Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Novembre 2020 Número 183

RAMON BATLLE, NOU RECTOR

DE LA PARRÒQUIA DE SANT MEDIR
Benvolguts amics i amigues de la comu- quia de la Bordeta, per mirar d’anar fent camí
nitat cristiana de Sant Medir, junts en el nostre procés de creixement en la
Amb molta il·lusió vinc a aquesta parrò- fe i en el nostre compromís evangèlic.

segueix pàg. 2

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 portada

RAMON BATLLE, NOU RECTOR

DE LA PARRÒQUIA DE SANT MEDIR
ve de la pàgina 1

Crec que en aquest primer contacte amb

Pedres Vivents, convé presentar-me.
Soc originari de Guissona, a la Segarra,
diòcesi d’Urgell. Vaig viure a Lleida durant el
meu període d’estudis universitaris, i tot seguit
ja em vaig traslladar a Barcelona. Aquí és on he
fet el meu procés vocacional. He passat com a
seminarista per Santa Tecla, a les Corts. D’allí
vaig anar com a seminarista a Sant Josep de
Mataró. Hi vaig continuar com a diaca, i com a
vicari. Amb el temps hi va haver una unió
parroquial entre Sant Josep i Santa Maria, i vaig
estar al servei d’ambdues comunitats. De
Mataró vaig tornar a Barcelona, on he estat
rector de Sant Ramon de Penyafort aquests
darrers cinc cursos, i ara inicio el camí com a
rector de Sant Medir i de Santa Maria de Sants.
La meva formació de base és essencialment
jurídica. Això ha fet que pastoralment, a més de
l’atenció pastoral de les comunitats on he estat,
treballi en altres camps dins l’Església: fa quasi
deu anys que he estat subdelegat d’Economia,
i actualment viceecònom de l’Arquebisbat.
També soc jutge del Tribunal Eclesiàstic Metro-
polità. I actualment també soc el director de
l’Institut Superior de Ciències Religioses de
Barcelona (ISCREB). Déu n’hi do! Ja veieu que
no paro quiet!
Voldria agrair-vos lʼamabilitat i les aten-
cions que he rebut aquests primers dies
dʼaterratge a Sant Medir. Que el Senyor ens
doni a tots empenta per ser uns bons testimonis
de l’Evangeli en el món en que ens toca viure, i
que Sant Medir sigui sempre un referent de
solidaritat i de compromís al barri de la Bordeta.
Ramon Batlle i Tomàs

Pedres Edita: Parròquia de Sant Medir

Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Vivents Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

COMIAT A MN. JOSEP-LLUÍS SOCIAS
Benvolgut Mn. Josep-Luís,
Fa 2 anys vas entrar a formar part de la
Comunitat de Sant Medir. Eren uns moments
difícils per a nosaltres, feia un mes que de
manera incomprensible Mn. Enric havia estat
apartat de la Comunitat. Sentíem que així se’l
silenciava i castigava per la seva coherència
humana i evangèlica, i de retruc es castigava
també la comunitat. Saps molt bé, que ens costa
entendre i acceptar el tarannà jeràrquic i autoritari
d’aquesta Església que malgrat tot estimem
profundament. I per això, per si en aquells
moments no vam ser prou acollidors o et vàrem
fer patir una mica, avui et demanem PERDÓ.
Sabem que no t’agraden gaire els prota-
gonismes, no has volgut que dediquéssim un dia
especial al teu comiat, però ara, en el tram final
de l’Eucaristia d’avui, et volem fer palès el nostre
agraïment i tota la nostra amistat i estima.
El teu tarannà discret, la teva sensibilitat
i senzillesa de tracte, el saber escoltar i la
profunditat en comentar lʼEvangeli han estat
alguns dels aspectes més enriquidors de la
teva estada entre nosaltres.
Sens dubte ens hauria agradat que hagues-
sis pogut tenir més presència física dins la
Parròquia, però som conscients de tot l’esforç
que has hagut de fer per compaginar el teu
servei a Santa Maria de Sants i Sant Medir, de
manera que les dues comunitats ens sentíssim
parròquia 3
plenament acollides. Per això et diem GRÀCIES
amb majúscules, GRÀCIES.
No ens agrada dir-te “adeu” però ho fem
serenament sabent que afrontes amb il·lusió
aquesta nova etapa de la teva vida que
anomenem Jubilació, l’afrontes ple de projectes,
amb ganes de poder-te dedicar a la pagesia, de
compartir la teva experiència del Crist pels nous
viaranys dels quals ens parlaves el XXV
diumenge d’enguany.
Ens parlaves de les vinyes: “vull anar a
pagès cuidant i aprenent de les vinyes. Les
vinyes són delicades, necessiten ser cuidades.
He après que a lʼentorn de la vinya cal plantar-
hi petits rosers, perquè allunyen les malures
que emmalalteixen el raïm”
Durant aquests anys has cuidat la Vinya de
Sant Medir, has plantat petits rosers perquè,
des de l’evangeli tinguem sempre present la
tendresa, la bondat i la solidaritat en el tracte
amb els altres. Aquesta Comunitat segueix sent
la teva vinya, comptem amb tu perquè encara
que sigui de tant en tant, participis en les
nostres Eucaristies. I és que aquesta vinya
necessita que la cuidin.
Gràcies per la teva amistat, pel teu testi-
moni de Fe, per la teva paciència, pel teu
coratge… Molta sort i que siguis molt, molt
feliç. Gràcies.
Lluïsa Puigardeu
 4 opinió
COM DUR A TERME UNA PASTORAL
EN TEMPS DE PANDÈMIA I NO MORIR EN L’INTENT?
La teòloga italiana Assunta
Steccanella ha gosat afirmar que
la pandèmia és una oportunitat per
redescobrir i renovar la nostra fe.
Es podria dir que “aquesta situació
és una ocasió”, una oportunitat per
revisar la pastoral tradicional.
Però, essent també prudents, atès
que d’una banda hem de complir
les normes sanitàries, i d’altra no
hem de tenir por de celebrar la
nostra fe. “Anar a missa” és molt
més que un bon costum, al costat d’altres
encomiables. Trobar-se a missa és celebrar,
cantar, pregar, estrènyer vincles, escoltar la
Paraula que il•lumina els nostres passos,
rebre el pa de vida i marxar en pau. Tot això,
en temps de pandèmia ho trobem tant a faltar!
Quan tenim fam no la podem fer passar de
forma virtual mirant fotografies de pans. El papa
Francesc recentment ha advertit en una homilia
a Santa Marta, el 17 d’abril d’enguany, sobre el
risc de viure la comunió eclesial només de
manera virtual. “Anar a missa” no és només un
bon costum social o gaudir de llibertat de
moviments, sinó que es tenir el convenciment
que és una qüestió de vida i de mort. Quan s’ha
d’afrontar un perill extrem tens una mirada
diferent sobre les coses, i aleshores veus que
l’única roca on recolzar-se només pot ser la
d’aquell que ha vençut la mort.
Avui més que mai, en aquests moments
d’aïllament “obligatori”, hem de compartir la fe
que ens sosté, desenvolupant formes creatives
i obertes a la solidaritat, actuant amb compro-
mís amb el més pobres i els qui més pateixen.
Germanes, tenim uns reptes pastorals molt
importants:
Una pandèmia que ens recorda que els qui
més pateixen són també els més vulnerables.
Els qui socialment són els mes desfavorits
(jubilats, famílies monoparentals, joves en
precarietat laboral).
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
En aquest context tant dur,
tots som cridats a sortir del
nostre individualisme, i a no
defallir en la defensa de la
dignitat i els drets i llibertats
dels més febles.
En aquest moments hem de
contemplar i aguditzar la mirada
i obrir més el cor per tal de no
reduir la pandèmia a unes xifres
fredes. El papa Francesc
adverteix en la seva darrera carta
encíclica, “Fratelli tutti” (3/10/2020) sobre la
indiferència del levita que troba un home atracat
i malferit en el camí de Jericó a Jerusalem i
passa de llarg. Jesús ens proposa una nova
sensibilitat que trenqui el pacte entre
els malfactors i els indiferents, i ens demana
que ens aturem de forma solidària per
atendre l’home ferit, icona de l’actual societat
contemporània.
A més a més, ens cal discerniment i
creativitat per connectar les nostres cele-
bracions amb la realitat social, intentant superar
la incertesa i el desconcert del moment que
estem vivint.
Finalment, hem de ser compassius, doncs
com a creients no podem restar indiferents
davant el sofriment del nostre poble i els seus
líders com feien els escribes i fariseus. Ens hem
de sentir “incòmodes” davant la injustícia, i fer
de la situació actual una ocasió per alliberar-nos
de la indiferència, i de la manca de resposta
evangèlica d’alguns: “tenia fam, set, era
foraster, anava despullat, era a la presó i en
vinguéreu a veureʼm” (Mt 25,31).
En aquests moments que el veredicte del
termòmetre es més important que l’IBex35 o
l’index Dow Jones, tinguem present que al final
el que compte és la fraternitat, la solidaritat, en
fi, l’estimació dels uns envers els altres.
Rafel Sánchez
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta

RAMAT O POBLE DE DÉU?
La paraula és l’instrument més
poderós que tenim els humans per
expressar el nostre pensament.
Gràcies a les paraules tots sabem
a què ens referim quan parlem
d’un pastor i el seu ramat. Al sentir
aquesta frase a l’instant la nostra
ment la converteix en la imatge
que la majoria hem contemplant
en el paisatge de la nostra terra.
Tot i que avui potser que hi hagi
habitants de les grans ciutats que
no l’han vist en la realitat, però sí en estampes,
pintures, cinema o qualsevol altre mitjà
audiovisual.
Aquesta imatge ve del temps de l’antigor.
Pels pobles que tenien les seves arrels en la
ramaderia, com el poble d’Israel, era una imatge
molt estimada pels seus dirigents, els reis i els
sacerdots. El poble era el ramat i els dirigents
eren els seus pastor que protegien el seu ramat
i el defensaven dels seus enemics fins a la mort
si era necessari. La imatge mitificada, corres-
ponia a una realitat social, el poble havia
d’obeir i els pastors, en nom de Déu, havien de
guiar-lo i protegir-lo.
En l’Edat Mitjana, aquesta idea donaria peu
al pacte de vassallatge. El senyor feudal es
comprometia a defensar els seus vassalls a
canvi que aquests li juressin fidelitat eterna.
Potenciada per la paràbola evangèlica del
Bon Pastor, la imatge va fer fortuna en el món
cristià, la representació de Jesús com a bon
pastor apareix des dels primers segles del
cristianisme fins als nostres dies i la trobem de
forma simbòlica en el bàcul que porten els
nostres bisbes, en el mot de pastor amb que
designen els seus rectors les esglésies protes-
tants i l’escoltem sovint en les seves homilies.
La imatge del Bon Pastor, dona pau i
seguretat a les ànimes piadoses i confiades,
tot i que Jesús, ens adverteix del mals
pastors, dels que abandonen el ramat quan
sʼapropa el llop. Però cal reconèixer que
resulta molt còmoda per garantir la pau i el
govern del ramat. Encara que no crec que
resulti massa apropiada en un temps en què
la societat civil se sent ofesa si la comparem
amb un ramat.
El Concili Vaticà II, va rescatar una imatge,
també antiga, la de Poble de Déu. El poble de
Déu, apareix en el Sinaí, en el moment en què
Israel, accepta ser el poble –no el ramat–
opinió 5
escollit per Déu a canvi de servir-
lo amb exclusió de tot altre Déu.
És el que coneixem com l’Aliança.
En el nou Testament el concepte
de Poble de Déu va ser aplicat a
l’Església com a poble de la nova
aliança i dipositari de les promeses
messiàniques.
Existeix una diferència molt
subtil entre el mot ramat i el mot
poble, tot i que moltes vegades, a
la pràctica sembli referir-se a la
mateixa cosa. En el ramat no hi ha lloc per la
persona individual, el ramat és un tot, el destí
del ramat ja sabem quin és, les ovelles són
esquilades i els xais acaben a l’escorxador en
benefici dels pastors. En el poble, en canvi,
cada individu té una personalitat pròpia, i a
través del pacte social, tota persona té dret
a tenir vot i veu, a escollir lliurement els seus
dirigents, i a exigir que rendeixen comptes
de la seva gestió.
Atenent-nos al mite de la Creació tal com
ens la descriu el llibre del Gènesi, ¿quina va ser
la voluntat de Déu al crear l’home i la dona?
Que es convertissin, en un ramat feliç pasturant
en el paradís, sense problemes ni entrebancs,
innocents com les ovelles, o que esdevin-
guessin vertaders sers humans, amb tot el
patiment, el risc i la contradicció que això
comporta? Si volia un ramat fidel, per què va
permetre que fossin temptats i expulsats del
paradís?
Resumint, Déu què vol? Vassalls o persones
creades a la seva imatge i semblança, persones
capaces de merèixer la dignitat de ser fills
de Déu.
Respectant sempre les opinions i els senti-
ments de cadascú, potser ja és hora que qui
vulgui créixer i avançar en el camí de la fe
cristiana, certament difícil, i a voltes, sembrat
d’espines, però on no hi manca mai el consol i
l’amor de Déu, es pregunti: què volem ser,
ramat o poble de Déu?
I potser, també seria hora que l’Església
adeqües el llenguatge i les seves accions als
nous temps, com d’una forma senzilla, amb
prudència i humilitat està fent el papa Francesc,
malgrat l’oposició de certes patums eclesiàs-
tiques que en nom de la santa i intocable tradi-
ció, es dediquin a boicotejar la tasca del Papa
i a sembrar la discòrdia entre el poble fidel.
Francesc Combellas
 6 barri
57a
LA PARRÒQUIA DE SANT MEDIR, DE LA
BORDETA, DE BARCELONA, ha instituït, a la
memòria de mossèn Amadeu Oller, el premi de
poesia que en porta el nom, destinat a poetes
inèdits en llengua catalana que no hagin superat
els trenta anys i que no hagin editat cap obra
d’una manera impresa o digital (bloc, pàgina
web, portal, etc.).
Els cofundadors del Premi són Mn. Josep M. Vidal
i Aunós i el Dr. Joan Colomines, assessorats per
Joan Oliver (Pere Quart), Ferran Soldevila i
Joan Triadú.
La Comissió Organitzadora la formen en
Mn. Enric Subirà, Mn. Josep Bigordà, Cesc Mir,
Maria Montané, Mariona Saurí, Ramon Marín,
Eva Fernández Llagostera, Oleguer Forcades,
Elisabet Gascón Fernández i Pepita Plana.
La Comissió Organitzadora ha establert les
bases següents:
1a.- El premi consisteix en l’edició del llibre guar-
donat. Per tant, els originals que hi aspiraran
hauran de tenir indispensablement l’extensió
d’un llibre corrent de poesia.
2a.- L’edició i les tasques de coordinació es
faran a través de canals editorials adients. Cent
exemplars seran lliurats a l’autor premiat.
3a.- L’autor cedirà els drets de la primera edició
a favor de la Comissió Organitzadora.
4a.- El premi podrà ésser declarat desert.
ENTITATS COL·LABORADORES:
2021
5a.- El poemari ha d’ésser enviat, al correu
premiamadeuoller@parroquiasantmedir.cat, en
format pdf i un original imprès al Centre Par-
roquial de Sant Medir, Constitució, 17, 08014
Barcelona, adreçats a la Secretària del Jurat del
Premi de Poesia Amadeu Oller per a Poetes
Inèdits. Caldrà presentar l’obra amb la indicació
del nom i l’edat de l’autor, així com l’adreça i el
telèfon. La còpia impresa no serà retornada i
restarà a l’arxiu parroquial, secció PREMI
AMADEU OLLER, a disposició del públic i de la
crítica. El Jurat mirarà d’atendre, després de
l’anunci del veredicte, qualsevol consulta que li
sigui formulada per part dels concursants.
6a.- L’adjudicació del Premi serà feta per un jurat
integrat per David Castillo, president, David
Caño, Antoni Pladevall, Joan Maluquer, Mireia
Calafell i Maria Isabel Pijoan, que actuarà com a
secretària.
7a.- L’acte d’adjudicació del Premi tindrà lloc un
dia del mes de juny del 2021 al Teatre de la
Parròquia, i s’avisarà la data degudament.
8a.- La presentació de l’original pressuposa
l’acceptació íntegra d’aquestes bases. Per a
qualsevol dubte o suggeriment sobre convo-
catòries o publicacions, hom es podrà adreçar al
correu electrònic del premi:
premiamadeuoller@parroquiasantmedir.cat
9a.- La data límit de presentació dels poe-
maris és el 28 de febrer del 2021.
La Comissió Organitzadora
Barcelona, setembre del 2020
Secretariat d’entitats de
Sants-Hostafrancs-la Bordeta
 parròquia 7

