RESUM DE LA VIDA de PERE CASALDALIGA:

Pere Casaldàliga va ser un religiós claretià, escriptor i poeta català, centrat en la defensa
dels drets de les persones desfavorides. Va néixer a Balsareny al febrer de 1928, a la
província de Barcelona.
Va ser ordenat sacerdot l´any 1952 a Montjuic, i l´any 1968 va
acceptar l´encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a
Sao Félix do Araguaia, a l´Estat de Mato Grosso.

‘Una Església de l´Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social’, de 1971, va

ser la seva primera carta pastoral, on es veu reflectida la realitat de la Prelatura i es
reflexiona sobre el compromís del cristianisme en nom de l’Evangeli amb la justñicia i la
pau.

Pere Casaldàliga va morir als 92 anys a l´hospital de Santa Casa de Batatais de l´estat de
Sao Paulo. En els darrers anys, la salut del bisbe català s´havia deteriorat per l´edat i el seu
estat avançat de Parkinson, que patia des de feia anys. Se´l coneixia com el “bisbe del
poble”, per la seva gran defensa de les ètnies indígenes de l´Amazonia i la lluita contra la
violència al camp.

La seva vida va estar centrada en el treball pels camperols, treballadors i indígenes del
Brasil. Podríem definir i explicar la vida d´aquest religiós claretià en una llista de 10 cites:

"Només el que s'aventura pot equivocar-se"

Pere Casaldàliga va néixer en una família de pagesos a Balsareny, Bages, l'any 1928. Als 9
anys va sentir una vocació sacerdotal i va començar a estudiar al seminari claretià de Vic.
Després de servir com a sacerdot durant l'Espanya franquista, l'any 1968 va decidir seguir la
seva vocació missionera i va viatjar al Brasil per fundar una missió claretiana a la regió
d'Araguaia, a l'estat de Mato Grosso. No va tornar mai més a Catalunya.

"Una església a l'Amazones en conflicte amb la gran propietat i la marginació social"

Aquest és el títol de la carta pastoral que va publicar el mateix dia que va ser nomenat bisbe
de São Felix do Araguaia. En aquest text denunciava per primera vegada els casos
d'explotació i maltractament dels petits pagesos per part dels grans terratinents de la
comarca. Va dedicar la resta de la seva vida a aquesta causa.

1
"La tasca primordial i comuna d'humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat"

Casaldàliga va ser bisbe d'aquesta prelatura durant quatre dècades. Va seguir fidelment la
Teologia de l'Alliberament i va defensar els drets dels menys afavorits, als quals va construir
una església popular i oberta.

"Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida"

Casaldàliga va defensar els més pobres, cosa que no va ser ben rebuda per terratinents i
empreses que dominaven l'agroindústria de la comarca i van rebre moltes amenaces de
mort. També va patir diversos intents d'assassinat.

"La terra no és vostra, senyor Ningú! La terra és de tots, perquè la terra és de Déu"

La seva obra va anar més enllà d'Araguaia. Casaldàliga va ser el promotor de pastorals i
moviments socials arreu d'Amèrica Llatina, com la Comissió Pastoral de la Terra, el
Conselho Indigenista Missionário, o el Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra. I,
avui, són un referent mundial en la lluita per la terra i pels drets dels seus treballadors.

"El que dono és el que em fa, no el que tinc. Com més dono, més tinc perquè sóc més. Com
més tinc i menys dono, menys tinc perquè sóc menys"

Aquest missatge es plasma en diverses publicacions que han animat a moltes associacions
a continuar amb la causa. S’han construït horts i s’han millorat els sistemes sanitaris de les
persones més vulnerables.

"La causa indígena m'ha fet més català. Les tribus prohibides m'han ajudat a redescobrir la
meva sempre maltractada tribu"

Tot i no haver tornat a la seva terra natal, Casaldàliga no va oblidar mai els seus orígens.
Dins la seva extensa producció literària fa diverses referències a ser català. Com en la cita
esmentada en aquest apartat, amb la qual es comparava amb l'indi i el seu problema de
llengua i identitat: "M'ha ajudat a no caure en l'imperialisme cultural".

"No n'hi ha prou amb ser creient, també s'ha de ser creïble"

La seva nova manera de formar comunitat i d'entendre la fe que el va portar a tenir

problemes amb el Vaticà durant l'època del papa Joan Pau II. L'any 1988, va ser cridat per
explicar el seu comportament, la seva orientació pastoral i la seva posició.

2
"A la llum de la mort la vida adquireix un pes específic, més definitiu"

Després de 35 anys com a bisbe de São Felix do Araguaia, Casaldàliga va dimitir, però va
decidir romandre a la diòcesi i va cridar la comunitat a participar en l'elecció del seu
successor. Un cop elegit, va continuar treballant amb els indígenes i camperols sempre que
la malaltia de Parkinson li ho permetés.

"Al final del camí em diran: 'Has viscut? Has estimat?' I jo, sense dir res, obriré el meu cor
ple de noms"

Pere Casaldàliga viurà en tots els textos que conformen la seva obra literària en català,
castellà i portuguès, que inclouen els títols: “Yo creo en la justicia y en la esperanza” (1975),
“Pere Llibertat” (1978), “Aïrada esperança” (1978), “Cartas a mis amigos” (1992), “Sonetos
neobíblicos, precisamente” (1996), “Evangelio y Revolución" i “Amerindia, Morte e Vida”.
També serà recordat per sempre gràcies a la seva feina ajudant als més desfavorits.

3
VÍDEO: LES CAUSES I LA VIDA

El vídeo engloba des de la primavera del 1985 fins a l'estiu del 1912.
Al vídeo es veu unes imatges i entrevistes de Pere Casaldàliga, on es mostra la seva gran
naturalitat. Alguns dels detalls a comentar podrien ser quan ensenya una" barretina" on
comenta que hem d'estar arrelats a la identitat com oberts a la mundialitat.

Va ser una persona que va consagrar la seva vida a ajudar als indis i camperols a
organitzar-se per evitar els abusos dels grans propietaris de les terres, amb els seus grans
latifundis, sent necessari, de vegades, l'ajut de pistolers professionals. Ell creia que
l'ESPERANÇA CRISTIANA era qui el feia viure dia a dia i poder anar superant les
dificultats.
És un retrat de les causes que donen sentit a la seva vida,
amb imatges i entrevistes.

Va arribar a São Felix do Araguaia, un món deixat per la "Mà

de Déu" sense cap mena d'infraestructura, de salut, de
comunicacions, d'educació... Quan va arribar al Brasil va
trobar-se amb conflictes inesperats fins a jugar-se la vida,
havent estat expulsat del país 5 vegades i moltes amenaces
de mort.

Durant l'entrevista, parla de la gran devoció que té

cap als màrtirs i també mostra el palau particular
Episcopal de Casaldàliga, un petit museu carregat
de detalls, on deixa clar quin és el seu
posicionament religiós i polític.

Va tenir molts problemes amb el Vaticà, el Papa

Joan Pau II el va cridar a Roma en dues ocasions
per parlar de les seves desavinences.
Ell des que va marxar al Brasil, no ha tornat mai a Catalunya, per tant, quan la seva família
l'ha volgut veure, ho ha hagut de fer anant al Brasil, o aprofitant una de les seves visites al
Vaticà, qualsevol altre contacte ha hagut de ser per carta o bé per vídeo. Durant tots
aquests anys se li han fet molts reconeixements, un dels més importants, concedit
pel President Maragall, ha estat el Premi Catalunya i la candidatura al Premi Nobel de la
Pau.

4
És una persona que ha viscut en LLUITA PEL SEU POBLE. Per ell la fe és ESPERANÇA,
SUPERACIÓ. Va morir als 92 anys agreujat pel seu "bell amic Parkinson".

FRASES DEL COMPROMÍS:

Si no hi ha causes grans la vida no té sentit.

Per a poder trobar un sentit a la nostra vida, una raó de ser, hauríem d´identificar les
diferents motivacions que tenim  per a poder-les equilibrar i unir-les , per així fer-les més
grans.

El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi de capital, és exclusió de la

majoria

Per ell el capitalisme és injust, exclou a la majoria dels beneficis i producció, enriqueix a una
minoria cada vegada més privilegiada.

On no hi ha llibertat , no hi pot haver justícia

La llibertat és fruit de la justícia, per tant sense llibertat, no hi ha justícia. Amb la llibertat
obtindrem la capacitat d´escollir el nostre camí, la justícia delimitarà els nostres límits.

Només aquell que s´aventura es pot equivocar

A la vida hem d´aprendre a prendre decisions, a obrir nous reptes, a aventurar-nos en nous
projectes, si no és així mai progressarem. Sabent que ens podem equivocar hem d
´aprendre a sortir-ne  enfortits de les nostres equivocacions per reconduir els nostres
camins.

L´expressió “no violència” no ha de ser sinònim de passivitat.

Per aconseguir els nostres drets, no hem de fer-ho a través de la violència. La passivitat, l
´esperança, la superació, la fe, també pot ser un camí per al progrés.

5
CREURE EN DÉU ÉS APOSTAR PER LA VIDA:

Moltes persones que conec diuen que creuen en Jesús, encara que no van a l´Església.
Creure en Jesús és realment tot el que cal per arribar al Cel?

Creure en Déu és seguir els seus ensenyaments. Ell va ser Fill Diví de Déu, enviat des del
cel per salvar-nos dels nostres pecats, tal i com ens diu la Bíblia.

Tot i això, encara falta una cosa, que és el COMPROMÍS per actuar amb conseqüència.
Podem creure que Jesús és el Fill de Déu, podem creure que ens pot perdonar i salvar,
però només creiem veritablement en Jesús quan ens COMPROMETEM LA NOSTRA VIDA
AMB ELL.