Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Juny 2021 Número 190

HOMENATGE A
PERE CASALDÀLIGA
Organitzat pel Grup de Drets Humans de
Sant Medir, el passat 8 de juny va tenir lloc a
la Sala Nova de la Parròquia l’acte de pre-
sentació del llibre de Juan José Tamayo
Pedro Casaldàliga, larga caminada con los
pobres de la tierra. La presentació va anar
a càrrec de Glòria Casaldàliga, presidenta de
la Fundació Pere Casaldàliga, amb assis-
tència del professor Tamayo, autor del llibre,
de la representant de l’editorial Herder i d’un
grup d’unes quaranta persones format per
gent de la parròquia i del barri de la Bordeta,
i amics de Pere Casaldàliga.
segueix pàg. 2

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 portada
segueix de la pàg. 2
Va obrir l’acte Mn. Enric Subirà, que va
agrair la presència de Glòria Casaldàliga i va
ressaltar la importància de la Fundació que
presideix, destinada a perseverar la memòria i
l’obra del bisbe Casaldàliga. Del professor
Tamayo va celebrar el seu retrobament entre
nosaltres, va recalcar que Tamayo era un amic,
un dels nostres, amb qui Sant Medir ha com-
partit moments molt emotius, i va destacar la
seva categoria com a teòleg, un dels de més
prestigi en llengua castellana.
La representant de l’editorial Herder, una
brasilera que va venir acompanyada de dues
filles petites, va glosar l’obra de Tamayo, com
editora del llibre, i Glòria Casaldàliga, va res-
saltar l’amor del seu oncle a Catalunya, i al
Brasil, i el de tota una vida dedicada en defensa
dels “pobres de la terra” que el professor
Tamayo descriu tan bé en el seu llibre.
Juan José Tamayo, després de manifestar la
seva satisfacció per trobar-se novament entre
nosaltres, va glosar la Larga caminada con los
pobres de la tierra i el perquè d’aquest títol en
el seu llibre, i va destacar les tres vocacions de
Casaldàliga: “Des de petit va tenir clares la
de poeta i sacerdot. A mesura que va anar
madurant en la vida religiosa va descobrir la
tercera vocació: la de missioner. Aquesta
vocació el va portar fins al Brasil, a la riba
del Araguaia, a São Félix, al nord del Mato
Grosso, “Un viatge sense retorn” i “un salt
al buit de l’altre món”
El doctor Tamayo, que és un dels teòlegs
que més ha aprofundit en la Teologia de
l’Alliberament, destaca el moment d’esperança
que vivia l’Església llatinoamericana quan
Casaldàliga va aterrar a São Félix. S’acabava
de celebrar la II conferència de bisbes de
l’Amèrica llatina a la ciutat colombiana de
Medellín, i el mateix any Gustavo Gutiérrez
pronunciava la conferència “Vers una teologia
de l’alliberació” en un encontre de sacerdots i
laics celebrat a la ciutat peruana de Chimbote.
Pedres
Vivents
Casaldàliga, però, es va trobar amb una
terra sense llei, sense cap infraestructura orga-
nitzada, sense cap organització laboral, on
regnava el dret del més fort o del més bèstia:
Morir o Matar! La població es dividia en indí-
genes, en posseiros (camperols), en peons que
treballaven com esclaus al servei dels lati-
fundistes, i en els colonitzadors que venien del
sud, i el Brasil estava sota el control d’una
dictadura militar. Contra tots aquests elements
s’hagué d’enfrontar Casaldàliga en defensa
dels drets humans. Sabem que va patir la
incomprensió i les calumnies, amenaces d’ex-
pulsió i atemptats, que ell i els seus amics van
sofrir presó i que alguns van pagar amb la vida
la lluita pels drets humans. Casaldàliga mateix,
va patir un atemptat que va costar la vida a un
dels seus amics.
Als tres anys d’arribar al Brasil, Casaldàliga
fou nomenat bisbe pel papa Pau VI, que sempre
el va defensar: “Qui toca Pere Casaldàliga, toca
Pau VI” va declarar el papa, quan la dictadura
amenaçava d’expulsar-lo del Brasil. Contrària-
ment, de Joan Pau II i del cardenal Ratzinger,
només va rebre amonestacions i amenaces.
La consagració episcopal tingué lloc la nit
del 23 d’octubre de 1971 a la riba del riu
Araguaia. El seu lema episcopal va ser “Huma-
nitzar la Humanitat”. La seva consagració i el
seu capteniment com a bisbe foren un escàndol
per al catolicisme conservador i una esperança
per als cristians. El nou bisbe es va negar a
viure en un palau episcopal per poder viure
enmig del seu poble. Res d’insignes episcopals
que l’apartessin de la seva gent, res de
genuflexions ni de besar l’anell, res de mitres ni
bàculs que no considerava signes evangèlics.
La invitació a la consagració episcopal portava
aquest text:
“La teva mitra serà un barret de palla, el
sol i la claror de la lluna; la pluja i la serena,
la mirada dels pobres amb els quals
camines i la mirada gloriosa de Crist, el
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

Senyor. El teu bàcul serà la veritat de
l’Evangeli i la confiança del teu poble. El teu
anell la fidelitat a la Nova Aliança del Déu
Llibertador i la fidelitat del poble d’aquesta
terra. No tindràs altre escut que la força de
l’Esperança i la Llibertat dels fills de Déu, ni
portaràs altres guants que els del servei a
l’amor.
Casaldàliga va ser sempre fidel al text i als
símbols de la seva consagració episcopal, amb
ells va continuar el llarg camí, “la larga cami-
nada” amb el seu poble, en la construcció de
l’Església dels pobres, una església compro-
mesa amb les aspiracions i reivindicacions de
les comunitats índies, dels descendents dels
esclaus africans, dels pagerols, del peons i dels
pobres sense honra ni poder, en lluita contra els
latifundistes i contra tota forma d’esclavitud.
Aquesta és l’església de São Félix d’Ara-
guaia que Pere Casaldàliga va convertir en una
realitat i que es va estendre en altres àmbits
d’Amèrica llatina, una Església que el Vaticà,
durant els pontificats de Juan Pau II i Benet XVI,
va intentar desmantellar, però que segueix viva
malgrat les sospites i les condemnes, les
persecucions i amenaces de mort.
“Les grans causes per les que va lluitar Pere
Casaldàliga formaven part dels greus pro-
blemes de la humanitat, que són en resum, la
causa de les persones pobres i dels pobles
oprimits” declara Tamayo, i en destaca la lluita
en defensa de les comunitat indígenes i dels
descendents dels esclaus africans, en la
defensa de la causa de les dones pobres i
discriminades, així com l’opció pel diàleg
intercultural, interreligiós i interètnic.
La dimensió d’una vida com la de
Casaldàliga, no hi cap en les poques pàgines
portada 3
“ Per descansar només
vull una creu de pal
amb la pluja i el sol;
aquests set pams de
terra i la Resurrecció!
d’un article. Afortunadament, per aprofundir
disposem de llibres com el del professor
Tamayo, de cintes de vídeo, pel·lícules i del
testimoni viu dels que el van conèixer
personalment com alguns assistents a l’acte
d’homenatge que vam celebrar enmig d’una
forta emotivitat.
Pere Casaldàliga, “amic de Déu, defensor
dels pobres i dels pobles oprimits i persona
compassiva” va morir el 8 d’agost de 2020 als
92 anys. Seguint la seva voluntat va ser enterrat
en el cementiri més pobre de São Félix, el dels
desheretats, el mateix cementiri on havia
acomiadat a indígenes esclavitzats, i infants
morts per inanició, dones explotades, prosti-
tutes i peons, alguns assassinats per ordre dels
terratinents. Abans de morir havia deixat escrit:
“Per descansar només vull una creu de pal
amb la pluja i el sol; aquests set pams de terra
i la Resurrecció!”
No és estrany, doncs, que de la mateixa
manera que els deixebles, dones i homes, que
seguien Jesús, un cop mort, el van veure
ressuscitat, també els seguidors de Casal-
dàliga, amb els ulls de la fe, poguessin gaudir
d’aquest privilegi, com ho testifica Paulo
Gabriel, en un poema dedicat al bisbe Casal-
dàliga el dia del seu enterrament, i publicat a la
revista Araguaia el novembre de l’any passat:
“Ho confesso / ho he vist / el matí del
12 d’agost de 2020 / l’he vist estès sobre
una canoa karajà i lliure com el vent / i com
un raig de sol va baixar sobre d’ell i Déu va
besar el rostre ja ressuscitat de Pere
Casaldàliga.”
 4 opinió
L’AMADE. OLLER CRíTIC
“ Els responsables
del premi se senten
abandonats per la
Generalitat, la ILC
i la Diputació.
Malgrat que és el premi que
més ha significat en la normalit-
zació de la literatura catalana i
malgrat que ha arribat a la 57a
edició i ha descobert valors els darrers anys
com Maria Cabrera –premi Carles Riba–, Anna
Ballbona –premi Llibres Anagrama–, David
Caño –guanyador dels Jocs Florals amb quatre
edicions–, Irene Solà autora del best-seller de
qualitat Canto jo i la muntanya balla–  i de la
popular Juana Dolores, el premi Amadeu Oller
per a joves inèdits està amenaçat perquè les
institucions passen olímpicament de la base. La
petita subvenció que atorgava la Institució de
les Lletres Catalanes per pagar l’edició, que es
reparteix gratuïtament el dia del lliurament,
descansa als llimbs i cap dels nombrosos con-
sellers que van passant per Cultura ha acon-
seguit que es recuperi el pressupost.
L’any passat les vendes de Juana Dolores
van sortejar el problema, però el futur, a hores
d’ara, és incert. Dilluns, a causa de la pandè-
mia, el premi es va donar al pati de l’escola de
Sant Medir en comptes de donar-se a l’històric
teatre parroquial, que tant ha representat per al
moviment veïnal i obrer.
La nova edició ha estat per al llibre Intent
de poemari  (Galerada) d’Irene Gómez, 21
anys, graduada a la Universitat d’Essex i amb un
futur tan gran com molts dels guanyadors i fina-
listes anteriors. Celebraven també el centenari
de l’enyorat mossèn Josep Maria Vidal Aunós,
rector de la parròquia el 1957 i impulsor del premi
amb el nom del seu company Amadeu, desapa-
regut prematurament. També el centenari de
Joan Triadú, jurat del guardó, que va ser glosat
per Joan Josep Isern, comissari de l’Any Triadú.
Va recordar el que Triadú hauria desitjat com a
epitafi, “exigent en poesia”, així com les dificul-
tats del catalanisme cultural. No anava errat
Isern perquè el premi Amadeu Oller és un dels
símbols del catalanisme i la cultura de base,
impulsada per una parròquia
menystinguda per la jerarquia,
però que té més feligresos que
cap altra. També un gran poder de
convocatòria perquè el pati de
l’escola n’era ple. L’energètica
Marina Rossell va fer un concert de
tres temes del seu repertori: un de
nou sobre el confinament, el popu-
lar La gavina, del 1978, i l’adaptació
de Le métèque del seu adorat amic
Georges Moustaki.
També vam recordar el desaparegut, fa pocs
mesos, Pius Morera, primer guanyador del
premi el 1965 i autor de l’antologia del mig segle
del premi. Com a la cloenda, el lluitador mossèn
Enric Subirà, definit per Francesc Mir com a
columna vertebral del premi, va fer un discurs
punyent en què va recordar que la parròquia va
ser un dels pocs llocs on es va fer un home-
natge al també poeta Pere Casaldàliga, “autor
d’una obra menystinguda que ens interpel·la”,
per acabar destacant que “el poeta en temps de
dissort esdevé profeta” i que Casaldàliga va
mostrar la seva fidelitat al poble i a la humanitat
des de l’Amazònia.
Un dels bells poemes de la Irene Gómez
tenia aquest aire profètic, “Avui el silenci no
escolta les processons que van per dins.”
Esperem que l’Amadeu Oller no mori, més quan
enguany ha tingut rècord de participació amb
37 aspirants.
David Castillo. El punt avui, 30/06/2021
    
 parròquia 5

57è PREMI AMADE. OLLER

Mn Ramon Batlle, nou rector de la parròquia
Sant Medir ens va dirigir unes paraules de ben-
vinguda. Vam comptar amb la presència de la Sra
Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d’Entitats de
Sants, Hostafrancs i La Bordeta, el Sr Jaume
Gaixas, conseller del barri d’Hostafrancs de l’Ajun-
tament de Barcelona i el Sr Jordi Martí.
Després de la Lectura del Veredicte i d’alguns
dels poemes per part de la Irene Gómez, en Joan J.
Isern com a comissari de l’any Triadú va compartir
reflexions entorn la figura d’aquest prestigiós escrip-
tor, crític literari i pedagog català amb motiu del
centenari del seu naixement.
L’espai musical va anar a càrrec de l’entranyable
El dilluns 28 de juny de 2021, al pati de l’escola i estimada Marina Rossell amb la seva inseparable
Sant Medir es va celebrar la 57a Festa de Lliura- guitarra interpretant diverses cançons del seu
ment del Premi de Poesia Amadeu Oller per a repertori actual com «Tutto andrà bene» feta arran
Poetes Inèdits. de la Covid-19 i com no La Gavina, Le métèque, del
Enguany ha estat guardonada la Irene Gómez poeta egipci George Moustaki.
Diéguez, de vint-i-dos anys i veïna de Sant Vicenç L’acte va tenir molt present en tot moment la
dels Horts, Baix Llobregat, amb el llibre Intent de situació social, sanitària i política actual del nostre
poemari. Editat per edicions Galerada de la col- país tancant la festa el parlament de Mn Enric
lecció Eixarms. Tal i com diu la Irene a l’entrevista Subirà , ànima i pilar del premi Amadeu Oller per
que li va fer l’Elisabet Gascón, sempre ha escrit, joves poètes inèdits.
guanyava els jocs florals de l’escola cada any i el Maria Montané. Comissió organitzadora del premi
seu avi ja li regalava diccionaris. Li agradava estar
envoltada de paraules. Actualment diu que escriu
més contes, microrelats i que aquest ha estat el seu
primer «Intent de poemari».
Com ja es habitual va ser conduït per en Francesc
Mir, amb un especial i sentit record per en Pius
Morera, que va traspassar el 18 de juny, secretari del
Jurat del premi durant molts anys i guanyador
juntament amb en Carles Miralles de la primera edició
del premi l’any 1965.
També va fer esment de la figura d’un dels
impulsors del premi, Mn Vidal i Aunós de qui aquest
any se celebra el centenari del naixement i va
manifestar un molt sentit agraïment envers Mn Josep
Bigordà que ens va acompanyar en aquesta edició.
Com es habitual vàrem comptar amb la
presència del jurat: de David Castillo com a Pre-
sident, en Joan Maluquer que també és l’editor de
Galerada, l’Antoni Pladevall, el més veterà, i
guanyador del premi el 1983, i en David Caño, que
va ser guanyador el 2007.

Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27 Aula Oberta de la Bordeta
 6 barri

Q.ADRE ESCèNIC SANT MEDIR

Els membres del Quadre escènic Sant
Medir, volem compartir amb vosaltres la gran
satisfacció que sentim al finalitzar aquesta difícil
temporada, que malgrat totes les restriccions,
hem aconseguit representar, gairebé la totalitat
de les obres programades i que poquet a
poquet i a mesura que s’anaven aixecant, s’ha
anat omplint la platea. Us agraïm el vostre
suport, sense vosaltres el que fem a l’escenari,
no tindria cap sentit.
Desitgem amb il·lusió i moltes ganes fer-vos
gaudir, fent allò que més ens agrada: TEATRE.
Gràcies!

18A FESTA DE L’ESPORT

La Festa de l’esport de Sants-Montjuïc va

omplir les cotxeres de Sants en una 18a edició
de reconeixement a l’esforç dels clubs i espor-
tistes en un any marcat per la pandèmia.
 parròquia 7

CENTENARI DEL NAIXEMENT DE

MN. JOSEP MARIA VIDAL I A.NÓS

“ El proper dia 10 de
setembre farà cent
anys del naixement
Tots el recordem com a rector de la nostra
parròquia, que en va ser des de l’any 1957 fins
al 1982. Durant tot aquell temps i el que va venir
després, fins a la seva mort l’any 2003, va
deixar una empremta permanent en tots aquells
que vàrem tenir la sort de tractar-lo. La seva
bonhomia de persona de profunda fe, la
seva solidaritat amb tothom i especialment
amb els més febles, el seu compromís amb
els drets de les persones i dels pobles, la
seva accessibilitat amable i acollidora el van
convertir en un referent admirat i estimat per
tots nosaltres.
Ara, amb motiu del seu centenari, hem creat
una petita comissió amb l’objectiu de promoure
i coordinar alguns actes de record i homenatge
a Mossèn Vidal. Aquests actes començaran
amb una Eucaristia d’acció de gràcies pel seu
naixement, el mateix dia 10 de setembre o el
diumenge següent, i culminaran al voltant del
dia de Sant Jordi, coincidint amb la data del
seu traspàs.
Entre aquestes dues dates de setembre i
abril, tenim la intenció de fer una exposició
fotogràfica que mostri la vida de Mossèn Vidal,
un vídeo amb entrevistes a persones que el van
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
de Mossn Vidal.
conèixer, així com altres accions que ens
permetin d’aprofundir en la seva biografia i el
seu llegat.
Voldríem que fos un homenatge molt
participatiu. Ja hem convocat tots els grups
culturals, solidaris, artístics i esportius que es
mouen al voltant de la parròquia a fer les seves
aportacions en forma d’actes d’homenatge
diversos, que cada grup dissenyarà.
També estem en contacte amb la Parròquia
de Santa Maria del Pi, de la qual va ser rector
després de Sant Medir, per tal de coordinar-nos
i fer que la commemoració del centenari sigui
cosa de tots.
Celebrar un centenari és sempre rememorar
i honorar la persona que compleix cent anys. En
el cas de Mossèn Vidal, serà també una manera
de deixar-nos inspirar per ell, pel seu testimoni
de fe, d’esperança i d’amor a les persones i al
País i, si pot ser, deixar que se’ns “encomani”
ni que sigui una mica de la seva bondat.
Grup coordinador del
Centenari de Mossèn
Vidal a Sant Medir
 agenda

HORARI DE LES EUCARISTIES

PARRÒQUIA SANT MEDIR L’Església obrirà 30 minuts abans.
LABORABLES 19h. A l’agost no hi haurà missa diària.
DISSABTES 20.30 h - DIUMENGES I FESTIUS 11 del matí
SANTA MARIA DE SANTS
LABORABLES 20h. A l’agost no hi haurà missa diària - DISSABTES 19.30 h

Arxiu Històric de Sant Medir Grup de Solidaritat

Cal cita prèvia per a consultes a Atenció social
l’arxiu parroquial. Per a informació Tots els dimecres laborables de 10
al despatx parroquial els dilluns i di- a 12.30h
jous, de 6 a 8 de la tarda.
Rebost solidari
Esplai Passatge Toledo, 10 2n Entrega d’aliments un cop al
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda mes prèvia derivació dels Serveis
Socials de l’Ajuntament, Càrites,
Sants 3 Ràdio Campanar
EAIA, Cap de la Zona
Relats bíblics, dissabtes a les
12.30 del matí per F. Combellas, M.
Cors i R. Muntè Quadre Escènic Sant Medir
La Comunitat
Coral Sant Medir Dissabte 10 de juliol
Casal del 6 al 10 de setembre a les 6 de la tarda
Preu: 100€ (soci) - 120€ (no soci) Diumenge 11 de juliol
Inscripció fins el 15 de juliol al a les 6 de la tarda
casalsicolonies@coralsantmedir.cat

Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l’arbre
de l’alliberament.
Maria Mercè Marçal

El grup de la revista Pedres Vivents, us desitgem Bon Estiu i ens retrobem el mes de setembre.

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Horari d’estiu fins el 31 d’agost: Dijous de 18 a 20 h

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia