www.parroquiasantmedir.
cat Número 86 (segona època)
“Ininterrompuda tradició de fidelitat a Catalunya”
(Arrels Cristianes I)
11 DE SETEMBRE
Es una data que invita al record però també convida,
davant la insistència, que en aquests moments que la
nostra nacionalitat és incompresa amb més
obstinació que mai, projectar-nos de cara un futur
immediat. La perspectiva de la nostra comunitat rau
a cercar la catalanitat de la nostra Església i, per
aquest motiu, el consell de redacció ha estimat
escaient reproduir unes consideracions del monjo
agost-setembre de 2010
montserratí, Bernabé Dalmau, prèvies als capítols de
la propera publicació del document “Arrels Cristianes
de Catalunya” que ara farà 25 anys va publicar la
Conferència Episcopal Tarraconense, el contingut del
qual actualiza la validesa dels valors de la nostra
identitat nacional, que hem de preservar costi el que
costi.
R.F.
…continua a la pàgina 3
 SOM TAMBÉ ESGLÉSIA
NO ANEM BÉ
Després de vint segles com té l'Església,
si mira endarrere i endavant, hi ha prou
perspectiva històrica i de futuribles per
comprendre que ja és hora de rellegir
l'Evangeli per reorientar-se. Homes i Dones
d'arreu SOM TAMBÉ ESGLÉSIA, ens hi
compten o no? Ens veuen i escolten?
SOBRE EL SACERDOCI DE LES DONES
Aquest sol títol, per a la cúpula
sacerdotal catòlica romana i part molt
concreta de la feligresia, ja és tema
d'escàndol, però altres a qui la fidelitat se'ns
arrapa més a Jesús, ja no volem amagar el cap
sota l'ala. Si no s'admet diàleg, farem
monòleg.
Des de quan els fidels han tingut accés
de manera lliure a la lectura biblíca? Sabíem
llegir però ens ho prohibien per allò de les
interpretacions. I tenien raó, perquè així sols
n'hi havia una. Una sola veu, un sol ramat. Així
és més fàcil de conduir, però també d'errar el
camí.
Ara les dones ja podem estudiar,
reflexionar, comparar i dialogar fins als més
alts nivells del coneixement, també del
teològic, i en cap dels Evangelis hem llegit que
després de: “Feu això que és el meu memorial”
s'hi afegís: “amb la salvetat de les dones, que
en aquest punt no compten perquè elles no
poden representar la meva imatge. A mi
només el sacerdot-home em podrà
representar. Jo només sóc el Verb i un fuster,
però vosaltres feu-vos sacerdots. I els majors
feu com els del Temple que s'enalteixen per
damunt del poble perquè se'ls reverenciï, i
viuen en palaus i es fan servir com grans
dignataris. Cal tenir un lloc entre les nacions i
quan aneu pel món feu-ho ostensiblement, no
cal que parleu de senzillesa evangèlica,
perquè la gent no ho entendria”. Res d'aquest
afegitó, ni cap insinuació semblant, es pot
trobar a la Bona Nova.
La dona rotundament, no pot accedir a
celebrar el Memorial del Senyor a causa de la
Edita: Parròquia de Sant Medir Tirada: 500 exemplars
Consell de redacció: Enric Subirà, Ramon Freixas,
Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.
Maquetació: Ramon Marin Disseny: Oleguer Forcades
seva no-dignitat per a aquest ministeri: no pot
representar la imatge de Jesús. Això no ho va
dir Ell , ho diu el Codi de Dret Canònic. El baró
sí. En aquest cas es deu considerar que a ell
aquesta dignitat ja li ve adherida al seu principi
biològic, en si mateix causa de la dignitat
sacramental. Però en tal cas, també caldria
considerar què s'entén per dignitat
sacramental i com es mesura.
Jesús només va enviar qui hagués
escoltat la seva Paraula, a proclamar el
missatge en afirmació del qual Ell donava la
vida: “Aneu i digueu el que heu vist i sentit”.
Per què l'Església oficial manté la
reserva exclusiva als barons, sota pena de
“delicte més greu” a qui “atempti” transgredir
una llei com absoluta i irreversible? ¿Fins
quan ho podrà mantenir? Són arguments
fonamentals o…què?
Potser no en siguin moltes, però només
que hi hagués una sola dona amb vocació i
qualitats per al ministeri, negar-li la possibilitat
sota amenaça de condemna com a rea
d'atemptar representar el Senyor….?!! Crist, al
final, en sortirà avalador, d'aquesta
arbitrarietat?
No pot ser que l'Església Romana oficial
sigui l'última a adonar-se que el segle XXI
necessita una revisió en profunditat. La Fe,
ferma i madura és el nostre fonament cristià,
però el vestit que se'ns fa dur, ja fa anys que
ens cau a trossos de tan arnat. Per què sempre
va endarrerida en la Història del Pensament?
Jesús va trencar la inèrcia que arrossegava
aquell temps. No ens val el seu model? I
l'experiència? A l'Església de base, alguns
bisbes i preveres que viuen ran del poble ja fa
temps que el segueixen, moltes comunitats
també, però n'hi ha que ja han abandonat la
barca de Pere però amb l'Evangeli a la mà..
“Eclesia semper reformanda” on ets?
NO ANEM BÉ, certament, però si
reviséssim el rumb i l'adrecéssim on calgués…
POTSER ANIRÍEM MILLOR.
Joana Ripollès Ortiz
Col·lectiu de Dones en l'Església.
 “Ininterrompuda tradició de fidelitat a Catalunya”
(Ve de la pàgina 1)
(Arrels Cristianes I)
Importància de les “Arrels Cristianes de
Catalunya”
El 27 de desembre de 1985 els bisbes de les vuit
diòcesis de Catalunya signaven una carta pastoral que
estava cridada a ser un document històric. A desgrat de la
modèstia amb què la presentaven (”unes senzilles
consideracions sobre la realitat de Catalunya”), era de fet
una absoluta novetat. Com a corporació, la Tarraconense
havia tingut fins aleshores poc relleu, dissimulada per la
creixent preponderància de la Conferència Episcopal
Espanyola i sempre actuant sota la sordina que
representava la coexistància de la capitalitat metropolitana
històrica al costat d'una important Barcelona el titular de la
qual regia un arquebisbat exempt, directament subjecte a la
Santa Seu.
Però la unitat pastoral que, de fet, formaven les vuit
diòcesis del Principat motivà, després de la celebració del
Concili Vaticà II, diverses accions conjuntes que donaren
fruits: entre els principals, la creació de l'anomenada
Conferència Episcopal Tarraconense i la vitalizació de
diversos secretariats i comissions interdiocesanas, fins a
arribar, en la plenitud de l'episcopat tarragoni del primat
Ramon Torrella, a la convocació d'un Concili Provincial.
Mentrestant, ja als inicis del seu pontificat i com a resultat
del treball conjunt dels anys anteriors, els bisbes catalans
emprengueren la publicació de la pastoral “Arrels
Cristianes de Catalunya”.
La seva importancia li ve del fet d'haver tocat
directament i sense complexos el tema crucial de la
nacionalitat catalana. Ja sabem que les nostres Esglésies -
tal com descriu sumàriament però amb prou claredat el text
de la carta- tenen una trajectòria de catalanitat des de la
Reinaixença, només ofegada en les seves expressions
externes per les dues dictadures del segle XX, que
comportaren també el nomenament d'alguns bisbes
mediocres i absolutamenr aliens, per no dir adversaris, a la
causa del desplegament nacional de Catalunya.
La novetat, aquesta vegada, és que assumien i
defensaven col·lectivment la linia d'integració de l'acció de
l'Església als sentiments més profunds del poble català,
sense amagar-ne les mancances històriques i els reptes
actuals a assumir. Lluny de tota autocomplaença,
afirmaven amb humiltat i convicció que “volem dir que és
Però la unitat pastoral que, de
fet, formaven les vuit diòcesis
del Principat motiva, ......”
en aquella ininterrompuda tradició de fidelitat a Catalunya
que ens reconeixem i ens refermem”. Afirmacions com
aquestes eren inimaginables pocs anys abans. Algú potser
pensarà que ho tornen a ser un cop apagades les últimes
il·luminàcions de l'aplicació del Concili Tarraconense.
Però l'escaiença dels vint-i-cinc anys d'aquell document
ofereix una oportunitat singular per bufar sobre les brases
encara no extingides. Així hom pot donar a l'esforç
evangelitzador -que no ha minvat- la base humana que en el
llunyà 1985 els bisbes posaren davant nostre.
Aquella atenció que prestaren no sols al tema
central de la identitat nacional, sinó també als problemes
que preocupaven en aquell moment -l'autonomia, el
pluralisme, la secularitat, la justícia social...- Poden
resultar igualment il·luminadors per al nostre present. Ja és
molt que no s'hagi mort el record d'aquell text fonamental. I
que, amb reconeixença envers l'esfor acomplert en aquell
moment, les “Arrels Cristianes” continuïn essent el gran
referent de l'Església a Catalunya sempre que cal tocar
temes que afecten, en la societat civil, la identitat nacional.
Ho hem vist recentment en tota la trista història del recurs
presentat contra el nou Estatut, i, en certa manera, ens
podem alegrar de tenir aquest referent episcopal.
Ara, ja va dir en una ocasió el Papa Pau VI que
“molts dels qui parlen del Concili, no en coneixen els
meravellosos i poderosos documents” Audiència general,
15-07-70). Aquí hauríem de fer un gran “mea culpa” i
preguntar-nos realment quants catòlics -preveres (bisbes?),
religiosos i laics- compromesos en l'activitat de l'Església a
casa nostra han llegit mai les “Arrels Cristianes”. Bé,
estalviem-nos aquest acte penitencial però, amb el ferm
propòsit d'esmena, aprofitem l'avinentesa de l'aniversari
per a una (re)lectura en profunditat. Segur que ens vindran a
la ment idees i reflexions sobre quins punts van ser
profètics, quins altres són de perenne actualitat i quins
mereixerien un replantejament
Bernabé Dalmau
Monjo de Montserrat
 Informació de la reunió del
Consell Pastoral del 22 de juny de 2010
La participació de la parròquia a Firaentitats
es valora molt positivament, ja que la
majoria de grups parroquials hi eren
representats.
L'aula d'informàtica comunica que ja
disposa de 8 ordinadors, facilitats per
Càrites, i que aixó ha permès amplia el
nombre de participants a les classes.
A la sortida a Sant Benet de Bages i al
Convent de Santa Clara de Manresa i
participaren unes 60 persones. Tothom la
considerà molt interessant, tot i que la
visita a sor Lucia Caram, fou més breu del
que s'hauria desitjat.
De la Romeria a Montserrat, es comenta
l'assistència de 67 persones i la satisfacció
per la visita a l'escolania i per la jornada en
general
Valoració del curs:
- Coral, valoració molt positiva del
curs. Comenten la preparació del proper
curs i de la campanya per incorporar nous
cantants.
- Grup d'aliments, destaca la gran
col.laboració econòmica de moltes persones
de la comunitat.També es constata que el
que es rep del banc d'aliments és molt justet
i s'han de comprar moltes coses.
- Teatre, és felicita a tots per la festa
de final de curs i es destaca l'empenta i el
dinamisme del joves.
- El Grup de litúrgia presenta el recull
dels temps litúrgics.
- S'anuncia la preparació de la trobada
arxiprestal pel mes de març del 2011.
- Sants3Ràdio, notifica que aquest
curs han obert la ràdio a les escoles del barri
i comenten l'exit de participants a la festa de
l'esport. Es felicita a Sants3Ràdio pel treball
envers el barri i es fa constar l'agraïment de
la parròquia als nois de la Ràdio.
Es demana l'adhesió a la consulta popular
del “Dret a Decidir”, que se celebrarà el mes
d'abril de 2011 a Barcelona. Per unanimitat
el Consell s'hi va adherir.
Pedres Vivents
 HEM PERDUT VEUS ESTIMADES
Aquest estiu ha estat dur. Aquella que és el silenci
absolut ens ha arrancat veus que estimàvem, perquè
deien allò que volíem sentir. Veus que eren una
proclama en defensa de la persona, els valors de la qual
dia rere dia, són menystinguts, negats, espoliats, és a
dir; negats en el seus valors per tal preservar tot el
paradigma d'una societat domesticada per al que sigui
apta per fomentar el consum. Malgrat tot hi ha persones
que, amb les veus, proclamen la injustícia d'un sistema
econòmic que genera insolidaritat entre els homes.
Recordem, en primer lloc, l'emmudiment d'una de les
veus més profètiques que han ressonat amb força
(encara que algú no l'hagi volgut escoltar o emmudir)
en el nostre país en defensa dels més desvalgut. Ens
referim al pare Diez-Alegria i d'ell parla la seva
biografia, testimoni, sense fissures, d'una vida
entregada, en nom de l'Evangeli, als pobres i oprimits
El pare Diez-Alegria neix, igual que Francesc d'Assís,
en una família acomodada i, per descomptat de dretes,
el pare banquer i dos germans militars, i ,de la mateixa
manera que el Sant , renuncia al benestar familiar i
opta a favor dels pobres i desvalguts. Publica un llibre
"Yo creo en la esperanza" que li crea grans problemes
fins el punt que és expulsat dels Jesuïtes, encara que ell
no va renunciar a pertànyer a l'Orde. Se'n va al Pozo del
Tio Raimundo i, juntament amb el pare Llanos,
practicaren la Teologia de l'Alliberament. La seva
sensibilitat per a les víctimes del sistema econòmic
inhumà és antològica. Mai en cansa de repetir i
proclamar que "si un socialisme de rostre humà és
difícil, un capitalisme de rostre humà és impossible.
José Saramago. Una altra veu profètica silenciada.
L'escriptor portuguès ens deixa una sèrie de novel·les
de contingut força crític amb les estructures
Només al
tota l’actualitat de Sant Medir
actualment vigents, tant polítiques, econòmiques
com religioses. Sempre proclamant els valors de la
persona, valors gens respectades per aquestes
estructures. Fem un esment especial al seu llibre
titulat, El Evangelio segun Jesucristo llibre que,
segons el nostre parer, descobrí a molta gent la figura
humana de Jesús. Aquest llibre, però, despertà un odi
vaticà que no a remès encara i que ara, en el moment
de la seva mort l'Observatore Romano, portaveu del
vaticà, publica un article, signat per un tal Paolo
Flores, el contingut del qual destil·la tal odi contra
aquest escriptor més propi de mentalitats feixistes que
de l'amor proclamat per l'Evangeli. (El
País.22.06.2010)
Ja a punt de tancar l'edició d'aquest número, ens arriba
la noticia de la mort de Raimon Panikkar. Ens deixa
com a llegat més de 80 llibres en els que defensa
sempre el diàleg entre les persones i les religions.
Després d'un viatge a l'Índia confessà que "va anar-hi
com a cristià, es descobreix com hindú i torna sent
budista, sense deixar de ser cristià". El recordarem
com un ferm defensor de la Pau (amb majúscula)
mitjançant un sincer diàleg interreligiós.
I per últim, però no per això menys important, hem de
lamentar l'absència d'una altra veu. més estimada i
pròxima. La Rosa Ulldemolins emmudí un dia del
mes de juliol. Trobaren a faltar la seva veu. Una veu
sincera , concisa i objectiva que mai et deixava
indiferent. Et recordarem sempre, Rosa.
Quin és el nexe que relacionen aquestes quatre
persones? L'amor i un respecte sagrat per la persona.
Valorada per sobre de totes les coses.
Ramon Freixas
 UNA EXPERIÈNCIA PASTORAL
La nostra comunitat se sent inquieta davant de
la situació actual de l'Església actual cada dia més
tancada en actituds tridentines i cada cop més
allunyada del poble. La nostra comunitat busca una
sortida i els mitjans per a recuperar la validesa de
l'Evangeli. Però sabem que no estem sols. Que hi ha
altres comunitats en la mateixa situació i que cerquen
també respostes. Conscients que som part d'una
Església Plural volem saber el que pensen germans
d'altres comunitats. I amb aquesta intenció el Grup
Cristià de Reflexió va invitar al Dr. Antonio de Castro,
un dels responsables de la comunitat madrilenya de
San Carlos Borremeo que el dia 3 de juny de enguany
ens informà de una particular “EXPERIENCIA
D'UNA PASTORAL
La comunitat de Sant Carlos Borromeo està
ubicada al barri d'Entrevias, que correspon al districte
del Pont de Vallecas. És un barri marginal on van a
parar la majoria dels exclosos de la societat. La
experiència pastoral d'aquesta comunitat presenta dues
fases diferenciades.
La primera fase la constitueix una forta
immigració interna que es situa a la perifèria de les
ciutats. Aquest col·lectiu permet el descobriment d'una
nova cultura solidària que engendra moviments
veïnals i reivindicacions per serveis públics. Aquesta
situació incideix amb el moviment dels “capellans
obrers”. Tot plegat suggereix la necessitat de crear un
nou llenguatge litúrgic per facilitat el diàleg amb el
mon obrer, la qual cosa porta al descobriment de
l’Evangeli en clau política.
La segona fase, tal vegada més dramàtica,
comença al principi dels anys 80. S'apropen a la
parròquia joves i adolescents demanant ajut per
resoldre els seus problemes de drogaddicció i els
problemes derivats de la mateixa; delinqüència més o
menys importants degut a la manca de treball. Són els
més exclosos de la societat. Recusats per una societat
que els considera delinqüents, no com a malats als qui
cal ajudar, no condemnar.
I és des d'aquesta situació que sorgeix un
moviment de mares per trobar, conjuntament, una
resposta als greus problemes que planteja la situació
dels seus fills. Mai no admirarem prou el valor de les
dones que, en unir-se preocupades pels problemes dels
seus fills i per la repressió de la qual són objecte
(registres domiciliaris,detencions arbitraries, tortures a
les comissaries i, per sobre de tot, el rebuig social).
L'Església les recusa i les margina , però en unir-se
formen un sagrament d'amor al marge, però no per això
menys vàlid, del catàleg canònic oficial.
Quina resposta donar, com a comunitat
parroquial, a aquesta situació marginal de misèria i
exclusió? En primer lloc considerar la causa social, és a
dir els malalts, pobres, immigrants i tota persona
refusada per la societat, no com una situació marginal,
secundaria, sinó com “nucli de l'Evangeli”. Difondre la
“Bona noticia”proclamada per Jesús i que consisteix a
“treure els presos de les presons, acollir els marginats,
curar el malalt, atendre l’immigrant”. En segon lloc
rescatar la fe del poble que li ha estat robada, cercant
una nova litúrgia que retrobi el vertader significat dels
sagraments. Com a símbols d'amor i llibertat. Jesús
demana fe no por. La “Bona Nova” no es veu en
l'Església oficial sinó al carrer, al bell mig de la gent.
I, per sobre de tot, celebrar Eucaristies
integradores , on assisteixen immigrants, membres
d'altres confessions, agnòstics, etc. Doncs A LA
TAULADE JESUS HI CAP TOTHOM.
Ramon Freixas

Fonts: Arxiu Històric de Sant Medir

2 de juny de 1990
Església de Sant Medir

SALUTACIÓ
Amics, sigueu benvinguts.

Avui, amb motiu que:

en Jordi la teresa
en Ramon la Rut
la Roser en Jordi
la Iris i en Xavier

participen per primera vegada del

sagrament de la comunió, ens troben aquí
per compartir tots junts la seva joia.
 Comença la Festa Major de la Bordeta
amb el pregó de Baix Jocs Florals

Al voltant de les set de la tarda ha sonat la traca
d'inici de la festa major al carrer Jocs Florals, uns
minuts abans Emili Vergés, veí del carrer durant
molts anys i un dels impulsors de la festa major,
havia estat l'encarregat de donar lectura a un pregó
ple d'emoció "a la barriada de la Bordeta la festa
és molt antiga, havent passat per moments molt
crítics i al mateix temps difícils, però unes quantes
persones agermanades han fet possible que la
nostra festa major no mori mai" deia el pregoner
tot destacant la importància que tenen les festes,
"la festa major serveix per intentar que aspectes de
la vida tant importants com són la fraternitat i la
germanor no s'acabin perdent".
Vergés ha acabat el seu discurs amb aquestes
paraules: "Deixem-nos de coses serioses i gaudim
fins caure rendits i el que no pugui per un motiu o
un altre ho farà espiritualment amb tots nosaltres,
per poder així gaudir plenament de la nostra festa
major".
Seguidament ha començat a tocar la Banda del
Triangle de Sants que a ritme de vents i percussió
han amenitzat el vi dolç i les pastes que s'han
repartit pels veïns.
A partir d'avui comencen cinc dies de festa al carrer
Baix Jocs Florals amb xocolatades, swing, jocs
infantils, berenar pels avis, orquestres, botifarrada,
havaneres... La plaça del Fènix agafarà el relleu la
setmana vinent, i es posarà el punt i final a la Festa
Major de la Bordeta 2010 amb un acte unitari el 18
de setembre a la plaça de Celestina Vigneaux.
el3.cat
Jocs Florals de Sants, Grup de Sortides
Hostafrancs i la Bordeta 16 d’octubre (dissabte)
16 de setembre (dijous) Anada a Vidrà
A les 7 de la tarda Sortida de l’autocar a les 9 del matí
Lliurament de Premis Inscripcions a l’acolliment de 6 a 8 de la
Lloc: Seu del Districte de Sants-Montjuïc tarda
(Creu Coberta, 104) Comunitat Parroquial
La Bordeta en Dansa 16 d’octubre dissabte)
18 de setembre (dissabte) A les 8 del vespre
A 2/4 de 6 de la tarda Eucaristia d’inici de curs 2010-2011
Lloc: Plaça de Celetina Vigneaux Grup d’acolliment
Acte unitari de la Festa Major de la Bordeta De dilluns a divendres
Activitat Festiva al Barri De 2/4 de 6 a 2/4 de 9 del vespre
3 d’octubre (diumenge) Informació pel barri
A les 12 del migdia Tots els diumenges, a les 5 de la tarda
Lloc: Plaça de la Farga A la Sala Nova
“Art i humor a la Bordeta”: +Tumàcat amb Ball i berenar per a persones amb
Cia+Tumàcat autonomia limitada

Per pensar
UNS HAN ENTÈS
Uns han entès el que Jesucrist ha vingut a fer … altres no.
Molts han donat la vida per Ell... altres han assassinat violentament.
Molts han sacrificat la seva comoditat... altres s’han construït grans palaus.
Molts han estat perseguits... altres han perseguit els qui buscaven la veritat.
Molts han viscut pobres... altres han viscut dels pobres i són rics.
Molts s’han fet servidors... altres s’han fet els amos i senyors.
Molts han comunicat la seva fe amb sang... altres ho han intentat amb espases.
Molts han posat en Crist la seva esperança... altres l’han considerat un emtrebanc.
Molts l’han buscat desesperadament... altres l’han perdut miserablement.
Full Informatiu -Parròquia de Sant Josep Oriol- 18 d’octubre de 2009 -Núm 610

Despatx parroquial: Dilluns i dijous de 18 a 20hores.

Misses:
Feiners a les 8 del vespre.
Diumenges i festius a les 11 del matí, 12 del migdia i a les 8 del vespre.