www.parroquiasantmedir.

cat

Nmero 119 (segona poca)

Pedres Vivents

desembre de 2013

LESTTICA I LTICA DEL NADAL

El Nadal s com una sotragada que ens arriba a les acaballes de l'any. Aquesta s la fora i el sentit del Nadal. Una sotragada que fa que moltes coses de la vida quotidiana tinguin una altra perspectiva, fins i tot, ens fa canviar sovint el rostre de les persones. Nadal s com un revulsiu sociolgic i un model de contrastos on comparteixen en un mateix escenari del mn occidental la gran paradoxa de l'abundncia i de la penria; de les mancances ms deshumanitzadores i les parafernlies ms enlluernadores. Tot plegat, s el temps en el qual es fan ms evidents les carncies i els desajustos de la nostra societat. continua a la pgina 3

editorial

MANDELA: LA FORTALEZA DELS DBILS

Quan tenem enllestit larticle del nmero corresponent a aquest mes de desembre, ha colpit al mn sencer la notcia - no per esperada menys dolorosa- del trasps de Nelson Mandela, la qual cosa ens ha obligat a variar les primeres intencions que tenem al respecte. La personalitat, la immensa personalitat, daquesta persona ens obliga a dedicar-li el modest contingut daquesta pgina que, de segur, restar empallidida davant la qualitat del contingut dels moltssims articles i comentaris que avui, dia 6 de desembre, li dediquen totes els mitjans de comunicaci. Els nostres potser no tindran tanta qualitat i difusi, per, s segur, seran signats per un record ple duna profunda emoci. Mandela neix, viu i pateix en un pas on una minoria dafrikaners, rica i poderosa, viu a expenses duna majoria de persones de color, a la qual explota pel seu insaciable enriquiment. La seva inhumanitat no t lmits. Instaura el fams apartheid i, si cal, reprimeix amb duresa qualsevol intent de canviar les lleis per ells establertes. Recordem la massacre de Sharpeville on la brutalitat de la policia va matar 69 persones. En aquest context de crueltat Mandela comena una la lluita per eradicar aquesta situaci i inicia un llarg combat per aconseguir una societat ms justa on desaparegui lexplotaci de lhome pel home, on selimini la pobresa i les persones, independentment del color de la seva pell, siguin lliures i respectades. La seva paraula esdev la veu dels que no tenen veu. Ho va dir en el judici que li van fer a Rivona lany 1964: He lluitat contra la dominaci blanca i contra la dominaci negra. He perseguit lideal duna societat lliure i democrtica on les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat doportunitats. s un ideal que espero viure i aconseguir. Per si s necessari, s un ideal pel que estic disposat a morir. I en un altre lloc proclama que Mai, mai, mai ms tornar a patir aquesta bella terra lopressi dun home sobre un altre. Laltra gran lli que Mandela ha llegat a la histria s el seu intens treball per aconseguir una Reconciliaci Nacional i evitar una guerra civil entre les diferents faccions del seu poble desprs duna llarga histria denfrontaments que varen sembrar molts odis. Diu en un altra lloc: Ning neix odiant a laltre pel color de la seva pell, la seva procedncia o la seva religi. La gent aprn a odiar i, si pot aprendre a odiar, tamb por aprendre a estimar. El breu espai daquesta pgina no ens permet estendrens en les consideracions sobre la immensa figura humana de Nelson Mandela , per si un breu resum s factible mireu amb atenci emocionada la foto que acompanya aquest article. Un noi ros, descendent dafrikaners, abraat a una noia negre composen el smbol potic que resumeix el mon somiat per Mandela. Du, que tan tossudament estima els homes, de quan en quan ens envia un ser excepcional que, independentment de les seves creences religioses, perllonga a travs de la histria el missatge de Jess. Gandhi, Luter King i, amb nosaltres, Mn. Vidal, entre altres homes i dones que profticament senyalen vers una societat ms humana. Ramon Freixas

Edita: Parrquia de St. Medir Tirada: 500 exemplars Consell de redacci: Enric Subir, Ramon Freixas, Pepita Plana, Carles Muzs i Ramon Marin. Maquetaci: R. Marin. Disseny: Oleguer Forcades

portada

LESTTICA I LTICA DEL NADAL

(Ve de la pgina 1) L'Esglsia no s pas la primera a donar exemple. Les seves grans paraules i discursos de pau i de justcia per arreu del mn, podrien ser com les lluminries nadalenques que ms aviat ajuden a enlluernar una societat atrapada pel consum i a posar anestesia a un mn endormiscat. D'altra part, l'Esglsia vol capitalitzar el Nadal com a festa genunament cristiana, i al mateix temps, denuncia que aquestes festes li han estat segrestades per la societat civil. Arribats a aquest punt, els cristians ens haurem de preguntar per qu han anat aix les coses? Amb altres paraules, l'esttica que embolcallen les festes del Nadal solen produir l'efecte com d'una tapadora que emmascara i justifica l'tica del comproms que el missatge cristi ens proposa. En darrera instncia, ens podrem preguntar si no s el fet que ha estat la prpia Esglsia la que ha segrestat el missatge de Nadal? Quan ms a prop de les persones ms ens farem com el Messies (Du amb nosaltres / Emmanuel / Nadal) i com ms ens allunyem de nosaltres mateixos, estarem ms a prop de Du. Aquesta aparent contradicci seria la mstica del comproms. s a dir, buscar l'experincia de l'encontre amb la persona. Tal vegada, aquesta actitud ens aproparia ms a descobrir el sentit del Nadal, ja que Jess quan ens anuncia la Bona Nova del Regne de Du, no solament ens canvia com s el seu model de Regne de Du a partir de les Benaurances, sin que tamb ens canvia la imatge del Du del Regne com al d'un Pare. En

Arribats a aquest punt, els cristians ens haurem de preguntar per qu han anat aix les coses?
aquest sentit, La utopia cristiana sobre la dignitat de la persona de ser imatge i semblana de Du, t en Jess de Natzaret la seva plena cristallitzaci (Cf., J.A. Estrada). Ens trobem a les portes del nou any, l'any 2014. El nostre pas te un s o m n i h u m i humanitzador i res del que ateny a la persona i al poble ha de ser foraster a la comunitat eclesial. Tot llegint el document conciliar Gaudium et Spes en aquest any del cinquantenari del Vatic II, ens diu: que l'Esglsia se sent ntimament i realment solidria del gnere hum i de la seva histria. El dret a d e c i d i r i a l'autodeterminaci d'un poble es troba a l's mateix del teixit hum i social de casa nostra. No podem viure en les incerteses del futur car aix genera la por. La defensa a travs de la conscincia crtica dels Drets Humans tamb forma part de l'tica i de la mstica del missatge de Nadal: Pau als homes de bona voluntat. Amics, que l'esttica del Nadal no ens faci perdre l'tica del Nadal. Bon Nadal i Feli Any Nou 2014 Enric Subir

notcies

LEsglsia no s la jerarquia sin el poble de Du

(Primera part) El cardenal hondureny, arquebisbe de Tegucigalpa, salesi, s el coordinador de la comissi de vuit cardenals que assessoren al Papa, va fer a Dallas (EEUU) el passat 31 octubre 2013, un valent i radical discurs sobre la ra de ser de lEsglsia i la seva missi. Aquests sn els principals fragments del discurs: 2. Vatic II: ni el mn s el regne del mal i del pecat -aquestes sn les conclusions clarament en el Concili Vatic II- ni s lEsglsia lnic refugi del b i la virtut. LEsglsia no s la jerarquia, sin el poble de Du La jerarquia no t propsit en si mateix ni per si mateix, sin noms en referncia i subordinaci a la comunitat. La funci de la jerarquia es redefineix en referncia a Jess com el Servent Sofrent, no com Pantocrtor (senyor i emperador daquest mn), i noms des de la perspectiva dalg crucificat pels poders daquest mn es pot trobar, i explicar, lautoritat de lEsglsia. La jerarquia s un ministeri (diakonia = servei) que exigeix la reducci de nosaltres mateixos a la condici de serfs. Dins de les persones, no hi ha una doble classificaci dels cristians entre laics i clergues, essencialment diferents. LEsglsia com una societat de desiguals desapareix: No hi ha, per tant, en Crist i en lEsglsia cap desigualtat ( LG 12 32 ). Per tant, no noms nosaltres els clergues sn sacerdots, sin tamb, de igual a igual amb el ministeri ordenat, hi ha el sacerdoci com dels fidels. Aquest canvi en el concepte del sacerdoci s fonamental: En Crist, el sacerdoci es canvia (Hebreus 7: 12). En efecte, el primer tret del sacerdoci de Jess s que havia de assemblar-se als seus germans en tots els aspectes. El sacerdoci original de Jess s el que sha de recuperar. I s la base per entendre el presbiteri i, per descomptat, el sacerdoci com. Per tant, tota lEsglsia, Poble de Du, prossegueix el sacerdoci de Jess, sense perdre el seu carcter laic, en lmbit del prof i el impur, sortir a fora. Un sacerdoci que no ha destar centrat de manera exclusiva en el culte al temple, sin al mn sencer, amb una praxi samaritana de la justcia i de lamor. Aquest sacerdoci pertany al pla substancial, i laltre -el presbiteri- s un ministeri [un servei] i no pot ser concebut com a part del sacerdoci com. Han passat cinquanta anys des que aquestes idees van ser proclamades per primera vegada. Per, encara avui, el major desafiament s examinar la missi de lEsglsia per ajustar-se a la missi de Jess. Els documents de la Conferncia de Bisbes a Aparecida, al maig de 2007 afirmen que, per fer lelecci correcta, i arribar a ser autntics, lEsglsia necessita tornar a Jess. 3.1 -.Tornant a Crist, la norma fundacional i fonamental de l'Esglsia. No hi ha una possible reforma de lEsglsia sense un retorn a Jess. Per discernir el que constitueix abs o infidelitat a lEsglsia no tenim altra mesura sin lEvangeli. Moltes de les tradicions establertes a lEsglsia podrien donar lloc a un veritable autoempresonament. La veritat ens far lliures, la humilitat ens donar ales i obrir nous horitzons per a nosaltres. Jess no va ser un sobir daquest mn, Ell no era ric, sin que va viure com un pobre vilat. Ell va proclamar el seu programa -el Regne de Du- i els grans daquest mn (lImperi Rom i la Sinagoga junts) el perseguiren i leliminaren. La seva condemna a morir a la creu, als afores de la ciutat, s per, levidncia ms clara que Ell no volia congraciar-se amb els poders daquest mn. La salvaci ve de Jess, no de lEsglsia. LEsglsia s la mediaci, no s un fi en si mateixa o de si mateixa. Ella mai ha servit a un Senyor diferent. LEsglsia, com a deixeble i serventa seu, hauria de fer el mateix. La seva vocaci s la de servir, no pas governar.

notcies
Ella ha de fer aquest servei vivint en el mn, ella mateixa s part del mn i se sent solidria amb ell, perqu el mn s lnic tema que interessa a Du. I lEsglsia, en humil companyia, ajuda a fer la vida ms comprensible i digne, construint una comunitat diguals, sense castes o classes, sense rics ni pobres, sense imposicions ni anatemes. La seva meta principal s tenir cura dels penltims neguits (la fam, lhabitatge, el vestit, les sabates, la salut, leducaci) per desprs ser capa de tenir cura dels ltims, aquests problemes que ens roben el son desprs de la feina (la nostra finitud, la nostra solitud abans de la mort, el sentit de la vida, el dolor i el mal). La resposta que lEsglsia doni als penltims donar dret a parlar sobre el final Per aquesta ra, lEsglsia ha de mostrar-se com un samarit a la terra, perqu pugui participar algun dia dels bns eterns. Per a aquesta tasca de la missi i el testimoni, lEsglsia sempre ha darribar equipada amb fe i amb esperit de servei a la humanitat. Massa vegades es fa la impressi de tenir massa certesa i molt poc lloc a dubtes, a la llibertat, a la discrepncia o al dileg. Per tant, no ms excomunicar el mn, o tractar de resoldre els problemes del mn, tornant a lautoritarisme, la rigidesa i el moralisme, sin mantenint sempre el missatge de Jess com la seva nica font dinspiraci 3.3 -.Tornant a lEsglsia com comuni. En altres paraules, fer de la igualtat entre els membres de lEsglsia una realitat, perqu el poble de Du s un. La comuni a lEsglsia s vital perqu ella sigui capa dadquirir credibilitat en la societat actual. Per aix no s mera democratitzaci, sin que sest treballant per aconseguir una autntica convivncia de germans i iguals. I aquest objectiu sense dubte no es pot aconseguir a travs duna mentalitat jerrquica, on es contempla lOrdre Ministerial com un presbiteri superior, privilegiat i exclusiu, en la forma en qu sembla estar configurat, amb el poder absolut concentrat al cim i delegat fins a la resta dels nivells de la jerarquia. Per dur a terme aquest viatge, cal tornar a la vida de Jess, el qual, tot i ser un laic, provoca un canvi en el sacerdoci ( Hebreus 7: 12). Tota la vida de Jess va ser una vida sacerdotal, en el sentit que es va fer home, era pobre, va lluitar per la justcia, va criticar els vicis del poder, es va identificar amb els ms oprimits i els va defensar, tractava les dones sense discriminaci, es va enfrontar amb els que tenien una imatge diferent de Du i de la religi, i es va veure obligat, per la seva prpia fidelitat, a ser perseguit i a morir crucificat fora de la ciutat. Aquest sacerdoci original de Jess s el que ha de continuar a la histria. Per tant, aix s el que ensenya el Concili Vatic II: Els batejats sn consagrats com una santa comunitat sacerdotal ( LG 10). Com lapstol Pau ensenya, hi ha una diversitat de funcions dins de lEsglsia, per cap delles es tradueix en rang, superioritat o dominaci. Tots sn germans i germanes, i, en conseqncia, tots som iguals. 4. En un mn globalitzat. La globalitzaci dels intercanvis de serveis, de capitals i de patents ha portat en els ltims deu anys a establir una dictadura mundial del capital financer. Les petites oligarquies transcontinentals que sostenen el capital financer dominen el planeta Els senyors de gestionar el capital financer exerceixen damunt de milers de milions dssers humans un poder de vida i mort. A travs de les seves estratgies dinversi, les seves especulacions borsries, les seves aliances, decideixen dun dia per laltre que t el dret de viure en aquest planeta i que est condemnat a morir.(J. Ziegler, Drets Humans i Democrcia Mundial, Llatinoameric 2007, pg. 26) Els efectes i les conseqncies de les dictadures neoliberals que governen les regles de les democrcies no sn difcils de descobrir: ens envaeixen amb la indstria de lentreteniment, que fan que ens oblidem dels drets humans, que ens convencen que no es pot fer res, que no hi ha altra alternativa possible. Per canviar el sistema, caldria destruir el poder dels nous senyors feudals. Quimric? Utpic? LEsglsia decididament aposta per viure la globalitzaci de la misericrdia i la solidaritat. Com pot lEsglsia per tal de contrarestar lefecte nociu de la preponderncia de leconomicisme i postulats dels seus fonaments?. ( c o n t i n u a r e n e l p r x i m n)

Noms al tota lactualitat de Sant Medir

Tel. 93 298 19 19 - Fax 93 422 77 87

notcies

CANVI EN LA PRESIDNCIA DE LA CORAL SANT MEDIR

El passat dia 24 de novembre, en lAssemblea General que la Coral Sant Medir va celebrar a la Casa de Colnies Artur Martorell, a Calafell, es va aprovar el canvi de la presidncia de la Coral. El fins llavors president, en Jaume Teixidor, va dir a lAssemblea: estic molt content de deixar el meu crrec, si lAssemblea ho aprova, en mans duna persona que la Junta Directiva en la seva darrera reuni hi va donar el vist-i-plau. Vaig pensar de proposar aquesta persona per tres motius: en primer lloc perqu s una dona i sabr donar aquell aire de renovaci que tots els grups necessiten; en segon lloc, perqu procedeix del grup que ha contribut que la Coral Sant Medir, sigui on ara est i, en tercer lloc perqu, a ms de ser mare duna cantaire del Cor Jove s tamb cantaire del Cor dAdults. La persona proposada i que va obtenir laprovaci de tothom va ser la Dolors Gubert i Mateu. Voldria aprofitar aquest espai de la revista Pedres Vivents, per deixar escrites unes paraules de comiat. desprs dhaver assumit la responsabilitat que ha suposat, ser el president de lentitat des de lany 2003 al 2013.

Dos fets importants, a criteri meu, han passat durant aquests darrers deu anys que restaran sempre en el meu record: la celebraci del cinquantenari de la coral, lany 2006, fet que es pot considerar dxit sense precedents grcies, aix s, a la collaboraci de tota la coral i, tamb, la consolidaci de la Coral Sant Medir, grcies a que lany 2008 i desprs duna srie de reunions i converses varen culminar amb la integraci dun grup de cantaires infantils i un cor jove. Es pot dir, amb total certesa, que la Coral Sant Medir s, en aquests moments, una entitat totalment consolidada i que li espera un magnfic futur. Saber que compta amb tres grups de cantaires infantils, un cor jove i un cor dadults, fa pensar que hi ha coral per molts anys ms; i tot aix haur estat possible grcies a la collaboraci de tothom Moltes grcies a tothom per haver fet possible arribar fins on som. Fins sempre Jaume Teixidor Badia

el barri

CAN BATLL AVANA

Una seixantena de persones van assistir ahir al vespre a lassemblea venal sobre Can Batll que es va celebrar a la Sala Nova de Sant Medir. Lacte estava organitzat pel Centre Social de Sants i la Comissi de Vens i Venes de la Bordeta i pretenia informar a tot el venat sobre el que sest fent i el que es far a Can Batll, les activitats que shi realitzen, les novetats en relaci a la insonoritzaci de lauditori i en relaci als enderrocs i ladequaci de lentorn. A ms, el venat va poder formular preguntes i queixes que van ser respostes pels vocals de les dues entitats. En lassemblea es va explicar com shan anant aconseguint diversos espais a partir de cessions de lajuntament, les dues ltimes aquesta setmana mateix, dues naus tocant a la Gran Via. Josep Maria Domingo va comentar: El present s constantment, dia a dia, anar intentant i aconseguint treure racons de Can Batll a lAjuntament, que va recordar que actualment t la propietat de la major part de lantic recinte industrial de la Bordeta. En canvi, va explicar, encara est pendent la nau central que depn de la Generalitat tot i que la previsi s que acabi passant en mans de lAjuntament, per aix encara no ho podem explicar perqu tampoc ho sabem, diu Domingo. Tot i els avenos. Josep Maria Domingo tamb va dir que les negociacions, que sn constants, no sempre van tant rpid com voldrien. Lactiu ms important que tenim a Can Batll sn les persones, va recordar per altra banda Jordi Falc. Segons ell, el temps de revindicacions es va acabar l11 de juny del 2011, quan van poder accedir a lespai, i des de llavors shan dedicat a construir. En aquest procs fins ara shan adequat els espais que han aconseguit per la cessi de lAjuntament, i aix s important perqu considera: Hem de ser els veritables protagonistes de la transformaci de Can Batll. Part de la transformaci tamb ha passat pels enderrocs i ladequaci dels espais que sha fet, un tema que va exposar Enric Jara, que ho va considerar una reforma fantstica. La majoria denderrocs eren dimmobles que no estaven en bones condicions. En els que no shan enderrocat i si estan desenvolupant diversos projectes, Jara va recordar que la majoria hauran danar a terra perqu hi ha projectat un gran espai de zona verda: No estem disposats a perdre ni un metre quadrat del gran parc que ens correspon. A ms, va defensar que ha de ser un parc al servei del barri i no dels habitatges que es preveia construir a lentorn.
El3.cat (5/12/2013)

Presentacions de llibres Conferncies Reunions venals Ball per persones amb disminuci Aula Oberta de la Bordeta

Aula Oberta a la Bordeta 13 de gener de 2014 (dilluns) Descubrim enigmes per activar neurones A crrec de Jordi Esteban, prof. De catal 20 de gener de 2014 (dilluns) Josep Mut. Director durant 25 anys de la Banda Municipal de Barcelona i autor del Llibre La Filharmnica Infernal Vensort 27 de gener de 2014 (dilluns) Karlos Martinez, del moviment 15-M i LAlex Tisminetzky, del Collectiu Ronda, Informaran de la situaci de les Pensions Sessions a la Sala Nova Teatre 15 de desembre (diumenge) a les 19 h Benvinguts!! Espectacle Musical Colboraci amb la Marat de TV3 29 de desembre (diumenge) a les 18 h, i 4 de gener de 2014 (dissabte) a les 18 h Els Pastorets de Folch i Torres Concert de Nadal 21 de desembre (dissabte) Actuaci de la Coral La Floresta A les 20.30 h (acabada l'Eucaristia) 26 de desembre (dijous). Sant Esteve Actuaci de la Coral Sant Medir A 2/4 de 9 del vespre 11 de gener de 2014 (dissabte) Actuaci del Orfe de Sants A 2/4 de 9 del vespre A lEsglsia Catequesi Familiar Els dimarts de 2/4 de 6 (17.30) a 2/4 de 7 (18.30) de la tarda Al passatge Toledo, 12, segon pis Per consultes: Mariona Saur 934313255 Esplai Activitats tots els dissabtes De de 5 a de 8 del vespre Als locals del Passatge Toledo, 12

MIJAC Tots els dissabtes de 11h a 13h A la placeta de Sant Medir Els infants de 6 a 12 anys de la Bordeta, Tindran un espai on jugar i fer amics Informaci: mijacsantmedir@gmail.com Grup Cristi de Reflexi 9 de gener de 2014 (dijous) Trobada del Grup 23 de gener de 2014 (dijous) Trobada del Grup Trobades a la Sala Nova a 2/4 de 9 del vespre. Grup 4t. Dijous 23 de gener de 2014 (dijous) A 2/4 de de la tarda Trobada a la Sala Nova Sala Nova de Sant Medir Del 4 de desembre al 5 de gener de 2014 Esposici Pictrica de Petit Formati Horaris: dimarts, dimecres i divendres de 17 a 20h. Sants3Radio Relats Bblics Tots els dissabtes A les 1230 h. Per Francesc Combelles, Montserrat Cors i Roser Munt Arxiu Histric de Sant Medir Tots els dimecres laborals d'11 a 13 hores Al 2n. Pis del Campanar Obert per a consultes Grup de Solidaritat Per informaci, entra a la web de la parrquia http://www.parroquiasantmedir.cat Informaci per al barri Tots els diumenges, a les 5 de la tarda A la Sala Nova Ball i berenar per a persones amb autonomia limitada.

Despatx parroquial: Dilluns i dijous de 18 a 20 hores. Misses:

Feiners, a les 8 del vespre. Diumenges i festius, a les 11 del mat, 12 del migdia i a les 8 del vespre.