El passat 26 de setembre
vàrem acomiadar en
Manuel Subirà i Rocamora,
que en pau descansi.

L’església de Sant Medir era plena a vessar,
fins i tot va caldre posar cadires a l’exterior;
érem moltes les persones que li volíem retre
un darrer homenatge i fer públic el nostre
agraïment pel molt que va fer i pel molt que en
vàrem rebre.
El recordatori que la seva família ens va
regalar parla per ell mateix d’una vida plena, en
la qual, a més de la criança dels sis fills, el
servei al barri i al país van ocupar un lloc
primordial. Així ho van reconèixer i explicar les
diverses persones que van prendre la paraula,
en nom propi i de les entitats per a les quals va
treballar, ja sigui com a fundador, com a col-
laborador o com a mecenes. Cadascú va
compartir la seva visió emocionada de la tasca
d’en Manuel Subirà, del seu mestratge, del seu
acompanyament, del seu exemple, de la seva
tenacitat, de la seva generositat, de la seva
autoritat moral, de la seva implicació, dels seus
valors i de la molta feina feta. El reconeixement
es feia extensiu a la seva esposa, Teresa, que
va fer possible tanta activitat transformadora. I
és que persones com ell són les que trans-
formen el món on vivim, el fan més humà i més
habitable.
Tota la cerimònia va estar impregnada de
l’afecte, l’admiració i l’agraïment que en Manuel
Subirà suscita. La seva obra i el seu record
perduraran en el cor de molta gent. Segu-
rament és aquesta la millor culminació d’una
vida bona.

“ El ‘fer servei’ ha estat el motiu constant que m’ha fet

comprometre en totes les activitats que han suposat
tenir-hi algun tipus de responsabilitat cívico-social

Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
 HORARI DE MISSES
Diumenges a les 11 del matí (català)
De dilluns a dissabte no es faran celebracions

PER ENTRAR A LES MISSES:

– Serà imprescindible que porteu mascareta.
– Caldrà netejar-vos les mans amb el gel desinfectant que us faci-
litarem a l’entrada.
– Haureu de seure als bancs marcats amb una X per mantenir la dis-
tància de seguretat.
– Només es podrà omplir un 30% de l’aforament del temple.
– Els fulls de cants seran fotocòpies dʼun sol ús, no hi haurà llibrets.
Us agraïm la vostra comprensió i us demanem que seguiu les instruc-
cions de les voluntàries que trobareu a l’entrar.

agenda
Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Grup de Solidaritat Constitució, 17
Activitats suspeses Atenció social
Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
Aula Oberta Bordeta Sala Nova
Rebost solidari
www.aulabordeta.cat Activitats suspeses Entrega d’aliments un cop al mes prèvia
Esplai Passatge Toledo, 10 2n derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
Càrites, EAIA, Cap de la Zona
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com

Sants 3 Ràdio Campanar Coral Sant Medir www.coralsantmedir.cat

Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí Vine a cantar amb nosaltres
per F. Combellas, M. Cors i R. Muntè
Grup dʼAcolliment Campanar Quadre Escènic Sant Medir Teatre
Activitats suspeses Activitats suspeses

PER ASSISTÈNCIA SOCIAL TRUQUEU AL 93 421 00 11 (DE 9 A 14H) CÁRITAS ZONA PASTORAL

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda

Us podeu descarregar la revista en format pdf a l’enllaç https://grafiqueslorenzo.cat/Pedres-vivents-183-novembre-2020.pdf