi en pau Joseph Ratzinger, papa emèrit
Benet XVI.
Juan José Tamayo, teòleg de l’alliberament i
autor de Joan Pau II i Benet XVI: del
neoconservadurisme a l’integrisme. (RBA, 2011).
 4 parròquia

En nom del grup de Drets Humans de la

parròquia, vull donar gràcies a la nostra com-
panya i amiga Teresa Vilaplana i Ballester.
Per la seva lluita incansable a favor de la
Justícia social, d’una Església oberta i plural,
del País i la llengua catalana i, en general,
posicionant-se sempre al costat del més dèbil
amb tota la seva fermesa i claredat de
pensament.
Tot això amb un to conciliador i afable amb
els membres del grup, procurant no ferir mai
a ningú.
Et trobarem a faltar molt, Teresa estimada!
Prega per nosaltres.
Preguem.

PREGÀRIA PERSONAL Juntament amb l’Àngels Feliu i la Teresa

AL COMIAT A LA TERESA
VILAPLANA I BALLESTER
Sant Medir 18 de gener de 2023
La Teresa que jo he conegut.
Vull donar gràcies a Déu per haver-nos
donat la Teresa. Per a mi, amiga entranyable.
Dona forta i tendre alhora. Lluitadora fins el final,
agraïda, entusiasta, ferma, amb bon humor no
absent d’ironia. Subtil, sincera, oberta. Bona
escoltadora i molt lectora. Gran comunicadora.
Sensible, res del que és humà li era aliè.
Enamorada de la natura i la música, del seu
país, la seva cultura i la seva llengua.
Compromesa i valenta… Estimava els seus i
patia per ells.
Dona de fe profunda sense guarniments i
sense fer soroll. Ni un sol dia deixava de donar
gràcies al Pare, (com deia ella) pel regal de la
vida i per tanta gent que l’estimava.
I ha marxat ENDAVANT! Endavant, la seva
paraula preferida!
Ha deixat en mi una petjada inesborrable.
A reveure, Teresa!
Maria Reina Martín González
Giménez vaig conèixer la Teresa Vilaplana
l’any 68 quan, juntament amb el seu espòs, en
Jesús Malló, van decidir confiar l’educació dels
seus fills en Roger i Oriol al petit parvulari
Barrufet (avui Escola Pública Barrufet) que en
plena dictadura intentàvem educar a la mainada
en catalanitat, esperit crític, coeducació i llibertat
de pensament.
Des del primer moment, la Teresa va ser un
puntal per a nosaltres participant sempre en
l’associació i l’escola de pares o en qualsevol
tasca que li poguéssim demanar.
El 3 de desembre del 1971 moria el meu
pare i el dia 12 naixia l’Ermengol que per vo-
luntat de la Teresa i en Jesús va ser, (és) el meu
primer fillol. I des d’aquest moment vaig entrar
a formar part de la seva família.
No sé exactament el perquè, però avui em
sento padrina dels seus tres fills, perquè els
estimo, i allà on siguin a l’Argentina, a Barce-
lona o a Mèxic, juntament amb la Teresa i en
Jesús, estaré al seu costat sempre. Ells, la
Teresa i en Jesús ho saben.
Gràcies Teresa pel teu testimoni de servei,
d’amistat, d’amor i de fe. Per a tu, la més forta
de les meves abraçades.
Lluïsa Puigardeu

Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri

La mort no és res
Poema de Sant Agustí
La mort no és res, no he fet més que
passar a l'altra banda.
Jo segueixo sent jo,
tu segueixes sent tu.
Allò que érem l’un per l’altre,
ho seguim sent.
Dona’m el nom que sempre em
donares,
parla’m com sempre em parlares.
No facis ús d’un to diferent.
No adoptis una expressió solemne
ni trista.
Segueix rient d'allò que
ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi.
Prega amb mi.
Que el meu nom es pronunciï a casa
com sempre fou, sense cap mena
d’èmfasi, sense cap mena d’ombra.
La vida és el que fou,
el fil no s’ha tallat.
Per què hauria d’estar jo fora dels
teus pensaments?
Només perquè estic fora de la
vostra vista?
No estic pas tan lluny.
Tan sols a la volta del camí…
Ho veus? Tot està bé.
Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a robar la seva tendresa
depurada
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris
més si m’estimes.
barri 5
25è ANIVERSARI
DE SANTS 3 RÀDIO
La ràdio local de
Sants Montjuïc, Sants
3 Ràdio, ha celebrat
el seu 25è aniversari
a l’auditori de les
Cotxeres de Sants.
Més de dues-centes
persones s’han aple-
gat al sopar, que ha
comptat amb els par-
laments dels últims
regidors del Districte i
amb la presentació
de la cançó dels 25
anys de la ràdio, a càrrec del cantautor santsenc
Gonçal Perales.
Al sopar també es va poder veure una
exposició amb fotografies de tota la història de la
ràdio, diversos vídeos, un primer mostrant tots els
programes i col·laboradors i col·laboradores que
fan possible una programació diària de ràdio local
al 103.2 FM, un altre amb totes les activitats en
què l’entitat ha participat enguany als nostres
barris, i, finalment, un de sorpresa amb les feli-
citacions pels 25 anys de moltes persones
vinculades als barris de Sants Montjuïc. També es
van repartir els carnets oficials de la ràdio a tots
els que hi participen o hi estan vinculats d'una
manera o una altra. No hi va faltar un pastís
gegant que va preparar la Pastisseria Kessler
Galimany i que els més petits de l’emissora es van
encarregar d’apagar les espelmes.
Oleguer Forcades, director i un dels
fundadors de Sants 3 Ràdio, va agrair el vídeo
sorpresa i també a la gent que fa possible la ràdio
i que va estar tot el dia preparant el sopar.
Forcades va expressar que “si una cosa hem
après a Sant Medir és que fer comunitat és
això, és fer ràdio local, fer barri, i fer-la al
costat vostre compartint lluites”. El director de
Sants 3 Ràdio també va deixar clar que no
només es dediquen a informar, sinó que
“formem part d’aquest barri i compartim les
vostres lluites i totes les vostres inquietuds”.
“Per tant, gràcies per ser-hi, vosaltres sou Sants
3 Ràdio, vosaltres sou els que ho feu possible”.
El3.cat, 19-12-2022
 6 opinió
ESGLÉSIA I ECUMENISME
Ecumenisme ve de la paraula ecumene
que és sinònim d’universal. Les esglésies
cristianes empren aquest mot per designar el
desig de restaurar la unitat, fins i tot visible,
que Crist, segons els teòlegs, volia per a la
seva Església.
Aquest desig d’unitat de les esglésies és antic,
ve dels temps apostòlics, però no va ser fins a
finals del segle XIX, i principis del segle XX, quan
el contacte entre teòlegs catòlics i protestants va
ser formulat sota el concepte d’ecumenisme que
és tal com el coneixem avui. No es tractava de
cercar el retorn d’una confessió a l’altra, de
confrontar-les sobre quina era la millor, ni de
fusionar totes les esglésies en una sola, sinó
d’aprofundir en el que ens uneix, per créixer a
través del coneixement i el respecte mutu.
A Barcelona, l’any 1964, aquests contactes van
quallar amb la creació del Centre Ecumènic de
Barcelona, gràcies a l’acció del bisbe Josep Pont
i Gol, bisbe de Sogorb, i després arquebisbe de
Tarragona, i del bisbe de Vic, Ramon Masnou i
Boixeda. A l’any 1984, es creà oficialment el Centre
Ecumènic de Catalunya, presidit per Joan Botam.
Va ser amb motiu del Concili Vaticà II, que
l’esperit ecumènic va penetrar amb força entre els
cristians catòlics i protestants, propiciat pels
papes Joan XXIII i Pau VI. Els contactes entre els
dirigents i els fidels de les diverses confessions
cristianes van sovintejar i van començar a donar
el seu fruit. Dissortadament, els pontificats de
Joan Pau II i Benet XVI no van anar pel mateix
camí. Joan Pau II tenia un concepte medieval de
l’església, i de Benet XVI, només cal recordar la
relliscada que va cometre en la conferència que
va pronunciar el 12 de setembre de 2006 a la
universitat de Ratisbona, de la quan havia estat
professor, sobre “Fé, Raó i Universitat”. La
conferència va provocar, reaccions i polèmiques
internacionals al citar una controvèrsia de l’època
medieval entre l’emperador bizantí Manuel II i un
savi persa molt culte, sobre la fe cristiana i la
musulmana. La cita, va ser considerada ofensiva
pels musulmans, i tot i que Benet XVI és va
excusar dient que l’havien treta de context, ja que
en cap moment havia declarat que aquell fos el
seu pensament –cosa que jo crec sincerament–,
en tot cas va estar fora de lloc i demostra que el
subconscient el va trair, perquè com diuen “la
boca parla del que el cor en va ple”.
Avui, malgrat els esforços de molts teòlegs i
cristians de base, l’ecumenisme està en via morta.
L’ecumenisme no té el mateix significat per a
tothom, ni ha estat mai plenament acceptat per
part dels dirigents i dels fidels més recalcitrants
de les diverses confessions cristianes. Per a
molts, la seva església o confessió continua
essent la única vertadera. “Fora de l’església –la
nostra naturalment– no hi ha salvació” ens deien
quan érem joves. Per a la majoria de cristians,
segueix viu el mite d’una església primitiva única
i indivisa, una església que històricament no ha
existit mai. Els escrits més antics, com les cartes
de l’apòstol Pau, testifiquen que des del principi
hi havia, entre els deixebles de Jesús, diverses
maneres d’entendre el seu missatge evangèlic.
I fruit d’aquesta diversitat van néixer les diverses
esglésies. Que no sempre es comportaven com a
bones germanes, sinó que entre elles també hi
havia baralles i rivalitats.
La realitat és que els cristians, com tot ésser
humà, ens sentim més còmodes celebrant la
nostra fe entre els que compartim el mateix credo.
I quan, passades les festes de Nadal, arriba la
darrera setmana de gener, i la litúrgia posa a la
nostra consideració la festa de la Conversió de
sant Pau, ens recordem d’aquesta figura gegan-
tina que ens fa memòria que tots som deixebles
del mateix Crist. Llavors s’organitzen reunions,
pregàries i celebracions, més o menys reeixides,
amb fidels d’altres confessions. I després, cadas-
cú a casa seva i qui dia passa any empeny.
Alguna cosa falla i és que ens costa llegir els
signes dels temps i sobretot adaptar-nos-hi. Hem
entrat ja a la segona dècada del segle XXI, amb un
món globalitzat, i en plena ebullició, on tothom
necessita el seu espai, i alhora necessita rela-
cionar-se amb els altres, no només amb els de la
seva corda, sinó amb tothom, perquè tots homes
i dones, som fills del mateix Déu que és pare i
mare, i moltes coses més que no podem ni
imaginar, un Déu infinit que no podem expressar
en fórmules abstractes, ni encerclar en religions
determinades perquè és manifesta de diverses
maneres, com i quan vol. Els cristians iden-
tifiquem aquest Déu en la persona de Jesús de
Natzaret, i aquesta és la nostra fe, que ecu-
mènicament, hem de compartir amb la fe dels
altres, respectant i exigint també, que els altres
respectin la nostra. Perquè en el respecte i la
comprensió mútua consisteix el vertader ecu-
menisme, i no només en paraules i litúrgies,
encara que també són necessàries perquè no
som àngels, sinó humans i necessitem signes
visibles per connectar amb l’invisible.
Francesc Combellas

TOCAR EL CEL
El dia 27 de novembre, els grups de Joves, Mares
i Pares, Percussió Corporal i Claqué vam estrenar
l’espectacle “Tocar el Cel”. Tocar el cel és el que els
anglosaxons defineixen com a musical “Jukebox”, un
musical ple de cançons conegudes, cosides pel fil
argumental d’una història. El terme Jukebox fa
referència a aquelles màquines de discs vintage que
hi havia als bars, on hi posaves una moneda i triaves
entre un grapat de cançons d’estils variats.
Aquí, la tria de cançons la va fer el nostre
director, en Ramon Beltrán, amb cançons que a la
coral hem treballat, cantat i ballat els darrers dos
anys en diferents escenaris i per diferents inquie-
tuds. Unes gairebé prepandèmiques i unes altres
acabades d’arribar; unes amb gran protagonisme
del claqué i la percussió corporal de l’Anna Llombart,
i unes altres amb més protagonisme de la veu; unes
més buides d’acompanyament i unes altres molt
embolcallades amb el piano del Ramon, els sons
PER NADAL, CANTEM
– Com han anat les vacances? Has descansat?
– Molt bé, molt bé! Ara, descansar el que es diu
descansar, no gaire…
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
coral 7
màgics del percussionista David Faure o l’oboè del
Roc Beltran; unes més fidels a l’origen de la cançó
i unes altres que hem desconstruït per adaptar-les
a la història.
I la història? La història i la posada en escena és
obra del Bernat Muñoz, l’actor, director i guionista
que ens ha ensinistrat en aquesta aventura i que ha
agafat a dos “galifardeus” del grup de grans de la
coral, L’Èlia i el Roc, i els ha convertit en els brillants
conductors del musical.
Tots el grups participants creiem que l’expe-
riència ha estat molt positiva, entre altres coses per
l’oportunitat de treballar conjuntament grups d’edats
diverses i maneres de fer diferents. Esperem que
aquest només hagi estat el tret d’inici d’una gira.
Alba Palouzié (Joves i Percussió Corporal)
i Roser Solernou (Mares-Pares i Claqué)
Aquesta era la conversa del primer dia de feina del
2023 per a molts dels cantaires. I és que ha tornat a
ser un Nadal com els de feia 3 anys; ple d’activitats i
de concerts. Hem recuperat concerts ja tradicionals
(Catedral, Pessebre de La Marina, Mercat i
Comerciants del Mercat Nou, Sant Esteve), n’hem
consolidat algun (Pessebre de Badal-Quetzal,
Canpedró, Campament Reial, Cavalcada) i n’hem
tingut de nous (Escola Oficial d’Idiomes de Sants i
Sants Establiments Units).
A més a més, hem posat paradeta a la Fira de
Badal-Quetzal, a la de Sants i al Campament Reial.
Potser sí que hem descansat poc, però que hem
viscut el Nadal en família (en la família coral) ningú en
pot dubtar.
Asel·la Viñas, cantaire Cor Adult i Cor de Mares i Pares
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta
 agenda

Concert de la Coral Sant Medir i

l’Orquestra de Cambra de la UPF
Divendres 3 de febrer a les 9 del vespre
Església Sant Medir

Grup d’Aprofundiment en la Fe
Dimarts 7 de febrer a les 8 del vespre

Grup de Solidaritat Constitució, 17

Atenció social
Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Rebost solidari
Entrega d’aliments un cop al mes prèvia
Tots els dimecres laborals d’11 a 1 del matí.
derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
Càrites, EAIA, Cap de la Zona
Aula Oberta Bordeta Auditori Can Batlló
www.aulabordeta.cat Espai Solidari Constitució, 28-30

17 de gener a les 18h Amistat i convivència

La tradició del pessebre, 800 anys Relacions humanes. Taller artesanal contra l’atur
A càrrec de Josep Maria Porta. Dilluns i dimarts de 5 a 7.30 h de la tarda
24 de gener a les 18h Català. Xerrem-Junts, dimecres de 6 a 7.30 h
Els Güell i la seva influència al barri de Sants Cultura i Lleure. Participació en sortides i
A càrrec d’Andreu Farràs. excursions, diferents activitats del barri de la
parròquia per fomentar l’intercanvi cultural i
31 de gener a les 18h
Funcionament d’una orquestra el coneixement del país
A càrrec de David Martí Taller d’informàtica
7 de febrer a les 18h Matins, dilluns d’11 a 12.30 h
Etiòpia, terra de contrastos. Tardes, dimarts 6 a 7.30 h
A càrrec de Josep Vives Roig Espai educatiu
Una aula per aprendre, compartir, conèixer i
Esplai Passatge Toledo, 10 2n gaudir, dijous de 6 a 7.30h (infants de primària)
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com Hort solidari a Can Batlló

QESM Escola Cavall Bernat. Rambla. Badal 113

Sants 3 Ràdio Campanar
Diumenge 29 de gener a les 18h
Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per Restaurant Llorens.
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè. De la companyia Vada Retro Teatre

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda