Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Desembre 2021 Número 194

LA COMPASSIÓ EN
UN MÓN INJUST
Organitzat pel Grup de Drets Humans de
Sant Medir, el passat dia 14 de desembre,
tingué lloc la presentació del darrer llibre del
conegut teòleg i amic, el doctor Juan José
Tamayo.
La presentació va anar a càrrec de Vic-
tòria Molins, la mediàtica monja que dedica
la seva vida als marginats del Raval, amb
intervencions del filòsof Joan Carles Mèlich i
del jesuïta Víctor Codina.
segueix pàg. 2

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 portada
LA COMPASSIÓ EN UN MÓN INJUST
segueix de la pàg. 1
“ Sota el títol
La compassió
en un món injust, el
professor Tamayo fa
una anàlisi exhaustiva
de la paraula compassió,
aplicant-la als moments
actuals que vivim a
causa de la pandèmia.
És tracta d’una obra erudita, impossible de
resumir en dues pàgines. El professor Tamayo,
amb la seva facilitat de paraula, que ell qualifica
d’incontinència verbal, ens en va fer un bon
resum en la seva conferència.
El llibre no pot ser més oportú, perquè, ¿qui
de nosaltres no se sent colpit, després de veure
les injustícies del món en què vivim? El profes-
sor Tamayo confessa que aquest llibre és el
més humà de tots els que ha escrit “perquè va
ser escrit en mig d’un món convuls per la més
greu de les crisis sanitàries, econòmiques i
socials de la nostra història”.
El confinament forçós en el seu poble natal,
el va portar a reflexionar sobre la magnitud de
la crisi, i les conseqüències nefastes per a la
humanitat en general i pels més desposseïts en
particular. Perquè la pandèmia ha accentuat
les diferències entre nacions i ha multiplicat
les injustícies socials. En el tema de les
vacunes hi ha hagut grans diferències entre els
països rics i els més pobres abandonats al seu
destí.
Pedres
Vivents
I dintre dels mateixos països rics hi ha hagut
diferències entres les classes més privilegiades
econòmicament i les més desvalgudes, i també
hi ha hagut discriminació per sexe i per edat. I
en tot aquest procés hi ha trobat una manca de
compassió per part dels Estats i de les insti-
tucions que han actuat de forma freda, me-
cànica, amb manca d’empatia.
Aquest descobriment l’ha portat a reflexionar
profundament sobre el significat de la paraula
compassió. I d’acord amb el professor Mèlich,
ha descobert amb sorpresa que la paraula
compassió no figura en el vocabulari filo-
sòfic, ni en les ideologies que conformen la
vida política, econòmica, religiosa i social de
bona part de la humanitat. Si prenem com
exemple el nazisme, i els totalitarismes de tota
mena, veiem que les seves doctrines s’alimen-
ten de filosofies que consideren la compassió
nefasta, contrària a la raó humana, i que cal
desterrar de la societat.
Però la manera d’entendre i exercir la
compassió de les persones religioses, tampoc
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

ha ajudat a fer-ne una valoració positiva. Massa
sovint hem confós compassió, amb almoina,
beneficència, pietat, llàstima, i això no és
compassió. Moltes vegades la forma com
exercim les obres de caritat, resulten humiliants
per a qui les rep perquè resulten separadores.
En la meva infància, a les parròquies prep-
aràvem amb tota la bona fe “El Nadal del pobre”
i la mateixa paraula pobre ja establia una
barrera mental entre els que rebien els regals i
nosaltres.
Compassió és viure la passió, o sigui el
patiment amb qui el sofreix; compadir el
malalt, el immigrant, el marginat, l’orfe, no
és sentir llàstima des de la nostra posició de
persona sana, privilegiada, sinó sentir-se
malalt, immigrant, marginat, orfe, com ell;
això vol dir descendir del nostre pedestal i
posar-nos al seu nivell. Resumint, la vertadera
compassió és traspassar la barrera que hi ha
entre nosaltres i els que sofreixen, per sentir-
nos sofrents amb ells al seu costat.
És ben cert que això resulta fàcil d’entendre
i molt difícil de practicar de forma integral;
aquest privilegi només està a l’abast dels
elegits, com la Vicky que tenim davant com
exemple vivent, i com tantes altres ànimes
anònimes, que han estat capaces a través dels
segles de fer el camí de Jesús. Però resulta
evident que no tothom pot estar a la mateixa
alçada.
Pels creients, la compassió és un atribut
diví: Déu, per compassió, neix, sofreix i mor,
entre nosaltres, i en cadascun de nosaltres.
Aquesta és la fe cristiana, i Jesús és el Senyor,
el nostre líder.
El pastor Enric Capó quan comentava el
sermó de la Muntanya, a l’escola bíblica
interreligiosa que havia funcionat amb èxit a
Sant Medir, deia que Jesús ens havia posat el
llistó molt alt, tot i que sabia que no tothom hi
arribaria, que el que pretenia era que ens hi
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
portada 3
esforcéssim, perquè no volia que ens
adormíssim, volia que cadascú lluités segons
els dons rebuts, sense defallir i sense des-
animar-nos pels resultats, perquè Jesús és un
mestre just que coneix els límits de cadascú i
no n’exigirà mai un esforç superior a les nostres
possibilitats.
Voldria destacar que en el seu llibre, el
professor Tamayo posa de relleu que la
compassió no és un atribut exclusiu del
cristianisme, sinó que de persones compas-
sives n’hi ha hagut en totes les èpoques i en tot
tipus de societats religioses i laiques, creients i
no creients.
La nostra gran esperança és creure que així
continuarà sent i constatar que, malgrat tot, el
nombre de persones compassives va en
augment, penso per exemple, en el voluntariat
que dedica la seva vida i els seus esforços en
el rescat de nàufrags, i en l’acolliment d’im-
migrants, penso en els sanitaris, en els metges
sense fronteres, en els ecologistes, en els
voluntaris de Càritas, i en els de totes les
associacions religioses i civils, i confio en tantes
dones i homes que arreu del món lluiten pels
drets humans i per la justícia, perquè la
compassió i la justícia s’estenguin i es facin
cada vegada mes presents en les institucions
civils i religioses, i entre la societat en general,
ja que la compassió sempre va unida a la
justícia. Compassió sense sentit de justícia, no
seria compassió, seria un sentiment fals, una
falòrnia.
Aquesta és la reflexió personal que m’ha
inspirat el llibre del professor Tamayo, un llibre
que ens ajuda a reflexionar i ens esperona a
contribuir en la configuració d’una societat més
justa i més compassiva, sobretot ara que ens
toca viure un segon Nadal sota el signe de la
pandèmia, i que avui més que mai, és el Nadal
del homes i dones que estima el Senyor.
Francesc Combellas
 4 barri

RECORDEM MOSSÈN VIDAL

“ A l’escola Sant Medir reme-

morem els 100 anys de
Mossèn Vidal, agraint-li la
seva solidaritat i tot el que
va fer pel barri de la Bordeta.

La solidaritat és aquell sentiment i valor Els de 3r de primària van conèixer i inves-

d’unitat que ens mou sense esperar res a canvi. tigar la seva biografia, van veure l’exposició de
La solidaritat ens permet arreglar i superar els Mn. Vidal i van escoltar les explicacions…
desastres més terribles. Com diu Aristòtil, quina Entre cicle inicial i cicle mitjà van construir un
és la essència de la vida? Servir els altres i fer arbre d’advent.
el bé. Reunir-se és el principi, romandre units Als de 4t de primària la Montse Delgado va
és el progrés, treballar junts és un èxit. explicar la vida de Mn. Vidal i la seva
Des de l’escola li hem donat tribut a Mn. experiència quan el va conèixer, explicant-los-
Vidal i Aunós, des de P3 fins a 4t d’ESO. hi la fantàstica persona que era, a més els nens
Vam omplir un mural amb un retrat de Mn. van fer uns petits escrits agraint-li tot el que
Vidal, enganxant tots els nostres noms. El havia fet per la cultura, pel moviment obrer i
resultat ha estat un gran retrat que decora i més properament pel nostre barri.
alegra el hall principal de l’escola. A més a més, Al curs de 5è de primària han conegut la
com a gran activitat comuna i en el marc de la persona de Mn.Vidal i Aunós, han valorat la
Setmana Solidària, tota l’escola (estudiants i seva relació amb el barri, l’escola i moltes altres
famílies) hem participat en una recollida d’ali- associacions i entitats.
ments per a la nostra parròquia Sant Medir. A 6è de primària han fet auques on han
Els més petits, durant tota la tingut en compte els moments més assenyalats
setmana solidària han parlat a
les classes de Mn Vidal a partir
d’un relat, també han fet frases
precioses.
Els de 1r de primària han
treballat la seva vida a través
d’un conte.
Els de 2n de primària s’han
apropat a la vida de Mn. Vidal i
han conegut les seves accions
per a la gent necessitada del
barri. D’acord a les paraules
dels alumnes: “El que més ens
va agradar va ser veure com es
construïa la nostra escola i
posar el nostre nom al mural
que hem fet tots junts“.
 barri 5

de la seva vida. Algunes d’elles estan penjades

a l’arbre de l’Advent i les altres a la classe. Com
a cloenda han anat a veure l’exposició a la Sala
Nova. Així mateix, els alumnes de cicle superior
de primària, cinquè i sisè, a plàstica, van tre-
ballar el retrat de Mn. Vidal a partir de la
visualització de diferents fotografies seves.
Alguns d’aquests retrats estan exposats a un
dels halls de l’escola.
A l’ESO, els estudiant de 1r han treballat
en grups i han fet uns contes i Power Points
explicant la vida de Mossèn Vidal i la seva obra.
A 2n d’ESO els alumnes han fet un vídeo
col·lectiu explicant la vida Mn. Vidal. El principal
objectiu ha estat que tothom participi amb una
petita frase.
Finalment, a 3r i 4t d’Eso, a partir de la
informació aportada per la visita a l’Exposició
fotogràfica i d’una selecció de gloses escrites
per Mn. Vidal, van elaborar un assaig sobre la
seva vida i de la gran solidaritat que era capaç
de demostrar. Vam produir assajos tant en
format tradicional (textos) com en format
audiovisual (vídeos).
La solidaritat és una de les paraules més
boniques que hi ha. Conté un gran significat,
ens guanyem la vida amb el que rebem però
fem la vida amb el que donem. Les petites
coses són essencials per provocar grans
canvis. Mossèn Vidal i Aunós és un reflex i
un gran exemple de solidaritat.
Itziar Dupre Camps, Maya Linares Soro
Dani Puyo Arévalo, Lídia Villanueva Rodríguez
Estudiants de 3r ESO de l’Escola Sant Medir

Conferències
Reunions veïnals
Aula Oberta de la
Bordeta
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
 6 cultura
“MÉS QUE MAI HEM DE DIR QUE
NO ÉS AIXÒ”, EL CLAM DE LLACH AL SANT JORDI
“Si em faig vell en les paraules, per favor
tanqueu la porta i fugiu de l’enyorança d’una
veu que ja s’apaga”, diu Lluís Llach a “Vida”,
la cançó amb la qual, sol al piano, ha començat
el concert d’avui al Palau Sant Jordi. El públic,
bo i dret, l’ha acollit amb una llarga ovació, com
un vell amic a qui feia temps que volia veure.
Especialment, aquells que l’han seguit arreu, i
que Llach, una veu que no s’apaga i en plena
forma, confessava que encara trobava a faltar.
La genealogia dels seus fidels seguidors
potser cal anar-la a cercar al gener del 1976,
quan va fer tres concerts al Palau dels Esports,
recordats com uns dels més especials entre els
seus anys de carrera. El dictador Francisco
Franco acabava de ser soterrat al Valle de los
Caídos, Llach havia pogut tornar a actuar
després de prohibicions i censures i, tot i que
els dirigents dels principals partits clandestins
seien a la fila zero, a la sortida els grisos encara
estomacaven sense manies –els progenitors
d’aquest cronista en van ser testimonis– contra
un públic que havia perdut la veu cridant
“Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Els
joves a qui llavors va restar la sensació d’haver
viscut un moment històric, i que s’han anat fent
grans amb ell –del Camp Nou l’any 1985 fins a
Verges, l’any 2007, quan va cloure la seva
carrera–, avui s’hi han pogut retrobar al Palau
Sant Jordi, no gaire lluny d’aquell vell Palau
d’Esports. Bona part, arribats de tot Catalunya,
han vingut directament de la manifestació
d’aquest matí contra la persecució de la llengua
catalana a l’escola, un tema que ha planat
damunt un concert en què el repertori de fa
quaranta-cinc anys –recollit al disc Gener de
1976–, com “La gallineta”, “L’estaca” i “Abril 74”,
ha tornat a recuperar tota la raó de ser.
Homenatge al Llach “tossudament alçat”
El recital, organitzat per Debat Constituent,
ha estat el retorn del músic després de catorze
anys, només trencats puntualment per donar
suport a la manifestació organitzada per Acció
Cultural del País Valencià, l’any 2011 i pel gran
concert per la Llibertat al Camp Nou, organitzat
per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional
Catalana. “Volia no parlar massa, però no hi ha
manera”, ha fet broma Llach. I ha recordat que,
tot i que “Silenci” va ser escrita en un altre
context, “en aquest voleiar de punyetes judicials
i amb caps de l’oposició que sembla que no
tinguin ni el batxillerat disposats a imposar-nos
el silenci”, tornava a tenir sentit. El públic ha
cantat amb Llach “Si m’heu de fer callar que
sigui ara, ara que puc dir no, i res teniu per a
comprar-me”, abans del clam pacifista de “Un
himne per no guanyar”, cantat a duo amb Natxo
Tarrés, cantant de Gossos, que ha volgut
homenatjar el Llach activista “tossudament
alçat”, abans que tots dos interpretessin
“Tornarem a casa”.
Per presentar la col·laboració amb Montse
Castellà, Lluís Llach s’ha referit a la pregunta
d’aquest diari sobre la salut de la gallineta,
protagonista d’una de les cançons més reivin-
dicatives, de qui ha assegurat una vegada més
que estava “més emprenyada que mai” i que ell
l’havia apuntada a Debat Constituent “perquè
es desfogués”. El “visca la revolució” de la
tornada, ha tingut d’eco la cançó “Revolució”,
de la cantant i activista ebrenca, que ha fet
cridar al Sant Jordi “Lo riu és vida”.
Cançons que continuen essent vigents
Els versos que diuen “i caminem per poder
ser, i volem ser per caminar”, de “Venim del
nord, venim del sud”, han estat un dels mo-
ments culminants d’un concert en què s’ha fet

evident que, malgrat el temps passat, algunes
de les lluites són ben presents. Per exemple,
que el masclisme i l’odi continuen matant dones
i “apallissant maricons, com jo”, ha recordat
Llach. Potser per això a “Cançó d’amor”, Llach
s’ha volgut acompanyar de Suu i Joan Reig.
Amb el carismàtic bateria dels Pets –que va
confessar que d’infant havia rebut abusos per
part d’un capellà, una de les calamitats
assenyalades pel músic–, Llach ha cantat “El
jorn dels miserables”, amb Reig als platerets, un
dels altres moments destacats de la nit.
“I si canto trist”, cançó escrita l’any 1974 amb
motiu de l’execució del jove anarquista Salvador
Puig Antich, Llach l’ha volguda dedicar als
presos dels Lledoners, Oriol Junqueras, Raül
Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim
Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i espe-
cialment Dolors Bassa i Carme Forcadell,
present entre el públic, que l’ha aplaudit de peu
dret. Llach també ha volgut fer referència a l’exili
de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís
Puig, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna
Gabriel, i els tres mil perseguits anònims “que
us representen a vosaltres”. Joan Dausà, amb
Llach al piano, ha cantat “La vida és més que
això”. Les col·laboracions han arribat fins i tot al
món de la màgia, amb el Mag Lari fent jocs de
mans i il·lusionisme al so de “Tinc un clavell per
tu”, cançó que Llach ha volgut dedicar a Laura
Almerich, la seva còmplice acompanyant que
va morir l’any 2019.
Una altra absència recordada per Llach ha
estat la de Muriel Casals, companya d’escó
durant la seva etapa al parlament, evocada amb
l’emotiu “Cant de l’enyor”, que si al Camp Nou
l’any 1985 va cantar amb Maria del Mar Bonet
i Marina Rossell, en aquesta ocasió ha inter-
cultura 7
pretat a duo amb Gemma Humet i Ju, ben a
l’alçada de les seves predecessores. “Abril 74”,
una de les cançons més líriques i polítiques de
Llach, l’ha interpretada amb el sorprenent
acompanyament dels Catarres, que també ha
interpretat amb Llach el seu tema “Invencibles”.
“Més que mai hem de dir que no és això”
L’antibel·licista “On vas”, Llach l’ha inter-
pretada acompanyat de la ballarina Marta
Carrasco, néta del polític catalanista, demò-
crata-cristià i republicà afusellat per l’exèrcit
franquista, Manuel Carrasco, entrant a la recta
final del concert, amb l’apoteosi de “País petit”.
“No era això, companys” –la peça que va
enregistrar l’any 1979, fent pública la seva
decepció per la manera com havia anat
l’anomenada transició democràtica després de
la mort de Franco–, ha resumit els motius del
retorn de Llach per a tornar a cantar, després
del seu pas per la política, i ha recordat, en la
condició de veu de consciència de l’inde-
pendentisme, que “més que mai hem de dir que
no és això”. Amb la vigència de les estrofes que
diuen: “Ens diran que ara cal esperar. I
esperem, ben segur que esperem. És l’espera
dels que no ens aturarem, fins que no calgui dir:
no és això.” I amb tots els amics que l’han
acompanyat aquesta nit, Lluís Llach ha tancat
“una nit inoblidable”, abans dels bisos, formats
per temes mítics com ara “Que tinguem sort”,
“L’estaca” –cantada per les quinze mil veus del
públic– i “Corrandes d’exili”, versió del poema
de Pere Quart, per a la qual ha tornat a
demanar la presència d’Humet i Ju.
Joan Safont Plumed
Vilaweb 18-12-21
 8 notícia
25è ANIVERSARI DE SANTS 3 RÀDIO
Un sopar a l'auditori de les Cotxeres
inaugura les celebracions del 25è aniversari
de Sants 3 Ràdio.
Sants 3 Ràdio ha celebrat el tradicional
sopar de Nadal, tot i que enguany s’ha hagut
d’organitzar d’una manera diferent degut a les
restriccions sanitàries. Un sopar que dona el tret
d’inici a la celebració dels 25 anys de la ràdio i
que va aplegar unes 150 persones.
Després d’un any en blanc sense haver
pogut ajuntar a col·laboradores, veïnes i
amigues, el passat 17 de desembre es va poder
fer aquest emotiu acte a l’auditori de les
Cotxeres de Sants. Com a novetat d’enguany
es va demanar el passaport covid per poder
entrar al sopar, els assistents estaven en taules
separades i el menjar es va repartir en safates
individuals.
La jornada que va servir per presentar tota
la programació de la casa i fer un repàs de l’any
2021 que deixarem enrere en pocs dies. El
sopar de Nadal va servir també per donar la
benvinguda a les celebracions del 25è
aniversari, sent el primer acte d’aquesta
celebració que va començar amb una gran
notícia per l’emissora que va explicar el rector
de la Parròquia de Sant Medir, Ramon Batlle:
“les instal·lacions de Sant Medir estan
bastant malament, tot s’ha d’anar adequant
i cal buscar solucions als problemes que
ens van venint. Tenim un projecte molt
bonic, tot el teatre aniria a terra i el faríem
nou, dins d’aquesta remodelació de l’espai
la ràdio hi sortiria guanyant i la idea és que
la ràdio pugui tenir un espai digne amb més
espai”.
Pel que fa a l’aniversari de la ràdio, el rector
de Sant Medir va considerar que “poques
entitats arriben a tenir 25 anys de vida,
l’associacionisme es queda a vegades pel camí
malgrat que siguin projectes molt bonics, però,
en canvi, vosaltres heu mantingut la il·lusió molt
gran, heu sabut aguantar i tirar endavant”.
El regidor del Districte de Sants-Montjuïc,
Marc Serra, també va voler felicitar Sants 3
Ràdio per aquest quart de segle i va comentar
que durant el sopar “hem gaudit comentant
anècdotes dels 25 anys de ràdio, Sants 3 Ràdio
no només és una ràdio, sinó que és molt més.
Si una cosa defineix Sants 3 Ràdio és que és
una família i és per això que avui ens
ajuntem tots aquí”.
El regidor també va voler compartir algunes
notícies, una va ser la del projecte “que si és un
bon projecte per a Sants 3 Ràdio, serà un bon
projecte per el barri, serà un bon projecte pel
Districte i serà un bon projecte de ciutat”. Marc
Serra va voler deixar clar el suport del govern
d’aquest Districte en aquest projecte per tirar-lo
endavant. L’altra gran notícia que va anunciar
Serra va ser la salvació del Secretariat de
Sants, Hostafrancs i la Bordeta, “sembla que
després de molts esforços i molta lluita el
podem salvar i això és importantíssim perquè
ens hi juguem molt”.
 notícia 9
Per últim, el director de Sants 3 Ràdio, Ole-
guer Forcades, explicava que “avui ha estat per
nosaltres un dia de sorpreses també, perquè de
ben segur que ben aviat tindrem nous estudis
de la ràdio. Aquest projecte ens permetrà
créixer com a mitjà de comunicació, ens
permetrà créixer gairebé per tres i ens permetrà
adaptar-nos a les noves tecnologies...”.
El director va voler agrair la tasca de la
parròquia de Sant Medir, “Sants 3 Ràdio no
s’entendria sense parròquia que és oberta a
totes les entitats del barri i que des de primer
moment s’ha bolcat en projectes joves. Sant
Medir sempre ens ha tingut les portes obertes,
per a nosaltres i per als altres grups de la
parròquia”.
Carla Altadill

S’HA MORT DESMOND TUTU,

PREMI NOBEL DE LA PAU I ICONA CONTRA L’ rhd
L’arquebisbe sud-africà
Desmond Tutu s’ha mort a
l’edat de noranta anys a Ciutat
del Cap, segons que ha
informat el govern sud-africà.
La seva figura estarà lligada
per sempre més a la lluita
pacifista contra l’apartheid
durant els anys vuitanta, una
causa que li va valer el premi
Nobel de la Pau el 16 d’oc-
tubre de 1984.
Amb la fi de l’apartheid,
Tutu va ser nomenat director
de la Comissió de la Veritat i la
Reconciliació, creada per
Nelson Mandela, que acabava
de ser nomenat president. Amb el pas dels anys
la seva figura va transcendir Sud-àfrica i va
esdevenir una icona de la defensa dels drets
humans arreu del món, tot implicant-se acti-
vament en campanyes contra la sida, la
tuberculosi, la pobresa, el racisme, el sexisme i
l’homofòbia.
El maig del 2014 la Generalitat de Catalunya
li va concedir el Premi Internacional Cata-
lunya per “la seva vigorosa i constant lluita per
la justícia social i la millora de
les condicions dels oprimits,
des d’una integritat, un corat-
ge i una capacitat excepcionals”.
En aquella visita a Cata-
lunya, que es preparava per a
la consulta del 9-N, Tutu va
donar suport al dret d’auto-
determinació: “Espero que
sigueu prou adults per
veure que us heu d’asseure
junts i escoltar-vos els uns
als altres. No és bo forçar la
gent a una unió que uns no
volen. Quan passa, se sent
com un jou al voltant del
coll. Això és el que veiem. Si
la gent sent amb molta força que vol sortir
d’un país, llavors cal escoltar-la, i no forçar-
la a una relació que no vol.”
També va ser una de les figures de
reconeixement internacional que va signar el
manifest “Let Catalans vote“, que demanava al
govern espanyol i a les seves institucions que
deixés exercir als catalans el dret de decidir.
Vilaweb, 26-12-21
 10 parròquia

NADAL A LA CORAL
“ Ja ve Nadal, s’acosta el dia, en
què esclata l’alegria,
cantem la ra la ra la,
toquem taram xim tara.
S’acosta el dia de l’esperança,
s’acosta el dia de la il·lusió.

Així diu una senzilla cançó que a la Coral

Sant Medir cantem aquest Nadal.
Potser fa un resum del que seria el Nadal.
Alegria, cantar, tocar, esperança, il·lusió...
També un bri de tristesa pels que ja no hi són.
Alguns sempre diem que Nadal no seria ben
bé Nadal sense els concerts i les nadales. I
aquest any n’estem fent molts, de concerts. De
tot arreu ens arriben invitacions per participar
en una cosa o altra. En aquesta època que
estem vivint que ja fa prop de dos anys que
dura, tothom té ganes d’una mica d’alegria, de
sarau, de cantar, de llums. I amb totes les
precaucions i protocols, la Coral ha participat i
participarà en diferents cantades.

12 de desembre. Cantada de nadales de tots

26 de desembre. Concert de Sant Esteve amb
els grups a rambla Badal / Quetzal, en motiu de la
tota la Coral. Enguany el farem a Cotxeres, per
inauguració del pessebre i de l’arbre. Gran alegria
protocols covid, en dos passis. Esperem tenir
tant dels cantaires com del públic en general. I
l’escalfor de tot el públic habitual. Es farà amb
especialment dels més petits, que van gaudir
taquilla inversa per al Banc d’Aliments de Sant
seguint les cançons i la percussió corporal.
Medir.
17 de desembre. Cantada de nadales a l’Advent
4 de gener. Participació de tota la Coral en el
Coral del Cor de Mares i Pares. Aquest any hem
Campament Reial a Cotxeres. Si porteu la carta als
hagut de reduir cantaires pel tema de protocol covid.
Reis, allà ens hi trobareu en un moment o altre.
18 de desembre. Cantada de nadales del Cor
9 de gener. Quina virtual de Reis, per Zoom. Si
Infantil a El Corte Inglés de Cornellà, amb orelles
voleu participar-hi heu de comprar els cartrons a les
d’elfs incloses.
paradetes que posem tot sovint durant aquestes
18 de desembre. Cantada de nadales de tota la
festes, també el dia de Sant Esteve, en el concert.
Coral al Pessebre vivent de la Marina.
19 de desembre. Cantada de nadales dels Cor
Infantil i Joves davant de la Catedral de Barcelona. Estem contents de portar alegria i esperit
Impressionant tots amb les dessuadores vermelles. nadalenc als nostres barris i a la nostra ciutat.
19 de desembre. Cantades de nadales de tota Cantar a la Coral s’omple de més sentit encara,
la Coral dins dels actes de la Marató de TV3, a la quan pots compartir les veus i les cançons amb
plaça de Sants al migdia i al carrer Guadiana a la els altres.
tarda. Un dia rodó. Esperem poder saludar-nos i desitjar-nos
21 de desembre. Cantada de nadales del Cor
bones festes i bon any en algun d’aquests
Jove al Casal de gent gran de Sants.
21 i 22 de desembre. Paradeta de la Coral a concerts; mentrestant, rebeu els nostres millors
rambla Badal / Quetzal. desitjos amb la nostra postal de Nadal.
23 de desembre. Cantarem nadales tota la
Coral al Mercat de Sants. Dolors Gubert. Coral Sant Medir
 barri 11

VIABILITAT DEL SECRETARIAT D’ENTITATS

DE SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA
Per on passa?
Fa uns quants mesos que en el barri s’ha
sentit a parlar que el Secretariat d’Entitats de
Sants, Hostafrancs i la Bordeta està en una
situació molt complicada. De fet aquesta
situació no s’ha produït d’un dia per l’altre sinó
que s’ha anat generant al llarg de molts anys
l’origen de la qual cal situar-la en la concessió
administrativa que es va fer al Secretariat de la
gestió del Centre Esportiu Municipal de la
Bordeta, a la plaça de la Farga del barri de la
Bordeta.
Quina era l’única solució?
Quin va ser el problema?
Només quedava en el camí la solució de
El problema va ser la construcció a càrrec
resoldre de manera anticipada la gestió del
del Secretariat d’un poliesportiu completament
centre esportiu de la Bordeta i dotar el Se-
diferent al que es pretenia fer, aquest altre molt
cretariat del capital necessari per poder tornar
més petit i alhora molt més car, i sense cap tipus
els diners que es devien, fossin a les entitats
de viabilitat econòmica per la desproporció
financeres o a qualssevol dels altres proveïdors.
entre costos i ingressos possibles per l’explo-
tació econòmica de la instal·lació. Conscient I sembla ser que l’Ajuntament de Barcelona
com era l’ajuntament d’aquest problema, cada adoptarà ben aviat l’acord de rescindir aquest
any va dotar aquest centre esportiu d’una contracte al Secretariat i tornar-lo a adjudicar
subvenció equivalent al diferencial final entre els amb posterioritat amb un nou concurs sense
ingressos i les despeses anuals. cap tipus de càrrega financera per a l’adju-
dicatari on el Secretariat acabarà decidint si s’hi
Si aquest era un problema del tot estructural,
presenta o no en funció de les característiques
l’arribada de la pandèmia va representar un cop
del concurs i del suport de les seves entitats
impossible de gestionar, ja que els ingressos
associades. Ben aviat se sabrà la resposta.
procedents d’aquest centre esportiu van caure
del tot i també caigueren tots els altres ingres- Des del Secretariat estem convençuts que
sos per serveis que estava realitzant habi- ha estat la força de les entitats juntament amb
tualment l’entitat a l’altre centre esportiu que el suport de tothom, veïns i veïnes, amics i
també gestiona, el de l’Espanya Industrial, com amigues, és a dir de totes les persones que
als centres cívics de les Cotxeres i del Casinet. treballem per enfortir el teixit associatiu dels
nostres barris i aconseguir teixir una xarxa
Si no es trobava una solució al problema
plena de cultura i solidaritat. A tots i totes
estructural, el Secretariat estava condemnat a
vosaltres dir-vos que seguirem treballant per
arribar a un concurs de creditors, senyal previ
aconseguir la millora dels nostres barris en tots
de la seva fallida. Posats en aquesta situació es
els àmbits i per extensió un país millor, que la
va decidir convocar a totes les entitats adhe-
nostra llengua tingui el reconeixement que es
rides a una assemblea informativa per expli-
mereix, que la nostra cultura arribi arreu i agrair-
car-los quin era el problema, les entitats es van
vos la tasca que feu i tot el suport rebut. Moltes
posar al costat del Secretariat i d’aquesta reunió
gràcies.
va sortir la campanya “Salvem el Secretariat”
que ha tingut molt de ressò i ha arribat més Lluïsa Erill, presidenta del secretariat
enllà dels nostres barris. d’entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
 agenda

CANÇÓ DE L’ESTRELLA Amb roba daurada Tres Reis tinc darrere

de Jacint Verdaguer
Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.
jo enfilo en l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.
Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d’astre
i aroma de flor.
i un àngel davant
i a prop de l'Infant
un cel que m’espera.
Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

Arxiu Històric de Sant Medir Campanar
Tots els dimecres laborals d’11 a 1 del matí
Aula Oberta Bordeta Sala Nova
www.aulabordeta.cat Conferències de 18 a 19 h
10 de gener 2022 Concert d’Albert Feliu
17 de gener 2022 Sensellarisme: una altra mirada
A càrrec d'Albert Clapés, de la Fundació Arrels.
24 de gener 2022 Mobilitat ciutadana de Pau Noy.
31 de gener 2022 Monedes alternatives, conferen-
ciant pendent de confirmació.
Quadre Escènic Sant Medir Teatre
Espectacle familiar. Diumenge 2 de gener, 19 h
Esplai Passatge Toledo, 10 2n
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com
Grup de Solidaritat Constitució, 17
Atenció social Dimecres laborables de 10 a 12.30h
Rebost solidari Entrega d’aliments un cop al mes
prèvia derivació dels Serveis Socials de l’Ajunta-
ment, Càrites, EAIA, Cap de la Zona.
Espai Solidari Constitució, 28-30 ent. 3a
Amistat i convivència
Taller artesanal contra l’atur
Dilluns i dimarts de 5 a 7.30 h de la tarda
Català. Xerrem-Junts, dimecres de 6 a 7.30 h
Cultura i Lleure. Participació en sortides i
excursions, diferents activitats del barri de la
parròquia per fomentar l’intercanvi cultural i
el coneixement del país
Taller d’informàtica
Matins, dilluns d’11 a 12.30 h
Tardes, dimarts de 6 a 7.30 h
Espai educatiu
Una aula per apendre, compartir, conèixer i
gaudir, dijous de 6 a 7.30 h (infants de primària)
Hort solidari a Can Batlló

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda