Novum Speculum I Arquebisbat de Barcelona

JOSEP M.
MARTÍ i BONET, canonge
amb la col·laboració de Gemma Pallàs i Joana Alarcón
NOVUM SPECULUM TITULORUM

ECCLESIAE BARCHINONENSIS
VOL. I Arquebisbat de Barcelona
Resum de documents
Barcelona - desembre de 2017

© Martí Bonet, J. Mª
© Novum Speculum Titulorum Ecclesiae. Vol. I Aquebisbat de Barcelona
ISBN formato papel: 978-84-685-1768-1
ISBN formato digital: 978-84-685-1769-8
Impreso en España
Editado por Bubok Publishing S.L
4
A TALL D’INTRODUCCIÓ
La memòria es fixa a través de la lletra
Quatre dades fonamentals han estat gravades en la història dels tres bisbats de la provín-
cia metropolitana de Barcelona (Arquebisbat de Barcelona, Bisbat de Sant Feliu i Bisbat
de Terrassa). La primera data és el 15 de juny de 2004 quan el Sant Pare Joan Pau II, en una
butlla, desmembra en els tres bisbats esmentats l’antic arquebisbat de Barcelona, que de-
penia abans directament de la Santa Seu. Era una diòcesi exempta. Ara, el Bisbat de Bar-
celona, forma part d’aquesta nova província metropolitana anomenada també Barcelona.
Les altres dades cronològiques són les següents: 18 de juliol del 2004 el senyor arquebis-
be Lluís Martínez Sistach pren possessió de l’arquebisbat en la catedral de la Santa Creu
i Santa Eulàlia de Barcelona. Eren les dotze del matí. El dia 25 del mateix mes i any el
senyor bisbe Miguel Àngel Saiz i Meneses pren possessió de la diòcesi de Terrassa en la
catedral del Sant Esperit d’aquella ciutat. I per últim el 12 de setembre de l’esmentat any el
senyor bisbe Agustí Cortés i Soriano pren possessió del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Òbviament que aquest desmembrament de l’antiga diòcesi de Barcelona suposa un
respectable intent per part de la Santa Seu de fer més real i eficaç el ministeri episcopal
en una antiga comunitat de més de quatre milions dos-cents mil cristians. Tanmateix la
història té les seves exigències: Caldrà coordinar els possibles serveis d’arxius, d’histori-
ografia i àdhuc d’estadística, així com la burocràcia. Per això el nostre intent en publicar
aquest llibre no és altre que facilitar tot tipus de dades històriques i de gestions d’arxius.
Així fixarem la història o memòria històrica a través de la lletra, que és el seu suport més
segur de perpetuïtat. Els altres mitjans conductors de la història s’esvaeixen i potser seria
perjudicada la institució historiada. Volem que la nostra memòria eclesial sigui ben fixa-
da, – en gran part- a través d’aquestes milers i milers de lletres que conté aquest llibre tan
voluminós com desitjós de fer un servei a la nostra comunitat cristiana. També volem que
les fites històriques de totes les nostres parròquies estiguin registrades i que no s’oblidi la
tasca de tants i tants sacerdots, laics, religiosos i religioses, que ens han precedit. Veureu
que, per exemple, el senyor Victor Olivé que ha investigat els nostres arxius, ha trobat sols
dels dos segles que ens precedeixen més de sis mil sacerdots. Aquest llibre vol ser també
un sincer homenatge a tots ells. Aquí es veu, doncs ben clar que la lletra fixa la memòria.
El present volum també recull unes breu notes històriques de totes les parròquies
de l’antic bisbat de Barcelona. Notes extretes dels nostres estudis (Martí Bonet amb la
col·laboració d’Anna Rich) impressos en el cèlebre Diccionari d’història eclesiàstica de
5
NOVUM SPECULUM TITULORUM ECCLESIAE BARCHINONENSIS J. M. Martí i Bonet
Catalunya. També s’inclou unes introduccions així com alguns rectorologis, reportatges
fotogràfics i notes extretes de Mn. Mas. També els Diplomataris elaborats per A. Fàbrega,
J. Baucells de la Catedral de Barcelona i J. M. Martí Bonet (Diplomatari de Sant Oleguer),
i de les primeres col·leccions arxivístiques del nostre Arxiu Diocesà, com són les primeres
visites pastorals.
Tot s’ha elaborat tenint present el gran axioma que ens mou a emprendre aquesta obra:
“La memòria es fixa a través de la lletra”.
Josep M. Martí Bonet
Abreviatures
ACA Arxiu de la Corona d’Aragó
ACA. ar. Escrip. Arxiu de la Corona d’Aragó “arxiu escriptures”
ACB Arxiu Capitular de Barcelona
ADB Arxiu Diocesà de Barcelona
ADB Sp. Arxiu Diocesà de Barcelona, Speculum... Dr. Campillo
AIEG Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
ASV Arxiu Secret Vaticà
ATCA Arxiu de Textos Catalans Antics
B J. BAUCELLS - A. FÁBREGA... Diplomatari de l’Arxiu
Capitular de Barcelona. Segle XI (Barcelona, 2006).
BOOB (BOAB) Boletín Oficial del Obispado de Barcelona ( de l’Arquebisbat
de Barcelona
BRAH Boletín de la Real Academia de la Historia
Cart. St. Cugat Cartulari de Sant Cugat
DHEC Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya
ES E. FLÓREZ - M. RISCO, La España Sagrada, XXVIII-XXIX
(Madrid, 1859)
F A. FÁBREGA, Diplomatari de la Catedral de Barcelona
(documents any 844-1000) (Barcelona, 1995), vol. 1
GAPGC Gran geografía comarcal de Catalunya (Barcelona, 1981).
HIE R. GARCÍA - VILLOSLADA (dir.), Historia de la Iglesia en
España, 7 vols. (Madrid, 1979-1982).
ID Idem
Lib. Ant. ACB, Cartulari, Liber Antiquitatum
M-N MARTÍ - NIQUI, Dietari de les visites pastorals del bisbe de
Barcelona Ponç de Gualba (Barcelona, 1994).
Mn. Mas MN. MAS, Notes històriques del Bisbat de Barcelona, 13 vols.
(Barcelona, 1903-1921).
En el text es conserva la grafia de Mn. Mas
NB Nota bene.
Perg. pergamí
PL Patrologiae Cursus completus. Series Latina, ed. J.-P. MIGNE
221 vols. (París, 1844-1864)
Reg. Dot. ADB, Registra Dotaliarum
SP Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis, del Dr.
Campillo de l’Arxiu Diocesà de Barcelona
VP Visites Pastorals
6
ARQUEBISBAT DE BARCELONA
7
BISBAT DE TERRASSA
BISBAT DE
SANT FELIU DE LLOBREGAT
8
HISTÒRIA DE L’ANTIGA DIÒCESI DE BARCELONA
Ens plau recordar l’estudi que férem en la nostra col·laboració al Diccionari d’història
eclesiàstica de Catalunya (Barcelona, 1998), vol. I, pàgines 199-207. En som autors J. M.
Martí Bonet i Anna Rich i Abad. Cal observar que aquest article fou escrit sis anys abans,
per tant, del desmembrament de l’antiga diòcesi de Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona
És la circumscripció eclesiàstica que té la seu episcopal a la ciutat de Barcelona. Existent
com a bisbat almenys des del segle IV, fou erigit en arquebisbat pel papa Pau VI el 1964,
segons consta en la butlla Laeto animo, sense bisbats sufraganis i directament subjecte a la
Seu Apostòlica (Roma). Manté, però, una estreta unió amb els altres bisbats catalans que
formen la província eclesiàstica Tarraconense. L’any 2004 fou creada pel papa sant Joan
Pau II seu metropolitana amb dues diócesis sufragàneas: Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.
Història
El cristianisme arrelà aviat en aquest territori, coincidint amb el procés de romanit-
zació. Hi ha indicis de vida cristiana des del segle III. Hom pot constatar la presència
evangelitzadora de Sant Cugat, que fou màrtir durant la persecució de Dioclecià (304),
i de la tradició local, forneix notícies d’altres màrtirs, com Santa Eulàlia, Sant Medir, el
bisbe Sant Sever, Santes Juliana i Semproniana. Aquests últims són històricament més
dubtosos. El primer bisbe de l’antiga Bàrcino conegut documentalment és Pretextat, que
assistí al concili de Sàrdica l’any 343. Uns anys més tard ocupava aquesta seu el cèlebre
Pacià (360-390), il·lustre escriptor i sant pare de l’església. A les acaballes del segle IV
en fou bisbe Lampi (393-400), que conferí l’ordenació sacerdotal a Paulí de Nola. També
cal dir que pertany a aquesta època la basílica dedicada a la Santa Creu, amb baptisteri
exempt, localitzada arqueològicament en el subsòl de la catedral actual. A partir del segle
V s’obrí una època confusa, en general, i en particular per a l’església catòlica hispàni-
ca, a causa de la irrupció dels gots i dels visigots, els quals portaren l’heretgia arriana.
Fins al 589 sembla que hagueren de coexistir dues autoritats episcopals dins la mateixa
ciutat de Barcelona: la del bisbe catòlic i la de l’arrià. Durant el domini visigòtic Bar-
celona era una de les catorze diòcesis de la província eclesiàstica de la Tarraconense i
s’hi celebraren dos concilis generals de tot Hispània els anys 540 i 599. El 450 es creà el
9
bisbat d’Ègara (Terrassa), desmembrat del territori de Barcelona, que comprenia la zona
prelitoral que anava de Pontons al Montseny i que subsistí fins a la invasió dels àrabs.
Els efectes de la invasió sarraïna a la Tarraconense són encara en bona part desconeguts.
En termes generals, consta que pactaren diverses condicions que permetien la continuació
del culte cristià, com l’impost que havia de pagar la majoria de la població que no es con-
vertí a l’islam. Malgrat tot, una bona part de la població, entre la qual alguns dels dirigents
eclesiàstics, com el bisbe de Barcelona Laülf i el d’Ègara (de qui es desconeix el nom), fu-
giren cap a llocs més segurs, com els Pirineus o el Montseny. Però els habitants de Girona,
Barcelona i Terrassa (Ègara), tot i mancats de bisbes, estaven organitzats de tal manera
i amb prou llibertat per poder oferir llurs ciutats al rei Carlemany quan aquest inicià la
campanya de conquesta al sud dels Pirineus.
Els carolingis mai no veieren amb bons ulls l’antic estament episcopal visigot, que en cap
cas no fou retornat a llurs antigues seus; al contrari, imposaren a l’episcopat clergues total-
ment fidels a l’imperi, oriünds no d’Hispània, sinó del regne dels francs. Així, a Barcelona.
el primer bisbe després de quasi cent cinquanta anys de silenci és un tal Joan (850), i poc
després Ataülf (857-861); el tercer, Frodoí (861-890) va ser enviat per Carles el Calb a Bar-
celona per extirpar les restes de les estructures romano-visigòtiques. El territori del bisbat
d’Ègara quedà integrat novament dins el de Barcelona durant el segle X. Sota els carolingis
el bisbat de Barcelona fou sotmès a l’arquebisbat de Narbona, ja que Tarragona restava
en mans sarraïnes. La subjecció era vista de mal ull pels bisbes del segle X, posteriors a
Frodoí, i per això nasqueren diversos intents per restaurar l’antiga província Tarraconense,
que sempre xocaren amb l’oposició de Roma, de la seu de Narbona i dels reis carolingis.
Durant el període entre els segles IX i X, les ràtzies sarraïnes foren funestes per a l’església
barcelonina. Cal destacar-ne la del 852 i especialment la d’ Al-Mansur (985), que provocà
un retrocés lamentable en els progressos territorials del bisbat, ultra la devastació de tem-
ples, arxius i biblioteques. Encara avui es pot constatar el flagell d’aquell cabdill en zones
arqueològiques i en els documents dels nostres arxius; com el pergamí del 987 de l’Arxiu
diocesà de Barcelona, testament sacramental de Muç, fill de Fruià, on s’explica que el 6 de
juliol de 985 Barcelona fou saquejada i incendiada, els seus habitants morts o fets captius,
entre els quals l’autor del testament. La catedral de Barcelona, que era encara l’antiga
basílica d’època paleocristiana, va ser destruïda.
A partir del segle XI, l’església barcelonina, estructurada sota el poder carolingi, s’or-
ganitzà a l’ombra dels poders civils emergents. Els bisbes que van des de Teodoric fins a
Folc (a. 904-1099) es caracteritzen per llur total submissió a la casa vescomtal barcelonina:
els vescomtes disposaven de la mitra i consideraven el bisbat com una propietat, i per això
actuaven pignorant-el i fent el objecte de venda o d’herència. També l’església de Barce-
lona amb les seves parròquies sofria les investidures laiques i àdhuc la simonia. Els bisbes,
interessats en l’adquisició de territori per ampliar llur jurisdicció, destacaven més com a
batalladors al costat del comte que no pas com a pastors. D’aquest període, cal destacar-ne
dos fets singulars: la donació, per part de Mugahid, de la jurisdicció episcopal de la zona
de Dénia, Alacant i Mallorca al bisbe de Barcelona, Guislabert (a. 1050), i la construcció
de la catedral romànica de Barcelona per Ramon Berenguer I i Almodis, consagrada per
10
Guifred (1058), arquebisbe de Narbona, assistit per l’esmentat Guislabert de Barcelona.

Al segle XII es portà a terme la definitiva organització del bisbat de Barcelona en parrò-
quies. Amb Sant Oleguer, que fou prepòsit de les canòniques de Barcelona ì de Sant Adrià
de Besòs, i Sant Ruf d’ Avinyó, fundador de la col·legiata de Santa Maria de Terrassa abans
de ser bisbe de Barcelona (1114-1137), s’inicià el període de l’aplicació de la Reforma
gregoriana: ja no s’admetia la investidura laica. Oleguer és el bisbe més eminent de l’edat
mitjana, amb una gran influència sobre tota l’església llatina. Participà a molts concilis eu-
ropeus i fou conseller de Ramon Berenguer III en la seva política ultrapirinenca, iniciada
amb el casament del comte amb Dolça de Provença. Amb ell es completà la desitjada recu-
peració de la seu metropolitana de Tarragona, de la qual Barcelona depenia nominalment
des del 1091, i de la qual Oleguer fou nomenat arquebisbe (1118), bé que no deixà mai la
mitra de Barcelona. Dins aquest mateix període, entre els segles XI i XII, adquiriren gran
importància els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Santes Creus, que assoliren llur
màxim esplendor, tot beneficiant la diòcesi en els camps religiós i culturals. Al segle XIII
Sant Cugat tenia el patronatge sobre 64 parròquies barcelonines.
Durant el segle XIII s’inicià la presència i la influència dels ordes mendicants, que ar-
relaren en diverses poblacions com Barcelona, Mataró, Vilafranca del Penedès,Terrassa
i d’altres. A l’entrada dels franciscans i dominicans a la diòcesi, s’hi afegí la fundació, e1
1218, de l’orde mercedari per Sant Pere Nolasc, amb l’ajut del bisbe Berenguer de Palou
(1212-1241) i del rei Jaume I. La col·laboració d’aquest bisbe en la conquesta de l’illa de
Mallorca (1229) valgué a la mitra de Barcelona d’obtenir el domini feudal sobre àmplies
zones de Mallorca, com Andratx i altres indrets, que conservà fins al segle XIX, com ho de-
mostra la munió de documents conservats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. El 1233, Jaume
I cedí a les fortes pressions del papa i implantà, amb l’ajut de Sant Ramon de Penyafort, la
inquisició pontifícia a Barcelona per combatre els càtars.
Dins la història de la diòcesi de Barcelona és destacable el pontificat de Ponç de Gualba
(1303-1334) a qui es deu la continuació de la construcció de la catedral gòtica de Barcelo-
na, iniciada el 1298 pel bisbe benedictí Bernat de Pelegri i pel rei Jaume II i sobretot per
l’organització burocràtica de la diòcesi, amb la imposició de la redacció de registres docu-
mentals de les diverses activitats portades a terme per la cúria episcopal: visites pastorals,
gràcies (Gratiarum), comuns (Communium) i d’altres. Alguns dels volums que s’iniciaren
durant el seu pontificat, conservats encara a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, són els més
antics d’Europa en llur categoria i s’hi observa la influència del papat, resident a Avinyó,
Joan XXII (1316-1334), i de la seva cúria, reflectida en la intricada i fèrria legislació sobre
els benifets, tan nombrosos a la diòcesi de Barcelona.
El Cisma d’Occident influí també en la vida de la diòcesi. Els bisbes de Barcelona (An-
dreu Bertran i Francesc Climent Sapera) tributaren durant molt de temps obediència als
papes d’Avinyó. En correspondència, Benet XIII (Pere de Luna), en el seu pas cap a Peñís-
cola, concedí molts privilegis a la catedral de Barcelona i al seu capítol. Finalment, però,
Francesc Climent canvià la seva obediència en favor del papa Martí V; que li concedí el tí-
tol de patriarca. A aquest bisbe es deu un gran impuls en l’obra de la catedral de Barcelona.
Amb el bisbe Joan Soler (1446-1463) s’inicià la influència dels papes valencians de la
11
casa Borja, Calixte III i Alexandre VI, i també el mal costum dels bisbes de residir poc
a la seu episcopal. Soler fou un dels mes eminents teòlegs de Nicolau V i de Calixte III.
En morir, la diòcesi romangué en un estat confús durant deu anys, a causa de la guerra
contra el rei Joan II i la manca d’entesa amb el papa. El seu successor, Joan Ximenis, mai
no pogué prendre possessió del càrrec, a causa de l’oposició dels canonges, que havien
elegit Miquel de Torrelles, i va ser sepultat al monestir de Poblet (27-VII-1472). La influ-
ència dels Borja es feu sentir de nou amb el nomenament d’un dels seus parents, Roderic
de Borja, nebot del papa Calixte III i oncle del futur papa Alexandre VI (a. 1467-1472),
però estigué absent de la diòcesi i residí habitualment a Roma; la cura de la diòcesi fou
encarregada al capítol, concretament als vicaris capitulars Sors i Traveret, i els canonges
assoliren gran poder i prestigi. Durant el pontificat de Gonzalo Fernández De Heredia
(1478-1490) fou introduïda a la diòcesi la Inquisició Espanyola (1483). La influencia dels
Borja es tornà a sentir arran del nomenament d’un cosí del qui seria papa Alexandre VI:
Pere Garcia (1490-1505), cèlebre a la cort pontifícia, per les seves disputes contra les tesis
neoplatòniques de Pico della Miranola. Un cop a Barcelona, intentà reformar la diòcesi,
però tingué greus dificultats a causa d’un sector d’oposició aferrissada, i consta que el 26
de juny de 1500 un centenar de persones envaí el palau episcopal i el bisbe es veié obligat
a demanar l’ajut dels soldats.
La política absentista de molts dels bisbes barcelonins del segle XV, que gairebé sempre
residiren a les corts pontifícies o reials (Gonzalo Fernández de Heredia, Pere Garcia...),
provocà l’augment del poder i del prestigi del capítol catedralici que s’encarregava, de fet,
del govern de la diòcesi. A la mort de Pere Garcia (1505), els canonges s’oposaren a la de-
signació del nou bisbe, Enric de Cardona, feta pel papa, i proposaren llur propi candidat,
l’ardiaca Lluís Desplà. El 1521 figurà com a electe el canceller Joan de Cardona enfront
del nou bisbe efectiu. el cardenal Guillem Ramon de Vic. En morir aquest s’obri un nou
conflicte entre l’emperador Carles, qui havia designat Lluís de Cardona, i el papa, partidari
del cardenal Silvio Passarino. La diòcesi va ser, però, regida de fet per l’arquebisbe de Salò-
nica, Joan Miralles, el qual fou ratificat en aquesta seu pel papa en morir Passarino el 1529.
No fou fins a l’elecció del bisbe Jaume Caçador (1546-1561) que el problema de l’ab-
sentisme dels bisbes de la diòcesi barcelonina desaparagué. Amb aquest prelat s’inicià la
reforma diocesana d’acord amb l’esperit del concili de Trento, en el que representaren
un important paper els ordes religiosos reformats (caputxins, carmelites descalços...). En
aquest període hi destacà la presència dels jesuïtes del Col·legi de Betlem. El 1598 el bisbe
Dimas Loris inaugurà el seminari tridentí a l’antic Convent de Montalegre.
Durant el segle XVII, els bisbes de Barcelona estigueren associats a càrrecs de política
civil, sovint per influència dels monarques. Dos bisbes de Barcelona van ser lloctinents de
Catalunya: Joan Sentís, (1622-1626) i García Gil Manrique (1640). Aquest fou el primer
d’una sèrie de bisbes castellans que governaren la diòcesi entre el 1633 i el 1691, només
interrompuda pel nomenament de Ramon de Sentmenat (1655-1663). A partir del 1643,
l’oposició entre les autoritats franceses i la clerecia catalana s’aguditzà i el vicari general,
Galceran de Sentmenat, va ser expulsat, juntament amb altres clergues barcelonins. En
acabar la Guerra de Successió, el bisbe cardenal Benet de Sala hagué d’abandonar Barce-
12
lona i morí a l’exili (Roma). El 1715 tres-cents eclesiàstics van ser expulsats per llur actitud
contrària a Felip V. S’obrí aleshores un període de regalisme que comportà un important
retrocés de la llibertat pastoral de la diòcesi. Una de les evidències més paleses de la situ-
ació fou l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya el 1761. D’altra banda, fins al 1850, només tres
dels bisbes de Barcelona van ser de parla catalana: Pau de Sitjar, Ascensi Sales i Josep
Climent, fet que incidí en gran manera en la marxa cultural de l’església barcelonina.
Josep Climent (1766-1775) ordenà el trasllat del Seminari Tridentí a l’antic Col·legi de
Betlem, que romania desocupat des de l’expulsió dels jesuïtes. La institució rebé aleshores
el nom de Col·legi episcopal de Nostra Senyora de Montalegre i aviat esdevingué el prin-
cipal centre d’ensenyament superior de la ciutat de Barcelona. També creà la Biblioteca
Episcopal (1772), a partir del fons del seminari i a la qual s’integrà el fons del Col·legi de
Betlem, fundà escoles primàries gratuïtes i acceptà el català com a llengua pastoral. L’ar-
bitrarietat en el nomenament de responsables diocesans fou constant durant tot el segle
XVIII. Foren suspesos els sínodes diocesans i hom exercí, des del govern, un control ab-
solut sobre les activitats episcopals, tot controlant el nomenament dels vicaris episcopals i
reduint al màxim la jurisdicció episcopal i llur prestigi. Aital era la situació a l’entrada de
les tropes napoleòniques a Espanya.
La invasió napoleònica comportà per a la diòcesi una campanya de persecució contra
l’Església. Des del 1808 fins al 1814 la seu de Barcelona restà sense bisbe. Molts convents
foren tancats i se suprimiren els ordes religiosos, i foren nombrosos els assassinats de reli-
giosos i de sacerdots. La persecució comportà, a més, la pèrdua d’una part molt important
del patrimoni cultural de l’església diocesana, amb la crema d’esglésies, arxius parroquials
i obres d’art. L’afecció de l’Església a la causa carlina durant el període posterior compro-
meté la seva acció pastoral, bé que durant el Trienni Liberal s’alimentà una tendència de
caire liberal entre el clergat barceloní. La reacció absolutista del 1823 perseguí durament
el clergat liberal a traves del governador de la mitra, Pere Josep Avellà. El 1835, el decret
de desamortització dels béns dels ordes religiosos provocà l’exclaustració de nombrosos
convents i monestirs, seguida de la crema de molts d’ells. Posteriorment. el bisbe Pedro
Martínez de Santmartín establí una nova divisió parroquial de la ciutat de Barcelona. en
virtut de la qual moltes de les antigues esglésies monacals i conventuals foren reconvertides
en parròquies. La diòcesi conegué noves reestructuracions els anys 1867, 1924, 1931 i 1948.
El conflicte entre liberals i absolutistes perdurà encara sota el pontificat de Josep Domè-
nec Costa i Borràs (1848-1857). que s’oposà als liberals i fou exiliat. Entre el 1878 i el 1908,
la tendència integrista dels bisbes barcelonins experimentà un cert retrocés, especialment
en els governs d’Urquinaona, Català, Morgades i Casañas. Tanmateix hom no aconseguí
aturar el nou brot anticlerical que es manifestà en la crema de convents el juliol de 1909,
succés conegut com la “Setmana Tràgica”.
Un nombrós sector de l’Església catalana continuà treballant en favor de la renovació
pastoral i cultural de la institució. Es promogueren el I Congres litúrgic de Montserrat
(1915). L’expansió de l’obra del Foment de Pietat Catalana i l’inici de les versions bíbliques
modernes al català. L’Església s’oposà a la imposició del castellà en la predicació i la ca-
tequesi que pretenia portar a terme la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), fet que
13
causà conflictes i persecució d’alguns dels membres mes avançats del clergat. L’obertura
pastoral de pensament es veié frenada durant el pontificat del bisbe Irurita, nomenat du-
rant la dictadura.
L’esclat de la guerra civil de 1936-39 interrompé la vida diocesana. La majoria de les
esglésies i convents foren cremats i saquejats i les víctimes foren nombroses, especialment
els dos primers mesos de la guerra: el mateix bisbe Irurita, 277 sacerdots. 537 religiosos i
46 religioses de la diòcesi, a més de nombrosos seglars relacionats amb l’Església... Aques-
ta, reduïda a la clandestinitat, fou dirigida per l’oratorià Pare J.M. Torrent, que havia estat
nomenat vicari general pel bisbe Irurita un cop esclatada la revolta. A partir del 1937
s’obrí un període de més tolerància i fins i tot alguns membres del govern republicà veie-
ren amb bons ulls el restabliment del culte públic. La fi de la guerra comportà un procés
de reconversió política i cultural de l’Església, afectà en les altes jerarquies al nou règim.
L’organització clandestina de l’Església que en part havia funcionat durant la guerra va ser
substituïda per una nova jerarquia, imposada pel govern franquista especialment el bisbe
administrador Díaz de Gomara des del 1941 assolí el dret de presentació de bisbes. Gre-
gorio Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona, fou promotor d’una important reforma
en l’ordenació parroquial de Barcelona (1948), basada en la recuperació i restauració de
les antigues esglésies i en l’erecció de més de vuitanta noves parròquies, necessàries per
acollir el creixement de població que experimentava la ciutat. També fou un dels princi-
pals artífexs del XXXV Congres Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona el 1952.
Durant la dècada del 1960, la diòcesi conegué una nova tendència més favorable als valors
autòctons, acollida principalment per l’abadia de Montserrat, i que cristal·litzà en els mo-
viments avançats d’Acció Catòlica (JOC, JAC, GOAC) i en la Delegació Catalana de l’Es-
coltisme. Amb l’elevació al bisbat de l’arquebisbe Marcelo González Martín es produïren
discussions polítiques; tanmateix la seva actuació vers l’estructura eclesial representà una
bona embranzida en la creació d’institucions com ara la facultat de Teologia de Barcelo-
na. Els conflictes anteriors se suavitzaren amb el nomenament de quatre bisbes auxiliars
catalans (Josep Campmany, Ramon Daumal, Josep Maria Guix i Ramon Torrella). La
celebració del concili Vaticà II donà un aire de renovació a l’Església catalana i impulsà
la diòcesi barcelonina vers noves directrius. Alhora l’afebliment del règim franquista i
la seva fi obriren noves perspectives a l’Església. El nomenament de l’arquebisbe Narcís
Jubany (1973-1990) fou bon inici per a l’obertura de l’Església barcelonina a la cultura
catalana sense les contradiccions polítiques dels períodes anteriors. L’arquebisbe de Bar-
celona, cardenal Ricard Maria Carles, anteriorment bisbe de Tortosa, prengué possessió
el 1990. Durant el seu pontificat es celebrà, conjuntament amb les altres diòcesis catala-
nes, el Concili Provincial Tarraconense, que va tenir un notable ressò en l’àmbit eclesial.
Fou constituit un nou bisbe auxiliar, Josep Àngel Saiz. Però abans Carrera, Soter Perdigó,
Tena, Vives i Tresserra. El 2004 fou nomenat arquebisbe en Lluís Martinez Sistach que
fou creat cardenal el 2008 i aconseguí la consagració de la Sagrada Família pel papa Benet
XVI l’any 2011. L’any 2015 fou designat arquebisbe monsenyor Joan Josep Omella.
Sínodes. El primer del qual hi ha documentació fidedigna és del 1241, a la mort del bisbe
Palou, i que va ser presidit per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat. En el decurs del
14
segle XIII hom celebrà sínodes els anys 1242, 1243, 1244, 1255, 1257, 1280, 1289 i 1290.
Ponç de Gualba convocà sis sínodes diocesans els anys 1305, 1307, 1317, 1318, 1319 i 1323.
Després, se celebraren els dels anys 1339, 1345 i 1354 i restà novament interrompuda l’acti-
vitat sinodal durant el període crític del segle XV i primera meitat del XVI, segles marcats
pel Cisma d’Occident. Seguint les disposicions del concili de Trento, se celebraren regular-
ment els anys 1567, 1569, 1570, 1572, 1574, 1575, 1584, 1586, 1592, 1596, 1597, 1600 (any
en què foren publicades les primeres constitucions sinodals, sota el pontificat d’Ildefons
Coloma), 1604,1613, 1615, 1617, 1619, 1621, 1623, 1625, 1629, 1630, 1631, 1632, 1634, 1935,
1636 i 1638. Els sínodes s’interromperen novament durant el període 1640-1661, i els bis-
bes tendiren a celebrar un sol sínode per pontificat, els quals es portaren a terme els anys
1669, 1671, 1677, 1680, 1683, 1693, 1699, 1715, 1721, 1725, 1735, 1739, 1751 i 1755. Després
d’un segle d’interrupció el bisbe Josep Català en reprengué la convocatòria el 1890. El dar-
rer sínode reconegut fou convocat pel bisbe Reig el 1918, tot i que el 1929 el bisbe Josep
Miralles en celebrà un altre, la promulgació del qual no arribà a ésser autoritzada.
Concilis. La forta presència de la diòcesi de Tarragona (arquebisbat) revela que els con-
cilis de Barcelona comparativament foren pocs. Tanmateix hi ha constància del concili
del 540, amb l’assistència dels bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i
Tortosa. Un altre tingué lloc el 599, amb presència d’onze bisbes. Però, el 615 el concili es
reuní a Ègara que aleshores era seu episcopal. El 906 la seu de Barcelona acollí un concili
de bisbes de la província Narbonense, en el qual el bisbe Idalguer aconseguí l’exempció del
pagament de la taxa fiscal a què els bisbats eren obligats amb la metròpoli de Narbona com
a signe de dependència. Durant el segle XIV se celebraren dos concilis a Barcelona: en
el primer (1339) hom acordà l’ajut econòmic del clergat per a la campanya bèl·lica contra
Granada, i en el segon (1387) els bisbes aragonesos i catalans decidiren prestar obediència
al papa (o antipapa) Climent VII durant el Cisma d’Occident. El problema del cisma fou
novament debatut en concili barceloní el 1416. Durant els anys 1517, 1555, 1556 i 1593 se
celebraren nous concilis. El 1637, un nou concili a la catedral de Barcelona acordà que la
predicació a la diòcesi s’havia de fer ordinàriament en català. Durant la Guerra de succes-
sió, el bisbe de Solsona, Dorda, convocà un concili en el seu domicili barceloní. Darrera-
ment, Barcelona ha acollit diverses sessions i activitats del Concili Provincial Tarraconense,
celebrat el 1995.
Referent al cisma d’Occident s’ha publicat una obra en dos volums de Mn. Josep Alanyà
(2014).També es pronuncia a la Catedral de Barcelona una conferència sobre: La sorpre-
nent historia del Patriarca Francesc Climent, bisbe de Barcelona (1410-1430). El seu cos incor-
rupte i document (Barcelona, 2016), autors J. Climent i E. Paris. Aquests estudiosos l’any
2016 van publicar una monografia.
Sants diocesans. La patrona del arquebisbat és la Mare de Déu de la Mercè, la festivitat
de la qual se celebra el 24 de setembre, i que figura en el calendari universal, com Sant
Ramon de Penyafort (23 de febrer) i Sant Pere Nolasc (28 de gener).
Santa Eulàlia (12 de febrer) és la patrona de la ciutat de Barcelona i una de les titulars
de la catedral, juntament amb la Santa Creu. El patró secundari és Sant Sever (6 de novem-
bre). Altres Sants propis de la diòcesi són Cugat (27 de juliol), Pacià (9 de març), Oleguer
15
(6 de març), Maria de Cervelló (19 de setembre), Joaquima de Vedruna (23 de maig),

Madrona (16 de març), Sant Josep d’Oriol (23 d’abril)... A més, cal tenir en compte la
veneració als patrons de Catalunya a la diòcesi: la Mare de Deu de Montserrat (27 d’abril)
i Sant Jordi (23 d’abril). També es festegen les diades de Sant Mañanet, beats Tarrés, Tou,
Samsó, seminarista Casas.
Institucions
L’arxidiòcesi de Barcelona s’estructura actualment en diversos organismes, delegacions i
secretaries segons les funcions. A més a més de la cúria de govern i la de justícia, existeixen
diversos òrgans, com el Consell Presbiterial, el Col·legi de Consultors i el Consell Pastoral
Diocesà. Les delegacions i secretaries són: Acció social, dins la qual s’inclouen Càritas Di-
ocesana, l’Apostolat del Mar que té diversos sectors, l’organisme benèfic assistencial, mar-
ginats, pastoral penitenciària i OBINSO, Apostolat seglar del qual depèn la delegació dio-
cesana per a la família, la pastoral de joventut, la pastoral obrera, la pastoral universitària,
pobles i comarques. Existeixen també delegacions de catequesi, economia, ecumenisme,
ensenyament, escoles diocesanes, escoles parroquials, missions, mitjans de comunicació,
la pastoral de la salut, la pastoral sagramental i litúrgica, la pastoral vocacional, patrimoni
cultural, vida consagrada i d’altres organismes.
Centres d’estudi. La diòcesi té centres de formació per a preveres i laics, bàsicament
l’Ateneu Sant Pacià, el Seminari conciliar de Barcelona i el Seminari Menor diocesà de la
Mare de Déu de Montalegre. A més, integra estudis universitaris a la facultat eclesiàstica
de Catalunya i a la facultat de Teologia de Catalunya. La Fundació Blanquerna Universitat
Ramon Llull compta amb diversos ensenyaments, com l’Escola Universitària de Treball
Social. D’altres organismes diocesans es troben representats a les Escoles Universitàries
de Mestres, Centre de Pastoral Litúrgica, Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya,
Institut Catòlic d’Estudis Socials, Obra Benèfico-social del Nen Déu (formació de pro-
fessionals de la Sanitat i escola de recuperació professional d’adults), Fundació Pere Tar-
rés (moviments de centres d’esplai cristians), etc. Des del 2015, com hem dit, existeix un
“Ateneu Universitari Sant Pacià” amb tres facultats: Teología, Filosofía i Gaudí (historia
eclesiàstica, arqueologia i art).
Arxius i biblioteques. Dins la diòcesi destaquen l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular o de
la catedral. El primer és format bàsicament per la documentació de la cúria diocesana a
partir del segle XIV, però conserva, a més, documentació molt important en pergamins,
d’època anterior, majorment pertanyent a la secció de Mensa Episcopal, la més antiga de
les seves sèries, entre les quals es troben també les de Communium, Gratiarum, Collatio-
num, Visites Pastorals..., a més d’alguns fons monacals. L’Arxiu de la catedral conserva un
important fons de pergamins des del segle IX, i sèries referents a la vida del capítol i a afers
i propietats de la seu, com la de la Pia Almoina o notarials, entre d’altres. Alguns fons mo-
nacals es troben custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu Nacional de Madrid.
Cal tenir molt present els arxius parroquials.
Les biblioteques eclesiàstiques barcelonines foren, fins fa molt poc, de les úniques més
completes de la ciutat de Barcelona. La més antiga era la del capítol de la seu, que ja existia
16
al segle XV i que actualment resta reduïda a una col·lecció de còdexs i incunàbles. Entre
les biblioteques eclesiàstiques més importants de la diòcesi destaquen les del monestir de
Montserrat i la Balmesiana, la del Centre Borja de la Companyia de Jesús de Sant Cugat
del Vallès, la dels pares caputxins de Sarrià, i d’altres. La biblioteca de la Universitat con-
serva llibres procedents dels convents que s’extingiren al segle passat. Cal fer esment de la
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona actualment ( 2017) molt reforma-
da amb una amplia sala de lectura i un diposit de llibres molt greu.
EI Museu diocesà, ubicat a l’antic edifici de la Pia Almoina, recentment restaurat, fou
fundat el 1916 al Seminari conciliar de Barcelona i, tot i que perdé part del seu fons durant
la guerra civil de 1936-39, l’ha ampliat i organitzat eficaçment gràcies a l’equip dirigit pel
Dr. J. M. Martí Bonet i els conservadors Blanca Montobbio i Pere Jordi Figuerola. S’hi
troben peces de gran significació històrica i artística, procedents de les parròquies de la
diòcesi i es celebren exposicions d’àmplia repercussió cultural com “Gaudí parla” (2009),
“Gustave Courbet” (2010), “Goya” (2011)... Actualment (2017) hi ha una gran exposició
intitulada “Viatjant amb Gaudí” al Museu Diocesà de Barcelona. S’han organitzat dos
congressos mundials de Gaudí.
Geografia diocesana
Els termes de l’antic bisbat de Barcelona venien marcats des de la reconquesta, al nord
per la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal del Montseny; a l’interior, per la de
Sant Marçal, passant pels cims de les crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat; al
sud seguia la línia del riu Gaià, límit també de l’arxidiòcesi de Tarragona fins al 1953. El
1880, la muntanya de Montserrat, amb el monestir i les parròquies de Marganell i de Mo-
nistrol de Montserrat passaren de la jurisdicció de Vic a la de Barcelona, actualment (any
2017) és de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
El 1953, com a conseqüència del concordat entre la Santa Seu i l’estat espanyol, amb
efecte des del 1957, les parròquies de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Sant Feliu de Codines,
Montmany, el Figueró, Vilanoveta del Camí i la Pobla de Claramunt s’integraren al bisbat
de Vic; en virtut del mateix pacte, tot l’arxiprestat del Vendrell passà a Tarragona, la parrò-
quia de Riells de Montseny a Girona i la d’Arenys de Mar, que era de la diòcesi gironina,
s’integrà a Barcelona. Aquest darrer canvi fou retrocedit el 1975 durant el pontificat barce-
loní del cardenal Jubany, en què Arenys de Mar retornà a la diòcesi gironina.
Fins a mitjan segle XX, la diòcesi de Barcelona estava dividida en quatre zones geogràfi-
ques: l’oficialitat i els deganats del Vallès, del Penedès i de Piera. Entre els anys 1968 i 1992
se subdividia en quaranta-dos arxiprestats que incloïen quatre-centes dinou parròquies i
vint tinences amb quatre vicaries episcopals, regentades al principi per bisbes auxiliars i set
vicaris episcopals —no territorials— amb respectius sectors funcionals i pastorals. El 1973
fou dividida en catorze zones pastorals i el 1992 l’arquebisbe Ricard Maria Carles dividí en
quatre les demarcacions episcopals, regides per bisbes auxiliars: Barcelona ciutat i Barce-
lona sud, Barcelona nord i Maresme, Vallès i Baix Llobregat, Penedès, Garraf . El 2004, en
desmembrar-se en tres diòcesis, la de Barcelona s’estructurà de nou en vicaries episcopals,
com veurem tot seguit.
17
Situació anterior de la divisió (15/VI/2004)

Segons l’estadística del 1997, la diòcesi, composta de 455 parròquies, té 4.119.653 fidels
catòlics, 782 sacerdots diocesans, 820 sacerdots religiosos, 5.401 religioses i 43 diaques
permanents.
Ordes religiosos. La implantació dels ordes religiosos dins la diòcesi de Barcelona fou
de gran importància per a la difusió del cristianisme i per a la consolidació del territori
del comtat durant els segles medievals. L’orde benedictí estigué representat a Barcelona
per comunitats com la de Sant Pau del Camp (masculina) i la de Sant Pere de les Puel·les
(femenina). En el territori del Vallès s’instal·là el monestir de Sant Cugat a partir del segle
IX, i a mitjan segle X es creà el monestir de Sant Llorenç del Munt com a filial de Sant
Cugat. A partir del 1150 tingué lloc l’arribada a Catalunya de l’orde del Císter, moviment
de reforma del monaquisme benedictí. Hom fundà aleshores la primera casa a Valldaura
(Barcelona), que el 1169 s’instal·laria definitivament a Santes Creus, i la casa femenina de
Santa Maria de Valldonzella, prop de la ciutat de Barcelona.
Amb el mateix esperit que impulsà la creació dels ordes militars, el 1218 nasqué a Bar-
celona l’orde de la Mercè, de la mà de Pere Nolasc, del rei Jaume I i del bisbe Berenguer
II de Palou. Aquest orde es concebé com a associació piadosa destinada a la redempció
de captius, en la qual participaven cavallers i clergues. El 1235 els mercedaris reberen com
a pròpia la regla de Sant Agustí i el 1318 es convertiren en mendicants, en ser preceptiva
l’elecció del prior entre els clergues i retirar-se’n els cavallers. A partir del segle XIII tam-
bé es fundaren a la diòcesi els ordes mendicants. Els franciscans tenien casa a Barcelona
el 1225, els dominicans des del 1219, i la fundació del convent de Santa Caterina data del
1223. Les monges franciscanes arribaren el 1234, i el 1326 es fundà el convent de clarisses
de Pedralbes, sota patrocini reial. Els carmelitans s’instal·laren a Barcelona el 1292, al car-
rer que porta el seu nom. Els agustins ho feren el 1309 prop de Santa Maria del Mar. La
cartoixa, introduïda a Catalunya el 1162 (fundació de Scala Dei), tingué la primera casa de
la diòcesi de Barcelona a l’indret de Vallparadís, a Terrassa, el 1344, tot i que es traslladà a
Santa Maria de Montalegre (la Conreria) en el decurs del segle XV.
A partir del segle XVI s’instal·laren a la diòcesi molts altres ordes religiosos: els trinitaris
calçats el 1539, els caputxins el 1574, els carmelites descalços el 1586. El 1546 ho van fer els
jesuïtes, que fundaren el col·legi i actual parròquia de Betlem, i el 1690 ho feren els esco-
lapis, que, com els anteriors, tingueren un important paper en la tasca educativa. Durant
el segle XIX, la diòcesi acollí nombroses fundacions, especialment femenines, dedicades
sobretot a l’educació, els malalts i l’assistència social.
Episcopologi
Bisbes no prou documentats, considerats llegendaris:
• Sant Eteri (deixeble de l’Apòstol Santiago, any 37)
• Sant Teodosi (al voltant de l’any 94)
• Auel Víctor (any 139)
• Actius
18
• Teolicus
• Alexandre I
• Luci
• Totxa
• Deodat I
• Teodoric
• Deodat II
• Peneguardo
• Pusio
• Alexandre II
• Albert
• Armengald
• Gandimar
• Guillem
• Sant Sever (c. 290-304)
Bisbes ben documentats:

• Pretextat (mencionat l’any 343)
• Sant Pacià (379-392)
• Lampi (394-400)
• Sigisari (mencionat el 415)
• Nundinari (mort abans del 465)
• Agrici (516-517)
• Nebridi (540-a 546)
• Patern (mencionat el 546)
• Ugne (v 580-589 arrià; 589-599 catòlic)
• Emila (610-614)
• Sever II (620-633)
• Oia (636-638)
• Quirze (v 640-666)
• Idali (683-689)
• Laülf (mencionat el 693)
• Joan (850)
• Adaülf (850-860)
• Frodoí (861-890)
• Teodoric (904-937)
• Guilarà (937-959)
• Pere (962-973)
• Vives (974-995)
• Aeci (995-1010)
• Deudat (1010-1029)
• Gaudal Domnuç (1029-1035)
19
• Guislabert (1035-1061)
• Berenguer (1062-1069)
• Umbert (1069-1086)
• Bertran (1086-1094)
• Folc II de Cardona (1096-1099)
• Berenguer Bernat (1100-1106)
• Ramon Guillem (1107-1114)
• Sant Oleguer (1116-1137)
• Arnau Ermengol (1138-1143)
• Guillem de Torroja (1144-1171)
• Bernat de Berga (1172-1188)
• Ramon de Castellvell (1189-1199)
• Berenguer de Palou I (1200-1206)
• Pere de Cirac (1207-1211)
• Berenguer de Palou II (1212-1241)
• Pere de Centelles (1241-1252)
• Arnau de Gurb (1252-1284)
• Guerau de Gualba (1285)
• Bernat Pelegrí (1288-1300)
• Ponç de Gualba (1303-1334)
• Ferrer d’Abella (1334-1344)
• Bernat Oliver (1345-1346)
• Miquel de Ricomà (1346-1361)
• Guillem de Torrelles (1361-1369)
• Berenguer d’Erill (1369-1370)
• Pere de Planella (1371-1385)
• Ramon d’Escales (1386-1389)
• Joan Ermengol (1389-1408)
• Francesc de Blanes (1408-1410)
• Francesc de Climent, dit Sapera (1410-1415), 1r període
• Andreu Bertran (1415-1419), 1r període.
• Francesc de Climent, dit Sapera (1419-1429), 2n període
• Andreu Bertran (1431-1433), 2n període
• Simó Salvador (1433-1445)
• Jaume Girard (1445-1456)
• Joan Soler (1458-1463)
• Joan Ximenis Cerdà (1464-1472)
• Roderic de Borja (1472-1478)
• Gonzalo Fernández de Heredia (1478-1490)
• Pere Garcia (1490-1505)
• Enric de Cardona i Enríquez (1505-1512)
• Martín García (1512-1521)
20
• Guillem Ramon de Vic (1521-1525), (coadjutor 1519-1521)

• Silvio Passarino (1525-1529)
• Lluís de Cardona i Enríquez (1529-1531)
• Joan de Cardona (1531-1546)
• Jaume Caçador (1546-1561)
• Guillem Caçador (1561-1570)
• Martín Martínez del Villar (1573-1575)
• Joan Dimas Lloris (1576-1598)
• Ildefons Coloma (1599-1604)
• Rafael de Rovirola (1604-1609)
• Joan de Montcada (1610-1612)
• Lluís de Sanç i Còdol (1612-1620)
• Joan Sentís i Sunyer (1620-1632)
• Garcia Gil de Manrique y Maldonado (1633-1651)
• Ramon de Sentmenat i de Lanuça (1655-1663)
• Ildefonso de Sotomayor (1664-1682)
• Benito Ignacio de Salazar (1683-1691)
• Manuel de Alba (1693-1697)
• Benet de Sala i de Caramany (1698-1715)
• Diego de Astorga i Céspedes (1716-1720)
• Andrés de Orbe y Larreategui (1720-1725)
• Bernardo Ximénez de Cascante (1725-1730)
• Gaspar de Molina y Oviedo (1731-1734)
• Felipe de Aguado y Requejo (1734-1737)
• Francisco del Castilel y Vintimilla (1738-1747)
• Francisco Díaz Santos del Bullón (1748-1750)
• Manuel López de Aguirre (1750-1754)
• Asensio Sales (1755-1766)
• Josep Climent i Avinent (1766-1775)
• Gabino de Valladares y Mejía (1775-1794)
• Eustaquio de Azara y Media (1794-1798)
• Pedro Díaz Valdés (1798-1807)
• Pabel de Sitjar y Ruata (1808-1831)
• Pedro Martínez de Sant Martín (1833-1849)
• Josep Domènec Costa i Borràs (1850-1857)
• Antoni Palau i Térmens (1857-1862)
• Pantaleó Montserrat i Navarro (1863-1870)
• Joaquim Lluch i Garriga (1874-1877)
• José M. Urquinaona y Bidot (1878-1883)
• Jaume Català i Albosa (1883-1899)
• Josep Morgades i Gili (1899-1901)
• Salvador Casañas i Pagès (1901-1908)
21
• Joan Laguarda i Fenollera (1909-1913)

• Enric Reig i Casanova (1914-1920)
• Ramon Guillamet i Coma (1920-1926)
• Josep Miralles i Sbert (1926-1930)
• Manuel Irurita Almandoz (1930-1936)
• [Miguel de els Santos Díaz Gómara (1939-1942), administrador apostòlic]
• Gregorio Modrego Casaus (1942-1967)
• Marcelo González Martín (1967-1971)
• Narcís Jubany i Arnau (1971-1990)
• Ricard Maria Carles i Gordó (1990-2004)
• Lluís Martínez i Sistach (2004- 2015)
• Juan José Omella (2015- …)
Bibliografia
M. AYMERIC, Nomina et acta episcoporum Barcinonensium (Barcelona 1760); J.
BADA, Situació religiosa de Barcelona en el segle XVI (Barcelona, 1970 ); ID., La religio-
sitat popular al bisbat de Barcelona, en la segona meitat del segle XVII: alguns indicadors,
dins: Actes del I Congrés d’Història de l’Església Catalana, II (Solsona 1993), 259-269; F.
CARRERAS CANDI, Geografia de Catalunya. La ciutat de Barcelona (Barcelona 1913-
1918); Contribució a la història de l’Església catalana. Homenatge a mossèn Joan Bonet i
Baltà (Montserrat 1983 ); A. DURAN I SANTPERE (coord.), Història de Barcelona (Bar-
celona 1975), 483; E. DURAN-M. CAHNER, La fi de l’Edat Mitjana i el Renaixement,
dins: A. DURAN I SANTPERE (coord.), Historia de Barcelona (Barcelona 1975), 483; I.
FERNÁNDEZ ALONSO, La cura pastoral en la España romano-visigoda, (Roma, 1955);
F. FITA, El obispo Guislaberto y els “Usatges” de Barcelona, dins: AcMadrid, 18; España
sagrada, XXIX, 368-371; GEAB (1997); Guia de la vida religiosa a Catalunya (Barcelona,
1992 ); KEHR, Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispannia Pontificia. I: Katalo-
nien (Berlín, 1926 ); L. J. McCRANACK, Restoration and Reconquest in Medieval Catael-
nia: the Church and the Principality of Tarragona, 917-1177 (University of Virginia, 1974);
A. MANENT-J. R. CARRERAS DE NADAL, Le Vatican et la Catalogne (París, 1971); A.
MANENT-J. RAVENTÓS, L’església clandestina a Catalunya durant la guerra civil (1936-
1939) (Barcelona, 1984); C. MARTÍ, L’església de Barcelona (1850-1857) (Barcelona,
1984); J.M. MARTÍ BONET-L. NIQUI I PUIGVERT, Dietari de les visites pastorals del
bisbe de Barcelona Ponç de Gualba, 1303-1330 (Barcelona, 1994); J.M. MARTÍ BONET,
El carisma redentor de la Mercè en la iglesia de Barcelona (Barcelona, 1997); ID., La ca-
tedral de Barcelona (Barcelona, 1997); ID., Las diocesis de Espanya: Barcelona, Terrassa i
Sant Feliu de Llobregat Vol.2 (Madrid, 2008); ID., La catedral de Barcelona, història i histò-
ries (Barcelona, 2010) J.M. MARTÍ BONET-A. RICH ABAD, Sant Oleguer, servidor de les
esglésies de Barcelona i Tarragona (Barcelona, 2002); J. MAS, Notes històriques del bisbat
de Barcelona (Barcelona, 1906); J. MASSOT I MUNTANER; Aproximació a la història
religiosa de la Catalunya contemporània (Montserrat, 1973); S. PUIG I PUIG, Episcopolo-
gio de la sede Barcinonense (Barcelona, 1929); J. SANABRE, Martirologio de la Iglesia de
22
la diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-1939 (Barcelona, 1943); J.M.

MARTÍ BONET., Barcelona, dins: DicHEEsp, I, 188-193; Viage literario, XVII, XVIII,
XIX; J.M. MARTÍ BONET.: Les visites pastorals més antigues d’Europa (Barcelona, 2015);
I.D.: El martiri dels temples I i II (Barcelona, 2008 i 2014); I.D.: El cardenal Sala. Història
d’una tragèdia (Barcelona, 2014); I.D.: Les eleccions a la nostra Església (Barcelona, 2014);
I.D.: La catedral de la tierra y el mar (Barcelona, 2014); I.D.: El clergat de Barcelona. Con-
text, costumari i elenc (Barcelona, 2016). I.D., Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals
(1303-1330) (Barcelona, 2017).
La Catedral de Barcelona
La més antiga, coneguda com la seu paleocristiana, devia remuntar-se al segle IV i va
durar fins a mitjan segle XI; la segona, anomenada romànica, fou començada el 1046 i
consagrada el 18 de novembre de 1058; la tercera, coneguda com la gòtica, que és l’actual,
fou iniciada el dia primer de maig de 1298 i es donà per acabada, llevat de la façana (ina-
cabada) i del cimbori finalitzat, cent cinquanta anys mes tard, el 1448.
Conjectures sòlidament fonamentades permeten suposar que cap a mitjan segle IV Bar-
celona tenia ja basílica episcopal, la seu paleocristiana i el seu baptisteri annex. L’una i
l’altre van ser bastits en el quarter sud est de la Barcino romana, que corresponia al sector
de la ciutat ja dedicat a les antigues divinitats romanes. Els vestigis més antics que en tenim
són dels segles VI i VII. La seu travessà tota la contesa arriana fins que Ugne, el vell bisbe
de Barcelona, rebutjà l’heretgia afirmant la fe catòlica en el tercer concili de Toledo (a.
589). Dins la basílica, ja dedicada a la Santa Creu, s’hi reuní el II concili de Barcelona (a.
599). D’aquesta basílica en queden diverses restes d’estil visigòtic.
Cap al 717 la seu hagué d’aguantar l’escomesa dels invasors sarraïns, però resistí. Serví
com a mesquita fins que els francs alliberaren la ciutat (a. 801) i restabliren el culte cristià
a tot Barcelona. El 877, en temps del bisbe Frodoí, sembla que la catedral ja havia estat
restaurada, perquè en aquella data hi foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia des-
prés de ser trobades miraculosament a Santa Maria de les Arenes (Santa Maria del Mar).
Tanmateix la seu encara va haver d’aguantar el setge, l’incendi i la destrucció d’Almansor
com tota la ciutat i la seva rodalia (a. 985). Els bisbes dels segles IX i X van cercar tota
mena d’ajuts per consolidar la catedral, arruïnada per culpa de les ulteriors i successives
invasions musulmanes que van haver de sofrir. Tanmateix la reconstrucció i l’afiançament
de la canònica annexa, al començament del segle XI, aconsellaren l’aixecament d’una nova
catedral, ja que la primitiva, a més de resultar petita i pobra, era inadequada per a la renai-
xença social i econòmica del país.
El 1046 el bisbe Guislabert, amb el suport dels comtes Ramon Berenguer el Vell i la seva
esposa Almodis, i amb la generositat del poble fidel de Barcelona, començà les obres de la
nova seu. La capçalera de la nova catedral s’aixecà a pocs metres de la seu vella i del seu
baptisteri, i com aquesta, era orientada també cap a sol ixent. Sota el presbiteri es cons-
truí una cripta per col·locar-hi el sepulcre de Santa Eulàlia, cotitular de la seu. Al cap de
dotze anys, el 18 de novembre de 1058, la seu romànica fou consagrada pel metropolità de
Narbona, l’arquebisbe Guifred, acompanyat d’una colla de bisbes, abats, clerecia i poble.
23
La transformació social i econòmica de Catalunya durant els segles immediats a les cro-
ades cap a Orient i a la reconquesta dels territoris de ponent a la península ibèrica i a les
Illes, als segles XII i XIII, i la puixança continuada de la ciutat de Barcelona, aconsellaren
bastir la tercera catedral, la seu gòtica, l’actual. La primera pedra fou col·locada el dia pri-
mer de maig de 1298, en temps del papa Bonifaci VIII, del rei de Catalunya-Aragó Jaume
II el Just i del bisbe Bernat Pelegrí.
Durant els cent cinquanta anys que va durar la construcció (1298- 1448), es distingeixen
tres etapes constructives. A la primera, durant els pontificats següents de Ponç de Gualba
(† 1334) i Ferrer d’Abella (†1344), es projectà tota la nova edificació que hom es disposava
a aixecar sobre la catedral romànica i que s’expandiria a banda i banda. Hom començà a
construir l’absis i la girola amb les capelles radials i hom continuà amb les portalades de
Sant Iu i «del claustre», el presbiteri nou amb la cripta i el pseudocreuer fins a l’alçària de
l’avantcor. Simultàniament, anaven enderrocant la part de la seu vella, ara ja envoltada
per l’obra nova. La nova cripta, d’un sol tram, fou destinada a acollir les relíquies de Santa
Eulàlia dins un magnífic sarcòfag; que avui es atribuït al mestre Lupo di Francesco (1327),
d’escola pisana. El nou trasllat de relíquies de Santa Eulàlia a la nova cripta de la seu tin-
gué lloc el 19 de juliol de 1339.
En temps del bisbe Pere de Planella († 1385), les tres naus de la Seu foren perllongades
en dues tramades més, des de l’avantcor fins al rerecor, i s’hi bastiren les corresponents
capelles laterals. Mentrestant, com en el primer sector, foren enderrocades les parets i les
pilastres de la seu vella.
Finalment, amb la munificència del bisbe Francesc Climent Sapera († 1430), l’obra de les
tres naus continuà fins a la línia de la façana de la Seu, que el 1417 fou closa provisòriament
amb una senzilla paret forana. Sapera volia que aquest sector fos coronat amb una cúpula,
però en morir el mecenes calgué deixar-el inacabat a l’altura del tambor del que mes enda-
vant seria el cimbori (a 85 metres d’altura). Les obres de la façana foren represes el 1887,
l’any següent es van acabar les dues torres laterals, i la resta de la façana fou enllestida el
1890 gràcies al mecenatge de Manuel Girona. El 1906 hom emprengué l’obra de construir
el cimbori, que fou inaugurat el 1913.
Les columnes múltiples i els contraforts de la catedral que formen les naus i les voltes,
enllacen els elements constructius a l’altura de 21 metres (les naus laterals) i de 26 metres
(la nau central), amb enormes claus de volta, tallades amb pedra, moltes vegades policro-
mades; les sis claus milelrs i les mes grans (d’1,70 m. de diàmetre) són les que clouen la
volta central, des de l’altar major fins al rerecor.
Mentre anaven construint la nova catedral, aixecaven les quatre naus del claustre annex
(1448), que substituí a l’anterior claustre romànic, i la imponent sala capitular (1405-1454),
destinada més tard a capella de Sant Oleguer (a. 1676), bisbe de Barcelona, i del Santíssim
Sagrament (a 1701) i del Sant Crist de Lepant (1932). El mateix cal dir dels dos campanars
que s’aixequen a 55 metres d’altura mitjana (del segle XIV el del rellotge i del segle XVI
el de les campanes).
En el subsòl d’aquesta zona, sota el cimbori, s’hi van descobrir les restes de la seu pale-
ocristiana i del baptisteri.
24
El cor i el púlpit (les joies més preuades de la Seu) foren començats durant el pontificat
del bisbe Ramon d’Escales (a. 1390); s’hi treballà a la darrera dècada del segle XIV, durant
el segle XV gairebé tot el XVI. El conjunt és una obra de pedra (a l’exterior) i de fusta (a
l’interior), tallada per grans artistes del renaixement barceloní: Jordi de Déu, Bartolomé
Ordóñez i Diego de Silsé, els italians Simone de Bellalana i Vittorio de Cogono, Pere Ça
Anglada i Maties Bonafè, els alemanys Michael Kelchner i Joan Friedrich, de Kassel, l’ara-
gonès Pedro Villar i molts altres tallistes locals. El 1519 aplegà el dinovè capítol de l’orde
del Toisó d’Or presidit pel jove Carles I, futur emperador, en el qual prengueren part cinc
reis i diversos prínceps i senyors de tota la Cristiandat d’aleshores, a la recerca de «la pau
entre els prínceps cristians».
El presbiteri, alçat damunt la cripta de Santa Eulàlia, és presidit per un gran crucifix de
bronze, rodejat d’àngels, obra i ofrena de l’escultor Frederic Marès (a. 1976), i representa
l’Exaltació de la Santa Creu, titular de la catedral. Abans hi havia hagut, enmig del presbi-
teri, un retaule de fusta daurada (a. 1357-1377), probable exvot del rei Pere el Cerimoniós,
aixecat sobre un gran sòcol barroc (a. 1596). Retaule i sòcol foren desmuntats curosament
(a. 1970) arran de les disposicions litúrgiques del concili ecumènic Vaticà II (a. 1962), i això
va permetre que fos rehabilitada la primitiva càtedra episcopal del segle XIV.
L’altar major és format per la mesa sostinguda per dos grans capitells de marbre, proba-
blement obrats al segle VI, que provenen de la Seu paleocristiana.
L’orgue gran, aixecat sobre la portalada de Sant Iu, fou construït durant els anys 1439 a
1463. En el decurs dels segles s’hi han hagut de fer moltes restauracions, però mai no va
assolir l’estat de perfecció d’avui. A la paret de davant de l’orgue, arran de la sagristia, en
sengles sepultures, reposen les despulles mortals dels fundadors de la seu romànica (Ra-
mon Berenguer I i Almodis).
A la trentena de capelles laterals que hi ha dins la Seu, hi foren instal·lats esplèndids
retaules pintats o tallats i decorats, d’estil gòtic, renaixentista o barroc; en una s’hi veneren
les restes de màrtir Sant Sever, bisbe de Barcelona, i en una altra les de Sant Ramon de
Penyafort, El 1936, la Generalitat evità que la catedral fos cremada i el 1938, una bomba
de l’aviació del general Franco travessà el sostre però no explotà.
El 1998 s’iniciaren les obres de reconstrucció de la façana i cimbori amb les restauracions
de tots els retaules sota la direcció dels restauradors encapçalats pels dos canonges Dr.
Guiteras (degà) i el Dr. Martí Bonet (arxiprest) i els arquitectes Fusas i Mercè Zazurca.
Es finalitzà l’any 2011.
Bibliografia
AINAUD-GUDIOL-VERRIÉ, Catáelgo monumental de España: la catedral de Barcelona
(1947); J. BASSEGODA NONELL, Els treballs i les hores a la catedral de Barcelona (1955); F.
CARRERRAS CANDI, Les obres de la catedral de Barcelona, dins: AcBarcelona, 8 (1913-1914;
A. FÀBREGA I GRAU, La catedral de Barcelona: Guia turística (1969); ID., La vida quotidiana
a la catedral de Barcelona (1978); J.M. MARTÍ BONET, La catedral de Barcelona (1997); ID.
La catedral de Barcelona, història i històries (Barcelona 2009); ID: La catedral de la tierra y el mar
(Barcelona, 2014); J. MAS i DOMÈNECH, Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916).
25
Els arxius eclesiàstics de Barcelona

“En els arxius de la ciutat de Barcelona no hi ha cap Speculum o resum dels documents
referents als beneficis i als títols eclesiàstics perpetuus; sí però que hi ha dos llibres intitu-
lats Iurium Patronatuum en els quals hi ha constància en primer lloc: de beneficis fundats
abans de l’any 1500 i en el segon, d’altres d’aquest any fins el 1580. Hi ha fundacions,
anotacions de les sèries de col·lacions però també hi ha força confusió; per tant per treure
aquesta confusió i ambigüetats hem escrit aquest llibre”, afirmava l’arxiver Dr. Campillo.
I continuava: “ens hem fixat en els fundadors dels beneficis, en les dotalies i hem agrupat
tots els beneficis segons les diverses esglésies i dintre d’elles en els respectius altars; sem-
pre, però, indicant si és una capellania o un benefici estricte o un personatus, distingint
l’obtentor i el que concedeix. També hi ha constància del paper del bisbe i de la cúria. Això
ha estat necessari degut la multitud de títols de beneficis, capellanies i personatus que hi ha
en la nostra diòcesi de Barcelona”.
“És molt important, continua l’arxiver Dr. Campillo, la visita del Patriarca Çapera, Fran-
cesc Climent, de l’any 1421: En aquesta es referirà a tots els títols de beneficis que hi havia
a les esglésies; en canvi en altres visites hom fitxa l’inventari de tots els béns mobles i àdhuc
immobles”. Són dos tipus de visites, però; els dos són molt interessants en el moment de
confeccionar una síntesis com ho fa el Dr. Campillo en el manuscrit Speculum i nosaltres
continuem tenint sempre present els altars i les capelles i els possibles diplomataris i car-
tularis. Intentem fer un “Novum Speculum” de les tres diócesis: Terrassa, Sant Feliu de
Llobregat i Barcelona; bon exemple del que diem és el present volum.
¿Què conté l’Speculum?

Aquest Speculum del Campillo mira, en primer lloc, les dignitats, els canonicats, els ofi-
cis – que poden ser perpetuus-, els beneficis, les capellanies i els personatus perpetui. També
tracta dels oficis que s’han suprimit o unit amb altres, amb un ampli treball d’informació.
També cal indicar el lloc on es troba. Quan es suprimeix un títol és indicat amb el signe “+”.
L’Speculum del Dr. Campillo té, més aviat, la fidelitat administrativa i econòmica que la
pura arxivística. S’intenta indicar totes les col·lacions, però aquest intent, pot arribar a ser
quasi impossible i el Dr. Campillo deixa espais en blanc en el seu manuscrit, per si desprès
es poguessin completar informacions.
També es donen moltes informacions sobre les permutacions de beneficis i intervencions
de les “autoritates”: papes, metropolitans... Malauradament inclús les autoritats civils, pot-
ser abusives aquestes últimes.
De l’església primitiva catedral i de les reedificacions

De la més antiga catedral sabem que romania al mateix lloc que la gòtica.
L’any 717 els sarrains envaeixen els nostres territoris. Però un segle desprès el país és re-
cuperat per Carlemany i Lluis el Pietós. Cal anotar el privilegi de l’any 844, molt important i
veure com el nostre país es reconstrueix. Cal, doncs, esmentar els següents aconteixements:
- Reconquesta de Lluis el Pietós de Barcelona.
26
- Diploma de Lluis el Tartamut a favor de Frodoi (possessions i creació de la Canòni-

ca). Retrobament del cos de Santa Eulàlia.
- Cal també tenir molt present les ratzies d’Almansor (986 i 993).
- Durant l’any 1046 (Ramon Berenguer I el Vell) s’inicià la restauració de la catedral,
o si voleu una nova que serà romànica, i el 1058 fou consagrada pel bisbe de Narbo-
na acompanyat pel de Barcelona, el de Girona, el de Vic i el d’Elna, com hem dit.
De les capelles o altars que hi havia a la catedral

Hi ha notícies de beneficis fundats en honor a la Mare de Déu o a Santa Eulàlia, ja en el
1213 i 1217. També hi ha esment, l’any 1173, del benefici de Sant Andreu i, l’any 1186, del
de Sant Tomàs de Canterbury.
Els beneficis més antics, ultra els anteriors esmentats, són els següents:
- Any 1281, benefici dels Sants Innocents.
- Any 1209, benefici de santa Tecla i de sant Llorenç.
- Any 1275, benefici de santa Agnés.
- Any 1297, benefici de sant Dionís.
- Any 1277, benefici de santa Maria Magdalena.
- Any 1221, benefici de sant Vicenç.
- Any 1203, els sabaters demanen l’altar de sant Marc.
- Any 1216, benefici de sant Pau i santa Paula.
- Any 1298, benefici de santa Marta.
- Any 1208, benefici de santa Margarita.
- Any 1289, benefici de sant Pacià.
- Any 1299, bneficis de santa Caterina i sant Francesc.
- Any 1295, benefici de sant Blas
- Any 1300, benefici de sant Miquel i santa Cecília.
Molts altars estaven a dins de l’església i fora (com el claustre); així com hi havia una
capella molt antiga anomenada de sant Nicolau.
El claustre de la catedral
En el claustre hi havia també el cementiri, les capelles de sant Marc, de sant Miquel i de
sant Martí i de tots els Sants (1288) i del sant Esperit (1229).
Hi ha en el segle XIV, el claustre nou al voltant de l’antic. El nou claustre, així com la
nova església (gòtica) es començaren l’any 1299.
Es tracta en el Speculum també del número i de l’ordre i de la invocació de tots els bene-
ficis i totes les capellanies. El col·legi de sant Sever fou fundat el 1479 pel bisbe d’Heredia
i el papa Sixte IV. Fou confirmat pel metropolitita i el bisbe de Vic i Girona.
Dignitat del bisbe de Barcelona (orígen)

El Dr. Campillo creu erroniament que el fundador de la nostra església fou l’apóstol sant
Jaume I. Determina també erroniament que el primer bisbe fou sant Asteri (Eteri), l’any
85. Això ho agafa un tal Dr. Corbella (d’un imprés de l’any 1673).
27
Arxidiaconat (ardiaconat) major

És la primera dignitat, després de l’episcopal. Ja en una butlla d’Alexandre III (1176) es
concedeix o confirma la possessió de les turres archidiaconales cum suis pertinentiis. L’ar-
diaca major es col·locava en el seient primer del “cor de sant Pere” de la nostra catedral,
o sigui el de la dreta. Així ho relata la crónica de la visita ad limina apostolorum del bisbe
de Barcelona, Ildefons Coloma, l’any 1601. Aquest prelat es refereix a aquesta informació
amb tot detall.
Aquesta dignitat té annexes les esglésies de sant Just i sant Pastor de Barcelona i de sant
Baudili de sant Boi de Llobregat. A les dues esglésies esmentades, l’ardiaca major té un
vicari perpetu. També el patronat de l’Ardiaconat Major s’exten a Santa Coloma de Ma-
rata, a Sant Julià de Palou, a Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat i a Santa Eulàlia
de Provençana.
Dignitat del Decanat

No es té document en el qual s’expliqui el seu origen, tanmateix ja en l’alta edat mitjana
hi ha documents que narren que davant de la catedral hi ha la casa de l’Ardiaca i la del
Degà. Actualment, la seva antiga ubicació es pot localitzar al mateix vestíbul de l’església
catedral gótica.
El degà seu al primer seient del cor de sant Joan, o sigui, a l’esquerra.
El degà canonge era patró de l’Església de Sant Cugat del Rec de Barcelona i de Sant
Esteve de Cervelló.
Dignitat de Preceptor o de la Cantoria (Xantre)

Hi ha qui el vol identificar amb el càrrec de Primicerius, per tant seria molt antic. També
s’en parla en una visita que feu el cardenal de Santa Sabina de Roma l’any 1229. Seu a la
dreta del cor (o sigui “de sant Pere”) al costat de l’ardiaca major.
És annexa l’església de Santa Eulàlia de Provençana ( o d’Hospitalet) amb un vicari
perpetu. És patró també de Santa Maria de Cornellà. Tenia una casa pròpia però que fou
arrassada en fer-se la catedral gòtica. Aquesta casa fou venuda per trenta quatre mil sous
que debien servir per comprar una nova casa. Però el papa Benet XIII (papa Luna) en una
butlla de l’any 1409 va permetre que aquesta quantitat es destinés pel viatge que salvaria al
mateix papa dels seus enemics.
Dignitat de la “Sacristia Major”

El mateix nom sacrarium gestor indica que aquesta dignitat és molt antiga. És la quarta
dignitat després de la pontifical. L’esmentat document del cardenal Sabinense, de l’any
1229 ens indica que el sagrità ocupa el segon seient del “cor de sant Joan” o sigui del
costat del Degà. Té una casa pròpia davant de la catedral. Tenia els fruits de quatre heb-
domàris car havia de tenir cura de tot el sacrat de la catedral (o monaquia). Era patró
de la monaquia de la catedral i, també, de la Mare de Déu del Pi de Barcelona i de Sant
Julià d’Alfou.
28
Dignitat succentoriae
Servia per sustentar el preceptor de la Seu. Era la cinquena dignitat i segons el cardenal
de Santa Sabina (l’any 1229) el seu lloc era el seient tercer del “cor de sant Joan”, al costat
del sacristà.
Ardiaconat del Mar

L’arxidiaconat del Mar així com el de Penitencium (Penedés) i el del Vallense (Vallés) foren
creats per augmentar el “decor” de l’església catedral de Barcelona pel bisbe Ponç de Gualba
i pel capítol de l’esmentada església. El capítol de canonges del 1324 indica que l’ardiaconat
del Mar és creat per beneficiar a Santa Maria del Mar de Barcelona; el del Penedès per l’es-
glésia de Santa Maria de Vilafranca; i el del Vallès l’església de la vila de Caldes de Montbui.
Cada una d’aquestes esglésies tindran el vicari perpetu. El Patriarca Sapera va determinar
amb més concressió els fruits que podia percrebre l’ardiaca del Mar (any 1413). Tenia el seient
que era el tercer del “cor de sant Pere”. Era patró de l’església de sant Martí de Provençals.
Ardiaconat del Penedès

Eregit l’octubre del 1324 com s’ha dit en l’arxidiaconat del Mar. El primer vicari perpetu
fou Gerau Furgell prevere que fou constituït per l’il·lustre Berenguer de Papiol, ardiaca del
Penedès, l’ardiaca del Penedés, l’any 1328. Ambdós es repartien els “fruits” de l’ardiaconat.
El lloc d’aquesta dignitat és l’esquerra del cor, o sigui el “cor de sant Joan”. L’any 1715
obtingué l’ardiaconat, el tristament famós Monsenyor Ramon Molines, contrari al carde-
nal Sala. Aquest moria a Roma. Molines, enemic del seu bisbe Sala, era també contrari a
l’arxiduc Carles III.
Ardiaconat del Vallès

Erigit en el mes d’octubre del 1324 amb els altres dos ardiaconats (del Penedès i del
Vallès). L’any 1342 es creà la vicaria perpétua del Vallès. Aquesta dignitat té assignada el
seient cinqué del cor a l’esquerra, o sigui el del costat de l’ardiaca del Penedés.
Les dignitats règies

Climent VIII amb la butlla del mes de setembre de 1592 va eregir dos ardiaconats, un
al Llobregat i l’altre a Badalona, i també una “Thesoreria”. Per dotar les noves creacions
va assignar tres de les cins parts dels fruits, dels redits i dels ingressos de les mensae de les
abadies de Sant Joan de les Abadeses i de l’Estany, que abans foren dels agustins regulars
o canonges regulars. Aquests canonges foren suprimits i els bens recaigueren a la coro-
na reial així com els nomenaments que li eren annexes. En la butlla esmentada enumera
les abadies suprimides: Santa Maria de l’Estany, Sant Joan de les Abadesses (Vic), Santa
Maria La Real (Elna), Santa Maria de Vilabertan (Girona), Santa Maria de Solsona, Sant
Pere d’Àger, Sant Vicenç de Cardona (diòcesis d’Urgell), Priorat de Santa Maria de Man-
resa, Santa Anna, Santa Maria de Terrassa, Santa Maria de Bisulduno, de Villà i de Lledò
(Girona), i tots els abats, priors, prepòsits i canonges que passaren a ser “seculars”.
29
Ardiaconat de Llobregat (o de Rubricato)

Fou erigit per la butlla del Papa Climent VIII amb l’ardiaconat de Badalona i la “Theso-
reria”. Vegi’s l’apartat anterior.
Ardiaconat de Badalona
Fou erigit, com hem dit anteriorment, pel Papa Climent VIII. Els registres de col·lacions
ens diuen que Jaume de Cortada i Bru rebé aquest ardiaconat ja que l’anterior ostentor
era Pere Copons i Copons que fou promogut bisbe de Girona el 1726. Cortada fou promo-
gut bisbe de Zamora el 1753. Ocupà la vacant i fou promogut pel rei Ferran VI el 1753 el
canonge Marià Huerta el 1760.
Thesauraria (Tresoreria)
Creat, com els anteriors càrrecs, pel Papa Climent VIII.
Del número i antiguitat dels canonicats

Es diu que el número dels canonges és quaranta. L’any 1104 s’estableix que no passin de
40. Així ho diu l’historiador Diago en la seva Història dels comtes de Barcelona, vol. II, cap.
83 i fol. 145.
Pasqual II (any 1104) confirmà tot el que l’església de Barcelona poseeix. I determinà
que el nombre dels canonges no sigui superior els quaranta.
L’any 1176 el papa Alexandre III repeteix l’anterior expressió o sigui el número dels ca-
nonges de Barcelona no ha de superar els 40.
L’any 1394 per una resolució es determina que hi hauran 13 canonges preveres, 13 dia-
ques i 13 sotsdiaques i que el bisbe és també canonge, el primer dels canonges i per tant
perceberà la “porció” autèntica (la part d’aliments que corresponia a cada canonge). L’an-
terior manament es repeteix amb els papes Benet XIII i Gregori IX (aquest de l’any 1231).
Cal veure també les butlles dels papes Gregori XIII (1572), Clement VIII i Pau V. Tanma-
teix cal afegir el canonicat del rei d’Aragò o “estatutaria”. Ja ho era Ramon Berenguer I
comte de Barcelona. Malgrat tot les “porcions” dels canonges eren 28: una, àdhuc, pel rei,
quan venia a Barcelona, tres pel bisbe i 24 que calia repartir-se.
Dels dos canonges “statutaris” (de l’Estat)

Dels 13 canonges preveres, dos eren anomenats statores: un “del Senyor Rei que quan
el rei és present a la catedral l’stator ha de celebrar la missa”; i l’altre és l’stator del senyor
bisbe que celebra la missa en la vacant o si el bisbe està en dejuni o si té algun impediment
en celebrar la missa.
Dels quatre canonges hebdomadaris

Dels 13 canonges preveres quatre són anomenats hebdomadaris. La seva funció és que
cada setmana del mes (4 setmanes) tinguin cura de començar i acabar les hores canóniques
en el cor. Calia també tenir cura dels fidels dins l’església catedral, cuidar del baptisme.
30
Cal tenir present que des de molt antic es celebrava el baptisme a la catedral: així ho feien
quatre preveres no canonges, però després ho van agafar els quatre hebdomadaris. També
curaven dels delmes i de les oblacions. No depenien del sagristà sinó del bisbe i del capitol
directament.
Incrementava el caudal de diners que els hebdomadaris administressin no sols les ofre-
nes, sinó els redits del priorat de Santa Llúcia en la capella episcopal a prop del claustre.
També el caudal s’augmentà gràcies al tribunal de la Inquisició i a donatius que li feia la
Mensa Capitular. El bisbe Caçador (Guillem) admeté que fessin d’hebdomadaris preveres
aptes que no eren canonges. Tanmateix aquests preveres no canonges no podien adminis-
trar els estipendis de l’altar major i les processons dins de l’església i de fora.
L’any 1685 es va establir un nou reglament pels hebdomadaris canonges que retornava a
les primitives atribucions canonicals.
Del canonicat penitenciari

La figura del canonge penitencier es revigoritzà en el Concili Tridentí (secció 24 de re-
forma, cap. 8). Hem dit anteriorment que els canonges preveres hebdomadaris tenien cura
dels fidels que acudien a la catedral. Per tant el penitencier agafà l’encarrec anterior, en
part, i també alguns dels redits econòmics que precisaven els hebdomadaris.
L’any 1662 hi ha un “breu pontifici” en el qual Alexandre VII per instància del rei d’Es-
panya dictaminà què cal fer en la vacant d’un canonicat de penitenciaria. Obviament que
el penitencier es considera ajudant de l’hebdomadari.
Dels set canonicats que tenien annexa capellania

L’any 1147 Guillem de Torroja bisbe de Barcelona, amb el consentiment de l’arquebisbe
de Tarragona, el sagristà, l’ardiaca primicerius, el degà i els altres canonges determinaren
que els administradors (beneficiats) de 7 capelles fossin constituïts canonges. Aquestes ca-
pelles són les del Sant Sepulcre, Sant Pere, Sant Joan Evangelista i Sant Joan Baptista, Sant
Nicolau, Sant Esteve i Sant Silvestre. Així aquestes capelles esdevenien canonicals. Aquesta
resolució fou confirmada per l’esmentada butlla papal d’Alexandre III. Posteriorment en
temps del bisbe de Barcelona, Bernat de Berga s’afegí el benefici de Sant Andreu (1173).
Aquests canonges els hi feren renunciar a celebrar a l’altar major, car ja tenien el seu altar
propi però en temps del papa Luna Benet XIII retornaren a celebrar a l’altar major segons
la setmana que els hi toquès en ser també hebdomadaris. Això creà un conflicte dins aquests
set canonges ja que podien rebre redits del benefici propi i de l’hebdomadari. S’arribà a una
concòrdia. Renunciaren al benefici annex. Però no ho féu el canonge que tenia la capella de
Sant Joan que conservà dos rèdits, el de canonge i el de la capella de Sant Joan.
La Mensa Capitular sempre fou de poc valor, car encara que els canonges reberen molts
donatius de l’emperador Carles el Calb, dels comtes de Barcelona, dels reis, dels mateixos
canonges, bisbes i benefactors els valors d’aquests diners o posessions no es regularitza-
ven en els diners vigents. Per altra banda els vestits i els comestibles s’augmentaven (eren
més cars) mentre el capitol restava idèntic per això la Mensa Capitular cada cop mimbava
més. En els beneficis calia també tenir present el que costava la manutenció del beneficiat
31
(unes 5 lliures) i l’equivalent a les cargues que debía complir: aniversaris de difunts (unes
3 lliures anuals). Calia, però, afegir el que costava un lampidari de la capella dia i nit (9
sous anuals que després es convertiren en 300 sous anuals). Abans del Concili Tridentí era
normal – per solucionar aquest problema de manutenció- que els canonges tinguessin una
o dos esglésies més. Aquestes esglésies eren ateses per capellans a sou. Després del Concili
Tridentí s’acabà aquests mals costums. El capitol es veu obligat a renunciar de les quaranta
canongies a quinze. Així fou confirmat pel Papa Climent VIII (any 1601).
Després de convenis i butlles s’arribà a que hi haurien 24 canonges: vuit canonges preveres,
dos statores, quatre hebdomadaris que comprenia el penitenciari (que estava unit el primer
benefici de l’altar de sant Joan), vuit canonges diaques i també vuit canonges sotsdiaques.
Els canonicats diaconals i sotsdiaconals

En un principi eren 13 canonges diaques i 13 sotsdiaques, però com hem explicat ante-
riorment, es reduïren a vuit diaques i vuit sotsdiaques. Llurs missions es concretaven en
assistir a les hores canòniques i en les misses conventuals. Això en els dies no ferials perquè
en els ferials sols assistien 2 diaques i 2 sotsdiaques.
El canonicat de la Inquisició
El Papa Pau III (1534- 1549) establí que en totes les catedrals d’Espanya hi hagués un
canonge amb la seva corresponent prebenda que formés part del tribunal del Sant Ofici.
Tanmateix a Barcelona, degut a una circumstància colateral i burocràtica no es va anome-
nar mai el canonge de la Inquisició. Malgrat tot el capítol tingué de pagar 80 lliures anuals
que es donaren al Tribunal. Aquesta quantitat provenia del priorat que estava a l’altar de
santa Llúcia i d’una quantitat que donava la quarta hebdomadaria.
Del canonicat de la Universitat de Cervera

El papa Climent XII va confirmar l’erecció de la Universitat Literària de Cervera, l’any
1730. En la butlla Inperscrutabilis creà un canonicat amb la corresponent prebenda per
cada un dels bisbats de Tarragona, Barcelona, lleida, Girona, Vic, Tortosa, Solsona i Urgell.
A Barcelona fou elegit canonge de Cervera per reserva pontificia el catedràtic Dr. Josep
Mateu en haver mort el Dr. Joaquim Reig prevere canonge sotsdiaca.
Els 318 beneficis de la Catedral de Barcelona

Segons l’arxiver Campillo (Speculum I) hi havia a la Catedral tres cents divuit beneficis:
Altar de la Beata Maria Santíssima i Santa Eulàlia

1. Benefici primer de la Beata Maria i de Santa Eulàlia. Fundat per Ramon de Rosanes,
preceptor regi, any 1213. (ADB Sp. I, 117)
2. Benefici segon de la Beata Maria i de Santa Eulàlia. Fundat per Ponç, ardiaca de Bar-
celona, any 1217. (ADB Sp. I, 118)
3. Benefici tercer de la Beata Maria i de Santa Eulàlia. Fundat per Arnau de Gaçols,
procurador del rei, any 1331. (ADB Sp. I, 119)
32
4. Benefici quart de la Beata Maria i de Santa Eulàlia. Fundat per Berenguer de Sant
Vicenç, senyor del castell de Cabanyes i de Mogoda, any 1350. (ADB Sp. I, 121)
5. Benefici cinquè de la Beata Maria i de Santa Eulàlia. Fundat per Jaume de Pallàs,
hereu de Bernat de Roger de Pallàs, any 1729. (ADB Sp. I, 123)
6. Benefici sisè de la Beata Maria o de la Concepció de la Beata Maria. Fundat per Ele-
onor, muller de Joan Esteve, mercader, any 1514. (ADB Sp. I, 125)
7. Capella primera de la Beata Maria i Santa Eulàlia. Fundada per Francesca, muller de
Pere Thoma, escriptor del rei, any 1416. (ADB Sp. I, 127)
8. Capella segona de la Beata Maria i Santa Eulàlia. Fundada per Jacobum Rossell, mer-
cader, any 1426. (ADB Sp. I, 130)
9. Capella tercera de la invocació de Santa Eulàlia. Fundada per Constança, muller de
Francesc de Casals, any 1426. (ADB Sp. I, 133)
10. Capella quarta de la invocació de Santa Eulàlia. Fundada per Jacobum Mascaró,
prevere, any 1425. (ADB Sp. I, 135)
11. Capella cinquena de la invocació de la Beata Maria. Fundada per Narcís de Cartellà,
prevere, any 1435. (ADB Sp. I, 139)
12. Capella sota la invocació de Sant Ildefons, Sant Antoni de Pàdua. (ADB Sp. I, 142)
13. Personatus sota la invocació de Santa Eulàlia. Fundat per Valentina Vilanova, viuda
de Francesc Vilanova, any 1615. (ADB Sp. I, 145)
Altar de Sant Antoni Abat

14. Benefici primer de Sant Antoni Abat. Fundat per Hug de Cardona, any 1321 (ADB
Sp. I, 151)
15. Benefici segon de Sant Antoni Abat. Fundat per Brunicenda de Cervelló, any 1319
(ADB Sp. I, 153)
16. Benefici tercer de Sant Antoni Abat. Fundat per Bonanat Porcell, any 1350 (ADB
Sp. I, 155)
17. Benefici quart de Sant Antoni Abat. Fundat per Valensa, esposa de Bernat Mulner,
any 1400 (ADB Sp. I, 157)
18. Benefici cinquè de Sant Antoni Abat. Fundat per Bernat d’Splouncis, canonge, any
1385 (ADB Sp. I, 159)
19. Benefici primer de Sant Miquel. Fundat per Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona,
any 1221 (ADB Sp. I, 165)
20. Benefici segon de Sant Miquel. Fundat per Bernat de Santa Eulàlia, any 1249 (ADB
Sp. I, 167)
21. Benefici tercer de Sant Miquel. Fundat per Maria Vinyals, any 1290 (ADB Sp. I, 168)
22. Benefici quart de Sant Miquel. Fundat per Maria Vinyals, any 1291 (ADB Sp. I, 170)
23. Benefici de Santa Anna. Fundat per Margarita Giberta, any 1399 (ADB Sp. I, 172)
24. Capellania de la Mare de Déu, de Sant Miquel i Santa Anna. Fundada per Pere Gru-
ni, any 1328 (ADB Sp. I, 174)
25. Capellania de Sant Miquel i Santa Anna. Fundada per Margarita Gibert, any 1399
(ADB Sp. I, 176)
33
26. Capellania de Santa Anna. Fundada per Joan Casaldaliga, any 1531 (ADB Sp. I, 150)
27. Personatus perpetuus de Santa Anna. Fundat per Blanca de Ferrer, any 1413 (ADB
Sp. I, 156)
Altar de Sant Nicolau i Sant Hilari

28. Benefici primer de Sant Nicolau. Fundat per Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona,
any 1147 (ADB Sp. I, 189)
29. Benefici segon de Sant Nicolau. Fundat per Bernat de Sant Andreu, any 1229 (ADB
Sp. I, 191)
30. Benefici tercer de Sant Nicolau. Fundat per Jaume de Girona, prevere, any 1296
(ADB Sp. I, 193)
31. Benefici quart de Sant Nicolau. Fundat per Pere de Muntanyola, prevere, any 1329
(ADB Sp. I, 194)
32. Benefici primer de Sant Hilari. Fundat per Montserrat Roquer i Saleta, canonge, any
1576 (ADB Sp. I, 195)
33. Benefici segon de Sant Hilari. Fundat per Montserrat Roquer i Saleta, canonge, any
1576 i refundat el 1601 (ADB Sp. I, 197)
34. Capellania de la Mare de Déu. Fundat per Saurina, esposa de Bartomeu Poal, any
1431 (ADB Sp. I, 199)
35. Capellania de Sant Nicolau. Fundada per Guillem Serra, prevere, beneficiat de la
Catedral, any 1441 (ADB Sp. I, 201)
Altar de Sant Joan Baptista i Sant Sebastià

36. Benefici primer de Sant Joan Baptista. Fundat per Pere de Corron, any 1159. (ADB
Sp. I, 205)
37. Benefici segon de Sant Joan Baptista. Fundat per Guillem de Banyeres, canonge i
rector de dit altar, any 1251. (ADB Sp. I, 206)
38. Benefici tercer de Sant Joan Baptista. Fundat per Bernat de Sant Cebrià, canonge de
Barcelona, any 1290. (ADB Sp. I, 207)
39. Benefici quart de Sant Joan Baptista. Fundat per Jacobum de Villafranca, canonge
de Barcelona, any 1315. (ADB Sp. I, 209)
40. Benefici cinquè de Sant Joan Baptista. Fundat per Margarida, muller de Bernat de
Podio, any 1350. (ADB Sp. I, 211)
41. Benefici sisè de Sant Joan Baptista. Fundat per Berenguer de Sant Vicenç, any 1350.
(ADB Sp. I, 213)
42. Benefici setè de Sant Joan Baptista. Fundat per Bernat de Carbones (de Barcelona),
any 1415. (ADB Sp. I, 215)
43. Benefici de Sant Joan i Sant Josep. Fundat per Pere de Peñanosa, lignifabri, any 1623.
(ADB Sp. I, 217)
44. Capellania primera de Sant Joan. Fundada per Francesc Coral, prevere, any 1406.
(ADB Sp. I, 219)
45. Capellania de Sant Sebastià. Fundada per Francesc Corral, prevere, any 1406 (ADB
34
Sp. I, 221)
46. Capellania segona de Sant Joan. Fundat per Miquel Setantí i Eleonor, muller de
Francesc Bugot (de Sitges), any 1513. (ADB Sp. I, 222).
47. Personatus de Sant Joan Evangelista. Fundat per Ludovic Colom, any 1573. (ADB
Sp. I, 227)
Altar del Sant Sepulcre i la Santa Espina

48. Benefici primer del Sant Sepulcre. Fundat per Ardenci, canonge, any 1126 (ADB Sp.
I, 231)
49. Benefici segon del Sant Sepulcre. Fundat per Bernat Delfí, canonge, any 1261 (ADB
Sp. I, 232)
50. Benefici tercer del Sant Sepulcre. Fundat per Guillem Tarafa, canonge, any 1319
(ADB Sp. I, 233)
51. Benefici quart del Sant Sepulcre. Fundat per Raimond de Ganovardus, any 1332
(ADB Sp. I, 235)
52. Benefici de la Santa Espina. Fundat per l’infant (i després rei) Martí I, l’any 1390
(ADB Sp. I, 237)
53. Capellania del Sant Salvador. Fundada per Pere de Canal o Çanal, any 1386 (ADB
Sp. I, 239)
Altar Sant Pere Apòstol

54. Benefici primer de Sant Pere. Fundat per Joan de Palau, any 1214 (ADB Sp. I, 245)
55. Benefici segon de Sant Pere. Fundat per Sanxa, esposa de Berenguer Bonet, any 1277
(S. I, 246)
56. Benefici tercer de Sant Pere. Fundat per Pere Rovira, mercader de Barcelona, any
1326 (ADB Sp. I, 248)
57. Capellania de Sant Pere. Fundada per Constança, esposa de Pere de Cruanyes, any
1426 (ADB Sp. I, 250)
58. Personatus de Sant Pere i Sant Andreu. Fundat per Sebastià Costa, prevere de Vic,
any 1513 (ADB Sp. I, 252)
Altar de Sant Esteve protomàrtir

59. Benefici primer de Sant Esteve. Fundat per Ponç Levita i Ermengaud Caurona, any
1141 (ADB Sp. I, 257)
60. Benefici segon de Sant Esteve. Fundat per Barbarà Galceran, canonge, any 1317
(ADB Sp. I, 258)
61. Benefici tercer de Sant Esteve. Fundat per Raimond Bou, canonge, any 1327 (ADB
Sp. I, 259)
62. Capellania primera de Sant Esteve. Fundada per Sanxa (sic), esposa de Francesc
Canyes, any 1385 (ADB Sp. I, 261)
63. Capellania segona de Sant Esteve. Fundada per Berenguer Esteve, mercader, any
1482 (ADB Sp. I, 263)
35
Altar de Sant Silvestre

64. Benefici primer de Sant Silvestre. Fundat per Berenguer de Subirats, canonge, any
1168 (ADB Sp. I, 269)
65. Benefici segon de Sant Silvestre. Fundat per Guillem Castañer, canonge, any 1314
(ADB Sp. I, 270)
66. Benefici tercer de Sant Silvestre. Fundat per Pere Borrell, any 1385 (ADB Sp. I, 272)
67. Benefici de Sant Pere, Sant Pau i Sant Silvestre. Fundat per Antoni Pau Calafat Gur-
ri, any 1564 (ADB Sp. I, 274)
Altar de Sant Andreu

68. Benefici canonical de Sant Andreu. Fundat per Bernat Berga, bisbe, l’any 1173 (ADB
Sp. I, 279)
69. Benefici primer de Sant Andreu. Fundat per Arnald, bisbe de Lleida, any 1329 (ADB
Sp. I, 280)
70. Benefici segon de Sant Andreu. Fundat per Violant, esposa de Berenguer de Mont-
juich, l’any 1361 (ADB Sp. I, 282)
71. Benefici tercer de Sant Andreu. Fundat per Joan Sebastià, any 1388 (ADB Sp. I, 284)
72. Benefici quart de Sant Andreu. Fundat per Pere Pregasol, canonge, l’any 1420 (ADB
Sp. I, 286)
73. Benefici cinquè de Sant Andreu. Fundat per Joan Çagrau (sic), beneficiat, l’any 1469
(ADB Sp. I, 288)
74. Capellania de Sant Andreu. Fundada per Andreu Garriga, beneficiat de Cervera, any
1611 (ADB Sp. I, 290)
Altar dels Sants Innocents i de la Transfiguració del Senyor

75. Benefici primer dels Sants Innocents. Fundat per Guillem d’Ametlla, prevere, any
1281 (ADB Sp. I, 295)
76. Benefici segon dels Sants Innocents. Fundat per Raimond de les Arcs, any 1330
(ADB Sp. I, 297)
77. Benefici tercer dels Sants Innocents. Fundat per la Baronia de Ribes, any 1390 (ADB
Sp. I, 299)
78. Benefici primer de la Santíssima Trinitat. Fundat per Raimond de Salento Levita, any
1196 (ADB Sp. I, 301)
79. Benefici segon de la Santíssima Trinitat. Fundat per el Mestre Raimond, canonge,
any 1249 (ADB Sp. I, 302)
80. Benefici tercer de la Santíssima Trinitat. Fundat per Francesc Piñane, clergue, any
1457 (ADB Sp. I, 303)
81. Capellania dels Sants Innocents. Fundada per Bernat de Cellers, beneficiat, any 1371
(ADB Sp. I, 305)
82. Capellania de la custòdia del Santíssim Sacrament. Fundada per Guillemeta, esposa
de Francesc Doncell, any 1382 (ADB Sp. I, 307)
36
Altar de Santa Bàrbara i Santa Tecla

83. Benefici primer de Santa Bàrbara. Fundat per Raimond de Vilafranca, canonge, any
1340 (ADB Sp. I, 313)
84. Benefici segon de Santa Bàrbara. Fundat per Margarita de Cardona, esposa de Pere
de Cardona, any 1366 (ADB Sp. I, 314)
85. Benefici tercer de Santa Bàrbara. Fundat per Pere de Coromines, ciutadà de Barce-
lona, any 1375 (ADB Sp. I, 316)
86. Benefici primer de Santa Tecla. Fundat per Arnau de Buc, canonge, any 1275 (ADB
Sp. I, 318)
87. Benefici segon de Santa Tecla. Fundat per Guillem Deuloví, ciutadà de Barcelona,
any 1323 (ADB Sp. I, 320)
88. Benefici tercer de Santa Tecla. Fundat per Bernat Segura, rector de Sitges, any 1396
(ADB Sp. I, 322)
Altar de Santa Agnès

89. Benefici primer de Santa Agnès. Fundat per Guillem Caceres del Sant Sepulcre, any
1269 (ADB Sp. I, 327)
90. Benefici segon de Santa Agnès. Fundat per Galceran de Curte, militar , any 1331
(ADB Sp. I, 329)
91. Benefici tercer de Santa Agnès. Fundat per Galceran de Curte, militar, any 1364
(ADB Sp. I, 331)
92. Benefici quart de Santa Agnès. Fundat per Berenguer de Portella, prevere, any 1392
(ADB Sp. I, 333)
93. Benefici cinquè de Santa Agnès. Fundat per Joan Boter, prevere, any 1580 (ADB
Sp. I, 335)
94. Capellania primera de Santa Agnès. Fundada per Nicolau Peris, canonge, any 1412
(ADB Sp. I, 337)
95. Capellania segona de Santa Agnès. Fundada per Catarina, esposa de Berenguer de
Castellbisbal, any 1400 (ADB Sp. I, 340)
96. Capellania tercera de Santa Agnès. Fundada per Violant de Vilatersana de Menorca,
any 1441 (ADB Sp. I, 342)
97. Capellania quarta de Santa Agnès. Fundada per Pere Ribas Sabater de Barcelona,
any 1450 (ADB Sp. I, 346)
98. Personatus de Santa Agnès. Fundat per Jaume Manent, prevere, any 1591 (ADB Sp.
I, 348)
Altar de Sant Llorenç i Sant Tomàs de Canterbury

99. Benefici pimer de Sant Llorenç. Fundat per Bernat de Coll, any 1209 (ADB Sp. I,
353)
100. Benefici segon de Sant Llorenç. Fundat per Josep Camps, prevere, any 1728 (ADB
Sp. I, 354)
37
101. Benefici tercer de Sant Llorenç. Fundat per Pere Boquets, clergue beneficiat, any
1329 (ADB Sp. I, 356)
102. Benefici quart de Sant Llorenç. Fundat per Bernat de Tous, canonge, any 1396
(ADB Sp. I, 358)
103. Benefici de Sant Hipòlit. Fundat per Fernand de Puig, canonge, any 1420 (ADB Sp.
I, 360)
104. Benefici de Sant Tomàs de Canterbury. Fundat per Pere de Ripollet, canonge, any
1186 (ADB Sp. I, 362)
105. Benefici de Sant Tomàs de Canterbury. Fundat per Fèlix d’Olmet i Ramon de Pra-
dresa, any 1336 (ADB Sp. I, 363)
106. Capellania de Sant Jaume i Sant Miquel. Fundada per Jaume Mayes, prevere, bene-
ficiat, any 1511 (ADB Sp. I, 365)
Altar de Sant Dionís i Sant Jeroni

107. Benefici prmer de Sant Dionís. Fundat per Bernat Dionís, any 1197 (ADB Sp. I,
369)
108. Benefici segon de Sant Dionís. Fundat per Gerau de Castellar, rector de Samalús,
any 1324 (ADB Sp. I, 370)
109. Benefici de Sant Jeroni. Fundat per Francesc de Monte Alti (montalt), any 1391
(ADB Sp. I, 372)
Altar de Santa Maria Magdalena

110. Benefici primer de Santa Maria Magdalena. Fundat per Bernat Roig i Pere de Ri-
poll, germans canonges, any 1177 (ADB Sp. I, 375)
111. Benefici segon de Santa Maria Magdalena. Fundat per Pere Capellats, any 1303
(ADB Sp. I, 376)
112. Benefici tercer de Santa Maria Magdalena. Fundat per Pere Jaume de Xamins, any
1339 (ADB Sp. I, 378)
113. Capellania de Santa Maria Magdalena. Fundada per Bernat Sayol, any 1423 (ADB
Sp. I, 380)
Altar del Roser (abans de Sant Vicenç)

114. Benefici primer de Sant Vicenç. Fundat per Ramon de Banyeres, any 1221 (ADB
Sp. I, 383)
115. Benefici segon de Sant Vicenç. Fundat per Ramon de Banyeres, any 1221 (ADB
Sp. I, 383)
116. Benefici tercer de Sant Vicenç. Fundat per Sibila, esposa d’Arbert de Mota, any
1373 (ADB Sp. I, 386)
117. Benefici quart de Sant Vicenç. Fundat per Berenguer Forner, beneficiat de la cate-
dral, any 1401 (ADB Sp. I, 388)
38
Altar del Sant Àngel Custodi i Sant Bernardí

118. Benefici del Àngel Custodi. Fundat per Joan Destamariu, beneficiat de la Catedral,
any 1461 (ADB Sp. I, 391)
119. Benefici de la Concepció de la Mare de Déu i de Sant Gabriel i de l’Àngel Custodi.
Fundat per Mateu Thomàs –alies Prat- beneficiat de Santa Maria del Prat, any 1483 (ADB
Sp. I, 393)
Altar de Sant Marc i Sant Crispí

120. Benefici primer de Sant Marc. Fundat per Egidi Sastre i altres confrares sastres, any
1203 (ADB Sp. I, 397)
121. Benefici segon de Sant Marc. Fundat per Pere Centelles, canonge, any 1325 (ADB
Sp. I, 399)
122. Benefici de Sant Crispí i Crispià. Fundat per Pere Miquel Feliu, any 1538 (ADB Sp.
I, 400)
Altar de Sant Sever (bisbe i màrtir)

123. Benefici primer de Sant Sever. Fundat per Berenguer Prosell, prevere, any 1384
(ADB Sp. I, 403)
124. Benefici segon de Sant Sever. Fundat per Guillem Vendrell, beneficiat, any 1389
(ADB Sp. I, 405)
125. Benefici tercer de Sant Sever. Fundat per Francesc de Pla i Pere Prembau, prevere,
any 1425 (ADB Sp. I, 406)
126. Benefici quart de Sant Sever. Fundat per Faust de Puigcarbó, any 1742 (ADB Sp.
I, 407)
127. Capellania primera de Sant Sever. Fundada per Guillem de Puig, rector de Gualba,
any 1379 (ADB Sp. I, 411)
128. Capellania segona de Sant Sever. Fundada per Pere Tolosa, any 1427 (ADB Sp. 414)
129. Capellania tercera de Sant Sever. Fundada per Saurina, esposa de Bartomeu Poal
de Martorell, any 1401 (ADB Sp. I, 417)
130. Capellania quarta de Sant Sever. Fundada per Pere Çapila, any 1479 (ADB Sp. I,
419)
Altar de Sant Climent i Sant Narcís (abans del Sant Sepulcre o del Sant Crist)
131. Benefici primer de Sant Climent. Fundat per Francesc Climent Sapera, patriarca,
any 1429 (ADB Sp. I, 425)
132. Benefici segon de Sant Climent. Fundat per Margarida, esposa de Gabriel Juglar ,
botiguer, any 1485 (ADB Sp. I, 427)
133. Benefici de Sant Narcís. Fundat per Guillem Carbonell, sagristà canonge, any 1427
(ADB Sp. I, 429)
39
Altar de Sant Oleguer

134. Benefici de Sant Iu. Fundat per Guillem Carbonell, sagristà canonge, any 1427
(ADB Sp. I, 433)
Altar de Santa Catarina i Santa Clara

135. Benefici primer de Santa Catarina. Fundat per Pere Despiells, degà de la Catedral,
any 1299 (ADB Sp. I, 437)
136. Benefici segon de Santa Catarina. Fundat per Pere Martí, ciutadà de Barcelona, any
1303 (ADB Sp. I, 439)
137. Benefeci tercer de Santa Catarina. Fundat per Arnau de Vinardell, rector de Sant
Andreu de Palomar, any 1323 (ADB Sp. I, 441)
138. Benefici quart de Santa Catarina. Fundat per Pere Malet, canonge, 1436 (ADB Sp.
I, 443)
139. Benefici cinquè de Santa Catarina. Fundat per Pere Tomas, àlies Pret, prevere, any
1465 (ADB Sp. I, 445)
140. Benefici de Santa Clara. Fundat per Sanxa Ximènez de Foix i de Cabrera, any 1431
(ADB Sp. I, 447)
141. Capellania primera de Santa Catarina. Fundada per Catarina, esposa de Pere de
Maxella, any 1364 (ADB Sp. I, 449)
142. Capellania segona de Santa Catarina. Fundada per Francesc de Bugatell, any 1431
(ADB Sp. I, 452)
Altar de Sant Agustí

143. Benefici primer de Sant Agustí. Fundat per Jaume de Santa Eugènia, canonge, any
1283 (ADB Sp. I, 457)
144. Benefici segon de Sant Agustí. Fundat per Arnau de Torre, canonge de Barcelona,
any 1318 (ADB Sp. I, 458)
143. Benefici tercer de Sant Agustí. Fundat per Pere de Gualba, mercader, any 1369
(ADB Sp. I, 460)
144. Benefici de Sant Gabriel. Fundat per Pere de Columbari, any 1354 (ADB Sp. I, 462)
145. Benefici quart de Sant Agustí. Fundat per Pere d’Urgell, mercader, any 1391 (ADB
Sp. I, 464)
146. Capellania de Sant Agustí. Fundat per Jaume Ballistariis (Ballester), prevere, any
1548 (ADB Sp. I, 468)
Altar de Sant Gregori i Sant Eugeni

147. Benefici de Sant Gregori i Sant Eugeni. Fundat per Arnau de Castiliones, any 1322
(ADB Sp. I, 473)
148. Benefici de Sant Gregori. Fundat per Bernat Veheyni, any 1325 (ADB Sp. I, 475)
149. Capellania primera de Sant Gregori. Fundada per Francesc Agustí, mercader, any
1360 (ADB Sp. I, 479)
40
150. Capellania segona de Sant Gregori. Fundada per Guillem Bonet, prevere, any 1346
(ADB Sp. I, 480)
151. Capellania de Sant Eugenia. Fundada per Joan Dambu, mercader, any 1445 (ADB
Sp. I, 481)
152. Capellania de Sant Gregori i Sant Honorat. Fundada per Pere Pila, prevere, any
1458 (ADB Sp. I, 482)
153. Capellania de Sant Honorat. Fundada per Joan Bruguera, any 1452 (ADB Sp. I, 485)
Altar de Sant Pau, Santa Paula i Sant Cristòfol

154. Benefici primer de Sant Pau i Santa Paula. Fundat per Arnau de Banyeres, canonge,
any 1211 (ADB Sp. I, 487)
155. Benefici segon de Sant Pau i Santa Paula. Fundat per Guillem de Lloret, farmaceu-
tic, any 1321 (ADB Sp. I, 489)
165. Benefici de Sant Pau apòstol i Joan Baptista. Fundat per Pau Ferrer (droguerium de
Barcelona), any 1627. (ADB Sp. I, 491)
166. Benefici primer de Sant Cristòfol. Fundat per Sanxa, esposa de Guillem de Santa
Coloma, any 1318 (ADB Sp. I, 493)
167. Benefici segon de Sant Cristòfol. Fundat per Jaume Novell, canonge, any 1323
(ADB Sp. I, 495)
Altar de Sant Domènec, Sant Pere Màrtir, Sant Restitut, Santa Marta i Santa Cecília
(abans Santa Marta)
168. Benefici primer de Santa Marta. Fundat per Bartomeu de Girona, any 1298 (ADB
Sp. I, 499)
169. Benefici segon de Santa Marta. Fundat per Ramon de Girona, any 1300 (ADB Sp.
I, 501)
170. Benefici primer de Santa Cecília. Fundat per Bernat de Sarrià, canonge, any 1300
(ADB Sp. I, 503)
171. Benefici segon de Santa Cecília. Fundat per Humbert de Lauro, canonge, any 1304
(ADB Sp. I, 506)
172. Benefici de Sant Restitut. Fundat per Joan Torres, canonge, any 1505 (ADB Sp. I,
508)
173. Capellania primera de Santa Cecília. Fundada per Caterina Julià Ferrer Fuster, any
1381 (ADB Sp. I, 510)
174. Capellania segona de Santa Cecília. Fundada per Antoni Revira, prevere, any 1396
(ADB Sp. I, 513)
175. Capellania de la Passió de Nostre Senyor i de Sant Pere Màrtir. Fundada per Mel-
cior Vallmanyà, àlies Oromir, rector de Montcada, any 1503 (ADB Sp. I, 515)
Altar de Santa Margarida, Sant Rafael, Sant Barberà, Sant Jordi i Sant Genís
176. Benefici primer de Santa Margarida. Fundat per Ponç de Cànoves i Guerau de Sant
Andreu, any 1208 (ADB Sp. I, 519)
41
177. Benefici segon de danta Margarida. Fundat per Ponç de Cloquer, any 1218 (ADB Sp. I,
520)
178. Benefici tercer de Santa Margarida. Fundat per Nicolau de Massanet, any 1349 (ADB Sp.
I, 521)
179. Benefici de Sant Miquel i Sant Rafael. Fundat per Jaume Ombau, any 1384 (ADB Sp. I, 522)
180. Benefici primer de Sant Jordi i Sant Genís. Fundat per Pere de Marges, preceptor del Rei,
any 1374 (ADB Sp. I, 524)
181. Benefici segon de Sant Jordi i Sant Genís. Fundat per Bonanat Martin, prevere, any 1334
(ADB Sp. I, 526)
182. Benefici primer de Sant Barberà. Fundat per Berenguer Bonet, any 1262 (ADB Sp. I, 528)
183. Benefici segon de Sant Barberà. Fundat per Berenguer Bonet, any 1263 (ADB Sp. I, 529)
184. Capellania primera de Sant Jordi i Sant Genís. Fundada per Arnau de Nogària, any 1370
(ADB Sp. I, 531)
185. Capellania segona de Sant Jordi i Sant Genís. Fundada per Raimond de Marges, mercader,
any 1381 (ADB Sp. I, 533)
186. Capellania tercera de Sant Jordi i Sant Genís. Fundada per Simó Onzer, prevere, any 1422
(ADB Sp. I, 535)
187. Capellania quarta de Sant Jordi i Sant Genís. Fundada per Agnés, esposa de Joan Ferrer,
mercader, filla de Bernat Carbonell, mercader, any 1310 (ADB Sp. I, 536)
Altar de Sant Pacià, Sant Pere i Sant Gabriel

188. Benefici primer de Sant Pacià. Fundat per Ramon d’Avellà, prevere, any 1289 (ADB Sp.
I, 543)
189. Benefici segon de Sant Pacià. Fundat per Agnés, esposa de Joan Ferrer, fill de Bernat Car-
bonet, mercader, any 1310 (ADB Sp. I, 544)
190. Benefici de Sant Gabriel. Fundat per Serena, esposa de Pere Columbar, any 1373 (ADB
Sp. I, 547)
191. Benefici primer de Sant Mateu. No hi ha dotalia però consta en la visita del Patriarca Sa-
pera, any 1400 (ADB Sp. I, 549)
192. Benefici segon de Sant Mateu. Hi ha constància en el Registre de dotalies del 1462 (ADB
Sp. I, 550)
193. Benefici tercer de Sant Mateu. Fundat per Berenguer Riblata, prevere, any 1335 (ADB
Sp. I, 552)
194. Benefici de Sant Mateu i Santa Magdalena. Fundat per Joan Borrell, beneficiat de la Seu,
any 1529 (ADB Sp. I, 554)
Claustre
Capella de Sant Tomàs i Sant Antoni de Pàdua
195. Benefici primer de Sant Tomàs i Sant Antoni de Pàdua. Fundat per Jaume de Rocafort,
mercader, any 1353 (ADB Sp. I, 559)
196. Benefici segon de Sant Tomàs i Sant Antoni de Pàdua. Fundat per Ramon Bertran d’Hos-
talric, any 1374 (ADB Sp. I, 561)
42
197. Benefici tercer de Sant Tomàs i Sant Antoni de Pàdua. Fundat per Joan d’Olesa, any 1422
(ADB Sp. I, 563)
198. Capellania primera de Sant Tomàs Apòstol i Sant Antoni de Pàdua. Fundada per Saurina
Ramis, any 1372 (ADB Sp. I, 565)
199. Capellania segona de Sant Tomàs Apòstol i Sant Antoni de Pàdua. Fundada per Sibila de
Puig, any 1385 (ADB Sp. I, 567)
200. Capellania tercera de Sant Tomàs Apòstol i Sant Antoni de Pàdua. Fundada per Francesca
de Rovira, any 1425 (ADB Sp. I, 569)
201. Personatus de Sant Tomàs d’Aquino. Fundada per Francesc Torrella, prevere (ADB Sp. I,
571)
202. Benefici rural de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. Fundat per Antoni Pau Fales
i Puig, clergue de Barcelona, any 1746. (ADB Sp. I, 573)
Capella de Sant Francesc i Sant Lluís

203. Benefici primer de Sant Francesc. Fundat per Pere Despiells, degà canonge, any 1299
(ADB Sp. I, 575)
204. Benefici segon de Sant Francesc. Fundat per Blanca, esposa de Guillem Dulomar, any 1333
(ADB Sp. I, 576)
205. Benefici tercer de Sant Francesc. Fundat per Francesc Xamins, any 1350 (ADB Sp. I, 578)
206. Benefici quart de Sant Francesc. Fundat per Margarita, esposa de Bartomeu Rovira, any
1551 (ADB Sp. I, 580)
207. Benefici rural de Sant Francesc. Fundat per Francesc Cetantí, any 1592 (ADB Sp. I, 582)
208. Capellania de Sant Lluis. Fundada per Maria, esposa de Guerau d’Ordeval, any 1421 (ADB
Sp. I, 584)
209. Capellania de Sant Francesc. Fundada per Joan Vilansoga, any 1582 (ADB Sp. I, 586)
210. Personatus de Sant Francesc. Fundat per Joan Graner, prevere, any 1573 (ADB Sp. I, 588)
Capella de Sant Martí i Sant Ambròs

211. Benefici primer de Sant Martí. Fundat per Pere, bisbe de Barcelona, any 1231 (ADB Sp.
I, 591)
212. Benefici segon de Sant Martí. Fundat pel Mestre Martí, canonge, any 1245 (ADB Sp. I, 592)
213. Benefici tercer de Sant Martí, Fundat per Ramon de Vilalta, any 1329 (ADB Sp. I, 594)
214. Benefici de Sant Ambrós. Fundat per Francesc Castañer, any 1407 (ADB Sp. I, 595)
215. Capellania de Sant Martí. Fundada per Ramon de Ganovardes, any 1388 (ADB Sp. I, 597)
Capella de Sant Jaume i Sant Bernat

216. Benefici primer de Sant Jaume. No apareix la dotalia, però si que es relata la visita del
Patriarca, any 1401 (ADB Sp. I, 601)
217. Benefici segon de Sant Jaume. Fundat per Arnau de Picapedrer, canonge, any 1285 (ADB
Sp. I, 602)
218. Benefici tercer de Sant Jaume. Fundat per Bernat de Llimona, clergue i físic, any 1316
(ADB Sp. I, 603)
43
219. Benefici primer de Sant Bernat. Fundat per Ponç de Gualba, any 1334 (ADB Sp. I,
605)
220. Benefici segon de Sant Bernat. Fundat per Hug de Cardona, any 1374 (ADB Sp. I,
607)
221. Capellania de Sant Bernat. Fundada per Guerau Cirer, beneficiat, any 1396 (ADB
Sp. I, 611)
222. Capellania de la Mare de Déu de Gràcia. Fundada per Jan Janer i Maria, la seva
esposa, any 1386 (ADB Sp. I, 609)
Capella de Tots els Sants

223. Benefici primer de Tots els Sants. Fundat per Berenguer Despiells, any 1288 (ADB
Sp. I, 615)
224. Benefici segon de Tots els Sants. Fundat per Bernat Isern, beneficiat de la Seu, any
1348 (ADB Sp. I, 616)
225. Benefici tercer de Tots els Sants. Fundat per Bernat Samsó, prevere, any 1333 (ADB
Sp. I, 618)
226. Benefici primer de Sant Simeó, Sant Judes i Sant Alexis. Fundat per Dolça de Puig,
any 1328 (ADB Sp. I, 620)
227. Benefici de l’aparició del Senyor i de Sant Antoní Màrtir. Fundat per Bernat Gui-
llem de Villarubia, prevere, any 1329 (ADB Sp. I, 624)
228. Capellania primera de Tots els Sants. Fundada per Bartomeva, esposa de Bernat de
Sarria, any 1510 (ADB Sp. I, 626)
229. Capellania segona de Tots els Sants. Fundada per Francesc de Ferriol, canonge, any
1420 (ADB Sp. I, 629)
Capella de Sant Maties i Santa Helena

230. Benefici de Sant Maties i Santa Helena. Fundat per Guillem Almuganar, mercader,
any 1347 (ADB Sp. I, 633)
231. Capellania de Sant Maties i Santa Helena. Fundada per Guillem Jordà, mercader,
any 1347 (ADB Sp. I, 635)
232. Capellania de Santa Helena. Fundada per Oliva, esposa de Joan de Valldosera, any
1484 (ADB Sp. I, 637)
Capella de Sant Cosme i Sant Damià

233. Benefici de Sant Cosme i Sant Damià. Fundat per Francesc de Pla, prevere benefi-
ciat, any 1445 (ADB Sp. I, 641)
234. Capellania de Sant Cosme i Sant Damià. Fundada per Francesc Corona, prevere,
any 1510 (ADB Sp. I, 643)
Capella de Sant Quitèria i les onze mil Santes verges

235. Priorat o primer benefici de Santa Quitèria o de els Santes Verges. Fundat (avui és
la capella de santa Llùcia). Fundat per Arnau de Gurb (bisbe), any 1271 (ADB Sp. I, 648)
44
236. Benefici segon de Santa Quitèria. Fundat per Berenguer de Puig, clergue, any 1287
(ADB Sp. I, 649)
237. Benefici tercer de Santa Quitèria. Fundat per Elisenda, esposa de Bernat Marquet,
any 1286 (ADB Sp. I, 651)
238. Benefici quart de Santa Quitèria. Fundat per Blanca, esposa de Pere de Belloc, any
1445 (ADB Sp. I, 652)
239. Benefici primer de Sant Llúcia. Fundat per Pere d’Illa, canonge, any 1272 (ADB
Sp. I, 655)
240. Benefici segon de Santa Llúcia. Fundat per Pere Bertran, prevere, any 1278 (ADB
Sp. I, 657)
241. Benefici de Santa Àgata. Fundat per Pere Oller, canonge, any 1286 (ADB Sp. I, 658)
242. Capellania de les onze mil verges. Fundada per Berenguer de F, prevere beneficiat
de Sant Pere de les Puelles, any 1380 (ADB Sp. I, 659)
243. Personatus de Santa Llúcia. Fundat per Vicenç Massanet, any 1662 (ADB Sp. I, 663)
Capella de la visitació de la Mare de Déu, Santa Elisabet i Sant Lluc evangelista

244. Benefici de Santa Elisabet. Fundat per Bartomeu Figueres, canonge de Barcelona,
any 1482 (ADB Sp. I, 667)
245. Benefici de la visitació de la Mare de Déu a Santa Elisabet. Fundat per Bertomeu
Figueres, canonge, any 1485 (ADB Sp. I, 669)
246. Benefici primer de Sant Lluc evangelista. Fundat per Maria de Bonastre, any 1295
(ADB Sp. I, 671)
247. Benefici segun de Sant Lluc evangelista. Fundat per Pere de Puig, físic (metge), any
1334 (ADB Sp. I, 672)
248. Capellania de Sant Lluc i Sant Climent. Fundada per Francesc Oliva, prevere d’Oli-
ana, any 1565 (ADB Sp. I, 674)
249. Personatus primer de Santa Coloma. Fundada per Jaume Casademunt, canonge de
Vic, any 1506 (ADB Sp. I, 676)
250. Personatus segon de Santa Coloma. Fundada per Casademunt, canonge, any 1508
(ADB Sp. I, 678)
Capella de Sant Sebastià i Santa Tecla

251. Benefici de Sant Sebastià i Santa Tecla. Fundat per Joan Andreu i Sos, canonge, any
1649 (ADB Sp. I, 681)
Capella de la Mare de Déu de la Peña i Santa Elisabet reina d’Hungri

252. Benefici primer de Sant Bartomeu. Consta en el llibre de les dotalies, any 1429
(ADB Sp. I, 685)
253. Benefici segon de Sant Bartomeu. Fundat per Berenguer Bonet, any 1254 (ADB
Sp. I, 686)
254. Benefici tercer de Sant Bartomeu. Fundat per Jaume de Puig, beneficiat de Pedral-
bes, any 1375 (ADB Sp. I, 687)
45
255. Benefici de Sant Bartomeu i Santa Elisabet reina d’Hungria. Fundat per Bartomeva,
esposa de Francesc de Sant Climent, any 1397 (ADB Sp. I, 689)
Capella de Sant Josep

256. Benefici de Sant Josep. Fundat per Pere Torrerosa (Turrubia), canonge, any 1509
(ADB Sp. I, 693)
257. Benefici rural de Sant Josep. Fundat per Josep Pausa, clergue, any 1646 (ADB Sp.
I, 695)
258. Personatus o capellania primera de Sant Josep. Fundat per Josep Pausa, clergue,
any 1646 (ADB Sp. I, 697)
259. Personatus o capellania segona de Sant Josep. Fundat per Joan Carbonell, any 1538
(ADB Sp. I, 699)
260. Personatus de Sant Miquel. Fundat per Gaspar Roig i Planes, vitraller de Matarò,
any 1673 (ADB Sp. I, 701)
Capella de Sant Benet

261. Benefici primer de Sant Benet. Fundat per Antoni Portella, canonge, any 1448
(ADB Sp. I, 705)
262. Benefici segon de Sant Benet. Fundat per Miquel Ferran, notari, any 1495 (ADB
Sp. I, 707)
263. Capellania de Sant Benet. Fundada per Constància, esposa de Francesc Serra, any
1422 (ADB Sp. I, 709)
264. Personatus de Sant Benet. Fundat per Eupassa, viuda de Miquel Puigsec, notari, any
1557 (ADB Sp. I, 711)
Capella del cos de Crist

265. Benefici primer del cos de Crist. Fundat per Pere de Nogària, canonge de Barcelo-
na, any 1293 (ADB Sp. I, 715)
266. Benefici segon del cos de Crist. Fundat per Pere de Nogària, any 1293 (ADB Sp. I,
717)
267. Benefici tercer del cos de Crist. Fundat per Bernat de Nogària, ciutadà de Barcelo-
na, any 1293 (ADB Sp. I, 719)
268. Benefici quart del cos de Crist. Fundat per Bonnata, esposa de Bernat Viñes, any
1373 (ADB Sp. I, 721)
269. Capellania primer del cos de Crist. Fundada per Laurencia Dolceta, filla de Bernat
Dolcet, any 1391 (ADB Sp. I, 723)
270. Capellania segona del cos de Crist. Fundada per Pere Coloma, prevere, any 1454
(ADB Sp. I, 725)
Capella de la Concepció de la Mare de Déu

271. Benefici primer de la Concepció de la Mare de Déu. Fundat per Pere Buada, canon-
ge, any 1510 (ADB Sp. I, 729)
46
272. Benefici segon de la Concepció de la Mare de Déu i de Sant Pere de Luxemburg.

Fundat per Eulàlia Domenech i Pol, esposa en segones nùpcies de Jaume Domenech, 1624
(ADB Sp. I, 731)
273. Benefici de Santa Anna. Fundat per Joan Espuny, canonge, durant l’any 1572 (ADB
Sp. I, 733)
274. Benefici de la conversió de Sant Pau. Fundat per Damià Rosanes, ciutadà de Barce-
lona, any 1574 (ADB Sp. I, 735)
275. Benefici rural de la Concepció de la Mare de Déu. Fundat per Jeroni de Magarola,
any 1660 (ADB Sp. I, 737)
276. Capellania primera de la Concepció de la Mare de Déu. Fundada per Gabriel Ca-
sador, any 1571 (ADB Sp. I, 739)
277. Capellania segona de la Concepció de la Mare de Déu. Fundada per Pere Gatell,
any 1574 (ADB Sp. I, 741)
278. Personatus o capellania de la Concepció de la Mare de Déu. Fundat per Antoni
Miquel (Spinalt), any 1506 (ADB Sp. I, 743)
279. Personatus o capellania de la Concepció de la Mare de Déu. Fundat per Gabriel
Alsines, any 1548 (ADB Sp. I, 745)
280. Personatus de la Concepció de la Mare de Déu. Fundat per Marc Ferran Gràcia,
any 1617 (ADB Sp. I, 747)
281. Capellania o personatus de la Santa Creu, la Concepció de la Mare de Déu, Sant
Joaquim i Santa Anna, Sant Severí i Sant Josep. Fundada per Francesc Bru, ciutadà de
Barcelona, any 1638 (ADB Sp. I, 749)
Capella de Sant Pal·ladi

282. Benefici de Sant Pal·ladi. (ADB Sp. I, 755)
283. Capellania primera de Sant Pal·ladi. Fundada per Guillem Fontsm, prevere, any
1494 (ADB Sp. I, 757)
284. Capellania segona de Sant Pal·ladi. Fundada per Francesc Oller, beneficiat de la
Seu, any 1411 (ADB Sp. I, 759)
285. Capellania tercera de Sant Pal·ladi. Fundada per Romina de Pla de Moler, any 1425
(ADB Sp. I, 761)
Capella de Santa Eufràsia

286. Benefici primer de Santa Eufràsia. Fundat per Pere de Font (ADB Sp. I, 765)
287. Benefici segon de Santa Eufràsia. Fundat per Joaneta, esposa de Francesc Riera
(ADB Sp. I, 767)
288. Capellania de Santa Eufràsia. Fundat per Eulàlia, esposa de Francesc Quirze, mer-
cader de Barcelona, any 1149 (ADB Sp. I, 769)
Capella de Sant Gabriel

289. Benefici primer de Sant Gabriel. Fundat per Guillemona, esposa de Francesc To-
goures, soldat, any 1381 (ADB Sp. I, 773)
47
290. Benefici segon de Sant Gabriel. Fundat per Pere de Puig, canonge, any 1381 (ADB
Sp. I, 775)
291. Benefici tercer de Sant Gabriel. Fundat per Pere de Puig, canonge, any 1413 (ADB
Sp. I, 777)
292. Benefici quart de Sant Gabriel. Fundat per Anna Destorrent, viuda de Galceran
Destorrent, any 1594 (ADB Sp. I, 779)
293. Capellania primera de Sant Gabriel. Fundada per Antonia, esposa de Pere Arnau,
any 1388 (ADB Sp. I, 781)
294. Capellania segona de Sant Gabriel. Fundada per Eleonor, esposa de Ramon Bçot,
any 1415 (ADB Sp. I, 783)
295. Capellania tercera de Sant Gabriel. Fundada per Bartomea, esposa d’Antoni Vila-
grossa, any 1402 (ADB Sp. I, 785)
Capella del Sant Esperit

296. Benefici primer del Sant Esperit. Fundat per Colom, canonge, any 1229 (ADB Sp.
I, 789)
297. Benefici segon del Sant Esperit. Fundat per Ramon de Salent, canonge, any 1249
(ADB Sp. I, 790)
298. Benefici tercer del Sant Esperit. Fundat per Ramon de Fonollet, clergue de Vic, any
1298 (ADB Sp. I, 791)
299. Benefici quart del Sant Esperit. Fundat per Jaume de Coll, notari, any 1367 (ADB
Sp. I, 793)
300. Capellania primera del Sant Esperit. Fundada per Berenguer de Corts de Badalona,
any 1510 (ADB Sp. I, 795)
301. Capellania segona del Sant Esperit. Fundada per Maria, esposa de Jaume Roca
Sastre, any 1340 (ADB Sp. I, 797)
302. Capellania tercera del Sant Esperit. Fundada per Laurència Dulceta, any 1408
(ADB Sp. I, 799)
303. Capellania quarta del Sant Esperit. Fundada per Alemanda, esposa de Jaume Ro-
vira, any 1455 (ADB Sp. I, 801)
304. Personatus de la Mare de Déu. Fundat per Narcís Spanya, prevere beneficiat, any
1464 (ADB Sp. I, 803)
305. Personatus de la Mare de Déu de l’Esperança. Fundat per Sebastià Pou, fabricant
de teixits, any 1538 (ADB Sp. I, 805)
Capella de Sant Pere (càtedra) i de Sant Joan ante portam latinam i Sant Blai
306. Benefici primer de Sant Blai. Fundat per Pere Despiels, canonge degà de la Seu de
Barcelona, any 1299 (ADB Sp. I. 811)
307. Benefici segon de Sant Blai. Fundat per Ponç Raimond, canonge, any 1291 (ADB
Sp. I, 812)
308. Capellania de la càtedra de Sant Pere. Fundada per Anotònia, esposa de Pere de
Lemana, any 1311 (ADB Sp. I, 814)
48
309. Capellania de Sant Pere i Sant Joan ante portam latinam. Fundada per Pere de Vall-
tesorer del Rei, any 1510 (ADB Sp. I, 816)
310. Capellania de Sant Blai. Fundada per Blai Berenguer,prevere de Sant Julià del Va-
llés d’Andorra, any 1611 (ADB Sp. I, 818)
Capella del Palau Episcopal de Barcelona, invocació de la mare de Déu i Santa

Eulàlia de Mèrida
311. Benefici de Santa Eulàlia de Mèrida. Fundat per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona,
any 1270. (ADB Sp. I, 821)
312. Benefici rural de Sant Pere i Sant Vicenç. Fundat per Pere Carbó, clergue, any 1701
(ADB Sp. I, 823)
313. Benefici rural de Sant Joan Baptista. Fundat per Joan Prat, prevere i canonge de
Santa Maria de l’Estany (Vic), any 1736. (ADB Sp. I, 825)
314. Benefici rural de Sant Josep. Fundat per Josep de Sayol, canonge. Any 1739 (ADB
Sp. I, 827)
315. Benefici rural de Sant Ignasi de Loiola i Sant Josep. Fundat per Josep Celles, cler-
gue de Vic, any 1718 (ADB Sp. I, 829)
Pia Almoina
Capella del refetor dels pobres anomenada la Canonja
316. Capellania de Sant Sebastià. Fundada per Pere de Coromines (Cerver),prevere, any
1412 (ADB Sp. I, 835)
Capella o església nova de Sant Sever, en el carrer de la Davallada de Santa Eulàlia

317. Benefici del Sant Esperit. Fundat pel Dr. Francesc Fabra, beneficiat, any 1735 (ADB
Sp. I, 843)
318. Ofici de preceptor de l’esmentada esglèsia. Fundat per Ramon Grillo, beneficiat,
any 1724 (ADB Sp. I, 845)
Les parròquies
L’any 2004, en crear-se les tres diòcesis (Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobre-
gat) es determinaren els límits tenint presents els arxiprestats. Aquests i llurs parròquies
determinaren la concreta limitació de les tres diòcesis. D’aquí la importància d’aquesta
divisió.
Les parròquies de la diòcesi de Barcelona en vint-i-vuit arxiprestats que corresponien en
dos zones de les anteriors demarcacions episcopals: 1/ Barcelona ciutat i Barcelonès sud, i
2/ El Barcelonès nord i el Maresme. Eren els següents arxiprestats:
1/ Barcelona ciutat i Barcelonès sud
Arxiprestats: 1.01. Catedral, 1.02. Rambles-Poble Sec, 1.05. Sant Josep Oriol, 1.06. Pu-
ríssima Concepció, 1.07. Sagrada Família, 1.08. Sant Martí, 1.10. Provençals, 1.11. Sant
Andreu, 1.12. Trinitat-Roquetes, 1.13. Horta, 1.14. Guinardó, 1.15. Vall d’Hebron, 1.16.
Vilapicina, 1.17. Gràcia, 1.18. Sant Gervasi, 1.19. Sarrià, 1.20. Sants- la Marina, 1.21. La
49
Torrassa-Collblanc, 1.22. L’Hospitalet de Llobregat, 1.23. Cornellà de Llobregat.

2/ Barcelonès nord i el Maresme
Arxiprestats: 2.01. Badalona sud, 2.02. Badalona nord, 2.03. Gramenet, 2.04 La Cisa,
2.05 Mataró.
* * *
Els arxiprestos durant el primer mes de gener de l’any 2004 eren els següents sacerdots:
Llic. Cristau Coll, Salvador (Catedral, actual bisbe auxiliar de Terrassa 2010), P. Rie-
rola Roqué, Josep M., SchP (Rambles.-P. Sec), Llic. Boixaderas Sadurní, Pere (Sant Jo-
sep Oriol), Dr. Corts Blay, Ramon (Puríssima Concepció), Mn. Bonet Armengol, Lluís
(Sagrada Família), P. Marcos Souto, Emili, SDB (Sant Martí), Mn. Serrano Vidal, Jaume
(Poblenou), Mn. Farré Piña, Vicenç Maria (Provençals), Mn. Rodado León, Josep (Sant
Andreu), Mn. Puxan Romagosa, Josep M. (Trinitat-Roquetes), Llic. Carreter Cambra, Jor-
di (Horta), Mn. Bosch Casas, Joaquim (Guinardó), Llic. Pérez Sánchez, Àngel Eugeni
(Vall d’Hebron), Mn. Gimeno Piñol, Francesc (Vilapicina), Mn. Masclans Pugès, Ricard
(Gràcia), Mn. Sauró Calzada, Carles (Sant Gervasi), P. Samsó Rabaixet, Antoni, SDB (Sar-
rià), Llic. Hortet Gausachs, Josep (Sants-la Marina), Mn. Soler Llopart, Josep (La Torras-
sa-Collblanc), Mn. Rodríguez Piñol, Felip-Juli (L’Hospitalet de Ll.), Mn. Casas Miguel,
Antoni (Cornellà de Ll.), Mn. Roig Santsegundo, Josep Enric (Badalona sud), Dr. Aymar
Ragolta, Jaume (Badalona nord), Llic. Viñas Rexach, Agustí (Gramenet), Llic. García Ra-
miro, Segimon (La Cisa) i Mn. Cussó Porredón, Jordi (Mataró).
* * *
Els arxiprestats de la diòcesi de Terrassa (any 2004) s’agrupaven anteriorment en una
sola demarcació episcopal anomenada El Vallès i té (tenia) tretze arxiprestats: Montcada,
Sant Cugat-les Planes, Terrassa, Rubí, Sabadell centre, Sabadell nord, Sabadell sud, Gra-
nollers, Puiggraciós, Mollet, Montseny, Montbui.
Els sacerdots arxiprestos al primer mes del 2004 eren els següents sacerdots: Mn. Casas
Barquets, Jaume (Montcada), Mn. Blanquer Cutrina, Blai (St. Cugat-les Planes),
Mn. Pausas Mas, Josep (Terrassa), Mn. Rius Adell, Joaquim (Rubí), Mn. Fuentemi-
lla Tarancón, Víctor M. (Sabadell centre), Mn. Oca Riaño, Josep M. (Sabadell nord),
P. Sánchez Bosch, Anton M., CMF (Sabadell sud), Llic. Pardo Artigas (actual bisbe de
Girona 2010) Francesc (Granollers), Mn. Collell Aguirre, Santiago (Puiggraciós), Mn.
Miranda Pérez, Joan (Mollet), Mn. Pou Illa, Lluís (Montseny) i Mn. Martorell Morro,
Bernat (Montbui).
* * *
Els arxiprestats de l’actual diòcesi de Sant Feliu de Llobregat tenia una sola demarcació
que incloïa part de les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Garraf. Hi havien nou
arxiprestats: El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant
Vicenç dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Penedès, Anoia, Piera-Capellades.
50
Els sacerdots arxiprestos al primer mes de 2004 eren els següents sacerdots: Mn. Puig
Mas, Joan (El Prat de Llobregat), Mn. Armengol Bellmunt, Lluís A. (Sant Boi de Ll.),
Mn. Roca Roig, Antoni (Sant Feliu de Llobregat), Mn. Santacana Capella, Mateu (St.
Vicenç dels H.), Mn. Raventús Surià, Miquel (Montserrat), Mn. Berdoy Alemany, Jaume
(Garraf), Mn. Puig Font, Josep (Vilafranca del Penedès), Mn. Catasús Pallerola, Carles
(Anoia), Dr. Mestre Saura, Francesc (Piera-Capellades).
51
52
HISTÒRIA DE LES DIÒCESIS DE TERRASSA
I DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
Dades estadístiques de les noves diòcesis

El 15 de juny de 2004 el papa Joan Pau II va desmembrar l’arxidiòcesi de Barcelona en
dues diòcesis sufragànies (Terrassa i Sant Feliu de Llobregat) amb l’arxidiòcesi metro-
politana de Barcelona, constituint-se la província eclesiàstica denominada «Barcelona».
Estadísticament es pot presentar el següent esquema:
Nova diòcesi de Terrassa

Territori: actual demarcació episcopal del Vallès composta pels arxiprestats de Mont-
cada, Sant Cugat-Els Plans, Terrassa, Rubi, Sabadell centre, Sabadell nord, Sabadell sud,
Granollers, Puiggraciós, Mollet, Montseny i Cardedeu, Llinars, Montbui. - Habitants:
1.016.674 - Parròquies: 120 - Sacerdots: 165- Religiosos: 24 comunitats. - Religioses: 88
comunitats. - Catedral: Basílica de Sant Esperit a Terrassa. - Residència episcopal: Terrassa
(210.000 habitants). - Altres ciutats de la nova diòcesi: Sabadell (204.000 habitants), Sant
Cugat del Vallès (60.265 habitants), Cerdanyola del Vallès (53.343 habitants) i Granollers
(53.105 habitants).
Nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat

Territori: actual demarcació episcopal del Baix Llobregat, el Penedès, Garraf composta
pels arxiprestats del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat,
Sant Vicenç dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Penedès, Anoia i Piera- Cape-
llades. - Habitants: 661.393.- Parròquies: 121. - Sacerdots: 153. - Religiosos: 23 comunitats.
- Religioses: 67 comunitats. - Catedral: Església de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobre-
gat. - Residència Episcopal: Sant Feliu de Llobregat (40.042 habitants). - Altres ciutats de
la nova diòcesi: Sant Boi de Llobregat (78.738 habitants) i El Prat de Llobregat (61.818
habitants).
Dades estadístiques de l’actual arxidiòcesi de Barcelona

Territori: actuals demarcacions episcopals de Barcelona ciutat i Barcelonés sud, Barcelo-
nés nord i Maresme, compostes pels arxiprestats de La Catedral, Rambles- Poble Sec, Sant
Josep Oriol, Puríssima Concepció, Sagrada Família, Poblenou, Provençals, Sant Martí,
Sant Andreu, Trinitat-Roquetes, Vilapicina, Horta, Guinardó, Vall d’Hebron, Gracia, Sant
53
Gervasi, Sarrià, La Torrasa- Collblanc, Cornellà del Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat,

Sants-Can Tunis i també Gramanet, Badalona nord, Badalona sud, La Cisa i Mataró. - Ha-
bitants: 2.623.279. - Parròquies: 212. - Sacerdots: 417.
El 15 de juny de 2004, una fita històrica1

El 15 de juny de 2004 formarà part de la història de l’Església a Catalunya. En aquest dia el
papa Joan Pau II va desmembrà l’Arxidiòcesi de Barcelona en tres diòcesi: la metropolitana
Barcelona, i les dues sufraganies: la de Sant Feliu de Llobregat i la de Terrassa. Creiem que
pot ser convenient presentar un context de conceptes i fets històrics amb les seves pertinents
evolucions que expliquin el que ha succeït en data de 15 de juny. Cal dir que l’objectiu del
Papa (Joan Pau II) a fer realitat aquestes tres diòcesi; no va ser altre que el bé de l’Església i
aconseguir una pastoral més eficaç per als més de quatre milions de feligresos catòlics afectats
d’aquest peculiar canvi. Recordem que l’estructura de les Esglésies en diòcesi i seus metro-
politanes procedeix de la mateixa administració de l’Imperi romà. En l’any 289, Dioclecià
va dividir l’imperi en prefectures, províncies i diòcesis. La estructuració romana era fona-
mentalment urbana i es basava en les civitates o municipia amb els corresponents territoria.
També l’Església va posar a totes les civitates -capitals de les diòcesi- i en cadascuna d’elles
un bisbe i al capdavant de les províncies, o sigui, en la ciutat capital de la província - com
Tarraco- un bisbe el qual després es dirà metropolita i, en el segle IX, arquebisbe. Hi havia
també patriarques (a Roma, a Antioquia, a Alexandria, a Jerusalem i a Constantinoble).
El d’Occident serà el papa, que també serà el primer d’entre tots els bisbes, que exerceix el
peculiar ministeri o primat de Sant Pere (petrí) sobre tota l’Església d’Orient i d’Occident.
El papa Lleó I Magne

Els bisbes i el papat són d’institució divina, en canvi els metropolitans (en el seu minis-
teri específic i distintiu), els vicaris i llegats papals i els mateixos patriarques (també en
el ministeri específic) són d’institució eclesiàstica. Un dels documents més destacables on
apareix clarament el primat del Papa sobre tota l’Església, és la carta del papa Lleó Magne
(anys 440-461) dirigida al seu vicari en la regió del Ilíric Anastasi de Tessalònica. El bisbe de
Roma afirma taxativament que el seu peculiar ministeri cap a tota l’Església és de dret diví,
o sigui procedeix i es fonamenta en l’explícita voluntat de Jesucrist que ho va instituir. Però
seguidament Lleó I assevera que així mateix el ministeri dels bisbes és igualment de dret
diví; no ho són, en canvi, altres dignitats, ministeris o potestats, com la dels patriarques, dels
metropolitans i dels vicaris papals que són de dret i d’institució eclesiàstiques, o sigui, proce-
deixen de la mateixa Església. També en aquesta important carta s’exposen quines eren les
estructures, cànons i normatives de les províncies eclesiàstiques. Així mateix es determina
el paper del bisbe (metropolita) cap de la província eclesiàstica i el dels sínodes. És necessari
que aquests, o sigui els sínodes, es celebrin dintre de la província dues vegades a l’any (ad-
1 Article publicat dins els butlletins de les tres diòcesi de la provincia metropolitana de Barcelona (Barce-
lona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat).
54
vent i quaresma). Metropolitans i Sínodes vertebren tota l’estructura i organització de les

Esglésies locals. És el que avui el papa Francesc anomena l’antiga tradició sinodal (a. 2017).
El bisbe metropolità i el sínode provincial

Les Esglésies d’Occident i d’Orient estaven organitzades fins al segle XII fonamental-
ment sota la figura jurídica del bisbe metropolita i del seu sínode. El responsable de la
província eclesiàstica -el metropolita- ordenava els bisbes de la província i els inspecciona-
va, convocava i presidia sínodes, rebia apel·lacions, vigilava l’administració de les diòcesis
vacants de la seva província, rebia la professió i jurament de fe dels bisbes electes sufra-
ganis requisit previ a l’ordenació episcopal, inspeccionava l’elecció d’aquests, intervenia
en alguns casos com en la província de Narbona després de la invasió sarraïna el 7ll en
la presentació de candidats per a ser triats bisbes... Exercia, doncs, funcions àmplies, la
majoria de les quals avui estan reservades al Papa. El bisbe metropolita (o, com se li deno-
minarà després, arquebisbe) posseïa aquests drets metropolitans, com president que era
del sínode episcopal de la província eclesiàstica. Aquesta institució (el sínode) també po-
dia prendre decisions de gran transcendència en la vida de l’Església. Podia, per exemple,
erigir noves diòcesis, prenia part decisiva en l’examen del nomenament dels bisbes -exercit
pel poble i clergat-, permetia, fins i tot en casos molt especials i sense que anés en perjudici
de les diòcesis veïnes, desmembrar una regió en diverses diòcesis, traslladar un bisbe d’una
diòcesi a una altra (encara que en algunes èpoques això estava totalment prohibit). En el
sínode es tractava col·legialment la pastoral de les diòcesis, el ministeri propi dels preveres,
així com es dictaven les normes, ritus i textos litúrgics. El sínode (o concili provincial) jut-
java no solament als fidels, sinó als preveres i als mateixos bisbes integrants de la província.
Era necessari que aquests bisbes assistissin obligatòriament als sínodes. La no-assistència,
no justificada, podia ser causa d’expulsió de la diòcesi.
El primat papal i la col·legialitat episcopal

A l’empara, doncs, del metropolita i del sínode provincial la vida eclesial s’estructurava.
Aquest règim estava basat en el principi teològic i jurídic de la col·legialitat dels bisbes.
Era la que avui (a. 2017) el papa Francesc anomena la tradició sinodal. Aquesta tradició es
basava en el règim autònom del govern que no precisava de la intervenció immediata del
Papa o de la seva Cúria. No obstant això, el bisbe de Roma -reconegut com principi suprem
de la comunió eclesial universal i també patriarca d’Occident- exercia en casos especials un
arbitratge inapel·lable. Aquest va ser el cas provocat pel trasllat de lreneu, bisbe de Ègara
(Terrassa) a Barcelona, després de la mort del bisbe d’aquesta última diòcesi Nundinari
(any 465). El papa Sant Hilar (a. 461-468) en un concili celebrat a Santa María la Major de
Roma va dictaminar que si lreneu no tornava a Ègara seria excomunicat. I el motiu és per-
què es va fer una elecció de bisbe (a Barcelona) no canònica o sigui en contra dels cànons
dels concilis referents al fet que el bisbe sigui triat pel clergat i el poble i no per la voluntat
d’un bisbe, encara que aquest ja estigui mort i hagi manifestat la designació d’un candidat.
L’elecció ha de ser totalment lliure i no pot intervenir exclusivament l’última voluntat del
bisbe predecessor. Cal que sigui “elegit pel clergat i el poble”.
55
Ordenar els bisbes sufraganis

El dret o funció d’ordenar als bisbes sufraganis era el més important dels quals forma-
ven el cúmul de drets denominats metropolitans. Una cosa semblant succeïa amb el dret
de beneir als abats. Aquest dret del bisbe equivalia al fet segons el qual se li reconegués
el domini sobre la diòcesi com en beneir un abat li concedia el dret sobre el monestir al
que pertanyia l’abat. En els primers segles de la història de l’Església era inconcebible que
el Papa concedís a un metropolita la prerrogativa d’ordenar als seus Bisbats sufraganis.
Aquest dret que, com hem indicat, equivalia a una espècie de jurisdicció sobre la diòcesi a
la qual pertanyia el bisbe consagrat -procedia de la mateixa condició o rang metropolità,
per ser l’arquebisbe en cap de la província. Sense intervenció o autorització directa del
Papa -encara que sempre en comunió amb ell- el bisbe metropolità, segons els cànons,
ordenava, conjuntament amb altres dos bisbes de la província, el bisbe triat pel poble i el
clergat. Efectuada l’ordenació, es notificava amb l’epístola sinódica el nom del nou bisbe,
tant als metropolitans veïns, com al mateix Papa. S’assenyalava també que la fe professada
i jurada abans de l’ordenació pel nou bisbe coincidia amb la professada pel bisbe de Roma.
Aquesta era la pràctica canònica seguida en l’Església primitiva i en la medieval pels bisbes
no metropolitans. El Papa, com hem indicat, no intervenia directament, és a dir, no es
reservava el dret de nomenar tots els bisbes, el de confirrmar o constituir els arquebisbes.
Això era així en l’Església de l’edat antiga i en gran part de la medieval. Per això es diu que
durant mil anys l’església era també sinodal i que al segle XI passà a ser més centralitzada
sota la figura del papa. Així ho diu l’actual papa Francesc (a. 2017). El primer document
papal en el qual el bisbe de Roma (Gregori I) atorga una funció tan important com és la
d’ordenar els bisbes sufraganis va ser el privilegi denominat Cum certum sit (22 de juny de
601), dirigit a Sant Agustí de Canterbury. Forma part dels nombrosos privilegis denomi-
nats de concessió papal del pal·li -insígnia d’honor i poder supraepiscopal-. Juntament amb
la concessió d’aquesta insígnia, el papa va atorgar al missioner Sant Agustí el dret d’or-
denar als bisbes sufraganis. L’actuació del Papa va incidir en el mateix cor de l’estructura
primitiva eclesial, o sigui, la metropolitana o sinodal. Certament, el Papa justifica aquesta
–podríem dir- intromissió seva. I els motius adduïts són la negligència dels bisbes metropo-
litans de les Gal·lies que no s’atrevien a fundar una nova Església: l’anglesa.
Els missioners
Després de la intervenció del papa Gregori (I) Magne a Anglaterra i Germania es repe-
teixen similars concessions papals de drets metropolitans a missioners del nord d’Europa,
com Sant Willibord i Sant Bonifaci. Aquest costum es converteix en dret papal o dret epis-
copal així en el segle XI ja és llei canònica que tot arquebisbe o metropolità ha de demanar
la confirmació papal de la seva elecció. El Papa, després d’un minuciós examen, concedeix
els Ornaments i honors (com la insígnia del pal·li) i els drets metropolitans: ordenació dels
bisbes sufraganis, convocar sínodes provincials, jutjar els membres de la província, presidir
sínodes... i fins i tot desmembrar una diòcesi si era necessari i missionar les zones pròpies
de la província o les terres de pagans pròximes a la mateixa província. Per tant, serà el Papa
56
qui intervindrà en la constitució de tots els bisbes metropolitans d’occident, i això va suc-
ceir cap a finals del segle XI. També aquesta intervenció papal és coadjuvada per eminents
eclesiàstics gràcies a la denominada Reforma Gregoriana. Centralitzant a Roma l’estruc-
tura metropolitana, es va assegurar que els bisbes metropolitans no fossin Simoníacs i que
donessin suport la reforma impulsada pels papes gregorians, per monjos de Cluny i del Cís-
ter i fins i tot pel gran bisbe-arquebisbe Sant Oleguer de Barcelona a través dels canonges
regulars de Sant Ruf d’Avinyó. És així com es va assolir una gran reforma, disminuint, no
obstant això, l’autonomia de les províncies eclesiàstiques. Es va passar d’un règim que es
vivia i practicava l’exercici de la col·legiabilitat episcopal en la figura dels sínodes, a un nou
centralisme papal d’assegurar la reforma tan necessària en aquells temps.
Canvi beneficiós
Aquest canvi va ser efectivament beneficiós per a l’Església a causa de les circumstàncies
tan adverses de la lluita contra les investidures laiques que es donaven en els segles X1-
XII. El “ministeri petri”, doncs, es va mostrar beneficiós no solament en el control dels
nous arquebisbes, assegurant la Reforma, sinó també en els monestirs als quals se’ls va
concedir privilegis de tutela papal i d’exempció. I gràcies a aquestes concessions el Papa
era l’autoritat eclesiàstica -en exclusió del mateix bisbe- de la majoria dels monestirs d’Oc-
cident. Neixia així la immediata subjecció al papat dels religiosos, per això els “religiosos”
s’anomenaren “religiosos exempts”; els bisbes no tenien possibilitats de posar-se dins dels
monestirs. Els religiosos deuen obediència directa al Papa, ell és el seu superior. El bisbe
no podia immiscir-se en l’interior dels monestirs ni dins de les congregacions religioses
exemptes. El mateix procés es manifesta en el dret canònic: el Papa serà el fonament de
totes les lleis eclesiàstiques. També el Papa des de Inocenci III (any 1208) es reserva el dret
a canonitzar els Sants de tota l’Església.
L’exempció
L’exemple de l’exempció dels monestirs es va estendre també en algunes peculiars di-
òcesis. Aquestes diòcesis exemptes dependran, no de la corresponent seu metropolitana
sinó directament del Papa de Roma. El cas mes significatiu és el de la diòcesi de Bamberg.
L’any 1046 va ser elegit papa -després del famós sínode de Sutri- el bisbe d’aquella diòcesi
de Bamberg, Suitger, amb el nom de Climent II. El nou papa va atorgar a la seva antiga
diòcesi amplis privilegis i el mateix emperador Enric II va determinar que la diòcesi de
Bamberg fos unida a la romana amb uns llaços típicament feudals, o sigui, amb la relació
dita de mundiburdium. Per aquest motiu, seguidament, sorgiren disputes entre els bisbes
de Bamberg i la seu metropolitana de Magúncia. Aquells afirmaven que no solament en
l’ordre temporal dependien de Roma directament, sinó fins en l’ordre jurisdiccional (civil),
no reconeixent altra immediata autoritat superior que la del Papa. Naixien així les cèlebres
diòcesis exemptes. Aquest exemple es va copiar en altres diòcesis que tenien -o es preveia
que tindrien- una conflictiva jurisdicció amb la corresponent seu metropolitana. La Santa
Seu, en vincular-les al Papa directament, intentava solucionar el conflicte jurisdiccional,
especialment quan la seu metropolitana era de nació distinta a la de la sufragania. Aquesta
57
ultima passava a estar vinculada a Roma com un monestir exempt (independent de l’or-
dinari del lloc) i passava a ésser de la jurisdicció directa del Papa. En la Península Ibèrica
també es donen casos de diòcesis exemptes durant i després de la reforma gregoriana i per
tant depenents directament de Roma. Són els següents bisbats: Compostela, l’any 1095;
Burgos, l’any 1105; Besalu, l’any 1020; Cartagena, l’any 1225; Mallorca, l’any 1232.
De l’exempció a la província metropolitana de Barcelona

La condició jurídica del arquebisbat de Barcelona abans del 15 de juny de 2004 era la
d’exempta. Solament depenent del Papa, deixant d’ésser sufragania de Tarragona.
Així que, a partir d’aquesta data, Barcelona es converteix en capital de la nova província
eclesiàstica de Barcelona amb dues diòcesis sufragànies: Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.
Característiques històriques de les diòcesis de la província de Barcelona

L’arxidiòcesi de Barcelona després del 15 de juny de 2004 ha disminuït, no solament en
nombre de catòlics, sinó també en parròquies. Té, per tant, la comarca denominada el Bar-
celonès, amb la capital en Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat,
Badalona i tot el Maresme. En l’actualitat té dues parròquies anteriors al segle X, setze
del segle X, quinze del segle XI i vint-i-vuit dels segles XII al XIX. Les restants parròquies
són del segle XX, especialment les creades durant el pontificat de l’arquebisbe Gregorio
Modrego Casaus. Aquest prelat va anar a títol personal honrat amb l’honor d’arquebisbe
pel papa Piu XII. Monsenyor Martínez Sistach, és el primer arquebisbe i metropolità. El
va substituir el 2015 Monsenyor Joan Josep Omella, que presideix la nova província dita
Barcelona. El papa Francesc li va, també, concedir el pal·li, i l’any 2017 el cardenalat. Pre-
sentem a continuació les característiques històriques de les parròquies de les tres diòcesis.
Hem de fer la distinció, avui en dia, després del 15 de juny de 2004, de les parròquies
de cadascuna de les tres diòcesis: Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat. Els dos
nous bisbats van ser creats pel papa Joan Pau II en la referida data (4-VI-2004). És molt
recent. Això és un avantatge, ja que així tenim ben viva la memòria d’elles, cosa que no
passarà, possiblement, d’aquí a uns anys. Donarem un breu elenc de les parròquies més
primitives fins al segle X -per tant mil·lenàries- de cadascuna de les diòcesis de la nova
província eclesiàstica de Barcelona. Barcelona contínua sent una gran arxidiòcesi, amb
multitud d’esglésies parroquials, a pesar que ha disminuït el nombre, doncs 241 han estat
desmembradas de l’antiga arxidiòcesi. En concret: Sant Feliu de Llobregat, 121 parròqui-
es; Terrassa, 120 i Barcelona, 212. Són moltes parròquies que han canviat, i també hauran
canviat les característiques històriques primitives de l’antiga diòcesi de Barcelona. S’ha
produït un gran canvi.
Les parròquies de l’actual arquebisbat de Barcelona (15 de juny de 2004) no tenen totes
elles el mateix origen ni data de creació. Així, hi ha la següent estadística cronològica :
Parròquies d’abans del segle X ...... 2
Parròquies del segle X .................. 16
58
Parròquies del segle Xl 15

Parròquies del segle XII 2
Parròquies del Segle XIII 2
Parròquies del segle XIV 3
Parròquies del segle XV 2
Parròquies del segle XVI
Parròquies del segle XVII 2
Parròquies del segle XVIII 3
Parròquies del segle XX 14
Total 209
Mes tres parròquies personals, o sigui 212
No volem repetir el que hem dit en diverses ocasions (per exemple, en el Butlletí del
Arquebisbat de Barcelona del mes de juny 2005, quan hem exposat l’origen de les parrò-
quies en les Esglésies llatines). Recordem que abans del segle V és quimèric buscar indi-
cis de parròquies. Aquestes van ser instituïdes a causa de les invasions bàrbares quan els
habitants de les ciutats romanes es van refugiar en zones més segures, com podien ser les
regions a l’empara del Montseny, de Montbui, de Sant Llorenç...
També exposarem que les pròpiament parròquies urbanes probablement són posteriors
a les rurals que van anar de prototip perquè, amb no poca resistència per part dels bisbes,
es copiessin en les ciutats.
Per tant és difícil provar, per exemple, que les parròquies de Sant Pere de les Pue-
lles, o de Sant Just i Sant Pastor són anteriors a les dels bisbats de Terrassa i en el de
Sant Feliu de Llobregat. Cert és que a Sants Just i Pastor varem trobar elements arque-
ològics d’època paleocristiana i que possiblement a Sant Pere de les Puelles hi ha una
construcció típicament carolíngia. Però a partir d’aquí no podem deduir que existissin
esglésies d’època paleocristiana a Barcelona, fora de la catedral com entitats indepen-
dents. El que és cert és que l’any 2015 s’han trobat restes paleocristianes a Sants Just i
Pastor de Barcelona i possiblement s’ha trobat un baptisteri. Es pregunten els arqueò-
legs: ¿seran dos baptisteris els exitents en l’època de l’arrianisme, o sigui del temps de
Gal·la Placídia fins el bisbe Ugne? A Ègara a més de la catedral hi ha dues esglésies
(Sant Miquel i Sant Pere) del segle VI. L’última (Sant Pere) era de tres naus i no era
una catedral. Podríem trobar alguns elements semblants en l’església de Mataró i en
la de Badalona així com en les esglésies de les altres diòcesis que formen la província
eclesiàstica de Barcelona, com també en les poblacions de Gavà, Cornellà i Sant Cugat.
¿Es pot afirmar que a Barcelona no es donaven contemporàniament dues catedrals: la
dels cristians i la dels arrians? La implantació del arrianisme en el sector de la Tarra-
conense no va ser profunda. Dels setanta bisbats hispanovisigòtics solament hi ha uns
deu que tenien un bisbe arrià. I fins i tot havia bisbats que tenien dos bisbes com Tor-
tosa i Lleida. A Barcelona abans del Concili III de Toledo hi havia un bisbe anomenat
Ugne que era arrià i que va anar, el primer, a abjurar del arrianisme en aquest concili.
59
Si la implantació en les diòcesis de l’arrianisme que escassament va durar un segle (se-

gle VI), va ser reduïda i de molt poca importància, menys ho va ser l’èxit arrià en les
primitives esglésies rurals, almenys en la part Oriental de la Península. A més, així com
les files dels cristians contaven amb bisbes de molta categoria com Sant Nebridi de Èga-
ra, Sant Leandre de Sevilla, Sant lsidor... en les dels arrians no va destacar cap. El arria-
nisme, basant-se en teories abstractes, no era el corrent més propici perquè prosperés a
Occident. Aquí fou un fracàs fins i tot humà, malgrat els intents del rei visigot Leovigild.
Les primeres parròquies de la nova arxidiòcesi de Barcelona

Hem de fer un repàs cronològic de les parròquies de les quals hi ha constància documen-
tal del segle X. Recordem que incloem Mataró, Badalona, Cornellà i L’Hospitalet. Sant Just
i Sant Pastor podria ser -com hem dit- l’església parroquial més antiga de Barcelona per les
restes paleocristianes o visigòtiques que es troben en ella (pila, per exemple, amb la inscrip-
ció Nika del segle VI). A més, el gran historiador Diago afirma que l’emperador Carlemag-
ne la va constituir parròquia en l’any 801. Després d’aquesta parròquia (Sant Just i Sant
Pastor) hem de col·locar, en el temps, necessàriament a Sant Pere de les Puelles que depe-
nia de la jurisdicció del monestir de monges que es trobava al costat de l’església monacal i
parroquial. Vénen també seguidament Santa María del Pi, Santa María del Mar i la capella
de la Mare de Déu del Coll. També hem de citar en època preromànica Sant Pau del Camp,
però aquesta església no era una parròquia, sino un monestir. L’elenc de les parròquies del
segle X és el següent: De l’any 966 l’esmentada de Sant Pau del Camp i la documentada
com a parròquia de Sant Andreu del Palomar. Del 967, Santa María de Sants, Sant Martí
de Teià, del 965. Sant Pere de Premià de Dalt, del 966. Sant Joan d’Horta, el 985. La capella
de Sant Gervasi i Protasi, el 987. Santa María de Vallvidrera, del 987. Sant Vicenç de Sarrià,
del 987. Sant Genís de Vilassar de Dalt, el 992. Cornellà de Llobregat, en la seva església de
Santa María (destruïda el 1936) era de l’any 983, encara que presentava elements anteriors,
possiblement paleocristians. Santa Eulàlia de Vilapicina és també del segle X. Sant Martí
de Provençals és del segle X. La parròquia de Sant Feliu d’Alella és del 993. L’antiquíssima
parròquia de Sant Miquel, que es trobava en l’interior de la ciutat de Barcelona, molt prop
de l’Ajuntament i que va ser demolida per construir l’actual plaça de Sant Miquel, era de
principis del segle X. La titularitat d’aquesta última església va passar a la Mare de Déu de
la Mercè, però els seus pergamins -els més antics de Barcelona segons diuen els historia-
dors- foren destruïts durant la guerra civil de 1939-39. Va ser una gran pèrdua!
Bisbat de Terrassa
Les parròquies del Vallès i del Montseny -per tant, les del bisbat de Terrassa- apareixen
en gran número durant el segle X. Exactament, trenta-cinc. Aquesta estadística suposa que
si excloem les parròquies del segle XX (seixanta-nou) sobre vuitanta, són gairebé la quarta
part; totes elles molt antigues: del segle X o sigui moltes d’elles mil·lenàries. Òbviament,
aquesta estadística es recolza en uns fets històrics que poden, en part, explicar aquesta
evolució. El segle X és un segle de plena reconquesta. Els cristians tenien molt present
que no solament s’havia d’avançar en la reconquesta del Penedès fins al riu Gaià, sinó que
60
també era necessari assegurar els territoris i les posicions que ja existien dintre del domini
cristià. És ben cert que com deia el nostre Comte Sunyer en conquerir Montserrat, les se-
ves muntanyes, roques i coves profundes eren com mil castells que asseguraven el domini
fàctic cristià. Per descomptat, havien d’assegurar-se les parròquies rurals que estaven prop
dels llocs de defensa, com eren Sant Llorenç, Montseny, Montbui, Ègara... Cal tenir pre-
sent que no hem de buscar parròquies anteriors al segle V, ja que aquestes comencen en el
segle V, en llocs molt concrets gràcies a Sant Martí de Tours segons diuen alguns concilis
d’aquella època (Arles, Vienne...) però no en Hispania. Encara que pels testimonis dels
concilis visigòtics ja podem dir que en el segle VI la institució de la parròquia s’estén per
tota la geografia hispana. Per tant, hem de creure que també va passar en les diòcesis d’
Ègara i Barcelona. Òbviament hi ha dues excepcions -sempre dintre del sector diocesà de
Terrassa- que són les esglésies de Sant Pere de Ègara i Sant Cugat. En el segle VI es van
construir dues esglésies que van acompanyar la seu episcopal de Santa Maria d’ Ègara. Van
ser les de Sant Pere i la de Sant Miquel. La de Sant Miquel tenia una funció sepulcral o
funerària, en canvi Sant Pere era evidentment parròquia: no era seu episcopal.
Les parròquies, doncs, van néixer front les invasions: primer dels bàrbars i després dels
sarraïns. Creiem que en el segle X l’Església de Barcelona -ja que en aquest segle la de
Ègara no existia com bisbat- procurava, en aquesta primera organització, seguir la memò-
ria, testimoniatges i oportunitats de restaurar les antigues parròquies visigòtíques. Per això
és tant important conèixer els testimoniatges documentals del segle X. La majoria d’aques-
tes parròquies documentades en aquest segle ja existien en l’època visigòtica.
En aquest segle X, l’existència de les trenta-cinc parròquies ens conduirà a una pro-
bable conclusió: ens trobem amb unes esglésies que tenen les seves arrels en l’Església
visigòtica. I això és molt important, ja que ens donarien molts elements que podem pro-
jectar en temps anteriors al segle X, com pot ser la hagiografía dels Sants titulars. Ens
trobem amb un Santoral típicament visigòtíc o si es prefereix paleocristià: Santa Maria,
Sant Sadurní, Santa Perpètua, Sant Martí, Sant Cristòfor, Sant Quirze, Santa Eulàlia de
Barcelona i la de Mèrida, Sant Pere, Sant Vicenç, Sant Esteve, Santa Agnès, Sant Llo-
renç, Sant Mateu, Sant Salvador, Sant Mena (Sentmenat), Sant Cebrià, Sant Feliu, Sant
Julià, Sant Genís, Sant Cugat, Sant lscle, Sants Just i Pastor... L’ordre cronològic de les
esglésies (parroquials), tenint en compte els documents que es refereixen i parlen d’elles
com ja existents, són els seguents: Sant Pere de Ègara, segons les excavacions (arqueolo-
gia), va ser construïda a principis del segle VI. El primer document (pergamí) en el qual
es parla d’aquesta església -malgrat que l’escriptor s’equivoca nomenant-la Sant Pau- és
del 966. Sant Cugat: segons l’arqueologia, ja existia en època paleocristiana o visigòtica
amb el seu martyrium de Sant Cugat. Consta que en la època dels bisbes Quirze de Bar-
celona (640-666) i Eugeni (633) d’Ègara van aplicar a les respectives diòcesis els cànons
dels concilis IV i X de Toledo, segons els quals les relíquies o les sepultures dels màrtirs
devien custodiar-se al costat dels monestirs, com és el cas de Santa Eulàlia de Barcelona
en l’església de les Arenes (Santa María del Mar) i de Sant Cugat (c. 644). Per tant, el
monestir seria anterior al que alguns autors suposen fundat per Lluís el Piadós (o Carle-
magne) en l’any 801.
61
Segueix en antiguitat Sant Pere de Vilamajor, que ha conservat una làpida funerària del
872 d’un tal Orila. A més aquesta església tenia un famós palau comtal en el qual van ha-
bitar els comtes i les comtesses de Barcelona com Peronella d’Aragó. Seguídamente, hem
de citar a Sant Esteve de Parets del Vallès, en l’any que el seu temple va ser consagrat pel
bisbe de Barcelona Teodoric. La parròquia de Sant Genís de L’Ametlla del Vallès aquesta
documentada des de l’any 906. La parròquia de Sant Sadurní de la Roca del Vallès, l’any
932. Santa Eulàlia de Ronçana està documentada des del 932 amb l’acta de consagració de
la mateixa església. La parròquia de Sant Julià de Palou (Granollers) està documentada
des del 943. Santa Maria de Llerona aquesta plenament documentada per testimoniatges
escrits de les primeres dècades del segle X. Santa Agnès de Malenyanes (La Roca) està
documentada a mitjans segle X.
També del segle X és la documentació de Sant Llorenç de Vilardell. De l’any 945, és la pri-
mera documentació de Santa Maria de Montmeló. De l’any 966 és la primera documentació
de Sant Esteve de la Garriga. De l’any 970 és la primera documentació de Sant Mateu de
Vallirana. De l’any 973 és la primera documentació de Sant Salvador de Polinyà. Aquesta
església va ser consagrada per l’arquebisbe Oleguer el 1122, inaugurant també les famoses
pintures romàniques que actualment es conserven en el Museu Diocesà de Barcelona.
De l’any 975 és la primera documentació de Sant Martí de Cerdanyola, encara que ante-
rior a aquesta parròquia seria la famosa de Sant Iscle de les Feixes en un document copiat
en el Llibre Antiquitatis de la catedral de Barcelona de l’any 964. Aquesta església era ja
parroquial en l’any 1082.
De l’any 982 és la primera documentació sobre Sant Esteve , de Ripollet. Cerdanyola,
Sant lscle de les Feixes i Ripollet formen un conjunt històric eclesiàstic que explica les insti-
tucions de les tres parròquies.
De l’any 986 és la primera documentació de Sant Cebrià de Valldoreix. Aquesta parrò-
quia, malgrat d’ésser de la part interna de Collserola, forma part de la zona d’influència
de Sant Cugat; malgrat que Vallvidrera, que està pràcticament vinculada a Valldoreix, es
decanta cap a Sarrià o si voleu cap a Barcelona. Hi ha tres anomalies en el desmembrament
del 15/VI/2004 que caldrà corregir: hi ha una parròquia de Cornellà que pertany al bisbat
de Sant Feliu de Llobregat ; el mateix cal dir d’una parròquia d’Esplugues; com també una
altra de Sant Joan Despí. De l’any 986 és la primera documentació de Sant Feliu del Racó;
encara que té alguns elements arqueològics - que la podrien datar amb anterioritat. De mit-
jans del segle X és la primera documentació de Sant Sadurní de Montornès. De l’any 986 és
la primera documentació de Sant Esteve de Castellar del Racó. De l’any 986 és la primera
documentació de Sant Vicenç de Sabadell, quan ja existien en aquella contrada les parrò-
quies de Sant Feliu i de Sant Salvador de Sabadell. Santa Maria de Palautordera té la seva
primera documentació datada en l›any 986. Sant Pere de Rubí té documentació des del 987.
De l›any 989 és la primera documentació de Santa Eulàlia de Corró d’Avall. De Sant
Quirze del Vallès posseïm documentació de l’any 989. La molt ben conservada església de
Santa Maria de Palau Solità té una de les més importants actes de consagració de Sant Ole-
guer de l’any 1122, com també Collsabadell, Polinyà i Sant Genís de l’Ametlla. Però la ci-
tada parròquia de Palau Solità ja des del 991 tenia un conjunt documental de gran interès.
62
Sant Martí de Montnegre té la primera referència monumental conservada de l’any 994.

Sant Cristòfol de Lliçà d’Avall té documentació des de mitjans del segle X. Sant Martí de
Mosqueroles té la primera documentació a mitjans segle X. De l›any 998 és la primera
documentació de Santa Perpetua de Mogoda. Un any després, és a dir el 999, Sant Sadurní
de Collsabadell té la primera referència documental. Del mateix any 999 és la primera
documentació de Santa Maria de Llinars. Del 1000, o sigui l’ultimo any del segle X, és la
referència documental de Sant Esteve de Vilanova del Vallès.
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Segons les estadístiques, de les 121 parròquies que pertanyen actualment al bisbat de
Sant Feliu de Llobregat, solament hi ha una que podria ser d’abans del segle X. Es tracta
de Marganell, de la qual tenim una referència documental del 867. Aquest document forma
part de l’abundant documentació que es va produir al voltant del monestir de Santa Cecilia
de Montserrat en el qual va ser cèlebre l’abat Cesari que anar a Santiago de Compostel·la
per a rebre l’ordenació episcopal, ja que amb aquest rang volia regir l’església de Tarragona.
Per tant, Cesari, abat i nou arquebisbe, volia que el seu monestir fos exempt de la diòcesi
de Vic, a la qual pertanyia en aquells temps. Encara que hem de recordar que molts docu-
ments de Santa Cecilia són falsificacions de principis del segle XI.
Ens podem preguntar si algunes de les seixanta parròquies dels segles X i XI -sem-
pre dintre de l’actual diòcesi de Sant Feliu de Llobregat - són restauracions d’anteriors
parròquies ja existents en època visigòtica o paleocristiana? Òbviament, és molt difícil
comprovar si la resposta és positiva. Són molt pocs els elements arqueològics d’aquella
vida primerenca del temps visigòtic. És possible que existissin a Sant Boi de Llobregat, a
Gavà i potser a Olèrdola...
Hem de tenir una visió general de l’antiguitat de les esglésies no urbanes -prescindint de
Barcelona- per a treure algunes possibles conclusions.
Si comparem les parròquies dels dos nous bisbats, obtenim la següent estadística:
Parròquies Sant Feliu de Llobregat Parròquies del Bisbat de Terrassa
Abans del 901 1 3

s. X 27 32
s. XI 33 36
s. XII 21 3
s. XIII 7 1
s. XIV 3 -
s. XV 1 2
s. XVI - 1
s. XVII - -
s. XVIII - -
s. XIX 4 2
s. XX 23 40
Total 121 120
63
La hagiografia de les parròquies de Sant Feliu de Llobregat
Concretament, almenys les vint i set parròquies del segle X, podrien ser restauracions
d’antigues parròquies visigòtiques. La hagiografía -possiblement també visigòtica- és la
següent: Sant Esteve, Sant Baldiri, Santa María, Sant Pere, Sant Miquel, Santa Creu, Sant
Llrenç, Sant Quintí, Santa Eulàlia de Barcelona i de Mèrida, Sant Martí de Tours, Sant
Cristòfor, Sant Jaume, Santa Margarida, Sant Genís, Sant Just i Sant Pastor, Sant Sebastià,
Sant Salvador, Santa Coloma, Sant Bartomeu, Santa Tecla, Sant Marçal, Sant Valentí, Sant
Pau, Sant Corneli, Sant Cugat, Sant Sadurní, Santa María Magdalena...
L’estabilitat parroquial es dedueix de l’estabilitat dels repoblaments

Una altra constatació que s’obté comparant les estadístiques dels dos bisbats és que dels
segles XII i Xlll a Sant Feliu de Llobregat hi ha vint i vuit parròquies erigides, mentre que
en el bisbat de Terrassa solament hi ha quatre. Aquesta diferència prové del fet que la part
d’ Ègara (de les zones pròximes a Sant Llorenç i Montseny), ja era en gran part estable,
sense necessitats defensives. Mentre que el Llobregat i el Penedès foren les zones de repo-
blació, àdhuc durant el segle XII. Després de Ramon Berenguer IV, ja estaven segurs els
habitants de les zones de l’antiga frontera que era el riu Gaià, molt a prop de Tarragona.
Recordem que la reconquesta va de nord a sud i per tant això també s’observa en les insti-
tucions eclesiàstiques com són les parròquies.
Començant la ressenya d’esglésies parroquials del segle X, possiblement que dels pri-
mers anys del segle X, són les tres esglésies de Marganell, Miralles i Sant Baldiri de Sant
Boi de Llobregat, segueix la parròquia de Sant Pere de Cervelló, del 904. Dos importants
castells són també molt antics, amb sengles capelles castrals. Ens referim a Sant Pere de
Subirats i Sant Miquel d’Olèrdola. Les dues son de l’any 9l7. Olèrdola és importantíssima
pel que es refereix a la reconquesta, està situada en un bastió defensiu i usat pels primers
Comtes, especialment Miró, Sunyer, Borrell... De l’any 93l és Santa Creu de Bellaterra. De
l’any 933 aquesta documentada la parròquia de Sant Pere de Monistrol de Montserrat. De
l’any 943 és la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons. Del 962 és la parròquia de Sant Quinti
de Mediona. De l’any 963 és la parròquia de Sant Pere de Masquefa. De l’any 965 és la
parròquia de Santa Eulalia de Pallejà. De l’any 966 és la parròquia Maria de Capellades.
Del 981 és la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. De l’any 981 és la parròquia de Sant
Jaume de Moja. De l’any 981 és la parròquia de Sant Climent de Llobregat. De l’any 986
és la parròquia de Santa Maria de Monistrol d’Anoia. De l’any 987 és la parròquia de Sant
Pere de Màger. De l’any 987 és la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Sant Just Des-
vern. De l’any 988 és la parròquia de Sant Pere de Gelida. De l’any 991 està documentada
l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. De l’any 992 és la parròquia de Sant
Pere d’Avinyonet. Del mateix any és la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles de
Avinyonet, la de Sant Cristòfol de La Granada, que seria anterior, en la seva condició de
parròquia matriu, i la parròquia de Sant Genis de Pacs del Penedès. De l’any 995 és Sant
Vicenç dels Horts. De final del segle X (990...) està documentada l’església de Santa Maria
dels Monjos.
64
Com pot veure’s, les tres diòcesis de la província eclesiàstica de Barcelona tenen unes
arrels almenys mil·lenàries. Exceptuant la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, en les altres
dues diòcesi (Barcino i Ègara) les respectives seus episcopals van tenir un paper molt nota-
ble, més important que les mateixes parròquies. Indiscutiblement, hi ha plantejat un repte
important per a tots els membres de les tres diòcesis: saber llegir en els signes dels temps
la voluntat del mateix fundador de l’Església: Jesucrist. Que Ell i la Mare de Déu en les
advocacions de Montserrat, de la Mercè i de la Salut de Sabadell ens hi ajudin.
Catedrals de Terrassa i de Sant Feliu de Llobregat

Catedral del Sant Esperit, de Terrassa
L’església del Sant Esperit, actual catedral de Terrassa, es construí a partir de l’augment
de població al voltant del castell-palau de Terrassa, en el segle XVI. A més de les masies
de Sant Pere d’ Ègara, Terrassa, en els inicis d’ aquell segle XVI, contava amb uns 1.200
habitants. D’aquí la necessitat d’utilitzar com església parroquial la capella de l’Hospital
del Sant Esperit, que es trobava fora del recinte amurallat del “Palau” de Terrassa. Les
obres de la actual basílica van començar l’any 1575, a bon ritme, de tal manera que el 21
de novembre de 1593 es va traslladar el Santíssim i en el 1621 (el dia 21 de febrer), la nova
església va ser consagrada per l’abat de Montserrat, el pare Joseph Costa, que era oriünd
de Terrassa. El temple és d’estil gòtic tardà i té les següents mesures: 49 m de llarg, 14,5 m
d’ample i 22,7 d’alt. El seu campanar té 27 m d’alt.
En el seu interior es custodia un museu amb peces de notable valor artístic i també el
grup escultòric de la sepultura de Jesús, obra de l’escultor Martí Díaz de Liatzasolo, que
procedeix de la capella de l’Hospital del Sant Esperit. El rector de la parròquia del Sant Es-
perit, se’l denominava prior, en record de la Col·legiata erigida a Santa Maria d’ Ègara, de
l’època de Sant Oleguer, segle XII (actualment (a. 2017) el títol el té el rector de Sant Pere
de Terrassa). El temple va sofrir moltíssim durant la guerra civil de 1936, cremant-se tots
els retaules, entre ells el famós retaule de Joan de Monpeó, del segle XVIII- XIX. Després
de la guerra civil de 1936 l’església restaurada fou de nou consagrada pel doctor Gregorio
Modrego (arquebisbe de Barcelona), l’ any1950. Un any més tard, el papa Pius XII li va
concedir el títol de basílica menor. En l’actual presbiteri s’han pintat i instal·lat pintures i
escultures de notable valor artístic, com són les obres del pintor Antoni Vila Arrufat, i de
l’escultor Enric Monjo. Aquestes obres van ser dirigides per l’arquitecte Lluís Bonet Garí
i pel Dr. Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona La capella del Santíssim és obra
de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, que usà arcs en forma d’el·lipse inspirant-se en
Gaudí. El retaule de l’altar del Santísim representa la Cena del Senyor, i és un baix relleu
policromat, de l’artista escultor Rafael Solanich.
Catedral de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat

A inicis del segle XI, el 28 d’agost de 1002, el famós cartulari del monestir de Sant Cu-
gat, cita la localitat de Sant Feliu, gràcies a una donació feta a aquest monestir ad locum
quem dicunt Sancti Felicis. En 1059, torna a citar-se la capella de Sant Feliu en el terri-
tori de Sant Just Desvern. Precisament la qüestió de la pertinença d’aquella capella de
65
SPECULUM NOVUM TITULORUM ECCLESIAE BARCHINONENSIS
Sant Feliu, serà motiu de litigis entre dues parròquies contendents: Sant Just Desvern i
Sant Joan Despí. Encara que ambdues parròquies havien pactat repartir-se el territori
de Sant Feliu, segons una sentència episcopal de 1245, quan el bisbe va concedir a l’es-
glésia de Sant Feliu atribucions gairebé parroquials. No obstant això els habitants de
Sant Feliu reivindicaven el seu rang total parroquial. Fins que al final aquesta categoria
se li va concedir en l’any 1524. Era, ja, una parròquia amb tots els seus drets i deures.
Però, curiosament, aquesta atribució ja no se li donava a la vella església de Sant Feliu,
sinó una altra molt propera anomenada Sant Llorenç, edificada el 1414. Per aquest mo-
tiu la nova denominació de l’església serà: Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. En
l’any 1775, el cardenal de la Curia romana Marco Antonio va concedir a la parròquia
una notable relíquia de Sant Llorenç. L’edifici de l’església de Sant Llorenç va ser subs-
tituït per un altre de nova construcció, en el segle X1X, gràcies al impuls de l’exemplar
sacerdot Mn. Miquel Raventós. Aquest rector va morir el 21 d’abril de 1808. Durant la
guerra civil de 1936 el edifici va ser destruït i les runes (pedres, carreus...) del mateix es
van tirar al riu Llobregat. El bronze de les campanes es va utilitzar com a material de
guerra. La imatge de Sant Llorenç que presidia el temple va ser totalment destruïda.
El 11 de juny de 1939 es va beneir la primera pedra d’un nou edifici pel bisbe Díaz
Gómara (administrador apostòlic de Barcelona). En mig any aquest edifici es va cobrir i
el 22 de juny de 1941 el Dr. Joan Serra (vicari general de Barcelona) va beneir la capella
del Santíssim. L’arquitecte del nou temple (actual catedral) va ser Josep Ros i Ros, i el seu
presbiteri i murs laterals van ser pintats per l’artista Francesc Labarta. El temple va ser
consagrat el 26 de maig de 1946 pel Dr. Modrego Casaus (bisbe de Barcelona). El papa
Joan Pau II erigí el nou temple en catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat, el
15 de juny de 2004.
Episcopologi
Bisbat d’Ègara - Terrassa
• Ireneu (referència l’any 465)
• Nebridi (referències els anys 516, 517 i 527)
• Taür (referència l’any 546)
• Sofroni (referència els anys 589 i 592)
• Ilergi (referències els anys 599 i 610)
• Eugeni (referència l’any 633)
• Vicenç (referència l’any 653)
• Joan (referències els anys 683, 688 i 693)
• Baius (referències l’any 874)
• Josep Àngel Saiz Meneses (2004-...)

• Agustí Cortès Soriano (2004-...)
66
PARRÒQUIES, EN ORDRE ALFABÈTIC DE L’ACTUAL
I ERECCIONS CANÒNIQUES
Alella. Sant Feliu, apareix documentada el 993

Alfar (Dosrius). Sant Andreu, documentada el s. XII
Argentona. Sant Julià, 1158
Badalona. Mare de Déu de la Salut, Gregorio Modrego 1954
Badalona. Mare de Déu de Lourdes, Marcelo González 1968
Badalona. Mare de Déu de Montserrat, Gregorio Modrego 1963
Badalona. Mare de Déu del Roser, Gregorio Modrego 1963
Badalona. Sant Antoni de Pàdua, Gregorio Modrego 1961
Badalona. Sant Crist, Ramon Guillamet 1922
Badalona. Sant Francesc d’Assís, Gregorio Modrego 1963
Badalona. Sant Jaume Apòstol, Gregorio Modrego 1954
Badalona. Sant Josep, Beneïda el 1925
Badalona. Sant Pau, Gregorio Modrego 1963
Badalona. Sant Roc, Marcelo González 1969
Badalona. Sant Sebastià, Marcelo González 1967
Badalona. Santa Clara, Marcelo González 1970
Badalona. Santa Maria, documentada el 1012
Barcelona. Bon Pastor, Manuel Irurita 1935
Barcelona. Corpus Christi, Manuel Irurita 1933
Barcelona. Crist Redemptor, Manuel Irurita 1933
Barcelona. Crist Rei, Manuel Irurita 1935
Barcelona. Esperit Sant, Erigida el 1926. Beneïda Manuel Irurita 1934
Barcelona. Immaculat Cor de Maria, Marcelo González 1972
Barcelona. Jesús. Maria i Josep, Gregorio Modrego 1964
Barcelona. Mare de Déu de Betlem, E. De Azara 1796
Barcelona. Mare de Déu de Fàtima, Gregorio Modrego 1957
Barcelona. Mare de Déu de l’Esperança, Gregorio Modrego 1961
Barcelona. Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, Manuel Irurita 1932
Barcelona. Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel, 1864
Barcelona. Mare de Déu de la Salut, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Mare de Déu de Lourdes, Manuel Irurita 1935
67
Barcelona. Mare de Déu de Lourdes (parròquia personal)

Barcelona. Mare de Déu de Montserrat, 1919
Barcelona. Mare de Déu de Núria ., Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Mare de Déu del Carme, Manuel Irurita 1935
Barcelona. Mare de Déu del Coll, documentada (Santuari) s. IX. Gregorio Modrego 1946
Barcelona. Mare de Déu del Mont Carmel, Gregorio Modrego 1962
Barcelona. Mare de Déu del Pilar, 1929
Barcelona. Mare de Déu del Port, documentada s. XI. Tenença 1909
Barcelona. Mare de Déu del Roser, Manuel Irurita 1936
Barcelona. Mare de Déu dels Àngels, Joaquim Lluc Garriga 1868
Barcelona. Mare de Déu dels Dolors, Manuel Irurita 1933
Barcelona. Maria Auxiliadora, Gregorio Modrego 1968
Barcelona. Maria Mitjancera de totes les Gràcies, Manuel Irurita 1936
Barcelona. Maria Reina, Gregorio Modrego 1961
Barcelona. Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesús, Manuel Irurita 1935
Barcelona. Puríssima Concepció, Convent 1214. Parròquia 1867
Barcelona. Sagrada Família, Tinença depenent de St. Martí de Provençals 1907
Barcelona. Sagrat Cor de Jesús (Poblenou), 1926
Barcelona. Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo, Gregorio Modrego 1968
Barcelona. Sant Abraham, Ricard M. Carles 1993
Barcelona. Sant Agustí, 1824
Barcelona. Sant Albert Magne (personal), Gregorio Modrego 1968
Barcelona. Sant Ambrós, Guix (Vicari General) 1973
Barcelona. Sant Andreu, Documentada el 966 confirmada per Pasqual II (1104)
Barcelona. Sant Àngel Custodi, 1868
Barcelona. Sant Antoni de Pàdua, Gregorio Modrego 1961
Barcelona. Sant Bartomeu, Gregorio Modrego 1961
Barcelona. Sant Bernat Calvó, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Carles Borromeu, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Cebrià, Gregorio Modrego 1961
Barcelona. Sant Crist, Marcelo González 1969
Barcelona. Sant Cristòfol, Gregorio Modrego 1961
Barcelona. Sant Cugat del Rec, Consagrada el 8 de abril 1023
Barcelona. Sant Domènec de Guzmán, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Esteve, Gregorio Modrego 1962
Barcelona. Sant Eugeni I. Papa, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Fèlix, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Ferran, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Francesc d’Assís, 1920
Barcelona. Sant Francesc de Paüla, Pedro Martínez de Sant Martín 1835
Barcelona. Sant Francesc de Sales, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Francesc Xavier, Gregorio Modrego 1946
68
Barcelona. Sant Genís dels Agudells, Documentada el s. XI

Barcelona. Sant Gregori Taumaturg, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Ignasi de Loiola, 1943
Barcelona. Sant Ildefons, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Isidor, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Jaume, Documentada s. XI
Barcelona. Sant Jeroni, Gregorio Modrego 1963
Barcelona. Sant Joan Bosco, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Joan d’Àvila, Marcelo González 1970
Barcelona. Sant Joan d’Horta, documentada el 985
Barcelona. Sant Joan de Gracia, primera pedra 1878
Barcelona. Sant Joan de la Creu, Gregorio Modrego 1946
Barcelona. Sant Joan de Mata, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Joan M. Vianney, Gregorio Modrego 1952
Barcelona. Sant Jordi, 1920
Barcelona. Sant Josep de Calassanç, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Josep i Santa Mònica, Convent del 1619
Barcelona. Sant Josep Obrer, Gregorio Modrego 1959
Barcelona. Sant Josep Oriol, Enric Reig i CaSantova 1917
Barcelona. Sant Llorenç, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Lluís Gonçaga, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Marc, Marcelo González 1969
Barcelona. Sant Marcel, Marcelo González 1974
Barcelona. Sant Martí de Provençals, documentada el s. X
Barcelona. Sant Martí del Clot, Urquinaona 1882
Barcelona. Sant Mateu, Gregorio Modrego 1963
Barcelona. Sant Medir, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Miquel del Port, 1775
Barcelona. Sant Miquel dels Sants, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Narcís, Narcís Jubany 1987
Barcelona. Sant Oleguer, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Ot, Gregorio Modrego 1955
Barcelona. Sant Pacià, 1924
Barcelona. Sant Pancraç, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Pau , documentada el 991
Barcelona. Sant Paulí de Nola, Gregorio Modrego 1961
Barcelona. Sant Pere Claver, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Pere de les Puel·les, Existent el s. IX
Barcelona. Sant Pere Ermengol, Gregorio Modrego 1948
Barcelona. Sant Pere Nolasc, Marcelo González 1969
Barcelona. Sant Pius X, Gregorio Modrego 1955
Barcelona. Sant Rafael Arcàngel, Marcelo González 1970
69
Barcelona. Sant Ramon de Penyafort, Ramon Guillamet 1924

Barcelona. Sant Ramon Nonat, 1924
Barcelona. Sant Salvador d’Horta, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Sebastià, Gregorio Modrego 1957
Barcelona. Sant Sever. bisbe i Sant Vicenç de Paül, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Tomàs d’Aquino, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Sant Tomàs Moro, Gregorio Modrego 1968
Barcelona. Sant Vicenç de Sarria, Documentada el 987
Barcelona. Santa Agnès, Tinença. Gregorio Modrego 1964
Barcelona. Santa Anna, Documentada el 1141
Barcelona. Santa Bernadeta, Gregorio Modrego 1966
Barcelona. Santa Cecília, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Santa Creu d’Olorde, Documentada el 1032
Barcelona. Santa Dorotea, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Santa Engràcia, Manuel Irurita 1934
Barcelona. Santa Eulàlia de Vilapicina, Documentada el s. X
Barcelona. Santa Isabel d’Aragó i Sant Joaquim, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Santa Joaquima de Vedruna, Gregorio Modrego 1965
Barcelona. Santa Madrona, 1869
Barcelona. Santa Maria de Cervelló (o del Socós), Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Santa Maria de Gracia, 1835
Barcelona. Santa Maria de Sants, Documentada s. X
Barcelona. Santa Maria de Vallvidrera, Documentada s. X
Barcelona. Santa Maria del Mar, Documentada s. X
Barcelona. Santa Maria del Pi, Documentada s. X
Barcelona. Santa Maria del Remei, 1847
Barcelona. Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calvó, Joaquim Lluc Garriga 1867
Barcelona. Santa Maria Magdalena, Gregorio Modrego 1966
Barcelona. Santa Tecla, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Santa Teresa de Jesús, Ramon Guillamet 1923
Barcelona. Santa Teresa del Nen Jesús, Manuel Irurita 1936
Barcelona. Santíssim Sagrament, Gregorio Modrego 1967
Barcelona. Santíssima Trinitat, Manuel Irurita 1936
Barcelona. Sants Gervasi i Protasi, Capella a. 987
Barcelona. Sants Just i Pastor, segons Diago a. 801
Barcelona. Verge de Gracia i Sant Josep, Documentada el 1626
Barcelona. Verge de la Pau, Gregorio Modrego 1945
Barcelona. Verge de Natzaret, Marcelo González 1970
Cabrera de Mar. Sant Feliu, Documentada el 1025
Cabrils. Santa Creu, Documentada el 1322
Caldes d’Estrac. Santa Maria, Documentada el 1219
Canyamars. Sant Esteve, Documentada s. XIV
70
Cornellà de Llobregat. Sant Ildefons, Gregorio Modrego 1963

Cornellà de Llobregat. Sant Jaume Apòstol, Gregorio Modrego 1961
Cornellà de Llobregat. Sant Miquel Arcàngel, Gregorio Modrego 1954
Cornellà de Llobregat. Santa Maria, Documentada el 993
Cornellà de Llobregat. Verge del Pilar, Marcelo González 1967
Dosrius. Sant Iscle i Santa Victoria, Documentada el s. XIV
Esplugues de Llobregat. Sant Antoni de Pàdua, Gregorio Modrego 1968
Hospitalet de Llobregat, L’ Santa Maria del Gornal, Narcís Jubany 1977
Hospitalet de Llobregat, L’. Santa Eulàlia de Mèrida, Documentada el 1426
Hospitalet de Llobregat, L’. Immaculada Concepció, Gregorio Modrego 1965
Hospitalet de Llobregat, L’ .Mare de Déu de Bellvitge, Documentada el 1279
Hospitalet de Llobregat, L’ .Mare de Déu dels Desemparats, Manuel Irurita 1936
Hospitalet de Llobregat, L’. Sant Albert Magne, Marcelo González 1970
Hospitalet de Llobregat, L’ .Sant Benet, Marcelo González 1970
Hospitalet de Llobregat, L’ .Sant Enric, Marcelo González 1970
Hospitalet de Llobregat, L’ .Sant Isidre, Gregorio Modrego 1946
Hospitalet de Llobregat, L’ .Sant Joan Evangelista, Marcelo González 1970
Hospitalet de Llobregat, L’. Sant Josep, Gregorio Modrego 1961
Hospitalet de Llobregat, L’. Santa Eulàlia de Provençana, Documentada el 1076
Hospitalet de Llobregat, L’ .Santa Gemma Galgani, Gregorio Modrego 1955
Hospitalet de Llobregat, L Mare de Déu de la Llum, Gregorio Modrego 1955
Llavaneres. Sant Andreu, Documentada 1058
Masnou. Mare de Déu del Pilar, Marcelo González 1971
Masnou. Sant Pere, Documentada el 1466
Mataró. Mare de Déu de l’Esperança, Gregorio Modrego 1965
Mataró. Mare de Déu de Montserrat, Gregorio Modrego 1965
Mataró. Maria Auxiliadora, Gregorio Modrego 1955
Mataró. Sagrada Família ,, Gregorio Modrego 1965
Mataró. Sant Josep, Pantaleón Montserrat 1867
Mataró. Sant Simó i Sant Pau, Gregorio Modrego 1965
Mataró. Santa Maria, Documentada el 1008
Montgat. Sant Joan, 1868
Òrrius. Sant Andreu, Documentada el 1043
Premià de Dalt. Sant Pere, Documentada el 966
Premià de Mar. Sant Cristòfol, Documentada el 1849
Premià de Mar. Santa Maria, Narcís Jubany 1975
Sant Adrià del Besòs. Mare de Déu de les Neus, Narcís Jubany 1980
Sant Adirà del Besòs. Sant Adrià, Documentada el 1012
Sant Adrià del Besòs. Sant Joan Baptista, Manuel Irurita 1934
Sant Adrià del Besòs. Santes Juliana i Semproniana, Gregorio Modrego 1946
Sant Joan Despí. Verge del Carme , Marcelo González 1968
Sant Vicenç de Montalt. Sant Vicenç, Documentada el 1017
71
Santa Coloma de Gramenet. Sant Jaume Apòstol, Gregorio Modrego 1965

Santa Coloma de Gramenet. Sant Joan Baptista, Gregorio Modrego 1965
Santa Coloma de Gramenet. Sant Joaquim, Marcelo González 1971
Santa Coloma de Gramenet. Sant Josep Oriol, Gregorio Modrego 1965
Santa Coloma de Gramenet. Sant Miquel Arcàngel, Gregorio Modrego 1965
Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma, Documentada el 1024
Santa Coloma de Gramenet. Santa Maria, Marcelo González 1969
Santa Coloma de Gramenet. Santa Rosa, Gregorio Modrego 1961
Teià. Sant Martí, Documentada el 965
Tiana. Sant Cebrià, Documentada el 1018
Vilassar de Dalt. Sant Genís, Documentada el 992
Vilassar de Mar. Sant Joan, Documentada el 1726
72
Una gran arxidiòcesi amb multitud d’esglésies parroquials

Les parròquies de l’actual arquebisbat de Barcelona (15-VII-2004) no tenen pas totes
elles el mateix origen ni datació de creació. Així hi ha la següent estadística cronològica:
Parròquies d’abans del segle X 2

Parròquies del segle X 16
Parròquies del segle XI 15
Parròquies del segle XII 2
Parròquies del segle XIII 2
Parròquies del segle XIV 3
Parròquies del segle XV 2
Parròquies del segle XVI -
Parròquies del segle XVII 2
Parròquies del segle XVIII 3
Parròquies del segle XIX 14
Total 205 (més tres parròquies personals)
No volem repetir el que hem dit en l’inici, quan exposàvem l’origen de les parròquies
a les esglésies occidentals. Recordem que abans del segle V és quimèric buscar indicis de
parròquies. Aquestes foren instituïdes com a conseqüència de les invasions bàrbares quan
els nadius de les ciutats es refugiaren en zones rurals més segures, com podrien ser les
regions al voltant (a l’aixopluc) del Montseny, de Montbui, de Sant Llorenç... També ex-
posàrem que les pròpiament parròquies urbanes probablement són posteriors a les rurals
que foren el prototip de les que, amb no poca resistència per part dels bisbes, s’establiren
en les ciutats. Per tant creure que les parròquies de Sant Pere de les Puel·les, o la de Sant
Just i Sant Pastor són anteriors a algunes que veurem molt antigues en els bisbats de Ter-
rassa i de Sant Feliu de Llobregat, és difícil de provar. Ben cert és, però, que a Sant Just i
Pastor trobem elements arqueològics d’època paleocristiana, i que possiblement Sant Pere
de les Puel·les suposa una construcció típicament carolíngia, però d’aquí no podem deduir,
fora d’aquestes dues, que existissin a Barcelona esglésies (fora de la catedral) de l’època
73
paleocristiana. Cosa que no succeeix, per exemple, a Ègara que a més de la catedral hi ha
esglésies (Sant Miquel i Sant Pere) del segle VI. L’última era de tres naus i no era pas una
catedral. Podríem trobar alguns elements semblants en l’església de Mataró, de Badalona
i en les esglésies de les altres diòcesis que formen la província eclesiàstica de Barcelona en
poblacions com Gavà, Cornellà i per suposat Sant Cugat.
Segle XI. Parròquies de Barcelona

Del segle XI trobem quinze noves parròquies. El XI és el segle de la represa de la tragè-
dia que la ràtzia d’Almansur va suposar a tota la diòcesi , especialment a Barcelona i Sant
Cugat. Recordem que segons diuen les cròniques tot fou destruït, incendiat, destrossat, i
molts habitants cristians foren venuts com esclaus... A Barcelona li costà molt reaccionar:
almenys sabem que fou l’any 1023 quan es troba esforços per edificar o reconstruir una
església dedicada a Sant Cugat (del Rec). A mitjans i finals del segle XI trobem unes noves
ràtzies molt ferotges que foren les dels almoràvits de les que tractarem abastament quan
parlem de les parròquies del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, car tots ells arribaren a la
plana de Barcelona a través del Penedès i del Llobregat. Aquesta situació també ve reflec-
tida en la creació de noves parròquies o en llurs restauracions.
Presentem a continuació les parròquies que tenim documentació primera de la seva exis-
tència respectiva:
— La parròquia de Santa Maria de Mataró la trobem documentada ja l’any 1008.
— Sant Adrià del Besòs l’any 1012.
— Santa Maria de Badalona l’any 1012.
— Sant Vicenç de Montalt l’any 1017.
— Sant Cebrià de Tiana l’any 1018.
— La parròquia de Sant Cugat del Rec fou consagrava l’any 1013. Probablement ja
existia almenys un segle abans. Fou molt malmesa per la ràtzia d’Almansur; per això
un cop restaurada es tornà a consagrar.
— Sant Feliu de Cabrera de Mar l’any 1025.
— Santa Creu d’Olorde l’any 1032
— Santa Coloma de Gramenet l’any 1024.
— Sant Andreu d’Órrius l’any 1043.
— Sant Andreu de Llavaneres l’any 1058.
— Santa Eulàlia de Provençana de L’Hospitalet de Llobregat l’any 1076.
— Sant Jaume de Barcelona —edificada on avui dia hi ha la plaça Sant Jaume— del
segle XI.
— Sant Genís dels Agudells, al voltant del anys 1050-52.
— També és d’aquest segle XI una capella de la Mare de Déu del Port que en l’any
1909 serà constituïda tinença parroquial.
Segles XII-XVIII. Parròquies de Barcelona

Els segles que van del XII al XVII en comparació amb altres segles anteriors i els poste-
riors (XIX-XX) hi ha poques creacions de parròquies degut que no es veia necessari l’aug-
74
ment d’elles, doncs existien ja altres instàncies com els ordes mendicants i els monestirs
que acomplien funcions parroquials. Recordem, per exemple, que els monjos de Sant Cu-
gat amb els seus delegats diocesans (els hebdomadors majors i menors) o els seus vicaris
perpetus, gestionaven seixanta-quatre parròquies de l’antic bisbat de Barcelona. Per això
degut als franciscans, dominics i benedictins (especialment de Sant Cugat) les necessitats
pastorals en part estaven resoltes. No era tant necessari construir noves parròquies. A més
el nombre de beneficiats d’aquestes es va ampliant cada cop més de tal manera que en
alguns segles, per exemple en el segle XIV, hi havien més de deu mil clergues en la diòcesi
antiga de Barcelona. S’havien de celebrar tantes misses que cada sacerdot tenia un altar
o una part d’ell, per poder celebrar misses. Aquests sacerdots que podien celebrar en un
racó de l’altar se’n deien “altaristes”. Tot això explica, doncs, la constatació de que existien
poques noves parròquies, sempre en uns termes relatius.
També hem observat que durant el segle XII si comparem el nombre de parròquies del
bisbat de Sant Feliu de Llobregat(vint-i-una parròquies) i del bisbat de Barcelona (dues
parròquies) hi ha una clara diferència. Òbviament que les dues zones del Penedès i del
Llobregat foren molt afectades per les ràtzies dels almoràvits, per això calgué restaurar
almenys dues dotzenes o construir-ne de noves, cosa que no succeí ni en la plana ni al
Maresme.
Presentem l’elenc de les dinou parròquies creades durant els segles XII-XVIII a l’actual
diòcesi de Barcelona
— L’església de Santa Anna de Barcelona és ja documentada l’any 1121.
— Sant Julià d’Argentona l’any 1158.
— Santa Maria de Caldes d’Estrac el 1219.
— Mare de Déu de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat l’any 1279.
— Sant Esteve de Canyamars el segle XIV.
— Santa Creu de Cabrils de l’any 1325.
— Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius del segle XIV.
— Sant Pere del Masnou de l’any 1466.
— Santa Eulàlia de Mérida de L’Hospitalet de Llobregat de l’any 1426.
— La capella de la Verge de Gràcia i de Sant Josep de Barcelona, l’any 1626.
— La capella de Sant Josep i Santa Mònica de Barcelona es troba documentada
l’any 1619.
— Sant Julià de Vilassar de Mar, l’any 1726.
— Mare de Déu de Betlem de Barcelona, abans dels Jesuïtes, fou erigida parròquia
pel bisbe Eustaqui d’Azara l’any 1796.
— La capella de Sant Miquel del Port està documentada l’any 1775.
Noves parròquies del segle XIX

La creació de noves parròquies al segle XIX procedeix de dos factors com a conse-
qüència de la desamortitzacions de monestirs i convents de les primeres dècades del segle,
especialment la desamortització de Mendizaval del 1835. El govern estatal no sabia com
utilitzar tants edificis buits. Per això es pensà en reconvertir-los en parròquies. Així ho
75
estudiarem (amb Mn. Juncà i Mn. Lluís Bonet) en el nostre llibre intitulat El convent i
parròquia de Sant Agustí de Barcelona (Barcelona, 1962).
El segon factor que explica la creació de noves parròquies és l’inici de la immigració de
gent del sud d’Espanya, especialment Múrcia i València, a zones industrials on es crearen
nous barris, com per exemple el d’Hostafrancs, el Taulat, el Clot...
L’elenc d’aquestes noves parròquies és el següent:
— Sant Agustí de Barcelona l’any 1824, encara que després fou suprimida per l’Ajunta-
ment. Tanmateix el 1846 hi fou nomenat el primer rector Mn. Pau Puig Martí.
— Santa Maria de Gràcia l’any 1835 (perquè Gràcia formava un nou ajuntament)
— Sant Francesc de Paula de Barcelona l’any 1835. Procedent del convent dels frares.
Actualment (a. 2003) ha estat suprimida i s’ha fet una permuta en una zona que neces-
sitava urgentment una nova parròquia.
— Santa Maria del Remei de Barcelona, l’any 1847.
— Sant Cristòfol de Premià de Mar, l’any 1849.
— Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel, l’any 1864. Procedeix de la unió del
convent suprimit de la Mercè i de la parròquia de Sant Miquel (molt antiga) que estava
en un espai proper a l’actual Ajuntament de Barcelona.
— Sant Joan de Montgat, any 1868.
— Sant Josep de Mataró, any 1867 (amb la intervenció directe del bisbe Pantaleón Mont-
serrat)
— Puríssima Concepció de Barcelona, l’any 1867. Procedent de la utilització del monestir
de Junqueres i el campanar de la destruïda edificació de Sant Miquel. De la capella del
monestir tenim notícies documentals de l’any 1214.
— Sant Àngel Custodi de Barcelona, l’any 1868.
— Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calvó de l’any 1967.
— Sant Joan de Gràcia del 1878.
— Sant Martí del Clot del 1882.
Les cent quaranta-quatre parròquies creades en el segle XX fins l’actual segle

XXI (des del 15/VI/2004) arxidiòcesi de Barcelona
Els bisbes Reig i Casanoves, Ramon Guillamet, Irurita, Gregorio Modrego, Marcelo
González, Jubany i Carles crearen en proporció més parròquies que les creades durant més
d’onze segles anteriors (s. VIII-XIX).
En el nostre llibre fet amb col·laboració dels mossens Muñoz Alarcón i Fidel Catalán
intitulat Gregorio Modrego Casaus, bisbe del XXXV Congrés Eucarístic Internacional de
Barcelona (Barcelona, 2002), pàgs. 224-229 exposàvem que sols en l’antiga diòcesis de
Barcelona, el bisbe (després arquebisbe) Gregorio Modrego erigí cent divuit parròquies.
També reconstruí les esglésies, la pràctica totalitat del bisbat. Sols se salvaren unes sis
esglésies: La Catedral (en part), Sant Just i Pastor, Mare de Déu de Montserrat... Tot fou
destruït. És, doncs, admirable el gran treball realitzat pel bisbe pels sacerdots i per laics de
l’Església.
Presentem a continuació la present estadística, sempre del segle XX:
76
— Parròquies del 1907 al 1929: 14

— Parròquies creades pel bisbe Manuel Irurita: 14
— Parròquies creades pel bisbe Gregorio Modrego: 83
— Parròquies creades pel bisbe Marcelo González: 26
— Parròquies creades pel cardenal Jubany: 6
— Parròquies creades pel cardenal Carles: 1
Total: 144
Observi’s que són parròquies dins l’última demarcació diocesna Comencem amb les pri-
meres dècades del segle XX:
Barcelona. Sagrada Família (tinença) 1907
Barcelona. Sant Josep Oriol 1917 Enric Reig i Casanova
Barcelona. Mare de Déu de Montserrat 1919
Barcelona. Sant Francesc d’Assis 1920
Badalona. Sant Crist 1922 Ramon Guillemet
Barcelona. Santa Teresa de Jesús 1923 Ramon Guillemet
Barcelona. Sant Ramon de Penyafort 1924 Ramon Guillemet
Barcelona. Sant Ramon Nonat 1924
Barcelona. Sant Pacià 1924
Badalona. Sant Josep 1925
Barcelona. Sagrat Cor de Jesús (Poblenou) 1926
Barcelona. Esperit Sant 1926
Barcelona. Mare de Déu del Pilar 1929
Barcelona. Mare de Déu de la Medalla Miraculosa 1932 Manuel Irurita
Barcelona. Mare de Déu dels Dolors 1933 Manuel Irurita
Barcelona. Maria Mitjancera de totes les gràcies 1933 Manuel Irurita
Barcelona. Sant Joan Baptista 1934 Manuel Irurita
Barcelona. Santa Engràcia 1934 Manuel Irurita
Barcelona. Santa Teresa del Nen Jesús 1934 Manuel Irurita
Barcelona. Preciosíssima Sang de Ntre. Senyor 1935 Manuel Irurita
Barcelona. Bon Pastor 1935 Manuel Irurita
Barcelona. Corpus Christi 1935 Manuel Irurita
Barcelona. Crist Rei 1935 Manuel Irurita
Barcelona. Mare de Déu de Lourdes 1935 Manuel Irurita
Barcelona. Mare de Déu del Carme 1935 Manuel Irurita
Hospitalet de Llobregat. Mare de Déu dels Desemparats 1936 Manuel Irurita
Barcelona. Sant Ignasi de Loiola 1943 Gregorio Modrego
Barcelona. Mare de Déu de Núria 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Mare de Déu de la Salut 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Bernat Calvó 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Carles Borromeu 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Domènec de Guzmán 1945 Gregorio Modrego
77
Barcelona. Sant Eugeni I, papa 1945 Gregorio Modrego

Barcelona. Sant Fèlix 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Ferran 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Francesc de Sales 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Gregori Taumaturg 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Ildefons 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Isidor 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Josep de Calassanç 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Joan Bosco 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Joan de Mata 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Lluís Gonçaga 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Llorenç 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Medir 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Miquel dels Sants 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Oleguer 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Pancraç 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Pere Claver 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Ramon de Penyafort 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Salvador d’Horta 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Sever i Sant Vicenç de Paül 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Tomàs d’Aquino 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Cecília 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Dorotea 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Isabel d’Aragó i St. Joaquim 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Maria de Cervelló (o de Socós) 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Tecla 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Verge de la Pau 1945 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Francesc Xavier 1946 Gregorio Modrego
L’Hospitalet de Llobregat. Sant Isidre 1946 Gregorio Modrego
Sant Adrià de Besòs. Stes. Juliana i Semproniana 1946 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Joan de la Creu 1946 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Pere Ermengol 1948 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Joan M. Vianney 1952 Gregorio Modrego
Badalona. Sant Jaume Apòstol 1954 Gregorio Modrego
Badalona. Mare de Déu de la Salut 1954 Gregorio Modrego
Cornellà de Llobregat. Sant Miquel Arcàngel 1954 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Pius X 1955 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Ot 1955 Gregorio Modrego
L’Hospitalet de Llobregat. Mare de Déu de la Llum 1955 Gregorio Modrego
L’Hospitalet de Llobregat. Santa Gemma Galgani 1955 Gregorio Modrego
Mataró. Maria Auxiliadora 1955 Gregorio Modrego
Barcelona. Mare de Déu de Fàtima 1957 Gregorio Modrego
78
Barcelona. Sant Sebastià 1957 Gregorio Modrego

Barcelona. Sant Josep Obrer 1959 Gregorio Modrego
Badalona. Sant Antoni de Pàdua 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Mare de Déu de l’Esperança 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Maria Reina 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Antoni de Pàdua 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Bartomeu 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Cebrià 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Cristòfol 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Paulí de Nola 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Pere Claver 1961 Gregorio Modrego
Cornellà de Llobregat. Sant Jaume Apòstol 1961 Gregorio Modrego
L’Hospitalet de Llobregat. Sant Josep 1961 Gregorio Modrego
Santa Coloma de Gramenet. Santa Rosa 1961 Gregorio Modrego
Barcelona. Mare de Déu del Mont Carmel 1962 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Esteve 1962 Gregorio Modrego
Badalona. Mare de Déu del Roser 1963 Gregorio Modrego
Badalona. Sant Francesc d’Assís 1963 Gregorio Modrego
Badalona. Sant Pau 1963 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Jeroni 1963 Gregorio Modrego
Barcelona. Sant Mateu 1963 Gregorio Modrego
Cornellà de Llobregat. Sant Ildefons 1963 Gregorio Modrego
Barcelona. Jesús, Maria i Josep (P. Manyanet) 1964 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Agnès 1964 Gregorio Modrego
L’Hospitalet de Llobregat. Immaculada Concepció 1965 Gregorio Modrego
Mataró. Mare de Déu de l’Esperança 1965 Gregorio Modrego
Mataró. Mare de Déu de Montserrat 1965 Gregorio Modrego
Mataró. Sagrada Família 1965 Gregorio Modrego
Mataró. Sant Simó i Sant Pau 1965 Gregorio Modrego
Santa Coloma de Gramenet. Sant Jaume Apòstol 1965 Gregorio Modrego
Santa Coloma de Gramenet. Sant Joan Baptista 1965 Gregorio Modrego
Santa Coloma de Gramenet. Sant Josep Oriol 1965 Gregorio Modrego
Santa Coloma de Gramenet. St. Miquel Arcàngel 1965 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Bernardeta 1966 Gregorio Modrego
Barcelona. Santa Magdalena 1966 Gregorio Modrego
Badalona. Sant Sebastià 1967 Marcelo González
Barcelona. Santíssim Sagrament 1967 Gregorio Modrego/
Marcelo
Cornellà de Llobregat. Verge del Pilar 1967 Gregorio Modrego/
Marcelo
Badalona. Mare de Déu de Elurdes 1968 Marcelo González
Barcelona. Maria Auxiliadora 1968 Gregorio Modrego/
79
Marcelo
Barcelona. Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo 1968 Gregorio Modrego/
Marcelo
Barcelona. Sant Albert Magne (P. personal) 1968 Gregorio Modrego/
Marcelo
Barcelona. Sant Tomàs Moro 1968 Gregorio Modrego/
Marcelo
Esplugues de Llobregat. St. Antoni de Pàdua 1968 Gregorio Modrego/
Marcelo
Sant Joan Despí. Verge del Carme 1968 Marcelo González
Santa Coloma de Gramenet. Santa Maria 1969 Marcelo González
Badalona. Sant Roc 1969 Marcelo González
Barcelona. Sant Crist 1969 Marcelo González
Barcelona. Sant Marc 1969 Marcelo González
Barcelona. Sant Pere Nolasc 1969 Marcelo González
L’Hospitalet de Llobregat. Sant Albert Magne 1970 Marcelo González
L’Hospitalet de Llobregat. Sant Benet 1970 Marcelo González
L’Hospitalet de Llobregat. Sant Enric 1970 Marcelo González
Barcelona. Sant Joan d’Àvila 1970 Marcelo González
L’Hospitalet de Llobregat. Sant Joan Evangelista 1970 Marcelo González
Badalona. Santa Clara 1970 Marcelo González
Barcelona. Sant Rafael Arcàngel 1970 Marcelo González
Barcelona. Verge de Natzaret 1970 Marcelo González
Santa Coloma de Gramenet. Sant Joaquim 1971 Marcelo González
Masnou. Mare de Déu del Pilar 1971 Marcelo González
Barcelona. Immaculat Cor de Maria 1972 Marcelo González
Barcelona. Sant Ambrós 1973 Guix (Vicari Gral.)
Barcelona. Sant Marcel 1974 Marcelo González
(decret de 1970)
Premià de Mar. Santa Maria 1975 Narcís Jubany
Hospitalet de Llobregat. Santa Maria del Gornal 1977 Narcís Jubany
Sant Adrià de Besòs. Mare de Déu de les Neus 1980 Narcís Jubany
Barcelona. Sant Narcís 1987 Narcís Jubany
Barcelona. Sant Abraham 1993 Ricard M. Carles
80
PARRÒQUIES DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA
PARRÒQUIES DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA
Introducció
Recordem que l’arxidiòcesi actual de Barcelona que estava composta (any 2004) per
dos demarcacions episcopals (1/ Barcelona ciutat i Barcelonès sud i 2/ Barcelonès nord i
el Maresme) i que ambdues tenien vint-i-vuit arxiprestats. Cal anotar que a més de les ciu-
tats de Badalona i Mataró amb totes les localitats del Maresme, inclou les ciutats d’Hos-
pitalet, Cornellà i Sant Joan Despí. D’aquesta última població sols pertany a Barcelona la
parròquia de la Mare de Déu del Carme; en canvi la de Sant Joan de la mateixa localitat
pertany al bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta és possiblement, una anomalia que
caldrà tenir present i potser subsanar, si es pot.
Tot seguit exposarem la síntesi històrica i arxivístico-documental de cada una de las
parròquies agrupades segons l’arxiprestat que pertanyen. Caldrà , però, sintetizar l’am-
plíssima història de la documentació dels arxius existents eclesiàstics de l’antiga diòcesi
de Barcelona i exposar la principal font documental que hem emprat; ens referim als
cinc volums manuscrits, obra (inèdita) del que fou arxiver diocesà de la diocesis de Bar-
celona, Dr. Antoni Campillo i Mateu (arxiver entre els anys 1721 i 1778), obra intitulada
Speculum.
També cal indicar que en la tercera edició -la present- del Novum Speculum, hem anat
afegint noves informacions procedents d’estudis recents com pot ser el text íntegre de les
visites pastorals del bisbe Ponç de Gualba de principis del segle XIV. Si bé és cert que
aquest text original és molt important per a les històries de les parròquies (ja que ens do-
nen molts detalls d’elles), sols les hem afegit en aquest primer volum en les parròquies de
l’actual bisbat de Barcelona. Les de les parròquies de les altres dues diòcesis, molt volumi-
noses, fem unes referències a cada parròquia d’on es pot consultar el text íntegre, o sigui
en la nostra publicació anomenada Glossa a Ponç de Gualba. Visites pastorals (1303-1330)
(Barcelona, 2017), i també incluim el text en els volums 2n i 3r..
A continuació presentem la descripció fonamental de totes les parròquies de l’actual
arquebisbat de Barcelona, començant amb cinc visites pastorals a la catedral i quatre als
hospitals de Barcelona entre els anys 1303 i 1307. Cal observar que en les notes de Mn.
Mas conserven la seva grafia, així com en les transcripcions de l’original llatí de les visites
pastorals de Ponç de Gualba
83
Visites pastorals de Ponç de Gualba a la catedral i hospitals de Barcelona (1303-

1307)
Visites a la Catedral de Barcelona
• 10 de febrer de 1303. Tonsurà 64 escolars, alguns dels quals provenien de Girona en
estar vacant aquella diòcesi.
• 17 d’abril de 1303. Tonsurà 48 ecolars. Tots ells menys un eren escolars de la diòcesi
de Barcelona. Cal observar que un tal Pere Torroya portava els cabells massa llargs i el
mateix bisbe agafà les tisores i va tallar els cabells “modum clerici tonsurati”. N’hi havia
un de Girona que es deia Jaume Milà, presentat per l’escriptor o notari de Barcelona
Antoni Dalmau que afirmà que tenia llicència de Girona. Es determina com havia de
ser la tonsura amb un dibuix.
• 10 de juliol de 1305. Visita a alguns altars i fa la inquisió sobre les converses i costums
dels clergues de la catedral. És una visita molt completa.
• 26 de març de 1307. Celebrà missa a l’altar major i tonsurà 33 escolars de la diòcesi.
• 25 de desembre de 1307. Celebrà missa el dia de Nadal i tonsurà 8 escolars. Un d’ells
tenia permís o llicència de la diòcesi de Tortosa.
Visites als hospitals de Barcelona
• 25 de febrer de 1307. Visita a l’Hospital de Colom de Barcelona.
• 24 de febrer de 1307. Visita a l’Hospital de Malalts.
• 3 de març de 1307. Visita a l’Hospital de Santa Eulàlia del Camp.
• 1 de març de 1307. Visita a l’Hospital de Marcús.
Visites pastorals. Volum 1 bis (1/2)

Catedral de Barcelona
1/2 Fol. 1 VI idus februarii anno quo supra (10 febrer 1303) Idem dominus Episopus
in sua capella tonsoravit clericos qui secuntur:
Petrus Banis Sarriano, Guillelmus de Salba civitatis Barchinone, Petrus Ginus, Petrus de
Gerat, Bernardus Veurrel, Bernardus Vilar, Jacobus Desorde, Bernardus Gerat de Sarriano,
… Sabater de Sancto Baudilio, Jacobus Suach, Arnaldus Thoselli de Sarriano, Galcerandus
Ratera, Anticus March, Berengarius Mora civitatis Barchinone, Ferrarius de Bisuldono
eiusdem civitatis, Petro de Ventaycols, Gabriel F. Petrus… tanerii civitas Barchinone,
Guillelmitatis Barchibus de Girona de Sancto Baudilio, Ferrarius Fartenus, Bernardus Soria,
Petrus Solivera civitatis Barchinone, Jacobus Castela, Petrus Gilabert, Guillelmus Fort,
Ferrarius Mazo de Villali…, Petrus Sarau, Natalis Martini de Polinya, Jacobus zes Oliveres,
Jacobus de Casaminjana civitatis Barchinone, Raimundus de Senthies, Jacobus Moveii
civitatis Barchinone, Guillelmus de Tarascho, Bernardus Estefani civitatis Barchinone,
Petrus Cambret civitatis Barchinone, Perico da Rocha civitatis Barchinone, Jacobus Vital
civitatis Barchinone, Bernardus de Tarascho, civitatis Barchinone, Thomas Amorós civitatis
Barchinone, Jacobus civitatis Barchinone, Petrus Bonavia civitatis Barchinone, Bernardus
Bonavia , civitatis Barchinone, Berengarius Rubei civitatis, Gaurerandus Serra civitatis
Barchinone, Simon Gibert civitatis Barchinone, Bernardus Zatorre de Palaciolo, Ferrarius
84
Geraldi de Sancto Baudilio, Jacobus de Molins civitatis Barchinone, Petrus Noguera civitatis
Barchinone, Berengarius de Solio civitatis Barchinone, Petrus de Cavarroches, civitatis
Barchinone, Martinus Zarriba civitatis Barchinone, Gelida civitatis Barchinone, Jacobus de
Pratis civitatis Barchinone, Berengarius de Zacaleida, civitatis Barchinone, Perico Gelgor
civitatis Barchinone, Bernardus Estanyol civitatis Barchinone, Bonanatus Sacalçida civitatis
Barchinone, Berengarius Nocholai de Granoylers, Guillelmus Celglot civitatis Barchinone,
Guillelmus Raimundus de Provenzana, Bonanatus Vital civitatis Barchinone, Bernardus
Bertrandi civitatis Barchinone
Fol. 1 vto.
Die dominica qui intitulatur XVI Kalendas aprilis sub anno (17 abril 1303) quo supra
predictus dominus Episcopus tonsoravit in capella palatii sui isti qui secuntur:
Berengarius Rubiu de Martorello, Geraldus de Bonamuza de Sancta Maria de Saserra,
Berengarius de Jaciobi de Martorello, Ferrarius de Zarriba civitatis Barchinone, Bernar-
dus Zolmera civitatis Barchinone, Berengarius Boneti (civitatis Barchinone), Bernardus
de Fonte (civitatis Barchinone), Bernardus Vital de Terracia, Bernardus Manresa de Tar-
racia, Bernardus Pineda (civitatis Barchinone), Petrus Natal de Palaciolo, Guillelmus de
Cabanis (civitatis Barchinone), Guillelmus Coscoil (civitatis Barchinone), Bernardus de
Sedo de Matarono, Nicholaus de Bonastre, Guillelmus Rovira de Calidis, Petrus Lau-
rador (civitatis Barchinone), Bonanatus Frutuosi de Terracia, Franciscus Quer (civitatis
Barchinone), Bernardus de Gel de Terracia, Bernardus Umberti (civitatis Barchinone),
Guillelmus Candeler (civitatis Barchinone), Bernardus Bartolomeu (civitatis Barchinone),
Guillelmus de Colle (civitatis Barchinone), Bertrandus de Sarriano (civitatis Barchino-
ne), Guillelmus Gili de Cabrera, Berengarius dez Roure (civitatis Barchinone), Guillel-
mus Thome de Sancto Celidonio, Nathalis Jannariis (de Sancto Celidonio), Bartholomeus
Zaporta (civitatis Barchinone), Uguetus filius Magri Petri (civitatis Barchinone), Guillel-
mus Boscheti (civis Barchinone), Guillelmus Ledoner (civitatis Barchinone), Guillelmus
Basterri (civitatis Barchinone), Arnaldus Ermengandi (civitatis Barchinone), Item Petrus
Torroya (civitatis Barchinone) fuit ibi inventus portare tonsuram sed capillos longissimos
et dicebat se tonsuratum fuisse per antecessorem domini episcopi Barchinone et inconti-
nenti dictus dominus episcopus tenens forpices in manu sua tonsit crines ad modum clerici
tonsorati ne tales crines portaret. Berengario Suy civitatis Barchinone fuit concesa littera
ad tonsuram, Berengario Qhyla scolaris civitatis Barchinone fuit concessa litteram ad ton-
suram. Cervianus Bieria civitatis Barchinone. Berengarius Milani filius Jacobi Milani de
Virginibus Gerundensis ad presentationem domini gerundensis episcopi Tarracone nobis
factam Antonius filius Dalmacii scriptoris civitatis Barchinone. Raimundus de Cardona
diócesis barchinonensis, Salvat de Pomar (diócesis barchinonensis), Galcerandus de Za-
taylada de Guilida (diócesis barchinonensis), Petrus de Mirambel, civis Barchinone. Guil-
lelmus Costa de parrochia de Gialtrude (diócesis barchinonensis), Guillelmus de Solio de
soluto genitus et soluta de Sancto Baudilio fuit tonsoratus dispensative apud locum sanc-
torum iuxta Barchinonam. Salvator de Ispania scurifer dicti domini episcopi clericus cum
marca tonsuratus presentavit se ad cautelam sui status dicto domino episcopo et notario
suo pro clerico tonsorato annotavit.
85
1/2 Fol. 39 vto Die veneris intitulata III kalendas augusti (30 Julio 1305) anno predic-
to dictus dominus Episcopus visitavit omnia altaria Ecclesie et sedis Barchinone prout in
maiori Registro continetur.
Et visitatis altaribus et eorum paramentis et ornamentis inquisivit de ipsorum servicio
unde Guillelmus Castania et Berengarius de Boçegays Canonici dicte Sedis qui sub fide
sua dixerunt quod in altari Sancti Dionisii non celebrat Rector ne calius pro eo semel infra
duos menses et raro intrat coris.
Item dixerunt quod in altari Sante Marie Magdalene per primum presbiterium nomine
Guillelmus Dulcis pessime servitur.
Altare sancte Margerite aliquot servitores scilicet na mella en Torre faciunt interpollac-
ciones.
Altare Sancte Tecle indiget calice et Rector accepit pecuniam ut credunt nec Rector
venit ad officium matutinale.
Altare Sancti Vicentii pessime tenetur et ornamentis et peius servitur in officio per ma-
gistrum Petrum.
Altare Sancti Johannis non servitur. Sancta Cecilia non servitur per Rectorem nec alium.
Altare sancti Michaelis pessime servitur per IIII Rectores Solaneles, Castelum, Marti
Garcia iste raro et Nicholaus Verdeguer.
Sanctus Martinus male servitur per II presbiteros scilicet Geraldum ... et Guillelmum
Gerona et raro celebrant.
Altare Sancti Thome de Conturberio male servitur per En Cenagle et raro celebrat.
Capella ante palatium Episcopi (actualment de Santa Llúcia) male servitur. Sancti Ber-
nabe ... non inter est horis neque celebrat. Statuit et ordinavit dictus dominus Episcopus
quod quicumque de beneficiatis de fecerit in maioribus matutinis usque ad missam perdat
aniversarium et retineat et habeat ille qui dat aniversarium Fol. 40 Arnaldus Alamany,
Guillelmus Sura et Guillelmus Dela beneficiati in ecclesia Sedis Barchinone iurati dixerunt
idem super servicio predictorum altarium sicut canonici superius nominati.
Super vita et conversatione beneficiatorum dixerunt quod Petrus Garcia beneficiatus in
Sede tenet publice in domo propria quandam ex qua duas filias habet. Magister Petrus de
Sancto Vincentio testificatur idem per sacramentum. Idem dixit Bernardus Paschale. Idem
Bernardus Sudre testificatur per sacramentum. Idem dicit Bernardus Dela de auditu et
quod dedit cuidam de filiabus suis XXX libras Barchinone in dotem ut audivit.
Item dixerunt quod Guillelmus Girona beneficiatus in sede tenet publice quandam no-
mine na Gurbs que ut dicitur habet virum. Item testificatur dictum magister Petrus de
Sancto Vincentio. Idem testificatur Bernardus Paschale. Idem Bernardus Sudre, Bernar-
dus Martini dicit idem de auditu.
Item dixerunt esse famam quod Bernardus Dela beneficiatus in Capella Christi tenet
quandam in carreria de na Canuda et habet filium. Idem probat dictus magister Petrus.
Idem testificatur Bernardus Paschale. Idem Bernardus Sudra. Confitetur dictus Bernardus
se dictam mulierem tenuisse nomine Serenam sed secum fuit a sede apostolica dispensa-
tum a pecuniario proprie beneficii ut per literam generalem hostendit et postmodum non
fuit cum ea in loco suspecto.
86
Item dixerunt quod Guillelmus Juliani beneficiatus ibidem tenet quandam baptizatam
in domo propria eiusdem Guillelmi et tenet aliam extra civitatem cum filiabus quas pro-
creavit ex ea ut dictus magister Petrus testificatur per sacramentum. Idem testificatur Ber-
nardus Paschale Rector Sancte Catherine per sacramentum sed illam de quibus filias habet
est mortua ut audivit. Idem Bernardus Sudre. Item Guillelmus Juliani confitetur se dictam
mulierem tenuisse ex qua dictas filias procreavit sed VIII anni sunt quod illa decessit et fuit
per fratrem Bernardum bone memorie absolutus sed non habuit literam confitetur tamen
dictam baptizatam se tenere pro pedisseta negat tamen se ... diffamari vel esse diffamatum
ex ea immo ignorat sed bene credit quod aliqui reputant esse ex ea diffamatum.
Item dixerunt quod Martinus Garcia tenet quandam vetulam ex qua prolem habet. Item
testificatur dictus magister Petrus de sancto Vincentio per sacramentum. Idem testificatur
Bernardus Paschale Rector sancte Catherine per sacramentum. Idem Bernardus Sudre.
Idem dicit Petrus de Allmo. Idem probat Guillelmus Juliani. Confitetur dictus Petrus de
Sancto Vincentio dictam mulierem nomine Raimundam tenuisse et filios procreasse sed in
proximo festo Sancti Martini proxime venturo erunt VI anni quod dimissit eam et fuit ab-
solutus dicto fratre Bernardus bone memorie sed non curavit habere literam absolutionis
alies ... ab eodem.
Item dixerunt quod Guillelmus Manleu Rector altaris Sancti Bernabe tenet publice
quandam ex qua prolem habet. Idem testificatur Bernardus Paschale. Idem Bernardus
Sudre. Confitetur dictus Guillelmus se dictam mulierem sognovisse sed numquam tenuit
eam publice in aliquo loco et duo anni sunt quod non fuit cum ea in aliquo loco et negat se
prolem habuisse ex ea cum sit meretrix manifesta.
Item dixerunt quod en Devesa Tenet publice quandam in domo propria nomine na Font
Guillelma uxor Betrandi .... iuratus testificatur .... verum esse et quod tenet eam pro pe-
disseta et dicitur virum habere. Magister Petrus de Sancto Vincentio idem testificatur per
sacramentum. Idem testificatur Bernardus Paschale Sancte Catherine. Item Bernardus
Sudre. Idem probat Bertrandus de Prato per sacramentum. Guillelmus de Castanea et Be-
rengarius de Boçegays canonici Barchinone dixerunt et testificati fuerunt. Idem in omnibus
predictus sed dictus Berengarius nescit aliqui de dicto Bernardo Dela.
Fol. 40 vto.
Item en Bernardus Paschale beneficiatus Sancti Spiritus tenet quandam in domo propria
iuxta Pinum ut Bernardus Paschale beneficiatus Sancte Catherine testificat per sacramen-
tum idem Bernardus Sudre. Petrus de Ulmo dixit idem Bernardus Paschale predictus iu-
ratus negat se procreasse cum ista sed bene se servit sibi ut pedisseta et iacet in operatorio
quod ipsa conducit.
Item en Borrel Canonicus Barchinone tenet quandam publice et venit ad illum ut si esset
uxor. Guillelma uxor Bertrandi de Prato per sacramentum testificatur hec vera esse. Idem
probat Petrus Domenech presbiter. Idem dixit Bernardus Paschale beneficiatus sancte
Catherine. Idem Bernardus Sudre. Idem probat Berttrandus de Prato.
Item en Ciyar beneficiatus altari Sancti Johannis tenet publice quandam, ut Magister
Petrus de sancto Vincentio testificatur se audivisse a quodam cothonerio filio cuiusdam
ceci qui moratur in carreria de na Canuda.
87
Item Jacobus de Prato beneficiatus tenet Guillelmam de Prato apud ficum cotorellam ex
qua filiam habet ut dictus Magister Petrus testificatur per sacramentum. Idem dixit Ber-
nardus Paschale de audito. Idem Bernardus Sudre. Jacobus de Prato predictus dixit inten-
tionem suam domino Episcopo super istis. Et audita nihilominus ipsius humile confessione
per Bernardum Grum est capellanum ipsius domini Episcopi. Idem dominus Episcopus
remisit sibi omnem penam sibi comperentem ratione predicta et absolvit eum iniunctam
sibi aliam pro modo culpe penitentia salutari.
Item Bernardus Darenys Rector Capelle interioris tenet quandam nomine Vidrieram
apud Villam allorum ut dictus Magister Petrus testificatur per sacramentum. Idem Bernar-
dus Sudre. Item en Castelar, rector altaris Sancti Michaelis tenet quandam in carreria de
zes Mesquines ut magister Petrus de sancto Vincentio testificatur per sacramentum. Idem
Bernardus Sudre.
Item Guillelmus Dela rector Capelle Jesuchristi tenet quandam ex qua filium habet
quem secum tenet ut probat magister Petrus de sancto Vincentio. Idem Bernardus Sudre.
Fol. 41
Item Petrus Paylares Rector sancti Paciani tenet quandam sed tenere consuevit iuxta
domum Raimundi Petri Fivellarii et in domo propria ut testificatur dictus Petrus de Sancto
Vincentio. Idem Bernardus Sudre. Idem probat Petrus de Ulmo.
Item Arnaldus de Arbucies rector Sancte Lucie tenet quandam iuxta domum den Vila-
secha de qua est publice diffamatus, ut Petrus Domenech presbiter testificatur per sacra-
mentum.
Item Berengarius Duyla magister scolarum musice tenet quandam iuxta furnum de Ri-
pollo ut Bernardus Pascal beneficiatus Sancte Catherine testificatur per sacramentum de
hoc famam esse in tota vicinia. Idem Bernardus Sudre.
Item en Torre beneficiatus Sancte Margarite tenet quandam baptizatam quam consuevit
stare cum Sarriano ut probat hoc Bernardus Paschal predictus et de ista est publice diffa-
matus.
Idem Bernardus Sudre. Item en Solanes tenet quandam de qua est publice diffamatus ut
Bernardus Paschale testificatur per sacramentum.
Item en Jacobus Bos beneficiatus in sede tenet quandam Aregegamir filiam cuiusdam
questoris nomine en Pamies probat Bernardus Sudre.
Item Arnaldus de Casteylo canonicus Barchinone tenet filiam in domo cuius remanet
diffamatus.
Item Bernardus Pelliperarius presbiter de Ecclesie Sancti Johannis est diffamatus de
quadam baptizata domina Valvidrera ut Petrus de Ulmo audivit.
Fol. 41 vto.
Item na Maria Sedera uxor Petri de Bruguera tenet in domo propria lenocinium et pros-
tibulum recolligendo ibi quoslibet masculos et mulieres ad carnes contubernium indiffe-
renter et quare “del fil a sos obs no far asaltres ne fa filar”. Elicsendis filia Raimundi
Veurrel custurera et vicine dicte Marie iurata et diligenter interrogata super conversacione
ipsius Marie Sedere dixit se vidisse et audivisse pluries omnia supradicta et pauci sunt dies
vel noctes in septimana quin admittat homines et mulieres ad contubernium ut credit in
88
domo sua et mulieres maritatas et quin dominus Ferrandus erat in villa conveniebant ibi
ad illicita ut credit omnes de familia sua nescit tamen ipse dominus Ferrandus in propria
persona venisset.
Item Berengarius za Sala beneficiatus tenet quandam, nomine Martam, iuxta furnum
iudaicum ut probat Guillelmus Juliani. Elicsendis de Fonte que moratur cum en Devesa
iurata et diligenter interrogata super conversationem dicte Marie Sedera dixit idem in om-
nibus et per omnia ut dicta Elicsendis deponit in dicto suo hoc audito quod modo est annus
elapsus introduxit quandam iuveniculam mulierem in domo propria et fecit eam deflorari
per quodam qui dicitur en Cortada, interrogato qualiter scit quare vidit ipsam iuveniculam
intrantem et dictum Cortadam et audivit ipsam iuveniculam clamantem taliter quod bene
percepit quod violabatur ibi. Ramoneta filia Johannis de Borreda custurera et vicina dicte
Marie Sedera iurata et diligenter interrogata ixit idem in omnibus de conversatione ipsius
Marie Sedera ut dicta filia den Venrrel et ita credit esse verum qua cum ipsa participare
de die cum de nocte iaccet aput domum cuiusdam consanguinci sui super defloratione qua
dicitur esse factam de dicta iuvenicula per dictum Cortada dixit se vidisse et audivisse prout
dicta Elicsende de Fonte deponit in dicto suo. Dulcia de Fonte vicina dicte Marie Sedera
iurata et diligenter interrogate super conversatione ipsius Marie Sedera dixit se audivisse
malam famam de ipsa pro eo quare homines et mulieres admittit in domo sua ad libendum
et comedendum et est fama et credulitas in toto convicinio quod causa inhonesta conve-
niant ibi. Na Gazonna filia Elicsendis de Gerona custurera vicina dicte Marie Sedera iurata
et diligenter interrogata super vita et conversatione ipsius Marie dixit idem in omnibus et
per omnia ut predicti omnes deponunt in dicto suo et vidit quando dictus Cortada violen-
ter introduxit quandam iuveniculam instabilem dicte Marie Sedera sed non audivit ipsam
clamantem sed bene audivit dici a dicta Elicsenda de Fonte quod ipsa audivit illam tunc
fortiter “esbramegantem” seu clamantem sicut mulierem quam defloratur. Item recolit se
vidisse semel intrare in et post eum ibi intraverunt III pulcre mulieres quarum altera erat
filia den Noguera et incontinenti miserunt pro vino et steterunt ibi multum et similia fiunt
frequenter in domo dicte Marie.
1/2 Fol. 63 vto. Die dominica sequenti que fuit Nativitas domini Episcopus celebravit
Missam maiorem in sancte Crucis Sedis Barchinone et tonsoravit in clericos hos scolares
qui secuntur: Guillelmus de Geseranis Gerundensis diocesis ad presentationem domini
Bernardi Gerundensis Episcopi, Raimundus de Rourellis de parrochia de Rondos ad pre-
sentationem domini Berengarius vicensi Episcopi diocesis sui, Hugetus de Turri, Beren-
garius Abeylla, Laurentius de Canalibus, Guillelmus Ferrer, Petrus Mir, Petrus Sandrich
Barchinone civitatis, Jacobus Laurentii de Sabadello Barchinone diocesis.
(Transcripció del document adjunt al Fol. 62 vto.)
Contra el rector de Santa Margarita Jaume Badal que no compleix amb els seus deures.
Per exemple: diu malament la missa doncs no utilitza Missal, no vol confessar al moment, fa
malament els testaments etc.
Al noble mon senyor el Bisbe (text destruït) l’església de Santa Margarita en la rodalia de
Dalorda fas u (text destruït) os nels vostres ofeciales jo serits tantes coses que sic fan que son
mals estans q (text destruït) valem meins com el no nes punit... com vasadu esta punit per
89
senyor primerament de les coses amunt dites com no sesa per en Pere Çatora qui es vedat
per mon senyor arcabisbe de Tarragona comiars quen fes per el que es en la parroquia que
annas tanta sopta que am bel a parlat e el que sia a la porta de lesgleya am tals qui ambel
en sems son vadats o encara senyor nos es ius es quin ço que anc novem ne oim dir com el
dix I missa a la capela de santa Tecle sens libre que el notent ne riu i dix aquels qui esen a
la missa que bon li fa que sabes de tot aço senyor li provareu vos per lescola quil servi qui
es fil den Pere Col de Sancta Margarita en cura per en Ferran Çanzina i per son fil i per les
donades am con dues encara senyor som mana velans i nons pensam que es degan fer que
in albat qui mori a la talada fil den Andreu Galifa no vol venir al albat per ço com dix que
I veda i havia al demunt dit loc i nos senyor aviem lan fet exir que no nava miga lega: prop
i encara senyor no i volt venir a nos lens feu lançar i no li volt fer negum hofici de crestia
encara senyor ac I nom malant a la tora qui era del castel de Ribes i hom tremes li missatge
quel venges confesar i nol vol fer ne per I misgger i per dos i el posa que no i pudia venir
que rieres venien i el vist puxes be III setmanes i pux muris sens confessio encara senyor
muri I nom en la parroquia qui no haviia feta ordda de cristia per nom en Meseguer de
Cases Noves i el senyor vanava que n duia ants XXXX sols i que havia fet tot ço que a bon
crestia devia hom fer encara senyor I nom mori per nom en Ramon Coumel i el feu ser fer
marmesor ab daltres i feu se fer lexa per la marmesoria ço qui a nos es sort ya que aviem
anar que rector se fasa fer mamesor encara senyor nos marevelam que noyl rector que con-
fesions prenga que tener i que vaga a la rectoria encara que feu dun sobraltar seyera de
laltar de madona sancta Maria encara senyor nos maravela que nul hom qui mort sia i que
aia fet son testament que el que ni faça altre i el feu lo III vegades an Boragener i ço qui era
a la I veu no i era a laltre a ço senyor li provarets per en bor meu casteluyl i per los altres
marmesors i si en cive riu lo fet de totes les coses damunt dites i degus escrites trobareu
veritat en la parroquia encara senyor que el que es pregue com estima lesgleya que dix que
ne valia com CC d... i da val nemes CM aço provarien per tots los promens de la parroquia
encara senyor nos dant maravela que el no puxi viura de la renda que a que encara canta en
la dita escleya I naltar qui es dum clerga i pren la renda i de ço senyor per la dignetat qui es
en vos vos pregam que vos quel ne puniscau o hom per vos a qui no sapien bens . de pendre
o vullacs senyer que el venga a vos per ço que nos fasa pregar a les cavales de la parroquia
Al dors: Contra Rectorem Sancte Margarite. A mon senyor el bisbe de Barçalona sien
dades.
1/2 Fol. 68 vto. Die Sancte Pasche que fuit VII kalendas aprilis (26 Març 1307) anno
quo supra dominus Pontius Dei gratia Barchinone Episcopus celebravit missam maiorem
in altari Sancte Crucis Barchinone sedis et tonsoravit in clericos scolares qui secuntur qui
sibi tanquam de legitimo matrimonio nati fuerunt presentati dispensavit tamen cum uno
infra-scripto de soluto genito et soluta Bonanatus ... de civitate Barchinone, Romeus de
Ledo de Curro Subira, Romeus ... , Petrus de Bas, Petrus Ferran Barchinobe, Berengarius
Rubei de Apiaria, Berengarius de Podio, March Barbam, Petrus de Riba, Berengarius de
Riba Barchinone, Guillelmus Cendra, Bonanatus de Comes, Jacobus Fuster, Petrus dez
Quer, Barchinone, Guillelmus Bertran Berchinone. Guillelmus de Noguerio de Sancto
Cucuphate, Jacobus de Turricella, Petrus Correger, Petrus Company, Bernardus de Fon-
90
te, Guillelmus Garriga Barchinone, Jacobus Estrany, Jacobus Matha, Laurentius Alberti,
Jacobus Desplugues, Guillelmus de Cabanelles, Guillelmus de Luget, Franciscus Ferra-
rio Barchinone, Berengarius Benug de Sancta Perpetua, Guillelmus Vega, Bonanatus de
Monte Bruno, Johannes Bartholomei, Barchinone, Petrus de Podio de soluto et soluta,
Franciscus de Sanaja Barchinone. Ad quatuor minores ordines infrascripti: Raimundus de
sancto Celedonio, Guillelmus Ferrarii de sancto Baudilio.
1/2 Fol. 88 vto. Sacratissimo die Nativitatis Domini anno quo supra proximo (25 Desem-
bre 1307) reverendus in Christo pater dominus Poncius Dei gratia Barchinone Episcopus
in sua cathedrali Ecclesia divina misteria celebrans tonsoravit scolares qui secuntur: Bart-
holomeus Dominici Derthusensis diocesis ad presentationem domini Petri Dei gratia Desr-
thusensis Episcopi ad tonsuram; Bernardus Ferrer civis Barchinone, Berengarius Andree de
Fonte Rubia, Matheus de Turribus cives Barchinone de soluto genitus et soluta dispensavit
cum eo ad tonsuram; Petrus de Ferrerench de Lubricato, Bartholomeus Fonollieti de Mar-
torello, Guillelmus Zabatella diocesis Barchinone; Guillelmus Escala diocesis Barchinone;
Bernardus za Sala, Guillelmus za Sala fratres civitatis Barchinone ad tonsuram. XII
Sacratissimo die et anno et loco predicti fuerunt promoti ad omnes minores ordines: Ja-
cobus de Vilorbina rector Ecclesie Sancti Salvatoris de Torroella, Urgellensis diocesis ad
presentationem domini Guillemi Dei gratia Urgellensis Episcopi, Raimundus Cugat, Be-
rengarius Rubei clerici de Martorello III scolares ad omnes ordines minores.
Die iovis intitulata XV kalendas februarii anno quo supra dictus dominis Episcopus exi-
vit Barchinonam iturus ad provinciale concilium Tarrachone et iacuit et cenavit in ecclesia
Sancti Clementis.
3 Fol. 102 Sit omnibus notum Quod ego Bernardus de Solanis canonicus Barchino-
ne et capellanus ecclesie beate Marie de Valle vitraria. Gratis et ex certa scientia dono
et concedo vobis Raimundo Romei benefficiato in Sede Barchinone plenam et liberam
potestatem quod si contingat Bernardum Urumir rectorem dicte ecclesie sancte Marie
de Valle Vitraria renuntiare eidem ecclesie et ipsam resignaret ratione cambii possitis ip-
sam ecclesiam conferre seu assignare pro me et nomine meo Petro de Molendinis vicario
ecclesie sancti Vincentii de Jonqueriis veteribus diocesis Barchinone cum omnibus suis
iuribus et pertinentis universis et eundem Petrum de Molendinis presentare ad ecclesiam
memoratam reverendo domino Episcopo Barchinone vel eius vicario seu vices gerenti et
petere et obtinere confirmationem eiusdem. Et omnia alia super hiis et circa hec facere
quecumque utilia fuerint ac etiam oportuna et quia etiam ego possem. Promitens vobis
dicto Raimundo Romei et vobis notario infrascripto tanquam publice persone per eo et
aliis quorum intersit legitime stipulanti Fol. 102 vto. me semper habere ratum et firmum
quidquid per vos dictum Raimundum Romei super predictis et circa predicta per me et
nomine meo actum seu etiam gestum fuerit et nullo parte revocare. Actum est hoc Nonis
iunii anno Domini Millesimo trecentesimo vicesimo sexto. Sig+num Bernardi de Solanis
capellani predicti que hoc laudo et firmo.
Testes huius rei sunt Bernardus Serra clericus Barchinone diocesis et Arnaldus Pagesii
clericus diocesis Gerundensis.
Sig+num Guillelmi Borrelli, notarii publici Barchinone qui hec scribi fecit et clausit.
91
Hospital de Colom
1/2 Fol. 64 vto. Die sabbati sequenti et anno eadem ut supra (25 Febrer 1307) idem
dominus Episcopus visitavit hospitale et capelle den Colom et inter alios fuerunt vocati
Jacobus Fusterii presbiter, Johannes de Prato clericus escolaris dicti hospitalis et Dulcia
donata et Raimundus et Maria de Boscho et Maria de Podio pedisete et provinentes
pauperibus hospitalis qui iurati dixerunt quod dictum hospitale habet bene XX modiatas
vinearum que sufficiunt de vino expensis domui uno anno cum alio computato. Item habet
VII mansos.
Item habet censuale in villa. Item dixerunt quod Bernardus de Prato rector ipsius hospi-
talis emit bene XXX morabatinos censuales ut sui dicitur et credunt quod de bonis hospi-
talis pro maiori parte emerit dictos morabatinos. Item dixerunt quod stabilivit dictus rector
quandam terram que erat propria ipsius hospitalis in monte iudaico ad censum moraba-
tinorum. Item recipitunt portionem canonicorum novorum et lectos canonicorum mortu-
orum in Ecclesia Barchinone et IIII panes minores qualibet die in canonica Barchinone.
Item dixerunt quod tenent III acaptatores qui acapitant panem per civitatem omni die
et diebus festivis in ecclesias et predictus panis sufficit et abundat expensis hospitalis et
nichilominus superat et ille qui superat omnidie dat pauperibus venientibus ad portam et
mititur etiam pauperibus verecundis per civitatem.
Item dixerunt quod rector et I presbiter et II scolares sunt in domo, item due donate.
Item IIII pedisetas clavera. Item III acaptatores et II nuntios qui procurant de orto. Item
II pueros pauperes quos amore Dei doceri facit. Item sunt modo in hospitali X infirmi et
IIII pueri expositi V annorum vel circa. Item sunt ibi VIII pueri expositi qui lactant quibus
habent terni nutres.
Item fuerunt vocati de vicinis en Valenti de Fonte, Bernardus Toreylo, Bernardus de
Muntaya et Matheus de Ponte qui iurati dixerunt se credere quod bona hospitalis bene
expendantur. Bernardus de Prato rector dicti hospitalis iuratus supra predictis dicere ve-
ritatem dixit quod dictum hospitale habet in redditibus uno anno cum alio computato ad
valorem mille et quingentorum solidos, sine vinea et tribus morabatinis ultimo per eum
emptis. Item dixit se emisse XXVI morabatinos censuales quos emit ad opus hospitalis
et pro maiori marte de bonis hospitalis quorum XX iam tenebatur sub dominio et alodio
hospitalis. Item emit ultra III morabatinos censuales ad opus suis et ea intentione ut de
ipsis tribus morabatinis et de dicta vinea statueret sibi unum aniversarium presbiteratum
on hospitali cum de vinea ipsa inveniret XVI morabatinos censuales et predictam vineam
emit de bonis tam de propriis quam de hospitali.
Item dixit bacinos valere usque ad XXII denarios qualibet septimana. Item lexias defunc-
torum usque ad LX solidos in anno. Item confitetur se habere XX modiatas vinearum que
non bene sufficiunt sibi annuatim sed panis sufficit sibi aliquando. Aliquando non sufficit.
Fol. 65
Item dixit dictus rector hortum valere deductis expensis usque ad valorem LXXX solidos
uno anno cum alio contrapuntato. Expensas hospitalis sunt hec tenet enim dictus rector
familiam superius nominatam et dictos expositos et ultra tenet in presenti V nutrices ad
92
V pueros expositos. Dominus Episcopus assignavit diem dicto rectori ad diem lune se-
quentem ad edendum et hostendum literam institutionis sue et instrumenta empcionum
predictarum necnon institutionem ipsius hospitalis et ordinationis eiusdem.
(La següent nota sembla que era adjunta al foli 65: Guillelmus Bartholomei, Simon de
Manso revelavit istis peccata oculta.
Arnaldus Brunicher, Guillelmus Brunicher..... Ecclesie sancti Salvatoris de Prato ......avit
quod dicta Elicsendis tenebat bona Petri Vaire. )
Hospital de Malalts
1/2 Fol. 64 Die veneris intitulata VI kalendas marcii anno quo supra (24 Febrer 1307)
idem dominus Episcopus visitavit hospitalem infirmorum et fuerunt vocati vicini scilicet
Petrus Daumone, Romeus de Prato, Bonanatus Pelegrini, Raimundus dez Podio, item Ber-
nardus de Sabadello et Petrus de Deo et Bernardus Mir nunc conductius ad annum. Isti
habent servitium hospitalii. Sunt qui ut iurati dixerunt quod Jacobus de Rocafort clericus
infirmus de domo non bene convenit cum Rectore et est multum malitiosus toti familie
adversus et contrariosus. Concedit Rector.
Item dixerunt quod en Pichar carnifex uxoratus adulteratur publice cum na Calopa ne-
pote uxoris sue et filium et filiam ex ea que quidem Calopa moratur iuxta hospitale istud
et dictus carnifex moratur. Bernardus de Ortis Rector hospitalis predicti iuratus dixit quod
redditus perpetui ipsius capelle et hospitalis ascendunt usque ad XVI libras Barchinone
annuatim. Item dixit quod accapitum (1- Du Cange. Vol. I. Fol. 41 = nonos) panis sufficit
omnibus de hospitali et tot lo Releu datum amore Dei et ultra possunt vendere panem
qui superat uno de septimana computata cum alia de quo habet XII vel XIII solidos qua-
libet septimana. Item dixit quod acapitum vacinorum valet qualibet septimana II solidos
cum dimidio. Item lexie (2- Du Cange. Vol. V. Fol. 86 Llegat) defunctorum valent qualibet
septimana II solidos cum dimidio parum plus aliquater. Item habet vineas que uno anno
computata cum alie sufficiunt sibi ad vinum et habet etiam ex inde vitis per lignis. Item
dixit quod habet dare qualibet septimana X solidos de portione inter omnes de hospitali
pro companagio et ultra hec dat eis panem et vinum. Item dixit quod providet et habet
providere infirmis in gallinis et in ugenas et in stopa. Berengarius de Canal presbiter bene-
ficiatus in capella ipsius hospitalis.
Hospital de Sta. Eulàlia del Camp

1/2 Fol. 66 Die veneris sequenti et anno qua supra (3 Març 1307) eidem dominus Episco-
pus visitavit hospitale infirmorum Sancte Eulalie de Campo Barchinone et fuerunt vocati
fratrem Berengarium Bovis Canonicus Sancte Eulalie, Raimundum de Tarragona donatus
eiusdem, Berengarius Lobeti presbiter prioris Sancte Eulalie et Petrus Poch nuntius dicti
hospitalis, Saurina de Sancto Michaele, Geralda de Cardona vicini dicti hospitali, Ber-
nardus Bainer, Andreas de Monte, Guillelmus de Prato, Petrus Ferrerius et Garcias mo-
linerius et Johannes de Noer nuntius et Petrus Juliani nuncius hospitali vicini dicti hospitali
iurati dixerunt quod dictum hospitale habet usque ad CL solidos in civitate in redditibus
parum plus vel minus. Idem fatetur Bartholomeus hospitalarius dicti hospitali.
93
Item interrogati dixerunt quod hospitalarius vendidit hoc anno I quintanum de horto
pro XXXV libras de quibus fuerunt empti duo morabatinos den Jacobi Zabater in quam
venditionem dictum hospitale fuit et est damnificatum. Dicit dictus hospitalarius per sacra-
mentum quod prior Sancte Eulalie compulit facere dictam alienationem pro eo quare pro
ipsi priore tenebant illa bona.
Item dixerunt quod lexie que consueverunt fieri hospitali a defunctis ante adductionem
regine consueverunt valere usque ad XL libras Barchinone annuatim sed ab eo tempore
citra gentes recognoscentes malam administrationem Rectoris ipsius hospitalis non fue-
runt nec sunt voluntarie ibi aliquid legare sed uno anno cum alio computato ascendunt ad
sumam CC solidos vel quasi annuatim ab adductum domine Regine citra. Fatetur Rector
hospitalis per sacramentum quod uno anno cum alio computato valent et valere possunt
usque ad CL solidos.
Item dixerunt quod panis elemosine sufficit ad expensas panis ipsius hospitalis omnibus
diebus et ultra hoc venditur in die de pane usque ad sumam II solidos vel circa ut dictus
Johannes nuncius videt et scit et de illis duobus solidis facit rector alias expensas hospitalis.
Fatetur rector quod venditur pannis in VI mensibus anni scilicet in XII qualibet die in aliis
VI mensibus nichil inde habetur.
Item dixit dictus nuncius et prenotati vicini idem credunt quod dictus rector X anni sunt
est Rector hospitalis et ab eo tempore citra in lectis et pannis eorum est diminutum hospi-
tale in tamen quod melius valebant tunc panni et alia paramenta hospitalis IIII denarios
milia solidos quam modum centum solidos. Interrogato cuius culpa hoc accidit dixerunt
quod culpa rectoris qui est luxor rixasus et luxuriosus. Fatetur rector quod IX anni sunt
quod ipse est Rector hospitalis predicti et quod panni et paramenta dicti hospitalis valent
nunc tantum quantum tunc valebant vel amplius licet multe flaciate pro uso infirmorum
medio tempore sunt destructe et licet quidam latro fuerit furatus VII flaciatas qui fuit sus-
pensus apud montem iudaicum et captus in Moliendinis Regis.
Item dixerunt quod dictus rector tenet quandam iuveniculam nomine Ceciliam quam
defloravit et tenet eam modo hic modo illic et frequenter facit eam venire ad hospitale que
est etatis XI vel XII annorum. Dicit dictus rector per iuramentum quod cum dicta puella
numquam peccavit nec habuit propositum peccandi sed tamen est verum quod domina
dicte puella qua vocabatur Sibilia fuit de furto accusata et in curia Vicarii et liberata postea
post cuius liberationem comendavit dicto rectori puellam predictam postea.
Item dixerunt eundem rectorem esse male conversationis et quod per eius mala adminis-
trationem dictum hospitale devenit ad destructionem et inopiam et recolligit ibi inhones-
tas personas et claudit hostia domus illius in qua familia iacet ne possit inde exire et postea
dicta familia in camera dicti rectoris habet sonum quitarre et campani et instrumentorum;
et presumunt quod inhonesta comitantur ibidem.
Fatetur rector se ratione solatium cum instrumentis in festis sollempnibus cum hostis
clausis. (Continua a l’original el text a la fi del foli 67).
Fol. 67
Item interrogati dixerunt quod in Capella hospitalis debent serviri per I rectorem vel
saltem per unum de canonicis et debent ibi missam celebrari omni die et aliquoties stat per
94
XV dies per I mensem quo non celebratur ibi. Item dixerunt quod redditus ipsius capelle
quos prior Sancte Eulalie recipit, valent XV libras et ultra annuatim. Fatetur hoc dictus
hospitalarius.
Interrogato de provisioni infirmorum dixerunt quod numquam datur eis nisi de una co-
mestione simplici et vili nec emuntur eis galline nec alie carnes necessarie sed dantur II de-
narii pro vino inter III infirmos, cetera omnia male. Fatetur dictus rector per sacramentum
quod ipse dat infirmis iuxta posse hospitalis carnes mutoninas et edulinas sicut est enim
necesarium non tamen dat eis gallinas nec perdices quare non potest sufficire facultates
hospitalis.
Item dixerunt quod dictus hospitalarius sive rector emit quasdam domos apud Villam
Novam Barchinone de bonis hospitali et ibi latitat et abscondit ea que congregare potest
in fraude hospitalis predicti. Negat dictus rector per sacramentum predictam confitetur
tamen quod Raimunda de Ulmo consanguinea sua emit de bonis suis propriis dictas domos
pro IX libras et dimidia et dictus rector providet dicte consanguine sue in hospitali quare
est pauper mulier et infirma et promitit dare dicto Rectore dictas domos et cetera bona sua
post vicerector tenet et gubernat dictas domos nomine ipsius consanguinee et facit de ipsis
ac si iam essent sue proprie, non tamen tenet ibi aliqua bona sua. Item interrogato si est
luxor vel rixosus respondit per sacramentum quod non. Fatetur tamen quod in festo Natalis
Domini ludit ad taxillos et alios ludos ad recreationem. Dixit etiam per sacramentum quod
infra predictos annos construxit in dicto hospitali opus necessarium cuius expense ascen-
dunt ad L libras; dicta domina Raymunda aufugit maioricas ex verecundia dicte captionis
et postea audivit quod rediit Tarrachonam et credit quod sit mortua ut audivit cum puelle;
dictus rector fecit bonum sicut potuit bono matrimonio et procuravit fieri cum amicis non
tamen animo pecandi cum ea. Item interrogato si tenet alicubi publice concubinam dixit
quod non. (Segueix el text de l’última ratlla del fol. 67 vto. de l’original)cum personis et clau-
dere dictum hostium ne viles personis qui iacent in hospitali possint de nocte bona eius
subripere nec alio malo ingenio.
Fol. 67 vto.
Poncius etc. Dilecto in Christo Bartholomeo de Colle presbitero hospitalario seu rec-
tori Sancte Eulalie de Campo Barchinone. Salutem in Domino. Quare super hiis que
nobis et officiali nostro Brachinone contra te denuntiata fuerunt et super aliis etiam
contra te sinistra audivimus ex officio nostro inquisivimus seu inquiri fecimus diligen-
ter et nichil contra te invenirimus clare probatum quamquam te super delapidatione et
mala administratione ipsius hospitalis et quod lusisti pluries publice ad taxillos et quod
viles personas tam masculos quam mulieres consueveris introducere in eodem et nimium
participare cum ipsis et quod cum eisdem bona ipsius hospitalis quam deberes potius
infirmis eiusdem et pauperibus erogari in consumis et de nostris innoverimus modice
agere ista vice absolvimus te ab omni petitione, actione et demanda quam contra te vel
bona tua occupatione predicta vel quamcumque alia ratione usque ad presentem diem
habere possumus aliquatenus vel movere et totum tibi remitimus per presentes. Man-
dantes tibi quod de cetero non incidas in aliquo de viciïs supradictis sed sit bona ipsius
hospitalis fideliter administrare ac bene agere et laudabiliter conversari teneris quod per
95
tua bona diffamatio contra te super premisis contepta penitus evanescat ut dignam possis
Deo et nobis de villicatione seu administratione tibi comissa cum exactus fueris reddere
rationem. In cuius rei testi et cetera. Datum Barchinone II kalendas madii anno Domini
MCCCVII (30 Abril 1307).
Bernardus Oztor presbiter beneficiatus in Ecclesia Sancte Eulalie de Campo Barchinone
respondens inquisitioni contra eum facte super conversatione sua. Dixit per sacramentum
quod ipse intrat et consuevit intrare palam et publice domum domine Guarnalde et credit
et presumit quod vicini et ceteri qui hoc sciunt cogitent ipsum peccare cum ea et fatetur se
peccasse cum ea et quare ibi in illa domo conveniunt homines iuvenes ideo venit frequen-
cius ad domum suam sed dicere debet quod non peccavit cum ea sed bene credit quod sit
diffamatus ex ea. Ex eo quare ipsa est mulier multivola post predicta dominus Episcopus
ad preces et instantiam magistri Bernardi de Limona remisit sibi penam concubinatus pre-
dicti iniuncta sibi aliam pro modo culpe penitentia salutarem. Iniunxit etiam sibi sub pena
X aureorum ad quam ipse Bernardus Oztor se obligavit et omnia bona sua si amodo esset
cum predicta muliere in loco suspecto vel aliqua teneret de cetero concubinam. Item quare
invenit eum in inquisitione predictam remissum et negligentem in horis dicendis iniunxit
sibi quod hec debeat in melius emendare.
Hospital i capella de Marcus

1/2 Fol. 65 vto. Die mercurii intitulata kalendas martii (1 Març 1307) anno quo supra
proximo idem dominus Episcopus visitavit hospitale predictum et Capellam et fuit primus
requisitus Petrus za Rocha rector hospitalis predicti ut hostenderet institutionem dicti hos-
pitalis et dixit se non habere aliam institutionem nisi quandam ordinationem quam erat
scripta in quodam libro. Cuius rubrica incipit et dicit sic: “Incipiunt constitutiones fratrum
et sororum hospitali Bernardi Marcutii in Dei nomine”. Et textus incipit: “Statuimus quod
introitus fratrum et sororum sit humilis in ecclesia et tota conversatio eorum et cetera
et sunt XXXVII capitula in universo” cuius initium incipit: “Item comendator” et finit
“actuari et canonici” quem librum dictus dominus Episcopus secum reportavit ut statum
ipsius hospitalis melius recognosceret. Item fuit interrogatus dictus rector ut litteram sue
intitulationis si quam haberet ostenderet et hostendit cuius tenor sic incipit: “In Dei no-
mine noverint universi quod nos Bertrandus de Molendinis Barchinone canonicus et Ar-
naldus Alamani clericus et cetera ... Et finit “ante kalendarium aliquo ingenio iure tamen
vel ratione actum est hoc III kalendas aprilis anno Domini MCCLXXX nono”. Et firmat
ibi dictus Bertrandus de Molendinis nomine et mandato episcopi Barchinone et hoc est
publicum instrumentum per alfabetum divisum.
Propterea fuerunt vocati Poncius Sartoris donatus et Santia et Simona donate dicti hos-
pitalis qui iurati dixerunt predictum hospitale habere usque ad X vel XI libras (vel quasi)
in redditibus. Iterrogato unde poterant provideri sumptibus ipsius hospitalis dixerunt quod
de elemosinis. Item dixerunt quod lectos et pannos hospitali neccesarios perveniunt ibi ex
legatis defunctorum de civitate per maiori parte. Item dixerunt quod dictus rector cum do-
natis et pedisetis et pueris expositis XIX preter infirmos ipsius hospitalis qui sunt bene XVI
in presenti et obtime providetur per Dei gratiam per dictum Rectorem tam sanis quam
96
infirmis. Et tota illa provisio provenit ex elemosinis fidelium ut est dictum. Et dixerunt
dictum rectorem fideliter se habere in omnibus.
Petrus Turritella beneficiatus in Ecclesiis Sancte Marie de Mari et Sancti Cucuphatis
de Rego confitetur per sacramentum quod de in inquisitione presenti de dicta Margarita
excepto quod plusquam medius annus est quod non habitavit cum eo in domo sed bene
veniebant aliquoties ad dominum ipsius Petri Turritella. Item confitetur de filia den Amich
de Novelis recessit ipsa a terra ista et fuit absolutus ut dicit a domino fratre Bernardo epis-
copo. (Segueix al foli 66 de l’original)...
97
271. ALELLA, Sant Feliu

Dir. Post. Pl. Ajuntament, 13
08328 Alella
Arxiprestat: La Cisa
Informacions històriques, bibliogràfiques i documentals

Alella. Sant Feliu Parròquia del Bisbat de Barcelona, al Maresme. Apareix documentada
com a parròquia ja el 993. L’església actual de la parròquia de Sant Feliu d’Alella fou
edificada entre 1454 i 1463, essent ampliada al segle XVII i reformada després de la guerra
de 1936-39, durant la qual havia patit desperfectes.
Dins el terme parroquial s’inclou l’església de la Capella de la Residència.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1524. Hi ha,
a més, una sèrie de manuals parroquials des del 1340, llibres de les confraries de Sant
Joan i Sant Antoni des del 1704, la de la Cort de Maria (1893-1897) i la del Santíssim
(1668-1830).
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. III, pàg. 198.
Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 163. Catalunya Romànica,
Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 473. GPAGC, Barcelona, 1993. FABREGA I GRAU, A.;
Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona,
1995. Docs. 195, 245. GEAB, 1996, pàg. 191. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTÍ
I BONET, El martiri... pàg. 199. Goigs de Sant Feliu d’Alella (Alella, 1908). LL. GALERA,
S. ARTÉS, Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d’Alella (Alella, 1975). Mercè
GIRALT GALLAMÍ, Les veus d’Alella (Alella, 2008).
Diplomatari de la catedral de Barcelona

1.
993, setembre 17
F. 245, perg. 3- 23- 23.
Odó, abat de Sant Cugat del Vallès, i els seus monjos permuten unes propietats amb Guillem
i la seva esposa Guisla. Donen unes peces de terra amb cases i corrals, l’aigua per regar i un
bosc al lloc que en diuen Camp de Prima, i una artiga que tenen a la parròquia de Sant Feliu
d’Alella (“in parochia Sancti Felicis de Alela”), al territori de Barcelona, i reben en canvi una
altra terra al lloc anomenat Munistrolo.
98
2.
1060, maig 17
B. 1003, L. Ant. II, n. 442, f. 153c- 154a.
Bell i la seva muller Blancúcia fan donació a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa
Eulàlia de Barcelona d’un alou, consistent en terres, vinyes, cases, corts, horts, aigües i arbres
de diverses classes, situat al comtat de Barcelkona, al Maresme, ala parròquia de Sant Feliu
d’Alella, al lloc anomenat Cabeuz (“in parrochia Sancti Felicis de Alela in vocitato loco Ca-
bezuc”).
3.
1067, febrer 14
B. 1125, L. Ant. II, n. 441, f. 153b-c.
Bell i la seva muller Blancúcia fan donació a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa
Eulàlia de Barcelona d’un alou que conté terres, vinyes, trilles, arbres de diverses classes, cases,
corts i horts, situat al comtat de Barcelona, al Maresme, a la parròquia de Sant Feliu d’Alella,
al lloc anomenat Cabeduç (“in parrochia Sancti Felicis de Alela in vocitato loco Cabezuc autt
in eius termines”) .
Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa

Any 980, setembre 4
Venda de terra, situada al Comtat de Barcelona, Marítima, terme d’Alella, al Vilelrumento
Capeduci feta per Bell i Adoer Just
ACB. Diversorum B. n. 1017 NB En les notes de Mn. Mas conservem la seva grafia.
Any 1067, febrer 14 (XVI Kal. Mar., A. VII rege regnante Philippo)
Donació d’un alou, situat al Comtat de Barcelona, Marítima, parròquia de Sant Feliu
d’Alella, al lloc nomenat Cabezuc, i en sos termes, feta per Bell i Blancutia, sa muller al
Senyor Déu i a la Canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia de Barcelona.
Confronta a llevant amb Pedra blanca (Petra alba) i amb serra de Taiano, a migjorn amb
Palumeres i amb les ones de la mar, a ponent amb Santa Susanna, i va per la ratlla fins
al Puig de Veurano, i a tramuntana amb Monte Ortono, passa cap a Fonte de Sera (Fonte
Sereno), al Puig de Saunel i carretera de Pebrel.
A més, donen sos vasos grans i petits i besties grans i petites.
ACB Lib. II Antiq. n. 441
Any 1192, maig 28

Els esposos Geraldo de Junco i Maria definiren a la Canonja de Barcelona una terra
situada en la parròquia de Sant Feliu d’Alella junt a la vila que confronta amb alou de Sant
Mateu.
ACB Lib. II Antiq. n. 440
99
Rectorologi
1241 Ripoll; 1268 Bernat Solandi; 1295 – 1304 Pere de Ribafort; 1304 – 1308 Joan Soler;
1311 Pere; 1312 Joan Saplana; 1315 Guillem de Ribafort; 1315 – 1340 Guillem de Soler;
1340 - 1342 Ramon Arrufat; 1342 – 1346 Martí Miquel; 1346 - 1349 Ramon Romeu; 1349
- 1352 Guillem Guasch; 1352 - 1370 Guillem Sauleda; 1370 – 1381 Marc Roca; 1381 –
1382 Arnau de Pla; 1382 – 1389 Nicolau Esteve; 1389 - 1415 Joan Saplana; 1415 – 1417
Francesc Pla; 1417 - 1430 Pere Canals; 1430 Guillem Desplà; 1437 Francesc de Pla; 1437
– 1438 Pere de Servià; 1438 - 1440 Antoni de Amer; 1448 – 1490 Antoni Janer; 1490
Nicolau Pellicer; 1524 Lluís Desplà; 1524 – 1548 Guillem Ramon Desplà; 1548 – 1559
Joan Llorens de Marimon; 1559 - 1564 Joan Roure; 1564 - 1569 Tomàs Bofill; 1569 – 1583
Jeroni Manegat; 1583 - 1623 Francesc Talavera; 1623 -1645 Onofre Talavera (oncle del
següent); 1645 – 1682 Onofre Talavera;1693 – 1694 Jeroni Cortada i Codina;1694 – 1740
Francesc Riu;1741 - 1747 Ignasi Vila i Campa; 1747 - 1765 Benet Vila; 1765 - 1772 Josep
Ignasi Lleris; 1773 – 1780 Sadurní Romero i Palacios (autor de la 1a part del rectorologi);
1780 - 1787 Josep Estalella; 1787 – 1796 Antoni Masferrer; 1796 – 1815 Francesc Amat;
1815 – 1824 Bartomeu Ràfols; 1824 – 1846 Felip Miralda; 1846 Joan Auferil; 1849 – 1865
Francesc Artigas; 1865 – 1891 Jaume Puig; 1897-1915 Antoni Buxadós; 1919-1923 Lluis
Puig; 1924-1936 Juan Vallés Gabarró; 1939-1955 Enric Navarro; 1955-1970 i 1970-1975
Juan Rigualt Corominas; 1970-1986 Fortià Pietx Balagueró; 1986-1997 Joan Barat Graell;
2007-20.. Josep Fàbregas Estévez
Primeres visites pastorals

- El dissabte 9 de gener de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Feliu d’ Alella, Visita
Pastoral del bisbat de Barcelona (V.P.) vol. 1- 2, 12 v. J. M. MARTÍ BONET- L. NIQUI
PUIGVERT (M-N), Dietari de les visites pastorals del bisbe de Barcelona, Ponç de Gual-
ba (a. 1303- 1330), Barcelona 1994 (M-N 13).
- El dimarts 4 de juliol de 1307 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Feliu d’Alella. V. P.
½, 70, M-N 26.
- El dissabte 20 de setembre de 1309, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Feliu d’Alella.
V. P. 1- 2 98, M- N 31.
- El dissabte 26 de gener de 1314 l’ardiaca i vicari general del bisbe Ponç de Gualba visità
Sant Feliu d’ Alella. V. P. 2, 30 v, M-N 46.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia tres bene-
ficis:
1. Capellania de la Mare de Déu i de tots els Sants (després de Sant Esteve i Santa Susan-
na. (ADB Sp. III, 20).
2. “Personatus” perpetu de Sant Isidor (ADB Sp. III, 201).
3. Benefici de la Mare de Déu de la Mercè (ADB Sp. III, 203)
100
Visites pastorals durant el pontificat del bisbe Ponç de Gualba (1303-1330)

1/2 Fol. 12 vto.
Die sabbati sequenti intitulata V idus ianuarii anno predicto (9 Gener 1305) dictus domi-
nus episcopus visitavit ecclesiam Sancti Felicis de Alela et fuerunt ibi ad primam tonsuram
promoti isti qui secuntur: Bernardus filius den Pont de Badalona; Guillelmus za Coma de
Badalona, Guillelmus Monachi de Badalona, Bernardus Noguera de Fornellis Dalela. VI
tonsorati de legitimo matrimonio ut asserunt. Et post hoc fuerunt vocati Bonatus çes Forts,
Berengarius de Colomerio, Bernardus Ferr, et Arnaldus Gurri ex parrochia dicta. Petrus
de Turri ecclesie qui iurati dixerunt quod Martinus de Casa Josana contraxit matrimonium
cum Saurina de Serra et non vult matrimonium sollempnizare. Item panni de altaribus sunt
inmundi et pauci. Cetera recte. Item Petrus de Turri dixit per sacramentum quod Petrus
de Riba Forti rector dicte ecclesie tenet Barchinone Mariam publice in concubina, ex qua
prolem habuit sed decessit. Petrus de Fornels, Guillelmus Gaces, Guillelmus Torroela iu-
rati dixerunt quod dictus rector stabilivit duas pecias terre que dabant taxam et ad tercium
censum annuatim et hoc fecit de consilio parrochianorum faciens ex inde quodam ecclesie
meliorem super hoc non credunt firmam domine intervenisse. Item dixerunt de predicta
Maria: Idem, quod dictus Petrus de Turri, sed dictus Guillelmus de Torroela addicit quod
ipse fuit presens et dictus rector comedit et bibit in domo ubi dictam Mariam tenebat et
credunt eos isti esse illum punitum per fratrem Bernardum episcopum Barchinone.
Fol. 13
Item Bernardus za Segra Dalela iuratus dixit supra concubinatu sui rectoris predicti ut
Guillelmus de Torroela Petrus de Ribaforti rector dicte ecclesie per sacramentum dixit se
predictam Mariam Barchinone publice tenuisse et habuisse filiam ex ea, sed decessit et
sunt VII anni vel circa quod non participavit cum ea et fuit absolutus per dictum episcopum
bone memorie Barchinone et hostendit litteram absolutionis eiusdem domini episcopi.
1/2 Fol 70
Die martis intitulata IIII nonas iulii (4 Juliol 1307) anno Domini MCCC septimo dictus
dominus Episcopus visitationis causa exiens de Barchinona venit ad Ecclesiam Sancti Fe-
licis de Alela et ibidem vesitationis officium exercuit et confirmavit. Et vocavit Petrus za
Puyada, Ferrarium Soltzina. Iurati dixerunt quod Petrus de Ribaforti eorum rector nuper
vocatus ut iret ad Guillelmam Solzina quam infirmabatur ad confitendum eam et retarda-
vit ire tamen ad eam quod ipsa sine confesione decessit tunc quamquam confessa fuisset
in paschate proximo preterito et recepisset Corpus Christi. Rector predictus dixit per sa-
cramentum non defecisse per eum scilicet per Petrum Rollandi fratrem dicte mulieris qui
retinuit sibi dicere per unam noctem et in crastinum dixit sibi quod iret et incontinenti
administravit quod decesserat quare libenter iuvasset si antea requisitus fuisset.
Item dixerunt quod fama est in parrochia quod dictus rector tenet Barchinone amasi-
am et ideo intrat frequentius civitatem cuius amasie nomen ignorant et audiverunt tamen
quod conducit eidem mulierem domum en Berengarius dez Ferrer, Berengarius dez Rou-
re, Berengarius dez Colomer et Petrus de Fornels sciunt vel scire debent de hoc fortius ve-
ritatem cum sint homines Ecclesie qui ad hoc vocati et iurati dixerunt quod dicta mulier de
101
qua dictus rector est diffamatus vocatur Maria et moratur Barchinone iuxta mare et dicitur
quod dicta mulier est de Vicho. Conjetetur dictus rector per sacramentum se videre dictam
mulierem quando intrat Barchinonam et intrat domum suam et bibit secum et comedit
pluribus presentibus. Negat tamen se pecare cum ea vel etiam pernoctares ed pro eo quare
eam ut dictum est aliam cognovit et prolem habuit filiam delicet quem decessit videt eam
aliquando et tanquam amore Dei facit sibi bonum. Et dictus rector composuit cum domino
Episcopo super pena concubinatus predicti ad L solidos Barchinone quos bona fide solvere
promisit per totum mensem presentem iulii et iniuncta sibi per modum culpe penitentiam
salutari iniunxit sibi idem dominus Episcopus sub pena beneficii quod de cetero non redeat
ad dictam mulierem nec sit cum ea in loco suspecto.
Item dixerunt quod Elicsendis zes Gaces maritata adulteratur publice cum multis quam-
quam cum viro permaneat.
Fol. 70 vto.
Item dixerunt quod Martinus de Casa Jovana contraxit dictam saurinam et prolem habet
et non vult solempnitzare matrimonium in facie Ecclesie.
Item Berengarius dez Ferrer cum Sibilia. Item Petrus Oliver cum Simona matrimonium
contraxerunt et simila habitant et nolunt sollempnizare. Cetera recte.
1/2 Fol. 98
Dies sabati quatuor temporum XII kalendas octobris (20 Setembre 1308) anno quo su-
pra visitavit dictus dominus Episcopus Ecclesiam Sancti Felicis de Alela et fuerunt pre-
sentes Petrus de Fornell, Petrus za Puyada, Bonanatus zes Sorts, Guillelmus Sabater qui
iurati dixerunt quod Petrus de Ripa Forti rector ipsius ecclesie tenet quandam publice
Barchinone nomine Maria in Villanova et fere quelibet septimana intrat Barchinonam non
tamen habet prolem ex ea nec ipsa venit ad ecclesiam. Sed de ipsa est plurium diffamatus.
Item dixerunt quod Arnaldus de Soler tenet quandam nomine Guillemona za Sort que
pregnans est ab eo et dicuntur esse consanguineam in quarto gradu.
Item Jacobus Curri fornicatur publice cum Guillelma des Soler et filium habet.
2 Fol. 30
Eodem anno die sabbati que fuit VII kalendas Februarii (26 Gener 1314) Nos Ugo de
Cardona archidiaconus Barchinone ac Vicarius predicti domini Episcopi ad ecclesiam
Sancti Felicis de Alela visitationis causa personaliter accessimus et testes recepimus in-
frascriptis videlicet Berengarium des Colomers et Bernardum Ferrarii, Petrum Margarit et
Berengarium Gurri parrochianos dicte ecclesie
102
400. ALFAR (Dosrius), Sant Andreu

Dir. Post. Urbanització Can Masuet – Alfar
Arxiprestat. Mataró

Alfar (o del Far), Sant Andreu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme, pertanyent
al terme municipal de Dosrius. L’església, dedicada a Sant Andreu, apareix documentada
al segle XII sota el nom de Sant Andreu de Bona Conjuncta i al segle XVII prengué el d’
El Far o Alfar, que era el del castell veí. Entre 1304 i 1597 és documentada com a capella
sufragània de Santa Maria de Llinars (Vallès Oriental), fins que el bisbe Dimas Loris la va
segregar per aquella data. L’edifici actual és d’estil gòtic tardà, refet al segle XVII. Durant
la Guerra Civil, l’església fou damnada, necessitant la seva restauració a partir de 1949,
seguint el projecte de l’arquitecte Marià Ribas.
Dins el seu terme parroquial es troba el Santuari del la Mare de Déu del Corredor, edifici
d’estil gòtic tardà, construït entre 1576 i 1583, del que és notable el retaule renaixentista de
l’altar major, restaurat el 1996.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1949.
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 164. J.M. MARTI
BONET, Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. El Vallès Oriental, vol. I/1. pàg.
288. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 451. GEAB, 1996, pàg. 198. ADB,
Parròquies, Arxius, 5 (351-399), núm. 364,400. JAUME ABRIL FIGUERAS, Santuari del
Corredor de la Mare de Déu del Socors, Barcelona, 2011. J.M. MARTÍ BONET: El martiri...,
pàg. 199. J.MAS, Notes històriques. La Mare de Déu del Corredor de la parròquia d’Alfar
(Barcelona, 1923).

1.
1091, abril 26
B. 1532, perg. 1- 2- 873 (a).
Geribert, fill de Guitard, senyor del castell de Far, i Pere Ermengol, castlà d’aquest castell,
donen a Déu, a l’església de Santa Maria de Llinars i al sacerdot Goltred un alou amb ca-
ses, terres i vinyes, situat dins els termes del castell de Far, a la parròquia de Santa Maria de
Llinars.
103
2.
1091, abril 26
B. 1533, L. A. III.
Geribert, fill de Guitard, senyor del castell del Far, i Pere Ermengol, que té aquest castell
(“qui tenet iam dictum castrum de Fare”), defineixen a favor de l’església de Santa Maria de
Llinars i del sacerdot Goltred diversos alous situats a prop de l’esmentada església, a canvi
de 30 sous.

Alfar. Era nomenada església de St. Andreu de “Bona Conjuncta” i era sufragània de
Llinars.
La constitució de la parroquialitat autònoma consta en la col·lació d’ella feta el 29 de
Juny de 1306 a Berenguer Guinart.
ADB. Reg. Collationum, 1306. NB En les notes de Mn. Mas conservem la seva grafia.
Any 1164, abril 28; (IV Kal. Maii, A. XXVII regni regis Ledovici Junioris)
Donació feta per Bernat de Far al Senyor Déu i a l’església de Sant Andreu de “Bona
Conjuncta”, de tota la part d’aquell honor del qual també en feren donació al mateix lloc
Sanxa de Roca i Guillem de Bell lloch.
A més, dona a la mateixa església en alou d’aquesta, tot l’honor que té de dita església
de St. Andreu.
ACB. Lib. III Antiq. n. 301
Any 1178, gener 2; (IV Non. Jan., A. XLI regnante Ledovici Junioris)
Oferta feta per Bernat del Far i Beatriu, sa muller, al Senyor Déu, a l’església de Sant
Andreu de “Bona Conjuncta”, i a Arnau, prevere de dit lloc i de Sta. Maria de Llinars
(Linaribus), i a sos successors del següent:
Perpètuament, per remei de ses ànimes, de sos pares i de tots els fidels difunts, la quart
del delme de les caponades que tenen a la parròquia de Sant Andreu, i tota la quarta part
del delme que tenen en la carn i formatges de la parròquia de Sant Andreu i en els masos
que allí son i seran. Donen i lloen a dita església de Sant Andreu, i a dit Arnau, prevere, i
successors, son alou que allí és.
Tot és al Comtat de Barcelona en la parròquia de Sant Andreu de “Bona Conjuncta”, i
sos termes.
Reben d’Arnau 40 sous de diner per dita donació.
Capella de Santa Maria del Castell del Far (Parròquia de Llinars)

En el Registre Collationum 1336, fol. 99 consta que Dª Sibila muller de D. Romeu de
Corbera i mare de Riombau de Corbera senyors del Castell del Faro ordenà son testament,
manant que de sos bens se instituís i dotés una capella baix invocació de la benaventurada
104
Verge Maria «...construenda et situanda juxta dictum Castrum de Faro», deixant el jus-
patronat de la capella a dit Riombau i sos successors.
Beneficiats de dita Capella:
1336 Bernat Puig
1336 Pere Camps
1344 Antoni de Rondors
1347 Fàbregas Riemba
1367 Guillem Bordoy
1373 Joan Serra
1422 Joan Navarro
1453 Francesc Garriga
1561 Francesc de Corbera
1568 Joan Bta. de Corbera
1737 Joan Serramalesa
1743 Antoni Rossell
Capella de la Mare de Déu del Corredor

Sembla que fou fundada el 1530 aproximadament.
Aquesta capella té molta història i és famosa per la seva popularitat.
En el Volum 52 de Visites de l’Arxiu episcopal (ADB), s’hi troba molta documentació
sobre aquesta capella. Un informa molt complet de la mateixa i un inventari molt detallat,
pel qual es pot deduir la importància i popularitat de la mateixa.
Hi havia la capella, la casa del capellà beneficiat, i altres edificacions.
També es pot trobar documentació de la mateixa a ADB. Spec. Vellensis fol. 39 i 40
També hi ha documentació a l’arxiu parroquial de Llinars.
Han escrit sobre aquesta capella: Mn. Mas en les seves “Notes històriques” (1921).
J.M. MARTÍ BONET, en un petit opuscle publicat el 2001 i recentment el responsable
del Corredor, Mn. Jaume ABRIL i FIGUERES en una ámplia nonografia (2014) que ha
publicat l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
En l’informe fet el 1591 s’hi llegeix:
«Et primo si sabem esser ver que alguns LX anys fa poc més o manco habia en Arenes
pagés de la parròquia de Sant Andreu del Far, bisbat de Barcelona, habia per correctes
inspiracions mogut de caritat i bon zel amb llicència i decret del Bisbe, pricipià i feu una
capelleta sots invocació i nom de Nostra Senyora del Corredor en les terres i parceries
comunes sues i del bosch pagés del Far en la montanya nomenada del Corredor que es
situada dins els límits de dita parròquia de Sant Andreu del Far...»
Rectorologi de Sant Andreu d’Alfar

1597 – 1599 Gerard Jonatells; 1599 - 1619 Salvador Pedrer; 1619 – 1621 Miquel Vallalta;
1624 – 1632 Joan Fachs; 1632 – 1638 Jaume Galter i Garbeller; 1638 – 1639 Antoni Joan
Pi;1639 - 1684 Cosme Mercadal; 1684 - 1699 Jaume Matas; 1732 – 1762 Pere Roig; 1762 –
1765 Josep Rahull; 1765 – 1768 Antoni Vila; 1768 – 1772 Ramon Roca; 1772 – 1783 Joan
105
GLOSSA A PONÇ DE GUALBA Visites pastorals (1303-1330)
Capdevila; 1783 Bonaventura Plana; 1783 – 1786 Gaspar Baseta; 1786 – 1787 Bonifaci
Bigorria; 1793 Jaume Cortada; 1801 – 1805 Joan Piloro; 1805 – 1815 Miquel Pineda; 1815
- 1828 Domenec Plana; 1828 - 1831 Jaume Matas; 1831 – 1848 Marià Poch; 1849 - 1853
Francesc Cura; 1853- 1859 Francesc Juseu; 1859 – 1865 Miquel Mogas; 1865 – 1869 Jacint
Casas; 1877 - 1887 Josep Rifé; 1887 – 1891 Antoni Singla; 1899-1962 Enric Navarro; 1963-
1979 Joan Ballús Bellalta; 1979-1988 Josep Gonzalvo Paituví; 1988-1989 Josep Figueras
Jove; 1990-20.. Jaume Abril Figueras

- El diumenge 17 de gener de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Sadurní de
Collsabadell i tonsurà tres escolars de Sant Celoni, cinc de Sant Pere de Vilamajor, tres
de Sanata i un d’Alfar. V. P. vol. 1- 2, fol. 15 v, M-N 13.
- El dilluns 23 de novembre de 1321 el bisbe Ponç de Gualba visità Llinars. Hi ha
referències al benefici de Sant Joan d’aquesta església, a la capella de Sant Andreu
d’Alfar (del Far, de Faro) i a la masia de Feixes. V. P. 3, fol. 7 v. 8, M-N 54.
- El dissabte 12 de juliol de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Llinars. Hi ha una
referència a Alfar. V. P. 3, fol. 119, M-N 68.
106
275. ARGENTONA, Sant Julià

Dir. Post. Pl. Església, 1 – 08310 Argentona
Arxiprestat: Mataró

Argentona. Sant Julià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. La parròquia
apareix esmentada en documents a partir del 1158. Pel que fa a l’església, hi ha esments
que es remunten al segle X, tot i que l’actual edifici parroquial de Sant Julià és del
1515-1539 i fou restaurat per Josep Puig i Cadafalch el 1897. Després de la Guerra
Civil de 1936-1939, durant la qual fou dinamitada, hagué de ser encara reconstruïda en
bona part. Era sufragània d’aquesta parròquia l’església de Sant Andreu d’Orrius, avui
independitzada.
Antigament eren subjectes a aquesta parròquia les capelles de Sant Miquel del Cros
i de Sant Bartomeu de Cabanyes, així com l’església romànica de Sant Martí, avui
desapareguda. Actualment (a. 2017), pertanyen al terme parroquial el Santuari de Santa
Maria del Viver, nomenada en documents del segle XII, i que és un edifici romànic
datable als segles XI-XII, en que s’aprecien les reformes efectuades als segles posteriors.
Al seu interior es venera la imatge de la Mare de Déu, una talla policromada romànica
que fou restaurada després d’haver estat amagada durant la Guerra Civil (1936...). S’hi
celebra un aplec anual el segon diumenge de setembre. També són obertes al culte
les esglésies de Sant Sebastià i la de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada
Concepció.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1826, salvats
de la crema del 1936. També es conserven els llibres de les confraries del Santíssim
Sagrament (1927-1969), Nostra Senyora del Roser (segles XVIII-XX)
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. III, pàg.
227. J. MAS, “Capella de Santa Maria del Viver (Argentona)”.Dins Notes Històriques
del Bisbat de Barcelona, vol. XIII. Barcelona, 1921. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 163. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 450.
GPAGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 197. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299).
J.M. MARTI BONET, El martiri... pàg. 199. F. CARRERAS CANDI, Argentona històrica
(Barcelona, 1891).
107

1.
878, setembre 9
F. 3, L. A. I., n. 2, ff. 1d- 2c.
Lluís el Tartamut, a petició de Frodoí, bisbe de Barcelona, confirma els privilegis i els béns
que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a l’església i a la de Barcelona; així mateix
autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri la seva Canònica ara gairebé destruïda, i la dota
generosament amb una colla de propietats i drets; entre elles “domum Sancti Martini ad locum
Martimum iuxta rino Argentona”.
2.
976, octubre 7
F. 118, perg. 1-1- 2390.
Adèlfia i Fruiel venen a Sunimir unes cases amb corral i una peça de la terra amb arbres al
terme de Gostremar (Argentona) , al Maresme, per tres sous.
3.
989
F. 199, L. Ant. I, n. 46, ff. 23d- 25b.
El bisbe Vives, de Barcelona, atorga testament abans d’anar-se’n a Roma, nomena
marmessors Gotmar Bonuç, Bonfill, el vescomte Geribert i l’ardiaca Llobet, anomenat
Seniofred, i disposa diversos llegats a favor de diferents i variats destinataris, especialment del
Maresme (“alodium de Primiano et de Argentona”), del Llobregat, del Penedès, de Sarrià i
d’altres llocs del territori de Barcelona.
4.
990, octubre 5
F. 206, perg. 1- 3- 41.
Friel, Gigela i Goda venen a Gered unes cases amb corral i les terres que hi ha al voltant,
amb els arbres, sitges i terres ermes i de conreu, al terme de Teià, al Maresme (al costat del riu
Argentona), pel preu de seixanta sous.
5.
995, febrer 1
F. 265, L. Ant. IV, n. 150, ff. 51c- 52d.
Testament sacramental del bisbe Vives, de Barcelona, jurat sobre l’altar de Santa Coloma de
l’església de la Santa Creu o catedral de Barcelona. Hi firmaren com a marmessors i executors del
testament l’arxiprest Llobet, anomenat Seniofred, el vescomte Adolard i un altre personatge que
també es deia Seniofred. Van ser-ne testimonis els preveres Amalrig i Ervigi, Marc de cognom que,
demés, era jutge. El testament fou atorgat a la presència de molts prohoms de la ciutat. El testador
féu una colla de deixes i llegats, uns a la seu de Barcelona i d’altres, a diversos indrets i destinataris.
108
6.
Segle X exeunte, març 2
F. 348, perg. 1- 3- 74
Testament sacramental de... jurat sobre l’altar de l’esglèsia de... al terme d’Argentona, al
Maresme (“ Maretima, in termino de Argentona”).
7.
1020, maig 2
B. 326, perg. 1- 1- 2253
Maria, juntament amb les seves filles Qíxol i Gerberga, ven a Guanalgod unes cases, una
cort, terres i una vinya, situades al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Trilla, que
tenien pels seus pares, per delme conjugal i per altres raons, pel preu de 4 mancusos d’or. Una
de les afrontacions és : “Afrontant de cerci in ipsas Ollarias, de aquilonis in ipso torrente quod
discurrit de Sancti Martini, de meridie in rio de Argentona”.
8.
1033, març 21
B. 490, L. Ant. III, n. 167, ff. 58d- 59a.
Sicarda defineix a favor de Llop i de la seva muller Adelaida uns alous que havien estat del
seu pare, situats al comtat de Barcelona, al Vallès, als llocs de Vilalba i Merdàs, que ells pose-
eixen, i un altre que Sendred Bonfill reté a Argentona.
9.
1037, agost 3
B. 558, perg. 1- 2- 1219
Ramon i la seva muller Cusca venen a Nèvia un alou que tenien pels seus pares i per altres
raons, situat a Cabrera i a Sant Feliu, prop de Sant Cristòfol i d’Orriols, a canvi d’1 mancús en
espècie i tres sesters d’annona. Una a frontació és “ de cerci ad ipsa Coredela, de aquilonis in
rio de Argentona... et de Occiduo in ipso torrente qui discurrit de villa cabrilis”.
10.
1053, novembre 30
B. 842, Lib. Ant. II, n. 507, ff. 173- 174 d-a.
Guillem Sendred permuta amb Balluví i la seva muller Trudgarda un alou situat al comtat de
Barcelona, al terme d’Argentona (“in terminio de Argentona”) , al Maresme, al lloc anomenat
Sant Martí, a canvi d’un alou que tenen a Combarros.
11.
1068, maig 17
B. 1171, Lib. Ant. II, n. 501, f. 171b-c.
Guillem Sendred i els seus germans Ramon Sendred i Estefanía defineixen un alou situat al
comtat de Barcelona. Al lloc anomenat Treià (“in comitatu barchinonesi, in parrochia Sancti
109
Juliani de Argentona”), a favor de Trudgarda i el seu fill Mirò Ballomir.
12.
1089, abril 13
B. 1713, perg. 1- 1- 829.
Ricarda dóna i ven als esposos Dalmau Bernat i Adelaida, filla seva, i a Berenguer Bernat un
alou que té al terme de la parròquia de Santa Maria de Civitas Fracta (Mataró), pel preu de 100
mancusos d’or de València. Una afrontació és: “in occiduo in Argentona, a circio in Duobus Rivis”.
Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa (NB: es conserva la grafia de Mn. Mas)
Any 1023
El Comte Berenguer i família vengué a Guadalt l’església de St. Julià d’Argentona a
l’entorn del Castell de S. Vicenç.
ACA. Gratiarum Regis Petri III de 1366-67, f. 15
Any 1053, novembre 6; (Idus Nov., A. XXIII regnante Enrici regis)

Venda d’un alou situat al Comtat de Barcelona, terme de Argentona prop de St. Martí,
feta per Guanalgot i Guillem, germà seu, a Balluvino Mirone, i a Trudgardis, sa muller, per
5 mancusos d’or moneda barcelonesaa.
ACB. Lib. II Antiq. n. 570
Any 1068, maig 17;( XVII Kal. Jun., A. VIII regni regis Philippi)
Definició d’un alou situat al Comtat de Barcelona parròquiad i Sant Julià d’Argentona,
al lloc nomenat Tridiano, feta per Guillem Sendret, a Trutgarda i a Mir Balluví, son fill,
sobres del que se havia promoguda qüestió.
ACB. Lib. II Antiq. f. 170, d. 501
Any 1104, agost 13; (Idus Aug., A. XLV regni Philippi regis)
Venda d’una heretat situada als Comtats de Girona i Barcelona en les parròquies de
Sant Esteve de Riu de Llots (Rivi Luti) i Sant Julià d’Argentona, feta per Maiasenda, a
Berenguer Bernat, per 10 sous de plata qui la tenia per veus de sos pares i avi.
Any 1143, octubre 2 (7 de Lluís Jove)

Vidià llegà a St. Pere de Clarà l’alou que comprà a Pere Folch de Corbera que el tenia en
la parròquia de St. Julià d’Argentona.
Cart. St. Cugat, n. 440
Any 1539, octubre 12

Consagració de l’església parroquial de St. Julià d’Argentona pel Mestre Joan Miralles,
sagristà i canonge de l’Església d’Urgell i arquebisbe de Tesalònica el dia 12 d’octubre de 1539.
Acta recondita en l’altar major d’Argentona.
110
Rectorologi
1233 Guillem; 1308 Montserrat de Gumila; 1313 Felip Garí; 1330 – 1334 Arnau de
Pujada; 1334 – 1344 Pere de Fontanella; 1344 - 1349 Grau de Orri; 1349 – 1353 Guillem
de Fredavila; 1353 – 1364 Gispert de Vilafreda; 1364 – 1370 Pere Llorens; 1370 – 1373
Ramon Bou; 1373 – 1398 Guillem de Tagamanent; 1398 – 1400 Antoni de Fornells; 1400
– 1410 Bernat Guillem de Molins; 1410 – 1419 Mateu Serres; 1419 – 1438 Matias Serra;
1438 – 1449 Mateu Casserres; 1449 Guillem Masó; 1449 – 1453 Joan Borra; 1453 – 1456
Narcís Rafel; 1456 - 1488 Mateu Rafel Aroles; 1488 – 1505 Guillem Masó; 1505 – 1523
Lluís Desplà; 1523 - 1524 Bernat Corbera; 1524- 1582 Llorens Martínez; 1582 Jaume
Tries; 1582 – 1587 Jaume Pellicer; 1587-1676 Jaume Riera; 1676 Feliu Olivella;1676 – 1683
Francesc Fornells; 1683- 1719 Feliu Olivella; 1719 - 1757 Lluís Sala; 1757 – 1793 Francesc
Basset; 1793 – 1801 Antoni Rosas; 1801 - 1815 Serapio Pou; 1815 - 1825 Pau Santmartí;
1825 – 1830 Joan Pons; 1830 – 1865 Joan Viladesau; 1865 - 1877 Francesc Crusellas; 1877
- 1888 Raimon Rosés; 1888 – 1899 Vicenç Estadella; 1904-1936 Francesc Botey Valls; 1924-
1955 Pere Batlle; 1955-1969 Rafael Martí Montané; 1969-1978 Jaume Masvidal Gual;
1978-1990 Jaume Castellví Masjuan; 1990-1995 Joan Torrent Tusell; 1995-2001 Salvador
Cabré Puig; 2001-2004 Miquel Font Quintana; 2004-20.. Alejandro Marzo Guarinos

- El dimarts 26 de maig de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Julià d’Argentona.
V. P. vol. 1- 2, fol. 139 v, M-N 37.
- El divendres 20 de setembre de 1314 l’ardiaca i vicari general del bisbe Ponç de Gualba,
Hug de Cardona visità Sant Julià d’Argentona. V.P. vol. 2, fol. 62, M- N 49.
- El dissabte 28 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Argentona. V. P. vol. 3,
fol. 112, M- N 67.
Hi ha el primer esment d’un possible avortament.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia vuit bene-
ficis:
1. Benefici de Sant Joan Baptista. Fundat per Mariana Bellsolell, viuda de Jaume Bellso-
lell (d’Arenys de Munt) l’any 1634. (ADB Sp. III, 229).
2. Capellania de Sant Antoni Abat. Fundada per Sara, filla de Pere Ferrer, l’any 1439.
(ADB Sp. III, 230).
3. Benefici de Sant Llorenç. Fundat per Montserrat Gumil·la, rector d’Argentona, l’any
1310. (ADB Sp. III, 231)
4. Benefici de Sant Abdó i Sant Senen. Fundat pels marmessors de Bartomeu Bramona,
l’any 1623. (ADB Sp. III, 232)
5. Benefici de la Mare de Déu del Viver en la seva capella. Fundat per Joan Vinyals, es-
crivà públic, l’any 1626. (ADB Sp. III, 233)
6. Benefici de Sant Miquel del “Crosso” en la seva capella. (ADB Sp. III, 234)
111
7. Benefici de Sant Sebastià i els Sants Innocents. Fundat per Antoni Lentiscla, l’any 1532
(ADB Sp. III, 235)
8. Ofici perpetu de sacristà. Fundat pel rector Josep Pi, l’any 1731. (ADB Sp. III, 236)
Visites Pastorals durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1330)

1/2 Fol. 14
Die Jovis sequenti anno quo supra (14 Gener 1305). Idem dominus episcopus per vene-
rabilem Raimundum Amilium canonicum Barchinone socium suum visitavit ecclesiam de
Argentona. Et Berengarius Laiuli, Bernardus de Fornells, Petrus de Ansonia, Raimundus
Dolost et Vincencius de Cerariis vocati et iurati dixerunt: «omnia recte».
1/2 Fol. 139 vto,
Die martis VII kalendas iunii anno quo supra (26 Maig 1310) visitavit dictus dominus
Episcopus ecclesiam Sancti Juliani de Argentona et fuerunt vocati de parrochianis Beren-
garius baiuli, Berengarius za Ammeler et Berengarius Gilabert qui iurati dixerunt quod
en Munserrat rector ipsius ecclesie dicitur cognovit Elicsendem Verdegera sed nullus vidit
eum intrantem domum suam nec ipsam venientem ad domum rectoris.
Item Berengarius Castel fornicatur cum Na Bondia et filiam habet ex ea.
2 Fol. 62
Eodem anno XII kalendas Octobris (18 Setembre 1314) fuit visitata ecclesiam Sancti Ju-
liani de Argentona et in testes recepti Geraldus Caboti et Arnaldus Ferrariis qui dixerunt
per iuramentum super servitio ecclesie quod fit bene. Super statu parrochie dixerunt quod
en Casteyl tenet in concubinam na Bevenguda. Cetera dixerunt fore recte Philipus Guarini
rector dicte ecclesie dixit idem ut testes supra.
3 Fol. 111 Die sabbati que fuit IIII kalendas iulii anno predicto (28 juny 1326) dic-
tus dominus Episcopus visitavit ecclesiam de Argentona et fuerunt vocati de parrochianis:
Berengarius de Fornellis, Arnaldus ça Rovira et Jacobus Sabaterii, Bernardus de Mirallis,
Raimundus á Guau qui iurati dixerunt quod Bonanatus benefficiatus in dicta ecclesia non
facit continue residentiam in suo benefficio. Bonanatus de Valle iurato et interrogato dixit
quod continue residit in suo benefficio et in eo debitum et consuetum prestitit servitium
salvo quod noviter a III septimanis circa fuit absens ab ipso exeundo in servicio rectoris
ecclesie de Matarone nisi quod tertio in septimana in suo altari ipsis tribus septimanis
celebravit. Fuit sibi iniunctum per dominum episcopum quod de cetero faciat continuam
et assiduam residentiam in suo benefficio sub pena L solidorum.
Item dixerunt quod Bernardus Stapera presbiter de Sabadello qui deservit in ecclessia
de Granullaris dum morabatur in dicta ecclesia de Argentona defloravit Guillelma filia
Berengarii de Fornellis bene sunt lapsi II et requirit pater dicte Guillelme ut daret ipsam
presbiter antedictus ipsam que impregnavit. Fatetur dictus Bernardus Estapera peccas-
se carnaliter cum dicta Guillemona non tamen defloravit. Dixit etiam verum esse quod
prolem quam ipsam suscepit hinc deposito licet dubitet quod sit sua cum iam habuerit et
eum aliis facit lactari. Item dixit per iuramentum fuisse famam quod dicta Guillemona an-
tequam fuisset cognita per hunc deposito iam fecerat abortivum. Composuit cum domino
Episcopo ad XL solidos salvo iuramento dicte Guillemone siquod quam dictum Bernar-
112
dum. Et fuit sibi iniunctum sub pena ducentorum solidorum quod ammodo non sit cum
dicta muliuere in loco suspecto.
Fol. 111 vto.
Raimundus Juglar de Crosis tenet tafurerias et iuratur nomen Dei in vanum in ibi per
ludentes.
Bernardus de Castello fornicatur cum Benvenguda que dicitur consanguinea eius.
Petrus Bonvei dez Oros, Berengarius ça Muntada et Arnaldus Mulineri dicunt malum de
Deo iurando membra ipsius dum sunt in ludo.
113
283. BADALONA, Mare de Déu de la Salut

Dir. Post. Pg. Salut, 38 – 08914 Badalona
Arxiprestat. Badalona sud

Badalona. Mare de Déu de la Salut Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia el 7 de setembre de 1954 pel bisbe Gregorio Modrego.
S’inicià la construcció del temple el 1956, essent beneït el 1958. Dins el terme parroquial es
troba la església de Sant Joan Baptista.
BIBL.: BOBB, 1954, pàg. 456. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962,
pàg. 105. GEAB, 1996, pàg. 179. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299).
Rectorologi
1955-1979 Miquel Espinosa Folch; 1979-1991 Joaquim Brustenga Miquel; 1992-2001 Jo-
sep-Lluís Socías Bruguera; 2001-20..Salvador Roura Comas (OFM)
114
284. BADALONA, Mare de Déu del Roser

Dir. Post. Av. Lloreda, 102 – 08917 Badalona

Badalona. Mare de Déu del Roser Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del
19 de setembre de 1963.
BIBL.: BOBB, 1963, pàg. 425. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299).
Rectorologi
1974-1983 Josep-Antoni González Hernández; 1977-1978 Carles Martín Martín; 1983-
2001 Aldo Costa Sorotto; 2002-20.. Luís López Castelo; 2013-20.. Luis García Alcocer
115
281. BADALONA, Mare de Déu de Lourdes

Dir. Post. Sant Bru, 87 – 18911 Badalona
Arxiprestat. Badalona nord

Badalona. Mare de Déu de Lourdes, Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament per l’arquebisbe Marcelo González, segons decret del 5 de març
del 1968, al barri del Pomar.
A l’arxiu parroquial es troben els llibres sagramentals a partir de 1968.
Dins el districte parroquial es troba l’església de Sant Lluís de Manresà.
BIBL.: BOAB, 1968, pàg. 158. GEAB, 1996, pàg. 183.
Rectorologi
1968-1989 Josep Xicart Serra; 1983-1984 Pau Delgado Saldaña; 1989-20.. Miquel M.
Pareja Baygual; 2012-2016 Jordi Gutiérrez Bassa; 2016-20.. Jordi Patiño Morales
116
282. BADALONA, Mare de Déu de Montserrat

Dir. Post. Cuba, s/n. – 18915 Badalona

Badalona. Mare de Déu de Montserrat Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou creada com a tinença de la parròquia de Santa Maria de Badalona, segons decret de
l’arquebisbe Gregorio Modrego, del 19 de setembre de 1963. Posteriorment fou elevada
a la categoria de parròquia pel mateix prelat, en virtut del decret del 25 de març de 1965.
BIBL.: BOBB, 1963, pàg. 425. BOAB, 1965, pàg. 178. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-
299).
Rectorologi
1970-1976 Narcis Puig Llonch; 1976-1978 Pere Saz Ramo; 1979-1985Marià de la Cruz
Màrquez (OFM); 1985-1991 Vicenç Mª Farré Piña; 1991-1992 Antoni Subirats Florit;
1992-1995 Isaac Novella Serrano; 1995-2004Francesc Blanco Aranda; 2005-20.. Antoni
Suriol Castellví; 2011-20.. Esteve Espin Cifuentes
117
285. BADALONA, Sant Antoni de Pàdua

Dir. Post. Rda. Sant Antoni, 67-71 – 08913 Badalona
Arxiprestat: Badalona sud

Badalona. Sant Antoni de Pàdua Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament en parròquia pel bisbe Gregorio Modrego, segons decret de 29
d’abril de 1961.
Rectorologi
1979-1996 Joan Cuadrench Aragonès; 1996-2004 Josep Enric Roig Sansegundo; 2005-
20.. Josep Lluís Calvís Comangés
118
302. BADALONA, Sant Crist

Dir. Post. Pl. Joan Baranera, s/n (Canyet) – 08916
Badalona

Badalona. Sant Crist Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia l’any 1922, durant el pontificat del bisbe Ramon Guillamet
Coma. El temple fou destruït durant la guerra de 1936-39 i en fou començada la construcció
del nou el 1945.
Dins el terme parroquial es troben també obertes al culte les esglésies del Monestir de
Sant Jeroni de la Murtra i la de l’Hospital Germans Trias i Pujol.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que fou destruït durant la Guerra Civil, els llibres
sagramentals a partir de l’any 1939.
BIBL.: ADB, Parròquies. 302. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg.
104. GEAB, 1996, pàg. 184. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350). C. DIAZ, A. MOLINA,
A. GUILLEN, El monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Barcelona, 2016).
Rectorologi
1948-1978 Joan Baranera; 1978-1992 Ramon Morer; 1992-1993 Jaume Aymar; 1994-
1997 Guillem Brossa; 1997-2007 Pere Carulla; 2007-2009 Albert Jiménez; 2009-... Jaume
Aymar; 2014-20.. Ignasi Torrent Portabella
119
290. BADALONA, Sant Francesc d’Assís

Dir. Post. Bailén, 12-16 – 08915 Badalona
Arxiprestat: Badalona nord

Badalona. Sant Francesc d’Assís Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
19 de setembre de 1963.
Dins el terme parroquial es troba també oberta al culte l’església de l’Asil Roca i Pi.
BIBL.: BOBB, 1963, pàg. 425. GEAB, 1996, pàg. 184. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-
299).
Rectorologi
1973-1985 Brauli Arraiza Sanz (ORSA); 1985-1988 Àngel Estibariz Sáenz (ORR); 1988-
1989 Lluís Martíenz Martínez; 1989-1991 Enric Grases García; 1991-20.. Jaume Aymar
Ragolta; 2014-20.. Ignasi Torrent Portabella
120
291. BADALONA, Sant Jaume Apòstol

Dir. Post. Marqués de Monroig, 130 – 08913 Badalona

Badalona. Sant Jaume Apòstol Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia el 1954 pel bisbe Gregorio Modrego.
BIBL.: ADB, Parròquies. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg.
105. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299).
Rectorologi
1969-1976 Joan Serradell Aguilar; 1976-1986 Agustí Chillón Calvo; 1986-2004 Joan-
Francesc García Fernández; 2005-20... Francesc Ortiz Porras
121
292. BADALONA, Sant Josep

Dir. Post. Enric Borràs, s/n. – 08912 Badalona

Badalona. Sant Josep Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou inaugurada
i beneïda l’1 de març de 1925. El temple fou reconstruït el 1939, després d’ésser devastat
durant la Guerra Civil de 1936-39.
Dins el districte parroquial es troben obertes al culte les esglésies del Monestir de
Clarisses de la Divina Providència, la de la Nostra Senyora de la Mercè i el Santuari de
Maria Auxiliadora.
Es conserven a l’arxiu parroquial actual, donat que l’anterior fou destruït durant la
Guerra Civil de 1936-39, els llibres sagramentals a partir de l’any 1939.
pàg. 104. GEAB, 1996, pàg. 185. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTI BONET,
El martiri..., pàg. 200.
Rectorologi
1868 Francesc Ballaró; 1874 Jacint Tió; 1891- 1892 Francesc Ballaró; 1893-1905 Pere
Llopart; 1906-1959 Valentí Muntadas; 1960-1991 Laureà Guibernau; 1991-2004 Jesús
Sanz; 2004-2011 Jaume Castellví; 2011-20.. Andreu Oller Salud;
122
293. BADALONA, Sant Pau

Dir. Post. Llefià, 1-7 – 08912 Badalona

Badalona. Sant Pau Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 19 de
setembre de 1963.
Rectorologi
1965-1979 Albert Castilla Miralles; 1979-1993 Francesc Xavier Cortes Juncadella; 1993-
2009 Joaquim Iglesias Aranda; 2010-20.. Miquel Elhombre Trallero
123
294. BADALONA, Sant Roc

Dir. Post. Av. Maresme 139-141

Badalona. Sant Roc Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González, segons decret del 8 de
novembre de 1969.
BIBL.: BOAB, 1969, pàg. 711. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299).
Rectorologi
1967-1976 Amadeu Bassols Llopart; 1976-1978 Sadurni Martín Martín (OSA); 1978-20...
Felip Guerrero Robles (OSA)
124
295. BADALONA, Sant Sebastià

Dir. Post. Av. Terrassa, s/n. – 08915 Badalona

Badalona. Sant Sebastià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González, segons decret del 12 de
juliol de 1967.
Rectorologi
1966-1977 Josep Torrella Giralt; 1977-1980 Joan Cuadrench Aragonès; 1980-1981 Julià
Maristany del Royo; 1981-1983 Josep Mª Canals Lamiel; 1986-1989 Julià Estaún Garces;
1989-1996 Josep-Enric Sansegundo; 1996-2009 Alfred Valladares Retamero; 2010-20..
Felip Simón Muñoz
125
300. BADALONA, Santa Clara

Dir. Post. Montseny, s/n. – 08915 Badalona

Badalona. Santa Clara Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González, segons decret de 22 de
juliol de 1970. Dins la parròquia, s’oficia el culte a l’Hospital de Badalona “Germans Trias
i Pujol” i a l’Hospital Municipal de Badalona “Santa Maria i Sant Josep”.
BIBL.: BOAB, 1970, pàg. 545. GEAB, 1996, pàg. 186. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-
350).
Rectorologi
1970-1986 Vicenç Mª Farré Piña; 1986-1989 Lluís Martínez Martínez; 1989-2006 Enric
Grases Garcia; 2006-20.. Lluís Hernández Alcàsser
126
301. BADALONA, Santa Maria

Dir. Post. Dalt, 47 – 08911 Badalona

Badalona. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. És la parròquia
originària del nucli de Badalona. Les referències documentals sobre l’església de Santa
Maria es remunten al 1012, i a partir de 1030 s’esmenta ja la parròquia amb continuïtat.
Depenien d’ella totes les parròquies de l’àrea nord del Barcelonès. El 1054 fou donada al
capítol de la catedral de Barcelona per Ramon Berenguer I.
Al segle XII es bastí un temple, que seria consagrat el 1120, sobre les restes de l’antiga
parròquia del segle XI, que al seu torn havia estat construïda sobre les restes del temple
romà de Baetulo, datat del segle I aC. D’aquest temple romà són alguns dels carreus que
s’observen en la fàbrica de l’església que es conserva en l’actualitat, construïda al segle
XVII-XVIII en estil neoclàssic. Els danys que li foren causats durant la Guerra Civil van
ser reparats en finalitzar aquella. Es conserva en l’església una inscripció epigràfica del
segle XI feta sobre un marbre romà.
Pertany al seu terme l’ermita de Sant Salvador de can Peixau, d’origen paleocristià, i
l’església de Nostra Senyora del Carme.
Es conserven a l’arxiu parroquial (que es va salvar de ser destruït durant la Guerra Civil
de 1936-39), els llibres sagramentals a partir de l’any 1806.
BIBL.: ADB, CAMPILLO; Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. III, pàg.
186. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 103. MAS, J.; Notes
històriques del bisbat de Barcelona, vol. XIII, Barcelona, 1921. CUYAS TOLOSA, Josep
M.; Història de Badalona, vol. IV, Badalona, 1978. Millenum. Història i Art de l’Església
Catalana. Barcelona, 1989, pàg. 130. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991 vol. XX, pàg.
137. GPAGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 187. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-
350). MARTÍ BONET, El martiri...pàg. 202.
Diplomatari de la Catedral de Barcelona

1.
989, agost 7
F. 191, L. Ant. II, n. 389, f. 132c-d
127
Eldefred ven al bisbe Gotmar, de Girona, unes cases i corrals, terres i vinyes, la quarta part
de la torre amb els horts i els arbres, tot al terme de Badalona (“in terminio de vico Bitulona”),
al Maresme, al lloc que en diuen Monasteriolo, pel preu de quinze mancusos.
2.
991, novembre 24
F. 215, perg. 1- 1- 2256
Recosind ven a Goltred per trenta sous, una terra al uicus de Badalona, al terme de la vila de
Llefià, al Maresme (“in Maretima, in vico Bitilona, in terminio de villa Nifiano”).
3.
1045, octubre 22
B. 687, perg. 4- 17- 53.
Testament de Ramon, levita, en el qual reparteix els seus alous, situats en diversos indrets del
comtat d’Urgell, com la Segarra i Solsona, i del de Barcelona, com Teià, Premià, Badalona,
Provençana i Olèrdola, entre diferents institucions eclesiàstiques com ara les canòniques de
Santa Maria d’Urgell i la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, els monestirs de Santa
Cecília de Montserrat, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç del Munt, Sant Pere de les Puelles
o Sant Pol de Mar, entre altres, i les esglésies, per exemple, de Sant Vicenç de Cardona, Santa
Maria de Badalona (“in parrochia Sancte Marie, que cognominatur vico Betulona”) o de Sant
Miquel d’Olèrdola.
4.
1059, juliol 15
B. 992, perg. 3- 23- 18
Ramóm Guifré i la seva muller Adelaida venen a Gas Guillem i a la seva muller Aissulina
llur heretat en unes cases i corts, uns casals i una torre amb terres, cultivades i ermes, i arbres
de diverses classes, que hi ha al Puig i els seus termes, i una peça de terra cultivada que hi ha
sota el camí que porta de la torre de Ramon Llobet fins a la torre dels venedors situats al comtat
de Barcelona, al Maresme, al poble de Badalona, a la parròquia de Santa Maria, al Puig i al
terme de Llefià (“in Maritima, in vico Bitilune in parrochie Sancte Marie, ad iam dicto Pugovel
in termine Nifiano”), pel preu de 8 mancusos d’or de Barcelona.
5.
1060, maig 9
B. 1001, L. Ant. I, n. 1009, f. 352d- 353a.
Arnau Florit i la seva muller Bonadona venen a Ramon Sunyer i a la seva muller Guinidilda
dues mujades i mitja de vinya situades al comtat de Barcelona, al Maresme, a Badalona, a
la parròquia de Santa Maria, al terme de Sistrelles, pel preu de 16 mancusos d’or corrent de
Barcelona (“in vico Bitulona, in parrochia Sancte Marie in termine Sistrels”) .
128
6.
1056, novembre 15
B. 912, L. Ant. II, n. 396, f. 134d- 135b.
Testament sacramental d’Ebrí Riquer, jurat davant l’altar de Santa Maria de l’església de
Sant Jaume de Barcelona, en el qual nomena marmessors Oliba Riquer, Isovard Delà, Albert
Bonhom i Iolanda, dona de l’esmentat Ebrí. Entre altres deixes, concedeix el seu alou al seu
fill Vivó, infant, si arriba a l’edat de 15 anys; mentrestant, en tindrà la custòdia la seva mare,
la tasca del qual es repartiran la Canònica de la Seu i Sant Cugat. Hi ha una donació a “ad
Sancta Maria Bitulona”.
7.
1074, novembre 17
B. 1265, perg. 3- 32- 18
Domnuç, fill d’Argemir, fa donació a Déu i a Santa Maria de Badalona d’un alou situat al
comtat de Barcelona, al Maresme, a Badalona, a la parròquia de Santa Maria, dins de la vila
de Canet, a l’Erola (“in vico Bitilune in parrochia Sante Marie, intus Caned, ubi dicunt ad ipsa
Erola”), perquè els seus preveres preguin cada dia per ell, pels fidels difunts i per tots els seus
parents vius i morts, facin un aniversari anualment per la seva ànima i passegin revestits per
damunt la seva tomba i pel cementiri.
8.
1081, gener 11
B. 1377, perg. 3- 32- 21
Testament sacramental de Maiència, muller de Bernat Amat, jurat sobre l’altar de Sant
Vicenç màrtir de Llerona (Vallès Oriental) en el qual fa deixes al seu marit, a la seva mare, a
diferents entitats religioses i a alguns clergues. Entre les donacions hi ha “Alia modiata dimisit
ad Sancte Marie Bitulone”.
9.
1086, gener 5
B. 1461, perg. 3- 32- 27.
Arsenda dóna a la seva filla Ingilsenda una peça de terra, situada al comtat de Barcelona,
al Maresme, al carrer Badalona, a la parròquia de Santa Maria, al terme de vila Pomera (“in
vico Betulone, in parrochie Sancte Marie, in termine Villa Pomeria, in loco que vocitant ad
ipsos Pinenels”).
10.
1093, desembre 28
B. 1596, perg. 3- 32- 28.
Jofre Argemir atorga testament, en el qual deixa una vinya situada a Vilacaned, a l’església
de Santa Maria de Badalona (“ad donum Sancte Marie Bitulona”), si bé en tindrà l’usdefruit
la seva filla pagant el quart a l’esmentada església.
129
11.
1064, desembre 28
B. 1070, perg. 4- 92- 39
Berenguer Arnau i la seva muller Adelaida venen a Ramon Ermemir i a Guadall Guillem,
que anomenen Astraball, un alou consistent en terres, vinyes i prats, situat al comtat de
Barcelona, dins els termes de la parròquia de Santa Maria de Badalona (“infra terminos
parrochiae Bitulone Sancte Marie”), pel preu de 113 unces d’or en moneda de Barcelona.
12.
1069, octubre 14
B. 1188, perg. 1- 1- 2312.
Testament de Company Tudiscle en el qual fa deixes a la Canònica, a un nebot i a una
altra persona, dels béns que té al Rec (Barcelona) i a Badalona (“in parrociam Sancte Marie
Bitulone”).
13.
1091, juny 30
B. 1536, L. Ant. I, n. 1008, f. 352c-d.
Ramon Bonpar evacua i defineix una mujada de terra plantada de vinya, situada a la
parròquia de Santa Maria de Badalona, al lloc anomenat Valldaura (“mediatam unam terre
infra parrochiam Sancte Marie Bitulone, sitas in loco vocitato Vallis Aurea”), que havia
comprat a Ermengol Bernat i a la seva muller El·liarda, a favor de la Seu de Santa Maria
d’Urgell i de Pere Bernat, clergue de Barcelona, el qual l’havia reclamat en concepte d’alou de
la dita Seu, a canvi dels 7 sous que havia pagat com a preu de la compra.
14.
1055, abril 17
B. 1704, L. Ant. II, n. 375, f. 127b-c.
El comte de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva muller, la comtessa Almodis, amb
l’assentiment i consell del bisbe Guilabert (de Barcelona), fan donació a la Canònica de
Barcelona de les parròquies de Santa Maria de Badalona (“ecclesiam Sancte Maria de Bitulona
cum decimis et primiciis et fidelium oblacionibus”) i de Santa Coloma (de Gramanet), amb
totes les possessions. Pacten que quan el comte torni a la ciutat farà una assignació anual de
vint cafissos d’ordi en diner o en alous, i li seran retornades les esglésies esmentades.
Any 940
Establiment d’una pessa de terra situada a la parròquia de Sta. Maria de Badalona al lloc
nomenat “Cistrells” fet per la Marquesa viuda del discret Castelló de Mallorca a Antoni
Rabacie.
ACB. Diversorum A., n. 1896
130
Any 1056, desembre 17

Permuta de cases i horts amb arbres i terra tot situat al territori de Barcelona, parròquia
de Sta. Maria de Betulona al Villar nomenat Morgad (Mongat), feta per Mir Guadamir
i Sicarda, sa muller a Déu i a Ramon Sunner i sa muller Guindella a cambi d’una vinya.
ACA. Ar. Escrip. 195 de Ramon Berenguer I, vol. 3, f. 211
Any 1068, maig 14 (8 de Felip)

Els almoiners de Donuci Julià, per disposició d’aqueix vengueren a la Canonja de Sta.
Creu i Sta. Eulàlia un alou que tenia en la Villa de Pomar, a la Marina, vico Bitulona, dins
la parròquia de Sta. Maria, dins el Comtat de Barcelona, per 4 mancusos d’or, moneda de
Barcelona.
Any 1137, 16 Kal. Jan. (1 de Lluís)

Donació “de sí” feta per Arnau nomenat de St. Menat a Déu i a l’església de Sta. Maria
de l’Estany i a l’Abat Guillem per viure-hi baix la regla de S. Agustí durant sa vida. Dona
un mas situat a la parròquia de Sta. Maria de Badalona que amb ses pertenències el té
Guillem Berenguer.
ACA. Ar. Escrip. 116, de Ramon Berenguer III, f. 129
Rectorologi
1157 – 1165 Arnau, prevere; 1165 – 1175 Guillem, prevere; 1243 Arnau de Vilar;
1308 Ramon de Fonollar; 1308 – 1312 Geraldo de Triola; 1312 Felip de Mallorca; 1318
Joan Agueró; 1318 - 1320 Bernat Sabatella; 1320 - 1321 Joan Agustí; 1321 – 1324 Guillem
Gerau; 1324 - 1327 Guillem Bernat; 1327 - 1328 Bernat Sabatella; 1328 - 1338 Berenguer
Sabatella; 1338 - 1353 Jaume de Vila Dester; 1353 – 1355 Bernat Vallés; 1355 – 1356 Pere
de Burgeiró; 1356 – 1368 Pere de Puig; 1368 - 1389 Bernat Vallés; 1389 – 1431 Guillem
Alanyà; 1432 - 1454 Antoni Saplana; 1454 - 1455 Ramon de la Vinya; 1455 Joan Saplana;
1455 – 1457 Pere Guillem Roca; 1457 – 1466 Jaume Torres; 1466 – 1474 Gabriel Sa Fàbrega;
1474 – 1488 Nadal Garcés; 1488 - 1491 Jaume Torres; 1491 – 1514 Bertran Enriquez; 1514
– 1517 Pere Mestre; 1517 – 1522 Esteve Ginesta; 1522 – 1529 Francesc Cassador, 1529
– 1548 Jaume Cassador; 1548 – 1566 Antoni Sebil; 1566 – 1609 Pere Pocurull; 1609 - ?
Andreu Pocurull; 1675 - 1713 Pere Pau Vives; 1713 - 1717 Dionís Colofre; 1717 Pasqual
Carbonel; 1752 Jaume Dalmau; 1752 - 1795 Antoni Montserrat; 1795 – 1815 Salvador
Català; 1815 – 1820 Fèlix Reull; 1820 – 1829 - Valentí Muntadas; 1820 – 1829 Felix Rull;
1829 – 1859 Narcís Germà; 1859 - 1866 Josep Boet; 1866 – 1876 Tomàs Padró; 1876 -
1889 Josep Roca; 1889 Josep Elies; 1889 – 1892 Francesc de Ballaró; 1893-1902 Salvador
Vidal; 1904-1908 Josep Bolet; 1909-1953 Antoni Brias; 1954-1975 Juan Miquel; 1975-1984
Ramon Boldú; 1984-2009 Andreu Pascual; 2009-... Joaquim Vidal; 2014-20.. Jaume Aymar
Ragolta
131
Monestir de Valldaura
Any 1081, març 5 (21 de Felip)
Definició d’una pessa de vinya situada al Comtat de Barcelona, marítima, vico Bitulone,
parròquia de Sta. Maria terme Vellis Aurea.
ACB. sala 3, arm. 32, prepos. Maig n. 23
Any 1150
Donació d’un terreny per fer un monestir dedicat a la Mare de Déu a Cerdanyola.
(Vegi’s el text complet a Villanueva «Viage literario a las Iglesias de España», tom 20,
pàg. 235)
Any 1151
Donació dels comtesde Cardona al monestir de Vallis Laurede de una somata salis
qualibet hebdomada percipienda, anno MCLI.
Villanueva, obra citada, tom 20, pàg. 236

Donació anual de gra i vi feta per Guillem Ramon Dapifer a l’Abat de la Gran Selia i al
Abat i monjos de Valldaura.
Villanueva, o c., tom 20, pàg. 237
Any 1159, agost 8

Donació del bisbe de Barcelona al monestir de Vallis Laureae.
ADB. Doc. 435, Collationum 1329
Any 1160, juny 15

Privilegi de immunitat concedit per Ramon, comte de Barcelona a Sta. Maria i Monestir
de Valldaura, per Ramon Berenguer IV.
Villanueva, o.c., tom 20, pàg. 246

- El dimecres 12 de gener de 1306, el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Maria de
Badalona. V. P. vol. 1- 2, fol. 53, M-N 23.
- El dijous 13 de gener de 1306 el bisbe Ponç de Gualba visità la Murta de Badalona.
L’invità a dinar Jaume de Sant Climent, ciutadà de Barcelona “apud donum de za
Murta”. V.P. 1- 2 fol. 53, M-N 23.
- El dimecres 16 d’agost de 1307 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Maria de Badalona.
V. P. 1- 2 fol. 70 v, N-N 26.
- El dissabte 26 de gener, l’ardiaca i vicari general del bisbe Ponç de Gualba, Hug de
Cardona visità Santa Maria de Badalona. V. P. 2 fol. 30, M-N 46.
- Des de la Torre de Bernat d’Averso de Badalona durant els dies 22 de maig de 1326 al 10
132
de juny del mateix any, el bisbe Ponç de Gualba concedeix diversos beneficis, permuta
la rectoria de Sant Feliu de Canovelles per un benefici de l’altar de Santa Maria de
Caldes; concedeix el domini episcopal d’Abraffim; nomena el rector de Junqueres (el
qual és notificat a la seva abadessa) i nomena a un nou notari episcopal, Bernat Puig en
substitució de Ramon Dach. V. P. 3 fols. 88- 103, M- N 65- 66.
- A Badalona i en concret a la Torre d’Averso, on el bisbe resideix durant el mes de març
del 1326, la cúria episcopal emet – el 15 de juny de 1326– els següents documents: V.
P. 3 fol. 88- 104, N- N 65.
1) Document dirigit a l’abat de Sant Cugat referent al frare Bernat Balot monjo i
sagristà del monestir de Sant Llorenç d’Amunt (15 de maig del 1326) .
2) El bisbe reconeix que Nicolau de Sales (rector de Sant Just i Sant pastor de
Barcelona) procurador i administrador general de la cúria episcopal ha rebut 1325
sous de l’exercici d’un any (21 de maig del 1326)
3) Idem sobre els drets episcopals de Mallorca
4) El bisbe manifesta que després de l’exercici d’un any no li deu res a l’administrador
de la casa del bisbe el clergue Pere Ollari ni aquest a Ponç de Gualba (21 de maig
del 1326)
5) El bisbe es queixa a la priora Saura de Junqueres “vell” –antiga ubicació del monestir
de Sabadell– del batlle que la priora ha enviat a la casa rectoral d’aquella localitat.
6) En els mateixos termes de l’anterior, el bisbe es queixa al procurador de l’abadessa
de Junqueres (23 de maig del 1326)
7) El bisbe reconeix que Pere Grimon és el col·lector papal, amb consentiment del rei,
i li demana que aquell li faci un rebut de 12000 sous (25 de maig del 1326).
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia cinc bene-
ficis:
1. Benefici de la Mare de Déu en l’advocació de l’Assumpció. Fundat per Joan Torras,
rector de Santa Maria del Mar, l’any 1876. (ADB Sp. III, 188 v.).
2. Benefici de Sant Miquel. Fundat per Jaume de Guiteres, l’any 1420. (ADB Sp. III,
189).
3. Personatus perpetu de la Mare de Déu del Roser. Fundat per Antoni Mas, prevere,
l’any 1611. (ADB Sp. III, 190).
4. Ofici de Passioner. Fundat per Jeroni Anglada, l’any 1677. (ADB Sp. II, 191).
5. Ofici del organista i del mestre (ludi). Fundat per Jeroni Anglada, l’any 1677. (ADB
Sp. III, 192).
Visites pastorals durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1330)

a Santa Maria de Badalona
1/2 Fol. 53
Die mercurii intitulata II idus ianuarii (12 Gener 1306)) anno quo supra proximo idem
dominus Episcopus visitavit Ecclesiam sancte Marie de Badalona Et fuerunt vocati de
133
parrochianis Petrus de Torrabadal de Badalona et Bernardus de Calidis de sancta Columba

de Gramaneto, Guillelmus Dalmad, Jacobus de Valle, Bernardus de Lerone, Nicholaus de
Carcereya, Guillelmus Monachi et Raimundus Mornath qui iurati dixerunt quod hospitium
rectoris est dirutum et indiget reparationem. Item dixerunt quod Romeus de Casalibus
exercet contractus usurarios emendo vendimia ad “denarios aventatos” pro minori pretio
quam valeat. Item Bernardus Raimundus non vult solvere logata quam fecerant Petrus
Amigo et Maria mater eius. Cetera Recte.
Za Murta (La Murtra)

Die iovis sequenti qui fuit idus ianuarii anno predicto (13 Gener 1306)eodem fuit idem
dominus Episcopus invitatus apud domum de za Murta per Jacobum de Sancto Clemente
civem Barchinone.
1/2 Fol. 70 vto.
Die mercurii intitulata XVII kalendas septembris (16 Agost 1307) anno domini MCCC
septimo dominus Poncius Barchinone Episcopus exiens de civitate Barchinone venit ad Ec-
clesiam Sancte Marie de Badalona eaque visitavit et vocavit de parrochianis Guillelmus de
Ponte, Bernardum Vincentii et Raimundum monachum dicte Ecclesie et Petrus de Rexach
qui iurati dixerunt quod Ecclesia ista est de tribus presbiteros computato rectore et de dia-
chono et scolare et deficit modo rector et diachonus deficiunt et defecerunt a longo tempore
citra quare non sunt sibi nisi duo presbiteri quare scolares tamen non tenet rector. Item
dixerunt quod na Loberes hospitatur aliquoties meretrices quas dant oportunitatem pecandi.
2 Fol. 30
Anno quo supra die iovis nono kalendas Februarii (24 Gener 1314) Nos Hugo de Car-
dona archidiaconus Barchinone ac vicarius generalis dicti domini Episcopi ad ecclesiam
Sancte Marie de Bitulona personaliter accessimus visitationis causa et testes recepimus in-
frascriptis videlicet: Bernardum Vincentii, Davidicum ... , Jacobum Pascasii et Raimundum
Jordani et Petrum Gamisani parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum
super statu ecclesie et eius servitio dixerunt quod bene fit et ecclesia est in bono statu et
clerici sunt bone fame. Super statu parrochie dixerunt omnia fore in bono statu.
Petrus Lupi, Raimundus des Clos et Berengarius Fornerii presbiteri regentes ecclesiam
predictam pro rectore interrogati super premissis dixerunt idem.
3 Fol. 76 Die Jovis que fuit IIII Idus aprilis anno Domini MCCCXXVI (10 abril 1326)
dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiam de Bitulona et fuerunt vocati de parrochianis
Berengarius de Curtibus, Borracius de Casellis, Berengarius Riera, Jacobus Bofiiil et Gui-
llelmus Monachi qui iurati dixerunt quod presbiteri regentes dictam ecclesiam sunt tardi et
non properi ad audiendum confessiones.
Item dixerunt quod Andreas Baiulus de ça Murtra adulteratur publice cum uxore Beren-
gari Rocha ex qua prolem habet.
Item dixerunt quod Guillelmus de Olivariis fornicatur publice cum quadam quam mora-
tur in loco de Pomar.
Item dixerunt quod in turri que fuit de Barbera moratur quedam mulier que dicitur
amansia cuiusdam presbiteri ignorant ubi moratur ipse presbiter.
134
Umbertus de Solerio regens ecclesiam de Rexacho per iuramentum deposuit carnaliter

cognovisse Berengariam quam moratur in dicta turri den Barbera et modo se facit nomina-
ri Guillelma et ex prolem suscepisse sed nun de presenti non participat secum. Composuit
cum domino Episcopo ad VI solidos quos recepit Raimundus Romei. Fuit sibi iniuctum
sub pena CC solidos quod non sit de cetero cum dicta muliere in loco suspecto.
Fol. 76 vto.
Item eidem die deposuerunt Guillelmus Boscha, Guillelmus Pascual, Berengarius de
Rexach super statu dicte ecclesie et parrochie qui iurati dixerunt quod aliquotiens non
celebrant presbiteri regentes dictam ecclesiam in ipsa ecclesia.
Item dixerunt quod dicti presbiteri tarde alia die veniunt ad ecclesiam.
Item dixerunt quod rector ecclesie sancti Adriani tenet in amansia quandam vocatam
na Coyl viduam. Negat precise rector quod postquam fuit punitus per dictum Episcopum
fuerit cum dicta na Coyl in loco suspecto nec peccavit carnaliter cum eadem.
Item dicta die iovis dictus dominus Episcopus tonsoravit in clericos sequentes scolars:
Borracium filium Jacobi Poncii, Guillelmum Rocha diocesis Barchinone.
Item die martis que fuit XVII kalendas madii anno predicto dictus dominus Episcopus
in capella sancti Salvatoris constructa iuxta turri den Avasso tonsoravit in clericum Petrum
Dalmacii filium Guillelmi Dalmacii de Bitulona.

a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)
1/2 Fol. 53 Die iovis sequenti qui fuit idus ianuarii anno predicto (13 Gener 1306)
eodem fuit idem dominus Episcopus invitatus apud domum de za Murta per Jacobum de
Sancto Clemente civem Barchinone.
135
1. BARCELONA, Bon Pastor

Dir. Post. Pg. Enric Sanchis, 2
08030 Barcelona

Barcelona. Bon Pastor Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament com a parròquia pel bisbe Manuel Irurita al juny de l’any 1935, a l’antiga
barriada de Sant Adrià del Besòs, havent estat anteriorment dependència de la parròquia
de Sant Adrià. Fou inaugurada el dia 1 de juliol de 1935. El temple provisional que
funcionà fins a 1936 fou substituït per un nou edifici iniciat el 1944, sota projecte de Josep
Mª. Sagnier
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals des del 1938, i hi ha còpia dels
llibres del període de juny a desembre de 1935, així com declaracions jurades dels bateigs
realitzats entre febrer del 1930 i març de 1935.
BIBL.: BOBB, 1935, pàg. 422. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg.
45. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 106. J. OLIETE,
Parròquia del Bon Pastor (Barcelonba, 2010).
Rectorologi
1948-1982 Joan Cortinas; 1982-1992 Josep Soler; 1992-2001 Josep M. Romaguera; 2001-
2012 Josep Rodado; 2012-20.. Pedro Rivero San José.
136
2. BARCELONA, Corpus Christi

Dir. Post. Bailén, 175 – 08037 Barcelona
Arxiprestat: Gràcia

Barcelona. Corpus Christi Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament el 1933 pel bisbe Manuel Irurita.
Es conserven a l’arxiu de la parròquia, que no fou destruït durant la Guerra Civil de
1936-39, els llibres sacramentals des de l’any 1931.
BIBL.: ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
1962, pàg. 30. NEGRE, NARCÍS. “Arquitectura eclesial dels anys 60”. Taüll, nº 14 (Abril
2005), p. 30- 34. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 105.
La parròquia del Corpus Christi de Barcelona. L’activitat parroquial, segons dades faci-
litades, comença l’any 1933 en un magatazem situat al mateix solar actual. L’any 1936, als
inicis de la guerra civil van cremar-se al carrer els objectes de culte i el local fou incautat
per la “Col·lectivitat de fusters”.
En 1944 restava ja definida la demarcació de la parròquia desprès de dues segregacions a
favor de les noves parròquies de Sant Tomàs d’Aquino i de Sant Francesc de Sales.
El 19 de febrer de l’any 1962, el sr. bisbe Dr. Modrego nomenà ecònom Mossèn Ròmul
Duran i Rius, encarregant-li la construcció d’un complex parroquial, del qual en fa un
avantprojecte l’arquitecte Jordi Vidal de Llobatera, i l’any següent en redacta el projecte
definitiu, aprovat pel Bisbat i la parròquia, essent rector Mossèn Miquel Rubio i Peiró.
S’inicien les obres el mes de novembre i el 27 de juny del 1965 s’inaugura oficialment l’es-
glésia.
32 anys de contrarietats en una obra costejada en la seva major part gràcies a l’esforç i
generositat dels feligresos.
El conjunt parroquial. Ocupa el xamfrà entre els carers de Còrsega i de Bailen –can-
tonada de ponent -. El solar és de forma irregular i té una superfície d’uns 1900 metres
quadrats.
La planta de sot, d’una superfície de 750 m2 està destinada a sala d’actes i locals.
L’esglèsia, les dependències: sagristia, entrada lateral i vestíbul del carrer Bailén, des-
137
patxos, accessos al soterrani i als pisos, es disposen a la planta baixa ocupant pràcticament
tota la superficie del solar. Les dues plantes de pis amb façana al carrer de Bailén estan
destinades a locals i rectoria.
L’església. És la part principal que ens interessa comentar. La façana corresponent a la

nau és d’una senzillesa extrema. Sense cap afegitó decoratiu expressa clarament la forma
de l’interior, un espai cobert a dues vessants. La noblesa i el caràcter venen donats pel re-
vestiment general de pedra que es disposa modularment incloent els sis vitralls i l’entrada
principal protegida per una marquesina.
Els elements signics i simbòlics es redueixen, respectivament a unes lletres del Corpus
Christi en planxa de ferro – d’un grafisme que ens recorda els traços magistrals de l’ar-
quitecte modernista Jujol – i a una creu del mateix material. A banda i banda d’accés, els
esgrafiats dels artistes Navarro i Bel, representant d’una manera original els quatre evan-
gelistes emfasitzen la naturalesa del temple. La resta de la façana, que correspon al carrer
de Bailén, tant per la disposició i forma de les obertures com pels paraments de maó vist
i els arrebossats, expressa les diferents funcions i confereix la deguda jerarquia al xamfra.
Els accessos a l’interior es produiexen des de la porta principal esmentada i des del car-
rer de Bailén mitjançant un ampli vestíbul-distribuidor.
La nau és de forma sensiblement quadrada (23 metres d’amplada x 24 metres de llarg
fins al presbiteri). Hi caben còmodament 400 persones. La coberta és a dues pendents i
la mitjana d’alçada interior és de 11 metres. Les relacions proporcionals entre aquestes
magnituds són, respectivament, de 1- 1- 0’5.
Forma i dimensions, així com la solució i estructura vista del sostre (solera revestida de
fusta, bigues-tauló i pòrtics metàl·lics) generen un espai acollidor, serè, sense dominàncies
i no exempt de solemnitat. La potència dels pòrtics metàl·lics i la disposició de l’embigat
creen, des de l’entrada fins al presbiteri, un ritme i una tensió que trenquen la laxitud de
la planta quadrada.
En els laterals d’aquesta nau, s’hi disposen uns plafons esgrafiats amb la representació de
les estacions del Via-Crucis, obra de Llucià Navarro i Rodón. És una realització important,
sòbria, d’una elegància i expressivitat que han d’atribuir-se a la concesió del dibuix, al ritme
i a la disposició dels elements complementarisa la figuració (lletres, flora, símbols...).
Tal com s’ha esmentat, l’accés principal està cobert per una marquesina que es continua
a l’interior formant un ampli cor. La il·luminació natural prové dels sis vitralls de la façana
realitzats per Llucià Navarro amb la tècnica tradicional del vidre emplonat i amb la repre-
sentació, a cada un, dels sants catalans: Sant Ramon Nonat, Santa Maria de Cervelló, Sant
Antoni Maria Claret, Sant Josep Oriol, Santa Eulàlia i Sant Ramon de Penyafort.
El presbiteri, formalment, és un absis de planta pràcticament semicircular. En relació a
la nau, la seva altura es redueix mitjançant una sobre elevació de 5 esglaons i d’un sostre
pla disposat a una distància aproximada de 9 metres respecte del paviment general. El pas
de nau a presbiteri es resol mitjançant murs laterals i una estructura recoberta d’obra de
maó seguint, a més baix nivell, les dues pendents del sostre. D’aquesta manera s’emfasitza
el lloc de la celebració sense gairebé reduir la participació assembleària.
138
El parament de fons, corbat, està revestit amb pedra de fons càlids i en la part central, de
la mateixa qualitat del revestiment, s’hi disposa un important relleu amb la representació
del Sant Sopar, obra de Tomàs Bel. És una peça excel·lent, de composició gairebé simètri-
ca, d’una força expressiva que prové, ens sembla, de la senzillesa i mesurada estilització en
el tractament de les figures, de la pròpia plàstica sòbria i trascendent.
L’altar, realçat per una grada, ocupa el centre de la planta. És de pedra i la part frontal
es va revestir més endavant amb un relleu de planxes d’aram, obra d’un feligrès. Damunt
l’altar, a mode de baldaquí hi ha un ampli cèrcol de metall, del qual està suspesa la Creu.
A l’esquerra del parament de fons hi ha l’accés a la sagristia i, a la part superior, tres
vitralls de característiques semblants als de la façana amb la figuració dels “Sants eucarís-
tics”: Pasqual, Clara i Tarsici.
Les imatges de la Verge i Sant Josep, realitzades per Tomàs Bel, es disposen a cada cos-
tat de l’emmarcament del presbiteri. La situació ens sembla molt encertada, atesa la seva
advocació de mitjancers. Potser no ho és tant, avui, la situació del sagrari, al fons i darrera
l’altar, en un lloc que sol reservar-se per a la seu o presidència i, sense cap voluntat d’es-
mena, no trobem tampoc massa adient en aquest parament solemne, l’afegitó, freqüent en
moltes esglésies, de proclames i rètols que, si bé tenen una funció provisional, distreuen
dels valors essencials de l’espai. (Confiem que l’afable sr. Rector i vicari episcopal, Mossèn
Jesús Sanz i Garcia, ens perdonarà aquestes observacions)
Caldria comentar encara altres elements que completen el conjunt tals com el baptisteri,
força modificat, separat de la nau per un parament de vidre i formigó representant el bap-
tisme de Crist. Aquest vitrall, que en el projecte ocupava una obertura del carrer de Bailén,
forma ara angle amb un tram de paret del xamfrà en el qual la emotiva imatge del Crucifix
està disposada sobre un fons senzill i simbòlic.
L’equip. Mossèn Miquel Rubio fou el sr. Rector que va intervenir més en la construcció
del complex parroquial. Orientà en els aspectes litúrgics i va tenir encert en l’elecció dels
artistes. A l’arquitecte li va donar plena llibertat, demanant-li sobretot “una església renta-
ble” tant pel que feia a l’espiritualitat com als aspectes pràctics.
L’arquitecte Vidal de Llobatera redactor del projecte i director de l’obra, va completar la
seva formació professional a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (títol del 1954) amb la
pràctica al despatx de Camil Pallàs, aleshores arquitecte del Servei de Conservació de Monu-
ments de la Diputació de Barcelona, autor de nombroses restauracions i obra pública. Vidal,
a més, es va interessar per l’arquitectura religiosa i l’art sacre i havia realitzat conjuntament
amb l’arquitecte Francesc Bassó, la parròquia de Santa Cecília en el passeig de Sant Gervasi.
Subscrit a la revista Art d’Eglise estava al corrent de l’art i arquitectura eclesial que
s’anava produint especialment a Europa a partir d’aquell important Moviment Litúrgic
alemany dels anys 20 i de l’obra dels arquitectes Schwarz i Steffan, capdavanters de L’Es-
cola de Colònia, amb el prestigiós grup d’arquitectes que s’anticiparen als canvis profunds
del Concili Vaticà II.
Els artistes Navarro i Bel van col·laborar espontàniament i amb total coincidència de
criteris amb l’arquitecte.
139
Llucià Navarro i Rodòn (Barcelona, 1924) va estudiar Belles Arts. L’any 1956 va guanyar
Medalla de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. Després d’uns estudis de pintura
mural a Itàlia, realitzà frescs en esglésies de Catalunya i diversos vitralls a Amèrica. Fou
professor de l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona, del Seminari menor de Barcelona i
excel·lent il·lustrador de la revista Cavall Fort, de la qual va ser membre fundador.
Tomàs Bel i Sabatés, nascut a Barcelona l’any 1924 i també estudiant de Belles Arts, és
autor de moltes escultures de tema religiós. Intervingué amb Navarro en el cambril de la
Mare de Déu de Núria i té obra a l’església de la Sagrada Família a la Seu d’urgell. Va ser
també professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
Interessa continuar el seguiment i estudi d’aquestes relaitzacions que, en el seu moment,
responen a un clima innovador i a una voluntat d’obrir-se a criteris d’avantguarda amb
total respecte a la litúrgia i religiositat.
Avui que, degut especialment als progressos tècnics i a l’aparició de nous materials sem-
bla produir-se en l’arquitectura eclesial un retorn a la monumentalitat i a la priorització
de l’originalitat arquitectònica i artística en relació als valors essencials, és bo no sols tenir
presents aquests exemples (força escassos a casa nostra) sinó també constatar la seva vali-
desa i permanència i, fins i tot, l’aprofundiment que suposen de la tradició conciliar.
Rectorologi
1963-1981 Miquel Rubio; 1981-1990 Manuel Tort; 1990-2004 Jaume Medina; 2004-...
Jesús Sanz
140
224. BARCELONA, Crist Redemptor

Dir. Post. Av. Mare de Déu de Montserrat, 34 – 08024
Barcelona
Arxiprestat: Guinardó

Barcelona. Crist Redemptor Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La
primera pedra del temple es beneí el 31 de desembre de 1933, i l’erecció de la parròquia
es va fer l’any següent pel bisbe Manuel Irurita. Degut a un equívoc reiterat sobre la
seva advocació, que es confonia amb la del Santíssim Redemptor, calgué un decret de
l’arquebisbe Ricard Maria Carles, del 22 de març de 1993, ratificant-li la intitulació original
de Crist Redemptor
BIBL.: ADB, Parròquies. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). BOBB, 1934, pàg. 11.
BOBB, 1935, pàg. 35. BOAB, 1993, pàg. 169. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 105.
Rectorologi
1965-1989 Pere Codina; 1989-1990 Josep Xicart; 1990-2006 Joaquim Bosch; 2006-2008
Ignasi Marquès; 2008-2017 Jordi Cussó; 2017-20.. Jordi-Albert Garrofé
141
3. BARCELONA, Crist Rei

Dir. Post. Martí Molins, 45
Arxiprestat: Sant Andreu

Barcelona. Crist Rei Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament pel bisbe Manuel Irurita el 1935, i va ser inaugurada l’1 d’agost d’aquell
any. La construcció de l’església s’inicià el 1932, seguint un disseny en estil neo-romànic de
l’arquitecte Sagnier. Després d’haver estat damnada durant la Guerra Civil, l’església fou
reparada a partir de 1939.
BIBL.: BOBB, 1932, pàg. 226. BOBB, 1935, pàg. 422. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 44. MARTI BONET, El martiri... pàg. 106. Guia de la parròquia del
Crist Rei. Curs 2015-2016 (Barcelona, 2016). R. SOLÉ-A.RUBIÓ-J.M. COROMINES, 75
anys de la parròquia de Crist Rei (Barcelona, 2010).
Rectorologi
1967-1982 Joan Oriol; 1982-1995 Salvador Torres; 1995-2013 Josep M. Solé; 2014-...
Jaume Fontbona
142
4. BARCELONA, Esperit Sant

Dir. Post. Trav. De Gràcia, 401 – 08025 Barcelona
Arxiprestat: Sagrada Família

Barcelona. Esperit Sant Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. L’erecció de
la parròquia de l’Esperit Sant data del 1926. La primera pedra del temple fou beneïda el
1934 pel bisbe Manuel Irurita i l’edifici era utilitzable pel desembre del mateix any, bé que
encara es trobava en construcció en esclatar la Guerra Civil de 1936-1939.
Dins la seva demarcació parroquial s’inclouen actualment els serveis religiosos de la
Clínica de Salut l’Aliança i de l’Hospital de la Creu Roja.
A l’arxiu de la parròquia, que fou destruït durant la Guerra Civil, es conserven actualment
registres sacramentals des de l’any 1935, iniciats amb la sèrie de llibres matrimonis, bé que
la resta de sèries comencen des del 1939.
BIBL.: ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). BOBB, 1934, pàg. 199, 599. Labor pastoral de
un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 30. GEAB, 1996, pàg. 86. MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 107. J. BOSCH MERCADER, Notes històriques de la comunitat parroquial de
l’Esperit Sant (Barcelona, 1977)
Rectorologi
1956-1976 Andreu Puigvela; 1976-2000 Joan Serra; 2000-2001 Esteve Arrese; 2001-2012
Miquel Venque; 2012-20.. Josep M. Llorca Albero
143
5. BARCELONA, Immaculat Cor de Maria

Dir. Post. Sant Antoni Maria Claret, 45

Barcelona. Immaculat Cor de Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González, segons decret
del 8 d’abril de 1972.
A l’arxiu parroquial es conserven els llibres sacramentals des de l’any 1972, any en què
la parròquia fou fundada.
Rectorologi
1973-1979 Jordi Alsina Casany; 1979-1990 Jordi Marimon Canela; 1990-2004Josep
Codina Farrés; 2004-2009 Josep Sanz Vela; 2010-20.. Ricard Costa-Jussà Bordas; 2016-20..
Pere Codina Mas
144
10. BARCELONA, Jesús, Maria i Josep o Sant

Josep Manyanet
Dir. Post. Sant Sebastià, 47 – 08030 Barcelona

Barcelona. Jesús, Maria i Josep Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
26 d’octubre de 1964.
A l’arxiu de la parròquia es conserven els llibres sacramentals a partir del 1965.
Rectorologi
1969-1975 José Roca Mas; 1975-1981 Joan Pallarols Viñas; 1981-1987 Antoni Oliva Por-
ti; 1981-1987Josep Sanuy Castells; 1990-2011 Pere Mas González; 2011-20.. Jesús Santa-
maria Gallo
145
15. BARCELONA, Mare de Déu de Betlem

Dir. Post. Xuclà, 2 – 08001
Arxiprestat: Rambles-Poble Sec

Barcelona. Mare de Déu de Betlem Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’actual parròquia de Betlem tingué origen en el convent de la Companyia de Jesús,
creat a Barcelona el 1455 i que s’instal·là a la Rambla el 1553, on es creà la congregació
seglar de la Nativitat de la Verge Maria, el 1599. El 1771, després de la primera expulsió
dels jesuïtes d’Espanya, el convent de Betlem fou concedit per una permuta al bisbat de
Barcelona. L’edifici es destinà a Seminari Conciliar, fundant-s’hi la primera Biblioteca
Pública Episcopal el 1775.
Tanmateix i arrel de l’expulsió, el 1769 s’iniciaren els tràmits per a l’erecció de la
parròquia, declarant l’església, mentrestant, sufragània de Santa Maria del Pi. Per reial
ordre de l’11 de setembre de 1787 s’uní l’església de Betlem amb el Seminari, i el 20 d’abril
de 1788 s’obrí a culte, tenint-ne cura el rector del Seminari. El 1796, el bisbe Eustaquio
d’ Azara decretava l’erecció de la parròquia, però aquesta no es portà a la pràctica fins el
1817, i encara el funcionament de la parròquia no fou efectiu fins el 1835, després que els
conflictes de jurisdicció entre els jesuïtes readmesos i la mitra barcelonina que es produïren
en aquest període, haguessin quedat solucionats.
La primera església del convent de Betlem fou beneïda el 19 de juny de 1555 i perdurà
fins a la seva destrucció per un incendi el 1671. S’inicià aleshores la construcció d’un nou
temple el 1680, corresponent a l’actual, que superava en grandària a l’anterior. Aquest
edifici, que fou beneït el 1732, es bastí seguint el projecte elaborat pel barceloní Josep Juli,
bé que adaptat posteriorment als models contra-reformistes semblants als de l’església de
Gesù de Roma. Tot i així, es feren algunes concessions en la recarregada decoració interior.
El seu element més característic és la façana d’encoixinat que dóna a les Rambles i al
carrer del Carme. El 1906 s’obrí una nova porta a la façana de la Rambla, seguint projecte
de l’arquitecte Sagnier.
Actualment pertany al seu terme parroquial l’església de Santa Maria de Montalegre.
A l’arxiu de la parròquia es conserven actualment els llibres sagramentals des de l’any
1854, bé que la sèrie de Defuncions i Confirmacions s’inicia l’any 1939. A l’Arxiu Diocesà
de Barcelona es conserva també documentació referent a aquesta parròquia, essencialment
llibres sagramentals des de la segona meitat del segle XIX.
146
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 14. GPAGC,
Barcelona, 1993. P.J. FIGUEROLA-J.M. MARTI BONET; La Rambla i els seus convents.
Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, vol. VI/2. Barcelona, 1995. GEAB,
1996, pàg. 74. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). ADB, Arxius de Parròquies. MARTÍ
BONET, El martiri... pàg. 107-109. F. CAMPRUBÍ ALEMANY, Parròquia de Ntra. Sra. de
Betlem. Baptisteri (Barcelona, 1954)

1523 Vinguda de St. Ignasi a Barcelona. Romangué tres anys a Barcelona.
1544 Fundació del col·legi de Betlem de Barcelona (Rúbriques Bruniquer, 3, fol. 86)
1553, abril 27 Permís per edificar la capella i erigir un altar amb l’advocació de Ntra. Sra.
de Betlem, permís donat pel bisbe a Joan Queralt, prevere, prepòsit local de la Companyia
de Jesús (ADB Lib. Collationum 1553.)
1773, desembre 21. Extinció dels jesuïtes per decret del papa Climent XIV (ACB. 2
d’exemplars de Sagristia, p. 80)
Rectorologi
Fou erigida en dit col·legi l’any 1835; 1841 – 1848 Santiago Canals; 1846 - 1865
Maurici Flaquer; 1865 – 1868 Joan Masferrer Roselló; 1876 Francesc Torrens; 1877 –
1888 Joan Masferrer Bosch; 1888 – 1889 Josep Mª Gatell;1890 – 1891 Joan Masferrer;1893
Segimond Boix; 1893 Josep Parcet; 1894-1903 Lluis Puig; 1904 Ramon Garriga; 1905-
1920 Ramon Garriga; 1921-1947 Jaume Cortadellas; 1948 Carles Llois; 1963-1986 Ramon
Saperas Calaf; 1998-2006 Joaquim Comas Xirau; 2006-... Joan Rodríguez Gómez
L’església i col·legi de la Mare de Déu de Betlem de la societat de Jesús fou beneïda l’any
1555.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia vuit benefi-
cis, i entre ells destacaven:
1. Benefici de Sant Ignasi de Loiola, (ADB Sp. II, 355).Fundat per Domna Maria Teresa
de Tamaut l’any 1730.
2. Benefici del Santíssim Sagrament, (ADB Sp. II, 355). Fundat per Maria Anna viuda de
Josep Fèlix Avella el 16 de desembre de 1863.
147
24. BARCELONA, Mare de Déu de Fàtima

Dir. Post. Aneto, 19
Arxiprestat: Vilapicina

Barcelona. Mare de Déu de Fàtima Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret
de 28 d’octubre de 1955.
Es conserven a l’arxiu de la parròquia els llibres sagramentals des de l’any 1957.
BIBL.: BOAB, 1955, pàg. 428. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962,
pàg. 47. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1955-1988 Joan Tolrà Borràs; 1988-1994 Miquel Albà Moncalp; 1995-1996 Josep Xicart
Serra; 1997-2009 Manuel Torrijos Duro; 2010-20.. Alfred Valladares Retamero
148
23. BARCELONA, Mare de Déu de l’Esperança

Dir. Post. Veracruz, s/n. – 08030 Barcelona
Arxiprestat: Gramenet

Barcelona. Mare de Déu de l’Esperança Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
del 1 de març de 1961.
Es conserven al seu arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1961.
Rectorologi
1961-1993 Josep Puga Batllori; 1994-20... Victor Castany Felip
149
31. BARCELONA, Mare de Déu de la Medalla

Miraculosa
Dir. Post. Consell de Cent, 188 – 08015 Barcelona
Arxiprestat: Sant Josep Oriol
Arquebisbat: Barcelona

Barcelona. Mare de Déu de la Medalla Miraculosa Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia pel bisbe Manuel Irurita, l’any 1932,
i s’inaugurà el 28 de febrer d’aquell any. Deixà de funcionar durant la Guerra Civil i es
rehabilità a partir de 1939, es construí l’església a partir de 1943.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que fou incendiat durant la Guerra Civil, els llibres
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 23. ADB, Parròquies,
Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1954-1984 Ramón Borràs; 1970-1995 Joan Borràs; 1995-2004 Lluís Vicente; 2005- ... F.
Xavier Pagès.
150
30. BARCELONA, Mare de Déu de la Mercè i Sant

Miquel Arcàngel
Dir. Post. Pl. Mercè, 1 – 08002 Barcelona
Arxiprestat: Catedral

Barcelona, Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel. Parròquia del bisbat de
Barcelona, al Barcelonès. L’edifici parroquial és alhora basílica i Santuari de la Mare de
Déu de la Mercè. El seu patronatge és compartit per la ciutat i arxidiòcesi de Barcelona,
ja que la Mare de Déu de la Mercè és patrona de l’Arxidiòcesi i de la ciutat. L’església
d’aquesta advocació es troba enclavada al costat de l’antic convent dels mercedaris, orde
religiós creat el 1218. Dit convent fou desamortitzat el 1935 i actualment és ocupat pel
Govern Militar, l’església passà al bisbat de Barcelona, que uní la parròquia de Sant Miquel.
L’església fou erigida el 1249 i ampliada en diverses ocasions. L’obra actual és fruit de
la renovació feta entre 1765 i 1775. La seva estructura actual és la d’església d’una sola
nau amb revestiment de marbre i gelosies a les tribunes altes. Té vuit capelles laterals i un
petit transepte amb cúpula al creuer construïda el 1883. El temple acompleix la funció de
Santuari dotant-se d’un cambril on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. La
façana és l’única a Barcelona que combina el plànol corbat i el recte dins d’un esquema
barroc, amb decoració escultòrica de Carles Grau. Al 1775 es finalitzaren les obres, i al
1870 s’afegí a la façana del Carrer Ample la portalada gòtica de l’antiga església de Sant
Miquel, abans situada a tocar de la Casa de la Ciutat, obrada el 1519 per René Ducloux.
El 1888 calgué refer la cúpula i el presbiteri. El 1936 l’església fou molt malmesa i va ser
posteriorment restaurada entre 1940 i 1976.
La imatge de la Mare de Déu que es venera al Santuari és una talla gòtica de fusta
policromada, del segle XIV, que s’atribueix a l’orfebre Pere Moragues. Amagada durant la
Guerra Civil, fou restaurada i novament entronitzada el 1959. Sobre la cúpula hi ha una gran
estàtua, també representant la Mare de Déu de la Mercè, obra dels germans Oslè, que va
ser inaugurada el 1956 en substitució de l’antiga, de Maximí Sala, que fou destruïda el 1936.
La Mare de Déu de la Mercè fou proclamada patrona de la ciutat i diòcesi de Barcelona
pel papa Pius IX el 1868. El 1918 li fou concedida a l’església la categoria de basílica
menor pel papa Benet XV, en el mateix any que es declarà el 24 de setembre com a festa
de precepte i es celebrava el centenari de l’aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc.
Es conserven al seu nou arxiu parroquial, ja que l’antic que fou destruït durant la Guerra
Civil de 1936-39, els llibres sagramentals a partir de 1939.
151
Basílica de la Mercè (o de la Mare de Déu de la Mercè) és “basílica menor”, títol

concedit l’any 1918, amb motiu de la cel·lebració del VII centenari de l’aparició de la
Verge a Sant Pere Nolasc, fundador de l’Ordre de la Mercè. Benet XV (Giacomo della
Chiesa) concedí el títol, l’antecesor en el nom del Papa emèrit, Benet XVI (a. 2017).
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. II, pàg.
487. C. BARRAQUER I ALABART, “Nuestra Señora de la Merced”, dins Las casas
de religiosos en Cataluña, vol. II, Barcelona, 1906, pàg. 105-131. BOBB, 1918, pàg. 474.
M. MANENT, Llibre de la Mare de Déu de la Mercè, Barcelona 1950. Labor pastoral
de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 12. A. PLADEVALL, “Mare de Déu de
la Mercè”, dins la GGCdeC, vol. VIII, Barcelona, 1982, pàg. 102. Millenum. Història i
Art de l’Església Catalana. Barcelona, 1989, pàg. 268. GAPGC, Barcelona, 1993. ADB,
Parròquies, Arxius, 1 (1-99). CPAHACB, Barcelona, s/d, núm. 481. MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 113. Mercè 2003. Any de la Mercè (Barcelona, 2003)

1.
940, octubre 13
F. 24, L. Ant. II, n. 181, f. 64c-d
Audesind i la seva muller Truitelda, marmessors d’Egòncia, donen una mujada de vinya
a l’església de Sant Miquel, de Barcelona; la vinya és al terme de Vilapicina, del comtat de
Barcelona. (“ Donamus... ad donum Sancti Michaelis infra muros civitatis Barchinonis,
sicut et facimus”)
2.
951, febrer 23
F. 43, perg. 1- 3- 18
La comtessa Riquilda fa donació a l’església de Sant Miquel (“domum Sancti Michaelis”),
de Barcelona, de tot el que Galí, quan vivia, havia tingut al lloc de Cantallops, al terme de
Tordera, del comtat de Girona. La donació, amb retenció d’usdefruit, es feta en sufragi de
l’ànima del seu espòs, el comte Sunyer.
3.
957, novembre 22
F. 49, L. Ant. III, n. 254, f. 99a
Flavi dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una mujada de vinya (“donator
suma D domum Sancti Michaelis).
4.
958, setembre 2
F. 50, perg. 1- 1- 2418.
Lívulo dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, per a remei de la seva ànima i la del
152
seu fill Ferrocind una vinya al lloc de Curtes, del terme d’Arrabona.
5.
959, gener 19
F. 52, L. Ant. III, n. 36, f. 17b-c
Donadéu i la seva muller Vidana donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona (“ad
domum Sancti Michaelis (“ad domum Sancti Michaelis que est intus in Barchinone
civitate”), tota la terra que tenen al terme de Terrassa, al lloc que en diuen Lacera (Lacària),
del comtat de Barcelona.
6.
961, març 8
F. 59, L. Ant. IV, n. 285, ff. 112d- 113a
Teodored dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, la meitat d’unes terres i vinyes
que té al castell d’Olèrdola, al territori de Barcelona. L’altra meitat la deixa en testament al
seu fill o filla, si els tingués; però, si en morir, no hagués tingut descendència, aquesta segona
part també és deixada a l’església de Sant Miquel (“damus ad domum Sancti archangeli
Michaelis qui est situs intus in Barchinone civitate”).
7.
961, març 21
F. 60, L. Ant. III, n. 301, f. 116a-b
Guisand dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, dues cases amb corral, juntament
amb una altra cort i terra, al lloc de Cannabarias (Canyameres) al terme d’Arrahona (a
Sabadell), del comtat de Barcelona (“ad dono ad predictum archangelum Michaelem ipsas
casas et corte et uxos et portas et omniaque ibidem sunt”).
8.
961, abril 7
F. 61, L. Ant. III, n. 262, ff. 100d- 101a
Nevolenda dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, unes cases, una mujada de terra
i una altra de vinya, al terme de Castellar (del Vallès), al comtat de Barcelona. (“Neuolenda
femina donatrix sum tibi donum Sancti Michaelis archangelis”).
9.
962, juliol 20
F. 65, L. Ant. I, n. 658, ff. 242d- 243a
Elies, Cixela, Joan i Oliba, marmessors de Teodiscle, donen a l’església de Sant Miquel
arcàngel (ad domum Sancti Michaelis”), de Barcelona, tres mujades de vinya al terme de la
vila Aturada i un camp al terme de Font Onrada a Montjuïc.
153
10.
963, març 27
F. 68, perg. 1- 2- 806
Teodulf dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una terra a Montjuïc a Fontem
Cova (Font del Gat), però se’n reserva l’ usdefruit per ell i els seus successors, per bé que
s’obliga a pagar el delme i la tasca a aquella església.
11.
963, juny 29
F. 72, L. Ant. II, n. 667, ff. 213c- 214a
Els marmessors de Savigild, Escolàstica, Guisand i Joan, donen a Déu i a l’església de Sant
Miquel, de Barcelona, unes cases, uns corrals, un hort amb arbres fruiters i una terra que el
testador tenia al terme de Ventenag, a Reixac (“in terminio de Rexago”).
12.
964, febrer 2
F. 74, L. Ant. IV, n. 124, f. 43c-d
Dac dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, tota l’heretat que té i el que pugui heretar
a Esplugues (de Llobregat): cases, corrals, horts, farraginals, terres, vinyes, arbres, garrigues i
pasturatges.
13.
964, febrer 22
F. 75, L. Ant. III, n. 256, f. 99b-c
Dodard dóna a l’església de Sant Miquel (“domum Sancti Michaelis”), de Barcelona,
una casa i una mujada de terra a la vila de Canyelles (a Castellar de Vallès), del comtat de
Barcelona, però amb la condició que ell i els seus successors ho puguin usufructuar a canvi
d’oferir anualment un anyell (“servicium cordarium unum”).
14.
964, març 21
F. 76, L. Ant. IV, n. 177, f. 65a-b
Servusdei i la seva muller Maier, i Comparat i la seva esposa Drúcia donen a l’església de
Sant Miquel, de Barcelona, unes cases i terres a tres llocs, al terme de La Garrossa (“de ipsa
Garrosi”) que és a prop del torrent de Torrelles, al comtat de Barcelona.
15.
964, abril 28
F. 77, L. Ant. II, n. 197, f. 69b
Tudiscle i Riquinari, anomenat Auruci, marmessors de Saborita, anomenada Bonadomna,
donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, quatre mujades de vinya, al terme de
Vilapicina, del territori de Barcelona.
154
16.
964, juliol 9
F. 78, L. Ant. III, n. 255, f. 99a-b
Odered dóna a l’església de Sant Miquel arcàngel, de Barcelona (“cuius basilica est infra
muros civitatis Barchinona”), mitja mujada de vinya, al terme de Canyelles (a Castellar del
Vallès), del comtat de Barcelona.
17.
964, setembre 1
F. 79, L. Ant. III, n. 257, f. 99c-d
Erminiscle dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, quatre mujades de terra i vinya
amb arbres fruiters al terme de (Sant Iscle de) Les Feixes, (a Cerdanyola del Vallès), del comtat
de Barcelona.
18.
964, setembre 18
F. 80, L. Ant. III, n. 300, f. 115a-c
Erminiscle dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una casa amb corral i farraginal,
i mitja mujada de vinya (“namque casa et curte et ferragole et se modiata una de vinea”) al
terme de Cabanyes, al Vallès.
19.
964, setembre 21
F. 81, L. Ant. III, n. 303, ff. 116d-117a
Aio dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una mujada i quatre mitjes mujades més
de vinya situades al terme d’Arrahona (a Sabadell), però amb la condició que ella en pugui
disposar durant tota la vida i, en canvi, pagarà la tasca a l’església de Sant Miquel.
20.
965, març 13
F. 84, perg. 1- 1- 1935
Ataulf, anomenat Bonhome, Joan i Guifred, anomenat Abas (“Vuifredo presbitero quae
vocant Abas”), marmessors del prevere Gerà, donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona,
una mujada i mitja de vinya plantada, a Silvià, a la vall d’Horta, del comtat de Barcelona.
21.
965, setembre 24
F. 86, L. Ant. III, n. 304, f. 117a-b
Eizo dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, un alou consistent amb uns casals i uns
arbres, situat prop de l’església de Sant Feliu (d’Arrahona), al Vallès.
155
22.
965, setembre 25
F. 87, L. Ant. III, n. 261, f. 100c-d
Ermemir i la seva muller Riquilda donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, la tasca
sobre unes terres amb cases i corrals, situades al lloc de Canyelles, del terme de Castellar, al
comtat de Barcelona.
23.
971, octubre 20
F. 100, perg. 1- 1- 2148
Durand dóna a l’església de Sant Miquel arcàngel, de Barcelona, una terra que té al terme
del castell de Cervelló, del comtat de Barcelona, però reservant-se’n, mentre visqui, l’usdefruit
de la sobredita propietat, encara que es compromet a pagar la tasca a aquella església.
24.
972, desembre 10
F. 105, L. Ant. III, n. 293, f. 111dç
Trasleva dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una terra situada a la vila de
Canyelles, al terme de Sentmenat, del comtat de Barcelona, amb la condició que ella i els seus
successors en retindran l’usdefruit, i en canvi pagaran la tasca a la susdita església.
25.
977, maig 6
F. 120, L. Ant. III, n. 263, f. 101a-b
Ranesind i Ermoígia donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una vinya al terme de
Vilardodila (Can Masferrer, de Montornès del Vallès), al comtat de Barcelona.
26.
977, juny 5
F. 121, L. Ant. III, n. 264, f. 101b
El prevere Auriol dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, un alou que té al terme
de Vilalzir (Torre d’en Malla, a Parets del Vallès) però amb la condició que se’n pugui reservar
l’usdefruit durant tota la seva vida.
27.
980, maig 27
F. 128, L. Ant. III, n. 299, f. 115a
Gontelevo i la seva muller Bonafilla donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una
mujada de vinya, al terme de Cabanyes, al Vallès.
156
28.
980, octubre 22
F. 130, L. Ant. III, n. 32, f. 16c-d
Teodemir i Guillevons, marmessors de Fruila, donen a l’església de Sant Miquel, de
Barcelona, una terra que havia sigut de Geribert, al terme de la vila de Cona que anomenen
Pedra Fita (Sant Julià de Palou), al Vallès, però amb la condició que Teodemir ho usufrutuí
durant la seva vida i que aquest pagui la tasca a l’església de Sant Miquel.
29.
981, abril 21
F. 133, perg. 1- 3- 33
Unfred, Guifred i Rodulf, marmessors de Guitard, donen a l’església de Sant Miquel, de
Barcelona, cinc mujades de vinya, situades al terme de Finestrelles, del territori de Barcelona.
30.
984, setembre 29
F. 150, perg. 1- 3- 62
Plàcid i la seva muller Riquilda donen a l’església de Sant Miquel de Barcelona, una
terra amb arbres fruiters i una vinya amb la seva barraca, al terme d’Olèrdola, del comtat de
Barcelona.
31.
986, març 18
F. 157, perg. 1- 2- 149
Odó, abat de Sant Cugat del Vallès, i Ató, marmessors de Rami, fan donació a les esglésies de
Sant Miquel arcàngel i de Santa Eulàlia (“et precepit nobis ut carta donacionis fecissemus ad
Sancti Michaelis et Sancta Eulalia de Barchinona”), de Barcelona, d’un alou que el testador
tenia a Villalba, al comtat de Barcelona.
32.
988, abril 26
F. 175, perg. 1- 3- 63
Auruci jutge i Ega fan donació a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, d’un alou de terres
i vinyes al terme de Banyeres, del comtat de Barcelona, en sufragi de l’ànima de Moció del qual
aquells dos n’eren els marmessors.
33.
989 [ febrer- març]
F. 187, L. Ant. II, n. 392, f. 133c-d
Ervigi, Guistrolf i Bonhome, marmessors del prevere Vives, que morí en el seu pelegrinatge a
Jerusalem, donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, una mujada de vinya situada als
confins del territori de Barcelona, al terme de Romanet.
157
34.
989, novembre 29
F. 197, L. Ant. II, n. 84, ff. 28d- 29a
Imola sacerdot i Osbert, marmessors del prevere Seniofred, donen a l’església de Sant
Miquel, de Barcelona, uns vinyals situats a Monterols, a Barcelona, exceptuada la tercera part
corresponent a Guilarà.
35.
990, desembre 10
F. 209, L. Ant. II, n. 149, f. 55a-b
Seniofred i la seva muller Girsolma permuten amb l’església de Sant Miquel, de Barcelona,
dues mujades i catorze dextres de vinya al terme de la vila Timim, que en diuen Septem Vilas
(a Montcada?), al comtat de Barcelona, i reben en canvi una terra que té la mateixa extensió
que aquella vinya.
36.
991, febrer 7
F. 210, L. Ant. III, n. 258, ff. 99d- 100a
Oliba i la seva muller Adeleva permuten amb el bisbe Vives, de Barcelona, quatre mujades
de terra plantada d’arbres, i reben en canvi dues altres mojades de terra que eren de l’església de
Sant Miquel, situades al terme de (Sant Iscle de ) Les Feixes (a Cerdanyola del Vallès).
37.
992, febrer 22
F. 221, perg. 1- 2- 1297
Els marmessors de Bersend fan donació a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, d’una
terra situada a Guardiola de Floridio, al terme del castell d’Olèrdola, al comtat de Barcelona.
38.
992, juny 10
F. 226, L. Ant. III, n. 88, f. 32c
Bellhome, Guilarà i Gondemar, marmessors d’Arnau, donen a les esglésies de Sant Miquel
i de Sant Eulàlia, de Barcelona, una parellada de terra (“parebiata una de terra quae fuit de
Paschal”), al terme de Sant Sadurní de la Roca, al Vallès.
39.
993, maig 31
F. 242, perg. 1- 1- 2410
Agalbert i Sicards, marmessors de Comparat, donen a l’església de Sant Miquel, de Barcelona,
l’alou que el testador tenia a Banyeres, del terme de Terrassa, amb determinades condicions.
158
40.
994, abril 6
F. 251, perg. 1- 2- 1296
Bonhome, fill de Guisand, permuta amb el bisbe Vives, de Barcelona, i els canonges
d’aquesta seu, dues peces de terra situades al terme de Magòria, del comtat de Barcelona, i rep
en canvi dues altres peces de terra de l’església de Sant Miquel.
41.
997, febrer 24
F. 302, L. Ant. I, n. 358, f. 139a-b
Goltred, marmessor de Riquilda, dóna a l’església de Sant Miquel, de Barcelona, l’alou que
la testadora posseeix a Novalílies, el camp que tenia a La Celada (territori de Barcelona, entre
Auro Invento i El Cogoll) i tot el que li pertany dintre de la ciutat de Barcelona.
42.
999, març 28
F. 331, perg. 1- 3- 72
Sunyer i la seva esposa Ermessenda permuten amb l’església de Sant Miquel, de Barcelona,
dues mujades de vinya que tenen al territori de Barcelona, al terme d’Horta, i reben en canvi
un petit terreny que aquella església té prop del lloc de Vilapicina.
43.
999, juny 5
F. 334, L. Ant. II, n. 128, f. 48c-d
Aeci, bisbe de Barcelona, i els canonges de Santa Creu i Santa Eulàlia permuten amb Sunyer
dues peces de terra situades al terme d’Horta, que pertanyien a l’església de Sant Miquel, i
aquells reben en canvi una vinya també situada al terme d’Horta (“Donamus namque tibi in
tua comutatione petias II de terra, prope ad prope iure Sancti Michaelis qui est fundatus infra
muros civitatis Barchinona”).
44.
1001, març 16
B. 4, L. Ant. II, n. 684, f. 218a- b
Mir, que anomenen Argimon, i la seva muller Anna venen a Sunifred, prevere, una terra
amb arbres, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Ventenac, pel preu de 8
sous, amb el compromís dels venedors que si es volen vendre una altra casa o terra li ho faran
saber a Sunifred, per si les vol comprar, i si se les venguessin sense dir-li-ho, llavors els venedors
l’haurien de rescabalar amb el doble de la quantitat fixada. Hi ha la següent afrontació: “Et
affrontat ipsa terra de circii in via qui pergit per ipsa porta de vinditores, de oriente in ipsa
canera, et de meridie in via vel in terra de Sancti Michaelis”.
159
45.
1008, abril 26
B. 102, L. Ant. II, n. 687, f. 218d- 219a.
Guítiza i la seva muller Ermengarda venen a Goltred una terra amb cases, arbres i recs, i
una altra peça de terra en un altre lloc, situades ambdues al comtat de Barcelona, al terme de
Ventenac, pel preu de 3 mancusos. Hi ha la següent afrontació: “de occiduo in terra de Sancti
Michelis archangeli”.
46.
1008, maig 1
B. 105, L. Ant. II, n. 593, f. 196 a-b
Adroer, prevere, ven a Planquer una peça de terra amb casa situada al comtat de Barcelona,
al Vallès, al terme de Reixac, pel preu de 4 mancusos. Les afrontacions son les següents: “de
circi in ipso torrent vel in terra de Sancti Michelis de orient in terra de Ermel, de meridie
similiter et de occiduo in ipso prado”.
47.
1009, gener 28
B. 118, L. Ant. II, n. 101, f. 35c- 36a.
Testament sacramental de Bonafilla, jurat sobre l’altar de Santa Coloma situat a l’església de
la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona en què disposa que els seus béns passin
a mans del seu marit i les seves filles i fa altres deixes més petites, com per exemple 2 mujades
de vinya, situades a l’Or Trobat, que dóna a la Seu de Barcelona i un caball a Sant Miquel (“a
Santo Michael barchinonense”).
48.
1009, febrer 1
B. 119, L. Ant. II, n. 578, f. 192d- 193a.
Bonfill i Gelmir fan donació a Déu i a Sant Miquel de Barcelona d’una peça de terra situada
al comtat de Barcelona, al terme d’Albinyana.
49.
1011, març 5
B. 156, L. Ant. II, n. 589, f. 194b-c.
Raimon, fill d’Aeci, empenyora a Goltred, per un deute que tenia amb ell de 7 sesters i una
aimina d’ordi, un alou situat en dos llocs, que es troba al comtat de Barcelona, al terme de
Reixac, al torrent de Ventenac, amb la condició que li retorni el deute el dia de Sant Feliu de
Girona vinent; si no el torna, l’esmentat alou passarà a mans de Goltred. Hi ha la següent
afrontació: “de aquilonis in terra de Sancti Michael”.
160
50.
1011, abril 18
B. 161, Perg. 1- 4- 26.
Testament sacramental de Guillarà, prevere, jurat sobre l’altar de Santa Coloma que hi ha a
la Seu de Barcelona, que va fer quan va marxar a Galícia per visitar l’església de l’apòstol Sant
Jaume, en el qual destina gairebé totes les propietats a misses i obres de caritat per la salvació
de la seva ànima i també fa alguna deixa a la seva famiília. Deixa dos mancusos els preveres de
Sant Miquel perque celebrin misses, així com una vinya a l’esglèsia de Sant Miquel.
51.
1013, novembre 24
B. 208, L. Ant. II, n. 679, f. 216d- 217a.
Truitelda, el seu fill Ramon i la seva muller Ermessenda venen a Odí una casa, cort i terra amb
arbres, situat tot al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Reixac, pel preu de 5 mancusos
d’or, Goltred, prevere, també ven els seus drets per una aimina d’ordi. Hi ha una afrontació: “de
circi in torrente vel in terra de Sancti Michaelis”.
52.
1020, octubre 24
B. 329, perg. 5- 1- 155.
Sunyer i la seva dona Especiosa permuten amb Deodat, bisbe, dues peces petites de terra i una
unça d’or, situada al territori de Barcelona, al terme de Monterols, per sengles peces petites de
terra i una unça d’or. Hi ha l’afrontació: “ de occiduo in terra de Sancti Michaelis”.
53.
1022, gener 15
B. 341, L. Ant. II, n. 284, f. 93d- 94a
Fruilà i la seva muller Biada venen a Ermessenda dues peces de terra situades al comtat de
Barcelona, al terme de Vilapicina, al lloc anomenat Horta, pel preu de 3 mancusos menys una
tercera part anomenat Horta, pel preu de 3 mancusos menys una tercera part. Hi ha l’afrontació:
“ de aquilonis in terra de Sancti Michaelis archangelis”.
54.
1022, gener [28]
B. 343, L. Ant. II, n. 675, f. 215c- 216a.
Testament de Goltred en què fa deixes a la seva esposa i filles i a diferents institucions religioses;
a Sant Miquel de Barcelona, per exemple, li dóna una peça de vinya que és a les Feixes.
55.
1028, juny 6
B. 415, L. Ant. II, n. 53, f. 19a-b.
Lleó, fill de Just, ven a Pere Oliba Umbert, germà d’Amalric, prevere, tres quarterades i mitja
161
de vinya, situades al territori de Barcelona, al terme de Sarrià, al lloc de Collà, a canvi de 2

mancusos d’or a pes legítim i dos sesters d’ordi. Hi ha l’afrontació: “de parte circi in vinea de
Sancti Michaelis”.
56.
1042, abril 23
B. 627, L. Ant. IV, n. 362, f. 154a-b.
Diversos testimonis donen fe, a l’altar de Sant Cristòfol de l’església de la Granada, situada
al comtat de Barcelona, del monestir de Sant Cugat i de Sant Miquel de Barcelona.
57.
1056, setembre 23
B. 702, L. Ant. II, n. 640, f. 207 a-b.
Ozi i la seva muller Gerberga venen a Mir Goltred cases, corts, terra, figueres, vinyes i trull, tot
situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere, dins la vila de Reixac, pel
preu de dos cafissos d’ordi. Hi ha l’afrontació: “de meridie in ipsa strada publica, de occiduo
in flumine Besocii, et de circi in ipso alaudio de flias qui fuerunt de Trasuer condam vel in terra
de Sancti Michaelis sive in ipso torrent”.
58.
1048, octubre 19
B. 745, L. Ant. II, n. 163, f. 59d- 60a.
Bernat Bernat permute amb el seu oncle Geribert, sacerdot, dues peces de terra situades al
territori de Barcelona, al terme de Vilapicina, a la parròquia de Sant Andreu, a la Ventosa, per
una altra terra. Hi ha l’afrontació: “de meridie in terra de Sancti Michaelis”.
59.
1052, abril 20
B. 800, L. Ant. II, n. 630, f. 204c-d.
Folc i la seva muller Adelaida donen a Miró una terra situada al comtat de Barcelona, al
Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi d’una altra terra i cases, segons consta en
l’escriptura que li van fer. Hi ha l’afrontació: “a parte vero circii abet terminum in terra Sancti
Michaelis”.
60.
1055, gener 4
B. 878, L. Ant. IV, n. 126, f. 44a-b.
Giscafred i la seva muller Adelaida donen a Déu i a la Canònica de la Santa Creu i de
Santa Eulàlia uns alous situats al territori de Barcelona, al lloc anomenat Esplugues. Hi ha
l’afrontació: “Et alia vinea affrontat de orient in alodio Sancti Michaelis”.
162
61.
1055, març 12
B. 883, perg. 3- 27- 306.
Convinença feta entre Vives Guillem i el sacerdot Gifré sobre un alou, consistent en cinc
peces de terra, una casa amb cort i la tercera part d’un molí, situat al comtat de Barcelona,
al Vallès, al lloc anomenat Martorelles, a les Corts, que el primer havia venut al segon. Hi ha
l’afrontació: “in alodio Sancti Michaelis”.
62.
1056, maig 11
B. 901, perg. 1- 4- 190.
Company Malanyenc i la seva muller Engilberga venen a Sendred Ballomar una vinya
situada al comtat de Barcelona, al Vallès al terme de Perafita, a la parròquia de Sant Julià
(Vallès Oriental), a canvi de cinc sesters d’ordi de mesura legítima de Granollers i d’1 mancús
d’or d’Enees. Hi ha l’afrontació: “et in vinea et terra de Sancti Michaelis”.
63.
1064, maig 17
B. 1059, L. Ant. II, n. 99, f. 34c- 35a.
Testament sacramental de Bernat Guifré, jurat sobre l’altar de Sant Tomàs que hi ha a
l’esglèsia de Sant Jaume, a la ciutat de Barcelona, en el qual fa una deixa a la Seu de la
ciutat mencionada d’unes vinyes situades a Tortorola, però disposa que el gruix de les seves
possessions passi a mans de la seva muller i dels seus fills. Entre els testimonis del testament hi
figura “Guilelmus sacerdos Sancti Michaelis”.
64.
1081, novembre 30
B. 1391, perg. 3- 19- 9.
Mir Segfred, la seva dona Ermengarda, Artau Dalmau, la seva muller Bonafilla, Oliba
Adroer, la seva esposa Ermessenda i Bernat Ermemir venen a Ramon Adroer i la seva dona
Raquel una heretat composta de cases, terres i vinyes, situades al comtat de Barcelona, al
terme d’Eramprunyà, al lloc de la Costa, prop de l’Areny, pel preu de 18 mancusos. Signa el
document: “Signum Guillelmi, presbiteri Sancti Michaelis”.
65.
1082, novembre 26
B. 1415, perg. 1- 2- 737.
El bisbe Umbert de Barcelona i els canonges de la Seu donen al levita Ponç Geribert, també
canonge, i a la seva mare Raquel una peça de terra situada al territori de Barcelona, a la
parròquia de Sant Andreu de Palomar, al costat de Vilapicina, sobre la Ventosa, per tal que hi
plantin vinya durant els primers set anys i en prestin el quart i el delme anuals. Hi ha una vinya
que la gent diu que és de Sant Miquel: “vineam per vocem Sancti Michaelis”.
163
66.
[s. XI]
B. 1679, perg. 1- 2- 739.
Relació d’alous que van ser del difunt vescomte Bardina i passaren després al clergue i
canonge de la Seu de Barcelona Domnuç Bernat situats a Eramprunyà, a la parròquia de
Sant Boi de Llobregat, a Sant Vicenç de Sarrià, a la ciutat de Barcelona, prop dels Arcs
Antics, i a Viladrau. Hi ha l’afrontació: “pecia I et afrontat a parte horientis in alodio Sancti
Michaelis”.
67.
1015, juny 30
B. 240, perg. 1- 2- 768.
Guilmon i la seva dona Orfeta conmuten amb l’església de Sant Miquel de Barcelona (“...
Sancto Mikale archangelo cuius basilica sita est infra muros civitatis Barchinone”) una vinya
situada al lloc d’Or Trobat i dotze monedes d’or per un alou situat als peus de Montjuïc, al
costat de la muralla.
68.
1034, març 21
B. 503, L. Ant. II, n. 623, f. 203a-b.
Ervigi i la seva muller Olàlia empenyoren a Engúncia diverses cases, terra i vinyes situades al
comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, per un deute que tenen amb ella de
tres aimines i una quartera d’ordi, a condició que si satisfan el deute abans de la festa de Sant
Feliu de Girona, Engúncia els retornarà aquesta escriptura, en cas contrari, la penyora passaria
a mans d’Engúncia. Hi ha l’afrontació: “in Sancti Michaelis Barchinona”.
69.
1037, octubre 4
B. 560, L. Ant. II, n. 671, f. 214d- 215a.
Ervigi i la seva muller Olàlia venen a Miró cases, terra, rovira, arbres i vinyes, tot situat al
comtat de Barcelona, a la vila de Reixac, pel preu d’una mancusada i mitja. Hi ha l’afrontació:
“et de meridie similiter sive in terra de Sancti Michaelis Barchinona”.
70.
1046, agost 12
B. 701, perg. 3- 3- 3.
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller, la comtessa Elisabet, fan
donació a la Seu de Barcelona de les parròquies de Sant Miquel de Barcelona i de Sant Vicenç
de Sarrià, amb totes les possessions que aquestes tinguin o puguin tenir, per la salvació de les
seves ànimes i les dels seus parents, tant els precedents com els venidors.
71.
164
1055, abril 17
B. 886, perg. 3- 3- 4.
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I, la seva muller, la comtessa Almodis, i el bisbe
Guilabert de Barcelona fan donació a la Seu de les parròquies de Sant Miquel de Barcelona i
de Sant Vicenç de Sarrià, amb totes les possessions que aquestes tinguin o puguin tenir, per la
salvació de les ànimes i les dels seus parents, tant els antecessors com els successors.
72.
1075, juliol 4
B. 1280, perg. 1- 2- 99.
Bernat Ramon, Ramon Bernat, canonge de la Seu de Barcelona, Arnau Pere, nebot seu,
Ermessenda, la muller d’aquest, i Pere Ricard donen a Déu i a l’església de Sant Miquel de
Barcelona la primícia d’una honor situada a Barcelona, entre el Besòs i el Llobregat, el delme
d’un hort que té a Barcelona, i el castell de Regomir d’aquesta ciutat (“dono Domino Deo et
ecclesie Sancti Michaelis barchinonensis totam primiciam de nostro honore que nos habemus
de Besossibus usque ad fluunt Lubrigati”).
73.
[1091]
B. 1541, perg. 1- 2- 1047.
Berenguer [Ramon II], comte de Barcelona, retorna a la Canònica de la Santa Creu i Santa
Eulàlia de Barcelona totes les vinyes que aquesta tenia a Montjuïc per la donació que li havien
fet el comte Ramon [Berenguer I] de Barcelona i la seva muller Almodis a la parròquia de Sant
Miquel, de les quals el primer s’havia apropiat.
Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa (NB: Es conserva la grafia de Mn. Mas)
El convent i fundació dels PP. Mercedaris data del 10 d’agost del 1218 (sic)
Rectorologi
(La Rectoria va ser erigida l’any 1864)
1787 Joan Sorribas; 1815 Salvador Bosch; 1824 Marià Clavera; 1848 Feliu Faura; 1864 –
1865 Damià Hutesà; 1865 - 1883 Francesc Aguilar; 1883 - ? Jaume Llobet; 1908-1915
Ramon Valls; 1916 -1953 Salvador Barone; 1954-1978 Llorenç Castells Pujol; 1978-1987
Serafí Alemany Esteve; 1987-1998 Jordi M Garcia-Díe Miralles de Imperial; 1999-2004
Salvador Cristau Coll; 2004-2009 Carles Mas de Xaxars Gassó; 2009-2014 Jordi Farre
Muro; 2014-20.. Joan Martínez Porcel

- El dijous 7 de gener de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Miquel de Barcelona.
Hi ha referències a les muralles romanes de Barcelona, concretament a les de Regomir.
Es diu en el text que la ciutat estava en interdicte i per això el bisbe oeix missa amb les
portes tancades de l’església de Sant Miquel. V. P. ½ fol. 12, M- N 13.
165
- El divendres 4 de juny de 1305 el bisbe Ponç de Gualba feu la inquisició al rector de Sant
Miquel ubicat en l’església de Santa Anna de Barcelona i als beneficiats de la mateixa
església Pere Caralt i Guillem Scoda sobre la moralitat de Pere Manso beneficiat de la
mateixa església de Santa Anna. V. P. vol. ½ fol. 39, M- N 19.
Beneficis de Sant Miquel (abans d’unir-se amb l’església de la Mare de Déu de

la Mercè)
Segons l’arxiver Campillo (Speculum II) hi ha via en l’esmentada parròquia trenta sis
beneficis:
1. En l’altar major, el benefici de Sant Pere fundat l’any 1252. (ADB Sp. II, 490)
2. En l’altar major el benefici primer de Sant Miquel fundat per Berenguer de Puig en el
testament del 1375. (ADB Sp. II, 491)
3. En l’altar major, el benefici segon de Sant Miquel fundat pels marmessors del testament
d’Antoni Torró, prevere, de l’any 1431. (ADB Sp. II, 492)
4. En l’altar major, el benefici tercer de Sant Miquel fundat per Antoni Celler, prevere i
rector de Sant Miquel, l’any 1540. (ADB Sp. II, 493)
5. En l’altar major, el benefici quart de Sant Miquel fundat per Elisabet, esposa del
magnífic Valentí Gibert (Llupià), l’any 1546. (ADB Sp. II, 494)
6. En l’altar major el benefici cinquè de Sant Miquel fundat per Joan Montcada, prevere,
el 1565. (ADB Sp. II, 495)
7. En l’altar major, el benefici de la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Francesc, fundat per
Francesc Bru ciutadà honrat de Barcelona l’any 1635. (ADB Sp. II, 496)
8. En l’altar major el benefici de Sant Miquel i Sant Cristòfor, fundat en un petit altar
al costat de l’altar major de Sant Miquel per Francesc Brugués, regiprocurador en el
regne de Mallorca el 1552. (ADB Sp. II, 497)
9. En l’altar major, el benefici rural de Santa Teresa fundat per Nicolau Modolell, clergue
batxiller en lleis i professor, l’any 1636 (ADB Sp. II, 498)
10. En l’altar major, la capella de Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel fundat per Josep
Llaurador de Vilana el 1748. (ADB Sp. II, 521)
11. En l’altar major, el Personatus perpetuus de Santa Caterina fou fundat per Joan
Desrocada de Sant Pere de Vilamajor, l’any 1566. (ADB Sp. II. 522)
12. En l’altar major, el Personatus perpetuus de Sant Josep i Sant Domènec fou fundat per
Domènec Soler, prevere-rector de Sant Miquel, l’any 1768. (ADB Sp. II, 522)
13. En l’altar major, el benefici residencial de Sant Josep i Sant Domènec fou fundat pel
Dr. Domènec Soler beneficiat de Sant Miquel i desprès rector. (ADB Sp. II, 525)
14. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Honorat (després del Bon Part) el benefici de la
mateixa advocació, fou fundat per Nicolau Sameti l’any 1366. (ADB Sp. II, 499)
15. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Honorat (després del Bon Part) el benefici de Sant
Restitut fou fundat per Francesc Bosch prevere, l’any 1408. (ADB Sp. II, 500)
16. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Honorat (després del Bon Part) el benefici de Sant
Salvador de la Passió de la imatge del Crist i Sant Apolònia fou fundat per Jaume de
Sora prevere, l’any 1438. (ADB Sp. II, 501)
166
17. En l’altar de Sant Martí després de Sant Antoni de Pàdua el benefici de Sant Martí fou
fundat per Pere de Costa, mercader en el testament de 1342. (ADB Sp. II, 502)
18. En l’altar de Santa Llùcia i de les once mil verges, la capellania de Sant Guillem i de
les once mil verges fou fundada per Guillema, esposa de Guillem Pinçach ciutadà de
Barcelona l’any 1380. (ADB Sp. II, 503)
19. En l’altar de Sant Tomàs i de Sant Bernat (després de la beata Maria, Verge de Núria)
el benefici de Sant Tomàs i Sant Bernat fundat per Bernat de Puig, escriptor del rei en
el seu testament del 1365. (ADB Sp. II, 504)
20. En l’altar de Santa Cecília, després del Sant Crist el benefici primer de Santa Cecília fou
fundat per Pere Marini, ciutadà de Barcelona en el testament del 1303. (ADB Sp. II, 505)
21. En l’altar de Santa Cecília, després del Sant Crist, el benefici segon de Santa Cecília fou
fundat per Berenguer de Tone, rector de Sant Miquel, l’any 1301. (ADB Sp. II, 506)
22. En l’altar de Santa Cecília, després del Sant Crist, el benefici tercer de Santa Cecília
fou fundat per Blanca, esposa de Pere Marí ciutadà de Barcelona, l’any 1617. (ADB
Sp. II, 507)
23. En l’altar de Santa Cecília, després del Sant Crist, el benefici de la Santa Creu i Sant
Jeroni fou fundat per Jeroni Astor, ciutadà honrat de Barcelona, l’any 1625. (ADB Sp.
II, 508)
24. En l’altar de Santa Cecília, després del Sant Crist, la capellania de l’exaltació de la creu
fou fundada per Bernat Baget l’any 1576. (ADB Sp. II, 509)
25. En l’altar de l’anunciació de la Mare de Déu, el benefici de l’anunciació i de Sant
Antoni Abat fou fundat per Berenguer de Relat, ciutadà de Barcelona, l’any 1386.
(ADB Sp. II, 510)
26. En l’altar de Santa Caterina i Santa Margarida (després de Sant Onofre) el benefici de
Santa Caterina i Santa Margarida fou fundat per Margarida, esposa d’Arnau Bernat,
l’any 1343. (ADB Sp. II, 511)
27. En l’altar de Santa Caterina i Santa Margarida (després de Sant Onofre) el benefici
de Sant Onofre i Sant Jeroni fou fundat per Jeroni Alemany, botiguerius pannorum de
llana, ciutadà de Barcelona el 1396. (ADB Sp. II, 512)
28. En l’altar de Sant Joan i Santa Magdalena (després de la Mare de Déu de l’espelma)
el benefici de Sant Joan i Santa Magdalena fou fundat per Arnau Ballistar en el seu
29. En l’altar de la Mare de Déu de l’Espelma, el benefici de Sant Miquel i Sant Joan
Baptista fou fundat per Galcerà de Requesens, comte de Palamós, en el seu testament
del 1505. (ADB Sp. II, 514)
30. En l’altar de la Mare de Déu de l’Espelma, el benefici de Sant Domènec fou fundat
pels executors del testament de Montserrat Ros clergue, l’any 1600. (ADB Sp. II, 515)
31. En l’altar de la Mare de Déu, la Blanca o del Rosari, el benefici de la Mare de Déu la
Blanca fou fundat per Pere Grumi, l’any 1252. (ADB Sp. II, 516)
32. En l’altar de Santa Helena i Santa Oliva (després de la Mare de Déu i Sant Francesc)
el benefici de Santa Helena fou fundat per Arnau Ballistar en el seu testament de l’any
1348. (ADB Sp. II, 517)
167
33. En l’altar de Santa Helena i Santa Oliva, el benefici de Sant Miquel i Sant Francesc fou
fundat per Eleonor Jornet, vídua de Jaume Jornet, per testament l’any 1599. (ADB Sp.
II, 519)
34. En l’altar de Santa Helena i Santa Oliva, el benefici de Santa Anna fou fundat pels
executors del testament de Marianna Xammar l’any 1613. (ADB Sp. II, 519)
35. En l’altar de Santa Helena i Santa Oliva, el benefici de la Mare de Déu i de Sant
Francesc fou fundat pels executors del testament de Paula Foster i Codina, vídua de
Pau Foster secretari del Sant Ofici de la Inquisició del Principat, l’any 1630. (ADB Sp.
II, 520)
36. En l’altar de Santa Helena i Santa Oliva, el benefici de la Mare de Déu de la Mercè
i de Sant Pere Nolasc fou fundat el 28 d’agost de 1883 per Maria Àngela Gelabert
vídua de Joaquim Martí. S’explica les obligacions: per exemple, administrar el viàtic als
moribunds. El capítol és de 2,080 rals. (ADB Sp. II, 527)
Esglésies dins la parròquia de Sant Miquel

1. Església de la Mare de Déu de la Victòria o del Palau de la comtessa, de la família de
Requesens, ja existent el 1353. Benefici de la Mare de Déu del Temple (ADB Sp. II,
524), capellania de la Mare de Déu de l’Esperança i de Sant Jeroni fundada per Pere
Pla l’any 1571. (ADB Sp. II, 525)
2. Església de les Monges de l’Ensenyança, fundada l’any 1645. (ADB Sp. II, 526)

1/2 Fol. 12 Die iovis sequenti (7 Gener 1305) idem dominus episcopus visitavit ecclesi
am sancti Michaelis civitatis Barchinone et propter interdictum civitatis ibi clausis ianuis
missam audivit. Et post predicta vocavit quosdam de parrochianis ecclesie supra dicte vi-
delicet: Bernardus Oromir, Bernardus Noguera, Bernardus de Mora, Nichoabaterlaus de
Samares et Bernardus Sandret qui iurati dixerunt quod Raimundus de Podio comorans
iuxta templum fornicatur publice cum Elicsende in eadem domo. Item Petrus Torroela
coniugatus adulteratur publice cum Guillemona. Item Michael Zabater qui tenet operato-
rium iuxta portas de Regomir adulteratur publice cum Na Fustera que moratur in Apiera.
168
25. BARCELONA, Mare de Déu de Lourdes

Dir. Post. Fonthonrada, 33 – 08004 Barcelona

Barcelona. Mare de Déu de Lourdes Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament en parròquia pel bisbe Manuel Irurita, el 1935, essent inaugurada
el dia 1 de juliol d’aquell any. El temple parroquial hagué de ser reconstruït després de la
Guerra Civil, a causa dels danys que patí, la qual cosa es va fer sota projecte de l’arquitecte
M. Puig Janer.
Es conserven a l’arxiu de la parròquia, que fou incendiat l’any 1936, els llibres sagramentals
des de l’any 1939.
pàg. 63. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 109.
Rectorologi
1939-1970 Antoni Mirabet; 1971-1989 Joan Casas; 1989-2001 Joan-Josep Comín; 2001-...
Joan Cabot.
169
33. BARCELONA, Mare de Déu de Montserrat

Dir. Post. Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 144 –
08041 Barcelona
Arxiprestat: Guinardó

Barcelona, Mare de Déu de Montserrat Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament com a parròquia l’any 1919. L’església es trobava encara en
construcció en esclatar la Guerra Civil de 1936-1939. Al 1936 tenia només construïda la
cripta, i tan sols en acabar la guerra va poder acabar-se l’obra; tanmateix, el campanar
s’acabà l’any 1995 d’una manera singular.
Dins la seva demarcació es troba l’església de Nostra Senyora de la Visitació i la dels
Germans Camils, a més de la gran capella de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau,
inclòs dins el conjunt modernista projectat per l’arquitecte Domènech i Muntaner i
construït entre 1902 i 1909. L’any 2017 n0és prior el Dr. Foscada.
Es conserven a l’arxiu parroquial, destruït durant la Guerra Civil, els llibres sagramentals
a partir de l’any 1939.
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 37. GEAB, 1996,
pàg. 113. ADB, Parròquies. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri...
pàg. 111. E. FLORI, Breve noticia de la parroquia de Ntra. Sra. de Montserrat del Guinardó
(Barcelona, 1945).
Rectorologi
1920-1971 Eugeni Florí; 1972-1976 Mateu Terrats; 1977-1985 Miquel Bada; 1985-2000
Jordi Jorba; 2000-2008 Albert Sols; 2008-... Antoni M. Llompart.
170
34. BARCELONA, Mare de Déu de Núria

Dir. Post. Bon Pastor, 9 – 08021 Barcelona
Arxiprestat: Sant Gervasi

Barcelona, Mare de Déu de Núria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Va
ser erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret
del 9 d’octubre de 1945. Començà a funcionar el 1948.
BIBL. : BOBB, 1946, pàg. 287. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962,
Rectorologi
1948- 1963 Josep Maria Homs; 1964-1989 Francesc d’Assis Camp Solanas; 1989-2009
Artur Martín Ejarque; 2002-2009 Carles Sauro Calzada; 2009-20.. Santiago Bueno Salinas,
actual vicari judicial de l’arquebisbat de Barcelona (2017).
171
20. BARCELONA, Mare de Déu del Carme

Dir. Post. Bisbe Laguarda A i B – 08001 Barcelona

Barcelona. Mare de Déu del Carme Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament en parròquia el 1935, pel bisbe Manuel Irurita. L’església es
començà a construir el 1913 i patí destruccions durant la Guerra Civil, essent incendiada el
19 de juliol de 1936, per la qual cosa fou refet a partir de 1939.
Actualment pertany a la seva demarcació parroquial l’església de Sant Antoni Abat,
regida pels Pares Escolapis (2017).
Es conserva a l’arxiu parroquial la sèrie de llibres sagramentals, amb duplicats dels
llibres de baptismes des del 1918, iniciant-se la resta de sèries al 1939, mancant els que
corresponen al període 1936-1938 i anteriors, destruïts durant la Guerra Civil.
pàg. 75. ADB, Parròquies. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). M. GRAS I CASANOVAS,
Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona. Art i història (Barcelona, 1993). F.
SOLÀ, Història de la parròquia de Ntra. Sra. del Carme (Barcelona, 1933).
Rectorologi
1822 Segimond Pinós; 1844 Pau Cabré; 1844 Pau Cabré; 1844 – 1846 Marià Gonzalez;
1848 Ignasi Mundel; 1863 – 1869 Joan Miquel Torres; 1869-1877 Manuel Bosch; 1877-
1884 Josep Sibina; 1884 Maties Padró; 1884-1886 Raimon Ferrer; 1886 – 1887 Pau Serrat;
1887 – 1891 Francesc Pujol; 1891 – 1892 Modest Riusech; 1893-1897 Jaume Martí; 1897
Ramon Garriga; 1897-1902 Ramon Garriga; 1905-1910 Josep Guitart; 1916-1936 Joaquim
Cañis;1948 Antoni Fàbregas; 1954-1984 Jaume Vilageliu; 1984-1987 Jaume Torres; 1987-
1988 Isaac Novella; 1988-1989 Jaume Bayó; 1989-1995 Josep Maria Oller; 1995-1997
Salvador Riera; 1997-2013 Josep Maria Rierola; 2013-20.. Ramon Novell Carné
172
21. BARCELONA, Mare de Déu del Coll

Dir. Post. Santuari, 30 – 08032 Barcelona

Barcelona, Mare de Déu del Coll Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. El
temple parroquial és l’antic Santuari de Santa Maria del Coll. Es documentava l’existència
d’aquest Santuari ja al segle IX, i la seva relació de dependència respecte del monestir de
Sant Cugat del Vallès durant el segle IX, i a partir del segle XVI del de Sant Pau del Camp.
El 1595 el papa Climent VIII li concedí semblants privilegis als què gaudia la basílica
de Sant Joan del Laterà, a Roma. L’església és romànica del segle XI, bé que presenta
nombroses reformes, sobretot del segle XVI, moment en que s’afegiren les dues naus
laterals. L’absis romànic fou derruït al segle XVIII per construir el cambril de la Mare de
Déu, talla romànica que s’hi venera. El 1928, després de l’abandonament provocat per la
desamortització, els Missioners dels Sagrats Cors emprengueren la direcció del Santuari i
la remodelació de l’edifici. El 1936 fou devastat i reconstruït parcialment per la Generalitat
Republicana el 1938, tot i que la seva restauració definitiva s’emprengué després de la
Guerra Civil de 1936-39.
Fou erigida canònicament com a tinença de la parròquia de Santa Teresa de Jesús per
l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret del 9 d’octubre de 1946, i es reprengué el
culte en l’antic edifici a partir de 1948, restituint-hi la imatge romànica de la Mare de Déu
que s’havia protegit a Sant Joan de les Abadesses. El mateix arquebisbe Modrego l’elevà a
la categoria de parròquia per decret del 27 d’abril de 1961.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir del 1948.
BIBL.: F. SOLA MORETA, El Santuari de la Mare de Déu del Coll (Barcelona-Vallcarca),

Palma de Mallorca, 1931. BOBB, 1961, pàg. 345. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 40. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 46. ADB,
Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1848 Cosme Riera; 1849-1859 Joan Pedrals; 1859-1869 Joan Muxí; 1869-1886 Francesc
Gatell; 1886 Narcís Carret; 1902-1968 Antoni Picornell; 1969-1975 Pablo Coll Lladó; 1975-
1985 Bartomeu Mª Roig Roig; 1985-1987 Llorenç Caldente y Barceló; 1987-1989 Joan
173
Arbona Colom; 1989-1992 Gaspar Alemany Ramis; 1992-1995 Guillem Bauzà Bauzà;
1992-1995 Josep R. Echeverria Echecón; 1995-1999 Guillem Bauzà Bauzà; 2007-2014
Vicenç Miró Morey; 2014-20.. Gaspar Alemany Ramis
174
32. BARCELONA, Mare de Déu del Mont Carmel

Dir. Post. Santuari, 116 – 08032 Barcelona
Arxiprestat: Horta

Barcelona. Mare de Déu del Mont Carmel Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Va ser erigida canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons
decret del 21 de juliol de 1962.

Rectoria erigida en dita església l’any 1835
Rectorologi
1846 - 1868 Marià González; 1868 – 1877 Manuel Bosch; 1877 - 1878 Josep Sibina; 1878
- ? Ramon Ferrer; 1963-1975 Eduardo Piquer Marsol; 1975-1983 Lluís Torras Comas;
1983- 1985 Manuel Bonilla Gutierrez; 1985-1990 Miquel Basagañas Figueras; 1990-1993
Gaspar Borda Bori; 1993-1996 Miquel Basagañas Figueras; 1996-2001 Andreu Guim
Galceran; 2001-2011 Pedro Sánchez Rodríguez; 2011-20.. Òscar Pueyo Bes
175
35. BARCELONA, Mare de Déu del Pilar

Dir. Post. Casanova, 175 – 08036 Barcelona

Barcelona, Mare de Déu del Pilar Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Va ser erigida canònicament en parròquia el maig de 1929. A causa dels danys soferts en
l’església al 1936, la construcció fou refeta a partir de 1939.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que va ser destruït durant la Guerra Civil, els llibres de
baptismes a partir de l’any 1929, bé que la resta de sèries s’inicia a partir de 1939, incloent-
se els baptismes i defuncions de l’Hospital Clínic. Existeix duplicat a l’Arxiu Diocesà de
Barcelona dels llibres i partides anteriors a 1939.
BIBL.: ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
1962, pàg. 23. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 117.
Rectorologi
1930-1954 Salvador Samaranch; 1954-1980 Vicenç Salvà; 1976-1980 Carles Sauro; 1991-
1992 Albert Torrens; 1992-2013 Pere Boixaderas; 2013-20.. Àngel Jesús Navarro Guareño
176
40. BARCELONA, Mare de Déu del Port

Dir. Post. Sant Eloi, 9
Arxiprestat: Sants-La Marina

Barcelona, Mare de Déu del Port Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La
capella que donà origen a la parròquia, i que era existent al segle XI, que es bastí a tocar del
castell del Port. Durant el segle XII fou propietat privada de diverses famílies importants,
com ara els Marcús. Fins al segle actual depengué de al parròquia de Santa Maria de Sants.
Des del 1909 fou tinença la parròquia de Nostra Senyora del Remei d’Hostafrancs, malgrat
existí sempre certa confusió sobre la seva adscripció a Sants o Hostafrancs. La capella fou
traslladada el 1911 a la plaça del Cardenal Casañas, essent destruïda durant la Guerra
Civil. Al 1939 l’antiga tinença fou elevada a la categoria de parròquia pel bisbe Miguel de
els Santos Díaz Gómara i s’emprengué la reconstrucció de l’església que fou inaugurada
el 1941.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que fou cremant durant la Guerra Civil, els llibres
BIBL.: ADB, Elencus, vol. V, pàg. 178. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
1962, pàg. 61. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 43. ADB, Parròquies, Arxius,
1 (1-99). MARTI BONET, El martiri... pàg. 112. J. BAÑOS-G. OLMOS-J. HORTET, 100
anys de la parròquia de la Mare de Déu del Port (Barcelona, 2010).
Rectorologi
1939-1969 Pedro Serra; 1969-1977 Josep Mª Galbany; 1977-1978 Martí Visa; 1978-1984
Andreu Conangla; 1984-1988 Pere Miquel; 1988-1989 Josep Rodríguez; 1989-1992 Enric
Aymerich; 1992-… Josep Hortet
177
41. BARCELONA, Mare de Déu del Roser

Dir. Post. Gran Via de les Corts Catalanes, 796 – 08013
Barcelona

Barcelona. Mare de Déu del Roser Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
La parròquia tingué origen en una capella fundada el 1907. Amb la intenció d’elevar-la a
la categoria de tinença parroquial, s’inicià la construcció d’un nou temple el 1923, segons
projecte de l’arquitecte Sagnier. L’ascens tingué lloc el 1924 i el temple fou obert al culte
el Nadal del mateix any 1924. El 1936 es convertia en parròquia, segons decret del bisbe
Manuel Irurita, de 17 de Juny. Calgué reconstruir-la després de la Guerra Civil.
Barcelona, 1962, pàg. 52. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri...
pàg. 117
Rectorologi
1936-1969 Salvador Vial; 1973-1985 Josep Bach Molas; 1985-2003 Francesc Galceran
Puig; 2004-2013 Joan Costa Bou; 2013-20.. Àngel Eugeni Pérez Sánchez
178
42. BARCELONA, Mare de Déu de la Salut

Dir. Post. Clavell, 6 – 08024 Barcelona

Barcelona. Mare de Déu de la Salut Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego el 1945 i és regentada pels
franciscans. La construcción del temple s’inicià el 1954. Dins la demarcació es troba el San-
tuari de la Mare de Déu de la Salut, l’esglèsia del Crist Salvador del Cottolengo del jesuita
Alegre, la del monestir de la Mare de Déu de la Divina Providència, la del reial Santuari
de Sant Josep de la Muntanya i de la Companyia de Crist Rei.
BIBL.: BOBB (1946), 294; Labor pastoral de un gran pontificado (Barcelona 1962), 35; M.
MORERA I TRAVAL, El Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Notes històriques (Barce-
lona 1994); GEAB (1996), 125; ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1948-1973 Amadeu Garcia; 1974-1980 Felip Piñol Tapiol; 1980-1989 Lluís Rocaspana
Bastida; 1989-1992 Lluís Vila Vilanova; 1992-1995 Joan Pujol Huguet; 1995-2007 Jacint
Vila Febrer; 2009-2015 Joan Pujol Huguet; 2015-2017 Josep Rivalta Jovell (2017..)
179
14. BARCELONA, Mare de Déu dels Àngels

Dir. Post. Balmes, 78 – 08007 Barcelona
Arxiprestat: Puríssima Concepció

Barcelona. Mare de Déu dels Àngels Parròquia del bisbat de
Barcelona, al Barcelonès. La parròquia de la Mare de Déu dels Àngels fou erigida
el 1868, pel bisbe Joaquim Lluch Garriga. La construcció de l’edifici parroquial actual
s’inicià el 1942 i l’església fou beneïda el 1950, essent consagrada el 12 d’octubre de
1955. Anteriorment, fins a la Guerra Civil, el culte s’havia efectuat a la capella de les
Concepcionistes del carrer València.
Actualment es troben dins la demarcació parroquial obertes al culte les esglésies del
Sagrat Cor, del Santíssim Sagrament i la de Sant Gaietà.
A l’arxiu parroquial es conserven els llibres sagramentals des del 1868, estant incompletes
les sèries de 1936 al 1941, destruïdes parcialment durant la Guerra Civil del 1936-39.
pàg. 89. ADB, Parròquies. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). J. M. MARTÍ BONET, Mare
de Déu dels Àngels de Barcelona. Les dues esglésies (Barcelona, 2013). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 119. Temple parroquial de Ntra. Sra. dels Àngels (Barcelona, 1956).

L’any 1515 ja era monestir de monges.
Rectorologi
Rectoria erigida l’any 1849
1850 Miquel Roig; 1850 Josep Novell; 1850 Fèlix Faura; 1850-1868 Joaquim Lluch: 1868
- ? Josep Casaldàliga; 1876-1886 Antoni Miquel; 1886- 1892 Marià del Sol Paradaltas;
1892 Josep Julià Corts; 1893-1923 Vicenç Mª Triadó;1932-1967 Joaquín Delgé; 1967-1996
Miquel Badosa; 1996-2001 Josep Mª Rovira; 2001-2007 Rafael Méndez; 2007-20..
180
22. BARCELONA, Mare de Déu dels Dolors

Dir. Post. Begur, 8 – 08028 Barcelona
Arxiprestat: Sants-La Marina

Barcelona. Mare de Déu dels Dolors Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament en parròquia el 1933 pel bisbe Manuel Irurita. L’església hagué
de ser reconstruïda després de la Guerra Civil de 1936-39 a causa dels desperfectes que li
foren causats durant el conflicte.
Actualment es conserven a l’arxiu parroquial, cremat durant la Guerra Civil, els llibres
sagramentals a partir del 1939.
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 63. ADB, Parròquies.
ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1933-1957 Juan Manau; 1957-1962 i 1962-1977 Francesc de A. Montoliu; 1962-1977
Francesc Roig; 1977-1989 Enric Aymerich; 1989-1997 Martí Visa; 1997-1998 Joan Morera;
1998- … Benet Jasó.
181
11. BARCELONA, Maria Auxiliadora

Dir. Post. Sant Joan Bosco, 70 – 08017 Barcelona
Arxiprestat: Sarrià

Barcelona. Maria Auxiliadora Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego el 1968. Ocupa
com a temple parroquial l’església del col·legi del Sant Àngel, regit pels Pares Salessians,
erigida sota l’advocació a Maria Auxiliadora. Dins el terme parroquial es troben l’església
de la Immaculada Concepció i la Residència de la Nativitat de Nostra Senyora, i s’assisteix
al servei religiós de la Clínica Corachán S.A.
BIBL.: BOAB, 1968, 797. GEAB, 1996, pàg. 139. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1973-1985 Bartomeu Moll Anglada; 1985-1989 Josep Guillamet Gener; 1989-1994 Àngel
Pinto Comas; 1994-2000 Victor Marco Lorés; 2000-2004 Joan Faner Bagur; 2004-2015
Llorenç Salanova Aranda; 2015-20.. Josep M. Maideu Puig
182
12. BARCELONA, Maria Mitjancera de totes

les Gràcies
Dir. Post. Entença, 198-200

Barcelona, Maria Mitjancera de totes les Gràcies Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament pel bisbe Manuel Irurita, segons decret de 26 de
juny de 1936. És la primera a Espanya que va ser erigida sota aquesta advocació. El temple
parroquial fou construït després de la Guerra Civil, en un terreny donat per Josep Mª.
Torrets, i fou a partir de 1940 que començà a funcionar la parròquia.
A l’arxiu parroquial es conserven els llibres sagramentals des de l’any 1940.
pàg. 70. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 119.
Rectorologi
1939-1968 Antoni Ros; 1969-1991 Antoni Torner Claramunt; 1991-2014 Ferran Muñoz
Resano; 2014-20.. Jordi Alarcos Carbonell
183
13. BARCELONA, Maria Reina

Dir. Post. Av. Esplugues, 103 – 08034 Barcelona

Barcelona, Maria Reina Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret de 22
d’abril de 1961.
Dins el terme parroquial es troben obertes al culte la Capella de Nostra Senyora de la
Mercè, la de Maria Reina, l’església del Monestir de l’Encarnació, i la del Monestir de
Santa Maria de Pedralbes.
A l’arxiu parroquial es conserven els llibres sagramentals des de l’any 1961.
BIBL.: BOBB, 1961, pàg. 342. GEAB, 1996, pàg. 139. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1961-1988 Miquel Vall Mundó; 1988-1989 Felip Casañas Guri; 1989-1991 Albert Torrens
Pérez; 1991-20.. Jaume González-Agápito Granell
184
43. BARCELONA, Preciosíssima Sang

de Ntre. Sr. Jesucrist
Dir. Post. Viladomat, 76-77

Barcelona. Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist Parròquia del bisbat de
Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia pel bisbe Manuel Irurita
el 1935, fou inaugurada l’1 de juliol d’aquell any. El 1940 s’inicià la construcció d’un temple
provisional, i el 1960 s’adquirí el terreny per a la construcció definitiva.
Pertany al seu terme parroquial l’església de Sant Josep i Maria Auxiliadora.
pàg. 24. GEAB, 1996, pàg. 83. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 122.
Rectorologi
1940-1968 Juan B. Font; 1968-1995 Salvador Albuixech; 1995-2010 Jaume Duch; 2010-…
Vicenç Mª Farré.
185
44. BARCELONA, Puríssima Concepció

Dir. Post. Aragó, 299 – 08009 Barcelona

Barcelona. Puríssima Concepció Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La
parròquia de la Concepció fou creada el 1867, destinant-se-li un solar sense edificar a
l’Eixample barceloní. Donat que l’Ajuntament havia decidit l’enderrocament de l’antic
convent de Jonqueres, exclaustrat el 1835, es decidí d’aprofitar-ne l’avinentesa i traslladar
l’església i altres elements arquitectònics al nou emplaçament, cosa que es va fer entre 1871
i 1888, sota la planificació de Geronim Granell Mundet.
El convent de Santa Maria de Jonqueres havia tingut el seu origen en una congregació de
monges benedictines creada el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell), i que es traslladà
a Barcelona el 1269. En aquell moment ja havien canviat la regla benedictina per la de “Fidei
et Pacis” i després encara es reconvertiren en Comendadores de la Reial i Militar Orde de
Santiago (Orde de Calatrava). L’edifici eclesiàstic que erigiren al seu convent era d’estil gòtic
amb una sola nau i absis poligonal. Tant l’església com el convent havien estat inaugurats
ja al 1300 però no consta consagració prèvia al 14 de desembre de 1448. Entre d’altres
dependències s’havia construït un elegant claustre de planta rectangular amb estilitzades
arcuacions gòtiques i amb sostre de fusta, al que s’afegí un segon pis a mitjan del segle XV.
Dins el monestir existien nombroses obres d’art, com el retaule de Sant Pere Màrtir,
pintat per Francesc Serra el 1355. Hi ha notícia d’un altre retaule de talla, obrat per Pere
Duran a mitjan segle XV i que fou substituït al segle XVIII per un de barroc. El 1775
Antoni Viladomat pintà el presbiteri amb una representació de Sant Jaume a la batalla de
Clavijo i del Salvador del Sagrari. El retaule barroc fou traslladat a Sant Pere de Gelida el
1871, on va ser cremat el 1936.
El 1871 s’inicià el trasllat de l’església i el claustre al terreny triat per a l’erecció de la
parròquia de la Concepció. Per tal de ser adaptat al seu nou emplaçament foren realitzades
algunes modificacions en l’església, a la que es varià la col·locació de l’accés principal, que
originàriament era lateral, al peu de l’edifici. El claustre veié reduí les seves dimensions
en el procés de trasllat. Al conjunt s’afegí més tard la torre-campanar romànica de l’antiga
església de Sant Miquel, amb motiu del seu enderrocament el 1868.
Després del trasllat de 1871-1888 es procedí a la nova decoració de l’església, amb una
talla de la Puríssima per a l’altar major, obra de l’escultor Jaume Samsó, del 1878, i una
186
altra, de Maximí Sala. Al 1936 l’església fou profanada i incendiada, essent restaurada amb
posterioritat. Actualment es conserven al seu interior diverses obres d’art de considerable
importància, entre les que destaca el “viacrucis” modernista obrat per J. Llimona.
Es conserva actualment al Museu Diocesà de Barcelona una taula de mitjan del segle
XIV amb representació de Sant Jaume amb el Calvari al fons, atribuïda a Arnau de la Pena
(mort el 1410).
Es conserven a l’arxiu parroquial (que va ser destruït el juliol de 1936) els llibres
sagramentals a partir de l’any 1939, a més d’alguns llibres supletoris de partides recuperades
anteriors a aquesta data.
Dins el terme parroquial es troba oberta al culte una església sota l’advocació del
Santíssim Sagrament, al passatge dels Camps Elisis.
Fou declarada basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora.

La més recent fins que el temple de la Sagrada Família obtingué el títol (2011). El de la
Concepció fou otorgat per Benet XVI (Joseph Ratzinger), el 20 de febrer del 2009.
BIBL.: “Monumentos barceloneses”. La Hormiga de Oro, 26.XII.1935, pàg. 865.

AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; La Ciudad de Barcelona, dins Catálogo
Monumental de España, Madrid, 1947, pàg. 163. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 19. BASSEGODA, J,; “Cien años de la parroquia de la Concepción”.
BOAB, 1972, pàg. 50. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 39. GPAGC,
Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 89. ADB, Parròquies, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 122. J. BACHS CORTINA: Parròquia de la Puríssima Concepció de Barcelona
(Barcelona 1946). B. MONTOBBIO-F. SALVANS-M.BARBANY-X. ROSSELLÓ, La
parròquia de la Puríssima Concepció en el seu 125è aniversari (Barcelona, 1997)

Aquesta RECTORIA va ser erigida l’any 1867 en l’església del monestir de Jonqueres, i
anys després va ser traslladada pedra per pedra al lloc actual del carrer Aragó de l’Eixample.
Rectorologi
1869 Salvador Soves; 1869 Brú Soler; 1869-1874 Francesc Solà; 1874-1886 Josep Antón
Garí; 1886 Joan Mª Cantó; 1887 Francesc Pujol; 1887 -1891 Eduard Vilarrasa; 1897-
1904 Pere Barba Puig; 1904 Pau Costas Mquel; 1904-1920 Pau Costas; 1921-1954 Santiago
Oliveras; 1954 Pere Rifé; 1978-1988 Josep Arans; 1988-1998 Eduard Bosch; 1998-… Dr.
Ramon Corts
187
45. BARCELONA, Sagrada Família

Dir, Post. Provença, 450 – 08025 Barcelona

Barcelona, Sagrada Família Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La
fundació de l’església i més tard parròquia de la Sagrada Família es degué a la iniciativa
particular de Josep Maria Bocabella i Verdaguer, qui l’any 1881 comprà el solar entre els
carrers Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, on s’havia d’erigir el temple, dedicat a Sant
Josep, la Mare de Déu i el Nen Jesús. El mateix Bocabella fundà, l’any 1886 l’Associació
Espiritual de Devots de Sant Josep.
La construcció del temple Expiatori de la Sagrada Família, un dels més peculiars de
la ciutat de Barcelona, fou iniciada el 1882, col·locant-se la primera pedra el dia de Sant
Josep, amb assistència del bisbe Urquinaona. El primer arquitecte fou Francisco de P.
Villar, qui projectà l’edifici dins d’un estil arquitectònic neogòtic i fou autor de la cripta.
L’obra fou continuada per Antoni Gaudí des del 1883 i fins a la seva mort el 1926, i és
amb aquest arquitecte que assolí la seva configuració definitiva i original. Fou Gaudí qui
plantejà el temple seguint un important simbolisme evangèlic: es construirien dotze torres
en rememoració dels apòstols, quatre campanars dedicats als evangelistes, un cimbori gran
dedicat a Crist i un de menor per a la Mare de Déu.
Alhora, l’església (actualmente basílica) mostra en la seva fàbrica les fases creatives
experimentades per Gaudí al llarg de la seva obra. Inicialment seguí els plantejaments
neogòtics de Villar, visible en l’absis, mentre que es mostra partidari d’un major naturalisme
en la façana del Naixement, que es començà a construir el 1891, i que és l’única de les tres
façanes que Gaudí construí. La decoració de les torres avança en la fantasia d’estilització
geomètrica de Gaudí. Per altra banda s’aprecien arreu els recursos decoratius que Gaudí emprà
en les seves creacions, com ara l’ús de la ceràmica esmicolada a mode de mosaic (trencadís).
Gaudí morí havent completat tan sols l’absis neogòtic i la façana del naixement. L’obra
s’ha continuat segons els plànols i dibuixos de l’arquitecte, amb la participació de diversos
arquitectes, com ara Sugrañés, Quintana, Bonet Garí, Cardoner i Bonet Armengol, i en els
darrers temps s’han introduït estils diferents del de Gaudí en la seva obra, com en el cas del
conjunt escultòric de la façana de la Passió, obra de l’escultor Subirachs.
L’església (cripta) va ser oberta al culte el 19 de març de 1885 (diada de Sant Josep),
celebrant-se per primer cop a la cripta, encara inacabada en aquell moment. El 15 d’agost
188
de l’any 1907 va ser erigida en tinença parroquial de Sant Martí de Provençals i l’erecció
en parròquia es realitzà l’any 1931, per decret del bisbe Irurita, amb l’entrada del primer
rector, Marià Bertràn.
Durant la Guerra Civil de 1936-39, l’església va romandre sense culte i patí desperfectes,
a més de ser cremat l’arxiu parroquial, del que es pogueren salvar alguns llibres. La sèrie
de llibres sagramentals es conserva, doncs, a partir de l’any 1920.
Actualment pertany a la seva demarcació parroquial l’església de les Filles de la Caritat,
del Patronat Social i Escolar d’Obreres.
Basílica-temple expiatori de la Sagrada Família. Títol otorgat per Benet XVI amb motiu
de la dedicació d’aquesta esglèsia, el 7 de novembre del 2010. Era arquebisbe de Barcelona
el Sr. Cardenal Luís Martínez Sistach.
BIBL.: ADB, Elencus, vol. VIII, pàg. 255. ZEVI, B.; “Un genio catalano: Antonio Gaudi”.
Metron, núm. 38. 1950. CIRELT, J. E.; El arte de Gaudí, Barcelona, 1950. MARTINELL,
C.; Gaudí i la Sagrada Família, comentada per ell mateix. Barcelona, 1951. PUIG BOADA,
I.; El temple de la Sagrada Familia. Síntesis del arte de Gaudí. Barcelona, 1952. Labor pastoral
de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 50. GAPGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996,
pàg. 84. ADB, Arxius de Parròquies, 1 (1-99). CPAHACB, Barcelona, s/d, núm. 453. Arxiu
Parroquial de la Sagrada Família. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 122.
Rectorologi
1939-1955 Manuel Torner; 1955-1976 Joan Clerch; 1975-1993 Joan Pellissa; 1993-.. Lluís
Bonet.
189
50. BARCELONA, Sagrat Cor de Jesús (Poblenou)

Dir. Post. Pere IV, 498 – 08019 Barcelona
Arxiprestat: Poblenou

Barcelona. Sagrat Cor de Jesús (Poblenou) Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia el 1926. Després de la Guerra Civil
calgué efectuar la reconstrucció del temple que havia sofert danys importants.
Es conserven a l’arxiu parroquial actual, donat que l’antic fou cremat durant la Guerra
Civil, els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, bé que la sèrie de baptismes és completa
des del 1926.
Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 126.
Rectorologi
1926-1936 Jaume Segarra;1939-1955 Juan Playà; 1956-1976 Jaume Tobella; 1976-1981
Josep Mª Canals; 1981-1987 Joan-Enric Vives; 1987-1998 Benet Jaso; 1998-2006 Antoni
Roman; 2006-2009 Enric Grases; 2010-2015 Gabriel Carrió; 2015-20.. Joan J. Villegas
Acien
190
51. BARCELONA, Sagrat Cor de Jesús

del Tibidabo
Dir. Post. Pl. Tibidabo – 08035 Barcelona

Barcelona. Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo Parròquia del bisbat de Barcelona. La
parròquia té el seu origen en el Santuari erigit al Sagrat Cor que encara hi perdura. El nom
de Tibidabo, relacionat amb l’episodi de les Temptacions de Crist, apareix documentat el
1815 i es popularitzà a finals del segle XIX. Sant Joan Bosco hi beneí al lloc una ermita
el 1886 i el 1902 es col·locà la primera pedra del Santuari, projectat per l’arquitecte Enric
Sagnier i Villavecchia en estil neogòtic. L’edifici estava composat per una sumptuosa cripta,
que va consagrar-se el 1911, i i una basílica coronada per l’estàtua de bronze del Sagrat
Cor, obra de Frederic Marés, que seria consagrada el 1952.
Estant encara inacabat durant la Guerra Civil, l’edifici patí importants desperfectes i
calgué portar a terme la seva restauració, la qual es féu entre 1939 i 1952. Va ser erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego el 1968. Actualment té
cura del Santuari la comunitat salessiana.
Basílica del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo. El 29 d’octubre del 1961, el Papa Joan
XXIII (Angelo Roncalli) concedía el títol basilical a aquest temple expiatori , construit per
inspiració de Sant Joan Bosco. Aquest últim Sant va visitar el lloc l’any 1887.
BIBL.: BOAB, 1968, pàg. 795. E. FARRERAS I VALENTI, “El Tibidabo”, dins la
GGCdeC, vol. VIII, Barcelona, 1982, pàg. 248. GPAGC, Barcelona, 1993. ADB, Parròquies,
Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1974-1985 Antoni Samsó Rabaixet; 1985-1987 Bartomeu Moll Anglada; 1987-1993 Joan
Canals Pujol; 1994-2004 Antoni Samsó Rabaixet; 2004-2013 Josep Oriol Oliveras Janer;
2013-2016 Nicolás Joaquín Echave-Sustaeta del Villar; 2016-20.. Domènec Valls Ferrer
191
86. BARCELONA, Patriarca Abraham

Dir, Post. Jaume Vicens Vives, 6 – 08005 Barcelona

Barcelona. Sant Abraham Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Originàriament fou el centre per als serveis religiosos de diverses creences durant els Jocs
Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992. Amb posterioritat a aquests, l’arxidiòcesi de
Barcelona en prengué possessió, essent erigida canònicament l’església per l’arquebisbe
Ricard M. Carles, segons decret del 15 d’octubre de 1992 i annexada a la parròquia de Sant
Francesc d’Assís, fins a la seva erecció definitiva en parròquia, el 1993, per decret de 21 de
maig. El temple fou iniciat el 1990, segons projecte dels arquitectes Benedito i Mateus, i va
ser dedicat el 21 de novembre de 1993.
A l’església s’ubicà una escultura que representa la Mare de Déu de l’Acolliment, obra
de l’escultor Emili Colom, i que és còpia d’una figura del segle XIV, pretesament l’original
Mare de Déu de la Mercè, actualment custodiada a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
Dins la seva demarcació parroquial es cobreixen els serveis religiosos a l’església de
l’Hospital del Mar.
BIBL.: BOAB, 1992, pàg. 441. BOAB, 1993, pàg. 217 i 626. GEAB, 1996, pàg. 96.
Rectorologi
1992-2004 Jaume Serrano Vidal; 2005-2009 Enric Termes Ferré; 2009-2012 Jordi Illa
Carlos; 2012-20.. Gabriel Carrió Amat
192
52. BARCELONA, Sant Agustí

Dir. Post. Pl. Sant Agustí, 2 – 08001 Barcelona

Barcelona. Sant Agustí Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La parròquia
tingué el seu origen en el convent de frares agustins de Sant Agustí el Vell, existent des del
segle XIV, i que s’establí al seu lloc actual, entre els carrers de Sant Pau i de l’Hospital, a
partir del 1718. El nou convent i església s’inauguraren el 30 de desembre de 1750. L’obra
es féu sota projecte de Pere Bertran. El 23 de novembre de 1822 s’aprovà el pla d’erecció
de parròquies proposat per l’ajuntament constitucional de Barcelona, de resultes de la qual
l’església de Sant Agustí hauria d’acollir la parròquia de Sant Miquel, que, al seu torn,
havia de desaparèixer. Aquesta primera parròquia conventual, però, fou suprimida el 22 de
gener de 1824, i restablerta al lloc d’origen. El 23 de juliol de 1835 el convent fou incendiat
i saquejat, durant la revolta de la crema de convents, i el mateix any es dictava l’orde de
desamortització dels béns dels ordes religiosos. El 25 de setembre de 1835 es publicava el
decret d’erecció de la parròquia de Sant Agustí, recuperant el pla de noves parròquies de
1822. L’ajuntament cedí els edificis conventuals expropiats per a ubicar-hi la nova parròquia
i se n’iniciaren les obres de reconstrucció. El 1846 n’era nomenat el primer rector, Pau
Puigmartí. El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, el temple fou novament incendiat i
parcialment enderrocat, essent reconstruït en finalitzar la guerra. El pòrtic que es contempla
actualment fou construït el 1942, col·locant-s’hi un enreixat, obra d’Elies Rogent. El 1984
es feren importants obres de reconstrucció de les cobertes i s’efectuà una neteja a l’interior.
De la història recent de la parròquia destaca la celebració clandestina de l’Assemblea de
Catalunya el 7 de novembre de 1970.
És de gran tradició a la parròquia la celebració del dia de Santa Rita de Càssia, el 22 de
maig,
Es conserven a l’arxiu parroquial actual, donat que l’antic fou destruït durant la Guerra
Civil del 1936-39, els llibres sagramentals a partir de l’any 1939.
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 16. MARTI BONET,
J.Mª.; JUNCÀ I RAMON, J.; BONET ARMENGOL, J.; El convent i parròquia de Sant
Agustí de Barcelona. Barcelona, 1980. MARTÍ BONET, El mirtiri... pàg. 126. D. GRIÑÓ i
GARRIGA, La fira de Sant Ponç (Barcelona, 1981).
193

Erecció de la parròquia el 25 de setembre de 1835
1842 - Canonge Sanz, ecònom i fundador de la parròquia
1845 - Pau Puigmartí, ecònom
Rectorologi
1839 - 1845 Maties Sanz, canonge i ecònom; 1845 Pau Puigmartí, ecònom; 1846 -1854
Pau Puigmartí, rector; 1854 – 1857 Llorenç Galceran; 1857 - 1877 Pere Arquer; 1877 –
1878 Vicenç Valls; 1878 – 1881 Bonaventura Coromina; 1881 – 1882 Ramon Homs; 1882
– 1902 Josep Calvet; 1902 – 1912 Lluís Xiró, regent; 1912 - 1920 Lluís Xiró, ecònom; 1920
– 1925 Joan Alemany;1925 - 1932 Joan Padrós; 1932 - 1948 Joan Palà, ecònom; 1948 -
1955 Joan Palà, rector; 1955 Ramon Saperas; 1955 – 1968 Josep Roig, rector; 1968 – 1998
Josep Maria Juncà, 1999-2006 Antoni Deulofeu; 2006-… Francesc Casañas.
194
253. BARCELONA, Sant Albert Magne

(parròquia personal)
Dir. Post. Avenir, 14 – 08006 Barcelona
Arxiprestat: parròquies personals

Barcelona. Sant Albert Magne Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Parròquia personal. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio
Modrego el 1968 per a servir els fidels de parla alemanya. El culte s’oficia al temple de la
mateixa titularitat en la seu de la comunitat catòlica alemanya.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1964, i dos
volums de crònica parroquial des de 1922.
195
53. BARCELONA, Sant Ambrós

Dir. Post. Concili de Trento, 297-299 – 08020 Barcelona
Arxiprestat de Provençals

Barcelona. Sant Ambrós Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia el 5 de febrer de 1973 per manament de Josep Mª Guix, Vicari
General amb manament especial, i Jaume Traserra, secretari general de l’arquebisbat de
Barcelona.
Rectorologi
1973-1981 Santos Nuín Gorrosterratzu; 1981-1983 Dionís Ruiz Goñi; 1983-1994
Francesc-Segimon García Ramiro; 1994-2004 Ignasi Marquès Rodríguez; 2005-2012 Josep
Enric Roig Sansegundo; 2012-20.. Emilio Gil Batllori
196
54. BARCELONA, Sant Andreu

Dir. Post. Pont, 3 – 08030 Barcelona

Barcelona. Sant Andreu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. El primer
esment de l’església de Sant Andreu es remunta al 966, i el terme parroquial es coneix ja des
de finals del segle X. Al segle XI apareix documentada la denominació de Sant Andreu de
Palomar, que sembla definitivament fixada a partir de 1034. A partir del segle XII entra a
formar part de les propietats de la seu de Barcelona, la qual cosa fou confirmada en butlla del
papa Pasqual II el 1104. El bisbe Berenguer consagrà novament l’església de Sant Andreu,
amb ocasió, segurament, de la realització de reformes en l’edifici, i la dotà, l’any 1105. El
1115 l’església va ser profanada durant les ràtzies almoràvits, i el 1132 fou reconciliada i
novament consagrada per Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
L’ampli terme que fou concedit a la parròquia i que fou modificat el 1237 i, definitivament
el 1345, així com la seva situació privilegiada a la vora del Besòs i de la ciutat de Barcelona,
articulada a través del Rec Comtal, promogueren, durant els segles medievals, la vida
econòmica del veïnat que es formà a l’entorn de l’església i que romangué independent de
la ciutat de Barcelona fins al segle passat (1897).
El temple parroquial actual és una reconstrucció del construït el 1850, i que fou molt
damnat per la Guerra Civil de 1936-39, no es conserven restes de la fàbrica d’època medieval.
Dins el terme parroquial actual es troba oberta al culte l’església de la Casa Asil.
Es conserven a l’arxiu parroquial actual, donat que l’antic fou cremat durant la Guerra
Civil, els llibres sagramentals a partir de l’any 1939.
BIBL.: ADB, CAMPILLO Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795 vol. III, pàg. 167.
CLAPES, J.; Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, 8 vols. Barcelona, 1931. Labor
pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 41. Catalunya Romànica, Barcelona,
1991, XX, pàg. 43. FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol.
I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Docs. 213, 240, 320. BUSQUETA, J.;
Una vila del territori de Barcelona. Sant Andreu de Palomar als segles XIII-XIV. Barcelona,
1991. GEAB, 1996, pàg. 106. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 130. J. CLAPÉS, Fulles històriques. Vol. I, V i VI (Barcelona, 1930). C.
RODRÍGUEZ-F. AGUILAR-B. SANJOSÉ, Palomar (Barcelona, 1994). J. BUSQUE, Les
197
parròquies de Palomar... en la Transició Democràtica (Sant Andreu de Palomar, 2010). Sant

Andreu de Palomar al segle XV en els seus textos (llibre de Finestrelles, 6) (Barcelona, 2010).
J. MARTÍN-X. MARTÍN-J. PETIT, Sant Andreu de Palomar de Francesc Tamarit al Decret
de Nova Planta (Barcelona, 2014).

1.
991, juny 20
F. 213, l. Ant. II, n. 282, f. 93b-c
Odó, abat de Sant Cugat, i els seus monjos venen a Sunyer i a la seva esposa Ermessendda
tres peces de terra i dues peces de vinya, una casa i uns casals amb arbres, tot situat al suburbi
de Barcelona, al terme d’Horta, prop de l’església de Sant Andreu (de Palomar) (“in terminio
de Orta vel iuxta domum Sancti Andree”), pel preu d’una unça d’or.
2.
993, abril 25
F. 240, L. Ant. III, n. 42, f. 19a-b
Borrell, comte i marquès, ven al bisbe Vives i per ell a la seu de Santa Creu i Santa Eulàlia, tots
els béns que té a la vall de Lloberes (a Vilanova del Vallès), del comtat de Barcelona, pel preu de
trenta unces d’or. Hi ha l’afrontació: “ab aquilonis quaeque parte, íncipit a Sancti Andree…”.
3.
997, desembre 21
F. 320, perg. 1- 3- 70
Gontar ven a Esteve i a Ervigi una garriga al lloc que diuen Campo Amaro, del terme
d’Horta, a la parròquia de Sant Andreu (“Sancti Andree apostoli”) de Palomar, del territori de
Barcelona, per trenta sous de moneda barcelonesa corrent.
4.
1034, gener 22
B. 501, L. Ant. II, n. 229, f. 79c-d
Bonuç ven a Arnau un alou consistent en terres, vinyes, cases amb sagrers i l’església de
Santa Eulàlia de Mèrida, situat al terrotori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de
Palomar (“in parrochia Sancti Andree de Palumbare in loco que dicunt Villepiscine”) , al lloc
de Vilapicina, a canvi de 28 mancusos d’or, tres sesters d’ordi, cinc mitgeres de forment i 4
mancusos vells d’Hispània.
5.
1037, juny 9
B. 554, L. Ant. II, n. 214, f. 75a-b
Domnuç Geribert ven a Arnau Vidal un alou amb cases, hort, pou amb aigua i bassa amb
una quintana, tret de la part que té Raquel, muller de Sunyer; l’alou es troba al territori de
198
Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, a Vilapicina (“in parrochia Sancti

Andree de Palumbare in Vilapiscina, iuxta eclessiam Sanctae Eulalie Merite”), al costat de
l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, i el preu de la venda, una mula òptima i 16 mancusos d’or.
6.
1037, juny 9
B. 554, L. Ant. II, n. 214, f. 75a-b
Domnuç Gribert ven a Arnau Vidal un alou amb cases, hort, pou amb aigua i bassa amb
una quintana, tret de la part que té Raquel, muller de Seunyer; l’alou es troba al territori de
Barcelona, a l parròquia de Sant Andreu de Palomar, a Vilapicina, al costat de lésglésia de
Santa Eulàlia de Mèrida, i el preu de la venda , una mula òptima i 16 mancusos d’ or.
7.
1046, març 11
B. 692, perg. 1- 2- 78
Guadamir i la seva germana Cusca venen a Arnau dues peces de terra situades al territori
de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar (“in parrochia Sancti Andree de
Palumbario in termine Villapiscine”) , al terme de Vilapicina, a Montedells, una sota el Pou,
prop de la Tona, i l’altra al Pont, al costat de la via que va vers Sant Andreu, a canvi de sis
aimines d’ordi i 4 mancusos i mig.
8.
1046, juny 20
B. 699, L. Ant. II, n. 209, f. 73b-c
Contenciós entre Arnau i Domnuç Geribert sobre un alou consistent en una part d’unes
cases, d’unes terres i d’unes vinyes, situat al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant
Andreu de Palomar (“in parrochia Sancti Andree de Palumbario in Villapiscina”), al terme
d’Horta i de Vilapicina, que havien venut a Domnuç Sunyer i la seva muller Raquel.
9.
1058, abril 3
B. 956, L. Ant. II, n. 189, f. 67a-b
Blanca ven al sacerdot Geribert, germà seu, (“vendo tibi casales III cum ipsa chintana et
columbario et orto et puteo et ferregavale”) dos casals amb quintana, colomar, hort, pou,
farraginal i peces de terra, situats al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de
Palomar, al terme d’Horta, al lloc que anomenen Vilapicina, pel preu de 18 mancusos d’or en
moneda de Barcelona.
10.
1064, març 2
B. 1057, L. Ant. I, n. 533, f. 198a-b
Joan, prior de Sant Miquel del Fai, i els seus monjos permuten amb Sexet una terra i una
199
vinya, cultivada i erma, situada al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de

Palomar, al lloc anomenat Romanet (“in parrochiam Sancti Andree in locum quae dicunt
Romaneto”), a canvi d’uns molins.
11.
1064, novembre 17
B. 1067, perg. 1- 1- 2396
Arnau, fill de Vidal, fa donació a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la
Seu de Barcelona del seu fill Pere amb la seva herència, consistent en l’església de Santa Eulàlia
i altres béns, situada al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, al lloc
anomenat Vilapicina, per tal que el seu fill sigui canonge.
12.
1066, març 7
B. 1100, perg. 1- 2- 316
Arnau Vidal ven a Guillem, fill de Gelmir, una peça de terra cultivada, situada al territori de
Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, al terme de Curtezeles i de la Buadella
(“in parrochiam Sancti Andree de Palumbare, in terminio de curtezeles et de ipsa Buadela”),
pel preu de 9 mancusos d’or de Barcelona.
13.
1066, març 9
B. 1101, perg. 1- 1- 2406
Berenguer, fill del difunt Bonuç, i la seva Ermetruda venen a Guillem Bellit i a la seva muller
Aissulina una peça de vinya situada al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu
de Palomar, al terme de Canelles (“Channeles”), pel preu de 9 amcusos d’or en moneda de
Barcelona.
14.
1062, abril 1
B. 1136, perg. 1- 2- 1016
Arbert, fill de Bernat, i la seva muller Estefania venen a Balluví, fill d’Ansovall, una peça de
vinya amb la terra on és plantada i els arbres fruiters que hi ha i una peça de terra erma que es
troba a la part oriental de l’anterior, situades al comtat de Barcelona, al lloc anomenat Horta,
dins la parròquia de Sant Andreu de Palomar, que Arbert té pel seu pare i Estefania per delme
conjugal, pel preu de 9 mancusos d’or moneda de Barcelona.
15.
1067, desembre 1
B. 1151, perg. 1- 2- 355
Riambau, fill d’Ansovall, defineix i evacua a favor del sacerdot Gerbert, dues setenes
parts dels fruits d’unes nogueres, situades al terme de Barcelona, a la parròquia de
200
Sant Andreu de Palomar, al lloc anomenat Horta i Campanar(“in loco vocitato Orta et
Campusamarus”).
16.
1068, novembre 21
B. 1177, L. Ant. II, n. 231, f. 80a-b
Arnau Vidal dóna al seu fill Pere un alou situat al territori de Barcelona, a la parròquia de
Sant Andreu de Palomar, al lloc que anomenen la Tona, prop de l’església de Santa Eulàlia de
Vilapicina.
17.
1073, gener 27
B. 1226, perg. 1- 1- 1928
Arnau Vidal ven al sacerdot Geribert dues peces de terra erma al territori de Barcelona, a
la parròquia de Sant Andreu de Palomar, al lloc anomenat Vilapicina, prop de la vinya de
Rolanda (“ubi dicunt ad ipsam Tonnam prope ecclesiam Sancte Eulalie de Villepisune”), pel
preu de 6 sous en moneda d’argent de Barcelona.
18.
1073, octubre 6
B. 1245, perg. 1- 1- 1437
Geribert Isarn i la seva muller El·liarda fan donació a Ponç Geribert, canonge de la Seu de
Barcelona, de dues peces de terra al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de
Palomar, a Vilapicina, en feu, pel preu de 6 mancusos, tres en farratge i tres en diners.
19.
1075, abril 14
B. 1276, L. Ant. II, n. 186, f. 65d- 66a
Bernat Bonfill i la seva muller Raquel venen a Ponç, levita, una peça de terra de Barcelona,
a la parròquia de Sant Andreu, en el lloc anomenat Campbò (“Campusbonus”), pel preu de 3
mancusos d’or en moneda de Barcelona.
20.
1076, maig 5
B. 1296, perg. 1- 1- 256
El comte Ramon Berenguer I de Barcelona i els seus fills Ramon Berenguer i Berenguer
Ramon empenyoren a la Canònica de Barcelona la meitat de l’església i de la parròquia de
Sant Andreu de Palomar amb els seus drets, pel deute que tenen amb la Canònica per raó de
la donació de l’església i la parròquia de Santa Maria d’Olesa, amb els seus drets, que el comte
en va rebre i que ell van donar a Albert Ramon a canvi de Castellví de la Marca, fins que ho
tornin tot als canonges.
201
21.
1077, març 27
B. 1314, L. Ant. 1- 1- 2289
Ponç Arnau i Arnau Arnau, germans, renuncien a favor del seu germà Pere Arnau un alou
que tenen dels seus pares i que conté terres, vinyes, cases, horts cultivats amb tota mena d’arbres
i sense cultuvar, situat al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, a
Vilapicina.
22.
1077, abril 2
B. 1316, L. Ant. II, n. 215, f. 75b-c
Adelaida, Maria i Garsenda, germanes, defineixen i evacuen a favor de llurs germans
Pere Arnau, Ponç I Arnau Arnau un alou que havia estat de llurs pares, situat al territori de
Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, al terme d’Horta i de Vilapicina, a Tona
(“in parrochia Sancti Andree de Palumbario, in termine Orta sive Villapiscinam vel ad ipsam
Tonnam”).
23.
1080, agost 24
B, 1372, L. Ant. II, n. 342, f. 115a-b
Guillem Bellit fa donació a la Canònica de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona
(“seu in parrochia Sancti Andree de Palumbario”) de la seva part i del dret que té en tots els
alous situats al comtat de Barcelona, de manera que els tinguin el seu fill Ramon Guillem,
canonge de la Seu, i la seva muller Aissulina mentre visquin, amb el cens donador a la
Canònica de la tasca, però quan ells morin retornarà a la Seu.
24.
1081, febrer 13
B. 1379, perg. 1- 2- 573
Pere Geribert i la seva muller Ermessenda empenyoren a Gerard Quaresmentrant dues peces
de vinya amb la terra on són plantades, situades al territori de Barcelona, dins la parròquia de
Sant Andreu de Palomar, a Vilapicina, al Pont, per un deute de 21 mancusos d’or d’octavca,
que retornaran per la festivitat de l’Assumpció de la Verge, al cap de tres anys.
25.
1081, maig 3
B. 1385, L. Ant. II, n. 188, f. 66b- 67a
Testament de Sunyer Cixela en el qual nomena almoiners seus la seva muller Trudgarda,
Ramon Llobet, Erimany, Arnau Iotó i Mir Iotó, i reparteix els seus béns mobles i immobles,
situats al comtat d’Osona i a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, entre la seva muller i
els seus fills Ponç i Ledgarda. També fa diferents deixes a diverses institucions eclesiàstiques
com les canòniques de Sant Pere d’Osona; Santa Eulàlia i la Santa Creu [de Barcelona]; les
202
esglésies de Santa Maria de Manlleu i Sant Martí de Cots, al comtat d’Osona; Sant Andreu de
Palomar (que deixa “ad opera Sancti Andree de Palumbare mancusos III ad suos presbíteros
mancusos III et no meo ciminterio mancusos II”), i el monestir de Sant Pere de les Puelles.
26.
1083, abril 10
B. 1420, L. Ant. I, n. 756, f. 283a-d
Umbert, bisbe de Barcelona, amb els seus canonges, i el comte Ramon Berenguer fan
donació a Déu i a l’hospital de pobres de la Seu, per la salvació de les seves ànimes, de diverses
peces de terra en llocs diferents dels voltants de Barcelona, entre ells els de la “parrochia Sancti
Andree de Palumbario”.
27.
1083, desembre 10
B. 1434, L. Ant. II, n. 220, f. 76c- 77ª
Guislabert, la seva muller Bonadona, i el seu fill Umbert venen a Pedró Arnau, clergue,
un planter de vinyes i arbres, dins d’un alou de Pedró, situat al territori de Barcelona, a la
parròquia de Sant Andreu de Palomar, al terme de Vilapicina, al lloc anomenat Tona, a canvi
de tres sesters, una aimina d’ordi bo a mesura òptima, 4 sous de diners de moneda de plata de
Barcelona i una perna que li devien del cens.
28.
1085, juny 21
B. 1457, L. Ant. II, n. 258, f. 87a-b
Ponç, levita, ven a Joan Cep una peça de terra situada al territori de Barcelona, dins la
parròquia de Sant Andreu de Palomar, al lloc de Vilapicina, a la Ventosa, pel preu de 21
mancusos d’or de València.
29.
1087, març 4
B. 1473, L. Ant. II, n. 221, f. 77a-c
Pere Arnau, prevere, fa donació a favor de Déu i de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina
d’un alou que conté cases, terres, vinyes i arbres, situat al territori de Barcelona, a la parròquia
de Sant Andreu de Palomar, al terme de Vilapicina, al lloc que anomenen la Tona.
30.
1087, març 4
B. 1474, L. Ant. II, n. 212, f. 74b-d
Pere Arnau, prevere, fa donació a favor de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina d’un alou
amb casa, terres, vinyes i arbres, siuat al territori de Barcelona, a la parròquia de Santa Andreu
de Palomar, al terme de Vilapicina que anomenen la Tona.
203
31.
1087, març 14
B. 1476, L. Ant. II, n. 185, f. 65c-d
Joan Cep ven a Ponç Geribert, levita, una peça de terra situada al territori de Barcelona, dins
la parròquia de Sant Andreu de Palomar, a Vilapicina, al lloc que anomenen la Ventosa, pel
preu de 28 mancusos d’or vell de València.
32.
1087, octubre 9
B. 1479, perg. 1- 2- 593
Geribert Ató i el seu germà renuncien a favor de Bernat, ardiaca de Barcelona, els drets
que tenien d’una heretat a Sant Andreu de Palomar, al camí que va cap a Barcelona (“supra
ecclesiam Sancti Andree de Palumbario, iuxta viam quae pergit Barchinonam”)
33.
1088, gener 25
B. 1485, L. Ant. II, n. 228, f. 79b-c
Bonfill Sendred i la seva muller Em venen a Petroni Arnau, sacerdot, mitja mujada de vinya
amb la terra on és plantada, situada al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de
Palomar, al terme de Vilapicina, a la Conamina (“ad ipsa Connamina”), pel preu de 3 unces d’or.
34.
1092, març 14
B. 1544, L. Ant. II, n. 211, f. 74a-b
Guillem Galí i la seva muller Ledgarda donen i venen a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida
de Vilapicina una terra situada al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de
Palomar, terme de Vilapicina, pel preu de 26 sous en moneda de Barcelona i a canvi de poder
treballar-la mentre visquin lliurant a l’església anualment el quart i la tasca.
35.
1095, març 18
B. 1618, perg. 1- 4- 326
Adelaida del castell de Sant Vicenç, fa donació a favor del seu fill Roland d’un alou que
comprèn cases, terres i vinyes amb arbres de diverses classes, situat al comtat de Barcelona, a
la parròquia de Sant Andreu de Palomar, al lloc anomenat Vilapicina, que té pel seu pare, a
condició que n’ha de rebre la meitat dels esplets del pa i del vi mentre visqui.
36.
1098, novembre 19
B. 1657, perg. 1- 1- 313
Ramon, prepòsit de la Seu de Barcelona, amb el consentiment del bisbe Fol i de tots els
canonges de la Seu, dóna a Miró Balluví, clergue de la Canònica, unes terres i vinyes aituades
204
al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, a la platja oriental, a canvi

de 56 mancusos d’or de València i d’1 sou de plata anual.
37.
1099, abril 9
B. 1663, L. Ant. II, n. 217, f. 75d- 76a
Ramon Sunyer, la seva filla Dalmidana, Berenguer Guillem, la seva germana Ermessenda,
Ramon Argemir i la seva muller Maria defineixen i evacuen a favor de Pere Arnau i de la
Canònica de la Seu de Barcelona un alou situat al territori de Barcelona, a la parròquia de
Sant Andreu de Palomar, al terme de Vilapicina, a canvi de 6 mancusos.
Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa (NB: Conservem la grafia de Mn. Mas)
1003, abril 28 12 de Robert
Permuta de la terra situada al Comtat de Barcelona, terme d’Horta (Orta), dins de la
Parròquia de St. Andreu de Palomar, feta per Ot per la gràcia de Déu abat de S. Cugat,
i bisbe, i sa congregació de dit cenobi a Sunyer, fill de Atardus, difunt, a canvi d’altra
terra.
ACB. Lib. II Antiq. f. 99
Rectorologi
1232 Pere de S. Hilari; 1303 – 1322 Arnau Vilardell; 1322 – 1346 Bernat Bergayó; 1346
– 1358 Bartomeu Canals; 1358 – 1373 Pere Montserrat; 1373 – 1389 Ramon de Tilia; 1389
– 1391 Bartomeu Berenguer; 1391 – 1397 Ramon Janer; 1397 BartomeuBergayó;1418 Pere
Ferigola; 1418 - 1419 Francesc Portella; 1419 – 1420 Pere Azeller; 1420 – 1421 Joan
Cardona; 1421 – 1435 Berenguer Bartomeu de Canyelles; 1435 – 1439 Bernat Prats;
1439 – 1441 Ramon Pintor; 1441 – 1449 Joan Pintor; 1449 – 1450 Joan Ros; 1450 – 1469
Joan Ballester; 1469 – 1470 Joan Vicens de Pont; 1470 Joan de Aragonia; 1474 Jaume
Torrenteller; 1474 – 1476 Bartomeu Coll; 1476 – 1484 Bartomeu Salvà; 1484 – 1514 Joan
Garcia; 1706 - 1759 Jaume Torres; 1759 Joan Llagostera; 1759 Francesc Fontanilla; 1793
Fidel Costaç; 1793 – 1830 Antoni Mas i Quintana; 1830 - 1845 Bonaventura Vall; 1845 –
1857 Salvador Borràs; 1857 -1877 Pere Xercavins; 1877 - 1892 Jaume Costa; 1893-1923
Marià Casals;1923 Enric Tutusaus; 1926 Melcior Escudero; 1932 Quintí Mallafré; 1939-
1943 Josep Barguñó; 1948-1971 Josep Casanovas; 1972-1981 Josep Camps; 1981-1992
Jaume Serrano; 1992-1997 Albert Taulé; 1997-2007 Martí Visa; 2007-… Josep Soler

- El diumenge 3 de gener de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Andreu de Palomar
i tonsurà un escolar de la parròquia. V. P. ½, fol. 11 v. M- N 13.
- El diumenge 7 de maig de 1307 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Andreu de Palomar.
Tot seguit tornà a Barcelona i presideix en el Palau episcopal de Barcelona el procés
contra el beneficiat de la Catedral Roure, el qual és condemnat a perdre els redits del
205
seu benefici durant un any i a ésser empresonat durant 2 mesos en els quals sols podrà
menjar pa i beure aigua. V. P. ½, fol 69. M- N 26.
- El dissabte 1 d’agost de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Andreu de Palomar.
Hi ha referències a Finestrelles. V.P. ½, fol. 145 v. M- N 39.
- El dimecres 26 de juny de 1325 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Andreu de Palomar
i tonsurà dos escolars de la parròquia. M- N 60. V.P. 3, fol. 42.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia cinc beneficis:
1. Benefici de la Mare de Déu, annexe a la monarquia. (ADB Sp. III, 170)
2. Benefici de Sant Joan Baptista, fundat per Raymundun Musseti (de Castri Casamonte),
3. Benefici de Sant Llorenç. (ADB Sp. III, 171)
4. Benefici de Sant Antoni de Pàdua. (ADB Sp. III, 173)
5. Benefici de la Santissima Trinitat en el Coll de Finestrelles. (ADB Sp. III, 174)

1/2 Fol. 11 vto.
Die dominica intitulata III nonas ianuarii anno Domini MCCC quarto (3 Gener 1305)
dictus dominus episcopus visitavit ecclesiam Sancti Andree de Palomar et fuit tonsoratus
Ferrer Ermengaudi Et post predictam vocavit parrochianos qui secuntur videlicet: Petrus
Zolmela, Petrus de Finestrels, Bar za Riera, Bernardus Trila, Petrus de Canoes, Petrus
Long, Petrus Carrera, Bernardus Sarg, Petrus dez Puyol, Bernardus Gosti qui iurati di-
xerunt quod Bonanatus Cudina uxoratus adulteratur cum Elicsenda filia Raimundi bap-
tizati ex qua filiam habet et adulteratur filium cum Bernarda ex qua filiam habet et laxat
linguam suam contra Deum publice in ludo.
Guillelmus de Solnia fornicatur publice cum Bremissenda Durana ex qua filiam pro-
creavit. Item Marchius Natali fornicatur cum Naliosen Ginera ex qua filium habet Item
Bernardus Boneti fornicatur cum Elicsende ex ea filium habet. Item Guillelmus de Puyol
fuit fornicarius publice cum Elicsenda de Roda et habet filium et filiam ex ea.
Item Berengarius Muliner fornicatur cum Brunissende ex qua prolem habet. Item di-
xerunt quod Madalene moratur quadam mulierem nomine Na Sobirana Nadala quam di-
citur publice divinatrix.
1/2 Fol. 69
Die dominica intitulata nonas Madii (7 Maig 1307) anno Domini MCCC septimo Dominus
Episcopus supradictus fuit invitationis causa in Ecclesia Sancti Andree et parrochie et vocatis
Petrus Zolveria et Bernardus Long de Caneles et Petrus de Finestreles parrochianis dicte
Ecclesie per eorum iurata de positione invenit quod bene est medius annus elapsus quod
decessit ibi Romeus capellanus rectoris dicte Ecclesie et ab eo tempore citra dificit ibi unus
sacerdos et adhuc deficit nisi rector velit in persona propria celebrare omni die cum Ecclesia
sit unius sacerdotis et unius diachoni et unius scolaris et deficit ibi diachonus et est diu quod
non tenuit. Item dixerunt quod Arnaldus de Vilardel rector dicte Ecclesie est diffamatus
206
quod peccet carnaliter cum Blancha Franquesa de civitate Barchinone et ipsa venit frequen-
ter ad Ecclesiam Sancti Andree et remanet ibi cum eo per II vel per III dies et ipse dicit eam
esse consanguineam suam et iacet et comedit in hospitio dicti rectoris semper consociata.
Item dixerunt quod Bernardus Gesti solutus tenet publice quandam ex qua prolem habet.
1/2 Fol. 145 vto.
Die sabbati intitulata kalendas augusti anno quo supra (1 Agost 1310) visitavit idem do-
minus Episcopus ecclesie Sancte Andree de Palomario. Et fuerunt vocati de parrochianis:
Paulum de Podio et Periconum Puijel, et Bernardus Augusti et Berengarium de Sancta Fe
et Paulum Andreu et Periconum de Finestreles et Jacobum Parayada qui iurati dixerunt
quod Jacobus ça Riera tenet et possidet pacifice dicte ecclesie nullo contradicente quam
facit servire per quandam presbiterum.
Fol. 146
Item dixerunt quod Guillelmus Doles beneficiatus in ecclesie de Finestreles non fecit
nec facit servicium in eadem et dilapidavit et destruxit bona ipsius capelle. Et quia domi-
nus Episcopus iam alia de hoc fuerat informatus mandavit eisdem parrochianis quod non
providerent eiudem Guillelmus de bonis ipsius capelle.
Fol. 146 vto.
Item dixerunt quod Bernardus Augustini tenet quandam nomine Sibiliam publice in
concubinam et habet duos filios ex ea et fuit iniunctum sibi per dominum Episcopum quod
sint usque ad festum Assumptionis Beate Marie contraheret in uxore dictam mulierem
predictus Bernardus Augustini promisit se facturum.
Item dixerunt quod Raimundus Lonch filius Sibilie Longe peccavit publice cum quadam
muliere commorante in villa Sancti Andree cuius nomen ignorant a qua habuit prolem.
Item dixerunt quod Petrus et Ferrandi filii Bernardi Ferrandi peccavit publice cum quadam
muliere commorante in villa Sancti Andree cuius nomen ignorant a qua habuit prolem.
Item dixerunt quod Bonanatus Codina uxoratus peccavit publice cum quadam nomine
Elicsende commorante in villa Sancti Andree a qua habuit prolem.
Item dixerunt quod Guillelmus Martini tenet publice in concubinam quandam nomine
Elicsendem et habet filios ex ea que moratur in dicta villa.
Fol. 147
Item dixerunt quod Petrus de Roses tenet quandam publice in concubinam cuius nomen
ignorant a qua habuit prolem que moratur in dicta villa.
Item dixerunt quod Guillelmus de Munt Tornes tenet publice in concubinam quandam
nomine Bartholomenam que moratur in dicta villa.
Item dixerunt quod duo filii den Ferran dicuntur habere in uxores quasdam consan-
guineas suas quorum nomen ignorant.
3 Fol. 42 Die iovis que fuit IIII kalendas iulii anno Domini MCCCXXV (27 juny 1325)
dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiam Sancti Andree de Palomario et fuerunt vocati
de parrochianis: Petrus de Finestreles, Berengarius Ferrarius et Bonanat Ferrarius qui iu-
rati dixerunt super statu ecclesie et clericorum bene per omnia.
Dixerunt etiam quod en Boiix uxoratus adulteratur publice cum Elicsende ex qua prolem
habet.
207
Item Norenya fornicatur publice cum quadam cuius nomen ignorant et suscepit prolem
ex ipsa.
Bernardus Sala fornicatur publice cum na Bernichona ex qua prolem habet.
En Prats de Barchinona fornicatur publice cum na Benguera. Bernardus Luch fornicatur
publice cum na Margalida.
Et in die dicta fuerunt tonsorati: Guillelmus de Solario et Petrus de Valeriis scolares
dicte parrochie.
208
230. BARCELONA, Sant Àngel Custodi

Dir. Post. Vilardell, 50 – 08014 Barcelona
Arxiprestat: Sants-la Marina

Barcelona. Sant Àngel Custodi Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida en parròquia l’any 1868. La primera pedra de l’edifici va ser col·locada pel bisbe
Jaume Català i Albosa el dia primer de març de 1891, essent beneïda l’església pel mateix
prelat l’1 d’octubre de 1896. El temple necessità escasses reparacions després de la Guerra
Civil, que finalitzarien amb la decoració interior, l’any 1961.
Originàriament es trobaven dins la seva demarcació parroquial tres esglésies: de Nostra
Senyora del Port, la de Nostra Senyora del Carme i l’oratori de les Germanes Missioneres.
sagramentals a partir de l’any 1939, existint còpies jurades de baptismes prèvies a 1936.
1962, pàg. 60. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 131.
I juegos florales de Santo Ángel Custodio de Barcelona (Barcelona, 1962). J. VILARRÚBIA,
Notes històriques de Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs (Barcelona, 1991).
Rectorologi
1868- 1881 Joan Martí Cantó; 1881- 1893 Vicenç Mª Triadó; 1895-1902 Josep Giribets;
1905-1936 Camil Roig;1939-1951 Joaquín Delgé; 1952-1979- Amadeu Garcia; 1979-1987
Francesc Casanovas; 1987-1998 Victor Trias; 1998-… Francesc Nolla.
209
55. BARCELONA, Sant Antoni de Pàdua

Dir. Post. Pedrell, 64 – 08032 Barcelona
Arxiprestat: Horta

Barcelona. Sant Antoni de Pàdua Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
29 d’abril de 1961. L’església, damnada durant la Guerra Civil, fou reconstruïda totalment
a partir de 1939.
Dins el seu terme es troba una església dedicada a la Sagrada Família, associada al
col·legi del mateix nom.
Es conserven a l’arxiu parroquial, malgrat que fou destruït durant la Guerra Civil, els
llibres sagramentals a partir de l’any 1927.
38. GEAB, 1996, pàg. 109.ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri...
pàg. 131. J. COLÀS, Cinquanta anys d’una parròquia. Sant Antoni de Pàdua (Barcelona,
1977).
Rectorologi
1948-1963 José Bundó; 1963-1975 Josep Capellas; 1975-1989 Joan Bernadas; 1989-1990
Miquel O. Basagañas; 1990-1994 Miquel Alayrach; 1994-2006 Alfons Rey; 2006-… José
Rodríguez.
210
61. BARCELONA, Sant Bartomeu

Dir. Post. Mare de Déu del Port, 413 – 08038 Barcelona

Barcelona. Sant Bartomeu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 29
d’abril de 1961.
Rectorologi
1969-1977 Josep Mª Galbany Viñamata; 1977-1978 Martí Visa Gelabert; 1978-1984
Andreu Conangla Morta; 1984-1988 Pere Miquel Ferrer; 1988-1989 Josep Rodríguez
Quirantes; 1989-1992 Enric Aymerich Costa; 1992-20.. Josep Hortet Gausachs
211
64. BARCELONA, Sant Carles Borromeu

Dir. Post. Sant Lluís, 89-93 – 08024 Barcelona
Arxiprestat de Gràcia

Barcelona. Sant Carles Borromeo Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 9 d’octubre
de 1945. Les obres de construcció del temple s’iniciaren el 20 d’abril de 1947.
Dins la demarcació parroquial es troba una església sota l’advocació del Santíssim
Sagrament, al carrer Encarnació.
Rectorologi
1948-1981/1981-1986 Dionisi Soler Ferret; 1981-1983 Miquel Meler Muntane;1982-2000
Esteve Arrese Beltran ; 2000-2009 Josep Cortina Puig; 2010-2013 Jesús Sanz García; 2013-
20.. Antoni Babra Blanco
212
65. BARCELONA, Sant Cebrià

Dir. Post. Arenys, 65-67 – 08035 Barcelona
Arxiprestat: Vall d’Hebron

Barcelona. Sant Cebrià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Va ser erigida
canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 22 d’abril de 1961.
Dins la seva demarcació es troba l’església del monestir de Jesús-Maria i la del Centre
Juvenil Martí Codolar.
BIBL.: BOBB, 1961, pàg. 344. GEAB, 1996, pàg. 114. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1961-1991 Francesc LLadó Pastallé; 1991-1992 Josep Xicart Serra; 1992-2013 Àngel-
Eugeni Pérez Sánchez; 2013-20.. Joan Garcia de Mendoza
213
231. BARCELONA, Sant Crist

Dir. Post. Natzaret, 5 – 08035 Barcelona

Barcelona. Crist Rei Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament pel bisbe Manuel Irurita el 1935, i va ser inaugurada l’1 d’agost d’aquell
any. La construcció de l’església s’inicià el 1932, seguint un disseny en estil neo-romànic de
l’arquitecte Sagnier. Després d’haver estat damnada durant la Guerra Civil, l’església fou
reparada a partir de 1939.
Barcelona, 1962, pàg. 44
Rectorologi
1939- 1969 Eusebi Figueras; 1969-1988 Francesc Vilumara Lamarca; 1991-1998 Pere
Miquel Ferrer; 1998-2003 Joan J.Villegas Acien; 2003-2004 Joaquim Climent Abad; 2005-
20..Ricard Olivella Mitjans
214
71. BARCELONA, Sant Cristòfor

Dir. Post. Energia, 19 – 08038 Barcelona

Barcelona, Sant Cristòfor Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 1 de març de 1961.
Rectorologi
1962-1977 Celestí Moraza Martínez; 1977-1985 Ignasi Sistiaga Aguirre; 1985-1993 Juan
Cruz Perea Amentia; 1993-2003 Germán Cremades de la Rica; 2003-2006 Manuel Cortés
Soriano; 2003-2006 José Vicente López Pérez; 2011- 2016 Jordi Carreter; 2016-20.. Felio
Vilarrubias Darna
215
72. BARCELONA, Sant Cugat del Rec

Parròquia suprimida. Titularitat vinculada a Santa Maria
del Mar

Barcelona. Sant Cugat del Rec Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’església primitiva fou consagrada el 8 d’abril de 1023 al lloc on es creia que havia patit
martiri Sant Cugat abans de morir a Castrum Octavianum. S’ubicava al carrer de Corders,
vora del rec comtal, del que prengué el nom i de la via d’accés a Barcelona des del Vallès.
També era conegut com Sant Cugat del Forn, en estar situat prop d’un dels forns de la
ciutat. Després de la seva destrucció el 1936, fou traslladada al carrer de la Princesa.
La seva erecció al segle XI es deu a Guislabert, futur bisbe de Barcelona i vescomte, qui
cedí el temple a la seu de Barcelona, bé que n’exercí el domini directe i personal de per
vida. Es constata la seva existència com a parròquia des del segle XIII i el seu paper com a
tal sempre estigué a l’ombra de Santa Maria del Mar i Sant Pere de les Puel·les.
Actualment, no hi ha restes de l’edifici romànic, del que es constataven reparacions al
segle XIII. El substituí un nou temple construït al segle XVII que seria destruït totalment
durant la Guerra Civil. L’actual, desplaçat de la seva ubicació original, fou iniciat el 1944.
Inicialment procedent de Sant Cugat del Vallès i, per un temps custodiada a Sant Cugat del
Rec, és una magnífica arqueta de plata gòtica d’elements arcaïtzants d’estil romànic, que es
troba actualment dipositada al Museu Diocesà de Barcelona.
Els llibres sagramentals a partir de l’any 1939 es conserven a l’arxiu parroquial. Aquest
arxiu, que sembla contenia volums documentals de gran valor, fou totalment destruït durant
la Guerra Civil de 1936-39. Actualment es troba a la parròquia de Santa Maria del Mar.
Aquesta última parròquia fou suprimida l’any 2001 pel cardenal Ricard Maria Carles.
Dins el terme parroquial es troba la capella de la Mare de Déu de la Guia, i també
anomenada d’en Marcús. Aquesta va ser construïda a mitjan segle XII gràcies al
mecenatge del burgès barceloní Bernat Marcús, del qui rebé el nom. Inicialment era una
capella cementirial i més tard s’erigí un hospital al seu costat, que també fou una fundació
del mateix patró. Actualment es conserva la façana i els murs laterals amb arcuacions
llombardes d’aquesta esglesiola.
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. II, pàg. 590.
Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 13. Millenum. Història i Art de
216
l’Església Catalana. Barcelona, 1989, pàg. 288. ORDEIG, R.; Les dotalies de les esglésies de
Catalunya (segles IX-XII). Universitat de Barcelona. Tesis doctorals microfitxades, n. 597,
1990. doc. 135. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 39, 232. ADB, Parròquies,
Arxius, 1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri... pàg.131.

1023, abril 8
Fundació de l’església de St. Cugat màrtir en el lloc en que hi havia el forn en que fou
cremat segons la secular tradició.
Fou consagrada per Deodat bisbe de Barcelona (a. 1023)
Rectorologi
1285 - 1294 Arnau de Gercarcavins; 1294 - 1307 Guillem de Olm; 1307 - 1319 Pere de
Coll; 1319 - 1329 Nadal de S. Pau, 1329 – 1364 Bernat Muntanyans; 1364 – 1366 Guillem
Fort; 1366 – 1382 Bernat Arenes; 1382 – 1402 Marc Roca; 1402 – 1417 JoanBarceló; 1417
– 1421 Joan de Setcases; 1421 - 1446 Huch Lobets; 1446 - 1453 Bernat Dalmau; 1453 -
1464 Antoni Oliver; 1464 - 1486 Pere Joan Munt, 1486 – 1494 Joan Oliver; 1494 – 1514
Joan Benet de Cladelles; 1514 – 1524 Francesc Ferrer; 1524 – 1529 Francesc Roca; 1529
Pere Calvo; 1530 Miquel Gener; 1530 – 1539 Pere Martines; 1539 Lluís Talavera; 1549 Pere
Masanya; 1549 Salvador Claveria; 1563 Jaume Garcia; 1563 Benet Salvà; 1569 Joan Dara;
1569 – 1586 Jeroni Comes; 1586 – 1589 Salvador Valldeperes; 1589 – 1608 Antoni Mir; 1608
– 1613 Pau Comellas, 1613 - 1619 Jeroni Verdera; 1619 – 1637 Miquel Llordella; 1637 - 1673
Francesc Prats; 1673 - 1679 Miquel Gausens; 1679 - 1683 Isidre Sunyer; 1683 - 1723 Josep
Centena, 1723 – 1724 Josep Cuder; 1724 Marc Antoni Vinyes; 1740 Segimon Comes; 1740
- 1757 Joan Carreras; 1757 - 1767 Domènec Carles; 1767 – 1772 Jaume Font; 1773 - 1815
Ramon Febres; 1815 – 1827 Josep Munt; 1827 - 1829 Bartomeu Vila; 1829 – 1845 Manuel
Font; 1845 Pere Casas; 1848 Manuel Jover; 1848 Maurici Flaquer1849 – 1860 Manuel Font,
canonge; 1863 Josep Hutesa; 1868 Joan Martí; 1877 – 1878 Manuel Bosch; 1878 - 1886 Lluís
Grau; 1886 – 1887 Joan Masferrer; 1888 – 1908 Pau Serra;1916 - 1923 Josep Alborná; 1948
Ramón Forns.

- El dijous 2 de març de 1307 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Cugat del Rec, Barcelona.
I aquell mateix dia visità l’Hospital i la capella Marcús. V. P. ½, fols 66 v- 67 v. M- N 26.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum II) hi havia en l’esmentada parròquia vint i vuit
beneficis:
1. En l’altar major, el benefici resident de Sant Joan Baptista fou fundat per Arnau de
Ribes en el seu testament de l’any 1278. (ADB Sp. II, 594)
2. En l’altar major, el benefici resident de Sant Jaume i Sant Llorenç fou fundat per Jaume
Arenys, prevere de la vila de Noia, l’any 1606. (ADB Sp. II, 595)
217
3. En l’altar major, el benefici resident de la Mare de Déu de Mont Carmel i de les ànimes
del Purgatori fou fundat per Pau Valls de Vidella, prevere de Caldes, l’any 1747. (ADB
Sp. II, 596)
4. En l’altar major, el benefici resident de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Miquel
fou fundat per Maria Paula Llorenç vidua d’Ignasi Llorenç l’any 1792. Dotació o capital
de 8000 lliures. (ADB Sp. II, 597)
5. En l’altar major, el benefici rural de Sant Pere i Sant Pau fou fundat per Pere Pau Valls
de Vidella, prevere de Caldes, l’any 1747. (ADB Sp. II, 596)
6. En l’altar major, el benefici rural de Sant Jaume fou fundat per Jaume Mesclans,
prevere de la vila de Caldes, l’any 1606. (ADB Sp. II, 597)
7. En l’altar major, el benefici de Sant Cugat i Sant Fèlix fou fundat per Fèlix Duran,
prevere, l’any 1750. (ADB Sp. II, 598)
8. En l’altar major, el benefici de la Mare de Déu dels Dolors i de Santa Margarita fou
fundat per Josep Buigas l’any 1769. (ADB Sp. II, 611)
9. En l’altar major, el benefici rural de Sant Marc fou fundat per Marc Canudas, prevere
rector de Sant Vicenç de Palmerola de la Diòcesi de Solsona, l’any 1758. (ADB Sp. II, 600)
10. En l’altar major, el benefici de Sant Sever i Santa Eulàlia fou fundat per Margarida
Buigas l’any 1769. (ADB Sp. II, 614)
11. En l’altar de Sant Esteve i Sant Llorenç (després de Sant Eudald) el benefici primer,
resident de Sant Esteve i Sant Vicenç, fou fundat per Bernat d’Arenes rector de
l’esglèsia de Sant Cugat l’any 1375. (ADB Sp. II, 601)
12. En l’altar de Sant Esteve i Sant Llorenç (després de Sant Eudald) el benefici segon de
Sant Esteve i Sant Vicenç fou fundat per Bernat d’Arenes, rector de Sant Cugat, l’any
1747. (ADB Sp. II, 602)
13. En l’altar de la Mare de Déu del Roser, el benefici primer residencial de la Mare de
Déu, de Santa Anna i Sant Vicenç màrtir fou fundat per Vicenç Ofradors i Comes,
14. En l’altar de la Mare de Déu del Roser, el benefici de Sant Tomàs d’Aquino i de Sant
Ramon de Penyafort fou fundat pels marmessors del testament de Domna Elisabet
Antic de Sant Climent l’any 1772. (ADB Sp. II, 613)
15. En l’altar de la Mare de Déu del Roser, el benefici (simple) segon residencial de la
Mare de Déu del Roser de Sant Salvador d’Horta fou fundat per Salvador Barrera i
Guvi l’any 1784.
16. En l’altar de la Mare de Déu del Roser, el benefici residencial de Sant Felip, Sant
Domènec i Santa Rosa de Lima fou fundat per Felip Volart, ciutadà de Barcelona, l’any
1793. (ADB Sp. II, 613)
17. En l’altar de la Mare de Déu del Roser, el benefici de Sant Josep i Santa Teresa
fou fundat com patronat laical el dia 19 d’abril de 1806 per Josep Terri, ciutadà de
Barcelona. (ADB Sp. II, 611)
18. En l’altar de la Mare de Déu del Roser, el benefici residencial de Sant Josep fou fundat
com patronat laical el dia 17 de març de 1807 pels executors del testament de Josep
Casadevall. (ADB Sp. II, 603)
218
19. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici rural de la Mare de Déu de

l’Encarnació i de Sant Francesc fou fundat l’1 de febrer de 1805 per Marià Modolell i
Pau Pich, ciutadans de Barcelona. (ADB Sp. II, 603)
20. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici primer de la mateixa advocació
fou fundat per Berenguer d’Adorone segons el seu testament de l’any 1273. (ADB Sp.
II, 604)
21. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici segon resident de la Mare de
Deu de l’Esperança fou erigit per Arnau d’Exarcavins, rector de Sant Cugat del Rec en
el seu testament del 1285. (ADB Sp. II, 605)
22. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança el benefici rural de la Mare de Déu de
l’Esperança i de les ànimes del purgatori fundat per Esteve Anglada oriund de la vila
de Llívia, en el comtat de la Cerdanya. (ADB Sp. II, 606)
l’Esperança fou fundat el 16 de novembre de 1795 per Maria Gualba, vídua. L’obtentor
ha de celebrar 6 misses tots els anys i la dotalía és de 150 lliures anuals. (ADB Sp. II,
606)
24. En l’altar de Sant Cristòfor i de Sant Hipòlit, el benefici residencial de Sant Hipòlit fou
fundat i dotat per Guillermona, esposa de Berenguer Bessa, ciutadà de Barcelona, l’any
1421. (ADB Sp. II, 607)
25. En l’altar de Sant Cristòfor i Sant Hipòlit, el benefici de Sant Cristòfor i Sant Llorenç
fou fundat per Cristòfor Gironella, comerciant, l’any 1773. (ADB Sp. II, 608)
26. En l’altar de Sant Miquel el benefici resident de Sant Miquel fou fundat per Berenguer
d’Adarone l’any 1273. (ADB Sp. II, 609)
27. En l’altar de Sant Miquel el Personatus perpetuus o capellania de Sant Miquel fou fundat
per Jaume Casademunt, canonge de Vic, l’any 1517. (ADB Sp. II, 610)
28. En l’altar de Sant Miquel el benefici de Sant Francesc Xavier, Sant Joaquim, Santa
Anna i Sant Josep fou fundat pels marmessors del testament de Francesc Rodó notari
Causic, ciutadà de Barcelona, l’any 1777. (ADB Sp. II, 614)

1/2 Fol. 66
Die jovis sequenti et anno quo supra (2 Març 1307) idem dominus Episcopus visitavit
Ecclesiam Sancti Cucuphatis de Rego et fuerunt vocati de parrochianis Bernardus Cendre
Pelicer, Arnaldus Salvatoris, Guillelmus de Fonolieto, Arnaldus de Spelunci, Johannes Sa-
bater, Petrus Costabela et Guillelmus de Rivosicho et Petrus Tort et Guillelmus de Rivos-
icho qui iurati dixerunt quod Guillelmus de Ulmo rector dicte Ecclesie est, et fuit Rector
ipsius Ecclesie bene sunt X anni et numquam fuit visus missam celebrare et ex quo non
celebrat videtur eis quod debet tenere unum presbiterum et ubi civitas non erat interdicta,
adhuc non surgebat ad matutinas nec tenet scolarem et audiverunt dici a Petro de Torrenti-
bus magistro scolarium eiusdem Ecclesie quod XVI mensibus remanserat altare maior sine
missa propter deffectum rectoris. Respondit dictus Guillelmus de Ulmo rector predicte
Ecclesie propter deffectum visus quem patitur numquam nisi primam ausus fuit celebrare
219
missam et hoc dixit per sacramentum. Et ideo fuit sibi iniunctum ex parte domini Episcopi
quod ipse dicat omni diem missam defunctorum et unus de beneficiatis vel aliquis alios
sacerdos dicat missam debitam omni die in altari maiori.
Item dixerunt quod en Torroella beneficiatus ibidem non celebrat et tenet aliud benefici-
atum in Ecclesia Sancte Marie de Mari nec facit fieri servicium ut tenetur. Et tenet publice
Margaritam et prolem habet ex ea qua dicitur habere virum et consuevit iste beneficiatus
eam tenere in domo propria medius annus est et ab eo tempore citra vadit ipsam et venit ad
domum eius. Item tenuit publice quamdam filiam den Amich de Novel, eamque defloravit
et filium ex ea habuit. Berengarius de Servadiza et Petrus de Torrente dixerunt idem sed
non recolunt de nomine predicte mulieris. Rector predicte Ecclesie dixit se audivisse pre-
dictam. Confitetur dictus Torroella per sacramentum quod a festo Sancti Johannis Baptiste
citra et ante non tenuit presidium in beneficio sancti Cucuphatis. Sed aliquot bis vel ter in
septimana cantabat ibi. (Continúa al final del foli 65 vto. de l’original).
Item dixerunt quod dictus rector vendidit medium pannum de purpure qui advenit Ec-
clesie ab uxore Jacobi de Adarrone de quo habuit LXXV solidos. Item vendidit unam tel-
lam quam fuit uxoris quiusdam Bonanati de Bagneriis et habuit XVIII solidos. Item Eccle-
sia deficit in pannis libris et ornamentis. Idem dixerunt sacerdotes infrascripti. Confitetur
dictus rector se habuisse et vendidisse pannos predictos `pro preciis supradictis et de illis
decimam solvisse et sibi in expensis comestionis providisse. Item dixerunt quod Ecclesia
ista valet D solidos deductis expensis in decimis et aliis redditibus perpetuïs et facto servitio
ipsius Ecclesie sacerdotes infra scripti dixerunt de CCCC redditus eiusdem sibi sufficere in
presenti ratione interdicti Civitatis. Negat rector per sacramentum.
Berengarius de Servadiza beneficiatus ibidem et Petrus de Torrente sacerdos serviens
ibidem dixerunt quod dictus rector est sacerdos et numquam celebravit et dixerunt quod
duo anni sunt quod non renuit presbiterum qui celebraret missam ex eo quare dicit rector
quod non sufficiunt sibi redditus Ecclesie ad vitam sed bene tenet. Confitetur rector quod
duo anni sunt elapsi quod non tenuit presbiterum quare ut asserit non sufficiunt redditus
et hoc dixit per sacramentum. Unde idem rector de mandato domini Episcopi iuravit ad
sancta Dei Evangelia se tenere de cetero unum bonum et sufficientem rectorem qui faciat
servitium in altari maiori et cantet continue missam debitam et curam teneat animarum et
iniunxit sibi dominus Episcopus et ipse rector hoc servare bona fide promissit quod ipse
celebravit missam defunctorum vel privatam ... poterit in emeram eorumque defecit et hoc
fuit factum et ordinatum in presentia Raimundi de Torrebadelon, Berengarii de Cerveriza
beneficiatorum in eadem ecclesia qui iura iurando promiserunt denuntiare domino Epis-
copo si dictus rector deficeret in predictis et fuit confessus rector in presentia predictorum
qui hoc concedunt quod predicti panni sunt Ecclesiae.
220
232. BARCELONA, Sant Domènec de Guzmàn

Dir. Post. Calabria, 12 – 08015 Barcelona

Barcelona. Sant Domènec de Guzmàn Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
de 9 d’octubre de 1945.
Rectorologi
1950-1970 Juan Pla; 1970-1982 Josep Segalá Carbó; 1982-1990 Amadeu Bassals Llopart;
1990-1999 Josep Vilaró Palomera; 2004-2009 Jaume Duch Fumadó; 2010-20..Vicenç Mª
Farré Piña
221
75. BARCELONA, Sant Esteve

Dir. Post. Av. de Janeiro, 10-14 – 08016 Barcelona

Barcelona. Sant Esteve Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
desembre de 1962, començant a regir el 26 de juliol de 1964, dia que fou beneïda l’església.
BIBL.: BOBB, 1962, pàg. 511. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). R. LA HUERTA, El
barrio de Porta y la parroquia de Sant Esteve, 50 años creciendo juntos (Barcelona, 2014).
Rectorologi
1963-1999 Joan Bonet Gomis; 1999-20.. Emilià Tarancón Elvira
222
80. BARCELONA, Sant Eugeni I, Papa

Dir. Post. Comte Borrell, 303 – 08029 Barcelona

Barcelona. Sant Eugeni I, Papa Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret de
9 d’octubre de 1945. Inicialment s’emprà com a temple parroquial la capella de l’Hospital
de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Jesús, que continua oferint servei religiós dins la
demarcació parroquial. També s’inclou dins el terme l’església de la Sagrada Família del
carrer Entença.
Rectorologi
1948-1971 Josep O. Roig Piera; 1971-1991 Angel Martínez de Castilla Santos; 1994-1995
Francesc Xavier Orpinell Marco; 2004-20.. Saturnino Rodríguez Rodríguez
223
81. BARCELONA, Sant Fèlix

Dir. Post. Sardenya, 21 – 08005 Barcelona
Arxiprestat de Poblenou

Barcelona. Sant Fèlix Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret del 9
d’octubre de 1945.
Pertanyia al seu terme la tinença parroquial de Sant Joan de Déu.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1947. Alguns
dels volums es troben sota l’epígraf indistint de Sant Fèlix i de Sant Joan de Déu.
Rectorologi
1948-1963 José Monsó; 1963-1995 Josep Mariné Jorba; 1995-2000 Joan Torrent Tusell;
2000-2009 Juan Barrio Puente; 2010-20.. Joaquim Iglesias Aranda
224
82. BARCELONA, Sant Ferran

Dir. Post. Gran Via de les Corts Catalanes, 406 – 08015
Barcelona

Barcelona. Sant Ferran Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, el 9 d’octubre de 1945. La
construcció del temple parroquial s’inicià el 8 de gener de 1948.
Rectorologi
1948-1972/1972-1976 Rafel Prats Blanch; 1972-1980 Miquel Palau Font; 1980-1999
Albert Castilla Miralles; 1999-2000 David Amado Fernández; 2000-2011 Amador Roig
Santacana; 2011-20.. Antoni Suriol Castellví
225
83. BARCELONA, Sant Francesc d’Assís

Dir. Post. Ramon Turó, 130 – 08005 Barcelona
Arxiprestat. Poblenou

Barcelona. Sant Francesc d’Assís Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Erigida en parròquia el 1920. El temple fou destruït durant la Guerra Civil i fou reconstruït
a partir de 1940 sota projecte de l’arquitecte Sagnier, essent definitivament beneït el 1951.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1920. Aquest
arxiu fou arrasat durant la Guerra Civil de 1936-39, perdent-se part de la documentació.
Rectorologi
1921- 1953 José O. Roig; 1954-1970 José Taulats; 1971-1981 Pere-Celestí Margarit
Tarridas; 1981-1997 Joan-Lluís Cardona Quevedo; 1997-2009 Francesc Romeu Torrents;
2009-2012 Jordi Illa Carlos; 2012-20.. Gabriel Carrió Amat
226
89. BARCELONA, Sant Francesc de Pàola

Dir. Post. Ramon Turró, 324 – 08019 Barcelona

Barcelona. Sant Francesc de Paula Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament el 1835, durant el pontificat del bisbe Pere Martínez Santmartín.
Dins la seva demarcació parroquial es troba el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que va patir destrucció durant la Guerra Civil, els
llibres sagramentals a partir de l’any 1939, bé que la sèrie de matrimonis es conserva des
de 1937.
BIBL.: ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). Labor pastoral de un gran pontificado,

Barcelona, 1962, pàg. 21. GEAB, 1996, pàg. 69. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 136.
Pro construcción del nuevo templo parroquial de San Francisco de Paula (Barcelona, 1943).

Aquesta rectoria va ser erigida l’any 1835 en l’església «Fratrum» del mateix nom.
Rectorologi
1844 Jacint Mundet; 1844-1848 Agustí Sabatés; 1848 Josep Glanadell; 1849 - 1857
Ramon Casañas; 1857 - ? Joan Torras; 1863 Joan Martí; 1868-1876 Joan Miquel Torres;
1876 Francesc Artigas; 1880 – 1888 Pau Ferret; 1888- 1890 Modest Rissech;1890 – 1902
Miquel Bertran; 1905-1934 Francesc Ventura;1939-1948 Miquel d’Arquer; 1948-1980
Jaume Guixà; 2003-… Joan J. Villegas.
227
91. BARCELONA, Sant Francesc de Sales

Dir. Post. Pg. Sant Joan, 88-90 – 08009 Barcelona
Arxiprestat de Barcelona

Barcelona. Sant Francesc de Sales Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
9 d’octubre de 1945, començà a funcionar el 16 de gener de 1949.
L’edifici parroquial, antiga capella del convent de les Saleses, és d’estil neogòtic i va ser
iniciat el 1882 per l’arquitecte Joan Martorell i Montells, essent projectat amb una nau única
amb tres capelles laterals per banda —avui desaparegudes—, creuer cobert amb cimbori
i absis heptagonal amb deambulatori. Les formes neogòtiques s’evidencien bàsicament
en els elements decoratius exteriors, com ara els pinacles o les agulles, combinats amb
elements propis del modernisme, sigui esmalts ceràmics o maçoneria, etc. La fàbrica de
l’església la utilitzen també els germans maristes (que en són propietaris) pels actes de
pietat i celebracions eucarístiques amb els seus deixebles.
Dins la seva demarcació parroquial es troba l’església de la Mare de Déu del Roser del
carrer Mallorca (“Beates”).
pàg. 25. GEAB, 1996, pàg. 88. ADB, Arxius Parroquials, 1 (1-99). CPAHACB, Barcelona,
s/d, núm. 740. J.M. GISPERT GINOT, Pedres inquietes del temple. Pedres vives de l’Església
de Sant Francesc de Sales (Barcelona, 2015).
Rectorologi
1948-1971 Juan Massó; 1972-1975 Joan Pellissa Gisbert; 1975-1977 Miquel Bada Elías;
1978-1988 Jordi Enjuanes Mas; 1988-1995 Salvador Cabré Puig; 1994-1996 Jordi Enjuanes
Mas; 1996-2001 Jaume Castro de Haro; 2001-2012 Didac Navarro Rodríguez; 2013- …
Ramon Corts
228
85. BARCELONA, Sant Francesc Xavier

Dir. Post. Pl. Sant Francesc Xavier, 21 bxos. – 08031
Barcelona

Barcelona. Sant Francesc Xavier Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 9 d’octubre
de 1946, com a tenència de Sant Joan d’Horta i elevada a la categoria de parròquia el 31
Dins la seva demarcació es troba l’església de la Residència de Salut Mental de la Mare
de Déu de la Mercè.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1948, exceptuant
els llibres d’òbits, que comencen l’any 1939.
39. GEAB, 1996, pàg. 119. ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99).
Rectorologi
1952-1968 Tarsicio Lorente; 1968-1975 Domingo A Oyaga Carlos; 1975-1978 Julià
Maristany del Royo; 1978-1980 Manuel García Nicolás; 1980-1986 Joan Justes Lamata;
1986-1990 Manuel Asunción Muns; 1989-1994 Miquel Albà Moncalp; 1994-1995 Josep
Xicart Serra; 1995-2006 Tomàs Alarcón Morillas; 2006-20.. Josep Mª Llorca Albero
229
93. BARCELONA, Sant Genís dels Agudells

Dir. Post. Saldes, 3 – 08035 Barcelona
Arxiprestat: Vall d’Hebrón

Barcelona. Sant Genís dels Agudells Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’església de Sant Genís apareix a la documentació a partir del segle XI, bé que segurament
tant aquesta com el terme devien d’existir ja des del segle X. Originariament incloïa el
terme de Sant Joan d’Horta, que li fou sufragània fins al segle XIX, les ermites de Sant
Cebrià i Santa Justina, on segons tradició feren estatge Sant Francesc i després Sant Ignasi
de Loiola, i el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebrón. L’església parroquial actual
conserva elements de la fàbrica baix-medieval i fou restaurada al segle XVIII. Va ser
lleument damnat durant la Guerra Civil.
Dins el seu terme parroquial es troben obertes al culte l’església de Sant Rafael, dins
l’hospital del mateix nom, i la de Maria Auxiliadora, i s’assisteix religiosament a l’Hospital
General de la Vall d’Hebrón.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que fou destruït totalment durant el període 1936-39,
els llibres sagramentals a partir de l’any 1939.
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 37. Catalunya
Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 43. GEAB, 1996, pàg. 115. ADB, Parròquies, Arxius,
1 (1-99). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 136. F. OLIVÉ I GUILERA, Sant Genís dels
Agudells. La Vall d’Hebron (Barcelona, 1992).

1.
1028, març 23
B. 412, L. Ant. II, n. 111, f. 40c-d
Adroer i la seva muller Gontízia donen a Sunyol i a la seva muller Aio terres situades al
comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Genís d’Agudells, al terme d’Agudells, a Pixaranes
i a la Rovira (“in parrochia de Sancti Genesi de Agudels vel in termine de Agudels vel in Pixa-
rannas vel Reuvira”) pel preu de 3 mancusos d’or.
230
2.
1045, febrer 17
B. 679, L. Ant. II, n. 113, f. 41a-b
Blancúcia, el seu fill Guitard i les seves filles Ermengarda i Maisenda venen a Guislabert i
al seu germà Guillem cases, terres i vinyes situades al territori de Barcelona, al terme d’Agu-
dells(“in terminio de Agudellus”) , pel preu de 4 mancusos d’or d’Enees.
3.
1051, febrer 27
B. 773, L. Ant. II, n. 107, f. 39c-d
Ansemon i la seva muller Cusca venen a Seniol i a la seva muller Agio mitja mujada de vinya amb
la terra on és plantada, situada al territori de Barcelona, al terme d’Agudells, a Valdeleds (“in termi-
nio de Agudelels, ubi dicunt val de Leds”), pel preu de 1 sou de diners de moneda grossa de plata.
4.
1053, abril 18
B. 825, L. Ant. II, n. 119, f. 42c-d
Bernat Bonfill i la seva muller Adalgarda venen a Udalard, vescomte de Barcelona, i la seva
muller la vescomtessa Gusla cinc mujades de vinya, amb la terra on és plantada, al territori de
Barcelona, a la parròquia de Sant Genís d’Agudells, pel preu de 42 mancusos d’or.
5.
1053, desembre 28
B. 846, L. Ant. II, n. 118, f. 42b-c
Bernat Ansulf ven a Udalard, vescomte de Barcelona, i la seva muller, la vescomtessa Guisla,
una peça de terra, la meitat d’un colomar i la meitat d’un sagrer, situat tot al territori de Barce-
lona, al lloc que anomenen Agudells (“ubi dicunt Agudels”), pel preu de 5 mancusos d’or por
de moneda de Barcelona.
6.
1054, abril 30
B. 866, L. Ant. II, n. 116, f. 41d- 42a
Guillem Jofre i la seva muller Fruio venen a Seniol i a la seva muller Agio una peça de terra
erma, situada al territori de Barcelona, al terme d’Agudells, a la parròquia de Sant Genís, pel
preu d’1 mancús d’or de moneda de Barcelona.
7.
1055, gener 16
B. 879, L. Ant. II, n. 115, f. 41c-d
Assemon i la seva muller Cusca venen a Seniol i a la seva muller Agio una mujada de vinya
i terra erma, situada al terrotori de Barcelona, al terme d’Agudells, al lloc anomenat Valdeleds
(“Val de Leds”), pel preu de 2 mancusos d’or bo.
231
8.
1056, gener 21
B. 897, L. Ant. II, n. 120, f. 42d- 43a
Udalard, vescomte de Barcelona, i la seva muller, la vescomtessa Guisla, venen a Bremon
cinc mujades de vinya, amb la terra on és plantada al territori de Barcelona, a la parròquia de
Sant Genís d’Agudells, pel preu de 42 mancusos d’or.
9.
1057, gener 21
B. 918, L. Ant. II, n. 205, f. 72b-c
Udalard, vescomte, i la seva muller Guisla, vescomtessa, venen a Bernat Ramon, fill
d’El·liard, dos masos, situats al comtat de Barcelona, dins els terme de Sant Genís, que ano-
menen Agudells, pel preu de 100 auris.
10.
1057, gener 22
B. 919, L. Ant. II, n. 117, f. 42a-b
Udalard, vescomte de Barcelona, i la seva muller la vescomtessa Guisla, venen a Bremon
una peça de terra, la meitat d’un colomar i la meitat d’un sagrer, situat tot al territori de Barce-
lona, al lloc que anomenen Agudells, pel preu de 5 auris d’or pur.
11.
1057, febrer
B. 923, L. Ant. II, n. 204, f. 72a-b
Sengoll i la seva muller Aggio venen al vescomte Udalard i a la seva muller Guisla, vescom-
tessa, un alou consistent en un mas amb cases, casals, horts, terres, vinyes, arbrers, prats, pastu-
res i aigües, situat al comtat de Barcelona, dins els termes de Sant Genís, al lloc que anomenen
Agudells, pel preu de 100 mancusos d’or de Barcelona.
12.
1061, abril 18
B. 1025, L. Ant. II, n. 106, f. 39a-c
Seniol, la seva muller Agio i el seu fill Bernat venen a Bremon Ramon dos sagrers situats al
territori de Barcelona, davant les portes de Sant Genís d’Agudells, i una peça de vinya amb la
terra on és plantada situada sota la via, pel preu de 16 mancusos d’or de moneda de Barcelona
de deu l’unça.
13.
1063, març 31
B. 1044, perg. 3- 38- 14 (a)
Bernat Remon i la seva mullerErmessenda permuten amb Ponç Ermemir, sagristà, i el seu
germà Riambau un alou, consistent en terres i vinyes, cultivades i ermes, amb casals, horts i
232
arbres, situats al comtat de Barcelona, al lloc anomenat Horta, a canvi d’un altre alou. Els
primers afegeixen, a més, a aquesta permuta 5 mancusos d’or en moneda de Barcelona. Hi ha
l’afrontació: “a parte orientis in torrente qui exiit de Valle Fulcimanna, de meridie in colle de
Porteli de occiduo in Collo de Agudels, de circo in riera Sancti Mediri (Sant Medir)”.

A principis del segle XI Agudells ja era parròquia.
Rectorologi
1347 Pere Granyosa; 1347 – 1349 Guillem de Olm; 1349 - 1351 Provensals de Masuet;
1351 – 1376 Berenguer Gramatge; 1376 - 1389 Bernat Costa; 1389 – 1400 Domènec Serdà;
1400 – 1453 Bernat de Vinyamala; 1453 - 1457 Pere Jorba; 1457 Antoni Roqueta; 1474
Miquel Cardona; 1474 – 1477 Joan Bellisent; 1477 Miquel Grifa
Aquesta església a finals del segle XV va ser unida i incorporada al Monestir de St.
Jeroni de la Vall d’Hebrón, fundat aquest l’any 1393.
L’any 1780 va ser erigida la Vicaria perpètua de dita parròquia i encomanada al clergat
diocesà.
1780 - 1785 Josep Llano; 1785 – 1796 Pau Torrents; 1796 – 1807 Angel Coromina;
1807 – 1818 Joan Cortés; 1818 – 1825 Aleix Farreras; 1825 - 1831 Pau Viver; 1831 – 1849
Joaquim Guiu; 1849 - 1883 Jaume Moratona;1884-1893 Jaume Fabregas; 1893-1902 Narcís
Ribó;1902- 1948 Ramon Bertran; 1948-1954 Josep Tort; 1954-1959 Ricard Vendrell; 1959-
1977 Josep Molfulleda; 1977-1978 Esteve Arrese; 1978-1983 Rocossi Gastañaga; 1983-
1993 Miquel Venque; 1993-2003 Joan J. Villegas; 2003-… Joaquim Climent
L’any 1867 aquesta rectoria va ser suprimida i unida a la rectoria de St. Joan d’Horta.
Tindria, però, un coadjutor. Després del 1869 tornà de nou el rector.

- El dimecres 10 d’abril de 1314 l’ardiaca i vicari general del bisbe Ponç de Gualba visità
Sant Genís dels Agudells. V. P. 2, fol. 40; M- N 47.
Capelles
- Capellania de la Concepció de la Mare de Déu de la casa de Fontaner (ADB Sp. III,
262)
- Monestir del Vall d’Hebron (ADB Sp. III, 261)
- Església de la Beata Maria del Coll (o de “Font rubea) (ADB Sp. III, 262)

1/2 Fol. 11
Die lune sequenti anno eodem (21 desembre 1304) Idem dominus episcopus visitavit
ecclesiam Sancti Genesii de Agudels Et post predictam vocavit quosdam de parrochianis
scilicet Guillelmus de Colle, Berengarius de Colle fratres, Guillelmus Raffart et Arnaldus
Raffart qui iurati dixerunt per Dei gratiam recte.
233
Et eadem die rector predicte ecclesie providit episcopo Barchinone in palatio suo.
1/2 Fol. 57 vto.
Die dominica XIIII kalendas marcii (16 Febrer 1306) anno eodem quo supra proximo
idem dominus Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Genesii de Agudellis et tonsoravit hos
scolares: Petrus Zelort, Raimundus des Peret, Bernardus Augusti, Bernardus Bendicti, ci-
vitatis Barchinone, Jacobus za Sovira de Agudellis, Romeus de za Rovira de Barchinona.
Et hiisperactis Redivit Barchinonam. Et fuerunt vocati de parrochianis Bernardus de Val-
lhonesta, Guillelmus dez Col, Arnaldus Dorcha, Robertus, Guillelmus de Cassis et Guillel-
mus Pelega parrochiani iurati dixerunt quod Petrus Granoyla est publice diffamatus in ista
parrochia quod tenet quandam mulierem Barchinone in carreria Sancti Petri que vocatur
na Pola et aliqui eorum dicunt se audivisse quod ipse Rector providet illi mulieri in victu et
vestitu. Confitetur dictus Rector se tenuisse dictam mulierem nomine Laurentiam.
1/2 Fol. 71
Die sabbati sequenti intitulata XIIII kalendas septembris (19 Agost 1307) visitavit Ec-
clesiam de Agudellis et fuerunt vocati de parrochianis Guillelmus Raffart, Bernardus de
Colle, Raimundus de Colle et Jacobus Ruvira qui iurati dixerunt omnia recte.
1/2 Fol. 98
Die iovis intitulata VII idus octobris (9 Octubre 1309) anno quo supra dictus dominus
Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Genesii de Agudellis et fuerunt vocati de parrochianis
Guillelmus Raffardi et Guillelmus filius eius et Bonaventura Ferrer qui iurati dixerunt
quod Bernardus za Riba per IIII annos et Bernardus zes Cases per VI annos retinuerunt
sibi I quartanium olei quod tenetur annuatim facere sacristia.
2 Fol. 1
Anno Domini M trecentesimo duodecimo die sabbati qui fuit XIII kalendas Marcii (17
Febrer 1313) Nos Ugo de Cardona Archidiaconus Barchinone et vicarius in spiritualibus et
temporalibus generalis Reverendi patris domini Poncii Dei gratia Episcopi Barchinone in
remotis agentis ad ecclesiam Sancti Genesii de Agudellis visitationis causa personaliter ac-
cedentes testes recipimus infrascriptos videlicet Jacobum za Rovira, Bernardum de Colle
et Berengarium de Colle parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum super
servicio ecclesie et statu parrochie dixerunt omnia fore in bono statu.
Petro Granoya rector dicte ecclesie interrogatus super premissis dixit idem et addidit
quod en Tonya parrochianus dicte ecclesie non venit ad ecclesiam. Item dixit quod ecclesia
patitur magnum deffectum in libro evangeliorum.
2 Fol. 40
Anno Domini MCCCXIIII die mercurii que fuit IIII idus Aprilis (10 Abril 1314) nos
Hugo de Cardona archidiaconus Barchinone et vicarius domini Poncii Dei gratia Episcopi
Barchinone in remotis agentis ad ecclesiam Sancti Genesii de Agudellis visitationis causa
personaliter accedentes testes recepimus infrascriptos Guillelmum Girberti, Guillelmum
Rafart, Guillemonum Raffart parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum
super servitio ecclesie et statu parrochie dixerunt omnia fore in bono statu per Dei gra-
tiam.
Item Petrus Granoya rector dicte ecclesie interrogatus super premissis dixit idem.
234
2 Fol. 78
Die iovis sequenti et eodem anno idem dominus Episcopus visitavit ecclesiam Sancti Ge-
nesii de Agudellis et fuerunt vocati de parrochianis Guillelmum Raffart, Arnaldum Dorc-
ha et Berengarium de Coll et Guillelmum Raffart qui iurati dixerunt quod omnia recte.
3 Fol. 11 Die veneris sequenti (20 maig 1323) dictus dominus Episcopus visitavit ec-
clesiam de Agudellis et fuerunt vocati de Parrochianis: Guillelmus Gisbert, Guillelmus de
Colle et Guillelmus Raffardi qui iurati dixerunt autem quantum ad servicium ecclesie et
vitam rectoris: Bene per omnia.
Dixerunt tamen quod Jacobus Mironi fornicatur publice cum quadam ex qua prolem
habet. Andreas Dolçet fornicatur cum quadam ex qua prolem habet. Cetera recte.
3 Fol. 41 Die mercurii intitulata VI kalendas aprilis anno Domini MCCCXX quinto
(27 març 1325) dictus dominus Episcopus Barchinone visitavit ecclesiam sancti Genesii
de Agudellis. Et fuerunt ibi per dictum dominum Episcopum in clericos tonsorati: Petrus
Peleya, Bernardus Maya de parrochia dicte ecclesie de Agudellis, et Petrus de Bagnariis
de Barchinona.
Et fuerunt vocati de parrochianis: Bernardus Riba, Guillelmus Salit, Petrus Dolcet. Item
Ferrarius Jacobus ça Rovira qui iurati dixerunt super statu dicte ecclesie et ministrorum
eiusdem bene per omnia.
Item dixerunt quod Petrus Romei uxoratus adulteratur cum Agnete publice ex qua pro-
lem habet. Item quod Jacobus Martini fornicatur publice cum quadam que frequenter
venit ad hospitium ipsius Generi ex qua prolem habet. Petrus Coma et eius uxor veniunt
tarde ad ecclesiam.
235
94. BARCELONA, Sant Gregori Taumaturg

Dir. Post. Pl. Sant Gregori Taumaturg – 08021 Barcelona

Barcelona. Sant Gregori Taumaturg Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 9
d’octubre de 1945. La construcció del temple parroquial s’inicià el 1955.
Rectorologi
1948-1976 Xavier Bertrán Bourdieu; 1976-1992 Josep Aª Arenas Sampera; 1992-20..
Joan Galtés Pujol
236
95. BARCELONA, Sant Ignasi de Loiola

Dir. Post. Provença, 544 – 08025 Barcelona
Arxiprestat Sant Martí

Barcelona, Sant Ignasi de Loiola Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. El
1943 (decret de 20 de desembre de 1943) és esmentada dins l’oficialitat de Santa Maria de
Jesús de Gràcia, per bé que no sembla estar en funcionament encara. Posteriorment, i en
virtut del decret del 9 d’octubre de 1945, se li designà com a tinença la filial de Sant Francesc
de Borja, que seria suprimida el 1970. El 1948 consta, com a parròquia de terme de segona
classe, en la llista de parròquies vacants, per a les quals es convocà concurs de provisió,
essent nomenat Francesc Deix Serra com a primer rector pel decret l’arquebisbe Gregorio
Modrego Casaus, de 17 de juliol de 1948. L’església parroquial ocupà originàriament el
temple de l’escola de les Carmelites de la Caritat del carrer Dos de Maig, des d’on fou
traslladada a finals dels 70 al seu enclau actual. Dins el seu terme parroquial es troba
l’església de l’Obra Benèfico-social del Nen Déu.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1947, juntament
amb els de la tinença de Sant Francesc de Borja, la qual cosa indica el funcionament de la
parròquia en aquell moment.
BIBL.: ADB, Parròquies, Arxius, 1 (1-99). BOBB, 1944, pàg. 15, 43, BOBB, 1946, pàg.
342. BOBB, 1948, pàg. 263, 339. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962,
pàg. 55. GEAB, 1996, pàg. 92.
Rectorologi
1948-1976 Francesc Deix; 1976-1982 Amadeu Bassols Llopart; 1982-1988 Pere Vivó
Gili; 1988-1998 Miquel Carci Duran; 1998-1999 Lluís Pou Illa; 1999-2004 Josep Vendrell
Cortasa; 2004-2009 Josep Serrano Vidal; 2009-20… Xavier Moretó Navarro
237
100. BARCELONA, Sant Ildefons

Dir. Post. Madrazo, 92 – 08021 Barcelona

Barcelona. Sant Ildefons Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret del 9 d’octubre de 1945.
S’obrí al culte el 1949, emprant com a temple provisional la capella del col·legi de les
Dames Negres. Les obres de construcció del nou temple s’iniciaren el 1954 i fou beneït el
1961. La façana no es finalitzà, però, fins al 1994.
Dins la seva demarcació parroquial es troben les esglésies de Sant Antoni de Pàdua i la
de “Jesucristo Sumo y Eterno Sacerdote”.
Al seu arxiu parroquial es conserven els llibres sagramentals des de l’any 1949.
Rectorologi
1948-1968 Narcís Saguer Vilar; 1968-1977 Joan Alemany Esteve; 1998-2011 Lluís
Saumell Gili; 2011-… Josep Mª Jubany Casanovas
238
101. BARCELONA, Sant Isidor

Dir. Post. Comte Urgell, 178 – 08036 Barcelona

Barcelona. Sant Isidor Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 9 d’octubre de 1945.
Rectorologi
1955-1980 Pau Vives Masses; 1980-1997 Joan Guardiola Blanch;1997-2005 Joan-Lluís
Cardona Quevedo; 2005-20..Josep Lluís Fernández Padró
239
102. BARCELONA, Sant Jaume

Dir. Post. Ferran, 28 – 08002 Barcelona

Barcelona, Sant Jaume Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. L’església era
ja existent al segle X i la parròquia consta documentalment al segle XI. Es coneix una
consagració d’aquesta església realitzada el 1146. Inicialment l’església se situava al lloc de
l’actual plaça de Sant Jaume. Al 1823 va ser demolida l’església gòtica que s’hi erigia i que
era famosa pel seu pòrtic, renovat el 1388, per tal d’obrar la dita plaça.
Actualment l’església parroquial se situa al carrer Ferran, ocupant el lloc de l’antiga
església de la Santíssima Trinitat, erigit el 1394 i que havia estat fundada per una confraria
de jueus conversos poc després de l’assalt al call barceloní de 1391. Aquesta església passà
a ser propietat dels Trinitaris Calçats l’any 1525, que en mantingueren la titularitat fins
la desamortització de 1835. L’església fou, aleshores, convertida en parròquia i prengué
l’advocació de Sant Jaume.
L’edifici conserva bona part de la seva fàbrica original , a més dels afegits de les capelles
laterals i la del Remei, del segle XVI, i el campanar del 1722. A l’interior es conserva des
del 1970 el retaule major de la Catedral de Barcelona, del segle XIV.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, i a més
documentació diversa des del segle XVI (Causes Pies, Compres, Censals ...).
AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; Catálogo monumental de España. La ciudad de
Barcelona. Madrid, 1947. pàg. 188. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962,
pàg. 11. CIRICI, A.; L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XV i XVI, Barcelona, 1979,
pàg. 95. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 39. FABREGA I GRAU, A.;
1995. Doc. 220. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). CPAHACB, Barcelona, s/d, pàg. 184,
doc. 314. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 136

Primeres notícies l’any 986 i 1021
Ja en el 992, febrero 5, una devota anomenada Aurúcia atorgà testament i nomenà mar-
240
messors Bonfill sacerdot, Auruci i Eldefred i Gelmir. I disposà variadíssims llegats a favor
de diverses esglésies (“concedo ad donum Sancti Iacobi qui est in Barchinona et Sancta
Maria qui est in littore maris ipsa terra quod habeo ad ipsa Granada (Penedès))
Rectorologi
1197 Guillem de Marimort; 1249 – 1279 Guillem, clergue; 1279 – 1308 Guillem de Canet;
1308 – 1329 Berenguer Grumest, 1329 – 1341 Pons Otger, 1341 – 1348 Pere Bonanat; 1348
- 1356 Bernat de Sarrià; 1356 - 1362 Francesc Torrella, 1362 – 1364 Ramon Roca; 1364 -
1365 Pere Boronat; 1365 – 1379 Romeu Grau; 1379 – 1401 Francesc Andreu; 1401 – 1428
MarcRiera; 1428 – 1451 Oleguer Dalmau; 1451 – 1463 Simó Codolet;1463 – 1464 Joan
Dalmau; 1464 - 1476 Pere Joan Roves; 1476 – 1486 Lluís Plà; 1486 – 1493 Joan Peyró; 1493
- 1497 Jaume Miquel Peyró; 1497 - 1499 Jaume Roves; 1499 – 1517 Galceran Albanell;
1517 - 1533 Jaume Serra; 1533 – 1541 Rafael Ginebra; 1541 – 1562 Jaume Garcia, 1562 –
1569 Bernat Salvà; 1569 - 1589 Agustí de Tamarit, 1589 – 1617 Francesc Guilella, 1617 Joan
Felip; 1681 Bernat Arnet; 1681 – 1693 Joan Coma i Sorts; 1693 - 1731 Ildefons Montesinos;
1731 – 1764 Ramon Fogueras; 1764 – 1774 Damià Sumalla; 1774 – 1800 Antoni Riera;
1800 – 1806 Manuel Camín; 1806 - 1834 Josep Isard; 1834 – 1846 Josep Feu; 1844-1846
Maurici Flaquer; 1846 -1848 Julià Marisma; 1848 Llorenç Galceran; 1849-1868 Julià
Maresma;1877-1882 Manuel Terrades; 1882-1916 Manuel Terrades; 1916-1925 Gabriel
Ribó; 1925-1970 Antoni Alern; 1974-1998 Jaume Llop Camp; 1999-2000 Albert Taulé
Viñas; 2000-2004 Salvador Cristau Coll; 2005-2008 Gaietà Casacuberta Franco; 2008-2013
Ignasi Mora Terrats; 2013-20.. Pedro Sánchez Rodríguez

- El diumenge 1 de setembre de 1303, el bisbe Ponç de Gualba visità la Parròquia de
Sant Jaume de Barcelona. Pocs dies després embarcà cap a Mallorca car a Barcelona hi
havia el problema dels Laudemis.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum II) hi havia en l’esmentada parròquia trenta i vuit
beneficis:
1. En l’altar major, el benefici de Sant Rafael fou fundat per Pere Joan, prevere- rector de
Sant Jaume, l’any 1476. (ADB Sp. II, 534)
2. En l’altar major, el benefici de Sant Antoni Abad fou fundat per Pere Vilatort, prevere,
l’any 1487. (ADB Sp. II, 535)
3. En l’altar major, el benefici de Sant Jaume fou fundat per Francesc Gustella, prevere i
rector de st. Jaume, l’any 1601. (ADB Sp. II, 536)
4. En l’altar major, el benefici de Sant Jaume i Sant Joan fou fundat per Joan Sabater,
prevere i ardiaca de Barcelona, l’any 1616. (ADB Sp. II, 537)
5. En l’altar major, el benefici de la Mare de Déu del Pilar, Sant Jaume i Santa Teresa de
Jesús fou fundat per Jaume Ollar, procurador de Maria Àngela Espadaler vídua, l’any
1699. (ADB Sp. II, 538)
241
6. En l’altar major, el benefici de Sant Fèlix i Sant Cantalici fou fundat per Alexis Tort en
el seu testament de l’any 1736. (ADB Sp. II, 539)
7. En l’altar major la capellania o el Perpetuu personatus de Sant Jaume i Sant Miquel fou
fundada per Jaume de Fontarnau, canonge de Barcelona, l’any 1502. (ADB Sp. II, 541)
8. En l’altar major, la capellania o el Perpetuu personatus de la Mare de Déu i Sant Miquel
fou fundat per Gabriel Oller (pharmacopola) l’any 1513. (ADB Sp. II, 542)
9. En l’altar major, la capellania de Sant Joan fou fundada per Joan Martí,prevere
hebdomadari de Sant Martí de Canas (Girona) l’any 1533. (ADB Sp. II, 543)
10. En l’altar major, la capellania o el benefici rural de Sant Jaume, Sant Francesc i Sant
Ramon fou fundada per Ramon Rovira prevere l’any 1729. (ADB Sp. II, 544)
11. En l’altar major el Personatus perpetuu de Sant Jeroni fou fundat per Jaume Castañer,
alies Gafarró (amificus) de Sant Cugat del Vallés l’any 1568. (ADB Sp. II, 545)
12. En l’altar major, el benefici residencial de Sant Joan Baptista, Sant Francesc de Paòla
i de Santa teresa de jesús fpu fundat per Joan Puget, comerciant, l’any 1770. (ADB Sp.
II, 546)
13. En l’altar major, el benefici de Sant Jaume (després de la Mare de Déu de la columna
del Pilar) fou fundat per Jaume Pujolreu (scholaris) l’any 1797. (ADB Sp. II, 547)
14. En l’altar de Sant Simplici (abans de Sant Ferrarols), el benefici de Sant Ferrarols
màrtir fou fundat per Francesc Ferriol en el seu testament l’any 1323. (ADB Sp. II, 548)
15. En l’altar de Sant Simplici (abans de Sant Ferreolis) el benefici de la Mare de Déu, de
Sant Rafael i Sant Andreu fou fundat per Rafael Andreu, recorda l’any 1769. (ADB
Sp. II, 549)
16. En l’altar de Santa Magdalena i Sant Tomà apòstol, el benefici de Santa Magdalena
unit a la rectoria fou fundat pel canonge de Barcelona Colom, l’any 1214. (ADB Sp.
II, 550)
17. En l’altar de Santa Magdalena i Sant Tomàs apostòl el benefici de Sant Tomàs apòstol
fou fundat per Bernat Grumest, rector de l’esglèsia, l’any 1321. (ADB Sp. II, 551)
18. En l’altar de Santa Magdalena i Sant Tomàs apòstol la capellania de Santa Magdalena
fou fundada per Laurela, esposa de Vicenç Bonat (apotecari), en el testament del 1382.
19. En l’altar de Santa Magdalena i Sant Tomàs apòstol la capellania o el Personatus
perpetuu de Sant Tomàs fou fundada per Pere Calvillo, clergue, l’any 1664.
20. En l’altar de Sant Joan Evangelista i Sant Martí, el benefici de Sant Joan Evangelista i
Sant Martí fou fundat per Simó de Rovira, notari, en el seu testament l’any 1365. (ADB
Sp. II, 555)
21. En l’altar de la mare de Déu del Pilar (abans de Sant Esteve i Santa Caterina) el benefici
de Sant Esteve i Santa Caterina fou fundat per Valençona, esposa de Pere Pla, en el seu
testament l’any 1372. (ADB Sp. II, 557)
22. En l’altar de la Mare de Déu del Pilar (abans de Sant Esteve i Santa Caterina) capellania
de la Mare de Déu i de Sant Francesc fou fundada pel magnífic Gaspar Pons i Ribelles
(domicellum) de Barcelona el 1584. (ADB Sp. II, 558)
23. En l’altar de la mare de Déu del Pilar (abans de Sant Esteve i Santa Caterina) el benefici
primer rural de la Mare de Déu del Pilar fou fundat per Maria Vilaró vídua de Salvador
242
Joan Vilaró, notari causidic com a successor de Matrona Vilaró (abans Viguera) l’any
1668. (ADB Sp. II, 558)
24. En l’altar de la Mare de Déu del Pilar (abans de Sant Esteve i Santa Caterina) el
benefici rural segon de la Mare de Déu del Pilar fou fundat per Josep Pujolreu, escolar
resident, l’any 1797. (ADB Sp. II, 559)
25. En l’altar de la Mare de Dèu del Pilar (abans de Sant Esteve i Santa Caterina) el
benefici rural de Sant Jacint fou fundat per Jacint Rocafort, rector de Sant Andreu de
Tona (Vic), l’any 1737. (ADB Sp. II, 560)
26. En l’altar de la Mare de Déu del Pilar (abans de Sant Esteve i Santa Caterina) el benefici
rural de la Mare de Déu del Pilar i Santa Teresa de Jesús fou fundat per Francesc
Canudes, prevere de Solsona, l’any 1738. (ADB Sp. II, 561)
27. En l’altar de la Mare de Déu del Pilar (abans de Sant Esteve i Santa Caterina) el
benefici rural de la Mare de Déu del Pilar i de Sant Jaume fou fundat per Francesc
Calcina, prevere de Sant Llorenç de la diòcesis de Barcelona, el 1744. (ADB Sp. II, 562)
28. En l’altar de Sant Bartomeu i Sant Bernat, el benefici de Sant Bartomeu i Sant Bernat
fou fundat per Bernat Abril, ciutadà de Barcelona, en el testament de 1397. (ADB Sp.
II, 563)
29. En l’altar de Sant Antoni de Pàdua (abans del Santcrist) el benefici de Sant Joan
Baptista i Sant Joan Evangelista fou fundat per la noble Domna Beatriu, vídua de
Francesc de Guimerà, l’any 1571. (ADB Sp. II, 565)
30. En l’altar de Sant Antoni de Pâdua (abans del Santcrist) el benefici no residencial de
Sant Antoni fou fundat per Antonia Morenas, vídua d’Ambrós Morenas., l’any 17 54.
(ADB Sp. II, 566)
31. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança (abans de Santa Margarida) el benefici
primer de Santa Margarida fou fundat per Guillem de Canet, rector de l’Església, l’any
1307. (ADB Sp. II, 568)
32. En l’ altar de la Mare de Déu de l’Esperança (abans de Santa Margarida) el benefici
segon de Santa Margarida fou fundat i dotat per Blanca, esposa de Berenguer Albanell
mercader i ciutadà de Barcelona l’any 1342. ( ADB Sp. II, 568)
de Sant Gabriel arcàngel fou fundat per Bernat Grumest, rector de Sant Jaume, l’any
1320. (ADB Sp. II, 569)
primer de la Mare de Déu de l’Esperança fou fundat pel mestre Massal l’any 1278.
(ADB Sp. II, 570)
35. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança (abans de Santa Margarida) fou fundat per
Ramon de Palau, rector de sta. Margarida l’any 1380. (ADB Sp. II, 572)
36. En l’altar del Sant Crist el benefici de Sant Felip Neri i Sant Tomàs d’Aquino fou fundat
per Sebastià Armengol, argenter, l’any 1769. (ADB Sp. II, 572)
37. En l’altar de la Mare de Déu d’ Utrera, el benefici rural de la Mare de Déu d’Utreta
fou fundat pels executors del testament d’Antoni Goteras l’any 1799. (ADB Sp. II, 564)
38. En l’altar del Santíssim Sagrament, el benefici del Satíssim Sagrament de la Mare de
243
Déu del Dolors, de Santa Anna, Sant Josep i Sant Pere Nolasc (Passioneria) fou fundat
per Maria Anna Vives, vídua de Josep Fèlix Abella, l’any 1866. (ADB Sp. II, 556)
Dins la parròquia
• Església de la congregació de l’oratori de Sant Felip Neri:
1. Benefici de Sant Josep i Sant Domènec, fundat er Oleguer de Montserrat, bisbe
d’Urgell quan era ardicaca major de Barcelona i canonge, el 1673. (ADB Sp. II, 574)
2. Benefici rural de Sant Felip Neri en l’església de la congregació (ADB Sp. II, 573 v.)
• Monestir de les monges de Sant Antoni o de Santa Clara de l’orde de Sant Benet,
construït a la vora del mar pels franciscans l’any 1308. (ADB Sp. II, 575)
• Capella del Palau Reial de Santa Àgata, instituïda per Pere III, abans però era la titular
la Concepció (Puríssima) l’any 1346. (ADB Sp. II, 576)
• Capella de Sant Sever (vegis Speculum Catedralicis): Benefici de Sant Josep fundat per
Joseplia Falp i Llopis l’any 1879. D’un capital de 54.000 rals. (ADB Sp. II, 578)

1/1 Fol. 41 vto. Diumenge, 1 de setembre de 1303: Die dominica intitulata Kalendas
septembris Anno quo supra idem dominus Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Iacobi ci-
vitatis Barchinone.
Et fuerunt vocati parrochiani qui secuntur: G[uillelmus] de Vallesica, B[ernardus] dez
Cortey, Bonanatus de Petra, iurisperitus, B[ernardus] Zabaterii, Stephanus de Podio qui
in animas suas dixerunt quod in altari Sancti Thome non celebrabatur nisi die festivitatis;
ignorant tamen utrum sit dotatum an non.
Item Rector ipsius Ecclesie raro celebrat et credunt quod hec fit propter debilitatem
visus et ex vista causa; hec idem dicunt per sacramentum sacerdotes sui.
Item dixerunt quod B[ernardus] Alberti iurisperitus adulteratur publice cum filia den
Estayol et cum quadam alia que moratur iuxta sanctum Paulum. Concedunt de auditu.
Item Petrus de Plano adulteratur cum quadam que moratur in carraria de na Bardonera
iuxta Bocheriam.
Item Na. XIII. colors et Na Sobona et Na Mirona sunt lenenes publice; sunt tamen de
parrochia de Pinu.
Item dixerunt quod in hospicio quod fuit R[aimundi] Tintorerii morantur iudei et
exercent multa lenocinia et enormia et credunt quod B[ernardus] de Segalars posset te-
dium dare; [idem] concedunt clerici de auditu.
Item Na Gaya uxor Ferrarii Bertrandi tenet hospicium judeis pauperibus et vilibus qui ibi
exercent multa enormia in contemptum fidei est de parrochia Sancti Iacobi.
Fol. 42 Item na Cleriana tenet publicum prostibulum ante hospicium Petri Marchi.
Item Na Noguera facit idem prostibulum et hospitatur eas. Item dixerunt quod En Ven-
tayola qui moratur in vico de na.
Quintar tenet publicum prostibulum; concedunt.
Item B[ernardus] Alberti per quam raro venit ad Ecclesiam. Idem facit G[uillelmus]
244
Raimundi de Copons. Idem facit maritus supradicte Gaye.

Item dixerunt quod judei appropinquant Cimiterio Ecclesie ultra mensuras eis assigna-
tas; concedunt.
Item dixerunt quod quedam quantitas pecunie est assignata et quedam legata facta altari
Sancte Margarite per magistrum Messeguer que nondum est soluta et de hoc est manu-
missor en Canet.
Item dixerunt quod judei qui morantur in carreria ypothecarie et circa callos judaicos
operantur publice diebus dominicis et festivis in locis publicis.
Cetera Recte.
Deinde remansit idem dominus Episcopus Barchinone usque ad exitum mensis sep-
tembris et intravit mare apud Ecclesiam de Cigiis ad eundum versus Maioricas. VI. Kalen-
das octobris. (Dijous, 26 de setembre de 1303) (Un any després de Mallorca torna a Sitges
el 19 de setembre de 1304)
245
103. BARCELONA, Sant Jeroni

Dir. Post. Mossèn Ferran Palau, 3 – 08035 Barcelona

Barcelona, Sant Jeroni Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 20 de setembre de
1963.
Dins el seu terme es troben obertes al culte les esglésies de les Llars Mundet, de la
Fundació Albà, de la Residència de Sant Josep i la de Sant Jordi.
199).
Rectorologi
1964-1989 Ferran Palau Jover; 1989-2003 Joan Bernadas Torné; 2003-2008 Esteve Arrese
Beltran; 2008-20.. Guillem Brossa Tort
246
114. BARCELONA, Sant Joan Bosco

Dir. Post. Pl. Ferran Reyes, 2 – 08027 Barcelona
Arxiprestat: Sant Martí

Barcelona. Sant Joan Bosco Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
Rectorologi
1951-1973 Ramon Cambó; 1974-1976 Lluís Mª Oliveras Janer; 1976-1982 Benet Jasó
Adrián; 1982-1988 Victor Marco Lorés; 1988-1997 Josep Oriol Oliveras Janer; 1997-2006
Emili Marcos Souto; 2006-2015 Miquel Angel Calàvia Calàvia; 2015-20.. Emilio Marcos
Souto
247
113. BARCELONA, Sant Joan d’Àvila

Dir. Post. Prim, 252 1r.-4t. – 08020 Barcelona
Arxiprestat: Provençals

Barcelona. Sant Joan d’Àvila Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo Gonzàlez, segons decret de
22 de juliol de 1970.
Rectorologi
1970-1992 Josep Mª Martínez Sánchez; 1993-2004 Pere-Celstí Margarit Tarridas; 2005-
2014. Francesc Blanco Aranda; 2014-20.. Carles de la Fuente Guirao
248
122. BARCELONA, Sant Joan d’Horta

Dir. Post. Rectoria, 1 – 08031 Barcelona
Arxiprestat: Horta

Barcelona. Sant Joan d’Horta Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Es
documenta l’existència de la parròquia d’Horta, dita també Les Palmes, des del 985.
L’església de Sant Joan apareix esmentada en documents del segle XI, com a dependència
de la casa o torre d’Horta. Durant el segle XIII, fou font de conflictes jurisdiccionals entre
les parròquies de Sant Genís dels Agudells i Sant Andreu de Palomar, fins que va passar a
ser sufragània de Sant Genís el 1260. El 1835 tornà a esdevenir parròquia independent, i el
1867 Sant Genís dels Agudells es convertí en sufragània de Sant Joan, de resultes dels canvis
poblacionals de finals del segle XIX. L’actual església parroquial és un temple construït en
estil neogòtic després de 1939. No queda cap resta de l’antiga. És de patronat laical.
Dins el terme parroquial es troben obertes al culte en l’actualitat l’església del Sagrat Cor,
la de la Mare de Déu del Carme, la del monestir de l’Adoració Perpètua, la del col·legi de
Santa Caterina de Siena, la del monestir de la Vall d’Hebrón, i l’església de Sant Joan Bosco.
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 36. BULTO, M. R.;
“El antiguo término de Horta y su parroquia de Sant Juan”. Cuadernos de arqueología e
historia de la ciudad, VII, Barcelona, 1965, pàgs. 59-79. Catalunya Romànica, Barcelona,
1991, XX, pàg. 45. FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari de la Catedral de Barcelona,
vol. I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Doc. 152. GEAB, 1996, pàg. 111.
ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 141. D. DIEZ
i GUIJARRO, Les masies d’Horta (Barcelona, 1986). X. ROSSELLÓ, Noticiari de la
parròquia de Sant Joan d’Horta (Barcelona, 1992).

1.
965, març 13
F. 84, perg. 1- 1- 1935
Ataulf, anomenat Bonhome, Joan i Guifred, anomenat Abas, marmessors del prevere Gerà,
249
donen a l’esglèsia de Sant Miquel, de Barcelona, una mujada i mitja de vinya plantada, a
Silvià, a la vall d’Horta (“in terminio de Silviano, in valle Orta”), del comtat de Barcelona.
2.
985 [abril 10]
F. 152, L. Ant. II, n. 257, ff. 86d- 87a
Salamó ven a Sunyer uns casals, corts, horts amb arbres fruiters, i unes terres i vinyes, tot
situat a la parrochia de Barcelona, al terme de Les Palmes o d’Horta, pel preu de trenta
mancusos (“Haec omnia in parrochia Barchinona, in terminio de Palmas vel de Orta… Et
afrontat haec omnia…e meridie in ipsa Estrada publica vel in rio de Orta”.
3.
991, juny 20
F. 213, L. Ant. II, n. 282, f. 93b-c
Odó, abat de Sant Cugat, i els seus monjos venen a Sunyer i a la seva esposa Ermessenda tres
peces de terra de vinya, una casa i uns casals amb arbres, tot situat al suburbi de Barcelona,
al terme d’Horta, prop de l’església de Sant Andreu (de Palomar), pel preu d’una unça d’or.
4.
997, març 26
F. 304, perg. 1- 3- 49
Jacinta ven a Geribert unes terres ermes i de conreu, unes vinyes i cases amb corral i uns horts
amb els seus arbres, al terme de Lacera (a Horta), del comtat de Barcelona, per un equivalent
a vuit sous (“haec omnia in suburbio Barchinona in terminio de Orta vel iusta domum Sancti
Andree”).
5.
997, desembre 21
F. 320, perg. 1- 3- 70
Gontar ven a Esteve i a Ervigi una garriga al lloc que en diuen Campo Amaro, del terme
d’Horta, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, del territori de Barcelona, per trenta sous
de moneda Barcelona corrent.
6.
999, març 28
F. 331, perg. 1- 3- 72
un petit terreny que aquella església té a prop del lloc de Vilapicina.
7.
999, juny 5
250
F. 334, L. Ant. II, n. 128, f. 48c-d

Aeci, bisbe de Barcelona, i els canonges de Santa Creu i Santa Eulàlia permuten amb Sunyer
dues peces de terra situades al terme d’Horta, que pertanyen a l’església de Sant Miquel, i
aquells reben en canvi una vinya també situada al terme d’Horta.
8.
1008, abril 28
B. 103, perg. 1- 1- 1188
Odó, abat del monestir de Sant Cugat i bisbe de Girona, permuta amb Sunyer, fill del difunt
Atard, una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al terme d’Horta, dins la parròquia
de Sant Andreu apòstol, a canvi d’una altra terra (“Est quippe iam dicta terra in comitatu
barchinonse, in terminio de Horta infra parrochia Sancti Andree apostoli”).
9.
1041, abril 20
B. 600, perg. 1- 1- 1512
Blanca empenyora a Geribert, germà seu, béns situats al territori de Barcelona, a la parròquia
de Sant Andreu, al terme d’Horta, al lloc de Vilapicina, per un deute de 4 mancusos d’or.
10.
1047, setembre 20
B. 723, perg. 1- 2- 80
Blanca empenyora al seu germà Geribert, sacerdot, uns casals, corts, horts, arbres, pou,
farraginal, colomars, terres i vinyes, situats en el territori de Barcelona, al terme d’Horta i de
Vilapicina, a la parròquia de Sant Andreu, per un deute de 5 mancusos d’or d’Enees que ha de
retornar al cap d’un any de la festivitat de Sant Miquel arcàngel vinent (“…sum tibi mancusos
V de auro chocto monete Heneas legitime pensatos, quod tu mihi pretasti”).
11.
1052, setembre 26
B. 810, perg. 1- 2- 215
Bernat Bernat i la seva muller Ermengarda venen al sacerdot Geribert, fill del difunt Sunyer,
quatre peces de terra i part d’un hort, un pou i farraginal, situats al territori de Barcelona, al
terme d’Horta, a Vilapicina, pel preu de 22 mancusos d’or d’Enees.
12.
1052, desembre 28
B. 816, perg. 3- 23- 35
Bonuç Ferrer i la seva muller Quíxol venen a Bonfill i a la seva muller Em una terra situada
al territori de Barcelona, al terme d’Horta o Montaguilar, pel preu d’1 mancús d’or d’Enees.
251
13.
1055, gener 20
B. 880, perg. 1- 4- 139
Vidal i la seva muller Guisla venen a Geribert, sacerdot, la setena part de dos colomars amb
les aus que hi ha, situats al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu, al terme
d’Horta, sota de Santa Eulàlia, pel preu de 2 mancusos d’or.
14.
1053, gener 4
B. 1701, perg. 1- 2- 216
Bernat i la seva muller Ermengarda venen al sacerdot Geribert, fill del difunt Sunyer, unes
cases i quatre peces de terra amb una setena part d’hort, pou i farraginal, situades al territori de
Barcelona, al terme d’Horta, pel preu de 27 mancusos i mig d’or en moneda d’Enees.
Rectorologi
1312 Arnau de Besora; 1312 – 1319 Berenguer Batlle; 1319 - 1334 Bernat Ferrer; 1334
– 1349 Arbert Valls; 1349 Pere Serrat; 1358 Bartomeu Salelles, 1358 – 1367 Pere Taló;
1367 - 1380 Pere Gallard; 1380 – 1381 Jaume Gombal; 1381 – 1387 Andreu Feu; 1387 –
1388 Pere Mundó; 1388 – 1389 Bernat Costa; 1389 – 1399 Domènec Cerdà; 1399 – 1400
Pere Mundó; 1400 - 1414 Miquel Olives; 1414 – 1419 Bernat Plà; 1419 - 1432 Julià Plà;
1432 - 1438 Martí Cifré; 1438 – 1451 Narcís Thos; 1451 - 1456 Antoni Vallocera; 1456
Jaume Sala; 1473 Francesc Juliol; 1473 – 1484 Joan Sedó; 1484 - 1494 Jaume Solà; 1494
– 1501 Francesc Villar; 1501 – 1511 Jaume Fexes; 1511 Bartomeu Molas; 1530 J e r o n i
Pasqual; 1530 - 1548 Miquel Mata; 1548 - 1557 Pere Cugat, major; 1557 – 1565 Pere Cugat,
menor; 1749 - 1786 Felip de Oriola; 1786 - 1829 Benet Solanich; 1829 – 1833 Francesc
Fàbregas, 1833 – 1845 Miquel Josep Bosch; 1845 - 1863 Miquel Salsas; 1863 – 1871 Lluís
Cantarell; 1871 - 1903Tomàs Casas; 1903 – 1919 Joan Icart; 1919 - 1923 Joan Massaguer;
1923 -1948 Miquel Pujol;1948-1955 Pere Simó; 1955-1991 Francesc Xavier Rosselló; 1991-
2015 Ignasi Corominas; 2015-20.. Josep M. Prats Rocavert

El dijous 23 de desembre de 1305 el bisbe Ponç de Gualba rep de la capella de Sant Joan
d’Horta, 15 sous en concepte de visita. També rebé de Martorelles 10 sous, de Santa Maria
del Camí 2 sous, de Sant Miquel del Fai 9 sous, de Montbui 3 sous, de Palau Solità 22 sous,
del prepòsit de Sabadell 35 sous, de Sant Llorenç del Munt 120 i del prior de Terrassa 100
sous. V. P. ½, fols. 50- 51. M-N 22.
252
121. BARCELONA, Sant Joan de Gràcia

Dir. Post. Santa Creu, 2 – 08024 Barcelona

Barcelona. Sant Joan de Gràcia Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
fundada en parròquia l’agost de 1868, amb seu provisional a l’església de Nostra Senyora
de la Providència, designant-se posteriorment com a seu definitiva el de La Plaça de la
Virreina, i on s’havia erigit la gran masia de la Virreina, de la qual es col·elcà la primera
pedra el 1878.
El nou edifici parroquial és obra de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Gaudíqui
treballà amb combinació de materials com ara maons i mamposteria. Després de la
Setmana Tràgica el 1909, fou el mateix Berenguer que s’encarregà de la restauració del
temple, que fou novament damnat durant la Guerra Civil de 1936-39, quan el temple fou
incendiat i calgué reconstruir-lo amb posterioritat.
Dins la seva demarcació es comprèn l’església de la Clínica Nostra Senyora de Lourdes.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que es va salvar malgrat les destruccions de la Guerra
BIBL.: BASTIDA, X.; OLIVE. J.; SAL, R.; La parròquia de Sant Joan de Gràcia i el
seu entorn. Barcelona, s.d. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg.
31. GEAB, 1996, pàg. 123. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). CPAHACB, Barcelona,
s/d, núm. 860. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 142. IDEM, Pròleg del llibre intitulat La
parròquia de Sant Joan de Gràcia, del Dr. X. Bastida (Barcelona, 1962).
Rectorologi
1846 Ramon Casañas; 1848 Agustí Dalmau; 1848 Felip Miralda; 1848-1867 Llorenç
Truddas; 1867 Ferran Agulló; 1868 – 1869 Josep Ildefons Gatell; 1869-1876 Jaume Puig;
1876-1883 Miquel Bujons; 1883 Ramon Riu; 1883-1887 Miquel Bertran; 1887-1891Francesc
Llanas; 1891-1901 Pere Jaume Barba; 1901-1908 Salvador Barone; 1908-1916 Josep
Brassó; 1916-1936 Antoni Forns;1936-1948 Miquel Carrau; 1948-1967 Juan Cabús; 1967-
1981 Pere Batlle; 1981-1991 Xavier Bastida; 1991-2000 Carles Masdexaxars; 2000-2016
Joan Torrent; 2016-20... Jordi Carreter Cambra
253
115. BARCELONA, Sant Joan de la Creu

Dir. Post. Av. Vallvidrera, 75 – 08017 Barcelona

Barcelona. Sant Joan de la Creu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Erigida
inicialment com a tinença el 1946, començà a funcionar el 1950 i fou erigida en parròquia,
segons decret de l’arquebisbe Modrego, del 19 d’abril de 1961. Es posà inicialment sota
direcció dels Pares Caputxins. Entre 1950 i 1956 suplí el lloc de culte de la parròquia la
capella del Col·legi de Natzaret de les Missioneres de la Sagrada Família.
Actualment es comprèn dins el seu terme, més de l’anterior, l’església dels Sagrats Cors,
la de la Sagrada Família, la de la Verge de la Medalla Miraculosa, la de Nostra Senyora del
Sagrat Cor, totes obertes al culte.
pàg. 72. GEAB, 1996, pàg. 146. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). V. SERRA DE
MANRESA, La parròquia de Sant Joan de la Creu (Barcelona, 2015).
Rectorologi
1969-1987 Alfons Ramon Uribe; 1987-20.. Conrad J. Martí Martí
254
123. BARCELONA, Sant Joan de Mata

Dir. Post. Mossèn Clapés, 18 – 08030 Barcelona

Barcelona. Sant Joan de Mata Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
9 d’octubre de 1945. Fou confiada als Pares Franciscans del Tercer Orde Regular.
Rectorologi
1948-1970 Jaume Serra; 1970-1977 Frederic Martín Cuenca; 1977-1989 Joan Grau
Crespi; 1989-1996 Jaume Montserrat Caldés; 1997-2004 Guillem Ramis Feliu; 2005-2009
Jaume Font Cabot; 2009-2011 Emili Coll Bucher; 2012-… Miquel Ramon Campíns
255
124. BARCELONA, Sant Joan M. Vianney

Dir. Post. Melcior de Palau, 56 – 08028 Barcelona

Barcelona. Sant Joan M. Vianney Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
9 d’octubre de 1945. S’inicià la construcció del temple parroquial el 1952.
Rectorologi
1948-1968 José Mendoza; 1968-2004 Jordi Boltà Cañellas; 2005-20..Ramon Octavi
Sánchez Valero
256
104. BARCELONA, Sant Jordi

Dir. Post. Viaducte de Vallcarca, 7 – 08023 Barcelona

Barcelona. Sant Jordi Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament el 1920. El temple sofrí desperfectes durant la Guerra Civil de 1936-39 i
calgué reparar-lo i ampliar-lo el 1946.
Dins la demarcació parroquial s’assisteix el servei religiós del Centre Mèdic Delfos.
BIBL. : ADB, Arxius de Parròquies. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,

1962, pàg. 32. GEAB, 1996, pàg. 126. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ
BONET, El martiri... pàg. 142.
Rectorologi
1920-1960 Josep Domenech; 1960-1991 Joan Vilaseca; 1992-2000 Ramon Reñé; 2001
Ricard Masclans; 2001-… Antoni Josep Gómez.
257
105. BARCELONA, Sant Josep de Calassanç

Dir. Post. Joan de Peguera, 20 – 08026 Barcelona

Barcelona. Sant Josep de Calassanç Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
del 9 d’octubre de 1945. És encomanada als Pares Escolapis.
Dins el terme parroquial es troba l’església de Sant Joan Baptista.
pàg. 56. GEAB, 1996, pàg. 93. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). S. TUDELA, Memoria
de la parroquia de San José de Calassanç (Barcelona, 2015)
Rectorologi
1951-1965 Pompilio Codmach; 1965-1976 Jaume Bayó Samsó; 1976-1979 Genís Samper
Triedu; 1979-1997 Manel Bagunyà Valls; 1999-2003;Carles Mascaró Buyreu; 2003-2006
Sadurní Tudela Prats; 2006-2013 Josep Mª Balcells Xuriach; 2013-20.. Josep M. Rierola
Roqué
258
258. BARCELONA, Sant Josep i Santa Mònica

Dir. Post. Rbla. Santa Mònica, 9 – 08002 Barcelona

Barcelona. Sant Josep i Santa Mònica Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
La parròquia tingué l’origen en la comunitat dels Agustins Descalços o Pares Recoletos
que havia fundat la seva primera casa a Barcelona el 1618, a l’ermita de Sant Bertran,
vora el Paral·lel. Al 1619 aquest orde adquirí un terreny a prop del portal de Santa
Madrona, a la Rambla, on fundaren una petita església, inaugurada el 18 de desembre
d’aquell any.
Al 1626 es posà la primera pedra per a una nova església que fou beneïda el 1636. En
la capella de la Mare de Déu de la Novena, estant el temple encara inacabat, es fundà la
confraria dels actors teatrals l’any 1634. L’edifici acabat era d’una sola nau amb creuer i
cúpula al centre, i precedit d’un atri. Hi havia quatre capelles a cada costat de la nau. A
la façana hi havia una estàtua policromada de Santa Mònica, obra d’Andreu Sala. Al seu
interior es trobava el retaule major de l’església de Sant Jaume, enderrocada el 1823, fins
el 1887, que es traslladà a Cardedeu, on cremà el 1936. De fet, entre 1823 i 1824 li fou
traslladada al convent de Santa Mònica la parroquialitat de Sant Jaume. El 1835 li fou
atorgada definitivament la categoria de parròquia sota l’advocació de Sant Josep.
El 1887 l’església fou reformada, gairebé reedificada de nou, seguint un projecte de
l’arquitecte Joan Martorell que afectà sobretot a la façana, que desaparegué. S’endarrerí
l’absis, s’ampliaren les finestres i es construí un nou campanar. Després de la Guerra Civil
de 1936-39, durant la qual el temple fou incendiat, i destruït, la parròquia hagué d’ocupar
la zona del claustre de l’antic convent. Aquest, ja des de setembre del 1835 havia servit per
a diversos usos, essent cedit el 1848 al Ministeri de Guerra, i des del 1894 allotjà també
oficines de la Creu Roja.
El 1961 l’Ajuntament, que havia heretat les instal·lacions ocupades pel Ministeri de
Guerra, cedí els seus drets al Bisbat i es procedí a la construcció d’una nova església, al
solar de l’antiga, i fou projectada per Joaquim Vilaseca i continuada per Antoni Pineda.
Aquesta nova església s’inaugurà el 19 de març de 1964 pel bisbe Gregorio Modrego. La
consagració definitiva fou realitzada el 19 de març de 1975 pel cardenal Narcís Jubany. El
1984 l’antic convent fou declarat monument històric-artístic d’interès nacional. Aquesta
part és actualment seu d’exposicions de la Generalitat de Catalunya des del 1987.
259
Bona part de les obres d’art d’aquesta parròquia foren dipositades a partir de 1916 al
Museu Diocesà de Barcelona.
sagramentals a partir de l’any 1939, encara que la sèrie de Baptismes es remunta a 1916.
El 2014 la parroquia va quedar extingida i va esser erigida una nova parroquia pels
fidels greco-catòlics ucraïnesosde ritus bizantí dedicada a Sant Josep, Santa Mónica i Sant
Josafat.
BIBL.: BARRAQUER, C.; Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio
del siglo XIX. Barcelona, 1906. Vol. 2. pàg. 497. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 22. ADB, Arxius de Parròquies, 2 (100-199). CPAHACB, Barcelona,
s/d, núm. 634. FIGUEROLA, P.J.-MARTI, J.M.; La Rambla, els seus convents. La seva
història. Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, vol. VI/2. Barcelona, 1995.

Rectoria erigida l’any 1835
Rectorologi
1839-1853 Josep Rabell; 1868 – 1877 Francesc Mutiñó; 1877 - 1888 Bruno Soler; 1888
Bernat Vergés; 1888- 1890 Eduard Vilarasa;1890 Antoni Torns; 1891-1904 Salvador Vidal;
1904-1915 Vicenç Amat; 1919-1920 Josep Sans; 1920 - 1948 Jaume Guilera; 1966-1978
Sebastià Rossell; 1978-2003 Josep Herrando; 2003-2006 Joaquim Comas; 2006-2008 Joan
Rodríguez; 2008-2014 Raul Zimmer.
260
111. BARCELONA, Sant Josep Obrer

Dir. Post. Palamós, 49 – 08033 Barcelona
Arxiprestat: Trinitat-Roquetes

Barcelona. Sant Josep Obrer Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
6 d’abril de 1959, començant a funcionar molt poc després.
Rectorologi
1959-1971 Joan Armengol; 1971-1976 Jaume Duch Fumadó; 1997-1987 Lluís González
García; 1987-1996 Joan Mª Prieto Rodriguez; 1996-1998 Pere Farriol Viñas; 1998-2012
Jaume Aregall Comas; 2012-20.. Josep Enric Roig Sansegundo
261
112. BARCELONA, Sant Josep Oriol (Basílica)

Dir. Post. Villarroel, 83 bxs. – 08011 Barcelona

Barcelona. Sant Josep Oriol Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia pel bisbe Enric Reig i Casanova, segons decret del 24 de juliol
de 1917. Fou inaugurada el 23 de març de 1918, en un local provisional. Actualment té la
categoria de basílica i pertany a la seva demarcació l’església de la Mare de Déu del Roser.
Sant Josep Oriol. Pius XI, l’any 1935, concedí el títol a aquest temple de l’Eixample
barceloní, que precisament té una planta basilical. Es va començar a edificar al 1915 per
iniciativa del cardenal Casañas, fou inaugurat l’any 1926.
BIBL.: BOBB, 1918, pàg. 112, 445. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
1962, pàg. 18. GEAB, 1996, pàg. 81. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ BONET,
El martiri... pàg. 143. J. CAPDEVILA, La parròquia de Sant Josep Oriol (Barcelona, 2005).
Rectorologi
1918-1936 Joan Icart; 1939-1967 Joaquim Roig; 1967-1976 Francesc Llopart; 1977-2009
Josep Boix; 2009-… Enric Termes.
262
130. BARCELONA, Sant Llorenç

Dir. Post. Entença, 111 – 08015 Barcelona

Barcelona. Sant Llorenç Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
d’octubre de 1945. La construcció del temple s’inicià el 1954.
Rectorologi
1955-1981 Josep Mª Ribas Saperas; 1981-1997 Emili Vives Gimó; 1998 Lluís Vicente
Lasala; 1998-2006 Joan Rodríguez Gómez; 2006-20.. Jaume González Padrós
263
133. BARCELONA, Sant Lluís Gonzaga

Dir. Post. Selva de Mar, 200 – 08020 Barcelona

Barcelona. Sant Lluís Gonzaga Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Inicialment fou erigida canònicament, com a tinença de Sant Martí de Provençals, per
l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret del 9 d’octubre de 1945, i fou elevada a la
categoria de parròquia el 6 de desembre de 1961. L’església parroquial actual fou dedicada
el 27 de juny de 1982 per l’arquebisbe Narcís Jubany.
BIBL.: BOBB, 1946, pàg. 290. BOBB, 1961, pàg. 664. BOAB, 1982, pàg. 256. ADB,
Parròquies, Arxius, 2 (100-199).
Rectorologi
1946-1974 Joan Ros; 1974-1981 Joan-Lluís Cardona Quevedo; 1981-1988 Miquel Carci
Duran; 1988-1991 Antoni Oliva Porti; 1991-2009 Vicenç Mª Farré Piña; 2010-20.. Evelio
Moreno Palacios
264
135. BARCELONA, Sant Marc

Dir. Post. Tapioles, 18 – 08033 Barcelona

Barcelona. Sant Marc Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González, segons decret del 25
BIBL.: BOAB, 1969, pàg. 643.
Rectorologi
1974-1975 Josep Mª Palom Izquierdo; 1976-1985 Josep-Oriol Xirinachs Benavent;
1985-1997/2003-2009 Miquel Elhombre Trallero; 1998-2003 Lluís González García; 2010-
2010 Joaquim Querol Carceller; 2010-2016 Joaquim Querola Carceller; 2016-20.. Rafael
Miguez Melero
265
134. BARCELONA, Sant Marcel

Dir. Post. Petrarca, 52 – 08031 Barcelona

Barcelona. Sant Marcel Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo Gonzàlez segons decret de 16 de
gener de 1970. Començà a funcionar a partir del 1974.
Dins el seu terme es troben les esglésies del Cor de Maria, de la Immaculada Concepció,
i la de la Fundació Valldejuli.
199).
Rectorologi
1972-2003 Antoni Verdura Roger; 2003-2013 Josep Mª Maideu Puig; 2013-20.. Josep M.
Iglesias Comet
266
141. BARCELONA, Sant Martí de Provençals

Dir. Post. Pl. Ignasi Juliol, s/n. – 08020 Barcelona

Barcelona, Sant Martí de Provençals Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’origen de la parròquia es troba en els “camps provincials” de la ciutat romana de Barcino,
que eren destinats a pastures. La seva existència com a terme es documenta des del segle
X, bé que l’església de Sant Martí, dedicada a Sant Martí de Tours, no ho és fins al segle
XI, essent aleshores una pertinença de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. El 1052
passa a dependre de Santa Maria del Mar.
La població que creixé a l’entorn de la parròquia acomplí, durant l’edat mitja, la funció
de ser un dels principals centres d’aprovisionament de la ciutat de Barcelona, gràcies al
conreu d’horta, afavorit pel rec comtal. Al segle XIII s’integrà en el terme de domini del
Consell de Cent de Barcelona, formant part del seu “Hort i Vinyet”.
L’església del segle XI, de la que no es conserven restes, fou reconstruida a la segona
meitat del segle XV, seguint l’estil gòtic tardà. El 1432 es contractà l’escultor Joan Aimerich
per tal que obrés, la façana on representà al timpà de la porta el seu contractant Joan
Sellerer i la seva muller. Aquest timpà, juntament amb la figura de Sant Pere feta pel mateix
Aimerich i un Sant Pau obrat el 1688 han desaparegut. Durant la Guerra Civil de 1936-39
va desaparèixer el retaule i els ornaments. El campanar de base quadrada és del segle XVII.
L’any 1835 Sant Martí de Provençals s’independitzà de Santa Maria del Mar, i el 1868
s’inicià la construcció d’una nova església en un lloc diferent al de l’antiga, quedant erigida
el 1882, sota la mateixa advocació a Sant Martí, al barri del Clot. L’església antiga, dita de
Sant Martí Vell, passà a ser-ne filial el 1883. El 1924 s’inicià la construcció d’un nou temple.
Sant Martí Vell va tornar a funcionar com a parròquia independent el 5 de desembre de
1948. Fins al 1951 va existir certa confusió deguda a la denominació similar d’ambdues
parròquies, fins arribar a la distinció actual entre Sant Martí del Clot per a l’erigida el 1882
i Sant Martí de Provençals per a la de Sant Martí Vell.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que va poder salvar-se en bona part malgrat la Guerra
BIBL.: BOFARULL, P.; “Orígenes del pueblo de Sant Martín de Provensals”, Memorias
de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, V, Barcelona, pàgs. 199-253. BOBB,
267
1924, pàg. 118. AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; Catálogo Monumental de España.
La ciudad de Barcelona, Madrid, 1947, pàg. 179. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 53. BORIAN, S. A. i altres; Apunts per a la història de Sant Martí
de Provençals. Barcelona, Arxiu Històric Municipal de Sant Martí, 1982. Catalunya
Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 45. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199), ADB,
Arxius de Parròquies, núm. 141. CPAHACB, Barcelona, s/d, núm. 752. MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 145. M. ROURA, Incendio, destrucción del templo parroquial de San Martín
de Provençals (Barcelona, 1910). J. VINTRÓ, Mn. Francesc Rodó i Sala (Barcelona, 1976).

1.
992, abril 2
F. 223, Lib. Ant. II, n. 333, f. 112a- b.
Ermenard prevere permuta amb el bisbe Vives, de Barcelona, una terra del terme de Pro-
vençals, al territori de Barcelona, i rep en canvi una altra terra en un lloc no especificat (“Et est
predicta terra quod tibi comuto, in territorio Barchinonense ubi dicunt Provinciales”).
2.
992, juliol 6
F. 227, Lib. Ant. II, n. 337, ff. 113d- 114a.
Miró i Cecili, marmessors de Borrell, donen a Santa Eulàlia i a Santa Creu, de Barcelona,
un alou als llocs anomenats Provençals i Sants /”in locum vocitatum Provencales et Sanctus”).
3.
995, maig 6
F. 271, Lib. Ant. II, n. 339, f. 114 b- c.
Guimarà i el seu germà Benet, anomenat Guidalmar, permuten amb el bisbe Aeci, de Bar-
celona, una peça de terra, al territori de Provençals, a la Calvera (“in terminio de Provinciales
sive de ipsa Caluaria”), que llinda per tres costats amb tres costats amb terres de la seu de
Barcelona, per dues altres peces de terra.
4.
1054, febrer 17
B. 854, perg. 1- 2- 406
Testament sacramental de Pere Vivà jurat sobre l’altar de Sant Cugat del Camí en el qual fa
deixes a la seva muller, als seus fills i a altres persones, a Sant Martí de Provençals, Santa Maria
del Mar, a la Seu, etc., de béns mobles diversos i immobles, situats aquests a Torre Blanca, Sant
Martí de Provençals i la Celada (“…in termino de Turre Blancha… et ipsos domos que sunt
iuxta Sanctum Martinum et meditatem eclesie Sancti Martini. Et ítem concedit eis terram que
fuit de efreis ad ipsa Celada”).
268
5.
1086, juliol 19
B. 1468, Lib. Ant. II, n. 336, f. 113a-d.
Testament de Bonuç Vivà en el qual fa deixes a les seves germanes i als seus nebots, però
també a moltes altres persones; les institucions religioses més afavorides són la Canònica de
Barcelona, Sant Martí de Provençals i els monestirs de Sant Pere de les Puelles i de Sant Salva-
dor de Breda (“concedo Sancti Martini de Provencialis ipsum meum alodium de provincialis,
terris scilicet et vineis, ita sicut resonat in ipsa carta quam ei feci… quam olim fecit prescrite
canonice sedis et sancti Petri cenobi predicte. Concedo Sancte Salvatori cenobio de Breda
modiatas III de vincas”).
6.
1095, setembre 29
B. 1621, perg. 1- 1- 299
Testament de Guitard Boeci en el qual fa deixes a l’esposa i fills, a altres persones, a la Canò-
nica, Sant Pere de les Puelles i altres monestirs, de béns situats a Provençals, Celada, Banyols,
Bederrida, etc., així com animals, cups i altres béns mobles.
Rectorologi
1194 Ramon, prevere; 1266 Ramon, clergue; 1304 - 1313 Pere de Tagamanent; 1313 –
1322 Arnau de Borredà; 1322 – 1335 Bernat de Fàbrega; 1335 - 1337 Guillem de Villar;
1337 - 1350 Berenguer Matosa; 1350 – 1361 Guillem Vives; 1361 – 1369 Francesc Aligot;
1369 – 1375 Francesc d’Illa; 1375 – 1377 Bartomeu Estapera; 1377 – 1386 Bernat Puig; 1386
Joan Muntaner; 1386 – 1388 Pere Riera; 1388 – 1389 Antoni Riera; 1389 – 1390 Pere de Sa
Bastida; 1390 - 1391 Bernat de Montvell, 1391 Anton de Fornells; 1391 – 1393 Pere Vives;
1393 - 1394 Simó Carol; 1394 – 1395 Pere Rossinyol; 1395 - 1396 Ramon Sabater; 1396 Antoni
Codina; 1396 – 1397 Bernat Olsina; 1397 – 1399 Pere Sabater; 1399 - 1400 Ramon Sabater,
1400 - 1416 Pere Vives; 1416 - 1437 Pere Illes; 1437 - 1443 Joan Alió; 1443 – 1444 Jaume
Oller; 1444 – 1454 Pere Gilabert; 1454 - 1479 Joan Bofill; 1479 - 1488 Pere Vives; 1488 - 1508
Jaume Bonfill; 1508 – 1559 Francesc Jeroni Benet Franch; 1559 – 1569 Jeroni Monegat; 1569
Pau Tarroja; 1583 Pere Tarroja; 1583 - 1589 Jeroni Rosanes; 1589 – 1612 Pau Mestre; 1612 -
1630 Jeroni Comallana; 1630 Miquel Altisen; 1633 Pau Viladecans; 1633 Guillem Brunell;
1640 Joan Spanyol; 1670 Pere Antón Ninot; 1698 Francesc Berenguer; 1698 – 1704 Miquel
Fogueras; 1704 – 1726 Josep Clarà i Rocafiguera; 1726 -1748 Jeroni Masmitjà; 1748 – 1770
Josep Osset; 1770 – 1787 Francesc Margens; 1787 – 1792 Joan Voltà; 1792 – 1824 Francesc
Guiu; 1824 - 1865 Josep Montllor; 1865 - 1897 Francesc Rodó; 1897-1920 Miquel Roura; 1925
Rafael Mas;1934 – 1948 Francesc Barjau; 1949 – 1963 Josep Durán;1963 – 1977 Josep Tintó;
1977 – 1982 Francesc Mestre; 1982 – 1988 Joan Fusté; 1988 - … Miquel Álvarez Fernández

- El divendres 18 d’agost de 1307 Ponç de Gualba, després de visitar Santa Coloma de
Gramanet, dina amb el rector de Sant Martí de Provençals i a la tarda torna a Barcelona.
269
V. P. ½, fol. 71. M-n 27.

- El dijous 18 de desembre de 1308, en la visita a Sant Just Desvern, celebrada la missa,
tonsura dos nois un d’Urgell i l’altra de Sant Martí de Provençals. V. P. ½, fol 99. M- N 31.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia dos beneficis:
1. Capellania de la Mare de Déu. Fundada per Romeu Massaguer, l’any 1384 (ADB Sp.
III, 164)
2. Benefici de Sant Martí i Sant Dídac. Fundat per Baltassar Pujades, clergue de Barcelona,
l’any 1603 (ADB Sp. III, 165)
270
140. BARCELONA, Sant Martí del Clot

Dir. Post. Pl. Canonge Rodó, s/n. – 08026 Barcelona

Barcelona. Sant Martí del Clot Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Va ser
erigida canònicament en parròquia el 1882, durant el pontificat de Josep Maria Urquinaona
Bidot. El temple fou reconstruït el 1941, després d’haver patit seriosos desperfectes durant
la guerra de 1936-39.
Dins la seva demarcació parroquial es trobava la capella de Sant Pere Claver, regida pels
Pares Jesuïtes, actual parròquia independent.
BIBL.: ADB, Parròquies. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 49.
GEAB, 1996, pàg. 94. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ BONET, El martiri...
pàg. 145.
Rectorologi
1948-1971 José Durán; 1971-1977 Josep Tintó; 1977-1983 Francesc Mestre; 1983-1987
Joan Fusté; 1988-1996 Ferran Bueno; 1996-1999 Lluís Pou; 1999-2006 Francesc Tort; 2006-
… Manuel Seliva.
271
142. BARCELONA, Sant Mateu

Dir. Post. Via Favencia, 80 – 08042 Barcelona

Barcelona. Sant Mateu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
setembre de 1963.
Rectorologi
1964-1977 Josep Mª Comerma Colet; 1977-1984 Sebastià Torralba Aldrich; 1984-1991
Josep Mª Comerma Colet; 1991-1994 Fidel González Vicario; 1994-2009 Aureli Boix
Duch; 2009-2012 Francesc Gimeno Piñol; 2012-20.. Ferran Lorda Donat
272
143. BARCELONA, Sant Medir

Dir. Post. Constitució, 17 – 08014 Barcelona

Barcelona. Sant Medir Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
d’octubre de 1945. La construcció del temple parroquial s’inicià el 1958, i fou beneït el
1960.
Rectorologi
1957-1982 Josep Mª Vidal Aunós; 1982-1993 Josep Bigordà Montmany; 1993-2004
Francesc Vilamal Collell; 2005-2007 Josep Jiménez Montejo; 2008-20.. Enric Subirà Blasi
273
145. BARCELONA, Sant Miquel del Port

Dir. Post. Sant Miquel, 39 – 08003 Barcelona

Barcelona. Sant Miquel del Port Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’edifici parroquial de Sant Miquel del Port fou construït entre 1753 i 1755, i formava
part del projecte urbanístic de la Barceloneta, barri renovat després de la Guerra de
Successió, a iniciativa del marquès de la Mina, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos Spínola.
La inauguració de la parròquia tingué lloc el 28 de setembre de 1755.
Els mestres d’obra foren Damià Ribas i Francisco Paredes. La Façana està composada
per tres cossos delimitats amb dobles columnes i coronada amb un frontó de reminiscències
classicistes romanes. Al 1863 l’edifici fou totalment reformat, seguint un projecte de
l’arquitecte Elies Rogent, que modificà la planta quadrada amb cúpula central original,
canviant-la per tres naus i una nova cúpula al fals creuer. Al 1936 desaparegueren les
escultures de la façana, que eren obra de Pere Costa i Carles Grau, i el sepulcre del
Marquès de la Mina, que era obra de Joan Enrich.
Dins la demarcació parroquial es troba la capella de la clínica Barceloneta.
BIBL.: AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; Catálogo Monumental de España.
La ciudad de Barcelona, Madrid, 1947, pàg. 214. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 17. GEAB, 1996, pàg. 68. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199).
CPAHACB, Barcelona, s/d, pàg. 67. núm 70. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 148.

Es troben moltes notícies a partir del segle X: era una capelleta.
La parròquia de Sant Miquel del Port va ser fundada el 28 de setembre de 1755 i fou
acabat el temple el mateix any. Era depenent o sufragània de Sta. Maria del Mar.
El text del decret i altres notes sobre la construcció i edificació i inauguració es troba a
l’Arxiu Històric de la Ciutat:
Notes històriques del bisbat de Barcelona, de Mn. Josep Mas i Domènech, volum II, pàg.
176v i ss.
274
Rectorologi
1755 – 1760 Antoni Soler; 1760 - 1776 Josep Climent; 1776 – 1778 Jacint Vilarrubia;
1778 – 1787 Josep Cervera; 1787 - 1793 Domènec Martí; 1793 Joan Pedrals; 1821 Gabriel
Pla; 1822 Joan Tresserra; 1845 Marià Clavero; 1846 – 1849 Francesc Bruguera; 1849 Fèlix
Faura; 1868 Josep Miró; 1869 Joan Martí; 1873 Mateu Bruguera; 1877 Francesc Cuscó;
1877 Ramon Valls; 1877 – 1878 Francesc Cura; 1880 Francesc Mutiñol; 1886 – 1892 Vicenç
Triadó; 1893 – 1894 Josep Calayol; 1897-1902 Pere Pons;1905-1936 Nicolás Casarramona;
1934-1935 Àngel Rovira Pellicer;1939-1948 Pere Mujal; 1948-1978 Santiago Escudero;
1978-1992 Pau Caldés; 1993-1994 Jaume Serrano; 1994-2015. Antoni Oriol; 2015- ...
Miquel Álvarez
Beneficis (abans del 1835, sufragània de la Mare de Déu del Mar)

Segons l’arxiver Campillo (Speculum II) hi havia en l’esmentada parròquia set beneficis:
1. Benefici rural o capellania de la Mare de Déu fundat per Guillem Bartolomé (iuris
peritus), l’any 1347. (ADB Sp. II, 194)
2. Capellania de la Mare de Déu fundada per Joan de Puig fundat per Joan de Puig l’any
1389. (ADB Sp. II, 195)
3. Capellania de la Mare de Déu fundada per Pere de Bellver l’any 1384. (ADB Sp. II,
195)
4. Capellania de la Mare de Déu fundada per Pere Vallefrigida fundada per Pere Vallefri-
gida l’any 1399. (ADB Sp. II, 197)
5. Capellania de la Mare de Déu fundada per Blanca de Vallefrigida fundada per Domna
Blanca, esposa de Pere de Vallefrigida en el seu testament del 1417. (ADB Sp. II, 198)
6. Capellania de les cinc nafres de Nostre Senyor Jesucrist fou fundada per Manuel Na-
varro, prevere, l’any 1443. (ADB Sp. II, 199)
7. Capellania de Sant Pere, Sant Jaume i Sant Bonaventura, fundat pels marmessors del
testament de Pere Ribot, l’any 1728. (ADB Sp. II, 200)
275
144. BARCELONA, Sant Miquel dels Sants

Dir. Post. Escorial, 163 – 08024 Barcelona

Barcelona. Sant Miquel dels Sants Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
del 9 d’octubre de 1945. La construcció del temple parroquial s’inicià el 1950.
Dins la demarcació parroquial es troben obertes al culte les esglésies de la Clínica de
Nostra Senyora del Remei i la de la Nativitat de Nostra Senyora Franciscanes missioneres
(“Darderes”).
Rectorologi
1965-1984 Pere Campanyà Ribó; 1984-1990 Ramon Boldú Sala; 1990-2002 Manuel Tort
Martí; 2002-2011 Joaquim Vives Aragó; 2011-20.. Antoni Babra Blanco
276
146. BARCELONA, Sant Narcís

Dir. Post. Antonio Machado, s/n. – 08042 Barcelona
Arxiprestat de Vilapicina

Barcelona. Sant Narcís Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Ubicada al
polígon Canyelles d’aquesta ciutat. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe
Narcís Jubany, segons decret del 12 de maig de 1987.
Es conserva al seu arxiu parroquial els llibres sagramentals des de l’any 1987.
Dins la seva demarcació es troba oberta al culte l’església de la Casa Santa Creu.
BIBL.: BOAB, 1987, pàg. 277. GEAB, 1996, pàg. 120.
Rectorologi
1973-1977 Francesc-Segimon García Ramiro; 1977-1980 Lluís Pou Illa; 1984-20.. Rufí
García Alvaro
277
152. BARCELONA, Sant Oleguer Bisbe

Dir. Post. Nàpols, 133-137 – 08013 Barcelona

Barcelona. Sant Oleguer Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
d’octubre de 1945. La construcció del temple s’inicià el 1958 i s’obrí aquest al culte el 23
de desembre de 1960.
Rectorologi
1954-1970 i 1970-1975 José Taulats Codina; 1970-1987 Joan Gili Dòria; 1988-1995
Salvador Cabré Puig; 1995-2009 Joaquim Trias Birba; 2010-20.. Joan Obach Baurier
278
151. BARCELONA, Sant Ot

Dir. Post. Pg. Manuel Girona, 25 – 08034 Barcelona

Barcelona. Sant Ot Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret de 28
d’octubre de 1955. La construcció del temple parroquial s’inicià el 1958, essent aquest
inaugurat el 1959 i consagrat l’altar major el 1960.
Dins el seu terme parroquial es troba el Santuari de Santa Gemma, l’església de Santa
Anna, regida pels Pares Caputxins, i l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua. També
s’assisteix al servei religiós de l’Hospital de Barcelona.
Rectorologi
1956-1966 Lluis Martí Puntas; 1966-1984 Josep Martorell Vallbe; 1984-2003 Pere
Campanyà Ribó; 2003-20... Fernando Perales Madueno
279
154. BARCELONA, Sant Pacià

Dir. Post. Monges, 27 – 08030 Barcelona

Barcelona. Sant Pacià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Erigida
inicialment com a tinença parroquial de Sant Andreu del Palomar l’any 1924, fou elevada a
la categoria de parròquia el 1930. L’església és un edifici neogòtic que, havent estat damnat
durant la guerra de 1936-39, fou restaurat el 1939 segons projecte de l’arquitecte Puig
Janer.
Destaca al seu interior la presència d’un paviment de mosaic modernista amb motius
geomètrics, obra d’Antoni Gaudí, i que ocupa pràcticament tota la nau central i presbiteri.
Aquest mosaic va ser restaurat a mitjan la dècada dels vuitanta del segle XX.
Es conserven a l’arxiu parroquial actual, donat que l’anterior fou destruït durant la
Guerra Civil, els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, bé que s’hi troben també els
llibres de baptismes des de 1924.
ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 148. M. PONS-J.
SEDA, Història del temple i de la parròquia de Sant Pacià (Barcelona, 2004).

Església i parròquia de St. Pacià.
Inaugurada la tinència l’any 1924, a 9 de març, a l’església que fou dels PP. Maristes i,
abans de les monges de Jesús Maria.
El primer altar procedia de Sta. Maria del Mar. I la imatge de la parròquia, de St. Just
de Barcelona.
No hi consta cap nom de rectors.
Rectorologi
1920-1948 Alejandro Pech; 1948-1968 i 1968-1972 Lázaro Torà; 1968-1972 Joan Baguer;
1972-1975 Francesc de P. Sardà; 1976-2007 Francesc Xavier Casas; 2007-... Vicenç Araque
280
155. BARCELONA, Sant Pancraç

Dir. Post. Badajoz, 130 – 08018 Barcelona

Barcelona. Sant Pancraç Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
Rectorologi
1946-1963 Salvador Vial; 1963-1981 Santiago Ordoñez Mercader; 1981-1990 Josep Mª
Forcada Casanovas; 1990-1999 Agustí Viñas Rexach; 1999-2000 Josep Linares Sánchez;
2004-2009 Rafael Zamora Fonseca; 2010-2013 Joan J. Villegas Acien; 2013-20.. Francesc
Romeu Torrents
281
153. BARCELONA, Sant Pau

Dir. Post. Sant Pau, 101 – 08001 Barcelona

Barcelona, Sant Pau Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La parròquia
tingué origen en la comunitat monàstica benedictina de Sant Pau del Camp, creada
abans del 911, presumiblement pel comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pelós. Malgrat
l’església seguí existint, la comunitat monàstica sembla desaparèixer després de la ràtzia
d’Al-Mansur (985) fins a finals del segle XI, quan Sant Pau fou novament dotat, ara per
Geribert Guitard i la seva muller Rotlendis, que el concediren a Sant Cugat del Vallès per
tal que hi promocionés novament la vida monàstica, la qual cosa sembla s’acomplí entorn
a l’any 1117. El 1127, per instància del bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, qui era també
arquebisbe de Tarragona, i donada la mala actuació del prior de Sant Pau, Ponç, se sol·licità
de l’abat Rotllà de Sant Cugat la correcta gestió del monestir.
Bé que consta la vigilància de Sant Cugat sobre Sant Pau en aquesta i d’altres ocasions,
aquest darrer era autònom, tan sols subjecte a l’autoritat papal. Al segle XVI, el monestir
s’uní successivament a Santa Maria de Montserrat i a Sant Benet de Bages. El 1617 s’uní
al monestir de Sant Pere de la Portella (Bages). El 1820 fou exclaustrat temporalment,
essent-ho de forma definitiva el 1835, any que l’església fou erigida en parròquia.
Després d’una època incerta, en que l’edifici estigué a punt de desaparèixer, fou declarat
Monument d’Interès Nacional el 1879, iniciant-se diverses campanyes de restauració
entre 1896 i 1908. El 1909, durant la Setmana Tràgica va ser incendiat, amb la qual cosa
calgueren nous treballs de recuperació, bé que l’esclat de la Guerra Civil implicà nou
incendi i destrucció. El 1940 s’inicià una nova restauració.
L’edifici parroquial actual és l’antiga església del monestir i conserva el claustre amb
algunes de les dependències annexes al mateix. L’església és romànica, d’una sola nau i
coberta amb volta de canó. El creuer és cobert amb una cúpula de base octogonal. Es
tracta, malgrat la seva senzillesa de línies, d’una mostra sofisticada de l’arquitectura
romànica tardana, possiblement del segle XIII. Es troben en l’actual fàbrica elements
arquitectònics procedents dels edificis precedents, com ara la làpida sepulcral del segle
X del comte Guifré Borrell, i capitells i impostes dels segles VI-VII en la porta principal.
282
BIBL.: DURAN I SANTPERE, A.; “En la restauració de Sant Pau del Camp”, dins
Revista de Catalunya, XIV. RIUS, J. Cartulario de Sant Cugat del Vallés, vol. III, 1947, doc.
891. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 24. PLADEVALL, A.;
Els Monestirs Catalans, Barcelona, 1968, pàgs. 204-207. Catalunya Romànica, Barcelona,
1991, XX, pàg. 213. FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari de la Catedral de Barcelona,
vol. I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Docs. 153, 329. ADB, Parròquies,
Arxius, 2 (100-199). MASTÍ BONET, El martiri... pàg. 148. T. DE A. GALLISSÀ, Sant Pau
del Camp de Barcelona (Barcelona, 1978).

1.
986, març 2
F. 153, L. Ant. I, n. 348, ff. 135d- 136a
Sendred, fill d’Ansulf, dóna a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia, de la seu de Barcelona,
la meitat d’unes terres amb corral, hort i arbres, i d’unes vinyes que té al territori de Barcelona;
les terres són a dos indrets: al costat mateix de l’església de Sant Pau (del Camp), i les vinyes
són al lloc anomenat Trull Comtal (“Dono namque ibi terras et vineas in duos locos quod
habeo in territorio Barchinonense: iuxta domum Sancto Pauli et est situs Sanctus Paulus in
medio et ibidem iuxta domum Sancti Pauli curte cumortoct arboribus et vineas ad ipso Truli
que vocitatur comital. Affrontat cum stagno et terra de Abram”).
2.
1014, juliol 30
B. 221, L. Ant. II, n. 364, f. 122b- c
Queruç i la seva muller Sesenanda a Deodat, bisbe de Barcelona, i al col·legi de canonges,
en compliment d’un pacte de permuta, una terra i una vinya situades en dos llocs diferents del
territori de Barcelona, al terme de la Torreblanca, i al de Auro Invento és a dir Or Trobat. Hi
ha l’afrontació: “de occiduo in terra Sancti Pauli, de meridie in vinea de Maria”.
3.
1017, febrer 15
B. 269, perg. 4- 2- 47
Testament de Borrell, amb motiu del pelegrinatge a Roma, en què nomena marmessors la
seva dona Adalet, el seu gendre Miró, el seu fidel Arluví, la seva parenta Adalet i Bonhom, vicari
de Sant Martí, i fa donacions pietoses a Santa Maria del Mar, a Sant Miquel de Barcelona i al
monestir de Sant Pere, on és una filla seva, entre altres. A aquest darrer cenobi deixa la meitat
del seu alou de Pinells i l’altra meitat al seu fill Ramon, qui recobrarà la primera meitat en
morir la filla predita. Fa usufructuaria la seva dona de la meitat dels seus alous dominicals del
castell de Foix, les vinyes de Marmellar i l’alou de Vilassar, juntament amb el seu fill Guillem.
Deixa a la seva filla Quíxol l’alou de la Bleda i la meitat de Durios. Deixa a la seva filla Arsenda
l’alou d’Alfós. A la seva filla El·liarda, l’alou de Valldossera amb set mujades de vinya, al Puig.
Deixa als seus fidels Arluví i Odó l’alou que era d’Adalet i les vinyes que té Eldemar, sota servei
283
del seu fill, qui té el castell de Foix. Finalment, deixa al seu fill Ramon la casa de Barcelona. Hi
ha la donació a “ad Sancti Pauli cenobi ipsum meum alaude de Taliano, totum ab integrum et
kacios III de vino in Durios”.
4.
1082, agost 17
B. 1408, L. Ant. III, n. 17, f. 9a-d
Publicació sacramental del testament del difunt Dalmau Geribert, sacerdot, feta per
Guislabert, levita, Gotmar Baró, Joan, batejat, Arnau, sotsdiaca, Guillem Arnau i Bernat,
sotsdiaca, que juren sobre l’altar de Sant Joan de la Seu de la Santa Creu i Santa Eulàlia,
situada dins els murs de la ciutat de Barcelona, haver estat testimonis del testament en el qual
Dalmau Gerbert nomenà marmessors Esteve Adalbert, Guitard Boeci, Berenguer Domnuç,
Ponç, sagristà, i Ramon Dalmau i repartí els seus béns immobles, situats en diversos indrets
del Vallès i de Barcelona, entre la Canònica de la Seu, Sant Pere de les Puel·les i Sant Pau de
Barcelona i els seus nebots Ramon, Berenguer i Arbert.
5.
1095, setembre 29
B. 1621, perg. 1- 1- 299
Testament de Guitard Boeci en el qual fa deixes a l’esposa i fills, a altres persones, a la
Canònica, Sant Pere de les Puelles, Sant Pau i altres monestirs, de béns situats a Provençals,
Celada, Banyols, Bederrida, etc., així com animals, cups i altres béns mobles, així com esclaus
o sarraïns.
6.
[s. XI]
B. 1677, perg. 1- 1- 1433
Publicació del testament del difunt Duran Blanderic, feta pel jutge Bermon, en presencia
de Miró Goltred, sacerdot, Ramon Udalard, sacerdot, Ponç Duran i Marcús, testimonis de
l’última voluntat de Duran, en què aquest reparteix els seus béns immobles, situats a la ciutat
de Barcelona i al seu territori, especialment entre els seus fills Ponç i Guitard, i el seu germà
Bonfill (“ concedo sancto quoque Paulo, alias modiatas vinerum ex quibus dudum fecerat
cartam iam dicto sancto Paulo”).
7.
1046- 1076
B. 1709, perg. 5- 1- 177
Capbreu de béns situats a Barcelona i a indrets diversos entre el Besòs i el Llobregat. Entre les
possessions es relata: “et parcliata una qui est iuxta Sancti Pauli qui fuit condam Ermeniardis”.
284

Notícies a partir del segle X
1121 i 1127: Cart. St. Cugat, n. 8
Durant molts anys fou monestir de Benedictins. L’any 1127 amb consell del Sr. Oleguer,
arquebisbe de Tarragona, l’entregaren a Rotlland, abat de St. Cugat.
Rectorologi
1833 Miquel Gurría; 1844 Rafael Oliver; 1846 – 1849 Gabriel Batllevell; 1849 Josep Mª
Granell; 1849 – 1865 Josep Puigmartí; 1865 - 1869 Francesc Mutiñó; 1869 Grau Motrico;
1869 - 1877 Francesc Artigas, 1877 – 1878 Ramon Ferrer; 1878 - 1886 Josep Sibina; 1886
– 1887 Bru Soler; 1887 – 1891 Miquel Bertran;1893 Ramon de Magarola;1893 Ferran
Ribas; 1904-1910 Pau Ferrer; 1916-1957 Manuel Rovira; 1957-1979 Antoni Valls; 1979-
1995 Joaquim Trias; 1995-2008 Àngel Dachs; 2008-2015 Francesc Tort; 2015-2016 Manuel
Félez; 2016-20..Joan Cabot Barbany

- El dimarts 24 de febrer de 1310, el prior de Sant Pau del Camp amb el secretari episcopal
Ramon Dach visitaren Santa Maria d’Anoia. V. P. ½, fol 109 v. M- N 33.
- El divendres 13 de març de 1310, el bisbe Ponç de Gualba amb l’assistència del prior de
Sant Pau del Camp de Barcelona visitaren la parròquia de Santa Margarida (Penedès).
V. P.1- 2, fol. 117. M- N 34.
- El dimarts 24 de març per delegació, el prior de Sant Pau del Camp i el canonge Dalmau
de Maimón visitaren l’església i el monestir de Sant Pere de Riudevitlles. V. P. 1- 2, fol.
126. M- N 36.
- El dimarts 8 de juliol de 1315, en la visita a l’hospital de Bones Valls el rector Joan Martí
presenta una declaració de com és l’hospital el qual té privilegis del Prior de Sant Pau
del Camp i dels priors dels dominics i dels franciscans. El rector Mn. Joan Martí afirma
que hi ha una capella annexa a l’hospital. El primer responsable espiritual és el mateix
que el de la parròquia, el rector Mn. Pere de Granada el qual és ajudat per un prevere
propi de l’hospital i un escolar. Hi ha també dues majordomes, dos pastors, dos homes
que s’envien o al camp o al molí i un batlle. Hi ha una mitjana de quatre cents pobres
al mes, o sigui uns cent per setmana. En aquesta estadística se’ns diu que uns cent per
setmana. En aquesta estadística se’ns diu que s’inclouen els predicadors (dominics), els
franciscans i d’altres membres dels ordes mendicants considerats pobres. A tots se’ls hi
dóna una lliura de pa i també vi. V. P. 2, fol. 82 v. M- N 52.
Monestir de Sant Pau del Camp

Segons l’arxiver Campillo (Speculum II) hi havia en l’esmentada parròquia un benefici:
1. Benefici de la Santíssima Trinitat (la Passionària) fundat per Eulàlia Magrans, l’any
1863. (ADB Sp. II, 350 v.)
285
160. BARCELONA, Sant Paulí de Nola

Dir. Post. Alfons el Magnànim, 125 – 08019 Barcelona

Barcelona. Sant Paulí de Nola Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Erigida
inicialment com a tinença de la parròquia de Sant Pere Ermengol el 9 d’octubre de 1945, va
ser elevada a la categoria de parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret
Rectorologi
1959-1975 Joan Serra Fontanet; 1975-1983 Francesc-Segimon García Ramirez; 1983-
1995 Eliseu Durban Cubel; 1995-20.. Salvador Torres Romeu
286
162. BARCELONA, Sant Pere Claver

Dir. Post. Palaudàries, 23 – 08004 Barcelona

Barcelona. Sant Pere Claver Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
9 d’octubre de 1945. És regida pels Pares Jesuïtes des del 1948, per decret de 8 d’octubre
d’aquell any.
Rectorologi
1948-1965 Lluis Artigues; 1965-1976 Joan Canet Llobet; 1976 -1983 Josep Giol Bayona;
1983-1997 Josep Mª Pañella Mora; 1997-2000 Josep Mª Esteban Font; 2000-2003 Jordi
Padró Vendrell ; 2003-2004 José Fernández de Henestrosa Valls; 2004-2016 Josep Ricart
Oller; 2016-20.. Joan Cabot Barbany
287
164. BARCELONA, Sant Pere de les Puel·les

Dir. Post. Pl. Sant Pere, s/n. – 08003 Barcelona

Barcelona, Sant Pere de les Puel·les Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Es disputa amb Sant Just i Pastor la condició de parròquia existent més antiga de la ciutat
de Barcelona. El seu origen es troba en una comunitat de monges benedictines, que avui
en dia encara existeix, bé que traslladada la seva seu al carrer Anglí. El temple, romànic,
fou consagrat el 945, amb assistència del comte Sunyer, pel bisbe Guilarà, com a església
del monestir benedictí que s’hi creà i que visqué gran puixança en època medieval, donat
el patrocini dels comtes de Barcelona sobre la fundació. Hi ha autors, però, que creuen
en un origen carolingi de l’esmentada comunitat. La construcció de l’església i monestir
de Les Puel·les succeí en el temps la de l’església de Sant Sadurní, que existia al segle IX i
que posseïa cementiri propi, i del que encara es parla el 992. Al segle XI les restes de Sant
Sadurní ja havien estat totalment englobades per les noves construccions de Sant Pere.
Després de la devastació provocada per la ràtzia d’Al-Mansur (985), calgué la reparació
dels edificis encara en construcció, i es procedí a continuar amb aquestes. El 1143 ja es
documenta el claustre que seria finalitzat ver 1190 i enderrocat el 1873. El 1147 es dedicà
l’església per segon cop. Encara al segle XII es documenten obres de construcció i ampliació
a l’església i el monestir, i ver 1322 s’edifica la galeria gòtica o superior del claustre.
L’església, tal i com es pot veure avui en dia, és producte d’una restauració feta al
1909, que li dona aparença de basílica de tres naus. Originàriament, tenia planta de creu
grega, sense absis diferenciat. Se situaria entre les obres d’arquitectura catalana d’entre
els segles X i XI, de tradició post-carolíngia. Alguns elements arquitectònics procedents
de l’antiga fàbrica romànica del claustre es conserven al Museu d’Art de Catalunya i al
de l’Enrajolada de Martorell i altres indrets. Resten dins l’església importants elements
escultòrics corresponents als edificis del segle X i a l’obra romànica.
El 1945, any del mil·lenari de la primera fundació, es consagrà novament l’església del
monestir, que havia estat refeta després de la Guerra Civil.
Dins la demarcació parroquial es troba actualment oberta al culte l’església del Rosari
dels Pares Dominics.
288
PUIG, S.; Episcopologio de la sede Barcinonense. Barcelona, 1929, ap. XXII. Labor pastoral
de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 10. PLADEVALL, “Notícies importants sobre
el monestir de Sant Pere de les Puel⋅les”, dins Quaderns d’Estudis Medievals, 12, vol. 2.
Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 204. FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari
de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Doc.
220. GEAB, 1996, pàg. 69. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 149. J.M.VILLARUBIA, La rodalia del centre Sant Pere Apòstol i els seus
carrers (Barcelona, 2013).

1.
972, gener 23
F. 102, perg. 1- 3- 56
Els marmessors d’Ervigi, que havia mort durant el seu pelegrinatge a Jerusalem, complint la
voluntat del testador, reparteixen l’herència entre diverses esglésies (entre elles la del “domum
Sancti Petri apostoli de Barchinona”), sacerdots i pobres, tal com els ho havia confiat en el
testament.
2.
986, març 2
F. 154, L. Ant. I, n. 402, f. 154a-c
Geribert vescomte, fill de Guitard, dóna a Santa Creu i Santa Eulàlia de la seu de Barcelona,
un alou constituït per terres i vinyes, situat al suburbi de Barcelona. Hi ha una afrontació “in
terra Sancti Petri”.
3.
986, març 19
F. 158, L. Ant. I, n. 612, f. 226a-b
Managis ven al bisbe Vives dotze mujades de terra i la meitat d’una altra peça de terra, tot
situat al territori de Barcelona, prop del cenobi de Sant Pere (de les Puel·les) (“supra domum
Sancti Petri cenobi”), per l’equivalent a dues peces.
4.
989
F. 199, L. Ant. I, n. 46, ff. 23d- 25b
El bisbe Vives, de Barcelona, atorga testament abans d’anar-se’n a Roma, nomena
marmessors Gotmar Bonuç, Bonfill, el vescomte Geribert i l’ardiaca Llobet, anomenat
Seniofred, i disposa diversos llegats a favor de diferents i variats destinataris, especialment del
Maresme, del Llobregat, del Penedès, de Sarrià i d’altres llocs del territori de Barcelona. (“Et
concedo ad domum Sancti Petri cenobio Puellarum, situs foris muros, kaficios II de ordeo et
oves XI et porchos V”).
289
5.
992, febrer 5
F. 220, L. Ant. I, n. 349, f. 136a-d
Aurúcia, Deo vota, atorga testament i nomena marmessors Bonfill, sacerdot, Auruci, jutge,
i Eldefred i Gelmir. Disposa variadíssims llegats a favor de diverses esglésies i persones de
Barcelona i del seu territori. (“Et concedo ad domum Sancti Petri cenobi Barchinona media
pensa de argento et ipso orto qui fuit de Bonushomo et de Sesenanda et media pensada inter
pane et vino a coopertura Sancti Saturnini”).
6.
994, octubre 24
F. 259, perg. 1- 3- 47
Mirabília i el seu germà Oliba vene a Emmo una terra al terme de Uercio (Sant Just Desvern),
al comtat de Barcelona, pel preu de cinc sous. Hi ha l’afrontació: “et de aquilonis in vinea de
sancti Petri cenobium in Barchinona”.
7.
996, juny 22
F. 287, L. Ant. I, n. 391, f. 150a-b
Bellus i la seva muller Amada permuten amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i els canonges de
la seva seu, una terra i una casa situades al lloc anomenat Auro Invento (prop del Clot de
la Mel), del territori de Barcelona, i reben en canvi una altra terra i una altra casa. Hi ha una
afrontació: “de occiduo in terra et vineale de sancto Petro Puellensis cenobio”.
8.
996, juliol 29
F. 289, perg. 1- 2- 147
Recosind permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i el seu Capítol de canonges una vinya
que té al terme de Parets Primes (entre Sant Martí de Provençals i El Cogoll), al comtat de
Barcelona, i rep en canvi dues terres de Santa Eulàlia del Camp. Hi ha una afrontació: “de
occiduo in terra de Sancti Petri cenobio”.
9.
996, novembre 15
F. 294, perg. 3- 29- 236
Ferriol i la seva muller Ermetruita i Cusca venen la meitat de cinc hisendes, terres i cases,
fora la muralla de la ciutat de Barcelona, prop del Merdançà, a Júlia i als seus fills, i l’altra
meitat a Alberic i a la seva esposa Undrica, tot plegat pel preu de vint sous. Hi ha l’afrontació:
“in terra Sancti Petri zenobii Puelarum”.
290
10.
998, octubre 22
F. 328, L. Ant. I, n. 168, ff. 74c- 75b
Testament sacramental de Centoll, prevere, jurat pels seus marmessors damunt l’altar de la
basílica de Santa Maria (del Mar), en el que fa diversos llegats a persones, homes i dones, de
la ciutat de Barcelona així com al “domum Sancti Petri cenobii qui est situs ante muros civitatis
Barchinona”.
11.
1011, abril 18
B. 161, perg. 1- 4- 26
la Seu de Barcelona, que va fer quan va marxar a Galícia per visitar l’església de l’apostol Sant
de la seva ànima i també fa alguna deixa a la seva família (“ad presbiteros Sancti Petri per
missas concessit III mancusos ad tres presbiteros. Et concessit ad domum Sancti Petri cenobi
Puellarum tonna I, qui fuit de Tudisclo et de Oliba, cum ipso vino qui ibi est, pro remedium
anime sue”).
12.
1025, febrer 17
B. 383, perg. 1- 2- 1543
Testament de Domènec, prevere, en què fa deixes a la seva mare, als seus germans,
principalment a Sant Pere de les Puelles de Barcelona, a la Canònica, als pobres i a uns
clergues perquè preguin per ell i perquè li cantin trenta misses.
13.
1027- 1029
B. 441, L. Ant. I, n. 24, f. 11d- 12b
Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, i la seva muller Guisla, comtessa, fan donació a la
Canònica de Barcelona del monestir de Sant Pere de les Puelles i de l’església de Sant Sadurní,
per la salvació de les seves ànimes i les dels seus pares.
14.
1030, abril 28
B. 443, perg. 1- 2- 553
Gaucelm i la seva muller Trasegònica permuten amb Ermemir Ros un alou consistent en
cases, corts, horts amb arbres de diferents classes, terres i vinyes, cultivades i ermes, situat al
territori de Barcelona, al terme de la Perella, a la Vila de Provençals i a la Torre Blanca, per
unes vinyes situades a la Gavarra i 51 mancusos iafarins, amurins i ceptins. Hi ha l’afrontació:
“.. de parte circio in terra de Bellutio et in terra de Sancti Petri Puellarum Barchinone”.
291
15.
1040, octubre 25
B. 590, perg. 1- 2- 791
Guislabert, bisbe de Barcelona, i els seus canonges, fan donació a precari a Gotmar,
Hendalec i els seus germans d’una mujada de terra perquè hi plantin vinya, situada al territori
de Barcelona, al terme de Cirsà i Petiolos, a mitges. Hi ha l’afrontació: ” de parte circio in terra
erma de Sancti Petri Puellarum, de occiduo in terra de prelibato demo Sancti Petri in torrente”.
16.
1054, febrer 17
B. 854, perg. 1- 2- 406
deixes a la seva muller, als seus fills i a altres persones, a Sant Martí de Provençals, Santa Maria
del Mar, a la Seu, etc., de béns mobles diversos i immobles, situats aquests a Torre Blanca, Sant
Martí de Provençals i la Celada (“Post obitum vero suum (de Pere Vivà) concessit ad domum
Sancti Petri Puellarum cenobi ipsam terram que fuit de Els Piscatores”.
17.
1057, juliol 25
B. 945, perg. 1- 2- 1464
Jofre, fill de Guitard, el seu germà Esperandeu i els altres germans donen a Baró Tudiscle un
pou amb la seva aigua situat al burg de la ciutat de Barcelona, prop de l’església del monestir
de Sant Pere de les Puel·les.
18.
1058, juny 17
B. 961, L. Ant. I, n. 316, f. 126c-d
Udalter, fill de Bonuç, per amor de Déu i per la salvació de la seva ànima fa donació a la
Canònica de Barcelona de la terra que va comprar a Guilmó Baiaric, situada al suburbi de
Barcelona, sota l’església del monestir de Sant Pere de les Puel·les, a tocar de l’església de Sant
Cugat.
19.
1058, juny 29
B. 964, L. Ant. I, n. 312, f. 125c-d
Adelaida, abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les, i la seva comunitat de monges
donen en permuta a Guislabert, bisbe de Barcelona, i als seus canonges, una peça de terra
situada al suburbi de la ciutat de Barcelona, no gaire lluny de l’església de Sant Cugat (del
Rec), al lloc anomenat Vilanova (Santa Maria del Mar), però no s’esmenta que reben a canvi.
292
20.
1061, febrer 1
B. 1019, L. Ant. II, n. 355, f. 119c-d
Adelaida, abadessa de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, i les seves monges, aconsellades
pel comte Ramon, evacuen, pacifiquen i defineixen a Bonfill Pedró i a la seva mare Guillema
l’alou que fou del difunt Pedró Vivà, situat al territori de Barcelona, a tocar de Torreblanca,
a canvi que els tornin una escriptura que els havien fet d’unes vinyes i terra que són vora la
llacuna Lantània. Tot això fou fet al palau del comte Ramon.
21.
1062, juny 3
B. 1038, L. Ant. IV, n. 239, f. 94a- 95a
Testament sacramental de Guislabert, bisbe de Barcelona, jurat sobre l’altar de Sant Climent
de l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, en el qual fa deixes de béns mobles, d’argent,
cavalcadures i llibres, i immobles, com les esglésies de Sant Miquel de Montserrat, Monolelles
i Collbató, els castells de Cabrera i de Castellet, a la Canònica de Barcelona, a Sant Cugat del
Camí, als seus fills i a moltes altres persones. També Guislabert “concessit ad Sanctum Petrum
cenobii Puellarum V uncias auri”.
22.
1065, abril 5
B. 1077, L. Ant. I, n. 121, f. 58b- 59a
Testament sacramental de Bernat Ermengol en el qual fa deixes a la Canònica dins del
territori de Barcelona, d’un mas al Pi i sis mujades de vinya al Cogoll, i diferents possessions al
monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.
23.
1066, abril 23
B. 1107, L. Ant. II, n. 347, f. 117a-c
Olovara i els seus fills i filles Engiberga, Guillem Pere, Ermessenda, Ramon Pere, Bonfill Pere
i d’altres germans seus, venen a Guillem Bellit, sacerdot, i a la seva muller Aissulina un alou
situat al territori de Barcelona a Provençals, pel preu de 20 unces d’or pur de Barcelona. Hi ha
l’afrontació: “ab occiduo in vineis Sancti Petri Puellarum cenobi”.
24.
1070, abril 10
B. 1197, L. Ant. I, n. 122, f. 59a-c
Testament de Guillem, levita, en el qual fa donació a la Canònica de la Seu de Barcelona,
després de la mort de la seva mare, d’un alou que aquesta li havia donat i de certa quantitat de
diners a Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.
293
25.
1075, juliol 4
B. 1280, perg. 1- 2- 99
Bernat Ramon, Ramon Bernat, canonge de la Seu de Barcelona, Arnau Pere, nebot seu,
Ermessenda, la muller d’aquest i Pere Ricard donen a Déu i al ‘església de Sant Miquel de
Barcelona la primícia d’una honor situada a Barcelona, entre el Besòs i el Llobregat, el delme
d’un hort que té a Barcelona, i el castell del Regomir d’aquesta ciutat. (“Et habet preterea
ecclesia Sancti Michaelis in manso Stephani d’Alfou qui est alodium Sancti Petri Puellarum et
ospitale ad ipsum Celtum”).
26.
1076, octubre 31
B. 1307, L. Ant. III, n. 170, f. 60a-d
Publicació sacramental feta per Ramon Geribert i Amat Guadamir del testament del difunt
Ermengol Llobató davant el jutge Miró. Juren sobre l’altar de Sant Joan de l’església de Sant
Pere de Riu Mulnell, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, haver estat testimonis del
testament en el qual el testador nomenà almoiners Ramon Oliba, hug Guillem, Trudgarda,
germana del difunt, i el mateix Ramon Geribert, repartí els seus béns immobles entre els seus
parents més pròxims, i féu diverses deixes de diners a la Seu de la Santa Creu i Santa Eulàlia,
a Sant Pere de les Puel·les, a Santa Maria del Mar i a Sant Sebastià, on volia ésser enterrat.
27.
1077, novembre 9
B. 1320, L. Ant. I, n. 272, f. 110a- 111a
Testament del levita Berenguer en el qual elegeix com a almoiners seus Miró Goltred,
El·liarda, abadessa de Sant Pere de les Puel·les (“Elliardi, abatisse Sancti Petri cenobi Puellarum
Barchinone”), Guitard Boeci, Ramon Ramon, Pere Ermengol i Guislabert Sunifred i en què
reparteix els seus béns mobles i immobles, aquests situats a Barcelona i prop de la ciutat, en
indrets com Finestrelles, les Corts, la Salada, Trullols o els Arenys, entre els seus fills i els seus
nebots, i institucions eclesiàstiques, com la Canònica de la Santa Creu de la Seu de Barcelona
i el monestir de Sant Pere de les Puel·les.
28.
1082, agost 17
B. 1408, L. Ant. III, n. 17, f. 9a-d
Publicació sacramental del testament del difunt Dalmau Geribert, levita, Gotmar Baró, Joan,
batejat, Arnau, sotsdiaca, Guillem Arnau i Bernat, sotsdiaca, que juren sobre l’altar de Sant Joan
de la Seu de la Santa Creu i Santa Eulàlia, situada dins els murs de la ciutat de Barcelona, haver
estat testimonis del testament en el qual Dalmau Gerbert nomenà marmessors Estve Adalbert,
Guitard Boeci, Berenguer Domnuç, Ponç, sagristà, i Ramon Dalmau i repartí els seus béns
immobles, situats en diversos indrets del Vallès i de Barcelona, entre la Canònica de la Seu i els
seus nebots Ramon, Berenguer i Arbert (“Et dimisit ad Sancti Petri Puellarum cenobii uncias II”).
294
29.
1083, juliol 23
B. 1424, perg.1- 1- 1435
El·liarda, abadessa de Sant Pere de les Puel·les, Isarn, clergue d’aquest cenobi i capellà,
Guitard Boeci, Esteve Adalbert i Olibà Ramon, cabiscol, clergue de la Seu de Barcelona i
marmessors del testament del difunt Guillem Sendred, clergue, venen a Ramon Dalmau,
clergue i degà de la Seu de Barcelona, un hort situat al suburbi de la ciutat de Barcelona, al
cantó austral, vora el mar, pel preu de 200 sous en diners que valen 60 sous d’argent pur al pes.
30.
1084, novembre 24
B. 1447, L. Ant. II, n. 40, f. 14a- 15a
Testament d’Ermengol Bernat, clergue i levita, en el qual fa deixes a la Canònica de Barcelona
d’unes parellades a Magòria, un mas i vinyes a Sants i Magòria, i altres llocs dels voltants de
Barcelona, i també al monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Entre els laics, fa
deixa al seu nebot Pere Mir de la quarta part del castell de Calders.
31.
1085, gener 13
B. 1449, perg. 1- 1- 884
Gerard, fill de Miró, i la seva muller Domènega venen a Jofre Gelabert i a la seva muller
Sança tres mujades i una quarterada de vinya, situades al territori de Barcelona, al lloc que
anomenen la Gavarra, que tenen per compra, pel preu de 28 unces d’or. Hi ha l’afrontació: “a
parte vero circi in alodio Sancti Petri Puellarum”.
32.
1086, juliol 19
B. 1468, L. Ant. II, n. 336, f. 113a-d
Testament de Bonuç Vivà en el qual fa deixes a les seves germanes i als seus nebots, però
també a moltes altres persones; les institucions religioses més afavorides són la Canònica de
Barcelona, Sant Martí de Provençals i els monestirs de Sant Pere de les Puel·les i de Sant
Salvador de Breda.
33.
1087, novembre 7
B. 1481, L. Ant. I, n. 574, f. 214c- 215c
Testament sacramental de Ramon Domnuç, que morí essent monjo de Sant Llorenç del
Munt, jurat sobre l’altar de Sant Climent de l’església de Sant Llorenç de Llaceres (avui Sant
Llorenç Savall), en què fa deixes a diferents entitats religioses, entre elles la Canònica de la
Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, i també a les monges del cenobi de les Puelles que els
hi don una unça, també a familiars i altres persones, tant laiques com eclesiàstiques.
295
34.
1092, juliol 25
B. 1550, perg. 1- 1- 1806
Testament de Berenguer Domnuç (fet perquè vol anar a Hispània a conquerir Tortosa) en
el qual fa deixes a la seva esposa i fills, a Sant Pere de les Puel·les, la Canònica, així com a
altres persones i a diversos monestirs. Els llega béns mobles i immobles que poseeix a Palou,
Martorelles, Vallcàrquera, Horta, etc.
35.
1093, desembre 29
B. 1597, perg. 1- 2- 840
Testament de Guillem Sendred, fet davant l’altar de Sant Joan apòstol, a l’església de Santa
Eulàlia de Provençana, en què nomena marmessors Bernat Guillem i Arnau Guillem, fills seus,
i Berenguer Guitard; d’una banda, fa donacions pietoses a diverses esglésies i monestirs (la
tercera part dels seus béns mobles) i, de l’altra, als fills Bernat i Arnau els deixa les possessions
d’Esplugues, Banyols, el Vallès, Olèrdola, Sant Moí i Castellet, de les quals vol que sigui
usufructuària la seva muller Trudlenda. A “Sancti Petri Puellarum dimisit mancusos VII”.
36.
1095, setembre 29
B. 1621, perg. 1- 1- 299
Canònica, Sant Pere de les Puel·les i altres monestirs, de béns situats a Provençals, Celada,
Banyols, Bederrida, etc., així com animals, cups i altres béns mobles.
37.
1095, novembre 8
B. 1625, L. Ant. II, n. 434, f. 148c- 149a
Testament de Ramon Guitard, jutge, en el qual nomena almoiners seus Ponç, sagristà,
Ramon, prepòsit, Esteve Adalbert i Ramon Guillem i en què deixa a la Canònica de la Santa
Creu i Santa Eulàlia els seus alous, cases, terres i vinyes, situats als comtats de Barcelona i
Girona, a les parròquies de Santa Maria de Mataró, de Barcelona i Girona, a les parròquies de
Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Sadurní de la Roca, Santa Eulàlia
de Provençana, al lloc anomenat Espodolla, i dins de les muralles de la ciutat de Barcelona,
als Aladins, llevat de dos masos i unes terres i vinyes a la parròquia de Santa Maria de Mataró,
que deixa al monestir de Sant Pere de les Puel·les.
38.
1096, desembre 3
B. 1633, L. Ant. I, n. 542, f. 201b-c
Guillem Ramon fa donació a Ramon Geribert i la seva muller Adelaida d’una peça de terra i
un prat per plantar, situada al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Boi, al lloc anomenat
296
Casal de Jovany, a ells i als seus descendents, amb la condició que li donin dels fruits de la terra
que conreïn el delme i l’onzè i el braçatge cada any, i que el reconeguin com a únic senyor. Hi ha
l’afrontació: “a parte vero circi in ipsa Bertolera et in alodio Sancti Petri Puellarum”.
39.
1097, desembre 2
B. 1644, perg. 3- 27- 307
Bernat Udalard, fill d’Ermengarda de Girona, i els seus fills Guillem, Bernat, Berenguer i
Adelaida fan a Robert Calví i a la seva muller Guisla pacificació, definició i evacuació d’unes
heretats situades en diferents llocs del territori de Barcelona. Hi ha l’afrontació: “de occiduo
in orto Sancti Petri”.
40.
1100, abril 17
B. 1668, perg. 1- 1- 302
Testament de Ramon Bonuç en el qual fa deixes als seus parents i principalment al monestir
de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.
41.
1100, desembre 18
B. 1719, perg. 1- 1- 1844
Testament del jutge Ramon Guitart, jurat sobre l’altar de Sant Feliu, a Sant Just de Barcelona,
en el qual fa deixes a la Canpònica, amb usdefruit del seu germà Pere i nebots, i a Sant Pere de
les Puel·les, de béns mobles i immobles, situats aquests a Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres,
la Roca, Eramprunyà, etc., i també de llibres.

El Reial Monestir, segons la tradició, es fundà l’any 804 per Ludovico Pio per a monges.
(Puel·les = noies).
Rectorologi
1306 Jaume, prevere; 1306 – 1309 Arnau Cabot; 1309 Bernat Meseguer, Domer Major;
1311 Guillem Llaurador; 1311 Arnau Borrull; 1314 Jaume Mercer; 1314 – 1331 Guillem
Cerdà; 1331 - 1336 Bernat Dialech; 1336 Bernat de Arloví; 1336 - 1342 Jaume Castells;
1342 - 1354 Guillem Calcina; 1354 – 1358 J. de Sarrià; 1358 - 1366 Pere Dorca; 1366-1369
Pere Oller; 1369 - 1380 Antoni de Prat; 1380 – 1383 Guillem Perera; 1383 Tomàs Abayas;
1383 – 1393 Llorens de Vallspinosa; 1393 - 1396 Guillem Oliver; 1396 – 1399 Llorens de
Vallspinosa; 1399 - 1410 Antoni Guixer; 1410 - 1415 Esteve Figueras; 1415 – 1417 Germà
Guasch; 1417 Andreu Conangla; 1430 Guillem Alemany; 1430 – 1432 Antoni Esteve; 1432
– 1433 Jaume Bover; 1433 Lluís Vidal; 1479 Andreu Martí; 1479 – 1497 Bernat Gomir; 1497
– 1501 Ramon Aymerich; 1501 – 1508 Pere Argemir; 1508 – 1521 Francesc Torres; 1521
– 1534 Narcís Budelles; 1534 - 1570 Sebastià Coromines; 1570 Bartomeu Valtà; 1590 Joan
297
Pujalt; 1590 Jaume Vivó; 1750 - 1780 Pere Joan Ribas; 1780 - 1782 Francesc Molas; 1783 -
1809 Miquel Alberch; 1809 – 1824 Joan Antich; 1824 - 1835 Ramon Ferrer; 1835 - 1857
Josep Novell; 1857 – 1868 Miquel Roig; 1868 – 1877 Pere Rigual; 1877 - 1878 Marià del
Sol;1886-1887 Lluis Grau; 1888-1891 Marià del Sol; 1891 Ramon Casañas; 1892 Pau Cabot;
1897-1904 Josep Bargay; 1904-1926 Salvador Mujal; 1926-1948 Lluis Monfort; 1948-1973
Llorenç Garriga; 1973-1985 Joan Lluís González Haro; 1985-1988 Manuel Valls Canadell;
1988-2000 Andreu Masdeu Barberà; 2000-... Josep M. Martí López

- El dimecres 15 de setembre de 1305 el bisbe Ponç de Gualba avisà als hebdomedaris de
Sant Pere de les Puel·les que visitarà la esmentada església els dies 20 i 26 de setembre.
Tanmateix no la realitzà fins el dilluns 27. Hi ha 23 referències als nuncii episcopals Pere-
grí i Gilabert. Aquest últim és el nuntius iuratus curie officialis. V. P. ½, fol 42. M- N 19.
- El diumenge 19 de desmbre de 1305, el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba visità Santa
Maria de Caldes. En el decret hi ha una àmplia referència a un beneficiat de Sant Pere
de les Puel·les de Barcelona i a l’altar de Sant Nicolau de Caldes. V. P. ½, fols. 50- 51.
M- N 21.
- El diumenge 23 de gener de 1306 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Pere de les Puel·
les. V. P. ½, fols. 55 v- 57. M- N 23.
Beneficis del monestir de Sant Pere de les Puel·les

Segons l’arxiver Campillo (Speculum II) hi havia en l’esmentada parròquia:
• Títols de l’església (ADB Sp. II, 625)
• Beneficis:
1. Hebdomada Maior, any 1753 (ADB Sp. II, 627)
2. Hebdomada Minor, any 1753 (ADB Sp. II, 628)
3. Sis portioneria o Beneficia:
 Benefici de Sant Benet fundat per Bernat de Rocafort, el 1188. (ADB Sp. II,
629)
 Benefici de Sant Nicolau. Fundat per Joan Mussarra, l’any 1669 (ADB Sp. II,
630)
 Benefici de Sant Miquel i col·lacions. Fundat per Josep Lleonart, l’any 1753
(ADB Sp. II, 631)
 Benefici de Sant Martí, 1751 col·lacions. Fundat per Joaquim Claret, l’any 1751
(ADB Sp. II, 632)
 Benefici II Mare de Déu. Fundat per Pere de Nogaria, l’any 1293 (ADB Sp. II,
633)
 Benefici de Sant Pere i col·lació. Fundat per Pere Casademunt, l’any 1753 (ADB
Sp. II, 634)
4. Divuit non portioneria:
 Sant Sadurní i col·lació. Fundat per Francesc Puigdecanes, l’any 1753 (ADB Sp.
II, 636)
298
 Beata Maria I de les Neus. Fundat per Berenguer de Lipi, l’any 1443 (ADB Sp.
II, 636)
 Beata Maria III i col·lació. Fundat per Pere Santo Minaro, l’any (ADB Sp. II,
637)
 Beata Maria IV i col·lació. Fundat per Josep Jorba, l’any 1753 (ADB Sp. II, 638)
 Santa Agnés i Santa Escolàstica. Fundat per Francesc Bosch, prevere, l’any 1753
(ADB Sp. II, 639)
 Sant Nicolau II i col·lació. Fundat per Joan Cortada, l’any 1753 (ADB Sp. II,641)
 Santa Maria Magdalena i col·lació. Fundat per Joan Pere Aymar, l’any 1753
(ADB Sp. II, 641)
 Sant Antoni Abad. Fundat per Miquel Armenteras l’any 1753 (ADB Sp. II, 642)
 I Corpus christi. Fundat per Guillem Gaimo l’any 1345 (ADB Sp. II, 643)
 II Corpus Christi. Fundat per Miquel Raurell, l’any 1753 (ADB Sp. II, 644)
 III Corpus Christi. Fundat per Antoni Valls, l’any 1609 (ADB Sp. II, 645)
 Sant Andreu i Gabriel. Fundat per Melcior Vives l’any 1753 (ADB Sp. II, 646)
 Sant Jaume i Sant Francesc. Fundat per Aleonandam Salmona, dóna de Pere
Romeu, l’any 1490 (ADB Sp. II, 647)
 Sant Jaume i sant Joan I. Fundat per Agnes, dóna de Jaume Premola, l’any 1356
(ADB Sp. II, 648)
 Sant Jaume i Sant Joan II. Fundat per l’abadessa del monestir de Sant Pere de
les Puel·les l’any 1753 (ADB Sp. II, 649)
 Sant Pere II. Fundat per l’abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les
l’any 1753 (ADB Sp. II, 650)
 Santa Caterina i Sant Honorat. Fundat per l’abadessa del monestir de Sant Pere
de les Puel·les l’any 1753 (ADB Sp. II, 651)
 Santa Caterina. Fundat per Guillem d’Horta, notari, l’any 1392 (ADB Sp. II, 6

1/2 Folio 42
Poncius et cetera Dilectis sibi in Christo ebdomedariis Ecclesie Sancti Petri Puellarum
Barchinone salutem et cetera significamus vobis quod die mercurii proxima (15 Setem-
bre 1305) venienti erimus in Ecclesia ipsa disponente visitacionis causa nostrum officium
exercentes volumus et mandamus quot dicta die mane sitis parati ad recipiendum et procu-
randum noscum debita reverentia prout decet et significetis parrochianis vestris adventum
nostrum ut illa die mane sint parati in ecclesia ipsa ad recipiendum confirmacionem in et
alia que recipere voluerint Ecclesiastica sacramenta. Datum Barchinone idus septembris
anno Domini MCCC quarto. Et fuit missa predictam litteram per de carreria nuncium
iuratum dicti domini Episcopi qui illam dedisse Guillelmo clerico ebdomedario Ecclesie
supradicte cum alius esset absens.
Pontius et cetera dilectis sibi in Christo ebdomedariis Ecclesie sancti Petri puellarum
Barchinone civitatis salutem in domino quare die mercurii proxima per nos vobis
assignata ad visitandum Ecclesiam ipsam et ad conferendum parrochianis ipsius Ecclesie
299
confirmacionem in fronte et cetera si fuerint eclesiastica sacramenta allis ecclesie nostre

negociïs propedicta non possumus personaliter interesse diem ipsam vobis ad idem
prorogamus et assignamus ad diem lunem sequentem. Mandantes vobis ut dicta die lune
sitis parati ad recipiendum et procurandum nos debita reverentia prout decet et significetis
parrochianis vestris adventum nostrum ut illa die mane sint parati in Ecclesia ipsa ad
recipiendum confirmacionem in fronte et cetera si fuerit ecclesiastica sacramenta. Datum
Barchinone idus septembris anno quo supra. Et fuit missa per dictum peregrinum nuncium
iuratum dicti domini episcopi qui nobis se illam dicto Guillelmo clerico et ebdomedario
dicte Ecclesie presentasse.
Fol. 42 vto.
Pontius et cetera dilectis sibi in Christo Ebdomedariis Ecclesie Sancti Petri Puellarum
Barchinone Salutem in domino significamus vobis quod proxima die dominica erimus in
Ecclesia ipsa visitationis causa domino disponente omnia volumus et mandamus vobis in
virtute obediente quod dicta die sitis parati ad recipiendum et procurandum nos cum de-
bita reverentia prout decet et significetis parrochianis vestris adventum nostrum ut dicta
die dominica mane sint parati in Ecclesia ipsa ad recipiendum confirmacionem in fronte
et alia que recipere voluerint Ecclesiastica sacramenta. Datum Barchinone VIII kalendas
octobris anno Domini MCCC quinto. Et dicta littera fuit presentata et tradita Jacobo Turç
hebdomedario dicte Ecclesie cum alius sit in primus per Peregrinum predictum nuntium
iuratum predictum.
Poncius et cetera. Dilectis sibi in Christo Ebdomedariis Ecclesie sancti Petri Puellarum
Barchinone salutem in Domino. Diem vobis assignatam ad visitandum Ecclesiam ipsam
ad hodiernam diem quam est dies dominica prorrogamus ad diem crastinam. Mandamus
vobis in virtute obedientie quatenus cras mane qua erit dies lune sitis parati ad recipien-
dum et procurandum nos cum debita prout decet et signicetis parrochianis vestris prout
iam vobis iniuximus adventum nostrum ut possimus dicte visitationis officio prout expedit
exercer. Datum Barchinone VI kalendas octobris anno quo supra proxime. Et fuit missa
per Gilabertum nuncium iuratum Curie officialem qui retulit dictam litteram presentasse
et dedisse Jacobo Turz ebdomedario Ecclesie supradicte Sancti Petri.
Fol. 43
Die lune que fuit festum Sancti Francisci intitulata IIII nonas octobris arripuit iter do-
minus Episcopus Barchinone versus papam Clementem cum domino Jacobo Rege Arago-
num et in Monte pesulano invenit papam et idem dominus Episcopus rediit ad civitatem
Barchinone VIII kalendas decembris. Anno predicto et remansit Barchinone usque ad
diem sequentem.
1/2 Fol 54 vto.
Die dominica intitulata kalendas februarii (23 Gener 1306) anno quo supra idem domi-
nus Episcopus die ad hoc specialiter Ebdomedarii Ecclesie Monasterii Sancti Petri Puella-
rum Barchinone assignata visitavit eandem et ibi confirmavit.
Et vocatis de parrochianis Bernardus de Covilada, Jacobus Sanglot, Bernardus de Mun-
tui, Petrus Giralt, Bernardus Ferrer, Petrus de Usonel, Matheus de Podio, Primes Joffre
qui iurati super statu Ecclesie et parrochie dixerunt quod pro eo quare ebdomedarii non
300
possunt Ecclesiam intrare de nocte non possunt habere custodire Corpus Christi, ita cito
prout vellet.
Et Guillelmus clericus et Jacobus Curtii Ebdomedarii dicte Ecclesie iuraverunt dicere in
publicis veritatem
Fol. 55 (Format 28 x 16)
A vs molt honrat pare en Christo e senyor en Pons per la gracia de Deu Bisbe de Bar-
celona denunciam e demostram humilment nos en Bernat Torre et en Bernat Gasto e en
Bernat Gesti de la parrochia de la Esgleya de Sant Andreu de Palomar per nom propprie
e dels altres parroquians daquella esgleya los exces que en Bernat Cudina clergue e monge
de la dita esgleya ha fets moltes vegades e fa encara a no cessa fer contra Deu e honestat
e desonor greuge e periudici als dits parroquians. Primerament e so levat de la esgleya de
Sant Andreu un baci e comfos demanat al dit monge dix que no ho sabie. E atemps trobal
hom en poder de una fembre mulier domini Guillelmi Barcelo quondam qui dix quel mon-
ge damunt dit lo li havia mes penyora e com lo dit monge sabea so per demanda quilm lo
ofereix de penyora e tornarlo en les gleya, confitetur per sacramento. Idem Bernardus se
impegnorasse dictum bacinum per duobus superpelliciis sumendis de mandato Guillelmi
de Monte Elmo Rectoris quondam dicte Ecclesie.
Item per dues vegades fo robada la dita Esgleya de ceris e daleuns vestimens de la missa
fo sospita e es encara quel dit monge tort per tal manera meentor la porta trobava hom
totavia teneada ab la clau e la dita clau em poder del dit monge. Confitetur dictus monac-
hus se tenere clavem dicte Ecclesie cetera negat. Item quel dit monge es hom jugador de
daus e daltres jochs deshonest e stava e esta encara e participa ab jugadors e ten tafuraria
Fol. 55 vto.
En son alberc e a naltres lochs per les tavernes e com daso fo reptat specialment per lo
rector e que no bagues en tavernes per tal com mal mise jura per deu e per los sans de no
jugar e de beure en taverna contra lo qual sagrament el a fet e usat de puys de moltes ve-
gades e usa encara daquestes coses si quel offici de deu no sen pot complir per trencament
del qual sagrament es estat fet miracle de pardiment de luyll que ha menys per sa cor en
lo sagrament sobliga sobre laltar de nostra Santa Maria en la dita esgleya que si jugava
quel pardes e gens per tot aço nes na estat ne per promessa que fou de puys els dits parro-
quians sots pena del seu offici. Confitetur monachus se promississe in manu rectoris quod
numquam biberet in taberna et si contra faceret incideret in pena XX solidos et post ea
bibit in tabernis frequenter et solvit dicto Rectori semel penam XX solidos. Cetera negat.
Item encara que es hom descordios e baralos tractant error e discordia entre el rector els
parroquians e posa e eleva moltes vegades fals testimonis contra els parroquians e ve ar-
ramidament e ab colcell tret dient vilanies e revelant confessions dels dits parroquians les
qulas coses lia han passades scilicet Raimundus de Bosora de ter ansi quo duno quo fuerat
sibi confessus quod Bernardus Gosti occiderat eum los dits parroquians per reverencia de
deu e per amor de vos senior e per so car es prevera. Negat monachus Item quel dit monge
aministra mal e contra los bens e els drets de la dita Mongia e consuma de dia en dia per
son mal recapte e no cura e mal nudriment e daxo nos vol castigar ne melorar per precs
ne per requesta dels parroquians. Negat. Item encara quel dit monge leva la cortina que
301
solia estar devant laltar de sent Andreu e assen fet lamols. Negat dicens se dictam cortinam
posuisse in quadam finestra domus sue.
Fol 55 bis
Item que com lo dit Monge sia tengut de cantar tots dies missa al altar de nostra dona
Sancta Maria establit en la dita Esgleya per almoyna dels dits parroquians lo dit monge ell
no fa lo servei al dit altar ans va cantar III dies de la setmana a la capela de Finestrelles
sens esta de suficient en periudici del dit altar de Sancta Maria e dels dits parroquians.
Confitetur se servire in dicta Ecclesia de Finestrelles duobus diebus in septimana. Item
dictus Bernardus Cudina monachus Sancti Andree fuit repertus cuncubinarius publicus ut
in inquisicione facta in parrochia Sancti Petri Puellarum lacius continentur et fecit compo-
sitione cum domino Episcopo ad L solidos barchinonensis quos promisit et iuravit solvere
intra presentem mensem iulii et se nihilominus ad penam beneficii, si de cetero sit cum
Maria de Ortis in loco suspecto nec si de cetero tenet publice concubinam et sic domi-
nus Episcopus absolvit eum iniuncta sibi alia pro modo culpe penitentia salutari. “Perque
senyor sopliquem los dits parroquians molt humilment a vos axi cor apare espiritual de
lurs animas e de lurs predecessors que a vos placia donar conçell e remey a les dites coses
complent vostre deure ha be e honestat de vos e a profit de la vostra anima e dels dits par-
roquians e a castich del dit monge. En tal manera quel dit Monge de sa iniquitat e males
obres port pena. Es que aquella pena sia aximplada alls altres”.
Item Bernardus Ermengandi beneficiatus in ecclesia Sancti Andree fuit citatus super
eo quare dicebatur litteras officialis Barchinone que ad eum dirigebantur et mitebantur
proiecisse in terram in vituperium ecclesiastice donationis et comparuit apud Ecclesiam de
Thiana coram domino Episcopo et confessus se irreventer eas se recepisse sed petit super
hec non
Fol. 55 bis vto.
iudicium seu medicinam oportune. Et dictus dominus Episcopus audita eius confessione
super predictis dixit eundem clericum incidisse in penam constitutionis sinodalis edite con-
tra illos qui litteras eius et sui officialis irreventer accipiunt. Unde dominus Episcopus au-
dita illius humili confessione volens secum agere in predictis imposuit ei penitentiam quod
per duas dies dominicas proximo venientes stet ad portas Ecclesie dum missarum sollemp-
nia celebrantur usque ad elevationem corporis Christi et teneat litteras officiali in manu et
dicat populo intranti Ecclesiam ita quo omnes sciant et audiant quod dominus Episcopus
iniunxit sibi penam predictam quare irreverenter accipit litteras officialis Barchinone et
quod pro illo conceptum imponitur sibi illa pena illa ut ceteris transeat in exemplum et
dominus Episcopus iniuncta sibi alia penitentia salutari absolvit eum ab excessu predicto.
Actum apud Ecclesiam de Thiana V Idus ianuarii anno domini MCCC quarto (9 Gener
1304). Et post predictam intelleximus dictum Bernardum Ermengandi intolerabilem def-
fectum scientie in presbitero habere et multo cum alios deffectus propter quod iterato est
citandus
Fol. 56
Item dixerunt quod Arnaldus Cabot beneficiatus eiusdem Ecclesie mercatur cotidie et
exercet contractus illicitos publice mercando et eius videtur. Dicunt predicti ebdomedarii
302
se autem a suis parrochianis quod mutuat ad quatuor denarios pro libra. Item fatentur Fol-
quet za Verdera et Petrus Bertrandi et Petrus Arnaldi parrochiani dicte ecclesie de auditu
et fama et quod hoc scit en Gavarrosa qui petiam eius tenebat.
Item dixerunt quod Rector Ecclesie de Agudellis tenet publice in hac parrochia in car-
reria clericorum quandam nomine Laurentiam filiam de na Pola. Idem fatentur dicti eb-
domadarii per sacramentum addentes quod monuerunt eam quod desisteret a peccato et
ipsa quod nimis haberet fatere. Item Folquet za Verdera et Petrus Bertrandi et Petrus
Arnaldi parrochiani dicte Ecclesie iurati fatentur idem et quod est ita publicum ac si esset
matrimonium inter eos. Idem probant Petrus Paganellas, Petrus Baulet et Somin Falgat
vicini et iurati addentes quod dictus Rector emit domos et tenet concubinam predictam.
Confitetur Petrus Arnaldus vera esse predicta et ab eo tempore circa quo dominus Epis-
copus visitavit in Ecclesia de Agudellis participavit cum dicta Laurentia edendo et bibendo
et domum eius intrando. Item prior de Clerano tenet hic publice Ferreronam ex qua filias
duas habet in vico inferiori sancti Petri. Idem fatentur Ebdomedarii excepto quod non
recolunt de nomine mulieris.
Jacobus Alberti vicinus dicte Ferrarone dixit per sacramentum se audivisse ab ea quod
dictus prior tenet eam et quod habet duas filias ab ea et modo est cum dicto priore ut credit
nec recolit de nomine prioris sed monachus est satis iuvenis. Dominus Episcopus absolvit
dictum priorem a pena concubinatus predicti iniuncta sibi alia pena salutari.
Item Folquet za Verdera, Petrus Bertrandi et Petrus Arnaldus parrochiani dicte Ecclesie
iurati dixerunt quod Bernardus Cudina monachus Sancti Andree tenet hic publice Mari-
am de Ortis ex qua duas filias habet in vico medio moratur et sunt XX anni quod illum
peccatum perseverat. Idem probant Petrus Paganelas, Petrus Baulet et Simon Falgot iurati
dicentes quod a duobus annis circa induït eam tribus vel quatuor vestibus. Confitetur dictus
Petrus monachus participare cum dicta Maria comedendo et bibendo et ad domum suam
declinando sed priusquam dominus Episcopus visitavit in Ecclesia sancti Andree non pec-
cavit aliter cum ipsa.
Item dixerunt quod en Mazanet laurador qui moratur in domibus den Pujol adulteratur
cum quadam mulierem ex qua filium habet.
Item dixerunt quod en Caldes tenet publice quandam mulierem nomine Laurinam di-
missa quandam quam per verba de presenti desponsavit.
Item dixerunt predicti Ebdomadarii quod Petrus Tinturer adulteratur publice cum quan-
dam nomine Guillelmona revenedora.
Item Nadam tenet publice quandam eisdem domibus cum Francisco de Podio et illa
mulier habet virum.
Item dixerunt quod Raimundus de Vale tenet publice quandam nomine Ermessendem
ut eis videtur et prolem habet.
Item dixerunt quod filius den Bartolomeus Oliver adulteratur cum quadam filia cuius-
dam baptizate. Item Guillelmona Lizadora maritata adulteratur cum quodam zabaterio.
Item magister Jacobus medicus teneret duas mulieres iuvenes in domo que adulterantur
cum quidam qui moratur in platea dez Render.
303
161. BARCELONA, Sant Pere Ermengol

Dir. Post. Lluís Borrassà, 20 – 08019 Barcelona

Barcelona. Sant Pere Ermengol Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, el 1948.
Arxius, 2 (100-199). ADB, Parròquies, núm. 161.
Rectorologi
1948-1973 José Perales; 1973-1974 Francesc-Segimon García Ramiro; 1974-1975 José
Domínguez Piñero; 1975-1985 Enric Grases García; 1985-1987; Francesc Vilamala Collell;
1987-1988 Josep Torné Cubells; 1989 Vicenç Ferrí Bellver; 1989-1998 Jaume Aregall
Comas; 1998-20.. Salvador Torres Romeu
304
163. BARCELONA, Sant Pere Nolasc

Dir. Post. Pl. Castella, 6 – 08001 Barcelona

Barcelona. Sant Pere Nolasc Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo Gonzàlez, segons decret del
22 d’agost de 1969.
Rectorologi
1973-1988 Valentín Moliner Pascual; 1988-1991 Lluís Jiménez Martínez; 1991-2000
Carmelo Portugal Covarrubias; 2000-2002 Valentín Moliner Pascual; 2000-2003 Antonio
Criado Rodríguez; 2003-2016 Juan Pablo Pastor Ariño; 2016-20.. Domingo Lorenzo
Mezquita
305
165. BARCELONA, Sant Pius X

Dir. Post. Pardo, 5 – 08027 Barcelona

Barcelona. Sant Pius X Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret de 30
d’agost de 1955. La construcció del temple parroquial s’inicià al 1960 i fou inaugurat al juny
de 1962, amb ocasió del X aniversari del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona.
Rectorologi
1956-1963 i 1971-1976 Joan J. Pla Adell; 1963-1985 Lluis Brossa Homet; 1985-1991
Carles Soler Perdigó; 1991-2011 Francesc Lladós Pastallé; 2011-... Joan Miranda Pérez
306
170. BARCELONA, Sant Rafael Arcàngel

Dir. Post. Pg. Fabra i Puig, 468 3r. 2a. – 08042 Barcelona

Barcelona, Sant Rafael Arcàngel Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo Gonzàlez, segons decret del
17 de novembre de 1970.
Rectorologi
1974-1980 Josep Gendrau Valls; 1980-1986 Lluís Vila Vilanova; 1986-1998 Lluís Borràs
Goixart; 1998-2001 Salvador Roura Comas; 2001-2002 Francesc Lladós Pastallé; 2002-2004
Germà Prats Gabaldà; 2004-2009 Francesc Gimeno Piñol; 2009-2014 Homer Val Pérez;
2014-20.. Ferran Lorda Donat
307
172. BARCELONA, Sant Ramon de Penyafort

Dir. Post. Rbla. Catalunya, 115 – 08008 Barcelona

Barcelona. Sant Ramon de Penyafort Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida en tinença parroquial amb la denominació de Nostra Senyora de Montsió el
15 de desembre de 1924, per decret del bisbe Ramon Guillamet, designant-se-li com a seu
la capella de les Religioses Dominiques de la Rambla Catalunya. Posteriorment assolí la
categoria de parròquia, dedicada a Sant Ramon de Penyafort, de mans de l’arquebisbe
Gregorio Modrego, segons decret de 9 d’octubre de 1945.
El temple parroquial actual és l’antiga capella gòtica del convent agustinià de Montsió,
construïda el 1388, vora el carrer que actualment porta el seu nom, prop de l’església de
Santa Anna. Aquest monestir es convertí, el 1423, en propietat de les monges dominiques,
que s’hi mantingueren fins l’any 1882, que es traslladaren a la Rambla Catalunya.
Tal i com s’havia fet a la parròquia de la Concepció, es planificà el trasllat físic de l’edifici
eclesiàstic vers la nova seu de la comunitat. Sota planificació de l’arquitecte Joan Martorell
es traslladà l’església junt amb el claustre i la sala capitular, dins un nou conjunt monàstic,
també projectat per Martorell. En realitzar les noves edificacions les antigues sofriren
diverses modificacions, d’acord amb el gust neogòtic de l’arquitecte, resultant innovacions
en l’antic edifici l’obertura de diversos finestrals o la nova façana. Les obres es finalitzaren el
1890, però calgué fer encara reformes entre 1945 i 1949, per tal de reparar les destruccions
sofertes pel temple durant la Guerra Civil. El claustre es traslladà novament i s’emplaçà a
Esplugues de Llobregat, on la comunitat fundà una nova residència.
Dins el terme parroquial es troba l’església del Perpetuo Socorro (Redemptoristes).
BIBL.: BOBB, 1925, pàg. 174. AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; Catálogo
Monumental de España. La ciudad de Barcelona, Madrid, 1947, pàg. 161. BOBB, 1946,
pàg. 286. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 33. CIRICI, A.;
L’art gòtic català. Barcelona, 1974, pàg. 99-100. DALMASES, N.; PITARCH, A.; L’art
gòtic, s. XIV-XV, (Història de l’Art Català, vol. III), Barcelona, 1984, pàgs. 40, 82. GEAB,
1996, pàg. 91. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). GPAHACB, Barcelona, s/d, pàg. 121,
núm. 195.
308
Rectorologi
1948-1967 Josep Barguñó; 1967-1990 Antoni Comulada Paituví; 1990-1996 Miquel
Badosa Fransi; 1991-1995 Pere Solano Blasco; 1996-1999 Joaquim Mª Martínez Roura;
1999-2004 Josep Mª Turull Garriga; 2005-2015 Joan Roviera Rodríguez; 2015-20.. Ramon
Batlle Tomàs
309
171. BARCELONA, Sant Ramon Nonat

Dir. Post. Av. Sant Ramon Nonat, 1 – 08028 Barcelona
Arxiprestat: La Torrassa-Collblanc

Barcelona. Sant Ramon Nonat Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida en tinença parroquial de Santa Maria de Sants el 1924, iniciant-se la construcció del
temple el 3 de maig del 1925. Mantingué la mateixa categoria, fins que el 17 de desembre
de 1928 fou erigida en parròquia. El temple fou molt damnat durant la Guerra Civil, essent
reconstruït el 1940 seguint el projecte de l’arquitecte J. M. Sagnier.
Civil de 1936-39, els llibres sagramentals a partir de l’any 1935.
BIBL.: ADB, Parròquies. BOBB, 1925, pàg. 192. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 61. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 152. J.M.JORDÀ, Collblanch i la parròquia de Sant Ramon (Barcelona, 1994).
Rectorologi
1930—1972 Florenci Baucells; 1972-1979 Josep Breu Goberna; 1979-1984 Pere Miquel
Ferrer; 1984-1993 ; 1994-2004 Lluís Portabella d’Alós; 2006-2009 Joaquim Brustenga
Miquel; 2010-... Lluís Ramis Joan
310
173. BARCELONA, Sant Salvador d’Horta

Dir. Post. Poeta Cabanyes, 80 – 08004 Barcelona

Barcelona. Sant Salvador d’Horta Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret de
Dins la seva demarcació parroquial es troba oberta al culte en l’actualitat l’església de la
Mare de Déu de la Consolació, regida per les Franciscanes Missioneres.
199).
Rectorologi
1948-1964 Rafael Anglada Mulà; 1964-2010 Francesc Foraster Ruiz; 2010-2016 Josep
Catà Mitjans; 2016-20.. Joan Cabot Bartany
311
174. BARCELONA, Sant Sebastià

Dir. Post. Viladrosa, 96-98 – 08042 Barcelona

Barcelona. Sant Sebastià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
desembre de 1957. L’església provisional s’inicià a 1959 i la construcció del temple definitiu
encara estava en projecte al 1962.
47. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). Sant Sebastià de Verdun (Barcelona, 2008).
Rectorologi
1958-1968 Josep Mª Juncà Ramón; 1968-1977 Manuel Folch Ribas; 1977-1978 Pere
Adell Montalà; 1978-1999 Emilià Tarancón Elvira; 1999-2001 Llúis Hernández Alcàsser;
2001-... Joan Cuadrench Aragonès
312
175. BARCELONA, Sant Sever i Sant Vicenç de Paül

Dir. Post. Provença, 210 – 08036 Barcelona

Barcelona. Sant Sever, bisbe i Sant Vicenç de Paül Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego
segons decret del 9 d’octubre de 1945. Pertany al seu terme parroquial el Santuari de la
Mare de Déu del Sagrat Cor.
199).
Rectorologi
1946-1969 Joaquim Roig Campderrós; 1969-1997 Àngel Mercè Massons; 1997-2000 Pere
Torrens Isern; 2000-2001 Buenaventura Sola Cortasa; 2001-2003 Gaspar Sastre Perellò;
2003-2009 i 2011-20.. José Luís López Gallardo; 2009-2011 José Miguel Sánchez Florido;
2012- 2016 Fausto Antonio Leonardo Henriquez; 2016-20.. Gaspar Sastre Perelló
313
233. BARCELONA, Sant Tomàs d’Aquino

Dir. Post. Roger de Flor, 245 – 08025 Barcelona

Barcelona. Sant Tomàs d’Aquino Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia segons decret de l’arquebisbe Gregorio Modrego de
9 d’octubre de 1945. La construcció del temple parroquial s’inicià el 2 de gener de 1950.
Rectorologi
1951-1979 i 1979-1981 Francesc de Paula Miquela Gilirribó; 1979-1980 Antoni Costa
Vall·llobera; 1990-1993 Salvador Solà Bohigas; 1993-2004 Josep Codina Farres; 2004-2009
Josep Sanz Vela; 2010-2016 Ricard Costa-Jussà Bordas; 2016-20.. Pere Codina Mas
314
234. BARCELONA, Sant Tomàs More

Dir. Post. Collserola, 31 – 08023 Barcelona

Barcelona. Sant Tomàs More Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
Rectorologi
1968-1983 Albert Casanova Piera; 1983-1985 Josep Mª Tubau Suqué ; 1991-1998 Pere
Miquel Ferrer; 1998-2003 Joan J. Villegas Acien; 2003-2004 Joaquim Climent Abad; 2005-
... Ricard Olivella Mitjans
315
181. BARCELONA, Sant Vicenç de Sarrià

Dir. Post. Rector Voltà, 5

Barcelona. Sant Vicenç de Sarrià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’església de Sant Vicenç és coneguda documentalment des del 987. Es coneix la donació
que van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Elisabet, a la seu de Barcelona,
amb data de 12 d’agost de 1046, del que fins aleshores era la seva església pròpia. La
parròquia és esmentada com a tal el 1049. A l’entorn de l’església, dins un terme parroquial
molt ample, es formà un nucli d’hàbitat important que era ja una vila al segle XIII, quan
passà a dependre del Consell de Cent de Barcelona. Al segle XIV, amb la fundació
del monestir de clarisses de Pedralbes, Sant Vicenç perdé part de la seva puixança, en
traslladar-se els drets feudals i els espirituals sobre els parroquians a l’abadessa. Al segle
XVI, l’església ja hagué de ser reconstruïda pels feligresos. Aquest edifici gòtic tindria a
l’altar major el retaule de Sant Vicenç, pintat per Jaume Huguet i els Vergós, actualment
al Museu d’Art de Catalunya, on es troba en dipòsit, mantenint la parròquia la propietat
sobre aquesta peça. Al segle XVIII l’església fou ampliada segons projecte de Josep Mas,
en estil neoclàssic. El 1936 fou incendiada i calgué la seva restauració després de la Guerra
Civil, i la seva ornamentació interior, amb pintures de l’artista Obiols. Actualment, a més,
la parròquia té un retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser, obra del terrassenc Pujol.
Antigament pertanyia al terme parroquial de Sant Vicenç la capella de Santa Cecília
de Sarrià, desapareguda després del segle XVI, i actualment es troben dins el terme
parroquial el Monestir de Sant Pere de les Puel·les, el Monestir de Santa Isabel, l’Església
de la Mare de Déu de la Salut, l’Església del Col·legi dels Sagrats Cors i la de la Residència
Geriàtrica Santa Eulàlia.
Civil, els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, per bé que es recuperaren volums d’anys
precedents, des del 1851. També s’hi custodia el llibre de bateigs de 1955-69 realitzats a la
clínica Corachán.
SAGARRA I SISCAR, F.; Sant Vicens de Sarrià. Barcelona, 1921. Labor pastoral de un gran
pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 68. MARTI BONET, J.Mª. Sant Vicenç de Sarrià. 1000
316
anys d’Història. Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, vol VI/1. Barcelona,

1987. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 43, 44. GPAGC, Barcelona, 1993.
pàg. 152. H. NEGRA i VIVE, La parròquia de Sarrià i el seu entorn l’any 2000 (Barcelona,
2000). J. GRAS BARTROLÍ, El batec de la plaça de Sarrià (Barcelona, 2016).

1.
986, març 24
F. 159, perg. 1- 1- 2323
El prevere Bonaric ven al bisbe Vives, de Barcelona, una hisenda i la meitat del seu colomar,
tot situat al terme de Sarrià (“in terminio de Sirriano”), del comtat de Barcelona, per una peça
d’argent.
2.
986, maig 3
F. 161, L. Ant. IV, 53, f. 17a-b
Senior, vídua de Levisind, ven al bisbe Vives, de Barcelona, cases, corrals, sitges, pous, horts,
arbres i vinyes, al terme de Bederrida o Terres Blancs (a Sarrià), del comtat de Barcelona, per
tres peces de plata.
3.
988, abril 25
F. 174, L. Ant. II, n. 76, f. 26d
Placià prevere ven al bisbe Vives, de Barcelona, una casa amb la cort i una terra amb arbres
i un hort al terme de Sarrià, del comtat de Barcelona, per cinquanta sous.
4.
989
F. 199, L. Ant. I, n. 46, ff. 23d- 25b
El bisbe Vives, de Barcelona, atorga testament abans d’anarse’n a Roma, nomena marmessors
Gotmar Bonuç, Bonfill, el vescomte Geribert i l’ardiaca Llobet, anomenat Seniofred, i disposa
diversos llegats a favor de diferents i variats destinataris, especialment del Maresme, del
Llobregat, del Penedès, de Sarrià i d’altres llocs del territori de Barcelona.
5.
993, febrer 25
F. 237, perg. 1- 2- -148
El comte [Ramon] Borrell ven al bisbe Vives, de Barcelona, una vinya situada al territori
barceloní, a Ardenna (entre Les Corts i Sarrià), i els drets sobre una altra vinya que Oliba té
a precari, per set peces d’or.
317
6.
1003, gener 31
B. 30, perg. 1- 1- 2525
Pladià empenyora a Màger, pel deute d’un préstec de 4 mancusos d’or, una casa amb terres i
arbres fruiters situada al territori de Barcelona, al terme de Sarrià (“in terminio de Serriano”),
que té per compra, fins al dia de la festa Sant Joan Baptista en què li tornarà el préstec.
7.
1011 [febrer- març]
B. 159, perg. 1- 2- 1495
Màger, prevere, dóna a la Canònica de Barcelona terres, vinyes i cases situades al territori de
Barcelona, al terme de Sarrià, que té per compra.
8.
1011, abril 18
B. 161, perg. 1- 4- 26
Testament sacramental de Guillarà, prevere, jurat sobre l’altar de Santa Coloma a la Seu de
Barcelona, que va fer quan va marxar a Galícia per visitar l’església de l’apòstol Sant Jaume, on
destina gairebé totes les propietats a misses i obres de caritat per la salvació de la seva ànima i fa al-
guna deixa a la seva família. És interessant la informació següent: “Et concessit ad Sancti Michae-
lis Barchinona ipsa sua portione de vinea quod ei contigit per sua edificatione qui est in Sirriano”.
9.
1011, juliol 31
B. 163, perg. 1- 1- 1917
Oliba i la seva muller Truitelda venen a Sunifred una vinya situada al territori de Barcelona,
al terme de Sarrià, que tenen per compra i per delme conjugal, pel preu de 3 mancusos d’or.
10.
1012, setembre 14
B. 186, perg. 1- 2- 504
Bonella i els fills Oliba, Anna, Bella, Abunda, Marc, Maria i Em permuten amb Déu, Santa
Eulàlia verge i el bisbe Deodat [de Barcelona] un alou que comprèn cases, corts, terres i vinyes,
cultivades i ermes, amb arbres situat al comtat de Barcelona, a la vila de Sarrià, per un altre
alou amb terres i vinyes al mateix indret.
11.
1012, desembre 6
B. 191, perg. 1- 2- 575
Bovet i la seva muller Videleva permuten amb la Seu de la Santa Creu i Santa Eulàlia una
vinya situada a la vila de Sarrià, que tenen pels seus pares i per un delme conjugal, per una altra
vinya, també situada a la vila de Sarrià.
318
12.
1014, març 23
B. 214, perg. 1- 4- 35
Ansemon ven a Sendred i a la seva muller Maressenda tres mujades de vinya situades al ter-
ritori de Barcelona, al terme de Sarrià, que té a causa de l’empenyorament que li feren el difunt
Gondemar i la seva muller Susanna a canvi de 6 mancusos d’or que els prestà amb usura, pel
preu de 2 unces d’or.
13.
1028, juny 6
B. 415, L. Ant. II, n. 53, f. 19a-b
Lleó, fill de Just, ven a Pere Oliba Umbert, germà d’Amalric, prevere, tres quarterades i mitja,
situades al territori de Barcelona, al terme de Sarrià, al lloc de Collà, a canvi de 2 mancusos
d’or a pes legítim i dos sesters d’ordi.
14.
1036, agost 7
B. 538, perg. 1- 4- 109
Abdó i la seva muller Bel·la venen a Maressenda i al seu marit una vinya situada al territori
de Barcelona, al terme de Sarrià, que tenen per compra.
15.
1038, gener 14
B. 563, L. Ant. II, n. 698, f. 221c- 222a
Testament del prevere Amalric en el qual nomena almoiners seus Sunifred, gramàtic, Tra-
soer, prevere, Ermemir, sagristà, Miró, prevere, i Oria, dona, i reparteix els seus béns mobles i
immobles, situats a Barcelona i en diverses poblacions veïnes: les seves cases per la fundació
d’un “hospici” per als pobres i pelegrins, i altres béns per a diferents institucions religioses,
com la Canónica de la seu de Barcelona, l’església de Sant Miquel de Barcelona i el monestir
de Sant Cugat del Vallès, i diverses persones privades, com el seu fillol Amalric, el seu nebot
Sunyer o els seus almoiners entre altres (“Et ad suniario, nepus meum, ipsa vinea de Ortonos
simul cum ipsa trilea et ipsum meum directum de ipsos complantationes que sunt ad ipsa
turre de Serriano”).
16.
1043, març 15
B. 640,perg. 1- 4- 130
Sanla i la seva muller Avonna venen a Ramon i a la seva muller Quintol una peça de vinya
i una de terra situades al territori de Barcelona, al terme de Sarrià, pel preu de 2 mancusos
d’Enees i un de vell, ben pesats.
319
17.
1043, maig 9
B. 643, perg. 1- 1- 1932
Campà ven a Ponç una peça de vinya amb la seva terra, situada al territori de Barcelona, al
terme de Sarrià, pel preu de 12 diners barcelonesos.
18.
1043, juny 5
B: 646, perg. 1- 4- 131
Marc i la seva muller Adelaida vene a Ramon i a Quintol una terra situada al comtat de
Barcelona, al terme de Sarrià, sota Sant Vicenç, que tenen pels seus pares i per delme conjugal,
pel preu de 7 sous de moneda corrent (“Et dicta terrain territorio barchinonense in terminio de
Serriano subtus Sancti Vincencii”).
19.
1045, gener 23
B. 677, perg. 1- 2- 1417 (vegi’s també B.673)
Guitard, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, i els seus monjos permuten amb Ponç i
la seva muller Letícia mitja mujada de vinya i mitja de terra, situada al comtat de Barcelona,
a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, i 2 mancusos, a canvi d’altres terres i cases.
20.
1046, març 23
B. 694, perg. 1- 4- 145
Òria i el seu fill Sunyer venen a Pere, monjo, i a la seva germana Ermengarda, devota, una
mujada de vinya situada al territori de Barcelona, a la parròquia de Sarrià, al terme de Colà,
que tenen per compra, pel preu de 7 mancusos d’or d’Enees.
21.
1046, agost 5
B. 700, L. Ant. II, n. 52, f. 18d- 19a
Ermengol, la seva muller Quintol, els seus fills Dalmau, Guillem, Bernat, Guisla i altres ger-
mans, venen a Ponç Honofred dues peces de terra i un mallol situats al territori de Barcelona,
al terme de Sarrià, a la parròquia de Sant Vicenç, pel preu de 4 mancusos i mig d’Enees.
22.
1047, febrer 19
B. 713, perg. 1- 1- 2494
Bela i el seu fill Ramon donen en permuta a Ponç Unfred tres peces de vinya i sis de terra
separades, situades al territori de Barcelona, prop de l’església de Sant Vicenç màrtir de Sarrià,
a canvi d’una altra peça de terra.
320
23.
1047, octubre 17
B. 724, L. Ant. II, n. 74, f. 26b-c
Quintol i els seus fills i filles, Dalmau, Guisla, Guillem i Bernat venen a Ponç Onofred una
mujada de vinya situada al territori de Barcelona, al terme de Sarrià, a la parròquia de Sant
Vicenç, pel preu de 6 mancusos d’or d’Enees.
24.
1047, desembre 6
B. 726, perg. 1- 4- 152
Igol ven a Gombau Ermemir una mujada de vinya amb terra situada al territori de Barce-
lona, al terme de Sarrià, que té pel delme conjugal i per compra, pel preu de 4 mancusos d’or.
25.
1052, novembre 30
B. 813, perg. 1- 4- 171
Pere i la seva muller Beliarda venen unes cases amb cort i hort, terra i vinyes, situades al
territori de Barcelona, al terme de Cirsà, prop del cenobi de Sant Pere de les Puel·les, per una
quantitat de moneda de Barcelona. Hi ha l’afrontació: “de meridie in undas maris, de occiduo
in inforcatos et in Serriano”.
26.
1052, desembre 6
B. 814, perg. 1- 1- 2255
Galind Odesind ven a Guillem i a la seva muller Bonadona unes cases amb vinyes situades
al territori de Barcelona, al terme de Sarrià, que té per compra i pel seu fill Joan, pel preu de
12 diners d’argent.
27.
1055, abril 17
B. 886, perg. 3- 3- 4
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I, la seva muller, la comtessa Almodis, i el bisbe
Guislabert de Barcelona, fan donació a la Seu de les parròquies de Sant Miquel de Barce-
lona i de Sant Vicenç de Sarrià, amb totes les possessions que aquestes tinguin o puguin
tenir, per la salvació de les seves ànimes i les dels seus parents, tant els antecessors com els
successors.
28.
1064, maig 17
B. 1059, L. Ant. II, n. 99, f. 34c- 35a
Testament sacramental de Bernat Guifré, jurat sobre l’altar de Sant Tomàs que hi ha a l’es-
glésia de Sant Jaume, a la ciutat de Barcelona, en el qual fa una deixa a la Seu de la ciutat
321
mencionada d’unes vinyes situades a Tortorola, però disposa que el gruix de les seves possessi-
ons passi a mans de la seva muller i dels seus fills.
29.
1064, desembre 23
B. 1069, L. Ant. II, n. 20, f. 6d- 7a
Anna i els seus fills Company i Bernat venen a Pere Sunifred, sacerdot, dues peces petites de
terra erma situades al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, al terme
de Santa Cecília, pel preu de 2 sous i mig de diners de plata de Barcelona (“dedit domos, terras
et vineas quod ille habebat in parrochia Sancti Vicentii de Serriano”).
30.
1065, abril 5
B. 1078, L. Ant. II, n. 13, f. 4b- 5b
Testament sacramental de Guifré Sunifred, fet a la Seu de Barcelona, en el qual deixa a
Déu i a la Canònica de la Santa Creu uns alous situats a Sarrià, Santa Maria d’Olesa i al
castell de Riu Roig (“Primum namque concessit Domino Deo et Canonice Sancte Crucis
Sancteque Eulalia ipsam suam partem illius alodii quam habebat vel habere debebat in
Serriano”).
31.
1067, agost 17
B. 1143, L. Ant. II, n. 35, f. 11d- 12a
Emma, els seu fill Pere i la seva filla Quíxol venen a Berenguer Adroer els drets sobre terres
i vinyes situades al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, a les Corts
de Trullols, a Bederrida, pel preu de 26 mancusos i mig d’or pur de Barcelona pesats un a un
al pes legítim de l’esmentada moneda.
32.
1067, setembre 7
B. 1145, L. Ant. II, n. 32, f. 10d- 11b
El vescomte Udalard de Barcelona i la seva muller Guisla venen a Berenguer Adroer tres
mujades de terra situades al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, al
lloc anomenat Bederrida, pel preu de 21 mancusos d’or pur de moneda de Barcelona pesats un
a un al pes corrent d’aquesta moneda.
33.
1068, març 7
B. 1162, L. Ant. II, n. 65, f. 23a-c
Ramon Sunifred i la seva muller Ermengarda permuten amb la Canònica de Barcelona un
alou situat al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i en un altre lloc,
a la de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc anomenat Terrers, com també terra prop de la vila
322
de Sants, a canvi d’un alou situat a la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, a la de Sant
Sadurní de la Roca, a Osona, a la de Santa Eulàlia del riu Merdàs a l’Urgell, a Solsona, a Olius
i al a de Sant Pere de Rubí, segons consta al’escruiptura que els van fer.
34.
1071, abril 2
B. 1203, L. Ant. II, n. 93, f. 33b-c
Domnuç Joan i la seva muller Emma venen a Vivà Jofre, levita, una peça de vinya i la terra
on és plantada, al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, pel preu de 7
mancusos de moneda de Barcelona.
35.
1083, abril 10
B. 1420, L. Ant. I, n. 756, f. 283a-d
Umbert, bisbe de Barcelona, amb els seus canonges, i el comte Ramon Berenguer fan do-
nació a Déu i a l’hospital de pobres de la Seu, per la salvació de les seves ànimes, de diverses
peces de terra en llocs diferents dels voltants de Barcelona. Entre elles de “dues modiatas quae
sunt in Serriano”.
36.
1091, maig 27
B. 1534, L. Ant. IV, n. 181, f. 66a
Pere Joan de Sarrià i la seva muller Beliarda fan donació a Bremon Guisald i a la seva
muller Guinarda del mas Canadell, situat al comtat de Barcelona. Al terme de Castellbisbal.
37.
[1046- 1076]
B. 1709, perg. 5- 1- 177
Capbreu de béns situats a Barcelona (entre ells els de “Serriano”) i a indrets diversos entre
el Besòs i el Llobregat.

Primeres notícies del segle X
Rectorologi
1218 Guillem, prevere; 1250 Guillem, prevere, rector; 1300 – 1326 Bernat de Torres;
1326 – 1348 Bernat Mercader; 1348 - 1365 Guillem Català; 1365 - 1370 Bernat de
Torres; 1370 – 1383 Guillem Català; 1383 – 1393 Guillem Ferrer; 1393 – 1394 Francesc
Pinosa; 1394 – 1404 Joan Verdaguer; 1404 - 1426 Francesc Corder; 1426 - 1429 Salvador
de Torres; 1429 – 1430 Antoni Esteve; 1430 – 1431 Guillem Alemany; 1431 – 1435 Marc
Messeguer; 1435 – 1469 Joan Ferrer; 1469 - 1484 Joan Lambert; 1484 – 1488 Joan Moner;
1488 – 1490 Joan Saradell; 1490 - 1500 Joan Rajadell; 1500 - 1504 Vicens Casany; 1504
323
- 1518 Pere Sala; 1518 – 1525 Joan Onofre de Junyent; 1525 – 1530 Pere Joan Ximeno;
1530 - 1547 Joan Garcia; 1547 Francesc Tarnell; 1563 Francesc Martí; 1563 – 1566 Antoni
Bernoy; 1566 – 1567 Francesc Boquet; 1567 Jaume Torra de la Lloreda; 1577 Joan Matoses;
1577 – 1578 Jaume Matoses; 1578 – 1584 Pere Amat Brió; 1584 – 1587 Jaume Matoses;
1587 - 1590 Francesc Montserrat; 1590 – 1591 Bartomeu Thió; 1591 Francesc Bagà; 1594
Bartomeu Ros; 1594 - 1608 Sebastià Vendrell; 1608 Rafael Serra; 1661 Joan Puigguillem;
1661 - 1681 Celoni Solanes; 1681 – 1698 Magí Curulla; 1698 Jacint Vicens; 1740 Eudald
Carbonell; 1740 - 1755 Salvador Corominas; 1755 - 1768 Baltasar Descatllar; 1768 - 1777
Antoni Riera, 1777 – 1787 Joan Voltà; 1787 – 1803 Francesc Cornet; 1803 – 1817 Francesc
Tort, 1817 - 1833 Francesc Collell; 1833 – 1865 Joaquim Morist; 1865 - 1877 Benet Xiró;
1877 – 1883 Agustí Deulofeu; 1887-1891 Arseni Lacasas; 1891 Josep Roca; 1891 Rafael
Vilarrubias; 1898-1910 Vicenç Estadella; 1916-1936 Juan Basany;1939-1948 Pere Vilà;
1948-1957 Ramon Gadayol; 1957-1980 Enric Colet; 1981-1997 Felip Casañas; 1997-2016
Manuel Valls; 2016-20.. Salvador Bacardit Figols

- El dijous 31 de desembre de 1304, el bisbe Ponç de Gualba visità Sarrià. V. P. 1º/2, fol.
11. M-N 12
- El dissabte 19 de març de 1306, Ponç de Gualba visità Sarrià. V. P. ½, fol. 57 v. M- N 23.
- Del 18 de març de 1308 al 24 del mateix mes i any Ponç de Gualba visità Sants i Sarrià.
V. P. ½, fol. 96 v. M- N 30.
- El dimarts 30 de desembre de 1309 Ponç de Gualba visità Sant Vicenç de Sarrià. V. P.
½, fol 99 v. M- N 31.
- El divendres 28 de desembre de 1313 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona visità
Sarrià. V. P. 2, fol. 23 v. M- N 45.
- El dimecres 23 d’abril de 1315 Ponç de Gualba visità Sant Vicenç de Sarrià. V. P. 3, fol.
11. M- N 55.
- El dimarts 16 de juliol de 1325 Ponç de Gualba visità Sarrià. V. P. 3, fol 42 v. M- N 60.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia catorze
beneficis:
1. Benefici Primer del Roser. Fundat per Jaume Corts Anglada el 10 de febrer de 1581
(ADB Sp. III, 123)
2. Benefici Segon del Roser. Fundat per Bonaventura Ginebreda el 25 de setembre de
1607 (ADB Sp. III, 124)
3. Benefici de Sant Fabià i Sant Sebastià. Fundat per Bernat Carner, rector de Sant
Esteve de Vilanova l’any 1494 (ADB Sp. III, 126)
4. Benefici de Sant Anton i Sant Llorenç. Fundat per Bernat Dalmau el 16 de novembre
de 1414 (ADB Sp. III, 127)
5. Benefici de Sant Onofre. Fundat per Jerónima Dalmau el 2 d’agost de 1507 ( ADB
Sp. III, 128)
324
6. Benefici de Sant Jaume i Sant Joan. Fundat per Guillem Lupeti de Sarrià, en el seu
testament de l’any 1369 (ADB Sp. III, 129).
7. Benefici de Sant Joan i Sant Jaume. Fundat per Romeu de Sarrià, notari de Barcelona,
l’any 1371 (ADB Sp. III, 130) ,
8. Benefici de Santa Cecilia. Fundat per Bernat de Torre, rector de Sant Vicenç de Sarrià
el 27 d’abril de 1324 (ADB Sp. III, 131)
9. Benefici de Santa Eulàlia. Fundat per Bernat de Torre, rector de Sant Vicenç de Sarrià
l’any 1415 (ADB Sp. III, 132)
10. Benefici de Sant Pere i Sant Andreu. Fundat per Pere Llop, el 20 de juliol de 1363
(ADB Sp. III, 134)
11. Benefici de la Mare de Déu de Devoció. Fundat per Bernat Mercader el 30 d’octubre
de 1342 (ADB Sp. III, 134)
12. Benefici rural de Sant Francesc. Fundat per Magdalena Arles i Segarra el 24 de març
de 1588 (ADB Sp. III, 135)
13. Benefici rural de Sant Antoni. Fundat per Antoni Lletjos el 10 de febrer de 1762
(ADB Sp. III, 136)
14. Benefici (Passioneria) de la Immaculada Concepció. Fundat per Lluísa de Belloch el
28 de desembre de 1863 (ADB Sp. III, 137)
Beneficis de l’església-monestir de la Mare de Déu de Pedralbes (de Petra Alba)

Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia dotze
beneficis:
1. Benefici I Portionerium de la Mare de Déu de l’any 1729 (ADB Sp. III, 139)
2. Benefici II Portionerium de la Mare de Déu de l’any 1729 (ADB Sp. III, 140)
3. Benefici III Portionerium de la Mare de Déu de l’any 1729 (ADB Sp. III, 141)
4. Benefici IV Portionerium de la Mare de Déu de l’any 1729 (ADB Sp. III, 142)
5. Benefici V Portionerium de la Mare de Déu de l’any 1729 (ADB Sp. III, 143)
6. Benefici VI Portionerium de la Mare de Déu de l’any 1729 (ADB Sp. III, 144)
7. Benefici VII Portionerium de la Mare de Déu de l’any 1729 (ADB Sp. III, 145)
8. Benefici no Portionerium de Sant Miquel i Sant Pere. Fundat per Constança de
Crudills el 18 de gener de 1360 (ADB Sp. III, 146)
9. Benefici de Sant Joan i Sant Jaume. Fundat per Jaume de Podiolo, prevere, l’any
1375 (ADB Sp. III, 148)
10. Benefici de Sant Joan Evangelista. Fundat per Bernat de Torre, prevere en el monestir
de Pedralbes, l’any 1348 (ADB Sp. III, 149)
11. Cenobi dels frares caputxins de Sarrià. Fou estructurat l’any 1578 i va obtenir el
benefici Pere Terré que es diu, per tradició, que fou parent de Santa Eulàlia (ADB
Sp. III, 152)
12. Església parroquial de Sta. Maria de les Corts. Benefici fundat el 10 d’agost de 1868
(ADB Sp. III, 491)
325

1/2 Fol. 11 Die iovis intitulata II Kalendas ianuarii anno predictus (31 desembre 1304)
dictus episcopus visitavit ecclesiam de Sarriano Et vocavit quosdam de parrochianis ipsius
ecclesie scilicet Petrus Vitali, Arnaldus Rubie, Petrus Bovis, Guillelmus Tasell. Iurati dixe-
runt quod per Dei gratiam omnia recte.
1/2 Fol. 57 vto.
Die sabbati quatuor temporum qua cantatur “sitientes” XIIII kalendas aprilis (19 Març
1306) anno qua supra proximo idem dominus Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Vincen-
ti de Sarriano ibique ordines celebravit. Et super visitatione dicte Ecclesie fuerunt vocati
Guillelmus de Munterols, Petrus de Ram, Bonanatus Zabbateri, Guillelmus Bonis, Beren-
garius parrochiani dicte Ecclesie qui iurati dixerunt quod quidam de parrochianis male
colunt festa. Cetera Recte.
1/2 Fol. 99 vto.
Die martis intitulata III Kalendas ianuarii (30 Desembre 1309) anno quo supra dictus
dominus Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Vincentii de Sarriano. Unde Guillelmus Mo-
selli et Bernardus Serero parrochiani eiusdem ecclesie ad hoc vocati et iurati dixerunt quod
Raimundus de Ram fornicatur publice cum Baneta et cum ea simul cohabitat.
Item dixerunt quod ... de Sancto Justo et Bernardus Figuera tarde comparentur et ve-
niunt ad ecclesiam. Cetera recte.
2 Fol. 23 vto.
Anno quo supra die veneris X kalendas Januarii (28 Desembre 1313) nos Hugo de Car-
dona archidiaconus Barchinone ac vicarius dicti domini Episcopi generalis ad ecclesiam de
Sarriano visitationis causa personaliter accedentes testes recepimus infrascriptos videlicet:
Bernardum de Villar, Guillelmus Tosel et Petrus de Sarriano parrochianos dicte ecclesie
qui interrogati per iuramentum super statu parrochie dixerunt quod Geronimus Martorelli
fornicatur cum Elicsenda filia Petri Monech. Super servitio ecclesie dixerunt quod bene fit
et rector est bone vite. Cetera dixerunt fore recta.
2 Fol. 77 vto.
Die mercurii IX kalendas Madii (23 Abril 1315) anno quo supra dictus dominus Episco-
pus visitavit ecclesiam Sancti Vincentii de Sarriano et fuerunt vocati de parrochianis Gui-
llelmum de Munterols, Arnaldum Rubei, Bernardum Cortes et Raimundus de Munterols
qui iurati dixerunt quod Petrus Bonavis presbiter defloravit Elicsendem filiam Petri Bovis
consanguineam suam in tertio gradu et impregnavit eam de filio.
Item dixerunt quod Guillelmus Martorel fornicatur cum Maria Monega filia Petri Mone-
ga et duos filios procreavit ex ea.
3 Fol. 11 Anno Domini XCCCXXIII die iovis intitulata XIIII kalendas iunii (19 maig
1323) dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiam Sancti Vincentii de Sarriano. Et fuerunt
vocati de parrochianis: Guillelmus Costas, Bernardus za Mora et Bernardus Viylar qui
iurati dixerunt quod Guilllelmus de Ram presbiter consuevit hic tenere quandam iuvenem
mulierem quem veniebat de Barchinone cuius nomen ignorant.
Item dixerunt quod aliqui sunt hic luxores qui mutuant ad ludum XI pro XII denarios
326
scilicet Guillelmus de Ram et quidam aliis quos rector scit. Cetera recte.
3 Fol. 42 vto. Die martis XVII kalendas augusti (16 juliol 1325) dictus dominus
Episcopus visitavit ecclesiam de Sarriano et fuerunt vocati de parrochianis: Petrus Serria,
Jacobus de Canals et Guillelmus Beruç qui iurati dixerunt quod cum parrochiani infir-
mantur et rector visitat tales infirmos non deportat incaustum et papirum pro recipiendo
testamento sed verba ipsum recipit et quinque tradit oblivioni ex quo posset sequi parroc-
hianibus.
Tonsura: Die lune que fuit IIII kalendas augusti anno predicto dictus dominus episcopus
tonsoravit in clericum Barchinone residens in suo palatio Berengarium Baiuli scolarem
Gerundensis diocesis ad presentationem venerabilis Raimundi de Sancta Pace Archidiaco-
ni Gerundensis vices gerentis Episcopi geruncio.
327
193. BARCELONA, Santa Agnès

Dir. Post. Sant Elies, 23 – 08006 Barcelona

Barcelona. Santa Agnès Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament com a tinença de la Verge de la Pau, el 9 d’octubre de 1946 i elevada a la
categoria de parròquia segons decret del 31 d’octubre de 1958. S’adequà com a temple
parroquial l’església de Santa Maria de Jerusalem, a partir de 1955.
Actualment, dins el seu terme parroquial es troben obertes al culte l’església de Sant
Francesc d’Assís i la de la Clínica de Nostra Senyora del Pilar.
Rectorologi
1958-1984 Jaume Armengol Armengol; 1984-2002 Francesc Ximenis Escorihuela; 2002-
20.. Josep-Ramon Pérez Sánchez
328
182. BARCELONA, Santa Anna

Dir. Post. Rivadeneyra, 3 – 08002 Barcelona

Barcelona, Santa Anna Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. L’actual
parròquia de Santa Anna fou originada en la comunitat de canonges del Sant Sepulcre a
la qual fou concedida el lloc per a la construcció de la seva església a Barcelona el 1141.
De bon principi la comunitat rebé deixes importants que composaren un considerable
patrimoni: les viles de Llofriu i Palafrugell, cedides per Ramon Berenguer IV, les
esglésies de Santa Maria de Prats del Rei, la Manresana o Marcèvol, així com propietats
a Mirambell o Carassumada. Diversos privilegis i exempcions asseguraren encara més
la riquesa econòmica de la canònica. Com a mostra de la seva puixança es constata el
fet que en ocasions el prior de la casa de Santa Anna arribà a ser el prior general de
l’orde del Sant Sepulcre per a tota la Península. La comunitat era regida pel prior, el
sots-prior o comenador, i el capítol canonical. A més dels canonges conformaven la
comunitat persones, eclesiàstiques o no, que podien viure al convent o mantenir la seva
vida independent fora d’ell.
Aquesta comunitat del Sant Sepulcre es fongué el 1420 amb la de canonges regulars
agustinians de Santa Eulàlia del Camp. El 1453 i 1493 se celebraren Corts a la sala
capitular. El 1595 esdevingué una comunitat de canonges regulars i al 1835 Santa Anna es
convertí en parròquia, després de la desamortització.
L’església que ha arribat a l’actualitat, i que és força original per la seva planta de
creu grega i capçalera rectangular, fou construïda al segle XII dintre de plantejaments
arquitectònics romànics. En el segle següent, i ja sota l’influx de l’estil gòtic, fou coberta
la nau, amb volta gòtica. El cimbori és més tardà i romangué inacabat, essent refet amb
rajola després del 1936. Té un claustre i una sala capitular del segle XV i el pis superior es
construí en el segle XV. A l’exterior de l’edifici es troba una creu de terme.
A l’interior de l’església es trobava l’interessant conjunt escultòric del Sant Sepulcre,
obrat amb terracuita i altres materials, avui custodiat al Museu Diocesà de Barcelona, i
del que es pot contemplar còpia a la capella del Sant Sepulcre de Santa Anna.
Actualment es troba dins la seva demarcació parroquial l’església del Sagrat Cor de
Jesús.
329
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1918 (còpies
jurades de partides de baptismes), bé que bona part dels volums anteriors al 1936 foren
destruïts durant la Guerra Civil. L’arxiu històric del convent es troba dipositat a l’Arxiu
Diocesà de Barcelona, després de ser traslladat en diverses ocasions, a Sant Joan d’Horta
i al Seminari Conciliar de Barcelona, i ser en part mutilat.
Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 40. GPAGC, Barcelona, 1993. FABREGA I GRAU,
A.; Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona,
1995. Doc. 238. ALTURO, J.; L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200.
Barcelona, 1985. 3 vols. GEAB, 1996, pàg. 71. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). J.
ARAN, Santa Anna (Barcelona, 2002). J.M. MARTI BONET, pròleg del llibre de Mn. Joan
Aran, intitutlat Santa Anna de Barcelona, monestir, col·legiata i parròquia (Barcelona, 2002). J.
FONT, VII Centenario de la fundación de la iglesia de Santa Ana (1151-1951) (Barcelona, 1951).

1.
993, març 8
F. 238, perg. 1- 3- 44
Augment i supressió de canonicats i unió del monestir de Santa Anna de Barcelona. Ennegó
ven al jutge Auruci una casa amb corral, murs, conduccions d’aigua, estil·licidis, un hort, un
pou i una terra a Parets Primes (Parietes Delecatas), prop de La Torre Blanca, al territori de
Barcelona, per vuit peces d’or fi.
2.
1010, agost 27
B. 140, L. Ant. II, n. 81, f. 28a-b
Aeci, Adalbert i Adelaida, marmessors de Sendred, donen a l’eslgésia de Santa Maria de la
Canònica (actual Santa Anna) de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona, una
peça de terra situada al territori de Barcelona, al terme i camí d’Auro Invento, és a dir Or
Trobat (a Santa Anna).
3.
1041, gener 8
B. 591, L. Ant. III, n. 210, f. 78d- 79a
Amalric Sendred, Màger Odsend i Doda, dona, almoiners del difunt Sendred Adalbert, que
testà abans de pelegrinar el Sant Sepulcre, fan donació a favor de la Canònica de Santa Eulàlia
de la Seu de Barcelona (actualment de Santa Anna) d’un alou situat al comtat de Barcelona,
a la parròquia de Santa Maria de Caldes, al lloc anomenat Charesag, amb la condició que
l’esmentada Doda el retindrà mentre visqui, i quan ella mori serà de la Canònica.
330
4.
1054, febrer 17
B. 854, perg. 1- 2- 406
deixes a la seva muller, als seus fills i a altres persones, a Santa Maria del Mar, a la Seu, etc., de
béns mobles diversos i immobles, situats aquests a Torre Blanca (Santa Anna de Barcelona),
Sant Martí de Provençals i la Celada.
5.
1078, octubre 10
B. 1336, L. Ant. I, n. 598, f. 222c-d
Umbert, bisbe de Barcelona, i els seus canonges donen en usdefruit a Ponç Geribert, levita,
dues cases petites a canvi d’un altra casa petita que li havien donat i en la qual ell havia fet
algunes despeses, perquè el bisbe i els canonges la necessitaven. Aquestes cases estaven al costat
de l’hospici de l’església, al costat del temple (de Barcelona) del Sant Sepulcre (avui Santa
Anna).
6.
1039, agost 20
B. 1695, L. Ant. III, n. 206, f. 77a- 78a
Testament sacramental de Sendred, dictat abans d’iniciar el seu viatge al Sant Sepulcre-
durant el qual morí pel camí a Benevento-, situats a Polinyà i altres indrets a la seva esposa
Doda, a altres familiars, a Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai,
Sant Pere de Vic, etc. Beneficiarà el que serà el temple del Sant Sepulcre (Santa Anna) de
Barcelona.

(Durant molts anys fou monestir)
La RECTORIA va ser erigida l’any 1835.
1846 - ? Jaume Canals
Rectorologi
1781 Bardagí; 1823 Miquel Pages; 1825 Àngel Corominas; 1846- 1879 Santiago Canals;
1879- 1882 Joaquim Mora; 1882- 1918 Josep Ildefons Gatell; 1918- 1920 Joan Serra i Puig;
1920- 1936 Ramon Balcells i Masó; 1939 Eudald Serra i Buixó; 1939- 1948 Joan E. Salvans;
1948- 1967 Miquel Pujol; 1967- 1979 Marçal Martínez; 1979- 1987 Jordi M. García-Die
i Miralles de Imperial; 1987- 2011 Joan Aran i Suriol; 2011-... Pedro Sánchez Rodríguez

- El dilluns 8 de març de 1305 Ponç de Gualba visità l’església de Santa Eulàlia del Camp
a Barcelona, ubicada a la plaça de Santa Anna – actualment Portal de l’Àngel. El con-
vent de canonges regulars fou fundat pel bisbe de Barcelona Guillem de Torroja l’any
331
1155 a una capella dedicada a Santa Eulàlia, pròxima a la ciutat. L’any 1293 la comuni-
tat es traslladà al convent agustinià dels anomenats “frares del sac” situat dins els murs
de la ciutat a la esmentada plaça de Santa Anna. En el segle XIV s’edificà una nova
església amb un claustre (l’actual) de bon estil gòtic amb l’ajut de Joan I. L’any 1423
els canonges regulars s’ajuntaren amb la comunitat de Santa Anna, que abans, aquesta
s’uní amb els membres del Sant Sepulcre. V. P. ½, fol. 26- 28. M- N 16- 17.
- El dijous 3 de juny de 1305 Ponç de Gualba inicià el procés contra Pere Manso, benefi-
cat de l’església de Santa Anna. V. P. ½, fol. 39. M- N 19.
- El divendres 1 de març de 1307 Ponç de Gualba visità l’Hospital de Santa Eulàlia del
Camp. V. P. 1/2, fol. 66 v.- 67 v. M- N 26.
Beneficis de la col·legiata de Santa Anna (parròquia)

Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia dos
beneficis:
1. Benefici de Sant Miquel, fundat per Ramon Bardolet l’any 1879. (ADB Sp. II, 346)
2. Benefici de la Sagrada Família, fundat per Jaume Garraleres i Calell l’any 1878.

1/2 Fol. 26 vto.
Sta Eulalia de Campo Barchinone, Hospital
Die lune intitulata VIII idus marcii anno Domini MCCC quarto (8 Març 1305) dictus do-
minus episcopus visitavit ecclesiam Sancte Eulalie de Campo Barchinone et quare civitas
erat interdicta ianuis clausis audivit ibi divina sed obstante isto interdicto non confirmavit
ibi nec alia contulit ecclesiatica sacramenta. Demum vocavit de parrochianis ipsius parro-
chie Bernardus za Quintana, Bernardus Dartes et Bernardus Zelangle et Berengarius de
Perafita qui iurati dixerunt quod Raimundus de Vincolis dimissa propria uxore in adulte-
rio adinvenit tenet publice in domo Guillonam de Cardevol.
Item dixerunt quod Bernardus Sartre fornicatur publice cum Maria de Puygredon
Item Jacobus Cirera. Raimundus de Vincolis et Bartholomeus de Vilarasa predicti iurati
dixerunt quod aliqui non possunt habere hospitalarium qui habet curam animarum in suis
necesitatibus sicut vellent. Item dixerunt quod dictus hospitalarius facit libenter convivia
cum invenibus et personis stultis et expendit et devastat indiscrete bona hospitali cum eis.
Dixit prior predicte ecclesie Sancte Eulalie per sacramentum quod temporibus retroactis
ut audiret consuevit illud facere dictus hospitalarius sed priusquam ipse prior fuit mutatus
ad dictam ecclesiam non audivit de illo aliqua ministra. Raimundus de Vincolis predictus
confessus fuit predictum adulterium sui et uxore sue predicte, unde fuit monitus ex parte
domini episcopi quod recuperet uxorem suam si potest et quod omnino dimitat concubina
predicta alias excomunicaretur.
Et post predicta fuerunt vocati ad ostendendum statum ipsius monasterii Fr Guillelmus
Salvati et Guillelmus Loci canonici regulares ipsius monasterii qui iurati dixerunt quod
VIII sunt canonici in ipso monasterio ignorantes autem si debebat esset certus numerus.
332
Interrogato si comode possent plures canonici vivere de facultatibus ipsius monasterii

dixerunt quod Capella Sancti Salvatoris consuevit canonicos asignati et prior conducit ibi
clericum scolarem et dat sibi XI solidos pro vestuario. Et si canonicus esset ibi rector ut
consuevit haberet C solidos et ita prior lucratus ibidem LX solidos et ideo non permitit
quod sit ibi canonicus cum debent ibi esse iuxta primam institucionem. Respondit dictus
prior per sacramentum quod VIII sunt canonici regulares in dicta ecclesia et unus donatus
qui recipit canonicam porcionem et quoniam donat et dare hunc unam porcionem. Anacus
Aymona de Villafresera et quod valent redditus dicte ecclesie VI milia solidos (parum
plus vel minus) et pro cancione dat decimam et quod laudimia uno anno computato cum
alio mense. Ascendunt ad sumam XXX libras unde credit quod non posset ex inde plures
canonici vivere competenter presertim cum ultra istos sit canonicus eiusdem ecclesie prior
de Cubelles qui quando venit licet tarde habet ibi canonicam porcionem. Item respondit ad
dictam capellam Sancti Salvatoris quod fuit mutatum de auctoritate episcopi Barchinone
et de hoc est paratus prior fidem facere per publica instrumenta.
Fol. 27
Item dixerunt quod dictus prior retinet sibi preposituram quam ibi semper consuevit ca-
nonicum asignari et administrat domum et expensas eiusdem per Johanem Rotland laicum
eum semper consueverint per canonicum administrari. Rendit prior quod cum propter
infirmitatem aliorum, cum que propter impericiam, habet illum Johanem proponere aliis
in administracionem temporaliter. Interrogato quis tenet hospitale dixerunt quod Bartho-
lomeus de Colle presbiter et valet multum in redditibus sed male administratur.
Interrogato qualiter administrat bona hospitali dixerunt quod invitat iuvenes et homines
armatos et tenet publice quandam puellam. Respondit prior illum esse de mulieribus diffa-
matum fuisse tempore retro acto et audivit eum esse hominem vel vis et quod minus bene
administrat.
Item dixerunt quod dictus prior retinet sibi LV libras quas Raymundus de Gayano tradi-
dit sibi de porcionibus canonicus quae ipsis canonicis defalcabantur in iuste quas debent
reduci et reponi in utilitatem conventus ex quo de porcionibus substractis fuerint subs-
tracti. Item retinet sibi dictus prior ex alia parte XV libras quas fuerunt habite de duabus
vineis quas reduxerunt ad tercium censum et solvit eas Derthuse in suis per apriis debitis ut
dicitur. Confitetur dictus prior se XLV libras minus X solidos recepisse a dicto Raymundus
de Gayano ratione predicta quas dixit se posuisse in emptione Maurum de Polinya qui fuit
Johannis de Manso.
Item confitetur idem prior se dictas XV libras recepisse de dictis vineis racione predicta
eosque expendit in sumetibus ipsius domus et tradit dictas libras sed reduxisset ad certum
censum de consilio fratrum suorum et emit quasdam domos apud Villam novam pro XII
libris et unum censuale pro CXXX solidis.
Item substraxit dictus prior quandam lampadam altari Sancte Eulalie quam consuevit ibi
ardere de die ac de nocte. Negat prior per sacramentum sed bene confitetur se recipere
VIII solidos censuales quos credit esse non ad lampadam.
De beneficiatis dixerunt quod Petrus de Ortis beneficiatus Sancti Jacobi est lusor publi-
cus et laxat linguam suam contra deum in ludo et contra sanctos suos et non ieiunat nec
333
vove catholice. Respondit prior se audivisse illum super hiis diffamari et alia dixit eum bene
condicionatum et probum et specialiter in officio eclesiastico. Item dixerunt quod benefi-
ciati frequenter deficiunt in horis ecclesie. Respondit prior quod et beneficiati et canonici
defficiunt aliquando sed non in matutinis missa maiori et vesperis semper cantan. Item
dixerunt quod dictus prior substarhit duo aniversaria Geraldi de Olorde predecessoris sui.
Confitetur prior predictus sed non sine canto cum ille statuerit aniversario. Ideo dictus
prior nos sunt aniversari supradicta et est super hoc paratus stare cognitioni. Guillelmus
Tavaffaza eum iam dictus dominus episcopus habet cognitionem comisit et dicta ordinatio
fuit facta sine auctoritate superioris.
Fol. 27 vto.
Frater Berengarius Boris canonicus laicus ipsius monasterii iuratus dixit idem in omni-
bus et per omnia ut Guillelmus Salvati et Guillelmus Lonc canonici supradicti deponunt
superius in dictis suis hoc addito quod dictus prior aufert huic canonico laico vestiarium
suum LX solidos annuatim X anni erunt in sequenti festo Pasce. Unde supplicat domino
episcopo quod compellat ipsum priorem restituere sibi dictum vestiarium; et supplicat eti-
am quod familia dicti prioris inordinata restrignatur et reparetur ut canonici ipsius monas-
terii melius possint ducere vitam suam quare suspecta est ipsius familia in vita et moribus.
Et respondit prior et confitetur se obtulisse sibi tunicam et caligas et voluit recipere et
hoc fuit III anni erunt in ianuario proximo veniente et ab eo tempore citra non dedit sibi
vestiarium de tempore retro ante nihil scit cum ipse non esset prior.
Gregorius Pelicerii canonicus iuratus et diligenter interrogato super omnibus capitulis
ante dictis dixit idem in omnibus et per omnia ut frater Berengarius bonis supra proximus
addens pro se quod sibi solum aufert vestiarium primi anni sed LX solidos. Confitetur
prior quod primo anno quo ille intravit non debit se vestiarium nec vitam inhonestam, hac
clave debuit cum quilibet novus debebat venire paratus sed in alius annis bene dixit.
Poncius Peytavini presbiter iuratus dixit quod Bartholomeus hospitalarius Sancte Eulalie
conduxit ipsum ad servicium ecclesie et parrochie faciendum et propterea quare dictus
hospitalarius inhonestam vitam ducens non concedebat nec comedere continuabat in hos-
pitale ordinavit hospitalarius et composuit cum priore de provisione comestionis istius
presbiteri ad V denarios per quolibet die. Interrogato cuius vitam deshonesta ducebat,
dixit quod dictus hospitalarius est meretricator publicus et fuit filocaptus de quadam iu-
vene mulier de Calidis nomine ... (sic) que consuevit in hac parrochia moravi et constitit
sibi bene MM solidos prout ab eodem hospitalario pluries se recolit audivisse. Et ipse ha-
bet duos lenones sibi multum familiares scilicet Bertrandus Pelicer et Johannem nuncium
suum et iste cum pedissetta hospitale nomine Guillelmus non curant nec de lenocinio suo
et inter alia dictus Bertrandus ut vocaveret ab eo ardentem amorem quem gerebat erga
illam iuveniculam de Calidis procuravit sibi quandam puellam XII annorum quam nunc
tenet nomine ... (sic) et tenuit eam multum in hospitali publice in domo sua quadam iste
presbiter fuit cum eo et propter hanc vitam dissollutam quam gerit devastat et devastavit
bona dicti hospitali. Interrogato cum quibus participat frequentius dixit quod semper cum
vilibus hominibus et personis et propter hec destruxit bona hospitalis mobilia quod consue-
verint (valere ?) in pannis et paramentis tria milia solidis et modo non sunt linteamina in
334
lectis nec in prioribus lectis ante portam nec panni et alitus valoris qui plura numquam
vadit dictus hospitalarius nec cum personis vilibus et stultis et ensis non recedit a latere
suo. Interrogato qui sunt sui familiares de monasterio isto dixit quod Petrus de Ortis bene-
ficiatus ipsius monasterii. Interrogato super statu dicti monasterii dixit se nihil scire. Res-
pondit per se audivisse querelam a parentibus cuiusdam invenculem que morabatur cum
dicto hospitalario quod ipse hospitalarius nolebat quod reverteretur ad eos aliud nescit aut
tamen illud fuisse de ludo diffamatum temporibus retro actus et quod est malus ieiunator
Raimundus de Gayacho canonicus et infirmarius dictum monasterii qui et diligenter inter-
rogato dixit idem in omnibus et per omnia ut anno preterito dixit et deposuit in visitacione
facta per dominum archidiaconum urgellensis gerentem vices domini episcopi Barchinone.
Petrum de Ortis beneficiatus in ecclesia Sancte Eulalie de Campo deposuit per sacra-
mentum super statu dicti monasterii dixit quod ipse bene per omnium et ultra collegit
redditus ipsi monasterii et facit quod valet collecta bene VII solidorum et connueverunt
dare decimam ad rationem septem milium parum plus exceptis laudeniis que valent an-
nuatim uni anno computato cum alio bene M et D solidis et sic credit quod si melius
administrarentur quam fiat quod bene sufficeret X canonicis. Interrogatus Fol. 28 super
familia domus dixit quod prior adduxit secum pessimam familiam male unitam et adhuc
fere perseveret videlicet: Rotlandus clericus tonsoratus, Q Palliporius clericus laycus, Ber-
nardus de Oliva et Guillelmus de Oliva, sed nullum istorum tenet publice mulierem. Sed
nullus eorum procurat utilitatem loci nec curant nisi venire ad mensam paratam excepto
dicto Rotlando qui est ventifer et dicto Bernardo de Oliva qui traginat aliquando ... domus.
Item dixit quod dictus prior durissime solvit vestiarium et alia ad qua teneatur suis ca-
nonicis et beneficiatis. Interrogato super statu hospitalis dixit quod Batholomeus de Colle
est hospitalarius et administrat male omnis bona ipsius quare melior hospitale de civi-
tate consuevit esse ipso vidente et modo est deterius... ut audivit a vicinis et domesticis
quod plures panni de lectis hospitali sunt pignori obligati. Item dixit quod anno preterito
idem Bartholomeus tenebat publice quandam puellam in domo hospitalis cuius parentes
duxerunt eam ad partes vicensis. Unde erat et abstuerunt eam dicto Bartholomeo qui eam
defloraverat et fecerunt idem parentes querimoniam priori de dicto Bartholomeo super
dicta defloracione presente ad hoc Guillelmus Portas cuius erant domus ante hospitale
predictus in quibus morabantur dicti parentes. Item dixit quod dictus Bartholomeus per-
severat nimis cum hominibus levis opinionis videlicet Bertrando Corrager et en Thomaset
et cum quibusdam aliis et consuevit arma portare libenter tam de die quam de nocte. Item
vidit hoc anno in festis Natalis quod dictus Bartholomeus ludebat publice ad taxillos cum
clericis et laicis in orto suo. Interrogato qui erant illi clerici dixit quod Bernardus Figueres
presbiter qui morabatur cum eo et nunc moratur a Muntgat et cum quibusdam scriptoribus
de quorum nimibus non requolit. F. Uguetus presbiter beneficiatus in ecclesia Sancte Eu-
lalie predicte deposuit per sacramentum: Dixit super statu monasterii prioris et familie sue
et super statu canonicorum et benefficietorum eiusdem ecclesie idem in omnibus ut dictus
Petrus de Ortis excepto quod non valent redditus quod ipse sciat nec usque ad sex milia so-
lidorum, exceptis laudimiis. Item super statu hospitali et dicti Bartholomei de Colle et dicte
puelle quam dicitur deflorasse dixit idem in omnibus et per omnia ut dictus Petrus de Ortis
335
hac addito quod dictus Bartholomeus expugnavit domum quadam nocte parentibus ipsius
puelle quare nolebant sibi tradere ipsam puellam filiam suam ut idem parentes retulerunt
huic testi vidit tamen iste testis ipsos parentes flentes et clamantes ad portam hospitalem
que erat clausa ubi dictus Bratholomeus tenebat inclusa dictam puellam et ad clamorem
eorum ut audivit a familia dicti monasterii restituit eis dictam puellam audivit tamen dici
ab eadem familia et a vicinis quod eam defloravit. Interrogato de ludo dicti Bartholomei
dixit se nihil scire. Interrogato de alia mala conversacione ipsius Bartholomei dixit idem ut
Petrus de Ortis.
Dominicus presbiter et beneficiatus dicti monasterii deposuit per sacramentum se audi-
visse super statum monasterii prioris et familie canonicorum et benefficiatorum idem quod
dictus Petrus de Ortis deposuit in dicto suo et quare nondum est annus quod ipse venit in
loco noviter non potest aliud scire. Interrogato super statu hospitalis dicti hospitalarii dixit
se nihil scire excepto quod audivit a sociis suis quod si melius administraret hospitale non
noceret ei. Item dixit quod benefficium altaris Sancti Michaelis vacavit in dicto monasterio
audit quod Petrus presentavit quemdam diachonum priori et prior noluit admittere quare
non erat sacerdos et transactis octo diebus prior contulit cuidam presbitero de Appiaria.
Respondit prior se usum fuisse iure suo ex quo vero fuit sibi presbiter presentatus.
Fol. 28 vto.
Bartholomeus de Colle hospitalarius hospitale sancte Eulalie de Campo Barchinone de-
posuit per sacramentum super redditibus et statu monasterii et prioris idem ut Petrus de
Ortis predictus, hoc addens vel mutans quod audivi dici non recolit a quo quod dictus prior
quando venit ad locum erant debitis obligatis. Et ideo credit quod hac dicta ita preste et
dure prior satissfecit illis quibus tenetur. Item dixit idem Bartholomeus quod idem prior
aufert sibi et hospitali suo elemosinam quam hospitale consuevit recipere omni die. A
priore et canonicis et beneficiatis eiusdem domus bene sunt duo anni elapsi. Interrogato
qua est illa elemosina dixit quod predicta tenetur et consuevit dare omni die hospitali et
panem ordacem certe forme et ponderis et lini panis cum aliquo companagio carnium vela-
liorum comestibilium que comedant illa die et quibusdam canonicis et beneficiatis tenetur
dare de sua porcione similem lischam panis cum illo companagio pauperibus hospitalis.
Item aufert sibi dictus prior bona propietaria qua spectant ad dictum hospitale et multo-
cies requisitus non vult ea sibi reddere cum hospitalarius et antecessori sui consueverunt
semper illa penes se tenere. Item audivit dici a dicto priore quod ipse intendebat vendere
aliquos moribus censuales nescit se fecit. Interrogato super statu hospitali sui dixit primo
quod habet in redditibus usque ad CXX solidos. Item XL solidos de quintans. Item habet
acupitum per villam et per ecclesias acupitum panis de villa sufficere XV personis una
die computata cum alia acapitum ecclesiarum dierum dominicarum et festivitatum sol-
lempnium. Interrogatus Bartholomeus de Colle de numero in hospitale dixit quod una die
computant cum alia sunt sex, quare aliquando sunt plures. Item sunt ibi XXX lecti vel circa
cum complemento pannorum et ab inicio quandoque recepit hospitale invenit lectos sub
eodem numero vel quia interrogato si aliqua bona vel mala iura dicta hospitalem alienavit
dixit quod non. Immo asserit se melioramenta fecisse in opere et paramentis ad valorem
mille solidis.
336
Interrogato super concubinatu quem contraxisse dicitur cum quadam invenicula de Es-
pona dixit se numquam illam tenuisse nec stetit in hospitali nisi per octo dies et recessit.
Confitetur tamen quod parentes illius puelle fecerunt querimoniam priori quare ipse nole-
bat eam. Item extrahere de servicio hospitali in quo serviebat et eis reddire et hac de causa
fuerunt suspicati quod deflorasset eam et fecerunt eam adispicire per vicinas et invenerunt
eam virginem. Et hiis peractis recesserunt parentes cum ea et de hoc fuit absolutus a per-
sona officiale Barchinone.
Interrogato de quadam alia muliere qua dicebatur esse de partibus Calidarum de qua
fuit diffamatus dixit per sacramentum nihil fuisse.
Item dixit se non ivisse per villam de nocte nec participare cum stultis hominibus bene
sunt II anni elapsi.
Interrogato super ludo dixit se non lusisse publice nec tenuisse taxilos priusquam domi-
nus episcopus supradictis fecit de hoc mandatum publicum omnibus clericis iniunctum.
1/2 Fol. 39
Petrus de Canale Rector altaris Sancti Michaelis siti in Ecclesia Sancte Anne Barchino-
ne, Petrus de Caralt et clerici benefficiati predicta Ecclesia et Guillelmus Scoda presbiter
ibidem commorans iurati dixerunt per dominum Episcopum vel eius notarii interrogati
quod Petrus de Manso presbiter beneficiatus ibidem tenet publice quandam iuvenem mu-
lierem ex qua filia ut dicitur procreavit quam nunc lactat et tenet eam in domibus propriis
Barchinone et comedit ibidem et iacet. Super conversationem aliorum interrogati dixerunt
se nihil scire.
Petrus de Manso beneficiatus in Ecclesia supradicta iuratus dixit et confessus fuit se te-
nuisse publice in domibus quam habet Barchinone quandam iuvenem mulierem nomine
Guillelmonam de Vilardello ex qua filiam habet non dum annicula quam lactat; sed a
festo Sancti Johannis Baptiste proximo preteritum non fuit secum, immo eiecit eam a se
et a dictis domibus suis unde dictus dominus Episcopus precibus Magistri Bernardi de
Simona infestatus remisit sibi penam concubinatus pro XXX solidos quos solvet incon-
tinenti iniuncta sibi alia pro modo culpe penitentia salutari et dictus Petrus de Manso ad
mandatum dicti domini Episcopi obligavit se perderet beneficium suum. Et ipso facto si
de cetero sit cum predicta muliere in loco suspecto vel aliqua alia teneat publice concu-
binam et hoc fit.
337
183. BARCELONA, Santa Bernadeta

Dir. Post. Sant Quirze de Safaja, 3

Barcelona, Santa Bernadeta Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret de
20 de gener de 1966, sota l’advocació de Santa Bernadeta Soubirous.
Es conserven al seu arxiu els llibres sagramentals des de l’any 1966.
BIBL.: BOAB, 1966, pàg. 103.
Rectorologi
1872-1982 Josep Mª Palom Izquierdo; 1982-1984 Josep Maria Fabró Gibert; 1984-
1985 Josep Oriol Xirinachs Benavent; 1986-1987 Joan Ramon Cinca; 1987-2009 Miquel
Elhombre Trallero; 2010-2016 Joaquim Querol Carceller; 2016-20.. Rafael Melero Minguez
338
184. BARCELONA, Santa Cecília

Dir. Post. Pg. Sant Gervasi, 66-68 – 08022 Barcelona

Barcelona, Santa Cecília Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
d’octubre de 1945. Dins el seu terme parroquial es troba l’església dels Sagrats Cors i
s’assisteix al servei religiós de l’Hospital de Sant Gervasi.
Rectorologi
1954-1976 Moisès Geli Maimí; 1976-1985 i 1987-1996 Josep Mª Tubau Suqué; 1985-1987
Joan Arán Suriol; 1996-2004 Joan Subirà Rocamora; 2005-... Aureli Gómez de Cadiñanos
Pinedo
339
185. BARCELONA, Santa Creu d’Olorde

Dir. Post. Joan Güell, 200 – 08028 Barcelona

Barcelona. Santa Creu d’Olorde Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’església de Santa Creu d’Olorde apareix esmentada en documentació a partir del 1032 i
com a parròquia a partir del 1066. Pertanyeren al terme parroquial les actuals parròquies
independents de Sant Bartomeu de la Quadra i Sant Miquel de Molins de Rei, fins al 1325,
així com les capelles de Sant Marçal i Sant Pere de Romaní. El 1921 el terme parroquial
fou disgregat i l’església quedà englobada dins el terme de Sarrià i, més tard, de Barcelona.
El 1414, el papa Benet XIII donà l’església al monestir de Santa Maria de Valldonzella i
més tard, el rei Joan II l’uní a la cartoixa de Vallparadís.
L’edifici parroquial té origen pre-romànic, bé que ha sofert moltes modificacions,
especialment en el segle XVII, quan es construïren la façana i la torre-campanar. Encara per
causa de la Guerra Civil del 1936-39 calgueren noves reconstruccions, endegades el 1952.
Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 240. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ
BONET, El martiri... pàg. 158.
Any 986
Lothari confirmà a Otho, Abat del Monestir de S. Cugat el que té davant de la montanya
Olorda.
Cart. St. Cugat, ns. 3 i 4
Anny 1036, abril 11

Empenyo d’una vinya situada al Comtat de Barcelona a Olorda al lloc dit Pujó Aguilar
fet per Guisila a Guillem per un mancús que li deu.
Confronta a llevant i a mitjorn amb vinya de S. Cugat, a ponent i a tramuntana amb la
vinya d’Ermesinda.
ACA. ar. Escrip. 6 de Ramon Berenguer I, vol. 3, p. 7
340
Any 1066, febrer 13; Id. Febr., A. VI regni regis Philippi

Andreu, Abat del Cenobi de S. Cugat, màrtir, d’Octavià amb tota sa cognregació de
frares servents estableix a Guillem Sendret, levita, la dominicatura que el monastir té al
Comtat de Barcelona a la parròquia de Sta. Creu de Olorda.
ACB. Lib. I Antiq. n. 727, f. 232
Any 1139, gener 28 (2 de Lluís Jove)

Berenguer Guillem de Gallifa marit d’Ermesinda filla de Rotlan llegà mig morabetí a la
església de Sta. Creu de Olorda i altre mig a son clergue per misses.
Any 1141, març 25; ( VIII Kal. Apr., A. IV regni Ledouci junioris)
Donació feta per Arbert de Pierola (Apierola) al Senyor Déu i a l’altar de Sant Silvestre
de la Seu de Barcelona, en ma de Ramón, prevere, de mig quarter d’oli, mesura d’Olorda,
que rep Pere Guitart de Dudisme, de les Oliveres i de la terra on son, en la parròquia de
Sta. Creu d’Olorde, al lloc nomenat St. Pere de Dudisme al Morer.
ACB. Lib.I, Antiq. f. 323, d. 911

Els conjugs Bernat Oliver i Ramona vengueren a Bernat Pere son nebot una feixa de
terra situada al torrent de Domenec i pla del Llobregat en la parròquia de Sta. Creu
d’Olorda, pel preu de 19 morabetins.
Confronta a ponent amb el riu Llobregat.
ACB. Lib. I Antiq. n. 1004

Els esposos Marchesa i Ramon Buscaies vengueren a Joan, prevere, una pessa de terra
situada a Codal dins la parròquia de Sta. Creu de Olorda per 60 sous de diners.
Rectorologi
1182 Bernat, clergue; 1220 – 1226 Ferrer, prevere; 1226 - 1230 Pons, prevere d’Olorde;
1230 – 1237 Joan, clergue; 1237 – 1247 Ferrer, prevere; 1308 – 1334 Gillem Bugarell; 1334
– 1339 Arnau de Llobet; 1339 – 1350 Pere Febrer; 1350 - 1356 Arnau Llobet; 1356 – 1360
Guillem Segur; 1360 - 1362Anton Torró; 1362 – 1367 Francesc Santpere; 1367 – 1384 Pere
Llobet; 1384 – 1392 Joan Ricoma; 1392 - 1416 Pere Febrer; 1416 – 1425 Ramon Escuder;
1425 - 1436 Pere Carreres; 1436 - 1457 Pere Ciprià; 1552 Bernat Salines; 1552 - 1553 Miquel
Xiquit; 1553 Guillem Miquel de Mirabet; 1569 Miquel Bonet; 1569 Jeroni Rosanes; 1569
– 1575 Pere Joan Mogay; 1575 – 1595 Gabriel Altarriba; 1595 – 1603 Joan Ferrer; 1603
– 1619 Sebastià Illa; 1619 - 1635 Francesc Albert; 1635 – 1639 Joan Puig; 1647 - 1665
Rafael Avellà; 1665 – 1687 Joan Serra; 1687 - 1735 Baudili Matas; 1735 - 1746 Jacint Malet;
1746 - 1752 Joan Anglada; 1752 – 1757 Manuel de la Fuente; 1757 – 1761 Joan Fernández
341
Calderón; 1761 – 1795 Pau Torrents; 1795 – 1814 Francesc Roure; 1814 – 1819 Francesc
Prat; 1819 - 1850 Josep Duran; 1850-1853 Baudili Ramoneda; 1857 - 1868 Esteve Latorre;
1868 Gaietà Urpí; 1868-1870 Antoni Borull; 1887-1891 Eduard Capella; 1891 Francesc de
P. Ferrer; 1893-1905 Francesc Alguer; 1916-1924 Josep Serra Manganell; 1963-2009 Ignasi
Armengou

- El dimarts 9 de març de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità l’església de Santa Creu
d’Olorde. Hi ha en aquesta visita el jurament del nunci “Peregri”. Diu textualment
Pelegrinus nuntius dicti domini episcopi manu Raimund i Dachs ipsius notarii et presentia
Raimundi de Liziano iuravit ad Sancta quartor evangelia officium suum bene et fideliter
agere nuntiare et referre iuxta Sanctam veritatem et secundum scire. V. P. 1/2 , fol. 29. M-N
17.
- El dimecres 23 de març de 1306 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Creu d’Olorde.
En el text es diu que els parroquians són causa del pecat d’aquell que treballa en els
dies festius buscant-hi un lucre com es fa en els dies no festius. V. P. ½, fol. 58. M-N 23.
- El dimecres 3 de gener de 1314, l’ardiaca i vicari general, Hug de Cardona visità Santa
Creu d’Olorde. V. P. 2, fol 25. M-N 46.
- El dimecres 30 de novembre de 1323 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Creu
d’Olorde. V. P. 3, fol 20. M- N 55.
- El dissabte 21 de juny de 1326, des de la Torre d’Aversó (Badalona) el bisbe Ponç de
Gualba canvia mútuament els rectors de Santa Creu d’Olorde amb el de Santa Maria
de Palautordera. V. P. 3, fol. 105- 108. M- N 66.
- El dimarts 19 d’agost de 1326 Gerau de Gualba, ardiaca i vicari general del bisbe Ponç
de Gualba (el seu germà), visità Santa Creu d’Olorde. V. P. 3, fol. 129. M- N 68.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia tres
beneficis:
1. Benefici de Santa Llúcia. Fundat per Arnau de Llop, rector de Santa Creu d’Olorde, el
10 de febrer del 1318 (ADB Sp. III, 385).
2. Benefici de la Mare de Déu de Gràcia. Fundat per Nicolau de Bosch el 13 d’octubre del
1379 (ADB Sp. III, 386)
3. Benefici de Sant Marcial. Fundat per Constança de Farriol el 18 de gener del 1461
(ADB Sp. III, 387)

1/2 Fol. 29
Die martis intitulatam VII idus marcii anno domini MCCC quarto (9 Març 1305) idem
dominus Episcopus visitavit Ecclesiam predictam Sancte Crucis et tonsoravit ibi Beren-
garius Giraldi de parrochia de Gilida. Qua die Pelegrinus nuncius dicti domini Episcopi
342
manu Raimundi Dachs ipsius notarii et presentis Raimundo de Lizano et Bernardo iuravit
ad Sancta quatuor Dei evangelia officium suum bene et fideliter agere nuntiare et referre
iuxta sanctam veritatem secundum scire. Actum Barchinone in recessum dicti domini Epi-
scopi venientis ad hanc Ecclesiam die et anno predictis. Et post predictam fuerunt vocati
Petrus de Rubio et Jacobus Venrel et Raimundus za Torre parrochiani dicte Ecclesie de
Olorde qui iurati dixerunt omnia recte.
1/2 Fol. 58
Die mercurii sequenti (23 Març 1306) idem dominus Episcopus visitavit Ecclesiam Sanc-
te Crucis de Olorde et fuerunt vocati de parrochianis Raimundum za Torre et Guillelmum
Bofiyl qui iurati dixerunt quod Bernardus Reig tarde venit ad Ecclesiam et male colit festa
immo nullo modo licet sit frequenter monitus per rectorem et presumunt parrochiani quod
tempestates que accidunt in parrochia accidunt propter illius quare sic laborat diebus fes-
tivis pro temporali lucro sicut diebus non feriatis. Interrogat de statu et fama divinarum
capelle Sancti Petri dixerunt omne bonum.
Item visitavit Capellam Molendinorum Regis et fuerunt vocati de habitatoribus loci Mo-
lendinorum Regis Guillelmus de Truylars, Berengarius Boneti, Bernardus Bisbe, Bernar-
dus Senyer, Bernardus Leget et Petrus Tortosa qui iurati dixerunt quod Guillelmus Bugatel
Rector predicte capelle tenet quandam nomine Mariam textricem de qua est publice dif-
famatus prout in antiqua inquisitione fuit dictum et adhuc perseverat cum ea et dicitur in
prima inquisitione.
Item in adulteriis et fornicatoribus et aliis omnibus dixerunt idem ut in prima inquisiti-
one.
Item dixerunt quod Guillelmus Cirer, Guillelmus Ledo tarde confitentur et tarde ve-
niunt ad ecclesiam. Confitetur dictus Guillelmus Belero iam tempore quo erat in minori-
bus constitutus tenuit Mariam predictam; sed benet sunt X anni quod non pecavit cum ea
sed bene intrat aliquoties domum suam et comedit secum vel ipse mitit sibi per apside ad
domum et nutrit sibi nepotem suam filiam nepotis sui.
1/2 Fol. 92 vto.
Die mercurii XVI kalendas marcii (14 Febrer 1308) anno quo supra idem dominus Epis-
copus visitavit Ecclesiam Sancte Crucis Dolorde et fuerunt vocati de parrochianis Arnal-
dus de Revel, Jacobus Venrel qui iurati dixerunt quod omnia recte.
2 Fol. 25 vto.
Anno quo supra die iuovis III nonas Januarii (3 Gener 1314) visitavimus ecclesiam Sanc-
ti Crucis d’Olorde et teste recepimus infrascriptos videlicet: Guillelmum de Caulers et Ber-
nardum Terres parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum super servitio
ecclesie dixerunt quod Berengarius Boneti fornicatur cum Maria Penedesa et ex ea filios
procreavit et Guillelmus nuncius Bernardi Regis exercet usurarios contractus.
Arnaldus Lobeti rector dicte ecclesie interrogatus super premissis dixit idem.
3 Fol. 20 Dicta die mercurii (30 novembre 1323) fuit ex parte domini Episcopi ecclesiam
Sancte Crucis de Olorda visitata et fuerunt vocati de parrochianis: Berengarius Boneti et
Bernardus Boneti qui iurati dixerunt omnia recte excepto quod Guillelmus Bosch et Gui-
llelmus Balero exercent contractus usurarios.
343
3 Fol. 55 vto. Eadem die lune (27 gener 1326) fuit ecclesia sancte Crucis de Olorda vi-
sitata et non potuit perfici inquisitionem sinodalis cum non haberi possent de parrochianis
sed fuit inventum regenti dictam ecclesiam quod citet de parrochianis quod sint proxima
die sabbati Barchinone coram domino Episcopo ut cum ipsis possit perfici dictam inquisi-
tionem sinodalem.
3 Fol. 105 Die sabbati que fuit XI kalendas Julii anno predicto (11 juny 1326). Coram
dicto domino Episcopo comparuerunt Bernardus de Vallibus rector ecclesie sancte Crucis
de Olorda et Arnaldus Luppeti rector ecclesie sancte Marie de Palatio Tordera volentes
suas ecclesias permutare et suplicarunt ipsi domino Episcopo quod in hoc eis prestare dig-
netur licentiam et assenssum. Qui dominus Episcopus predictorum suplicationibus annu-
entis. Incontinenti dictus Bernardus de Valle renuntiavit in manibus dicti domini Episcopi
prefate ecclesie sancte Crucis de Olorda et omni iuri quod in ea haberet. Et continuo dictus
Arnaldus Luppeti renunciavit dicte sue ecclesie Sancte Marie de Palau Tordera et omni
iuri quod in ea habebat quibus renuntiationibus per dictum dominum Episcopum admissis.
Confestim dictam ecclesiam sancte Crucis de Olorda vacantem per liberam resignationem
dicti Bernardi de Valle ad presentationem venerabilis Berengarii de Durbiano canonici
capellani ipsius ecclesie factam cum quadam sua patenti littera cuius tenor inferius conti-
nuatur dicto Arnaldo Lupeti confirmavit ipsumque instituit in eadem cum omnibus ipsius
ecclesie iuribus et pertinentiis universis et dictam ecclesiam de Palacio Tordera vacantem
per liberam resignationem dicti Arnaldi Lupeti ad presentationem venerabilis viri Fer-
rariis Galcerandi Dei gratia abbatis Monasterii sancti Cucuphatis vallensis patroni ipsius
ecclesie. Factam cum sua littera patenti cuius tenor inferius continetur. Prefato Bernardo
de Valle confirmavit ipsamque instituit in eadem cum suis iuribus et pertinentiis universis.
Que acta fuerunt die et anno quo supra.
3 Fol. 129 vto. Die martis que fuit XIIII kalendas septembris anno predicto (19 agost
1326) dominus archidiaconus Barchinone visitavit ecclesiam sancte Crucis de Olorda. Et
fuit ibidem repertum per testes ex Namigo presbiter benefficiatus in loco Molendinorum
regalium tenet per amansia seu concubina quandam mulierem vocatam na Mora et de hoc
est totius fama et credencia hominum degentium in villa Molendinorum Regalium.
344
190. BARCELONA, Santa Dorotea

Dir. Post. Santa Dorotea 5 – 08004 Barcelona

Barcelona, Santa Dorotea Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
Rectorologi
1948-1977 Pere Serra Manet; 1977-2013 Francesc Vergés Tuset; 2013-... Josep Hortet
Gausachs
345
191. BARCELONA, Santa Engràcia

Dir. Psot. Pl. Santa Engràcia, 1
Arxiprestat: Trintat-Roquetes

Barcelona, Santa Engràcia Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
canònicament com a parròquia pel bisbe Manuel Irurita, a 5 de desembre de 1934. Amb
anterioritat a aquesta data, havia estat tinença parroquial. Es beneí la primera pedra del
temple el 6 de gener de 1925, seguint-se el projecte de l’arquitecte Sagnier.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, existint
duplicats de partides des de l’any 1928, copiats de l’Arxiu Diocesà.
Barcelona, 1962, pàg. 43. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 158. C. BENITO-J. SAIZ, 75 anys fent comunitat. Santa Engràcia (Barcelona,
2003)
Rectorologi
1928-1939 Pere Mujal Suàrez; 1939-1948 Francesc Xavier Bertrán; 1948-1963 Josep
Camp; 1963-1970 Joan Poch; 1970-1975 Josep M. Solé; 1975-1987 Josep Hortet; 1987-1995
Josep Oriol Garreta; 1995-2007 Josep M. Puxán; 2007-... Pere Carulla
346
192. BARCELONA, Santa Eulàlia de Vilapicina

Dir. Post. Pg. Fabra i Puig, 260 – 08016 Barcelona

Barcelona. Santa Eulàlia de Vilapicina Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Les primeres referències documentals a l’església, dedicada a Santa Eulàlia, daten del segle
X, bé que es possible que existís amb anterioritat, inclús des d’època baix-imperial, i en els
primers segles medievals, com a església pròpia. Al 1060 passà al domini de la canonja de
Barcelona, romanent com a sufragània de Sant Andreu de Palomar fins al 1866, any en què
fou erigida com a parròquia.
L’església vella conegué diverses reconstruccions des del segle XV, la més important de
les quals, al segle XVIII (1782), li conferí la seva aparença actual. Es restaurà el 1925
i novament oberta al culte. Fou damnada durant la Guerra Civil de 1936 i restaurada
novament a partir de 1940. És d’una sola nau amb volta de canó sobre arcs faixons i
actualment es troba fora de culte.
pàg. 42. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 45. ADB, Parròquies, Arxius, 2
(100-199). CPAHACB, Barcelona, s/d, núm. 701. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 158
i 159. Exposició commemorativa 125è aniversari. Parròquia Santa Eulàlia de Vilapicina
(Barcelona, 1993)

1.
940, octubre 13
F. 24, L. Ant. II, n. 181, f. 64c- d
Audesind i la seva muller Truitelda, marmessors d’Egòncia, donen una mujada de vinya a
l’església de Sant Miquel, de Barcelona; la vinya és al terme de Vilapicina (“in terminio Villa
Picina”), del comtat de Barcelona.
347
2.
962, agost 30
F. 67, L. Ant. II, n. 254, ff. 85d- 86a
Just i la seva muller Sesenanda venen a Beriza i a la seva esposa Chintelo la quarta part
d’una vinya situada al terme de Vilapicina de Baix, al lloc que en diuen Parets de Vinyesé, al
territori de Barcelona, per vint sous.
3.
999, març 28
F. 331, perg. 1- 3- 72
un petit tereny que aquella església té prop del lloc de Vilapicina (“prope locum que dicunt
Villa Pecinna”).
4.
999, juliol 29
F. 335, perg. 1- 3- 73
Audegari i son germà Longobard venen a Sunyer i a la seva muller Ermessenda una peça
de terra a Vilapicina (“in Villa Picinna”), al terme d’Horta, del comtat de Barcelona per set
mancusos.
5.
1000, abril 5
F. 343, L. Ant. II, n. 287, f. 94b-c
Ermenir i la seva esposa Dodada venen a Sunyer i a Ermessenda, la seva esposa, una terra
que tenen al terme d’Horta, en el confí de Vilapicina (“in confinio de Villa Piscina”), al comtat
de Barcelona, per setze sous de diners corrents.
6.
1035, agost 3
B. 524, perg. 1- 1- 1198
Raquel ven a la seva germana Blanca la meitat de la casa i de la cort que tenen conjuntament
i la setena d’uns farraginars, uns colomars, un hort amb arbres i nou destres de terra, situats al
territori de Barcelona, al terme de Santa Eulàlia de Vilapicina (“in terminio de Sancta Eulalia
de Vilapecina”), a canvi d’1 mancús i mig d’or iafarí, amurí o ceptí.
7.
1054, març 30
B. 861, perg. 1- 2- 1672
Arnau i la seva muller Gersenda permuten amb Guillem Domnuç una peça petita de terra,
situada al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, prop de Santa
348
Eulàlia de Vilapicina (“prope Sancta Eulaia de Villapicinna”), a canvi d’una altra peça petita,
situada a prop de l’anterior.
8.
1093, març 14
B. 1570, perg. 1- 4- 313
Testament sacramental de Bertran Guitard, jurat sobre l’altar de Sant Just de Barcelona,
en què fa deixes als seus familiars més directes de béns a Vilapicina (“prope ecclesia Sancta
Eulalia de Villa Piscina”) i Sant Andreu de Palomar, i a l’església de Sant Andreu.

Notícies a partir del segle X i XI
La rectoria va ser erigida el 3 d’agost de 1868
Rectorologi
1868 -1883 Salvador Corderas; 1883-1904 Narcís Cot; 1906- 1919 Juan Olià; 1925- 1948
Pere Camprodón; 1948-1964 Gabriel Canas; 1964- 1985 Miquel Estruch; 1985-2013 Miquel
Bada; 2013-.20.. Felip-Juli Rodriguez
349
194. BARCELONA, Santa Isabel d’Aragó

i Sant Joaquim
Dir. Post. Oblit, 24 – 08041 Barcelona
Arxiprestat de Guinardó

Barcelona, Santa Isabel d’Aragó i Sant Joaquim Parròquia del bisbat de Barcelona. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret del
Rectorologi
1948-1966 Manuel Berenguer; 1966-1976 Mateu Terrats Oliver; 1977-1985 Àngel Prat
Barniol; 1985-1991 Pere Solano Blasco; 1991-... Gerard Fuente Nares
350
195. BARCELONA, Santa Joaquima de Vedruna

Dir. Post. Francolí, s/n. – 08006 Barcelona

Barcelona. Santa Joaquima de Vedruna Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
del 6 de novembre de 1965, en el sector circundat a l’església dels Carmelites de l’Antiga
Observància de Sant Gervasi-Gràcia.
Rectorologi
1968-1975 i 1975-1981 Joan Colldecarrera Camps; 1975-1981 Lluís Bosch Lloret; 1987-
1991 Manuel Bonilla Gutierrez; 1993-1994 Felip Amenós Bonet; 1994-1996 Lluís Torras
Comas; 1996-1999 Miquel Basagañas Figueras; 1999-2002 Xavier Garmón Calvo; 2002-
2004 Lluís Bosch Lloret; 2005-2014 Andreu Guim Galceran; 2014-20.. Josep López Villalba
351
201. BARCELONA, Santa Madrona

Dir. Post. Tapioles, 10 – 08004 Barcelona

Barcelona. Santa Madrona Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida en parròquia l’any 1869, essent inicialment de patronat reial. L’església, que es
començà a construir l’any 1884, va ser oberta al culte i beneïda el 24 de maig de 1888, amb
presència del bisbe Català Albosa i de la reina Maria Cristina, que es trobava a Barcelona
amb ocasió de l’Exposició Universal. La façana posterior del temple és la de l’església de
Sant Joan de Jerusalem, d’estil barroc, que s’hi traslladà en ser enderrocada aquella. El
1909 va ser profanada durant els fets de la Setmana Tràgica, i novament al 1936. Calgué la
seva reparació després de la Guerra Civil de 1936-39.
Es conserven a l’arxiu parroquial (que fou destruït durant la Guerra Civil), els llibres
sagramentals a partir de l’any 1939, bé que hi ha duplicats i còpies jurades d’alguns
documents des de 1926.
BIBL.: ADB, Elencus, vol. 5. pàg. 1. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
1962, pàg. 60. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTÍ BONET, El martiri... pàg.
159. J. CASTELLET, Homilia del “buen pastor” Santa Madrona (Barcelona, 1916).

La rectoria de Sta. Madrona, erigida en l’església de dit monestir l’any 1867.
Rectorologi
1868 Josep Baltà; 1868 – 1877 Salvador Codoñés; 1877 – 1880 Manuel Terrades;1881-1887
Joan Martí;1887 Miquel Planas;1888-1891 Ramon Rosés; 1895 Esteve Monegal 1904- 1916
Magí Barrera; 1916-1936 Juan Castellet; 1948-1954 Balbino Cuscó; 1954-1982 Lluís Triola;
1982-1996 Josep Segalà; 1996-2016 Josep Catà; 2016-20.. Joan Calat Barbany
352
202. BARCELONA, Santa Maria de Cervelló

(Socós)
Dir. Post. Almirall Cervera 8; 08003 Barcelona

Barcelona. Santa Maria de Cervelló (o del Socós) Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego,
segons decret del 9 d’octubre de 1945.
Rectorologi
1949-1987 i 1987-1989 Antoni Clusellas Soldevila; 1987-1992 Ramon Villarino Pérez;
1992-2015 Antonio Oriol Vera
353
203. BARCELONA, Santa Maria de Gràcia -

Jesús de Gràcia
Dir. Post. Sant Pere Màrtir, 5 – 08012 Barcelona
Arxiprestat de Gràcia

Barcelona, Santa Maria de Gràcia Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’origen de la parròquia es troba en el convent de franciscans de Jesús de Gràcia, que fou
saquejat per les tropes napoleòniques el 1813, quedant solament l’església.
A partir de la conjuntura política creada a Gràcia després de les Corts de Cadis es procurà
en diverses ocasions crear una parròquia per a la població que reflectís en la jurisdicció
eclesiàstica la civil. Com a resultat de la reial cèdula de 1830 que concedia a Gràcia la
categoria de vila, s’impulsà l’erecció de la parròquia de Santa Maria de Jesús, portada a
terme l’1 de novembre de 1835. L’advocació fou la de Santa Maria de Jesús i la seva seu
originària fou l’antiga església del convent franciscà.
El temple parroquial fou edificat el 1835 i l’1 de novembre de 1935, es col·loca la primera
pedra d’un nou temple parroquial, planificat per l’arquitecte Josep Goday, amb assistència
del bisbe Manuel Irurita. L’església fou incendiada el 1936 i la seva reconstrucció fou
encarregada al mateix arquitecte Goday.
Dins el seu terme es troba l’església de Nostra Senyora de Pompeia, bastida per Enric
Sagnier Villavecchia entre 1907 i 1910, i la dels Pares Carmelites.
L’arxiu d’aquesta parròquia es troba actualment custodiat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona,
conservant-se els llibres sagramentals des de l’any 1849.
BIBL.: BOBB, 1935, pàg. 511. Labor pastoral de un gran pontificado. Barcelona, 1962,
pàg. 28. BASTIDA, X.; Santa Maria de Gràcia. Barcelona, 1985. BASTIDA, X.; OLIVE,
J.; SAL, R.; La parròquia de Sant Joan de Gràcia i el seu entorn. Barcelona, 1992. GEAB,
1996, pàg. 128. ADB, Arxius de Parròquies, MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 160. J. ROS,
Història de la parròquia de Santa Maria de Gràcia (Barcelona, 1935). Boletín parroquial de
Gràcia (Barcelona, 1954).
Benefici
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia un benefici:
1. Benefici de Sant Camil de Jesús (Passioneria). (ADB Sp. III, 494)
354
Rectorologi
1848 Cosme Rovira; 1849-1857 Joan Torras; 1868-1877 Francesc Esteve;1888 Bernat
Vergés; 1890-1893 Pere Jaume Caveny; 1893 Vicenç Guardiola; 1893 Pau Rossell; 1893-
1909 Pau Rosell; 1916-1933 Marcelí Garriga; 1948-1966 Enric Sacasas; 1966-1982 Josep
Llaverias; 1982-1987 Manuel Claret; 1987-1992 Joan Galtés; 1992-1994 Josep Xicart; 1994-
2002 Ezequiel Sendrós; 2002-2016 Jaume Dasquens; 2016-20.. Emili Roure Boada.
355
212. BARCELONA, Santa Maria de Sants

Dir. Post. Pl. Bonet i Muixí, 5 – 08014 Barcelona
Arxiprestat de Sants-la Marina

Barcelona. Santa Maria de Sants Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Les
referències documentals més antigues a l’església de Santa Maria es remunten al segle
X, i al segle XI, s’esmenta ja el terme format al seu voltant, comprès dins el territori de
Barcelona (en el lloc anomenat Trullols o Trull Comtal). El poble de Sants era inclòs en
l’anomenat “Hort i Vinyet” de la ciutat de Barcelona, i des de finals del segle XIII pertanyia
a les Franqueses del Llobregat, la qual cosa li comportava exempcions fiscals.
Entre 1188 i 1835 fou sufragània de la parròquia de Santa Maria del Pi. La seva erecció
en parròquia s’efectuà l’any 1844.
El temple parroquial que substituí la fàbrica medieval, de la que no hi ha traces en
l’actualitat, va ser beneït el 27 de maig de 1827, per a ser eixamplat i novament beneït
el 24 d’agost de 1859. Fou destruït fins als fonaments durant la Guerra Civil de 1936-
39 i reconstruït després de 1940. També desaparegué aleshores l’arxiu parroquial, on es
conserven els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, bé que s’hi troben documents
des del 1931, a més de documents referents a les associacions parroquials des de 1850,
rescatats de la crema.
BIBL.: ADB, Elencus, vol. IX, pàg. 272. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
1962, pàg. 59. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 45. MARTÍ BONET,
El martiri... pàg. 161. J.M. POYATOS, Notes històriques del centre catòlic de Sants (1878-
2013) (Barcelona, 2013). IDEM, Recull artístic de la parròquia de Santa Maria de Sants
(Barcelona, 2016).
L’origen del topònim Sants, que es troba en el nom de la parròquia de Santa Maria de
Sants, ha estat objecte d’una llarga controversia. Alguns es pregunten: cal dir sans (de
salut) o sants (de santedad)? Òbviament si mirem els documents primitius que s’anoten
en el present Novum Speculum cal indicar que procedeix de “sants” o sigui els nostres
conciutadans difunts que gaudeixen la visió beatífica a dalts del cel i que són reconeguts
per l’Església. L’origen de la festivitat de “Tots els Sants” és l’aniversari de la consagració
de l’església romana que abans era el Panteó (tots els déus) per Bonifaci IV el 13 de maig
356
de l’any 609 en honor de Maria Santíssima i de tots els snats màrtirs. Aquesta festa estava
dedicada a la commemoració de tots els sants màrtirs però en mica en mica foren a ella
integrats tots els sants “confessors” o sigui tots els sants. Primer es celebrava sols a Roma i
desprès de Gregori IV (827-844) que la va estendre a tot Occident, posant la festa el 1 de
novembre.
El rei Lluis IV col·laborà molt a que la festa, culte i devoció s’estengués per tota
Europa occidental, per tant creiem que també a Catalunya. Vegi’s també l’estudi de
Josep Moran i Ocerinjauregui Origen del topònim de Sants: “Llengua i literatura”, núm.
22 (2011-2012).

1.
995, març 11
F. 268, perg. 1- 1- 869
Giscafred i Hudalard, marmessors del bisbe Vives, de Barcelona, donen a Suniefred unes
vinyes que havien estat de Floresind, al lloc de Trullols (o Trull Comtal, a Santa Maria de
Sants), del territori de Barcelona.
2
1072, juny 5
B. 1219, L. Ant. II, n. 31, f. 10b- d
El bisbe Umbert de Barcelona i els seus canonges venen a Berenguer Adroer una terra situada
al territori de Barcelona, al lloc anomenat Trullols, pel preu de 160 mancusos d’or puríssim de
moneda de Barcelona.
3.
1077, novembre 9
B. 1320, L. Ant. I, n. 272, f. 110a- 111a
Testament del levita Berenguer en el qual elegeix com a almoiners seus Miró Goltred,
Eli·liarda, abadessa de Sant Pere de les Puelles, Guitard Boeci, Ramon Ramon, Pere Ermengol
i Guislabert Sunifred i en què reparteix els seus béns mobles i immobles, aquests situats a
Barcelona i prop de la ciutat, en indrets com Finestrelles, les Corts, la Salada, Trullols (Santa
Maria de Sants) o els Arenys, entre els seus fills i els seus nebots, i institucions eclesiàstiques,
com la Canònica de la Santa Creu de la Seu de Barcelona i el monestir de Sant Pere de les
Puelles.
4.
1079, febrer 6
B. 1344, L. Ant. II, n. 44, f. 16a- c
Umbert, bisbe de Barcelona, i els seus canonges donen a Berenguer Ramon, canonge, i a
Ramon Gotmar una vinya situada al territori de Barcelona, a la vila de Trullols (Santa Maria
de Sants), per tal que hi facin parets al voltant.
357

La rectoria va ser erigida i segregada de Sta. Maria del Pi l’any 1846.

- Del 18 al 24 de març de 1398 el bisbe Ponç de Gualba visità Sants i Sarrià. V. P. 1-2 , fol
96 v. M- N 30.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia catorze
beneficis:
1. Annexa a la parròquia del Pi però l’any 1846 s’independitza.
2. Benefici de Sant Joan fundat per Riembald de Laure l’any 1332. (ADB Sp. II, 408).
3. Benefici de Sant Bartomeu fundat per Guillem Mata l’any 1340. (ADB Sp. II, 409).
Rectorologi
1786 Carles Domènec; 1846 – 1859 Andreu Casanovas Cantarell; 1859 - 1866 Atanasi
Pujador; 1866 – 1877 Josep Ignasi Escala; 1877 - 1891 Francesc Crusellas; 1897-1916 Josep
Baltà; 1916-1936 Josep Puig; 1939-1948 Jaume Guixà; 1948-1968 Josep Mª Alomà; 1968-
1993 Joan Rius; 1993-2012 Andreu Conangla; 2012-... Josep Lluis Socias
358
214. BARCELONA, Santa Maria de Vallvidrera

Dir. Post. Actor Morano, 9 – 08017 Barcelona
Arxiprestat de Sarrià

Barcelona, Santa Maria de Vallvidrera Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
La parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, antiga dependència de Sant Cebrià de
Valldoreix es documenta des del segle X (any 987). El 1391 passà al domini de la canonja
de Barcelona. L’església parroquial fou reconstruïda el 1540-1587, en estil tardo-gòtic. S’hi
efectuaren algunes remodelacions al segle XVII, i durant la Guerra Civil patí desperfectes
que hagueren de ser arranjats amb posterioritat. En l’actualitat aquest edifici roman tancat
al culte, i les funcions parroquials es realitzen en una nova església.
Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 44. CPAHACB, Barcelona, s/d, pàg. 180, núm.
304. GEAB, 1996, pàg. 147. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 164. LLORENÇ SALLENT
i GOTES, Història documentada del poble i parròquia de Santa Maria de Vallvidrera
(Barcelona, 1916).

1.
1044, juliol 23
B. 673, perg. 1- 4- 142
Raquel dóna al seu fill Otger unes cases amb vinyes situades en diversos llocs de la ciutat de
Barcelona, a tocar de la muralla i extramurs, al lloc anomenat Pozols, al coll que anomenen
Perela (“in ipso monte de Vallis Vitraria”), que té per successió dels seus fills Bonfill i Bernat.
2.
1058, juliol 19
B. 968, perg. 1- 4- 207
Bernat Guifard Enric ven als germans Mir Guadall i Berenguer terres i vinyes, cultivades
i ermes, amb torres, prats, pastures, cases, trilles, casals, horts, fonts, recs i cap-recs, arbres
359
fruiters, roques i garrigues, situats en diversos llocs, al territori de Barcelona, a la parròquia

de Sant Just Desvern, que té pels seus pares, a canvi d’un bon cavall, que val 30 unces d’or de
Barcelona, i de 5 unces d’or (“Et affrontat prenotata omnia de parte aquilonis in ipsa serra de
Vallis Vitraria et in Monte de Orsa”).
3.
1081, octubre 26
B. 1388, perg. 1- 2- 54
Els comtes Ramon [Berenguer II] i Mafalda de Barcelona empenyoren a la Santa Creu i
Santa Eulàlia de Barcelona tots els alous que tenen a les parròquies de Sant Just Desvern,
Sant Joan [Despí] i Santa Creu d’Olorda, a causa d’un deute de 2.000 mancusos d’or, que
tornaran la festivitat de Pentecosta vinent. Hi ha l’af rontació: “a circio in torrente de Valle
Vitraria”.
Rectorologi
1200 Joan Ferrer de Coll; 1307 Ferrer de Cesplà; 1307 Guillem Garrigues; 1321 Guillem
Gatell; 1321 – 1326 Bernat Oromir; 1326 – 1331 Pere de Molins; 1331 – 1339 Pere
Ermengol; 1339 – 1346 Bernat Farfay; 1346 – 1353 Pere Martí; 1353 – 1357 Berenguer
Planadanda; 1357 - 1373 Joan Montmany; 1373 – 1389 Berenguer Planadanda; 1389 –
1391 Ramon Mestre; 1391 – 1396 Berenguer Planadanda; 1396 - 1397 Salvador Llobet;
1397 – 1398 Pere Rovira; 1398 – 1400 Bernat de Montvert; 1400 – 1408 Francesc Portella;
1408 – 1409 Bartomeu Muntaner; 1409 – 1410 Jaume Falgars; 1410 – 1411 Jaume Rifà;
1411 Esteve Llobet; 1411 – 1413 Jaume Russà; 1413 – 1417 Bernat Codina; 1417 – 1418
Joan Saldra; 1418 - 1425 Bernat Codina; 1425 – 1432 Bernat Reial; 1432 – 1433 Antoni
Domènech; 1433 – 1456 Jaume Samaler; 1456 – 1459 Berenguer Blanch; 1459 – 1480 Joan
Taradell; 1480 Jaume Moner; 1496 Joan Lambert; 1496 – 1498 Francesc Ferrer; 1498 –
1506 Sebastià Simón; 1506 – 1507 Pere Turrubia; 1507 – 1528 Matías Noguer; 1528 – 1529
Matías Sorribes; 1529 Jeroni Sorribes; 1529 Anton Joan Fiella i Tort; 1564 Matías Sorribes;
1564 – 1565 Joan Lucià; 1565 – 1573 Joan Maria Sorribes; 1573 – 1587 Joan Graner; 1587
- 1596Joan Canals; 1596 – 1601 Llorens Casals; 1604 – 1606 Bernat Rourell; 1606 – 1616
Francesc Canyelles; 1616 - 1651Antich Puig; 1651 – 1655 Pau Querol; 1655 – 1657 Valentí
Barnils; 1657 – 1690 Tomàs Tolrà; 1690 – 1695 Manuel Reventós; 1695 - 1697 Joan Ràfols;
1697 – 1702 Francesc Rossell; 1706 – 1726 Josep Vicens; 1726 – 1736 Josep Fabregat;
1736 – 1746 Josep Llorens; 1746 – 1752 Josep Nadal; 1752 - 1758 Josep Ignasi Lleris;
1758 – 1768 Francesc Gonima; 1768 – 1775 Francesc Calaf; 1775 – 1779 Isidor Palau;
1780 - 1784 Francesc Amat; 1784 – 1792 Josep Bernadà; 1792 – 1802 Salvador Vieta;
1804 – 1815 Pau Sagau; 1815 – 1820 Josep Auter; 1820 – 1835 Francesc Bartra; 1835 - 1847
Antoni Barrera; 1847 – 1849 Joan Anferil; 1849 – 1854 Joaquim Duran; 1854 – 1857 Josep
Patau; 1857 – 1861 Josep Tintorer; 1861 – 1865 Francesc Salvans; 1865 - 1869 Pere Carrau;
1869-1891 Joaquim Duran; 1893-1894 Antoni Buxadós; 1897-1904 Joaquim Vilalta; 1904-
1936 Llorenç Sallent;1948-1968 José Maria Olivares; 1968-1989 Josep Font; 1989-... Josep
Sendra.
360

- El dilluns 13 de juny de 1323 el bisbe Ponç de Gualba visità Vallvidrera. V. P. 3 fols 11v-
12v. M-N 55- 64.
- El dimarts 29 d’abril de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Valldoreix i tonsurà a un
escolar de Capellades. El bisbe donà també permís d’absentar-se de llurs parròquies als
rectors de Riells i de Vallvidrera. El termini serà de dos anys (3 de maig de 1326). V. P.
3, fol. 79- 97 v. M- N 64.

1/2 Fol. 10 vto.
Eadem die dominica et anno predictis (20 desembre 1304) idem dominus episcopus in
persona venerabilis Raimundi Amilis canonici et socii sui visitavit ecclesiam de Valle Vi-
draria. Et vocavit quosdam de parrochianis scilicet: Marti, Guillelmus Gauter et Petrus
Monech qui iurati dixerunt omnia recte.
1/2 Fol. 59
Eadem die supra proxima et anno eodem dictus dominus Episcopus visitavit Ecclesi-
am sancte Marie de Valvidrera de speciali gratia in subsidium Ecclesie supraproxime. Et
fuerunt vocati de parrochianis Jacobus Paschalis, Jacobus Libra et Bonanatus Bosch qui
iurati dixerunt: omnia recte.
3 Fol. 11 vto. Die lune Idus Junii anno Domini MCCCXXIII (13 juny 1323) dictus
dominus Episcopus exiens Civitatem visitavit ecclesiam de Vallevitraria et fuerunt vocati
de parrochianis Jacobus Libra, Petrus de Collibus et Bernardus Cardona et Jacobus Mager
qui iurati dixerunt quod rector dicte ecclessie non residet in dicta ecclesia et moratur in
Barchinona, similiter non fit in dicta ecclesia bene et complete divinum officium. Immo
multotiens in tota septimana non celebratur missa in dicta ecclesia et hoc accidit frecuenter.
Etiam propter culpam regentis ecclesiam interrogato si horis consuetis pulsantur cim-
bala dixit quod sic tamen est in ecclesia scilicet Bernardus Oromir rector dicte ecclesie
iurato interrogato dixit quod ipse consueverat in ecclesia continue se residere sed propter
inimicicias Arnaldi de Palatio qui sibi minabatur habuit sibi ab ecclesia absentare et Barc-
hinona residere et serviunt clerici in dicta ecclesia cui dominus Episcopus etiam sit curam
animarum negat si ipse clericus se in premissis habuit negligenter.
Interrogato si dictus rector cum licentia domini Episcopi se absentavit a dicta ecclesia,
dixit quod non, quia frequenter erat in ecclesia et cur egabatur se componere cum dicto
suo adversario.
Item dixerunt quod dictus rector stabilivit quoddam trocium terre cuidam vocato Nay-
merich et habuit pro intrata XX solidos de quibus iam recepit idem rector XV solidos quos
in usus suos convertit et non firmavit dominus Episcopus dictum stabilimentum.
Fatetur dictus rector contenta in capitulo dicens quod hoc fecit cum licencia parrochi-
anorum non est firmata venditio per manum domini Episcopi quia nondum est inscriptus
in publica forma redactum. Fuit sibi iniunctum quod infra VIII dies dictum infrascriptum
proierit dicto domino Episcopo exhiberi.
361
Item dixerunt quod dictus rector tenet pro amasia quandam vocatam Geraldam quam
consuevit tenere in domibus dicte ecclesie et postea pregnata fuit ipso Geral- Fol. 12 da et
se transtulit Barchinone ubi eam tenet dictus rector ultra Molendina de ça Blanchavia alia
cognominata de Lamar. Negat dictus rector numquam carnale cognovisse dictam Geral-
dam immo est consanguinea ipsius rectoris. Interrogato si ipsa mulier exivit pregnans de
hospicio suo dixit se nescire esse tamen verum quod consueverat eam tenere pro ancilla.
Item dixerunt quod dictus rector est rixosus et movet sedicionem contra suis parrochi-
anos. Negat rixam movere contra aliquem nisi cum Petro Ferrario propter iura ecclesie
quod potestas sibi immitatur.
Item dixerunt esse famam quod dictus rector per vim cognoscere carnaliter uxorem Gui-
llelmi Roquer parrochianam suam et hoc ipsa mulier coperta frontem assomat. Negat dic-
tus rector unquam vim aliquam commisisse contra uxorem dicti Guillelmi Roquer immo
esse pregnans in hospicio uxorem dicti Guillelmi et ibi bibit et comedit.
Item dixerunt esse famam quod dictus rector deportavit Corpus Christi in gremio an Du-
ran eius parrochiano patienti tenens secum lanceam et ensem et quod ipse diversis ex hoc
fuit. Et sic Fol. 12 vto. valde metus fuit quia sic irreventer ipsum sibi deportavit et recepit
dictus patiens ipsum Corpus Christi. Item dixerunt quod eum increparetur per aliquos de
parrochianis de predictis quod eum increparetur per aliquos de parrochianis de predictis
quod ipse ostendit quod ita deportabitur ensa vista in terra sua. Negat dictus rector con-
tenta in dicto capitulo primo dixit quod erat indutum superpellicio et tenebat hic stolam et
alia honeste ut presbiter incerebat. Item de sic.
Item dixerunt esse famam quod dictus rector movit rixam cum Petro Ferrario parrochia-
no suo et ipsum tradidit lancea percutere nisi prohibitus excutisset. Negat numquam dictus
Petrus Ferrarius quod numquam cum lancea percusit quod cum rixa Petrus esset quia in
alodio suo hic testes eum inveniat quod exeant de suo alodio.
Postquam dicti parrochiani requisiverunt dictum dominum Episcopum quod compellat
dicto rectore residenciam facere personalem.
Fol. 13
Significet dicto rectore quod in post triduum personaliter compareat coram eo sub `pena
C solidorum quam ipsum valint interere nisi fecerit quod mandatur sibi et habeat citaci-
onem et mandatum dictus dominus Episcopus fecit in ecclesia absente rectore predicto.
3 Fol. 102 Sit omnibus notum Quod ego Bernardus de Solanis canonicus Barchino-
ne et capellanus ecclesie beate Marie de Valle vitraria. Gratis et ex certa scientia dono
et concedo vobis Raimundo Romei benefficiato in Sede Barchinone plenam et liberam
potestatem quod si contingat Bernardum Urumir rectorem dicte ecclesie sancte Marie
de Valle Vitraria renuntiare eidem ecclesie et ipsam resignaret ratione cambii possitis ip-
sam ecclesiam conferre seu assignare pro me et nomine meo Petro de Molendinis vicario
ecclesie sancti Vincentii de Jonqueriis veteribus diocesis Barchinone cum omnibus suis
iuribus et pertinentis universis et eundem Petrum de Molendinis presentare ad ecclesiam
memoratam reverendo domino Episcopo Barchinone vel eius vicario seu vices gerenti et
petere et obtinere confirmationem eiusdem. Et omnia alia super hiis et circa hec facere
quecumque utilia fuerint ac etiam oportuna et quia etiam ego possem. Promitens vobis
362
dicto Raimundo Romei et vobis notario infrascripto tanquam publice persone per eo et
aliis quorum intersit legitime stipulanti Fol. 102 vto. me semper habere ratum et firmum
quidquid per vos dictum Raimundum Romei super predictis et circa predicta per me et
nomine meo actum seu etiam gestum fuerit et nullo parte revocare. Actum est hoc Nonis
iunii anno Domini Millesimo trecentesimo vicesimo sexto. Sig+num Bernardi de Solanis
capellani predicti que hoc laudo et firmo.
Testes huius rei sunt Bernardus Serra clericus Barchinone diocesis et Arnaldus Pagesii
clericus diocesis Gerundensis.
Sig+num Guillelmi Borrelli, notarii publici Barchinone qui hec scribi fecit et clausit.
363
205. BARCELONA, Santa Maria del Mar

Dir. Post. Pl. Santa Maria, 1 – 08003 Barcelona

Barcelona, Santa Maria del Mar Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La
parròquia de Santa Maria del Mar existia ja al segle X, essent coneguda amb el nom de
Santa Maria de les Arenes, donada la seva situació a la zona costanera. Es construí sobre
un lloc de culte i enterrament paleocristià on el bisbe Frodoí trobà les relíquies de Santa
Eulàlia el 877. El 998 és esmentada en documents com a en la seva ubicació fora els murs
de la ciutat de Barcelona, El 1005 es documenta per primer cop amb la denominació de
Santa Maria “de ipsa Mare”. El 1006 l’església de Santa Maria fou donada a la canonja de
la seu de Barcelona pel bisbe Aeci.
Al segle XI (a partir de l’any 1009 amb l’esment explícit) era la parròquia de la Vilanova
del Mar, un dels suburbis sorgits al voltant de Barcelona, i la seva jurisdicció s’estenia des
d’aquesta Vilanova del Mar al barri de Sant Pere i vers Sant Martí de Provençals. Ja en
aquell moment es documenten el fossar major i el de les Moreres o menor, al voltant de
l’església.
La importància de la parròquia creixé a mesura que ho feia el desenvolupament
econòmic dels parroquians, majoritàriament gent de mar i mercaders, i conegué gran
puixança als segles XIII i XIV. El 1303 el bisbe Ponç de Gualba efectuà una visita pastoral
a Santa Maria del Mar, que encara era aleshores devia ser un temple poc rellevant. Fou en
aquest moment quan arrel de la prosperitat del barri, reflectida en l’obertura del carrer de
Montcada, es decidí la construcció d’una nova església que acomplís les funcions d’església
arxidiaconal en que s’havia convertit l’antiga, i pogués ser la “catedral de la Ribera”.
Aquesta nova església, que es conserva actualment, es considera el millor exemple del
gòtic català, essent, a més, l’únic que s’acabà en l’època, malgrat s’hi realitzarien afegits
posteriors i reformes.
L’obra de Santa Maria s’inicià el 1329, sota la prelatura de Ponç de Gualba, i es
consagrà el 1383, tot i que no es finalitzà fins al 1390. Els mestres d’obra foren Berenguer
de Montagut (a qui també es deu l’església del que seria convent del Carme i Santa Maria
de l’Aurora, ambdues a Manresa, entre d’altres obres) i Ramon Despuig. L’edifici consta
de tres naus d’altura gairebé igual separades per columnes octogonals, amb girola a l’absis
i capelles radials, cosa que li atorga una especial efecte òptic a l’interior. Les naus laterals
364
tenen capelles entre els contraforts. A la façana una gran rosassa amb vidres policromats,
construïda el 1459, substitueix la original caiguda durant el terratrèmol de 1428. Les
torres laterals s’afegiren el 1496 el de ponent, i el 1902, el de llevant.
Greument damnada durant la Guerra Civil, es reconstruí el temple entre 1939 i 1960.
Posteriorment encara s’efectuaren tasques de neteja i reparació.
Es conserven a l’arxiu parroquial, que va ser destruït durant la Guerra Civil, els llibres
sagramentals a partir de l’any 1552. La sèrie de defuncions es remunta al segle XIV.
Compta, a més, amb una considerable sèrie de pergamins de diverses temàtiques, datats
des del segle XIII.
Basílica de Santa Maria del Mar, la popular “catedral de la Ribera” és basílica menor
des de 1923, per concessió de Pius XI (Achille Ratti).
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. II, pàg.
14. BASSEGODA, B.; Santa Maria de la Mar: monografía histórico-artística, 2 vols.
Barcelona, 1925. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 7. AINAUD,
J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; La Ciudad de Barcelona, dins Catálogo Monumental
de España, Madrid, 1947, pàg. 115. CARBONELL, E., CIRICI, A., GUMI, J.; Grans
monuments romànics i gòtics. Barcelona, 1977, pàg. 149. Catalunya Romànica, Barcelona,
1991, vol. XX, pàg. 39. GPAGC, Barcelona, 1993. MARTI BONET, J.M.; NIQUI
PUIGVERT, L.; Dietari de les visites pastorals del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (a.
1303-1330). Barcelona, 1994, pàg. 4. FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari de la Catedral
de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Doc. 220, 272, 328.
ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 164. J.O. COTS,
Sermón de la solemnísima fiesta mayor en la Iglesia de Santa María del Mar (Barcelona,
1865). B. BASSEGODA, Santa Maria del Mar (Barcelona, 1976). A. BALDELLÓ, La
música en la Basílica de Santa María del Mar (Barcelona, 1963). F. BALLESTER, El libro
parroquial de Barcelona (Santa María del Mar) (Barcelona, 1961). P. VOLTES, Carlos I y
Santa María del Mar (Barcelona, 1952). J.M.ALÒS, La heráldica en la parroquia basílica
de Santa María del Mar de Barcelona (Barcelona, 1923). O. BOADA, Notícia històrica de
Santa Maria del Mar (Barcelona, 1918). Ordinaciones de la enfermería de la comunidad de
Santa María del Mar (Barcelona, 1877). J.M. MARTÍ BONET, Campanes i campanars a la
catedral i a Santa Maria del Mar (Barcelona, 2010).

1.
992, febrer 5
F. 220, L. Ant. I, n. 349, f. 136a- d
i Edelfred i Gelmir. Disposa variadíssims llegats a favor de diverses esglésies i persones de
Barcelona i del seu territori; especialment a l’església “Sancta Maria qui est in littore maris”.
365
2.
995, maig 18
F. 272, L. Ant. I, n. 329, ff. 129d- 130a
Franc i la seva esposa Bella permuten amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i el seu Capítol de
canonges una peça d’hort, al raval de la ciutat de Barcelona, tocant l’església de Santa Maria
(del Mar) (“domum Sancta Maria in burgo civitatis Barchinona”), i reben en canvi una altra
peça d’hort.
3.
998, octubre 22
F. 328, L. Ant. I, n. 168, ff. 74c- 75b
Testament sacramental de Centoll, prevere, jurat pels seus marmessors damunt l’altar de
la basílica de Santa Maria (del Mar), en el que fa diversos llegats a persones, homes i dones,
de la ciutat de Barcelona (“ per hunc locum venerationis Sancta Maria Mater Domini nostri
Ihesu Christi, cuius basilica sita est ante muros civitatis Barchinona in littore maris, super cuius
sacrosanto altario Pras conditiones manibus nostris continemus vel iurando contangimus”).
4.
1001, desembre 3
B. 16, L. Ant. II, n. 374, f. 127a- b
Riculf, Bel.laró, Odesind i Imola, almoiners, testamentaris del difunt Bonhom, donen a Déu
i a Santa Maria del Mar, que és davant la porta de la ciutat de Barcelona (“Sancta Maria Maris
littore qui est aute portam civitatis Barchinona”), una vinya situada al comtat de Barcelona, al
terme de Badalona, entre Vallòria i Canet.
5.
1009, gener 28
B. 118, L. Ant. II, n. 101, f. 35c- 36a
Testament sacramental de Bonafilla, jurat sobre l’altar de Santa Coloma situat a l’església de
la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona, en què disposa que els seus béns passin a
mans del seu marit i les seves filles i fa altres deixes més petites, com per exemple 2 mujades de
vinya, situades a l’Or Trobat, que dóna a la Seu de Barcelona. Hi ha una afrontació: domum
Sancta Maria situs in litore maris”).
6.
1009, març 29
B. 125, L. Ant. I, n. 630, f. 232d- 233a
Trubal, fill del difunt Alduard, vol recordar les disposicions del seu germà Robert, difunt.
Aquest havia fet donació, en vida, als canonges de Barcelona, de vint pal·lis de diferents colors
destinats a l’església de Santa Maria del Mar.
366
7.
1023, juliol 12
B. 367, L. Ant. I, n. 237, f. 99a- b
Sunyer permuta amb Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges una casa a mb cort i
pou, situada fora de Barcelona, a tocar de la Trilla (“foris burgo civitatis Barchinona iuxta ipsa
Trilia...in via qui pergit ad Sancta Maria littore maris”).
8.
1059, agost 7
B. 993, perg. 1- 2- 1424
Testament de Bovet, fill de Renard, en el qual fa deixes a la seva muller, als seus fills i parents,
a Sant Miquel i a la Canònica de Barcelona, de béns mobles i immobles, situats a Provençals,
Llanes, Banyols, etc (“In primus concedo ad domum sanctae Mariae qui est in littore maris,
peciam unam vinee, quod habeo ad ipsa Laguna”).
9.
1065, agost 23
B. 1087, L. Ant. IV, n. 47, f. 14d- 15c
Testament sacramental de Bernat Guerau en el qual deixa la torre de Banyols i diners a la
Canònica de Barcelona, reparteix els seus béns entre la seva mare, germans i altres persones.
Hi ha l’afrontació: “ante domum Sancte Marie de ipso mare”.
10.
1065, novembre 29
B. 1090, perg. 1- 4- 235
Guillem i la seva muller Ledgarda empenyoren a Ramon, fill de Domnuç, terres i vinyes
amb arbres i un sagrer, a tocar de Sant Martí, situades al comtat de Barcelona, dins del terme
de Terrassa i de Castellar, a la Vila d’Ali, a les Canals, a canvi de sis sesters d’ordi de la seva
mesura pagadors per la festa de Santa Maria de mitjan agost.
11.
1071, juliol 30
B. 1206, perg. 1- 2- 1053
Testament de Folc Guisad, jurat sobre l’altar de Sant Pancraç, a Santa Maria del Pi, en el
qual fa deixes als seus parents, a altres persones, a la Seu de Barcelona, amonestirs i esglésies
diversos, i de béns mobles i immobles situats a Montjuïc, Castellbisbal, els Enforcats i els Arcs.
Hi ha l’afrontació: Santa Maria de ipso mare . A aquesta església li deixa II mancusos.
12.
1076, octubre 31
B. 1307, L. Ant III, n. 170, f. 60a- d
Publicació sacramental feta per Ramon Geribert i Amat Guadamir del testament del difunt
367
Ermengol Llobató davant el jutge Miró. Juren sobre l’altar de Sant Joan de l’església de Sant
Pere de Riu Mulnell, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, haver estat testimonis del
testament en el qual el testador nomenà almoiners Ramon Oliba, Hug Guillem, Trudgarda,
germana del difunt, i el mateix Ramon Geribert, repartí els seus béns immobles entre els
seus parents més pròxims, i féu diverses deixes de diners a la Seu de la Santa Creu i Santa
Eulàlia, a Sant Pere de les Puelles, a Santa Maria del Mar i a Sant Sebastià, on volia ésser
enterrat.
13.
1095, abril 13
B. 1452, L. Ant. I, n. 328, f. 129c- d
Umbert, bisbe de Barcelona, i els canonges donen a Ponç Pere una peça de terra situada prop
de Santa Maria del mar, pel preu de 3 unces d’or d’octava i un cens de 4 mancusos d’or que ha
de pagar la festivitat de Sant Andreu apòstol.
14.
1090, març 7
B. 1518, perg. 1- 4- 304
Miró Guifard dóna a Bonuç Bernat i a la seva muller Dalmidana una petita peça d’hort amb
parets i arbres, situada al burg de la ciutat de Barcelona, prop de l’església de Sant Cugat, que
té pel seu pare, perquè hi construeixi cases i a canvi de 10 mancusos d’or i d’un cens anual d’1
mancús d’or per Santa Maria del mes de febrer.
Rectorologi
1114 - 1124 Pere, rector; 1124 – 1142 Arnald Armengol (després bisbe de Barcelona);
1242 - 1248 Guillem Vidal, rector; 1248 – 1257 Fra Guillem de Barberán (després bisbe
de Lleida) rector; 1257 – 1261 Arnald de Gualba, R.; 1296 Pere Oller (després canonge);
1308 - 1315 Jaume de Vilafranca, R. (després canonge); 1324 - 1327 Arnal Cescomes, R.
(després arquebisbe de Tarragona); 1327 – 1348 Bernat Llull, canonge-ardiaca; 1327 Pere
Isern, vicari-perpetu; 1329 - 1341 Bernat Rossell, V. P.; 1348 – 1350 Bernat de Cardelacho,
canonge-ardiaca (després bisbe de Montal); 1350 – 1357 Guillem, canonge-ardiaca
(després cardenal) bisbe de Túsculo; 1357 - 1385 Pere Salbete de Montirach, canonge-
ardiaca (després cardenal i canceller de Roma); 1341 Bernat Sabater, V. P.; 1372 - 1378
Pere de Casanovas, V. P.; 1378 Bernat Çavall, V. P.; 1385 - 1428 Berenguer de Barutell,
canonge-ardiaca; 1389 Guillem de Casanovas, V. P. ; 1398 Ramon Gras, V. P.; 1400
Bartomeu Stapera, V. P. ; 1413 Pere Vila, V. P.; 1426 Germà Costa,. V: P; 1427 Francesc
d’A. Mas, V. P; 1428 Felip de Malla, canonge-ardiaca. Assistí al concili de Constança; 1433
Guillem Raimond de Muntpalau, canonge-ardiaca; 1442 Narcís de S. Dionís, canonge-
ardiaca; 1446 - 1467 Nicolau Pujadas, canonge-ardiaca (després arquebisbe de Palerm);
1465 Gabriel Cafàbrega, V. P; 1468 Joan des Clergues, canonge-ardiaca (després abat de
Ripoll); 1468 Miquel de Torrelles, canonge-ardicaa; 1471 – 1474 Latino, canonge-ardiaca
(després cardenal d’Ursino); 1475 – 1491 Gabriel Rovira, canonge-ardiaca; 1484 - 1494
368
Joan Lledó, V. P; 1491 – 1497 Nicolau Rovira, canonge-ardiaca; 1498 – 1523 Joan Busquets,
canonge-ardiaca; 1523 - 1547 Francesc-Jeroni Benedicte i Franch, canonge-ardiaca;
1539 Onofre Pau i Hospital, V. P; 1543 Agustí Fuster, V. P; 1547 – 1563 Pere Losada,
canonge-ardiaca; 1564 - 1574 Cristòfor Robuster i Santant, canonge-ardiaca (després bisbe
d’Oriola); 157 Miquel Batlle, V. P.; 1573 Miquel Arqués, V. P; 1574 – 1578 Bernat Robuster
i Negot, canonge-ardiaca; 1578 Joan Llobet, V. P; 1578 – 1591 Francesc Robuster i Sala,
canonge-ardiaca (després bisbe de Vic); 1581 Arnau Molas, V. P; 1581 Jaume Bover, V. P;
1582 Ciprià Riera, V. P.; 1590 Bartomeu Rigolf, V. P; 1590 - 1595 Mateu Arenas, V. P; 1591
– 1592 Bernat de S. Climent, canonge-ardiaca; 1592 – 1608 Francesc Olivó de Alvernís,
canonge-ardiaca, inquisidor del principat; 1597 – 1608 Pere Pau i Reguer, V. P; 1608 - 1613
Josep Joan, V. P.; 1608 – 1617 Marc Antoni de Navel, canonge-ardiaca; 1617 - 1627 Damià
Caldés, V. P.; 1617 – 1631 Jaume Corts, canonge-ardiaca; 1632 Josep Claresvalls, canonge-
ardiaca; 1628 – 1634 Maurici Vilaseca, V. P, 1634 – 1637 Jacint Flaquer, V. P; 1637 – 1640
Bernat Albaret, V. P; 1640 Dídac Jover, canonge-ardiaca; 1641 - 1651 Jeroni Gombau,
V. P; 1651 - 1675 Josep Cort i Xarquies, canonge-ardiaca; 1652 - 1653Sebastià Braget, V.
P; 1653 - 1681Francesc Finestres, V. P; 1676 - 1687 Lluís de Josa i de Peguera, canonge-
ardiaca; 1681 - 1692Joan Vilardaga, V. P; 1687 Daniel Sayol, canonge-ardiaca; 1693 – 1705
Esteve Roca, V. P; 1702 - 1711 Francesc de Josa i Agulló, canonge-ardiaca; 1705 – 1715
Esteve Mascaró, V. P; 1716 Francesc Fontseca, V. P; 1721 - 1738 Joan Lleonard, V. P;
1721 – 1762 Josep de Ribera i Josa, canonge-ardiaca; 1740 - 1743 Joan Sabater, V. P; 1762
- 1766 Pere Nocito, canonge-ardiaca; 1743 - 1747 Francesc Esteve, V. P; 1768 – 1774 Fèlix
de Rico i de Rico, canonge-ardiaca (després bisbe de Terol); 1756 - 1758 Joan B. Gualdo,
V. P; 1778 – 1795 Climent Llozer, canonge-ardiaca (després bisbe d’Eivissa); 1757 - 1788
Carles M. Gustà, V. P; 1798 - 1809 Sebastià Matas, V. P; 1809 – 1814 Pau Verdalet, V. P.;
1814 – 1828 Francesc Roquer, V. P; 1830 - 1853 Josep Gorgas, V. P; 1822 – 1832 Vicenç de
Cilla i Obesso, canonge-ardiaca; 1833 - 1834 Salvador Pou, canonge-ardiaca; 1835 - 1841
Carles Pi i Bassas, canonge-ardiaca; 1848 Pau Sanmartí; 1853 - 1857 Joan Perelló, V. P;
1866 Josep Roca i Pere Nandó, ecònoms; 1857 - 1866 Joan Perelló, rector (primer); 1866
- 1868 Pere Nandó i Cassí, rector; 1868 – 1895 Joan Torras i Montsech, R; 1895 - 1897
Josep Sala i Gili, R.; 1897 – 1904 Jaume Martí i Carseny, R; 1904 - 1906 Joan Massaguer,
ecònom; 1908Antoni Pastor, ecònom; 1916 - 1930 Onofre Biada i Viada, R; 1930 – 1964
Joan Llombart i Bargalló, 29 regent; 30 ecòn.; 48 rector; 1964-1985 Josep Cucurull, ec. i
1983 rector; 1985-1996 Francesc Tort Mitjans; 1995-1997 Josep Llauradó Serrat; 1997-2007
Albert Taulé Viñas; 2007- 2013 Ignasi Mora Terrats; 2013-... Salvador Pié

- El diumenge 23 de juny de 1303 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Maria del Mar de
Barcelona. V. P. vol. 1/1, fols. 9 v- 10. M- N 8.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia cent trenta
vuit beneficis:
369
1. En l’altar major: ardiaconat de Santa Maria del Mar, fou reglat pel patriarca Sapera
l’any 1413. (ADB Sp. II, 20)
2. En l’altar major: vicaria perpètua de Santa Maria del Mar, fou erigida l’any 1327. (ADB
Sp. II, 20)
3. En l’altar major: benefici primer sota la invocació de la beata Maria Mare de Déu fou
erigit l’any 1313. (ADB Sp. II, 21)
4. En l’altar major: benefici segon sota la invocació de la beata Maria Mare de Déu, fou
erigit el 1322 per testament d’Arnau Bastida. (ADB Sp. II, 22)
5. En l’altar major: benefici tercer sota la invocació de la beata Maria Mare de Déu, erigit
l’any 1391 per testament d’Antoni Boules, prevere. (ADB Sp. II, 23).
6. En l’altar major: benefici quart sota la invocació de la beata Maria Mare de Déu, erigit
el 1389 per testament de Mn. Bernat Barri prevere beneficiat de la Catedral. (ADB Sp.
II, 24).
7. En l’altar major: benefici cinquè sota la invocació de la beata Maria Mare de Déu,
fundat pel ciutadà de Barcelona Ramon Casaldaguila l’any 1398. (ADB Sp. II, 25 i 35)
8. En l’altar major: la capellania primera de beata Maria fundada per Margarida, esposa
de Berenguer Badia per testament el 1385. (ADB Sp. II, 26)
9. En l’altar major: la capellania segona de beata Maria, fundada per Joan de Perefita,
prevere l’any 1399. (ADB Sp. II, 28)
10. En l’altar major: la capellania quarta de beata Maria fundada per Eulàlia, esposa de
Miquel de Gualbis, al 1438. (ADB Sp. II, 30).
11. En l’altar major: la capellania cinquena de beata Maria (que és benefici residencial)
fundada per Miquel Sabastida, ciutadà de Barcelona, el 1423. (ADB Sp. II, 32)
12. En l’altar major: la capellania sisena de beata Maria fou fundada pel vicari perpetuu i
prior del convent de Sant Agustí i guardià del convent de Sant Francesc per testament
de Joan Català, draper de Barcelona, el 1413. (ADB Sp. II, 33)
13. En l’altar major: la capellania setena de beata Maria fou fundada per testament de
Sibilia, esposa de Ramon Sarroca, mercader, el 1381. (ADB Sp. II, 34)
14. En l’altar major: la capellania vuitena de beata Maria fou fundada per Ramon
Casaldaguila, conseller (seniorem) i ciutadà de Barcelona, el 1398. (ADB Sp. II, 35)
15. En l’altar major: la capellania novena de beata Maria fou fundada per Elisenda, esposa
de Francesc Garcia Caxery, per testament del 1399. (ADB Sp. II, 36)
16. En l’altar major: la capellania desena de beata Maria fou fundada per Francesc Vicenç,
prevere, el 1412. (ADB Sp. II, 37)
17. En l’altar major: la capellania onzena de beata Maria de les Neus fou erigida per
testament d’Arnau Porta, prevere, el 1383. (ADB Sp. II, 38)
18. En l’altar major: la capellania dotzena de la beata Maria fou fundada gràcies a un
benefici anterior de la capella de la Mare de Déu del Port a Montjuich, l’any 1458.
(ADB Sp. II, 39)
19. En l’altar major: la capellania tretzena de la beata Maria del Port, abans fou un benefici
fundat en la capella de la Mare de Déu a Montjuich, per Pere Galçeran de Sarrià, el
1458. (ADB Sp. II, 3)
370
20. En l’altar major: la capellania catorzena de les Santes Anna i Agnèss fou fundada per
testament de Berenguer Oliver Seré de candeles, l’any 1418. Tots els dies el beneficiari
calia que celebrés una missa per l’anima d’en Berenguer. (ADB Sp. II, 39)
21. En l’altar major: la capellania rural de l’Anunciatu de la Mare de Déu fou fundada per
Gabriel Sala, prevere, l’any 1468. (ADB Sp. II, 41)
22. En l’altar major: la capellania de la Mare de Déu i de Sant Benet (personatus perpetuus)
fou fundat pels marmessors del testament de Juan Durán de la parròquia de Santa
Eulàlia de Provençana l’any 1521. (ADB Sp. II, 42)
23. En l’altar major: la capellania personatus de la Mare de Déu fou fundada per Jeronim
Bonet, mercader i ciutadà de Barcelona, l’any 1541, fundada pel testament de 1643.
(ADB Sp. II, 43)
24. En l’altar major del personatus: benefici rural de Sant Vicenç fundat per últim testament
l’any 1670. (ADB Sp. II, 44)
25. Benefici rural de Sant Josep. Els hereus de Nicolau, teixidors, el fundaren l’any 1804.
(ADB Sp. II, 45)
26. En l’altar de Sant Simeó i de Santa Apol·lònia: benefici primer sota la invocació de la
Santíssima Trinitat i Santa Apol·lònia fou fundat per Saurina, filla de Bernat Dua Fortis
el 1331. (ADB Sp. II, 46)
27. En l’altar de Sant Simeó i Santa Apol·lònia: benefici segon de Sant Simeò i Santa
Apol·lònia fundat per Pere Soler, prevere, el 1384. (ADB Sp. II, 47)
28. En l’altar de Sant Simeó i Santa Apol·lònia: benefici tercer sota la invocació de Sant
Climent. Fou fundat per Antoni Ramon Canet, mercader ciutadà barceloní, el 1517.
(ADB Sp. II, 48)
29. Altar de Sant Esteve, posteriorment del Pilar: benefici primer de Sant Esteve fundat
per Ramon Çavall, ciutadà barceloní, el 1385. (ADB Sp. II, 50)
30. Altar de Sant Esteve, posteriorment del Pilar: benefici segon de Sant Esteve fundat per
Constança, esposa de Francesc del Bosch, el 1379. (ADB Sp. II, 51)
31. Altar de Sant Esteve, posteriorment del Pilar: benefici tercer sota la invocació del Pilar,
fundat per Rafael Blanc prevere el 1519. (ADB Sp. II, 52)
32. Altar de Sant Esteve, posteriorment del Pilar: la capellania seu Personatus Perpetuus
dels Sants Pere i Joan fundat per Joan Armengol de Sant Andreu de Sagàs l’amy 1574.
(ADB Sp. II, 53)
33. En l’altar de Sant Jaume i Sant Martí: benefici de Sant Martí, fou fundat per Jaume
Sebastià en el seu testament del 1268. (ADB Sp. II, 56)
34. En l’altar del Salvador o de la Transformació del Senyor: benefici del Salvador, fou
fundat pels marmessors del testament de Francesc Gruni l’any 1347. (ADB Sp. II, 58)
35. En l’altar del Salvador o de la Transformació del Senyor: la capella del Salvador fou
fundada pel bisbe Arnald de Lleida l’any 1329. (ADB Sp. II, 59)
36. En l’altar del Salvador o de la Transfiguració del Senyor: Personatus perpetuu o
capellania del Salvador fou fundada per Agnès, esposa de Joan Ferrari, ciutadà de
37. En l’altar de Santa Maria Magdalena i Sant Isidor: benefici de la Concepció de la Mare
371
de Déu i de Santa Magdalena fou fundat per Apol·loni Anglada prevere l’any 1542.
(ADB Sp. II, 63)
38. En l’altar de Sant Pere Apòstol: benefici primer de Sant Pere fou fundat per Bernat
Quadres (o Sabater) en el seu testament de 1268. (ADB Sp. II, 65)
39. En l’altar de Sant Pere Apòstol: el benefici segon de Sant Pere fou fundat per Pere
Poch, draper i ciutadà de Barcelona l’any 1347. (ADB Sp. II, 66)
40. En l’altar de Sant Pere Apòstol: el benefici tercer de Sant Pere fou fundat pels
marmessors del testament de Pere Febrer preposit en el mes de juliol a la Catedral i
rector de la Santa Creu d’Olorde el 1406. (ADB Sp. II, 67)
41. En l’altar de Sant Pere Apòstol: el benefici quart de Sant Pere fou fundat per Pere
Porciolas, droguer oriünd de Crespià de Girona, l’any 1627. (ADB Sp. II, 68)
42. En l’altar de Sant Pere Apòstol: el benefici de la capella de Sant Climent, posteriorment
de Sant Francesc i Santa Clara, fou fundat per Francesc Puig prevere, l’any 1446. (ADB
Sp. II, 69)
43. En l’altar dels Sants Joan Baptista i Evangelista: el benefici primer dels Sants Joans fou
fundat per Pere de Roca prevere l’any 1287. (ADB Sp. II, 71)
44. En l’altar dels Sants Joan Baptista i Evangelista: el benefici segon dels Sants Joans fou
fundat per Jaume Olzeto ciutadà de Barcelona el1341. (ADB Sp. II, 72)
45. En l’altar dels Sants Joan Baptista i Evangelista: la capellania primera dels Sants Joans
fou fundada pels marmessors del testament de Pere Sala prevere l’any 1439. (ADB Sp.
II, 72)
46. En l’altar dels Sants Joan Baptista i Evangelista: la capellania segona dels Sants fou
fundada per Francesc Ros, mercader i ciutadà barceloní oriünd del castell de Pontons,
l’any 1444. (ADB Sp. II, 74)
47. En l’altar dels Sants Joan Baptista i Evangelista: la capellania tercera de Sant Joan
Baptista fou fundada per Bernat de Montells prevere l’any 1455. (ADB Sp. II, 75)
48. En l’altar dels Sants Joan Baptista i Evangelista: Personatus Perpetuus de Sant Joan
Baptista i Santa Margarida fou fundat per Joan Coll, mercader i ciutadà de Barcelona,
l’any 1621. (ADB Sp. II, 76)
49. En l’altar dels Sants Joan Baptista i Evangelista: la capellania rural de Sant Joan
Baptista fou fundada pels marmessors del testament de Baltasar Casanoves, navegant,
el 1625. (ADB Sp. II, 77)
50. En l’altar de Sant Bartomeu i Santa Tecla: el benefici primer de Sant Bartomeu fou
fundat per Domna Benvenguda, esposa de Bartomeu Monachi mercader, en el seu
51. En l’altar de Sant Bartomeu i Santa Tecla: el benefici segon de Sant Bartomeu fou
fundat pels marmessors dels testament de Bernat Armengol, assahonatonis de pells i
ciutadà de Barcelona, el 1379. (ADB Sp. II, 80)
52. En l’altar de Santa Eulàlia: el benefici primer de Santa Eulàlia fou fundat per Berenguer
Rouderiis (Roudons) ciutadà de Barcelona en el seu testament del 1331. (ADB Sp. II,
82)
53. En l’altar de Santa Eulàlia: el benefici segon de Santa Eulàlia fou fundat per Francesc
372
Marter, ciutadà de Barcelona, el 1387. (ADB Sp. II, 83)

54. En l’altar de la Santíssima Trinitat: el benefici primer de la Santíssima Trinitat fou
fundat per Sanxa, esposa de Guillem Olumar, vicecanceller del Rei, l’any 1339. (
ADB Sp. II, 85)
55. En l’altar de la Santíssima Trinitat: el benefici segon del a Santíssima Trinitat fou fundat
pels marmessors del testament d’Arnau Burguer canonge d’Urgell, el 1345. (ADB Sp.
II, 86)
56. En l’altar de Sant Tomàs Apòstol: el benefici primer de Sant Tomàs Apòstol fou fundat
per Francesc Gener, mercader, en el testament de 1340. (ADB Sp. II, 89)
57. En l’altar de Sant Francesc i Santa Clara: el benefici de Sant Francesc i Santa Clara fou
fundat per Bernat Çabastida, mercader i ciutadà de Barcelona, l’any 1338. (ADB Sp.
II, 93)
58. En l’altar de Sant Francesc i Santa Clara: la capellania de Sant Francesc i Santa Clara
fou fundat per Domna Constança Çabastida, vídua de Bernat Çabastida, el 1391. (ADB
Sp. II, 94)
59. En l’altar de Tots els Sants: el benefici primer de Tots els Sants fou fundat per Jaume
Gràcia, argenter de Barcelona, en el seu testament del 1349. (ADB Sp. II, 96)
60. En l’altar de Tots els Sants: el benefici segon de Tots els Sants fou fundat per Francesc
Sastrada, fill de Bernat Sastrada mercader en el seu testament de l’any 1346. (ADB Sp.
II, 97)
61. En l’altar de Sant Mateu i Santa Marta: el benefici de Sant Mateu i Santa Marta fou
fundat per Jaume de Gualbes, ciutadà de Barcelona, l’any 1349. (ADB Sp. II, 99)
62. En l’altar de Sant Rafael i de les onze mil Verges (després de la Mare de Déu de
Gràcia): el benefici de Sant Rafael i de les onze mil Verges fou fundat per Arnau
Dusall, ciutadà de Barcelona, el 1386. (ADB Sp. II, 101)
Gràcia): el benefici de la Mare de Déu de l’Esperanza o de Gràcia fou fundat per
Jaume Çavila, prevere rector de Granyena (Vic), en el testament del rector de 1393.
(ADB Sp. II, 102)
64. En l’altar de Sant Rafael i de les onze mil Verges (desprès de la Mare de Deú de
Gràcia): la capellania primera dels Sants Rafael i de les onze mil Verges fou fundada
per Domna Franceseca, esposa de Bartomeu Satelles, l’any 1397. (ADB Sp. II, 103)
Gràcia): la capellania segona del Sant Rafael i de les onze mil verges fou fundada per
Joanna, esposa de Berenguer Dusall ciutadà de Barcelona, el 1414. (ADB Sp. II, 104)
66. En l’altar dels Sants Felip i Sant Jaume: el benefici primer de Sant Felip i Sant Jaume
fou fundat per Jaume Solano, mercader i ciutadà barceloní, en el testament de 1363.
(ADB Sp. II, 106)
67. En l’altar de Sant Felip i de Sant Jaume: benefici segon de Sant Felip i de Sant Jaume
fou fundat per Galceran de Podisalto (Puigalt), prevere beneficiat de la Catedral de
Barcelona, l’any 1391. (ADB Sp. II, 107)
68. En l’altar de Sant Felip i de Sant Jaume: el benefici tercer de Sant Felip i de Sant Jaume
373
fou fundat per decret del Patriarca Sapera l’any 1414. (ADB Sp. II, 108)
69. En l’altar de Sant Lluc i Sant Agustí (després del sepulcre de la Mare de Déu): benefici
de Sant Lluc i Sant Agustí fou fundat per Gislabert de Fàbrica (paratorem de pannis) en
el seu testament, any 1363. (ADB Sp. II, 110)
70. En l’altar de la Exaltació de la Santa Creu (després del Santíssim Sagrament): benefici
de la Exaltació de la Santa Creu fundat per Caterina, esposa de Pau Salvador mercader
i ciutadà barceloní, l’any 1525. (ADB Sp. II, 111)
71. En l’altar de la Exaltació de la Santa Creu: benefici del Santíssim Sagrament fundat
pels marmessors del testament d’Eulàlia Ferrer, vídua de Pau Ferrer mercader i ciutadà
barceloní, en el seu testament del 1632. (ADB Sp. II, 112)
72. En l’altar de Sant Julià i de la Mare de Déu de les neus (després de la sagristia): el
benefici primer de Sant Julià fou fundat per Bonanat de Coll, ciutadà de Barcelona, en
el testament de 1363. (ADB Sp. II, 115)
73. En l’altar de Sant Julià i de la Mare de Déu de les Neus (després de la sagristia): el
benefici segón de Sant Julià fou fundat per Valença, esposa de Berenguer de Montjuich
ciutadà de Barcelona, el 1391. (ADB Sp. II, 116)
74. En l’altar de Sant Julià i de la Mare de Déu de les Neus (desprès de la sagristia): el
benefici tercer de Sant Julià fou erigit per Valença esposa de Berenguer de Montjuich,
el 1392. (ADB Sp. II, 117)
75. En l’altar de Sant Julià i de la Mare de Déu de les Neus (desprès de la sagristia): el
benefici de Sant Julià i de la Mare de Déu de les Neus fou fundat per Arnau Daels o
Lluís, mercader i ciutadà barceloní, el 1391. (ADB Sp. II, 118)
benefici de la Mare de Déu de les Neus i de Sant Severí fou fundat pels marmessors del
testament d’Eulàlia, eposa de Jaume Martí, l’any 1512. (ADB Sp. II, 119)
personatus perpetuus o capella de Sant Julià fou fundat per Rafael Oliver prevere, l’any
1576. (ADB Sp. II, 120)
78. En l’altar de Sant Jordi, Santa Helena i Santa Caterina (després de la Mare de Déu del
Roser): el benefici primer de Sant Jordi i Santa Helena fou erigit per Jaume Cavaller,
ciutadà de Barcelona, en el seu testament de 1362. (ADB Sp. II, 122)
79. En l’altar de Sant Jordi, Santa Helena i Santa Caterina (després de la Mare de Déu
del Roser): el benefici segon de Sant Jordi i Santa Helena fou fundat per Pere de
Rocacrespa, ciutadà de Barcelona oriünd d’Arbós, en el seu testament de l’any 1375.
(ADB Sp. II, 123)
Roser): el benefici de Santa Caterina fou fundat pels marmessors del testament de la
Elisenda, esposa de Jaume Texanderi, mercader, l’any 1426. (ADB Sp. II, 124)
Roser): Personatus Perpetuus o simple benefici personal de la Mare de Déu del Roser
instituït per Maties Scrivà, mercader i ciutadà de Barcelona, el 27 de febrer de 1613.
(ADB Sp. II, 126)
374
Roser): el benefici rural de la Mare de Déu del Roser fou fundat pels marmessors de
Jacint Milvacas, prevere de Barcelona, al 1765. (ADB Sp. II, 126)
83. En l’altar de Santa Paula i Santa Pràxedes el benefici de Santa Paula i Santa Pràxedes
fou fundat el 1342 per Bonanat de Pere, en el seu testament del mateix any. (ADB Sp.
II, 127)
84. En l’altar de Santa Paula i Santa Pràxedes: el benefici rural de Santa Paula fou fundat
per Jeroni Lleopart, prevere, en el seu testament del 1685. (ADB Sp. II, 128)
85. En l’altar de Santa Margarida: el benefici de Santa Margarida fou erigit per Berenguer
Durfort l’any 1257. (ADB Sp. II, 130)
86. En l’altar de Santa Margarida: la capellania de Santa Margarida fou fundada per Pere
Isern, flequer i ciutadà de Barcelona, l’any 1414. (ADB Sp. II, 131)
87. En l’altar de Sant Iu i Santa Eulàlia de Merida: el benefici dels mateixos noms fou
fundat per Bernat Sabater, vicari pertpetuu de Santa Maria del Mar, l’any 1363. (ADB
Sp. II, 133)
88. En l’altar de Sant Iu i Santa Eulàlia de Mèrida: el benefici de Sant Tomàs i Santa Paula
fou fundat per Paula Alba, vídua de Tomàs Alba mercader i ciutadà barceloní, l’any
1635. (ADB Sp. II, 134)
89. En l’altar de Sant Honorat i Santa Oliva: el benefici primer dels mateixos noms fou
fundat per Domna Beuvenguda, esposa d’Arnau Ballaroni, draper i ciutadà barceloní,
pel testament del 1348. (ADB Sp. II, 136)
90. En l’altar de Sant Honorat i Santa Oliva: el benefici segon dels mateixos noms fou erigit
per Domna Francesca, esposa de Jaume Oliver, per testament del 1386. (ADB Sp. II,
137)
91. En l’altar de Sant Honorat i Santa Oliva el Personatus Perpetuus del cos de Nostre
Senyor Jesucrist fou fundat per Honofre Pexau, mercader i ciutadà de Barcelona, l’any
1574. (ADB Sp. II, 138)
92. En l’altar de Sant Marc i Santa Bàrbara: el benefici primer de les mateixes advocacions
fou fundat per Maria, esposa de Pere de Mollet ciutadà de Barcelona, l’any 1349. (ADB
Sp. II, 140)
93. En l’altar de Sant Marc i Santa Bàrbara: el benefici segon de les mateixes advocacions
fou fundat per Bernat de Puig, mercader i ciutadà de Barcelona, per testament l’any
1365. (ADB Sp. II, 141)
94. En l’altar de Sant Marc i Santa Bàrbara: la capellania de Sant Marc i Santa Bàrbara
fou fundada per Domna Agnès, esposa de Miquel Aguilar, ciutadà de Barcelona, l’any
1424. (ADB Sp. II, 142)
95. En l’altar de Sant Gabriel i Santa Caterina: el benefici de Sant Gabriel i Santa Caterina
fou fundat per Domna Maria, filla de Ferreri de Vilamajor (pelliparii) per testament
de 1345. (ADB Sp. II, 144)
96. En l’altar de Sant Gabriel i Santa Caterina: el benefici primer de Sant Gabriel fou
fundat per Elisenda, esposa de Bernat de Canelles mercader i ciutadà de Barcelona,
per testament del 1322. ( ADB Sp. II, 145)
375
97. En l’altar de Sant Gabriel i Santa Caterina: el benefici segon de Sant Gabriel fou fundat
pels marmessors del testament de Marc Ribes, prevere, l’any 1344. (ADB Sp. II, 146)
98. En l’altar de Sant Gabriel i Santa Caterina: el benefici tercer de Sant Gabriel fou fundat
per Bernat Bertran, mercader i ciutadà de Barcelona, en el seu testament de 1393. (
ADB Sp. II, 147)
99. En l’altar de Sant Gabriel i Santa Caterina: el benefici de Santa Caterina fou erigit per
Jordi de Mollet, cotoner, en el seu últim testament de 1380. (ADB Sp. II, 148)
100. En l’altar de Sant Gabriel i Santa Caterina: la capellania de Sant Gabriel fou fundada
per Constança, esposa de Pere Vilardebó, ciutadà de Barcelona l’any 1385. (ADB Sp.
II, 149).
101. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Antoni de Pàdua: el benefici de Sant Nicolau fou
fundat per Domna Constança, muller de Guillem Puig llicenciat en lleis, i Domna
Francesca Gerald de Splounca, filla de Jaume Rovira, l’any 1367. (ADB Sp. II, 151)
102. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Antoni de Pàdua: el benefici de Sant Antoni de Pàdua
fou fundat per Bartomeva, esposa de Joan Lloral, d’ofici escriptor del Rei, l’any 1427.
(ADB Sp. II, 152)
103. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Antoni de Pàdua: la capella primera de Sant Nicolau
fou fundada per Domna Joana, esposa de Roger de Medalla, ciutadà de Barcelona,
l’any 1438. (ADB Sp. II, 153)
104. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Antoni de Pàdua: la capella segona de Sant Nicolau
fou fundada per Arnau Çabaslida, per tertament de Pere Hospital, mercader i ciutadà
barceloní, l’any 1412. (ADB Sp. II, 154)
105. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Antoni de Pàdua: el Personatus perpetuus de Sant
Francesc i Sant Antoni de Pàdua fou fundat per Pere Vahell, aromatarius i ciutadà de
106. En l’altar del Cos de Crist, Sant Blas i Santa Àgata: el benefici primer del Cos de
Crist fou fundat per Bernat Llull, ardiaca de l’Església de Barcelona l’any 1337, segons
consta en el codicillis de Pere d’Arbunes, notari de Barcelona. (ADB Sp. II, 157)
107. En l’altar del Cos de Crist, Sant Blas i Santa Àgata: el benefici segon del Cos de Crist
fou fundat per Maria, esposa de Bernat de Puigventós, per testament del 1328. (ADB
Sp. II, 158)
108. En l’altar del Cos de Crist, Sant Blas i Santa Àgata: el benefici de Sant Blas i Santa
Àgata: el benefici de Sant Blas i Santa Àgata fou fundat per Valença, esposa de Guillem
Steve, mercader, l’any 1376. (ADB Sp. II, 159)
109. En l’altar del Cos de Crist, Sant Blas i Santa Àgata, el benefici de Sant Joan i Sant
Gerau fou fundat per Joan Ferrer de Busquets, mercader i ciutadà de Barcelona, l’any
1605. (ADB Sp. II, 160)
110. En l’altar del Cos de Crist, Sant Blas i Santa Àgata: el benefici rural del Cos de Crist
fou fundat per Teresa Güell Soler, vídua de Josep Güell notari de Barcelona, i els fills
dels esmentats esposos, l’any 1722. (ADB Sp. II, 161)
111. En l’altar de Santa Anna, Santa Agnès i Santa Marta: el benefici de Santa Anna,
instituït per Pere de Guardiola, mercader i ciutadà de Barcelona, per testament l’any
376
1304. (ADB Sp. II, 163)

112. En l’altar de Santa Anna, Santa Agnès i Santa Marta: el benefici de Santa Agnès fou
fundat per Agnès que fou esposa en primeres núpcies de Berenguer Duran i en el
segon matrimoni amb Berenguer Andreu i actuant com a vídua de Duran, feu efectiu
l’any 1385. (ADB Sp. II, 164)
113. En l’altar de Santa Anna, Santa Agnès i Santa Marta: el benefici de Santa Marta fou
fundat per Galceran Lull, ciutadà de Barcelona, en el seu testament l’any 1348. (ADB
Sp. II, 165)
114. En l’altar de Santa Anna, Santa Agnès i Santa Marta: la capellania de Santa Anna
fou instituïda per Francesca, esposa de Guillem de Bollsoley, mercader i ciutadà de
Barcelona, per testament de l’any 1364. (ADB Sp. II, 166)
115. En l’altar de Santa Anna, Santa Agnès i Santa Marta: la capella de Santa Agnès va ser
fundada per Pere Gerau, prevere, l’any 1393. (ADB Sp. II, 167)
116. En l’atar de Santa Anna, Santa Agnès i Santa Marta: la capellania de Santa Elisabet
fou fundada per Elisabet de Boxadorss, esposa de Ramon de Boxadors , soldat, l’any
1422. (ADB Sp. II, 168)
117. En l’altar de Santa Anna, Santa Agnès i Santa Marta: la capell rural de Sant Joan
Baptista, Sant Joan Evangelista i Santa Margarida instituït per Joan Roig, beneficiat
de la Catedral i Santa Maria del Mar, l’any 1434. ( ADB Sp. II, 169)
118. En l’altar de Sant Andreu: el benefici de Sant Andreu fou fundat per Guillem de
Prexana, mercader i ciutadà de Barcelona, l’any 1332. (ADB Sp. II, 171)
119. En l’altar de Sant Miquel: benefici primer de Sant Miquel fou fundat per Sansa,
germana de Bernat Mercuti, segons document escrit per Arnau de Sarrià, escriptor de
la Catedral de Barcelona, i datat el mes de setembre de 1203. (ADB Sp. II, 173)
120. En l’altar de Sant Miquel: benefici segon de Sant Miquel, fundat per Domna Blanca
Albanella, el 1239. (ADB Sp. II, 174)
121. En l’altar de Sant Miquel: benefici tercer de Sant Miquel, fundat per Guillem de
Palomera en el testament de 1417. (ADB Sp. II, 175)
122. En l’altar de Sant Miquel: benefci quart de Sant Miquel, fundat per Sibila, esposa de
Joan Fuiguerola, mercader, l’any 1388. (ADB Sp. II, 176)
123. En l’altar de Sant Miquel: capella de Sant Miquel, fundada per Martí Sagristà, clergue
de Barcelona, l’any 1611. (ADB Sp. II, 176)
124. En l’altar de Sant Miquel: capella rural de Sant Miquel, fundada per Miquel Mathali,
l’any 1705. (ADB Sp. II, 177)
125. En l’altar de Sant Miquel: el benefici rural de Sant Miquel i Sant Gaspar va ser fundat
per Gaspar Cadena l’any 1705. (ADB Sp. II, 178)
126. En l’altar de Sant Antoni i Sant Bernat: el benefici primer d’aquestes advocacions
varen fundar-se per Joan de Guialtrude i Pere Serra l’any 1337. (ADB Sp. II, 180)
127. En l’altar de Sant Antoni i Sant Bernat: el benefici primer de Sant Bernat fou fundat
i dotat gràcies al testament de Bernat de Villadraperia, ciutadà de Barcelona. (ADB
Sp. II, 181)
128. En l’altar de Sant Antoni i Sant Bernat: el benefici de Sant Anton fundat per Domna
377
Simoneta, neboda de Simó de Marimon, l’any 1385. (ADB Sp. II, 182)
129. En l’altar de Sant Anton i Sant Bernat: la capellania de Sant Anton i Sant Bernat va
ser fundada per Marc Sasala, prevere en el seu testament de l’any 1364. (ADB Sp. II,
183)
130. En l’altar de Sant Anton i Sant Bernat: el benefici de Sant Anton Abat va ser fundat
per Antoni Amat i Pont, ciutadà de Barcelona, l’any 1789. Te un redit l’any de 129
lliures i 6 sous. (ADB Sp. II, 184)
131. En l’altar de Sant Vicenç, Santa Llúcia, Sant Cristòfol i Sant Sebastià (després de les
ànimes del purgatori) el benefici de Sant Vicenç i Santa Llúcia va ser fundat per Arnau
de Busquets, seniorem draperium i ciutadà de Barcelona, al 1324. (ADB Sp. II, 185)
ànimes del Purgatori): el benefici de Sant Cristòfol i Sant Sebastià fou fundat per Joan
Julià, prevere, l’any 1424. (ADB Sp. II, 186)
ànimes del Purgatori): Personatus perpetuus de Sant Lluís i Sant Felip fou fundat per
Feli Claveria, clergue de Vic, l’any 1573. (ADB Sp. II, 187)
134. En l’altar de Sant Llorenç i Sant Hipòlit: el benefici primer de Sant Llorenç va ser
fundat per Bernat Mercuri l’any 1413. (ADB Sp. II, 189)
135. En l’altar de Sant Llorenç i Sant Hipòlit: el benefici segon de Sant Llorenç fou fundat
pels marmessors del testament de Domna Salamanda, esposa de Pere Letone, ciutadà
barceloní, l’any 1343. (ADB Sp. II, 190)
136. En l’altar de Sant Llorenç i Sant Hipòlit: la capellania de Sant Llorenç (després de
Sant Antoni i Sant Bernabé) fundada per Francesc Llop, ciutadà barceloní, l’any 1457.
(ADB Sp. II, 191)
137. En l’altar de Sant Miquel: el benefici de la Mare de Déu de la Mercè fou fundat el 7
de maig de 1795 per Antoni Velada i Casanovas per testament. La carga és que tots els
dies havia de recitar el salm miserere i l’ofici diví quan sigui sacerdot. (ADB Sp. II, 187)
138. En l’altar de Sant Miquel: el benefici de Sant Bernat i Santa Rosa de Lima fou fundat
per Rosa Modolell l’any 1802. (ADB Sp. II, 188)
Esglésies al voltant de Santa Maria del Mar

Capellania de la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Lògia
de Mar
1. En la capella de la Nativitat de Nº Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Lògia
de Mar: el benefici primer de la mateixa advocació fou erigit per D. Pere de Montcada
l’any 1741. (ADB Sp. II, 204)
2. En la capellania de la Nativitat de Nº Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Lògia:
el benefici segon de la mateixa advocació fou erigit per Pere de Montcada, l’any 1735.
(ADB Sp. II, 205)
3. En la capella de la Nativitat de Nº Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Lògia de
Mar: el benefici tercer de la mateixa advocació fou erigida per Pere de Montcada l’any
1738. (ADB Sp. II, 206)
378
Capella de Sant Sebastià

1. En la capella de Sant Sebastià: el benefici de Sant Sebastià i Dolors de la Mare de
Déu cal observar que aquesta capella de Sant Sebastià fou donada (o traspasada) als
clergues regulars de l’Esperit Sant, fundat pels consellers de Barcelona, prop la Lògia
de Mar, l’any 1516. (ADB Sp. II, 209)
Església de Sant Pere i Santa Marta de l’hospital de Pere Desvilar

1. En la capellania o Personatus Perpetuus de la Mare de Déu i Sant Miquel en l’esmentada
església fou fundada pel consell de cent de Barcelona amb motiu d’una epidèmia en la
qual es va demanar l’intersecció de Sant Sebastià. (ADB Sp. II, 212)
2. En l’Hospital de Pere Desvilar, esglèsia: el benefici de Sant Josep fou fundat per Pere
Desvilar l’any 1308. Posteriorment se’l denomina de Sant Josep. (ADB Sp. II, 682)
Capella de la Mare de Déu de l’Ajuda

1. En la capella de la Mare de Déu de l’Ajuda: el benefici primer de la mateixa advocació
fou fundat pels marmessors del testament de Jacint Vielssa, l’any 1655. (ADB Sp. II, 216)
2. En la capella de la Mare de Déu de l’Ajuda: el benefici segon de la mateixa advocació
fou fundat pels marmessors del testament de Jacint Vielssa, l’any 1655. (ADB Sp. II,
217)
3. En la capella de la Mare de Déu de l’Ajuda: el benefici de Sant Euladi fou fundat pels
marmessors del testament de Francesc Vila, prevere d’Urgell, l’any 1723. (ADB Sp. II,
218)
Capella de Sant Cristòfol en el carrer superior de Sant Pere

1. La capella de Sant Cristòfol fou fundada pels consellers de Barcelona executors del
testament de Mateu Roig, causic, l’any 1568.
Monestir de monges de les Penedides (després de les Magdalenes)

1. En el monestir de les penedides: el benefici de Santa Magdalena fou fundat per
executors del testament de Domna Elisabet, esposa de Pere Mathores, mercader de
2. En el monestir de les penedides: el benefici de la Mare de Déu va ser fundat per Vicenç
Bonanat, apoticari, l’any 1394. (ADB Sp. II, 226)
3. En el monestir de les penedides: el benefici o capella de Sant Bartolomeu va ser fundat
per Francesca, esposa de Pere Caselles, l’any 1427. (ADB Sp. II, 227)
4. En el monestir de les penedides: el benefici o capella de Santa Afra i Santa Thaitis fou
instituït per Arnau Rovira, mercader, l’any 1429. (ADB Sp. II, 227)
5. En el monestir de les penedides: el benefici o capella de la Santíssima Trinitat va ser
fundat per Pere Mateo, prever, l’any 1501.
6. En el monestir de les penedides: el benefici o la prepositura de la Mare de Déu i Santa
Magdalena i Sant Vicenç Ferrer va ser fundat per Àngels Pastor i Vidal l’any 1723.
379
7. En el monestir de les penedides: el benefici de Sant Agustí fou fundat per Agustí Gaja,
sastre de la ciutat de Barcelona, l’any 1796.

1/1 Fol. 9 vto. Diumenge, 23 de juny de 1303: Die dominica qui fuit vigilia Sancti Iohan-
nis Baptiste Anno quo supra, dictus dominus Episcopus visitavit et celebravit divina apud
Eclesiam Sancte Marie de Mare confirmavit tamen ibi... Et visitavit ibi vocatis ad hec Bar-
tholomeo Romei, G[uillelmo] Petri Eduardi, Berengario de Zescases, Ferrario Cervionis,
Iacobo Lolli et Petra de Villafrancha, A[rnaldo] Lulli qui jurati dixerunt quod servicium
ecclesie non fiebat ita solempniter et celebre sicut consuevit, quia lapidose cursorie et fas-
tuose, sine aliqua debita solempniter et celebre sicut consuevit, sic ibi fecit et Iacobus de
Villafrancha Rector dicte Ecclesite domum suum habitaculum supra Ecclesiam quod re-
putatur publice profanum et inhonestum ab omnibus parrochianis in tantum quod propter
predictam et alia plura inhonesta que ibi fiunt parrochiani fere maiores et meliores de
parrochia dimiserunt et dimittunt venire ad dictam ecclesiam et audire ibi divina et elige-
re sepulturas et vadunt ad domos religiosorum et eligunt sepulturas. Item dixerunt quod
debet esse diachonus in dicta ecclesia et nullus diachonus est ibi. Idem dixerunt de subdia-
chono. Item dixerunt quod servitores ecclesie nolunt accendere lampades ibi existentes nisi
salarium eis detur ista racione. Dixerunt etiam quod aliquotiens dominicis diebus pres- Fol.
10 biter celebrans missam maiorem ipse idem dicebat evangelium et missam sine diacho-
no quod est ibi inusitatum. Item dixerunt quod ratione nupciarum ante quam conferant
benedictionem nubentibus petunt salarium eis; dari vel promiti. Item dixerunt quod non
audiverunt aliqua termina moneri vel denunciari per Rectorem. Credunt in parrochia esse
plures fornicatores adulteros usurarios blasfemos publicos esse. Item dixerunt quod Tor-
roela beneficiatus in eadem Ecclesia cambiavit quandam vineam sui beneficii.
Item dixerunt quod G[uillelmus] Palaci mutuat ad usuras. Idem dixerunt dem Cigar et
den Petro Maylol et Simone de Peleyano parrochianis dicte parrochie et Berengarius Ci-
pres exercet eadem. Idem exercet uxor R[aimundi] Romei quandam socrus Iacobi Mar-
cheti: Et post predicta fuerunt vocati Alexander et Petrus de Rivo Sicco sacerdotes et ser-
vitores Ecclesie antedicte qui jurati dixerunt se nihil scire de predictis
380
210. BARCELONA, Santa Maria del Pi

Dir. Post. Pl. Del Pi, 7 – 08002 Barcelona

Barcelona, Santa Maria del Pi Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La
parròquia de Santa Maria del Pi nasqué vinculada a un dels burgs sorgits al voltant de la
ciutat de Barcelona, i es documenta la seva existència a partir del segle X. La seva situació
era propera a l’Areny (actual Rambla) i la insalubre llacuna del Cagalell, i possiblement en
aquell moment no era més que una petita capella. Al 1188, però, ja tenia diverses esglésies
sufragànies, entre les quals la de Santa Maria de Sants. La relació entre ambdues esglésies
es mantingué fins el 1835.
Des del principi la parròquia de Santa Maria del Pi anà adquirint prerrogatives i
estenent el seu domini. Com la parròquia de Sant Just, gaudí del privilegi dels testaments
sagramentals. A partir del segle XIV creixé en importància i es convertí amb una de les
parròquies principals de la ciutat de Barcelona, incorporant al seu terme bona part de la
muntanya de Montjuïc.
L’església que es conserva actualment és una construcció gòtica d’una sola nau, realitzada
entre 1319 i 1453, any, aquest, de la seva consagració. Els mestres d’obra que intervingueren
en aquesta foren Guillem Martí (1360) i Guillem Abiell (1415), Francesc Bacet (1443-44)
i Bartomeu Mas (1463), possiblement entre d’altres. Aquest darrer fou el responsable de
la torre octogonal del costat de la capçalera. Malgrat la llarga duració de les obres, es
considera una evidència del bon moment pel que passava la parròquia en els segles XIV
i XV.
Al seu interior es troba la tomba del pintor Antoni Viladomat (1755), a la capella del
gremi de revenedors. L’altar major actual substitueix el d’època barroca, destruït el 1936.
Aquell, al seu torn, s’havia obrat després que fos bombardejat l’originari, gòtic, durant
la guerra de 1714. S’hi conserva el cadirat de fusta barroc, originalment pertanyent a
la pròpia parròquia i que fou restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la
Generalitat de Catalunya el 1985. Procedeix d’aquesta església una pintura sobre fusta,
actualment al Museu d’Art de Catalunya, que representa la Mare de Déu amb el Nen,
rodejada de diverses Santes, obra de Jaume Huguet, d’entre 1455 i 1460. Una altra de
les obres d’art procedents de Santa Maria del Pi, que encara es conserva en el seu tresor
és l’ostensori-retaule, obra de l’orfebre Llàtzer de la Castanya, d’argent sobredaurat,
realitzada el 1587.
381
Serví com a sacerdot d’aquesta parròquia Sant Josep Oriol, que en fou beneficiat,
malgrat no va ser-hi enterrat, sinó que ho fou en una capella pròpia construïda el 1817.
El 1925 l’església de Santa Maria del Pi fou declarada basílica menor.
Pertanyia al seu terme l’església desapareguda de Sant Joan del Pi, a més de la col·legiata
de Santa Anna, Sta. Eulàlia del Camp i diverses altres esglésies monacals i parroquials
dins i fora la ciutat. A partir del 1188, i fins el 1835, li fou sufragània la parròquia de Santa
Maria de Sants. Actualment pertanyen a la seva demarcació l’església de Sant Felip Neri,
obra d’entre 1721 i 1752, l’oratori de la mateixa advocació, i l’església de l’antic Hospital
de Sant Sever, que havia estat fundat el 1412, i on s’havia custodiat el retaule de Sant
Sever, obra d’Enrique Fernandes i Pedro Nunyes, bon exemplar de la pintura renaixentista
a Catalunya, actualment al Museu Diocesà de Barcelona. També s’inclouen al terme en
l’actualitat els serveis religiosos a l’Alberg de Sant Joan de Déu de la Unitat de cures
pal·liatives de la SIDA.
Es conserven a l’arxiu parroquial de Santa Maria del Pi diverses sèries documentals des
de el segle XV, els llibres de confraries, i els llibres sagramentals, que es remunten al segle
XVI. Forma secció específica a l’arxiu el “Plat dels Pobres Vergonyants”.
Basilica de Nostra Senyora del Pi. Aquesta església tan relacionada amb Sant Josep
Oriol, va rebre el títol l’any 1926, concedit per Pius XI.
BOBB, 1825, pàg. 578. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 8.
AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P. Catálogo monumental de España. La ciudad de
Barcelona. Madrid, 1947, vol. I, pàg. 213-214. Millenum. Història i Art de l’Església Catalana.
Barcelona, 1989, pàg. 362, 426. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 39,
450. GAPGC, Barcelona, 1993. FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari de la Catedral de
Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Doc. 172. GEAB, 1996,
pàg. 72. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). CPAHACB, Barcelona, s/d, núms. 558, 591,
724. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. pàg. 164-169. Asociación de devotos del beato J.
Oriol establecida en la parroquia del Pino de Barcelona (Barcelona, 1879). Suscinta reseña
histórica de la Iglesia parroquial de Santa María del Pi (Barcelona, 1924). J. MIRALLES I
ZAMORA, Notas históricas del Pi (manuscrito) (Barcelona, 1978).

1.
987, octubre 17
F. 172, L. Ant. II, n. 46, ff. 16d- 17b
Daniel, Bellido i Pasqual a requeriment de Dulcídia i davant del jutge Auruci firmen com a
testimonis una declaració jurada del que havien vist i oït sobre el contingut d’unes escriptures
que es referien a unes propietats de l’esmentada Dulcídia i del seu marit Adam, escriptures que
s’havien perdut en el setge que els sarraïns posaren a Barcelona els primers dies de juliol de
l’any 985. Les propietats jurades eren situades al territori de Barcelona, als termes de Monterols,
Trullols, Casoles i al suburbi de Barcelona anomenat Els Arcs. Entre els documents perduts cal
382
esmentar “intus in Domum Sancta Maria que est ad occidentale parte, supra cuius sacrosancto
altario has conditiones manibus nostris continuimus vel iurando contangimus: quod nos iam
dictas scripturas ex parte de eas audivimus...”.
2.
995, maig 18
F. 272, L. Ant. I, n. 392, ff. 129d- 130a
Franc i la seva esposa Bella permuten amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i el seu Capítol de
canonges una peça d’hort, al raval de la ciutat de Barcelona, tocant l’església de Santa Maria
(del Mar), i reben en canvi una altra peça d’hort.
3.
1021, gener 21
B. 334, perg. 1- 1- 2431
El jueu Benvenist empenyora a Ermengarda dues parellades de terra que tenia pels seus
pares, per compra i per altres raons, situades prop de les muralles de Barcelona, a Santa Maria
del Pi i a l’Estany, per un deute de 38 cafissos d’ordi que ha de tornar la festa de Sant Fèlix de
Girona vinent. Hi ha l’afrontació: de parte orientis in orto de Sancta Maria qui est ad orientale
plaga: de meridie et occiduo in ortos de Orfeta sive de predictum Sancte Marie”.
4.
1022, agost 12
B. 353, perg. 1- 2- 122
Ermengarda ven a Geribert deu mujades i mitja de terra situada prop de la ciutat de
Barcelona, a Santa Maria del Pi (“quam habeo prope civitatemBarchinonam ad Sanctam
Mariam de ipso Pinos”), pel preu de 18 unces d’or de l’anterior amo “Benevenistis hebreus qui
alio nomine dicitum Natham”.
5.
1023, gener 18
B. 359, perg. 1- 4- 64
Gerbert ven a Ermengarda deu mujades i mitja de terra situades al territori de Barcelona,
prop de Santa Maria del Pi (“Sancta Mariam de ipso Pino”), que té per compra, pel preu de
18 unces d’or.
6.
1036, desembre 7
B. 540, L. Ant. I, n. 438, f. 165d- 166b
Testament sacramental de Joan, levita i diaca, jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església
de Santa Maria del Pi, en el qual fa deixes a la Canònica de Barcelona, a la seva família i a
altres persones, tant laiques com eclesiàstiques.
383
7.
1038, gener 10
B. 562, L. Ant. I, n. 440, f. 166d- 167b
Testament sacramental de Maria, jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa
Maria del Pi, en el qual fa deixes a la Canònica de Barcelona, a la seva família i a altres
persones tant laiques com eclesiàstiques.
8.
1062, juny 3
B. 1038, L. Ant. Iv, n. 239, f. 94a- 95a
cavalcadures i llibres, i immobles, com les esglésies de Sant Miquel de Montserrat, Monelelles
Camí, als seus fills i a moltes altres persones.
9.
1071, juliol 30
B. 1206, perg. 1- 2- 1053
qual fa deixes als seus parents, a altres persones, a la Seu de Barcelona, a monestirs i esglésies
diverses, i de béns mobles i immobles situats a Montjuïc, Castellbisbal, els Enforcats i els Arcs.
10.
1076, octubre 4
B. 1305, L. Ant. III, n. 173, f. 62x- 64a
Testament sacramental d’Ermengol Samarell, jurat sobre l’altar de Sant Joan Baptista de
l’església de Santa Agnès de Malanyanes, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al lloc
anomenat Malanyanes, en el qual reparteix els seus béns mobles. Destaquen les deixes de
diversos esclaus i immobles entre els seus fills i la seva muller Trudgarda, a banda de nombroses
donacions a diferents monestirs, canòniques i esglésies entre elles a Santa Maria del Pi.
11.
1095, setembre 29
B. 1621, perg. 1- 1- 299
Canònica, Sant Pere de les Puelles a Santa Maria del Pi i altres monestirs, de béns situats a
Provençals, Celada, Banyols, Bederrida, etc., així com animals, cups i altres béns mobles.
Rectorologi
1160 Berenguer, prevere; 1235 – 1245 Bernat, prevere; 1245 Bernat de Banyeres; 1306
Jaume de Olorda; 1306 - 1329 Bernat de Sta. Eugènia; 1329 – 1330 Jaume de Viladecans;
384
1330 Francesc de Sta. Coloma; 1335 Huch de Mirambell; 1335 - 1346 Francesc de Sta.
Coloma; 1346 – 1348 Berenguer Rosselló; 1348 – 1359 Julià de Prada; 1359 – 1362 Francesc
Rufàs; 1362 – 1368 Pere Màrtir de Sos; 1368 - 1371 Grau Grau de Sta. Creu; 1371 - 1379
Grau Giret; 1379 Galceran Grau; 1379 - 1384 Joan Mascaró; 1384 – 1389 Joan Pobol; 1389
– 1391 Francesc Duràn; 1391 - 1395 Ramon de Soler; 1395 – 1397 Antoni Fornells; 1397 -
1402 Alfons de Rous; 1402 – 1416 Guillem Carbonell; 1416 Felip de Malla; 1441 Pere de
Palou; 1441 - 1452 Narcís de S. Dionís; 1452 Pere de Altelló; 1486 N. Ballester; 1486 - 1543
Gabriel Miró; 1543 – 1544 Lluis Mas; 1544 Cristòfor Borrell; 1560 Francesc Cebrià: 1560 –
1601 Pau Malet; 1601 - 1603 Pere Màrtir Calvó; 1603 - 1627 Joan Ferrer; 1627 – 1680 Jacint
Garcia; 1680 – 1682 Josep Molinas; 1682 Joan Molinas; 1786 Pau Bandalet; 1798 Domènec
Carles; 1798 – 1815 Esteve Oms; 1815 - 1824 Gaspar Fuster; 1824 - 1835 Josep Cladellas; 1835
– 1848 Isidor Clavell; 1848 - 1857 Pau Santmartí; 1857 – 1877 Ramon Casañas; 1877 - 1889
Francesc Esteve; 1891 Pau Murata;1891-1893 Josep Sibina; 1893-1902 Francesc de P. Pujol;
1904-1920 Pere Pons; 1921-1936 Jaume Franquet; 1969-1990 Josep Campo Lleó; 1990-1991
Rossend Ametller González; 1992-2003 Josep Mº Vidal Aunós; 2003-...Gaietà Casacuberta

- El diumenge 7 de juliol de 1303, el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Maria del Pi de
Barcelona. V. P. vol. 1- 1, fol. 11-12. M- N 8.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia seixanta i
tres beneficis:
1. En l’altar major: el benefici primer de la Mare de Déu va ser fundat per Sibila, esposa
de Bernat Cerdany, ciutadà de Barcelona i Francesc Cerdany, prever, l’any 1401. (ADB
Sp. II, 257)
2. En l’altar major: el benefici segon de la Mare de Déu fou fundat per Robert Gibert,
3. En l’altar major: el benefici de Tots els Sants va ser fundat per Antoni Verdaguer, pre-
vere beneficiat de l’església del Pi, l’any 1569. (ADB Sp. II, 259)
4. En l’altar major: el benefici de Sant Josep fou fundat pels marmessors del testament de
Josep Tarroja, l’any 1601. (ADB Sp. II, 260)
5. En l’altar major: la capellania de la Beata Maria fundada per Guillem de Busquets,
l’any 1573. (ADB Sp. II, 263)
6. En l’altar major: la capellania de Sant Pau i Passionería fundada pel Dr. Pau Folch,
beneficiat de l’església del Pi, l’any 1638. (ADB Sp. II, 264)
7. En l’altar major: la capellania de Sant Mateu (passioneria) fundada pel Dr. Pau Folch
l’any 1638. (ADB Sp. II, 265)
8. En l’altar major: el benefici rural de la Mare de Déu fou fundat per Anton Pont de
Laniza l’any 1599. (ADB Sp. II, 266)
9. En l’altar major: el benefici rural de Sant Jaume fundat per Jaume Cases, negociador
de la vila de Bagà, l’any 1621. (ADB Sp. II, 267)
385
10. En l’altar de la Santa Espina: la capellania rural de la Santa Espina fou fundat pels
marmessors de Magnific Francisco Çafont, militar, l’any 1621. (ADB Sp. II, 269)
11. En l’altar de Sant Joan: el benefici primer de Sant Joan fou fundat per Bernat de Ba-
nyerel, l’any 1307. (ADB Sp. II, 271)
12. En l’altar de Sant Joan: el benefici segon de Sant Joan fou fundat per Bernat Camp,
ciutadà de Barcelona, l’any 1364. (ADB Sp. II, 272)
13. En l’altar de Sant Joan: el benefici rural de Sant Joan Evangelista fou fundat per Joan
Pau Gomita, prevere, l’any 1598. (ADB Sp. II, 273)
14. En l’altar de Sant Joan: prepositura perpetua de Sant Joan Evangelista, fundat per
Jaume Coll, prevere i fill de Mojà, l’any 1601. (ADB Sp. II, 274)
15. En l’altar de Sant Climent i Sant Llorenç: el benefici primer de Sant Climent fou fundat
per Clara, esposa de Francesc Refec, l’any 1321. (ADB Sp. II, 276)
16. En l’altar de Sant Climent i Sant Llorenç: el benefici segon de Sant Climent i Sant
Llorenç fou fundat per Pere Marcet, prevere, en testament del 1348. (ADB Sp. II, 277)
17. En l’altar de Sant Climent i Sant Llorenç: el benefici tercer de Sant Climent fou fundat
per Simó Cots, prevere, l’any 1382. (ADB Sp. II, 278)
18. En l’altar de Sant Francesc i Sant Eulàlia (després de la Mare de Déu del Roser i poste-
riorment de Sant Libori): el benefici de Sant Joan i Sant Miquel fou fundat per Joan
Bisbe, prevere, l’any 1493. (ADB Sp. II, 280)
19. En l’altar de Sant Francesc i Santa Eulàlia (després de la Mare de Déu del Roses i
posteriorment de Sant Libori): la capellania de Sant Francesc fou fundat per Dolça,
filla de Pere Busquets, en el testament de l’any 1383. (ADB Sp. II, 281)
20. En l’altar de Sant Francesc i Santa Eulàlia (després de la Mare de Déu del Roser i
posteriorment de Sant Libori): la capellania de Santa Helena fou fundat per Antoni
Rovira, batxiller, l’any 1426. (ADB Sp. II, 282)
21. En l’altar de Sant Francesc i Santa Eulàlia (Després de la Mare de Déu del Roser i
posteriorment de Sant Liboro): la capellania de la Passió. Imatge del Senyor, fundat
per Pere Alou, prevere i ill de Castellnou, l’any 1382. (ADB Sp. II, 283)
22. En l’altar del Corpus Christi: el benefici primer del Corpus Christi fou fundat per Pere
de Puig, ciutadà de Barcelona, l’any 1340. (ADB Sp. II, 285)
23. En l’altar del Corpus Christi: el benefici segon del Corpus Christi fou fundat per Ro-
meu de Coromines, prevere, l’any 1415. (ADB Sp. II, 286)
24. En l’altar del Corpus Christi: la capellania primera del Corpus Christi fundada per
Elisenda, esposa de Bernat Vivereny, l’any 1423. (ADB Sp. II, 287)
25. En l’altar del Corpus Christi: la capellania segona del Corpus Christi va ser fundat per
Joana, esposa de Bartomeu Pont, l’any 1422. (ADB Sp. II, 288)
26. En l’altar de Santa Margarida, Santa Llúcia (i després Sant Joaquim): el benefici de
Santa Margarida i després de Santa Llúcia fou fundat per Elisenda, esposa de Galceran
de Cort, soldat, l’any 1348. (ADB Sp. II, 290)
27. En l’altar de la Mare de Déu de Gràcia o Puríssima i de Sant Guillem i Santa Elisabet:
el benefici de Sant Guillem i Santa Elisabet fou fundat per Arnau de Columbà, ciutadà
de Barcelona, en el testament de l’any 1362. (ADB Sp. II, 293)
386
la capellania de Santa Maria Magdalena fou fundada per Alfons d’Obelits, panicerium
del rei, per testament del 1372. (ADB SP. II, 294)
la capellania primera rural de la Puríssima fou fundada per Nicolau Julià, mercader i
la capellania segona rural de la Puríssima fou fundada per Yolanda Barquera, esposa
de Joan Barquer, soldat, l’any 1498. (ADB Sp. II, 296)
la capellania tercera rural de la Puríssima va ser fundada per Joan d’Ostigüs, ciutadà de
Barcelona, el 1501. (ADB Sp. II, 297)
32. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Bernat: el benefici primer de Sant Benet fou fundat
en el testament de Bartomeu Oliveres, notari i ciutadà de Barcelona, l’any 1377. (ADB
Sp. II, 300)
33. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Bernat: el benefici segon de Sant Nicolau va ser fundat
per Elisenda, esposa de Mateu Parera, notari i ciutadà de Barcelona, l’any 1386. (ADB
Sp. II, 301)
34. En l’altar de Sant Nicolau i Sant Bernat: la capellania de Sant Nicolau i Sant Bernat fou
fundada per Domènec Company, baxiator, l’any 1415. (ADB Sp. II, 302)
35. En l’altar de Sant Rafael i Sant Martí: la capellania de Sant Rafael fou fundada per
Guillem Busquets, hosteler i ciutadà de Barcelona, l’any 1586. (ADB Sp. II, 304)
36. En l’altar de Sant Rafael i Sant Martí: la capellania de Sant Martí fou fundada per Ge-
ralda, esposa de Guillem Busquets, l’any 1389. (ADB Sp. II, 305)
37. En l’altar de Sant Andreu i Sant Antoni (després de la Mare de Déu dels Desempa-
rats): el benefici de Sant Andreu i Sant Antoni fou fundat per Guillem Raimond, pre-
vere, l’any 1384. (ADB Sp. II, 307)
rats): la capellania de Sant Andreu i Sant Antoni fou fundada per Arnau Serra, carnifi-
cem i ciutadà barceloní, el 1386. (ADB Sp. II, 308)
rats): la capellania de Sant Antoni fou fundada per Mateu, draper i ciutadà barceloní,
l’any 14576. (ADB Sp. II, 309)
rats): la capellania de Sant Antoni fou fundada per Clara de Prat l’any 1426. (ADB Sp.
II, 310)
41. En l’altar de Sant Andreu i Sant Antoni (després de la Mare de Déu dels Desemparats:
la capellania de Sant Antoni fou fundada per Guillem Ferrari, ferrifabum (alias Çator-
ra), l’any 1432. (ADB Sp. II, 312)
rats): la Personatus Perpètua de la Mare de Déu dels Desemparts fundada per Joan Bta.
Dams, soldat, l’any 1658. (ADB Sp. II, 313)
387
43. En l’altar de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara: el benefici primer de la mateixa advo-
cació fou fundat per Ramon Ferrarium de Guardiola, portarium del rei i ciutadà de
Barcelona, en el seu testament de l’any 1346. (ADB Sp. II, 315)
44. En l’altar de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara: el benefici de la mateixa advocació fou
fundat per Bartomeu Cendre, ciutadà de Barcelona, en el seu testament del 1347.
(ADB Sp. II, 316)
45. En l’altar de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara: el benefici tercer de la mateixa advocació
va ser fundat per Francesc Oller, prevere, en el seu testament de 1406. (ADB Sp. II,
317)
46. En l’altar de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara: la capellania dels set goig (Septem gau-
dia) de la Mare de Déu fou fundat per Francesc de Fonte, l’any 1415. (ADB Sp. II,
318)
47. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: el benefici de Sant Miquel i Sant Esteve fou
fundat per Pere Bosch, scriptor portionis de la casa del rei, l’any 1349. (ADB Sp. II, 320)
48. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: el benefici de Sant Joan Baptista, Sant Fran-
cesc i Sant Onofre fou fundat per Joana Cudina, vídua de Benet Cudina (paratoris), de
49. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: la capellania de Sant Onofre va ser fundada
per Rafaela, esposa de Pere Cambes, i Eleonor, esposa de Francesc Cambes, merca-
der, l’any 1512. (ADB Sp. II, 322)
50. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: la capellania de Santa Maria Magdalena fou
fundada per Simeó Coma, prevere, l’any 1558. (ADB Sp. II, 323)
51. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: la capellania de Sant Miquel i Sant Esteve fou
fundada per Pere Bassa, prevere, l’any 1510. (ADB Sp. II, 324)
52. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: la capellania de Sant Miquel fundada per Pau
Toset l’any 1807. (ADB Sp. II, 325)
53. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: la capellania de Sant Pere i després de Sant
Miquel fundada per Antònia, esposa de Ponç de Pinós, carnisser, en el seu testament
del 1416. (ADB Sp. II, 327)
54. En l’altar de Sant Miquel i Sant Esteve: el benefici rural de Sant Martí fou fundat per
Maria Àngela Gregori i de Urrutia, el 1807. (ADB Sp. II, 328)
55. En l’altar de Sant Abdó i Sant Senen: el benefici de Sant Abdó i Sant Senen fou fundat
per Pere Bonet, mestre de cases, l’any 1512. (ADB Sp. II, 329)
56. En l’altar de Sant Abdó i Sant Senen: la capellania de Sant Vicenç va ser fundada per
Berenguer Casaldòria, de la casa de Casaldòria de la parròquia de Sant Miquel d’Olèr-
dola, l’any 1394. (ADB Sp. II, 330)
57. En l’altar de Sant Pere Apòstol: el benefici de Sant Pere Apòstol fou fundat per Pere
Terreni, ciutadà de Barcelona, l’any 1353. (ADB Sp. II, 332)
58. En l’altar de Sant Pere Apòstol: la prepositura perpeta de Sant Pere fou instituïda per
Pere Castañer, prevere de Vic, l’any 1561. (ADB Sp. II, 333)
59. En l’altar de Sant Gabriel i Sant Alèxis: el benefici primer de la mateixa advocació va ser
fundat per Guillem Eurell, notari i ciutadà de Barcelona, l’any 1346. (ADB Sp. II, 335)
388
60. En l’altar de Sant Gabriel i Sant Alèxis: el benefici de la mateixa advocació fou fundat
per Josep Ferrer, prevere, l’any 1805. (ADB Sp. II, 336)
61. En l’altar de Sant Pancràs: el benefici de Sant Pancràs fou fundat per Vidal Ferrari,
62. En l’altar del sagrament: la capellania de la Puríssima Sang de Nº Senyor Jesucrist fou
fundada pels beneficiats de Sant Sever, l’any 1566. (ADB Sp. II, 341)
63. En l’altar de Sant Josep Oriol: el benefici simple del beat Josep Oriol fou fundat el 28
de juliol de 1807 per Pau Piguillem, pagès de Vic. (ADB Sp. II, 342)

1/1 Fol. 11 Diumenge 7 de juliol de 1303: Die dominica que fuit nonas julii Anno domini
M CCC tercio dictus dominus Episcopus visitavit in Ecclesia sancte Marie de Pinu et pre-
dicavit ibi et confirmavit et tonsuras fecit his qui secuntur: A[rnaldus] Long de Sabadello;
Iacobus Monachi de Castellario.
Et ad faciendum visitacionis inquisitionem vocavit G[uillelmum] de Serra. Matheum
Botera. G[uillelmum] de Colle. A[rnaldum] dez Castell. B[ernardum] de Rippa et Iaco-
bum de Gerart qui eorum animas deposuerunt et dixerunt primo interrogati super servicio
ipsius Ecclesie quod bene et complete fit servicium per Rectorem et clericos in Ecclesia
antedicta. Interrogati dixerunt de personis clericorum nihil scire.
Itero dixerunt quod Petrus dez Pla Lambardus fusterius qui moratur in vico Balneario-
rum Novorum non habitat cum uxore quia consuevit tenere quandam publice in concubi-
nam et adhuc comedit in domo ipsius mulieris et conversatur cum ea iuxta furnum den Tio
ubi ipsa moratur et vocatur Maria Petri dez Pla.
Item dixerunt quod Bartholomeus Falchoner qui moratur prope domum R[aimundi] de
Castello dimittit publice uxorem suam et dicitur comuniter quod cognovit carnaliter duas
nepotes ipsius uxoris quorum altera prout dicitur est hodie pregnans de ipso apud Villa
Francham et vocatur Guillelmona.
Item Iacobus Picha macellarius qui moratur in vico Simonis Ollerii cognovit et impre-
gnavit quandam nepotem uxoris sue que moratur in honore Mathei Botheyla ante hospi-
tale den Vilar.
Item dixerunt quod Maria de Ulmo que moratur ante domum Eymerici Bos publice
meretricatur et aliorum etiam libidines procurat.
Item dixerunt quod iuxta furnum den Thio est prostibulum publicum et sunt ibi bene. X.
meretrices.
Fol. 11vº Item dixerunt quod Garcia Barberius coniugatus tenet publice quandam mulie-
rem quem vocatur na Pugillares in carreria den Roig Ferrer in concubinam.
Item dixerunt quod G[uillelmus] Bozorch tenet publice in concubinam in propia domo
quandam mulierem coniugatam et uxorem cuiusdam laboratoris et filii et dicti G[uillelmi]
cognosverunt eam.
Item en Vila de Cols tenet publice in propria domo quandam nomine Matheam in
concubinam. Item B[ernardus] de Rubi batedor coniugatus tenet publice concubinam ex
qua filias procreavit.
389
Item en Cintes tenet in propria domo et impregnavit quandam sarracenam captivam

propriam. Item dixerunt quod en Suria vocat pro negotiis et servitiis suis domesticis mere-
trices et tenet eas in domo publice.
Item R[aimundus] Speciarii sustinuit semper et sustinet in proprio hopicio quod mu-
lieres viles et venales ac meretrices commorantur.
Item dixerunt quod quidam monachus Sancti Poncii de Corbera nomine en Mirambel
tenet publice in domibus quibus habet iuxta domum infirmorum quandam mulierem.
Item dixerunt quod en Gamber coniugatus tenet publice in concubinam uxorem G[uillel-
mi] Ferreri in quadam domo que est iuxta cequiam abouratoris. Item dixerunt quod B[er-
nardus] de Sancta Eulalia tenet publice prostibulum et tartuferia et procurat lenocinia et
omnia inhonesta.
Item dixerunt quod na Hanon iudea et filia eius est publica sortilega ad quam publice pro
sortilegiis veniunt christiani et de hoc est multipliciter diffamata.
Item dixerunt quod en Gamber predictus numquam vel raro veniunt (sic) ad missam.
Item dixerunt de Petro de Plano predicto.
Item dixerunt quod iudei fecerunt multa habitacula et domos in quibusdam domibus
qui sunt heredum Iacobi macellarii et sunt ante domos B[ernardi] Zabateri copsoris quod
redundat multum in periculum animarum christianorum circumvicinorum.
Item iudei Barchinone perforaverunt murum in diversis locis per cuius foramina et di-
versoria introducuntur mulieres in eorum domibus et fiunt ibi multa lenocinia et latrocinia
et alia inhonesta.
Item dixerunt quod iudei et iudee sub velamine quorundam bonorum que portant ad
vendendum intrant domos christianorum et ibi tractant lenocinia et multa mala et inhon-
esta.
Item dizerunt quod iudei se faciunt tractatores matrimoniorum quod est valde inhones-
tum et perniciosum.
Item dixerunt quod non portant capas nec habitum suum conversando inter christianos
ut non deberent.
Item dixerunt quod in platea furni de Arcabus luditur publice ad adardum diebus etiam
dominicis et festivis et est caput ludi Romeus Maiiol et f urnarius dicti furni tenentes tabu-
laria aleas et taxilla parata et conducunt. Cetera recte.
Fol. 12 Super quibus Iacobus de Sancto Justo, Petrus Cazart, Petrus Zaplana et A[rnal-
dus] Tholosa sacerdotes commorantes in dicta Ecclesia Sancte Marie de Pinu dixerunt per
sacramentum idem usque ad articulum Petri de Plano.
390
211. BARCELONA, Santa Maria del Remei

Dir. Post. Pl. Concòrdia, 1 – 08014 Barcelona

Barcelona, Santa Maria del Remei Parròquia del bisbat de Barcelona. La parròquia fou
erigida canònicament per decret del 30 de desembre de 1847. L’església, que va ser beneïda
el 1848, resultà molt damnada durant la Guerra Civil de 1936-39, la qual cosa portà a la
seva reconstrucció a partir de 1940.
sagramentals a partir de l’any 1939, havent-se perdut els llibres de dates anteriors, que es
remuntaven fins a 1600.
1962, pàg. 71. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 172
i 173.
Rectorologi
Fou erigida la RECTORIA l’any 1868
1851 Pere Pla; 1851-1968 Lluis Serra; 1868 - 1877 Paladí Pujol, primer rector; 1877 -
1891 Josep Capdevila; 1897-1902 Francesc Marcó; 1904-1936 Jaume Argemí; 1939-1955
Josep Maria Homs; 1955-1964 Joan Net; 1964-2006 Francesc Tena; 2007-... Pere Montagut
391
213. BARCELONA, Santa Maria del Taulat

i Sant Bernat Calbó
Dir. Post. Pujades, 210 – 08005 Barcelona

Barcelona, Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó Parròquia del bisbat de Barcelona,
al Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia el 1867, durant el pontificat del
bisbe Joaquim Lluch Garriga. El temple parroquial fou molt damnat durant la guerra civil
de 1936-39 i calgué reconstruir-lo totalment després d’aquella data.
Dins el seu terme parroquial es troba l’oratori de l’antic Col·legi de les Franciscanes
Missioneres de la Immaculada Concepció.
Es conserven a l’arxiu parroquial ,que fou destruït durant la Guerra Civil, els llibres
pàg. 174. N. CAMPS-J. MONTANER-J. SOLER, Santa Maria del Taulat (Barcelona, 2002).
P. PARERA-X. SARAGOSSA-O. GARRETA, Sta. Maria del Taulat (Barcelona, 2002).
Rectorologi
Santa Maria del Taulat: va ser instituïda el 8 d’agost del 1868
1849 Antoni Morera; 1868 Àngel Selga; 1868 Jacint Martí; 1868 Lluís Grau; 1868-1874
Josep Cucurull; 1875 Ramon Roses; 1880-1887 Josep Oriol Roig; 1887 Narcís Sitjar; 1897-
1909 Ramón Riu; 1916-1936 Pius Bosch-Crous; 1948-1972 i 1968-1975 Juan Playá; 1973-
1978 Joan Soler; 1978-1984 Josep Serrano; 1984-1990 Francesc Mestre; 1990-1991 Albert
Domingo; 1991-1995 Jaume Duch; 1995-2009 Josep Oriol Garreta; 2009-... Francesc
Romeu
Sant Bernat Calbó: 1973-1975 Joan Ramon; 1976-1992 Albert Domingo
392
204. BARCELONA, Santa Maria Magdalena

Dir. Post. Llopis, 9 – 08042 Barcelona

Barcelona, Santa Maria Magdalena Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
del 2 de maig de 1966.
Rectorologi
1973-1984 Pere Adell Montalà; 1984-2007 Josep Mª Puxán Romagosa; 2007-2009 Joan
Cuadrench Aragonès; 2010-2013 Joaquim Brustenga Miquel; 2013-20.. Joan Cuadrench
393
215. BARCELONA, Santa Tecla

Dir. Post. Av. Madrid, 107-115 – 08028 Barcelona

Barcelona. Santa Tecla Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida
d’octubre de 1945. El primer rector fou nomenat el 1954. S’inicià la construcció del temple
parroquial el 1961.
Dins el terme parroquial es comprèn el servei religiós a l’Hospital Casa Maternitat.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1955, incloent
els llibres de bateigs de la Casa de la Maternitat.
pàg. 76. GEAB, 1996, pàg. 144. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). S. MISSER, Santa
Tecla (Barcelona, 1977)
Rectorologi
1954-1978 Josep Bach Cortina;1979-1999 Eduard Masachs Llop; 1999-2014 Joaquim
Monasterio Sánchez; 2014-20.. Joan Sabé Colom
394
220. BARCELONA, Santa Teresa de Jesús

Dir. Post. Llobregós, 130 – 08032 Barcelona
Arxiprestat: Horta

Barcelona. Santa Teresa de Jesús Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. El
decret d’erecció d’aquesta parròquia es publicà el 14 de maig de 1923 i la primera pedra del
temple va ser beneïda el 21 de maig de 1923 pel bisbe de Barcelona, Ramon Guillamet. Va
ser inaugurada el 16 de juliol de 1924, com a tinença parroquial de Sant Joan d’Horta. El
mateix any li era concedit el dret de tenir llibres sagramentals propis. Al 1933 consta encara
com a tinença, i ja era parròquia l’any 1936, quan l’església va ser incendiada al principi de
la Guerra Civil. Es va procedir a la reconstrucció del temple després de 1939.
BIBL.: BOBB, 1923, pàg. 231. BOBB, 1924, pàg. 276. BOBB, 1933, pàg. 229, 357. Labor
pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 39. ADB, Arxius de Parròquies, núm.
220. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 175.
Rectorologi
1948-1969 Josep Parcerisa; 1971-1992 Francesc de P. Arnó; 1993-1995 Josep M. Martínez;
1995 Francesc Pérez; 1995-2008 Eliseu Durban; 2008-... Albert Sols
395
221. BARCELONA, Santa Teresa de l’Infant Jesús

Dir. Post. Via Augusta, 68 – 08006 Barcelona

Barcelona, Santa Teresa de l’Infant Jesús Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida en parròquia pel bisbe Josep Irurita, el 1934, (circular de 21 d’abril
de 1930) any de compra del solar on s’erigiria l’església. Aquesta hagué de ser reparada
després de la Guerra Civil.
Dins la seva demarcació es troba oberta al culte en l’actualitat una església sota
l’advocació a la Preciossíssima Sang.
sagramentals a partir de l’any 1939. Existeixen declaracions jurades de fes de baptisme i
matrimoni d’anys precedents.
pàg. 32. GEAB, 1996, pàg. 129. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299), MARTÍ BONET, J.
M., Catàleg ornamental de l’ Arquebisbat de Barcelona VI/3. Santa Teresa de l’infant Jesús,
doctora de l’Església (Barcelona 2006). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 175.
Rectorologi
1931-1957 Jaume Oliveras; 1957-1971 Lluis Banqué; 1972-1993 Josep Pons; 1993-2012
Joan Escala; 2012-20.. Enric Ribas Baciana
396
225. BARCELONA, Santíssim Sagrament

Dir. Post. Santander, 18-20 – 08020 Barcelona

Barcelona, Santíssim Sagrament Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
4 de gener de 1967.
Rectorologi
1967-1984 i 1993-1999 Primitivo Andràiz Pérez; 1984-1993 Joan Eizaguirre Salegui; 1999-
2002 Miquel Alvarez Fernández; 2002-2004 Francisco Pérez Blasco; 2005-2006 Francesc
Blasco Aranda; 2010-2011 Vicenç-Mª Farré Piña; 2011-20.. Miquel Alvarez Fernández
397
223. BARCELONA, Santíssima Trinitat

Dir. Post. Mare de Déu de Lorda, 1 – 08033 Barcelona

Barcelona, Santíssima Trinitat Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament pel bisbe Manuel Irurita, segons decret de 23 de juny de 1936, i
començà a actuar a 1 de juliol del mateix any. El temple fou damnat durant la Guerra
Civil. L’església parroquial definitiva començà a construir-se el desembre de 1944, sota la
direcció de J. M. Sagnier, essent inaugurada el 1959.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1949, havent
desaparegut tots els volums originals dels anys precedents.
pàg. 43. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 177.
Rectorologi
1939-1964 Epifanio Lorda; 1964-1976 Llúis Puig Vallicrosa; 1976-1984 Lluís Matarin
Dalmau; 1984-1990 Francesc Jordana Orteu; 1990-1998 Pere Farriol Viñas; 1998-2006
Jordi Espí Vives; 2006-.... Rafael Míguez Melero
398
240. BARCELONA, Sants Gervasi i Protasi

(Mare de Déu de la Bonanova)
Dir. Post. Pl. Bonanova, 12 – 08022 Barcelona

Barcelona, Sants Gervasi i Protasi Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
L’origen de la parròquia es troba en una capella dedicada als Sants Gervasi i Protasi,
coneguda documentalment ja al 987. Al segle XI i XII s’al·ludeix al terme com Cassoles o
Monterols. Diversos conflictes jurisdiccionals amb la parròquia de Sarrià marcaren, al llarg
del segle XIII, la seva erecció en parròquia (1245). Al segle XIV entrà sota la jurisdicció
del Consell de Cent de Barcelona, i en el patronatge del monestir de Pedralbes, juntament
amb la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.
L’església parroquial primitiva fou totalment arruïnada durant la Guerra de Secessió.
Actualment serveix com a tal el Santuari de la Mare de Déu de la Bonanova, situat al
peu del Tibidabo, plausiblement al mateix lloc on s’erigí l’antiga capella del segle X. S’hi
venerava una imatge de la Mare de Déu dels Afortunats. El 1842 es reconstruí l’edifici,
reconvertint-se en Santuari. El 1883 la Verge de la Bonanova fou entronitzada pel papa
Lleó XIII com a patrona de Sant Gervasi.
El 10 de setembre de 1882 un llamp travessà el Santuari ple de gent, però sense causar
danys personals, per la qual cosa el Santuari i el barri es conegueren com de la “Bona
Nova”. El temple fou encara arrasat novament el 1936 i reconstruït el 1942 amb la seva
configuració actual de planta basilical amb façana neoclàssica.
Dins la demarcació parroquial es troba oberta al culte l’església de la Mare de Déu de les
Escoles Pies i s’assisteix al servei religiós del Centre Geriàtric Municipal.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1918, bé que
les sèries són completes només a partir de 1939, havent estat perduts nombrosos volums
durant la Guerra Civil de 1936-39.
BIBL.: J.M. DE BARBERA, Historia de la iglesia parroquial de los Santos mártires

Gervasio y Protasio y N.S. de la Bonanova. Barcelona, 1893. J.M. GIBERT FELIX,
Congregación de N.S. de la Bonanova y S. Luís Gonzaga, Barcelona, 1950. Labor pastoral de
un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 69. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX,
pàg. 44. GEAB, 1996, pàg. 136. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTI BONET, El
martiri... pàg. 175. J.M. BARBERÀ, Història de la Iglesia parroquial de los Santos Gervasio
399
y Protasio. Ntra. Sra. de la Bonanova (Barcelona, 2000). Parròquia de Sants Gervasi i Protasi
(Santa Coloma de Gramanet, 2000).

1.
966, desembre 21
F. 89, L. Ant. IV, n. 56, ff. 17d- 18b
El comte Borrell, de Barcelona, el bisbe Pere, de Barcelona, i l’abat Landeric, de Sant Cu-
gat del Vallès, marmessors de Miró, donen a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia diverses
propietats i alous al Besós, a Pallejà, a Sant Pere Molanta, a Turrem Hostaldi (al terme de
Cassoles que posteriorment serà Sant Gervasi i Protasi), a Barcelona, a Torrelles de Llobregat,
a La Palma de Cervelló i a Santa Coloma de Cervelló; les esglésies del castell de Cervelló, això
és, les esglésies de Torrelles, de Pallejà i de Sant Boi: l’església de Sant Esteve de La Garriga;
totes les esglésies de Terrassa i d’ Ègara; l’església de Sant Just i Pastor, de Barcelona; i les esglé-
sies de Premià i de Teià. Totes aquestes esglésies són donades amb les seves pròpies parròquies,
delmes, primícies i pertinences.
2.
987, octubre 17
F. 172, L. Ant. II, n. 46, ff. 16d- 17b
Daniel, Bellido i Pasqual, a requeriment de Dulcídia i davant del jutge Auruci firmen com a
testimonis una declaració jurada del que havien vist i oït sobre el contingut d’unes escriptures
que es referien a unes propietats de l’ esmentada Dulcídia i del seu marit Adam, escriptures
que s’havien perdut en el setge que els sarraïns posaren a Barcelona els primers dies de juliol de
l’any 985. Les propietats jurades eren situades al territori de Barcelona, als termes de Monte-
rols que posteriorment serà Sant Gervasi i Protasi, Trullols, Casoles i al suburbi de Barcelona
anomenat Els Arcs.
3.
989, novembre 29
F, 197, L. Ant. II, n. 84, ff. 28d- 29a
Imola sacerdot i Osbert, marmessors del prevere Seniofred, donen a l’església de Sant Mi-
quel, de Barcelona, uns vinyals situats a Monterols que posteriorment serà Sant Gervasi i Pro-
tasi, a Barcelona, exceptuada la tercera part corresponent a Guilarà.
4.
992, febrer 5
F. 220, L. Ant. I, n. 349, f. 136 a-d
Aurúcia, Deo Vota, atorga testament i nomena marmessors Bonfill, sacerdot, Auruci, jutge
i Eldefred i Gelmir. Disposa variadíssims llegats a favor de diverses esglésies de Barcelona i del
seu territori (“In terminio de Monterols, supra ipsa strada et aunt iusta ipso arenio et de alia
partes unt iusta ipsa strada qui perpergit a Sancto Gervasio”)..
400
5.
1024, setembre 22
B. 379, perg. 1- 1- 872
Ermemir i la seva muller Guifreda permuten una casa amb el bisbe Deodat per una terra
situada al territori de Barcelona, a les Arenes i a Montarols (Sant Gervasi), que tenen per
compra i per delme conjugal.
6.
1053, març 16
B. 823, perg. 1- 1- 1834
Bonadona dóna a Déu i a la Canònica de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de la seu de
Barcelona dues peces de vinya, situades al territori de Barcelona, al lloc anomenat Monterols
(Sant Gervasi), i una peça de terra situada al territori de Barcelona, al lloc anomenat Banyols,
a canvi de rebre cada any durant la festivitat de la Passió de Sant Joan (1 de setembre) un porc,
una vaca, mig de ferina i un quartà de vi; també demana que una vegada morta, si es troba a
Barcelona, el seu cos sigui enterrat al claustre de la Canònica.
7.
1056, maig 22
B. 904, L. Ant. II, n. 413, f. 140c- 142a
Testament sacramental de Miró Queruç en el qual nomena marmessors Otger, abat, Miró,
prevere, i Miró, sacerdot. Les deixes principals són:un alou situat a Pollà, a la parròquia de
Santa Maria de Badalona i cinc mujades de vinya a Monterols (Sant Gervasi), al territori de
Barcelona, per a la Canònica de la Santa Creu; la casa on habitava i sis mujades de vinya per
a Joan, el seu fill petit, que queda sota la tutel·la de Miró Guillem i Nunyo Goltred fins que
arribi a l’edat de quinze anys; l’església de Santa Eugènia de Terrassa, en usdefruit, per al seu
germà Ramon, desprès de la mort del qual passarà al monestor de Sant Llorenç, i l’alou situat
als llocs de Subarbar, al riu Molnell i a Castellar, per a les filles de Blidgarda, anomenades
Maria, Lluciana i Blidgarda.
8.
1061, març 9
B. 1021, L. Ant. II, n. 78, f. 27b- c
Guislabert, bisbe de Barcelona, i Berenguer, ardiaca, donen a Llobet Ermemir, mitjançant
un establiment a precari de set anys, una peça de terra erma situada al territori de Barcelona,
al terme de Monterols (Sant Gervasi), perquè hi planti vinyes.
9.
1074, gener 29
B. 1251, L. Ant. II, n. 96, f. 34a
Bonfill Joan ven a Bernat, ardiaca, una peça de vinya, amb la terra on és plantada, situada
al territori de Barcelona, al terme de Monterols, pel preu de 91 mancusos d’or pur.
401
10.
1085, maig 11
B. 1455, perg. 1- 2- 1002
Guillem Llobató ven a Bernat, ardiaca, unes vinyes amb la seva terra, situada al territori de
Barcelona, al lloc anomenat Monterols, pel preu de 6 unces d’or.
11.
1091, març 19
B. 1531, perg. 1- 2- 1225
Miró Goltred, prevere i canonge de la Santa Creu i de Santa Eulàlia, dóna en carta precària
a Joan Miró i a la seva muller Domènega tres quarterades de terra al territori de Barcelona, al
terme de Monterols (Sant Gervasi), per plantar-hi vinyes.
12.
1094, desembre 20
B. 1614, L. Ant. I, n. 260, f. 106d- 107a
Esteve Adalbert dóna per carta precària a Company Bonhom 2 mujades de terra per plan-
tar-hi vinya, situades al territori de Barcelona, al terme de Monterols (Sants Gervasi i Protasi),
durant set anys, a canvi del quart i el delme anual de tots els fruits, amb l’excepció d’un any.
Rectorologi
1786-1817 Gaietà Claró; 1817-1846 Fèlix Ubach;1848 Andreu Casanovas; 1861-1868 Pau
Badell; 1868 Jaume Borràs; 1868 Josep Cucull; 1869 Josep Ignasi Escada; 1877 Francesc
Clusellas; 1878-1905 Magí Campay; 1906-1916 Santiago Estebanell; 1916-1936 Lluis Xiró;
1948-1968 Àngel Rovira; 1968-1975 Luis Maria Vidal; 1976 Joan Alemany; 1976-1981 Ja-
cint Matas; 1981-1982 Joan Bada; 1982-1991 Joan Oriol; 1991-... Carles Sauro.
402
241 BARCELONA, Sants Just i Pastor (Basílica)

Dir. Post. Rera Sant Just, s/n. – 08002 Barcelona

Barcelona, Sants Just i Pastor Parròquia del bisbat de Barcelona. És considerada la
parròquia més antiga de Barcelona i fou, possiblement en un primer moment, única a la
ciutat, a més de la Seu. La tradició diu que s’hi enterrà el bisbe Sant Pacià, però malgrat que
es volgué confirmar aquest fet amb el descobriment de la tomba el 1590, hi ha indicis que
apunten vers les restes arqueològiques de la Plaça d’Antoni Maura com a lloc preferent
per a la ubicació del sepulcre.
Segons Diago, la seva erecció parroquial es remunta al 801. Des del segle X, l’església
dels Sants Just i Pastor gaudí del privilegi del testament sagramental, és a dir, la validació
dels testaments fets de viva veu si els testimonis prestaven jurament en sis mesos davant
del rector a l’altar de Sant Feliu. Així es féu, per exemple, amb el testament de la reina
Peronella d’Aragó, el 1174. Aquest privilegi va ser confirmat el 1283 per Pere II.
L’edifici que es contempla actualment és de factura gòtica, iniciat el 1345 i acabada dos
segles més tard, essent beneït el 1522. Es bastí sobre l’antic edifici romànic i l’antiga capella
cementirial de Sant Celoni. El temple patí desperfectes durant la Guerra de Successió.
Posteriorment, i malgrat fou emparat per la Generalitat republicana, devastacions durant
la Guerra Civil del 1936-39. Es restaurà entre 1940 i 1944. Al seu interior es conserven
dos capitells dels segles VI al VII, emprats actualment com a pica baptismal i que podien
pertànyer a l’antiga catedral pre-romànica.
A la capella del Santíssim hi ha instal·lat un cadirat barroc procedent del desaparegut
convent de Santa Caterina dels pares dominics.
Dins el seu terme parroquial es comprenia el palau reial major i bona part de palaus
nobles de la ciutat. Des de finals del segle XV els ardiaques majors de la Seu eren
nomenats rectors de Sant Just. Al segle XVIII en depenia l’església del convent de la
Mercè. Actualment pertany a la seva demarcació oberta al culte l’església de la Mare de
Déu de la Victòria.
L’arxiu de Sant Just i Pastor consta de tres seccions: parroquial, de la Comunitat i de
l’Obra. L’arxiu parroquial i de la comunitat contenen documentació des de l’any 1539, en
gran part microfilmada i disponible a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. A més, existeix una
sèrie de pergamins datats des del segle XIII.
403
Basílica dels Sants Just i Pastor. Títol otorgat l’any 1948 per Pius XII (Eugeni Pacelli) a
aquesta antiga parròquia de Barcelona.
AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; Catálogo monumental de España. La ciudad
de Barcelona. Madrid, 1947. pàg. 153. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
1962, pàg. 9. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 38. GAPGC, Barcelona,
1993. FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents
dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Doc. 89, 220, 250. GEAB, 1996, pàg. 73. ADB,
Parròquies, Arxius, 3 (200-299). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 177. P. VALLS I BONET,
Apuntes históricos sobre la antigüedad y prerrogativas de Santos Justo y Pastor de Barcelona
(Barcelona, 1860). J. NOGUERA, La Iglesia de San Severo de Barcelona (Sants Just i Pastor)
(Barcelona, 1928). F.P. VERRIÉ, Barcelona histórica-monumental: la Iglesia de Santos Justo
y Pastor (Barcelona, 1944). L. CABO I DESCLOS, Artistes i artesans... Sants Just i Pastor
(Barcelona, 1979). J.M. MARTÍ BONET, Pròleg al llibre Artistes..., de L. CABO (1979).
J.M.MARTÍ BONET, Arxiu de Sants Just i Pastor de Barcelona (Barcelona, 1979).

1.
966, desembre 21
F. 89, L. Ant. IV, n. 56, ff. 17d- 18b
El comte Borrell, de Barcelona, el bisbe Pere, de Barcelona, i l’abat Landeric, de Sant Cugat
del Vallès, marmessors de Miró, donen a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia diverses
propietats i alous al Besòs, a Pallejà, a Sant Pere Molanta, a Turrem Hostaldi (al terme de
Cassoles), a Barcelona, a Torrelles de Llobregat, a La Palma de Cervelló i a Santa Coloma
de Cervelló; les esglésies del castell de Cervelló, això és, les esglésies de Torrelles, de Pallejà i
de Sant Boi: l’església de Sant Esteve de La Garriga; totes les esglésies de Terrassa i d’ Ègara;
l’església de Sant Just i Pastor, de Barcelona (“eclesiam Sancti Iusti et Pastoris martyr qui est
sita in Barchinona civitate”); i les esglésies de Premià i de Teià. Totes aquestes esglésies són
donades amb les seves pròpies parròquies, delmes, primícies i pertinences.
2.
992, febrer 5
F. 220, L. Ant. I, n. 349, f. 136a- d
i Eldefred i Gelmir. Disposa variadíssims llegats a favor de diverses esglésies i persones de
Barcelona i del seu territori. Entre elles “domum Sancti Iusti”.
3.
994, abril 3
F. 250, L. Ant. I, n 367, f. 142a- b
Marcús permuta amb el bisbe Vives, de Barcelona, uns casals que tenia dins la muralla de
404
la ciutat de Barcelona, al lloc anomenat Allezinos, i rep en canvi uns altres casals, propietats
de la seu, que són dins la muralla, prop de la basílica dels Sants Just i Pastor (“quae sunt infra
menia urbis predicta, prope baselica Sanctorum Iusti Pastoris”).
4.
1011, abril 18
B. 161, perg. 1- 4- 26
la Seu de Barcelona, que va fer quan va marxar a Galícia per visitar l’església de l’apòstol Sant
de la seva ànima i també fa alguna deixa a la seva família. Hi ha la donació al prevere de Sant
Just (“Ad presbiter Sancti Iusti mancuso I”).
5.
1053, octubre 11
B. 836, perg. 1- 4- 855
Testament de Bernat Gelmir, jurat sobre l’altar de Sant Pastor de l’església de Sant Just de
Barcelona (“...super altare consacratum in honore Domini Sancti Pastoris qui est situs in eclesia
Sancti Iusti infra moenia urbis Barchinona, supra cuius sancto altario has condiciones manus
nostra continemus et iurando contangimus”), en el qual reparteix els seus béns immobles,
situats a Barcelona i al seu territori , i al Vallès, entre la seva muller, Aigana i els fills Gerard,
Arbert, Nèvia i Ermrngarda.
6.
1057, juny 15
B. 943, perg. 1- 2- 1244
Publicació sacramental del testament d’Ermengarda, filla del difunt Aeci, feta al’altar de
Sant Tomàs apòstol, a Barcelona. Hi ha la concesió següent: “et concessit de predictis sex
ovibus III ad Guilielmum, presbiterum de Sancti Iusti”.
7.
1057, octubre 29
B. 948, perg. 1- 2- 952
Els germans Ponç Guitard, Pere Guitard i Ramon Guitard venen als canonges de la Santa
Creu i Santa Eulàlia dues peces de vinya separades, situades al territori de Barcelona, al lloc
anomenat els Vinyals, que tenen per llur pare, el qual les tenia per llur avi, i per precària atorgada
per les esglésies de Santa Maria i Sant Just, pel preu de 2 unces d’or en moneda de Barcelona.
8.
1061, març 9
B. 1021, L. Ant. II, n. 78, f. 27b- c
Guislabert, bisbe de Barcelona, i Berenguer, ardiaca, donen a Llobet Ermemir, mitjançant
405
un establiment a precari de set anys, una peça de terra erma situada al territori de Barcelona,
al terme de Monterols, perquè hi planti vinyes. Aquesta terra provenia de l’església de Sant Just
(“ex nostra ecclesia Sancti Iusti”).
9.
1065, juny 16
B. 1082, perg. 1- 2- 299
Ermemir, sacerdot, fa donació, a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de
la Seu de Barcelona i del sacerdot Pere Arnau, d’unes cases amb hort, arbres i pou, situades
dins els murs de la ciutat de Barcelona, davant l’església de Sant Just (“quod habeo infra
muros civitatis Barchinona ante ecclesiam Sancti Iusti cum ipso orto et arboris... afrontat
namque praedicta omnia a parte orientis et in meridie in cimiterio Sancti Iusti et Sancti
Celedoni...”).
10.
1068, febrer 19
B. 1158, perg. 1- 2- 720
Berenguer, bisbe de Barcelona, Bernat, ardiaca i els canonges de la Seu fan donació a
favor de Bonfill Joan d’una peça de terra erma, situada al territori de Barcelona, al terme de
Monterols, que tenen per l’església de Sant Just (“e sancti Iusti ecclesia”) per donació dels
fidels, per tal que hi planti vinyes durant els set anys vinents, a canvi del quart i del delme de
tots els fruits que aquestes produeixin. Passat l’ esmentat termini, ambdues parts es repartiran
les vinyes a mitges, conservant els donadors el dret de primera opció de compra sobre les
vinyes de Bonfill Joan.
11.
1071, juliol 30
B. 1206, perg. 1- 2- 1053
qual fa deixes al seus parents, a altres persones, a la Seu de Barcelona concedeix unmancus a
Sant Just i també a esglèsies properes: Sant Celedoni, Santa Maria del Pi, Sant Miquel, Santa
Maria del mar,fa deixes a monestirs i esglésies diversos, i de béns mobles i immobles situats a
Montjuïc, Castellbisbal, els Enforcats i el Arcs.
12.
1073, setembre 1
B. 1243, perg. 1- 4- 259
Els germans Bonfill i Gerard cedeixen al sacerdot Pere Arnau una casa situada a Barcelona,
davant de l’església de Sant Just, que fou de llur pare Ermemir, per raó d’una pacificació entre
els germans i el sacerdot.
406
13.
1076, octubre 4
B. 1305, L. Ant. III, n. 173, f. 62c- 64a
Testament sacramental d’Ermengol Samarell, jurat sobre l’altar de Sant Joan Baptista de
l’església de Santa Agnès de Malanyanes, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al lloc
anomenat Malanyanes, en el qual reparteix els seus béns mobles. Destaquen les deixes de
diversos esclaus i immobles entre els seus fills i la seva muller Trudgarda, a banda de nombroses
donacions a diferents monestirs, canòniques i esglésies; entre elles la de Sant Just dins la ciutat
de Barcelona.
14.
1100, abril 17
B. 1668, perg. 1- 1- 302
Testament de Ramon Bonuç en el qual fa deixes als seus parents i principalment al monestir
de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Testament sagramental fet en l’altar de Sant Felix de
Sant Just de Barcelona (“et nunc port ipsius obitum, instante Raimundo de Guitardi indice,
super altare Sancti Felicis in ecclesia Sancti Iusti barchinonensis stare curando veram esse et
ab, ipso, nobis scientibus, non mutatam testificamus”.
15.
1100, desembre 18
B. 1719, perg. 1- 1- 1844
Testament del jutge Ramon Guitart, jurat sobre l’altar de Sant Feliu, a Sant Just de Barcelona,
en el qual fa deixes a la Canònica, amb usdefruit del seu germà Pere i nebots, i a Sant Pere de
les Puelles, de Béns mobles i immobles, situats aquests a Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres,
la Roca, Eramprunyà, etc., i també de llibres.
Rectorologi
1242 Jaume, rector; 1304- 1314 Guillem de Canet; 1314- 1318 Grau de Bosch; 1318-
1320 Berenguer de Castellet; 1320- 1327 Nicolau de Sales; 1327- 1328 Pere Comte; 1328-
1334 Ramon de Argelaguer; 1334- 1343 Pere Comte; 1343- 1351 Pere Comes; 1351- 1360
Bonanat Rossell; 1360- 1367 Bernat de Pons; 1367- 1371 Bernat Sabater; 1390- 1425
Bonanat Sagalés; 1425- 1456 Miquel Blascó; 1456- 1484 Nadal Garcés; 1484- 1495 Lluís Plà;
1495- 1511 Lluís Miró; 1511- 1524 Lluís Desplà; 1524- 1574 Joan Lopis; 1574- 1578 Romàs
Montaner, Ardiaca Major de Barcelona; 1578- 1601 Miquel Melendrich, Ardiaca Major de
Barcelona; 1601- 1610 Onofre Coll, Ardiaca Major de Barcelona; 1610- 1616 Joan Pasqual;
1616- 1618 Sebastià Castellnou; 1618- 1622 Pere Pagès; 1622- 1624 Pere Graner; 1624- 1629
Andreu Balaguer; 1629- 1634 Grau Roig; 1634- 1645 Rafael Ràfols; 1645- 1650 Gil Febrer;
1650- 1651 Pere Carreras; 1651 Tomàs Argués; 1651 Jaume S. Feliu; 1651- 1654 Josep Sala;
1654- 1684 Joan Alsina; 1684- 1693 Ignasi Croci; 1693- 1706 Ramon Rossell; 1706- 1725
Manuel Almirall; 1725- 1745 Francesc Gelria; 1745- 1776 Salvador Nadal; 1776- 1801 Pere
Costa; 1801 Josep Vayol; 1801- 1815 Gaspar Fuster; 1815 Fost Nillongas, Ecònom; 1815-
407
1816 Antoni Solitne, Ecònom; 1816- 1821 Joan Bta. Puig Rosés, vicari Perpetuu; 1821 Josep
Celdellas, Ecònom; 1821 Cristòfor Marcé, Ecònom; 1821- 1822 Francesc Volart; 1822- 1824
Palladí Ferrer; 1824- 1825 Francesc González; 1825- 1834 Antoni Gomis, Vicari Perpetuu;
1834- 1843 Ramon Casañes, Regent; 1843- 1853 Antoni Gomis, Vicari Perpetuu; 1853- 1854
Ramon Viomet; 1854- 1858 Josep Gamell; 1858- 1868 Josep M. Novell; 1868- 1869 Francesc
Marsà; 1869- 1884 Matias Padró; 1884- 1886 Ramon Ferrer; 1887- 1896 Josep Sibina; 1896
Teodor de Torres; 1896- 1897 Josep Loreto Pujadas; 1897- 1902 Rosend Ribera; 1902- 1903
Emili Camprunyà; 1903- 1904 Joan Robiralta; 1904- 1914 Antoni Caselles; 1916- 1923
Ramon Llumà; 1924-1934 Antoni Ventura; 1934-1936 Pere Moncunill;1948-1959 Alejandro
Pech; 1959-1972 Manuel Torner; 1972-1992 Albert Viladrich Vandrells; 1992-2003 Josep
Mª Vidal Aunós; 2003-2004 Gaietà Casacuberta Franco; 2005-... Armand Puig Tarrech

- El diumenge 18 d’agost de 1303, el bisbe Ponç de Gualba visità la parròquia dels Sants
Just i Pastor de Barcelona. V. P. 1/1, fol. 39; M- N 10.
- Del 31 de març al 3 d’abril del 1326, el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba estant a
Tarragona es rep la confirmació del papa Joan XXII de les col·lectories d’almoines en
la lluita contra l’heretgia a favor del rector de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Mn.
Nicolau de Sales. Els bisbats de Vic i d’Urgell juntament amb la ciutat i la diòcesi de
Barcelona formaren una sola col·lectoria. V.P. 3, fols. 69- 70. M- N 63.
- El dijous 15 de maig de 1326 des de la Torre Bernat d’Aversó de Badalona, el bisbe
Ponç de Gualba reconeix a Mn. Nicolau de Sales (rector de Sant Just i Sant Pastor de
Barcelona) procurador i administrador general de la cúria episcopal que ha rebut 1325
sous de l’exercici d’un any. El bisbe manifesta que després de l’exercici d’un any no li
deu res a l’administrador de la casa del bisbe, el clergue Pere Oller, ni aquest a Ponç de
Gualba. V. P. 3, fols. 88- 104; M- N 65.
- El dimarts 8 de juliol de 1326 des de Sant Celoni, el bisbe Ponç nomenà a Mn Nicolau
de Sales (rector de Sant Just i Pastor) el seu procurador i nunci especial davant el bisbe
de Vic i del vicari general d’Urgell en la col·lectoria papal. V. P. 3, fol. 117v; M- N 67.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia quaranta i
sis beneficis:
1. En l’altar major el benefici dels Sants Just i Pastor (abans del Sant Pastor sols) fundat
per Pere de Puig, prevere, el 1345. (ADB Sp. II, 421)
2. En l’altar major, la capellania de Sant Just i Pastor fundada per Antònia, esposa de
Bernat de Capdevila, en el testament de 1420. (ADB Sp. II, 422)
3. En l’altar major, la capellania de Sant Iu fundada per Agnès, esposa de Joan de Giltrud,
advocat, l’any 1361.
4. En l’altar major, la capellania o el personatus perpetuu de tots els Sants fundat per Joan
Oliva, prevere, el 1492. (ADB Sp. II, 424)
5. En l’altar major el personatus primer, resident de la Mare de Déu de Montserrat fundat
408
per Francesc Capdellaire, prevere de Vic, l’any 1775. (ADB Sp. II, 425)
6. En l’altar major, el benefici rural de la Mare de Déu de Montserrat fundat per Francesc
Marià i Noguera, l’any 1806. (ADB Sp. II, 425 v)
7. En l’altar de Sant Fèlix, el benefici de Sant Fèlix. L’altar de Sant Fèlix, en el qual es
poden dipositar i signar els cèlebres testaments sacramentals és del 1283, segon privi-
legi real per Pere II, denominat recognirerunt. Es denominava també altar on es feien
els juraments batalicum o dels jueus que juraven sobre les plagues d’Egipte. Benefici
fundat per Guillem Cudina, prevere beneficat de Sant Just i Sant Pastor, per testament
l’any 1332. (ADB Sp. II, 426)
8. En l’altar de Sant Fèlix, la capellania primera de Sant Fèlix fundada per Bernat Novell
i dotada per Bernat de Vall, senyor del Castell de Cervera, l’any 1374 (ADB Sp. II, 427)
9. EN l’altar de Sant Fèlix, la capellania segona de Sant Fèlix fundada per Bernat Valtà,
prevere, per testament del 1404. (ADB Sp. II, 428)
10. En l’altar de Sant Joan Evangelista i Sant Bernat (després del Sant Crist), el benefici de
Sant Joan Evangelista i Sant Bernat fundat per Bernat Guillem de Bastida, ciutadà de
Barcelona, per testament del 1348. (ADB Sp. II, 430)
11. En l’altar de Sant Joan Evangelista i Sant Bernat (després del Sant Crist), el benefici
de Sant Bernat fundat per Valença, esposa de Jaume Cirer, l’any 1416. (ADB Sp. 431)
12. En l’altar de Sant Joan Evangelista i Sant Bernat (després del Sant Crist), la capellania
de Sant Bernat fundada per l’anomenada Valença, esposa de Jaume Cirer, l’any 1416.
(ADB Sp. II, 432)
13. En l’altar de Sant Esteve i Santa Oliva, el benefici de Sant Esteve i Santa Oliva fundat
en el testament del mercader Anlic de Croanes, l’any 1348.
14. En l’altar de Sant Esteve i Santa Oliva, el benefici rural de la Mare de Déu del Rosari
fundat per Elisabet Cellarés i d’Antic, vídua de Jeroni Cellarés, l’any 1731. (ADB Sp.
II, 435)
15. En l’altar de Sant Joan, Sant Climent i Sant Policarp, el benefici primer de Sant Joan
i Sant Climent fundat per Jaume de Sant Climent, ciutadà de Barcelona, l’any 1345.
(ADB Sp. II, 436)
16. En l’altar de Sant Joan, Sant Climent i Sant Policarp, el benefici segon de Sant Joan
i Sant Climent fundat per Francesc de Vinyes, prevere, l’any 1396. (ADB Sp. II, 437)
17. En l’altar de Sant Joan, Sant Climent i Sant Policarp, el personatus perpetuus o capella-
nia de Sant Pere, Sant Pau i Sant Climent fundat per Feliu Martorell, prevere beneficiat
de Sants Just i Pastor, l’any 1512. (ADB Sp. II, 438)
18. En l’altar de Sant Simeó i de la corona d’espines el benefici, el benefici de Sant Simeó
fundat per Domna Antígona, esposa de Joan Martí, l’any 1345. (ADB Sp. II, 440)
19. En l’altar de Sant Simeó i de la corona d’espines, el benefici de la corona d’espines o
de la imatge de Crist fundat per Antoni Mitjants, doctor en lleis i ciutadà de Barcelona,
l’any 1497. (ADB Sp. II, 450)
20. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici primer de la mateixa advocació
fou fundat per Guillem de Cros, en el seu testament del mes de març de 1283. (ADB
Sp. II, 451)
409
21. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici segon de la mateixa advocació

fou fundat per Pere de Cots, executor del testament de Jaume Arlet ciutadà de Barce-
lona, l’any 1297. (ADB Sp. II,m 452)
22. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici tercer de la mateixa advocació
fou fundat per Bernat Riquer, ciutadà de Barcelona en el seu testament l’any 1315.
(ADB Sp. II, 453)
23. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici quart de la mateixa advocació
fou fundat per Francesc de Sant Climent, ciutadà de Barcelona, en el seu testament del
1356. (ADB Sp. II, 454)
24. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici cinquè de la mateixa advocació
fou fundat per Joan Gomar, mestre d’obres (perularum), ciutadà de Barcelona, en el
25. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici sisè de la mateixa advocació
fou fundat per Maudina de Paguera, l’any 1451. (ADB Sp. II, 456)
26. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, la capellania primera de la mateixa advo-
cació fou fundat pels marmessors del testament de Francesc Jorba, comerciant i ciuta-
dà de Barcelona, l’any 1784. (ADB Sp. II, 457)
27. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, la capellania segona de la mateixa ad-
vocació fou fundada per Elisenda, esposa de Bernat Andreu Corrigiarii, ciutadà de
Barcelona, en el seu testament del 1347. (ADB Sp. II, 459)
28. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, la capellania de Santa Elisabet fou fun-
dada pels marmessors del testament de Elisabet Anna Pagès, vídua de Francesc Lages,
l’any 1673. (ADB Sp. II, 460)
29. En l’altar de la Mare de Déu de l’Esperança, el benefici de la Mare de Déu anomenat
del seixanta fou fundat pels marmessors de Francesc Jorba, l’any 1784. (ADB Sp. II,
457)
l’Esperança fou fundat pel batxiller en medicina Francesc Torrent i Llobet el 1794.
(ADB Sp. II, 461)
31. En l’altar de Sant Llúcia i Santa Elisabet (abans de Santa Bàrbara) la capellania de
Santa Llúcia fou fundada pels executors del testament de Pere Carreras, forner, l’any
1500. (ADB Sp. II, 462)
32. En l’altar de la Mare de Déu (abans de Santa Brígida) la capellania de la Mare de Déu
de les virtuts fou fundada pels marmessors del testament de Pere Jordà, l’any 1527.
(ADB Sp. II, 463)
33. En l’altar de la Mare de Déu (abans de Santa Brígida) la capellania de Santa Brígida i
Santa Rediundi fou fundada per Pere Carrega, protonotari del Rei, l’any 1407. (ADB
Sp. II, 464)
34. En l’altar de Sant Llorenç, Sant Sever i Sant Pacià, la capellania o personatus perpetuus
de Sant Sever fou fundat per Antoni Guardiola, l’any 1515. (ADB SP. II, 465)
35. En l’altar de Sant Pere i Sant Pau, el benefici de la mateixa advocació fou fundat per
Berenguer Vives, advocat i ciutadà de Barcelona, l’any 1360. (ADB Sp. II, 466)
410
36. En l’altar de la Mare de Déu de les Neus (abans de Sant Gabriel, Sant Ambós i Sant
Jeroni), el benefici de Sant Gabriel, de Sant Ambós i Sant Jeroni fou fundat per Cons-
tança, esposa de Gislabert de Medalia, l’ay 1354. (ADB Sp. II, 467)
37. En l’altar de la Mare de Déu de les Neus (abans de Sant Gabriel, Sant Ambós i Sant
Jeroni), el personatus perpetuu de la Mare de Déu de les Neus i de Sant Jeroni fou fundat
pel canonge Josep Broquetas de Girona, l’any 1652. (ADB Sp. II, 468)
38. En l’altar de Sant Lluís (abans de Sant Marc i Sant Mateu), el benefici de Sant marc i
Sant Mateu fou fundat per Arnau Masseguer, ciutadà de Barcelona, l’any 1346. (ADB
Sp. II, 469)
39. En l’altar de Sant Lluís (abans de Sant Marc i Sant Mateu), el benefici rural de Sant
Jaume fou fundat per Jaume Dardanyà, el 1776. (ADB Sp. II, 475)
40. En l’altar de Sant Bartomeu i Sant Martí (després de Sant Antoni de Pàdua) el benefici
de Sant Bartomeu fou fundat per Berenguer de Sant Adrià, ciutadà, l’any 1228. (ADB
Sp. II, 470)
41. En l’altar de Sant Bartomeu i Sant Martí, la capellania de Sant Martí fou fundada per
Francesc Marlet, ciutadà de Barcelona, l’any 1402. (ADB Sp. II, 471)
42. En l’altar de Sant Celoni (després del Sant Sepulcre de la Mare de Déu), el benefici
de Sant Celoni fou fundat per Berenguer de Sant Adrià, prevere, el 13 d’abril de 1228.
(ADB Sp. II, 472)
43. En l’altar de Sant Celoni (després del Sant Sepulcre de la Mare de Déu), el benefici de
Sant Francesc fou fundat per Francesc Flandina, apotecari, en el testament del 1386.
(ADB Sp. II, 473)
44. En l’altar del Sant Sepulcre de Nostre Senyor Jesucrist, el benefici de Nostre Senyor
Jesucrist fou fundat per Teresa Mascaró, vídua de Josep Mascaró, el 1796. (ADB Sp.
II, 474)
45. En l’altar del Santíssim Sagrament, el benefici del Santíssim Sagrament o de Nostre
Senyor Jesucrist fou fundat per Elionor, esposa de Pere Salba, l’any 1526. (ADB Sp. II,
476)
46. En l’altar de Sant Josep, el benefici rural de Sant Josep fou fundt pels marmessors del
testament del Doctor Jaume Dardanyà i Fages, prevere, l’any 1776. (ADB Sp. II, 474)
Beneficis dins la parròquia

- Església o cenobi de Sant Francesc de la Orde de menors fou fundat pel mateix Sant
Francesc (?) l’any 1214, segons una llegenda.
- Església o cenobi de la Mare de Déu de la Mercè, convertit després (1885) en parròquia.
Fou fundat pel rei Jaume I, el bisbe Berenguer Palou, Ramon de Penyafort i Pere Nolasc
el 10 d’agost de 1218.
- Església o cenobi de Santa Mònica Descalços de Sant Agustí, fundat el 1618:
1. Benefici de Sant Josep (Passionari), fundat per Dominica Juera, 1864. (ADB Sp. II,
482)
2. Benefici simple de Sant Domènec, fundat per Francesca Vilarasau, 1867. (ADB Sp.
II, 482 v.)
411
3. Benefici de Santa Caterina Verge, fundat per Caterina Batalla, 1881. (ADB SP. II,
483)
- Col·legi de Sant Pere Nolasc de la Mare de Déu de la Mercè en el carrer de la Rambla,
fundat l’any 1643. (ADB Sp. II, 482)
- Capella del Sant Crist, en el carrer del Regomir. S’obtè llicència de celebrar, l’any 1505.
(ADB Sp. II, 483)
- Capella del Sant Esperit en el carrer Nou, fundada el 1552. (Sp II, 485)
- Capella de Sant Bertran “fora murs” fundada l’any 1510. (ADB Sp. II, 485)

1/1 Fol. 39 vto. Diumenge, 18 d’agost de 1303: Die dominica intitulata. XV. Kalendas
septembris anno quo supra idem dominus Episcopus visitavit Ecclesiam sancti Iusti Civita-
tis Barchinone ibique predicavit et confirmavit sed nondum fecit ibi inquisitionem ocupa-
tus propter recessum Maiorice.
3 Fol. 70 vto. Anno Domini MCCCXXVI II kalendas aprilis (31 dilluns al 3 d’abril
1326) Noverint universi quod nos Pontius Dei gratie Barchinone Episcopus accedentes
nos a Reverendo in Christo patre et domino Domino excelentissimo providentia beate
Tarrochone ecclesie archiepiscopo duas clausas literas recepisse in ipsa qualibet cuius-
dam littere sanctissimi in Christo patris et domini domini Johannis XXII divina provi-
dentia sacro sancte Romane ac universalis ecclesie summi pontificis insertus fuerat totus
tenor ut prima facie mediebatur continentes quod totam pecuniam Civitatum et diocesis
dominorum Vicensis et Urgelensis Episcoporum collectam pro servitio dudum promisso
dicto domino nostro pape pro universum clerum provincie Tarrachone ad reprensionem
et expurgationem hereticorum et infidelium per auctoritate Italie que de prima solutione
in terminum festi Nativitatis dominice proximo preterita debebatur nec non et totam
peccuniam quam in Barchinona civitatis et diocesis colligi debuit pro dicto servitio in ter-
mino in predicto vice et nomine ipsius domini Archiepiscopi per dictos dominos Vicensi
et Urgellensi Episcopos in auro nobis missuram ad manus nostras recipere deberemus
ac etiam ipsam peccuniam Barchinone civitatis et diocesis predictarum facte in auro ex
cambio de eamdem et ipsam peccuniam tenere Fol. 71 ac fideliter conservare facias inde
eisdem de traditionibus dictarum peccunie quantitatum apochis de soluto id circo auc-
toritate ac comissione in mandato superius nobis facis cum in predictis et circa predicta
aliis nostris et ecclesie nostre negotiis occupati intendere negamus constituimus creamus
et ordinamus cum presenti nostro patenti littera vice in hac parte epistole obtinentes cer-
tum specialem ac indubitatum nuntium seu procuratorem nostrum vos discretum Noc-
holaum de Salis rectorem ecclesie Sanctorum Justi et Pastoris Barchinone presentem
et huiusmodi mandatum suscipientem ad petendum exigendum et recipiendum dictas
peccunie quantitatis pro nobis et nomine nostro a prefatis dominis Episcopis vel eorum
vicariis seu procuratoribus ad collectores in nostra civitatis vel diocesis subsidii memorati
et singulis eorumdem et ad faciendum concedendum et tradendum ipsis et eorum sin-
gulis de hiis que receperitis ab eisdem apocha vel apochas de soluto et ad omnia alia et
singula faciendum in predictis et circa predictam qua nos possemus facere personaliter
412
constituti etiam si mandatum exigant specialem Nos enim in predictis omnibus et singulis
ad dependentibus ex eisdem vobis plenam et liberam per presentes concedimus et tradi-
mus potestatem. In cuius Rei testimonium presentem litteram impressione sigilli nostri
fecimus roborari. Datum Tarrachone Fol. 71 vto. pridie kalendas aprilis anno Domini
MCCC vicesimo VI.
413
242. BARCELONA, Mare de Déu de Gràcia i Sant

Josep (Sant Josep de Gràcia- Els Josepets)
Dir. Post. Pl. Lesseps, 25 – 08023 Barcelona

Barcelona. Verge de Gràcia i Sant Josep Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Tingué l’origen en l’església de l’antic convent dels Carmelites Descalços
erigida sota l’advocació a Sant Josep i a la Verge de l’Anunciació o Nostra Senyora de
Gràcia, que renombraria el nucli de població on s’integrava i que s’havia establert el 1626
vora el camí de Barcelona a Sant Cugat. La parròquia és coneguda popularment com
a “Josepets” de Gràcia pel nom del convent i la devoció a aquest Sant promoguda pels
carmelitans.
L’edifici eclesial és una construcció barroca projectada per Fra Josep de la Concepció, i
que seguia el cànon arquitectònic fixat per l’orde carmelità, caracteritzat especialment per
les austeres façanes, compartimentades i amb frontis. Va ser consagrada el 1687, encara
que l’any que apareix a la façana sigui 1682.
El convent de Nostra Senyora de Gràcia fou suprimit partir de 1822, essent rehabilitat
el 1823, subsistint fins a la crema de convents i la desamortització dels béns dels ordes
religiosos del 1835. Les antigues possessions del convent passaren a mans particulars per
subhasta del 1837, fins que tornaren a mans eclesiàstiques.
Es donaren diversos intents de convertir l’església en parròquia del barri de Gràcia,
però aquests no tingueren èxit fins a la sol·licitud dels feligresos de la recentment fundada
parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia, feta el 1848. No fou, però, fins al juliol de
1868 que fou definitivament erigida.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1898, havent
còpia dels volums des de l’any 1849, que foren cremats el 1870. L’arxiu conté, a més, llibres
de baptismes celebrats en l’Hospital Clínic els anys 1910-1918, així com alguns volums de
sagraments celebrats a Montsió entre 1925 i 1927.
BIBL.: BASTIDA, X.; OLIVE, J.; SAL, R.; La parròquia de Sant Joan de Gràcia i el
seu entorn. Barcelona, 1992. MARTI BONET, J.Mª; CASTRO, R., COLOMES, A.; Els
“Josepets”, parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep. 300 anys d’història. Barcelona, 1987.
CPAHACB, Barcelona, s/d, pàg. 240. núm. 275, 407. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299).
MARTI BONET, El martiri... pàg. 178. J. PORTABELLA, Els carrers de Barcelona. Gràcia.
414
(Els Josepets) (Barcelona, 2013). E. BABIANO-J.M. CONTEL, Barcelona, Gràcia. Recull

gràfic (1869-1976) (Barcelona, 2013).

Convent de Ntra. Sra. de Gràcia dels PP. Carmelites fou fundat l’any 1626.
A Sants Gervasi i Protasi, cenobi de la Mare de Déu de Gràcia dels Carmelites Descalçats
(ADB Sp. III, 348).
Rectorologi
RECTORIA erigida l’any 1867
1849 Joan Torras; 1868- 1889 Pere Jaume Carreny; 1890- 1893 Antoni Comas; 1893- 1897
Vicenç Guardiola March; 1897- 1898 Domènec Palou; 1898- 1904 Manuel Travesa; 1904-
1917 Pere Canut Brillas; 1917- 1920 Ramon Balcells Masó; 1920- 1932 Àngel Rovira Giró;
1932- 1936 Josep Vich Figueres; 1939- 1963 Enric Sacasas Munné; 1963- 1978 Lluís Sitjà
Campanyà; 1970- 1978 Joan Poch Olivé, virector; 1978-1996 Joaquim M. Martínez Roura;
1996-1998 Joan Arán; 1998-2012 Ricard Masclans; 2014-20.. Francesc Gimeno
415
244. BARCELONA, Verge de la Pau

Dir. Post. Pl. Ferran Casablanques, 4-6 – 08022 Barcelona

Barcelona. Verge de la Pau Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret del
9 d’octubre de 1945. Les obres de construcció de l’església parroquial s’iniciaren el 1950.
Dins el terme parroquial es troba oberta al culte l’església del Monestir de Santa
Magdalena i s’assisteix al servei religiós a la Clínica de la Sagrada Família.
pàg. 73. GEAB, 1996, pàg. 137. ADB, Parròquies, Arxius, 3 (200-299). J. CODINACH,
Cinquanta anys de la parròquia de la Verge de la Pau (Barcelona, novembre, 1995).
Rectorologi
1948-1960 Ramon Conill; 1960-1991 Josep Codinach Alavedra; 1991-.... Manuel Claret
Nonell
416
243. BARCELONA, Verge de Natzaret

Dir. Post. Joan de Mena, 29 – 08035 Barcelona

Barcelona. Verge de Natzaret Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou
erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González segons decret del
15 de gener de 1970.
Rectorologi
1970-1997 Vicenç Rocosa Mitjavila; 1997-2003 Joaquim Millán Rubio; 2003-.... Fermín
Delgado Ramírez
417
320. CABRERA DE MAR, Sant Feliu

Dir. Post. Pl. Església, 4 – 08349 Cabrera de Mar

Cabrera de Mar. Sant Feliu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L’església
de Sant Feliu és esmentada ja al 1025, juntament amb les de Sant Cebrià i Sant Joan de can
Modolell, que eren incloses dins el seu terme; i la seva condició de parròquia es documenta
el 1183.
L’edifici parroquial actual és d’estil gòtic tardà, datat de 1540 a 1570, i construït després
de l’enderrocament total de l’església romànica.
Pertanyen al seu terme parroquial, obertes al culte, les capelles de Santa Elena d’Agell,
Sant Vicenç del castell de Burriac, Sant Cebrià i Sant Joan de can Modolell, a més de
l’església de Sant Sebastià.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1508. També
s’hi custodia un pergamí del segle XIV i altres documents des del segle XVI.
Procedeix de l’església de Sant Joan de Modolell un retaule gòtic de Bernat Martorell,
dedicat a Sant Joan Baptista, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona.
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculorum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. III, pàg.
215. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 164. Catalunya Romànica,
Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 450. GPAGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 191.
ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 202. C. CURTO I
SOLER, Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de Cabrera, Vilassar i Cabrils
(Barcelona, 2000).

1.
[894] març 23
F. 5, perg. 1- 3- 1.
Adila i la seva muller Ermessenda venen a Rami i a la seva esposa Adalvira la quarta part
d’una seva vinya d’una extensió de dues cafissades, a la vila de Lotone, del terme de Purpurlas
(Cabrera de Mar?), al Maresme, pel preu de sis sous.
418
2.
1037, agost 3
B. 558, perg. 1- 2- 1219.
Ramon i la seva muller Cusca a Nèvia un alou que tenien pels seus pares i per altres raons,
situat a Cabrera i a Sant Feliu, prop de Sant Cristòfol i d’Orriols, a canvi d’1 mancús en espècie
i tres sesters d’annona.

Any 1023
El Comte Berenguer que posseia l’església de St. Feliu de Cabrera amb ses subdites St.
Joan i St. Cebrià, va vendre-las en 1023 a Guadalt.
ACA. Ar. Registre Petri III 1366-67, f. 144
1197
Dins de la parròquia de St. Feliu de Cabrera rebian tots els anys un suster d’ordi en el
mas de St. Joan els esposos Guillem de St. Vicens i Guillerma que en 1197 l’empenyorà
Guillem.
1108, març 16 1 de Lluís

El testament de Azalaida fou jurat damunt l’altar de St. Feliu dins l’església de Cabrera.
L’ordenà a 19 de juny de 1103, abans de marxar amb l’exercit cap a Jerusalem.
1570 Acta de Consagració de l’església de Sant Feliu de Cabrera

«Anno 1570 XXVI februarii: Ego fr. Jubinus Episcopus Contantinem (bisbe auxiliar de
Barcelona) consecravi ecclesiam et altare hoc in honorem Sancti Felicis martiris...»
Arx. Parroq. de Cabrera, Manual de 1529 a 1744
Capella de Sant Vicenç del Castell de Burriac

El Castell de Burriach, ara nomenat de St. Vicens amb la capella de St. Vicenç adjunta al
mateix, son tot runes, pertany a la parròquia de St. Feliu de Cabrera.
Profanada la capella a principis del segle XIX cessà el culte que en ella s’hi donava al
màrtir espanyol St. Vicenç i també es va interrompre el romiatge de devots que cada any el
22 de gener pujava a aquell turó enmarletat.
De llavors ençà la festa de St. Vicenç se celebra a Cabrera en quin temple parroquial s’hi
venera la sagrada imatge que abans se venerava a la Capella del Castell.
En 1023 ja existia el Castell de St. Vicenç ja que en dit any el Comte Berenguer vengué
a Guadalt les esglésies situades al entorn del Castell de St. Vicenç2.
2 Història del Castell de Burriac, editada en 1907 i Arx. Cor. Ar. Gratiarum Regis, Petri III, 1366-67, fol. 144.
419
Les susdites capelles sembla que eren les de Argentona, Clarà i Cabrera, i tal volta
alguna altra.
La de St. Vicens fou dotada d’un benefici per Guillem de St. Vicens i Guillerma sa muller
a favor de Anton prevere.
ADB. Dotaliarum VII, f. 64
Rectorologi
1263 Arnau, prevere; 1276 Bernat Briscala; 1306 – 1311 Jaume Ferrer; 1311 - 1329 Pere
de Gualba; 1329 - 1333 Albert; 1333 – 1338 Jaume Ferrer; 1338 – 1345 Pere Ferrer, 1345
– 1351 Guillem Vilella; 1351 – 1356 Bernat Gilabert; 1356 - 1363 Berenguer de Font; 1363
- 1365 Bartomeu Salelles; 1365 - 1373 Martí Domenech; 1374 – 1382 Pere Janer; 1382 -
1389 Arnau Terrasola; 1389 – 1401 Pere de Arenes; 1401 - 1404 Pere Mestre; 1404 – 1406
Joan Munta; 1406 Joan Esteve; 1422 Joan Montaner; 1422 – 1438 Pere Mestre; 1438 –
1443 Nicolau Cortada; 1443 – 1454 Jaume Gombart; 1454 – 1463 Gaspar Spreneu; 1463
– 1487 Miquel Bramona; 1487 – 1488 Jaume Font; 1488 - 1491 Pere Bertran; 1491 – 1516
Bartomeu Gibert; 1516 – 1520 Llorens Borga; 1520 Guillem Cassador; 1525 Grau Rius;
1525 - 1551 Francesc de Ballgornera; 155 Joan Cerroca; 1565 Jaume de Vallgornera; 1565
– 1570 Jaume Santiscle; 1570 – 1583 Jaume Teixidó; 1583 Francesc Talavera; 1593 Jaume
Santiscle; 1593 – 1610 Francesc Puig Llentisclà, 1610 – 1618 Miquel Serra; 1618 – 1626
Jaume Sobirà; 1626 Joan Tevaria; 1682 Francesc Forner; 1682 - 1686 Josep Bover; 1725
Josep Mateu; 1725 – 1728 Miquel Pla; 1746 - 1760 Esteve Costa; 1760 – 1783 Salvador
Tossa; 1783 - 1797 Jaume Viver; 1797 – 1803 Antoni Clausell; 1803 – 1814 Esteve Argelés;
1814 - 1824 Bonaventura Astorch; 1824 - 1848 Raimon Viaplana; 1848 – 1859 Joan Saboya;
1859 - 1877 Joaquim Saleu; 1877 – 1881 Jaume Solernou; 1887-1891 Joan Olià; 1891-1897
Pere Mora; 1897-1936 Pau Pou Almera; 1939-1954 Moises Geli;1954 Josep Arenas; 1959-
2013 Raimon Canalías Esmandia-Puigoriol; 2014-... Josep Lluis Muñoz

- El diumenge 17 de març de 1303 el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a la capella
del Palu Episcopal tonsura entre altres escolars a un de Cabrera de Mar. V. P. 1- 2, fol.
1 v.; M- N 7.
- El dimecres 13 de gener de 1305, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Feliu de Cabrera
de Mar. V. P. 1- 2 fol. 13v.; M- N 13.
- El dilluns 25 de maig de 1310, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Feliu de Cabrera de
Mar. V. P. 1- 2, fol. 136 v.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia nou
beneficis:
1. Benefici de Sant Miquel (ADB Sp. III, 217)
2. Benefici de la Mare de Déu (ADB Sp. III, 218)
3. Benefici de Sant Fèlix (ADB Sp. III, 219)
420
4. Benefici de Santa Clara i Santa Victòria (ADB Sp. III, 220)

5. Benefici de Sant Joan. Fundat per Esteve Sala, de Cabrera, l’any 1622. (ADB Sp. III,
221)
6. Benefici de Sant Cebrià i Santa Margarida. (ADB Sp. III, 222)
7. Benefici de Sant Vicenç, en el castell de Burriac. (ADB Sp. III, 223)
8. Benefici primer de Santa Helena en la mateixa capella. (ADB Sp. III, 224)
9. Benefici segon de Santa Helena. (ADB Sp. III, 225)

1/ 2 Fol. 13 vto.
Die mercurii sequenti anno quo supra (13 Gener 1305) Idem dominus episcopus visitavit
ecclesiam Sancti Felicis de Capraria et tonsoravit Armandus Botey de Primiano, Guillelmo
Olivera de Corro iosa, Berengarius de Tapies de Corro iosa, Nicholaus Calveti de Cerda-
nyola, Bernardus Calveti de Cerdanyola, Guillelmus de Pooyl de Garriga: VI tonsorati
legitime nati.
Et post predicta fuerunt vocati de parrochianis dicte ecclesie Franciscus de Sancto Vi-
centio iste non iuravit, Berengarius de Corza, Arnaldus Verdeguer, Arnaldus Zatonal, Ge-
raldus Garau et Bernardus Sala et Arnaldus de Corza, qui iurati dixerunt quod rector dicte
ecclesie de Capraria non celebrare debet bis in septimana in capella Sancti Johannis sitam
in eadem parrochia.
Item dixerunt quod Jacobus Ferrerii rector ipsius ecclesie de Capraria tenet publice Jac-
metam mulierem ex qua III filios habet et ipsa est pregnans. Idem rector per sacramentum
confitetur hec omnia fuit sibi iniunctum sub pena beneficii quod numquam esset cum illa
in loco suspecto nec aliquam teneret de cetero concubina et super sedis ipsius ob honorem
domini episcopi in exaccionem pene concubinatus predicti.
Item dixerunt quod tempore quo dictus rector venit ad dictam ecclesiam idem rector
adduxit secum quondam, nomine Elicsendem Ponciam, quam secum tenuit bene per III
annos et amplius et prius illa duxit virum denum venit quondam soror istius Elicsendis no-
mine Ramondeta et stetit cum ipso rectore per aliquod tempus et recessit ab eo pregnans
et fuit et est fama in tota parrochia apud bonos et graves quod dictus rectus cognoverat
utrumque et impregnaverat istam Ramodetam et dicentes quod una de istis sororibus re-
prehendebat aliam quare permitebat se cognosci ab ipso rectore. Concedit dictus rector
quod cognovit primam, cetera negat. Dicens se absolutum a predictis omnibus per fratrem
Bernardum. Et prius hoc dominus episcopus suspendit cum ab officio misse tamen donec
de ipso aliter duxerit ordinandum et mandavit sibi quod veniat Barchinone ante presen-
tiam suam quam cito intellexerint eum ad Barchinonam rediise et tamdem dictus rector
venit Barchinonam ante presentiam domini episcope et domino episcopo relaxavit sibi ad
preces domini protectoris huius interdictum.
Item dixerunt quod na Trylona meretricatur publice cum pluribus. Item na Segerona
meretricatur.
Item dixit et confessus fuit dictus rector quod numquam celebravit cum filio proprio
tamen nisi simul cum aliis et quod stabat filius iuxta altare et animistrat sibi urceolos et
421
similia fuit sibi iniunctum quod admodum ab huius cessaret.

Fol. 14
Item dixerunt quod dictus rector fuit inculpatus quod vulnerasset Bernardum Sala par-
rochianum suum percutiendo ipsum cum cornu cuiusdam balliste in capite quam dictus
rector tenebat. Et dictus Bernardus Sala iuravit hoc esse verum. Dictus rector negat hoc.
Dominus episcopus propter premissa omnia interdixit officium et beneficium dicto rectore
donec aliter duxerit ordinandum Et tandem episcopus relaxavit sibi huiusmodi interdic-
tum.
Item dixerunt quod Berengarius Dalier et duo alii parrochiani tardissime veniunt ad
divina quare nec fuerunt visi in ecclesiam dies festivitatibus proxime preteritis.
Item dixerunt quod dictus rector non vult recipere nec facere testamenta parrochianis
suis nisi ea ordinet in legatis precipere ad suam voluntatem. Rector predictus concedit hoc
negat tamen eis impedire testamenta. Fuit sibi iniunctum quod libere permiteret istam
suam ordinationem.
1/2 Fol. 136 vto.
Die lune sequenti et anno quo supra (25 Maig 1310) idem dominus Episcopus visitavit
Ecclesiam Sancti Felicis de Capraria et fuerunt vocati de parrochianis Jacobus alias Beren-
garius de Quarzano et Arnaldus de Quarzano fratres et Arnaldus za Canal et Bernardus
Sala qui iurati super vita et conversatione Jacobi Ferrarius rectoris dicte ecclesie dixerunt
quod idem rector emit quandam domum de sacristia ipsius ecclesie pro XI solidos quos
debet reffundere sacristie. Fatetur rector hec vera esse et adhuc debere.
Item dixerunt quod dictus rector tenet publice domibus ecclesie quondam mulierem no-
mine Jacmetam ex qua habet filios et filias et modo est pregnans secum in eadem domo
providendo sibi in mensa et in lecto sicut vir uxori et est fama et credultas (sic) omnium
parrochianorum et vicinorum quod illas domos dedit sibi dictus rector quamquam sit de
proprietate ecclesie et in eistenet dictam mulierem stacionem panis et vini ad vendendum
de vino etiam dicti rectoris et ambo videntur habere bona quasi comunia. Fatetur dictus
rector predictam negat tamen dictas domos sibi dedisse.
Item dixerunt et denuntiaverunt per sacramentum quod dictus rector tenuit domini ets
duas pessidetas secum in domo unam post aliam que erant uxores. Prima nomine Elicsen-
dis et secunda vocatur Raimunda de Lizano inferiori et est fama et credulitas in tota illa
terra quod utramque cognovit et servam nomine Raimundam impreganvit timore cuius
pregnatam eiecit eam de domo et nunc habet virum apud santum Andream de Palomario
et audiverunt et modo redivit ad locum ut dicitur de Lizano. Negat dictus rector per sacra-
mentum quod non cognovit nisi dictam Elicsendem.
Item dixerunt quod dictus rector contraxit compaternitatem cum Elicsende filia legitima
Berengarii Cathalani parrochiani sui cui quidem filie dictus Berengarius intendebat dare
ut est fama in terra L libras vel ultra in dotem cum viro et dictus rector fecit et procuravit
quod levaret sibi unum filium ipsius rectoris et dicte Jacnete de Sacro fonte quod et fe-
cit tandem impregnavit illam commatrem existentem cum patre et nescitur quid factum
fuit de illo pregnatu postea iterato impregnavit eandem et ipsa tempore pariendi paravit
Barchinonam et die quod peperit ibi et ibidem reliqui partum in aliquo hospitali et revenit
422
ad locum de Capraria ventre vacuo etiam vicini reprehenderunt eam et minati fuerunt
quod male posset sibi accidere si dictum pregnatum male tractasset et ipsa de hoc timen
reversa fuit Barchininam et rediit ad Caprariam cum filia lactante in brachio et pater eius
voluit eam postea recipere. Sed rector facit sibi bonum segregatim ad partem quando po-
tuit et sic dicta Elicsende filia dicti Berengarii Cathalani perdidit amorem patris et virum
propter culpam dicti rectoris qui deploravit eam et vadit vagabunda per terram cum filia in
brachio et dicta filia vivit et dictus rector reputat eam filiam suam. Fatetur rector predictam
vere fuisse sed antea quam contraheret compaternitatem predictam cum eo cognoverat
ipsam sed postea numquam nec defloravit eam.
Item dixerunt quod idem rector percussit letaliter cum cornu cuimdam balliste Bernardi
Sala parrochianum suum cuius vulneris cura ut idem Bernardum asseruit per sacramentum
bene XXX solidos et ultra sibi constitutione et numquam habuit ab eo emendam et predic-
ta percussio fuit facta de nocte presentibus cum Mariano
Fol. 137
Ferrer, Bernardo Jacobi et na Micho Zabeyla. Negat rector. Item dixerunt quod dicta
mulier filia dicti Berengarii Cathalani condeclinat et hospitatur in domo Petri Poncii et in
predictis omnibus debet iste Petrus Poncii multa scire et Elicsende uxor Guillelmi Poncii et
ipse Guillelmus Poncii et Petrus Ferrarius et Martinus Ferrarius et Guillelmus de Apilia et
Guillelmus Bartholomei, Berengarius Cathalani.
Item dixerunt et denunciaverunt quod dictus rector predicabat quandam vice in ecclesia
die Sancte Marie bene sunt III anni ut eis videtur tempore videlicet illo quo ipse rector
erat inculpatus et diffamatus de dictis duabus sororibus et fecit mentionem de pecatis et
de penitentia et inter alia dixit: Que ab sa mare o ab una bestia podia hom iaer et pecar et
que Deu lio personava ab qui seu confessas et de istis verbis fuit magnus rumor in ecclesia
et omnes reputaverunt male dictum et fuerunt valde preteriti. Negat rector.
Bernardus de Cerdayola, Guillelmus Geraldi, Ferrarius Talesa, Berengarius Corza, Ar-
naldus de Verdeger, Guillelmus Daguilar, Petrus Ferrarius, Arnaldus de Canali, Guiller-
mus Bartholomei iurati dixerunt predicta omnia fore vera.
Item dixerunt quod dictus rector requisitus per testatores quando in mortis articulo cons-
tituti volunt condere testamentum dictus rector non vult eis facere testamentum iuxta vo-
luntatatem suam et ipsius rectoris quin de bonis suis retineant pro anima sua.
Item cum sit consuetudo loci quod testantes dimitant aliquid dominis suis temporalibus
ipse rector non vult eorum recipere testament anisi tamtumdem ei dimitant et contradicit
voluntati eorum expresse in testamento quod expresse dicit quod non vult eis facere aliter
testamentum et hoc accidit in testamento Ferrarii de Apilia et Bernardi de Ulmo et un avia
Arnaldi de Canali. Negat rector sed bene requirit iura sepulture.
Item qui volunt relinquere altari rector hoc prohibit et facit legatum domoti altari Sancte
Marie pro eo ne sacristia ipsius Ecclesie qui de legatis factis ecclesie Sancti Felicis medic-
tatem, habere debet iuxta antiqua ecclesie consuetudinem ipse rector non vult recipere
eorum testamento nisi altari Sancte Marie fiat legatum huiusmodi atestatore immo dicit
quod magis vult eos decedere intestatos quam si taliter ut predicitur sua legata ordinarent.
Negat rector.
423
Item dixerunt quod dictus rector antiquis domos ipsius Ecclesie stabilivit seu dedit cui-
dam mulieri nomine Guillelme Jacmete in dampnum et periudicium ecclesie quam quidem
Jacmetam publice tenet in concubinam et prolem habet ex ea et ipse rector baptizavit
filium primogenitum ex eadem
Fol. 137 vto.
nomine Arnaldum comunem filium ipsius rectoris et dicte Jacmete et hoc non obstan-
te tenet eam in concubinam. Fatetur rector predictum filium baptissasse per ignorantiam
quia, non credebant ex hoc teneri comodavit tamen dicte mulieri dictas domos ne perirent
et ad ruinam venirent. Cetera negat.
Item dixerunt quod Jacobus de Podio fornicatur cum Guillemona za Pujada de manso
Stephani.
Item dixerunt quod Bartholomeus fornicatur cum Elicsende Dorries. Item Berengarius
Dalier, Petrus Astrug, Galcerandus Forner, Berengarius, Johannis et fratres sui nolunt
venire ad ecclesiam.
Item dixerunt quod fama et credulitas omnium parrochianorum est in loco quod dictus
rector in presentia matris et fratris dicte Jacmete et Petri de Aprilia constitutus ante altare
Sancti Felicis in ecclesia ipsa iuravit ad sancta quatuor Dei evangelia quod numquam deflo-
ravit dicta Jacmete sed semper in supertibus provideret et ipsa iuravit sibi quod numquam
eum pro alio dimitteret et sunt bene XII anni quod ambo perseverant publice in peccato
et habet dictus rector V filios ab ea et modo est pregnans et tenet eam secum in domo et
pessidetam sibi tenet. Negat dictus rector dictum sacramentum intervenisse cetera credit.
Bernardus, Jacobus frater dicte Jacmete iuratus et super sacramento quod dicitur in-
tervenisse inter dictum rectorem et dictam Jacmetam sororem suam dixit se non recolere
quod fuerit presens sed bene audivit a dicta sorore sua quod verum fuit quod prestiterunt
sibi sacramentum ad invicem non deficere et credit verum fuise.
Petrus de Apilia etiam iuratus et devite interrogatus super vita et conversatione dicti rec-
toris de Capraria dixit quod fama publica est in loco quod predictas duas sorores carnaliter
cognoverit . Elicsendem videlicet et Raimundam et dictam Elicsendem adduxit iam diu est
quando fuit ecclesiam adeptus et ipse postea procuravit sibi virum et ambe steterunt secum
pro pedissetis et de altera que vocatur Raimunda habuit filium vel filiam et ipsa ut retulit
habuit testi dicebat se illum filium vel filiam et ipsa ut retulit habuit testi dicebat se illum
filium concepisse a dicto rectore. Item dixit quod Guillemona filia Berengarii Cathalani
habuit unam.
Fol. 138
et ut fama est in loco ipse rector defloravit eam et ipsa illa ratione perdidit amorem pa-
tris qui intendebat eam in matrimonium collocare cum bona dote et sic vadit vagabunda
per mundum et sine viro et moratur Barchinone pro dida. Item dixit quod dictus rector
tempore quod dictam Raimundam pro pedisseta tenebat et eam impreganvit tenebat pu-
blice in concubinam dictam Jacmetam et habebat ex ea prolem et iam incepit eam tenere
publice in concubinam et habebat ex ea prolem bene sunt X anni et adhuc tenet et habet ex
ea V inter filios et filias et ipsa nihilominus est pregnans ab eo. Interrogato si scit vel audit
quod dictus rector prestitisset iuramentum dicte Jacmete quod numquam deficeret sibi et
424
ipsa eidem quod numquam dimitteret eum pro alio dixit se audivisse a multis et specialiter
a quadam pedisseta ipsius rectoris et credit esse verum. Interrogato quare credit et dixit
quod ideo quia quadam nocte ambo habuerunt rixam et ipsa fecit sibi malam faciem et in
crastina vidit ipsum rectorem et dictam Jacmetam et matrem eius et fratrem exuentes de
ecclesia et presumit ut a dicta pedisseta audivit quod tunc prestitissent sibi ad invicem sa-
cramentum predictum et talis fuit tunc fama in loco. Interrogato super aliis circumstanciïs
diversis dixit se nichil aliud scire.
Contra Rectore de Capraria (Contra el rector de Cabrera de Mar)
Cum Nos Pontius Dei gratie Barchinone Episcopus visitata pluries per nos et prout ad
nostrum spectat officium Ecclesiam Sancti Felicis de Capraria nostri diocesis invenimus te
Jacobum Ferrarium Rectorem ipsius ecclesie a longis citra temporibus publicum concubi-
narium existere et ex mala et inhonesta conversatione tua aput bonos et graves plurimum
diffamatum et inter alia invenerimus te duas sorores nomine Elicsendam et Raimundam
de Corromo inferiori unam per aliam pro pedissetis tenuisse et licet iuxta confessionem
tuam a dicta Raimunda prolem huius quod prenominatam eius sororem antea carnali-
ter cognoveris aput bonos et graves existas multipliciter diffamatus. Item invenerimus te
per inquisitionem inibi per nos factam Elicsendem filiam Berengarii Catalani parrochiani
tui corrupisse et parte virum utique perdidisse et iuxta confessionem tuam ex ea filium
habuisse et secum compaternitate posit contraxisse ex eo quia tibi filium quem a Jacmeta
alia concubina tua habuisti de Sacro Fonte levavit invenimus te etiam iuxta confessione
tua filium comune tui et dicte Jacmete nomine Arnoldonum in persona propria baptissas-
se illamque posita licet commater tua revera existat sacramento huiusmodi non obstante
a longis... temporibus publice in concubinam tenere et cum ea tanquam vir cum uxore in
mensa et in lecto computato tempore precedenti cum subsequenti per X annos perseve-
rasse et simul cohabitasse et adhuc repertus sis cum eadem in huius peccato publice per-
severare ipsamque
Fol. 138 vto.
mulierem in domibus ecclesie detinere quas eidem ut dicitur comodasti seu etaim sta-
bilisti Nosque quelibet vice quante sit publicum concubinarium reperiebamus sperantes
quod te curares in melius emendare ad quorumdam amicorum et dominorum tuorum de-
victi instantia super dissemus te super predictis alia punire seu pena debita castigare et
nec adhuc fueris superi illis in aliquo emendato immo peiora peioribus continuando et
mala malis tuam publice in concubinam tamquam vir uxorem in mensa et et in lecto pu-
blice retinere seu potius detinere et bona tua per ipsam administrare et ex tua huiusmodi
dissolutione et mala conversatione nedum aput parrochia tibi commissa seda mut omnes
vicinas ecclesias et parrochias aput bonos et graves invenerimus te plurimum diffamatum,
Nosque sententiamus exinde scandalitzasti et postquam eorum Rector fuisti scandalitzare
ipsos predictictis malis exemplis et aliis non cessasti posse in loco grave periculum immine-
re et talia ac tam gravia animabus et personis periculosa non possimus ut debamus absque
lesione conscientie ulterius tolerare et ideo ex hiis possemus de Rigore Jure Ecclesiam
ipsam merito te privare volentes tamen adhuc te ad correctionem spectare ac tecum mitius
agere in hac parte te per annum unum ab et per biennium continuum ab Ecclesia et bene-
425
ficio eiusdem exhigentibus tuis culpis et demeritis in obedientia et contumacia manifestis

suspendimus in hiis scriptis et administrationem ipsius Ecclesie cum omnibus suis bonis
et iuribus universis nobis interim interdictio et ordinatione nostre totaliter reservamus
tibi nihilominus interdicentes quod per totum dictum bienium non sis nec audeas in toto
maritimo citra civitatem Barchinone nec in Decanatu Vallensis propter quod in villa et
parrochie Sancte Marie de Calidis unde oriundus fuisti personaliter remanere. Iniungimus
etiam tibi ac perpetuo interdicimus quod ammodo non sis cum aliqua de dictis mulieribus
in loco suspecto nec aliqua teneas de cetero concubinam. Et dictam Jacmetam comatrem
tuam anni iure si quod habet in dictis domibus ecclesie ex institutione vel collatione tua seu
alia perpetuo privamus et domos ipsas ad ius proprietate ecclesie revocamus exemplum et
de tota parrochia eici requirimus, precipimus et mandamus Quod si premisa vel aliquod
eorumdem neglexeris observare contra ea vel aliquod eorumdem temere eo ipso ex tunc
ecclesia ipsa noveris perpetuo te privatum et ex nunc ut ex tunc ecclesia ipsa et iure quod
in ea obtinere dinosceris ex culpis huiusmodi perpetuo te privamus. Lata fuit hec aput
locum Sancte Agnetis tertio kalendas iunii anno Domini millesimo CCC Decimo presenti-
bus venerabilibus Raimundo de Vilalta, Geraldo de Gualba, Dalmacius de Marimundo
Canonicis Barchinone Guillelmo Gerardi presbitero, Guillelmo de Canovis rectore Sancti
Clementis. Rectore de Alfodio Arnaldo de Gualba, Bernardo de Sariano et pluribus aliis.
Et in continenti post predicta dominus Episcopus assignavit dicto Jacobo Ferrario spa-
tium X dierum continue subsequentium pro terino precepto intra quos arripiat iter exe-
undi de loco et prosequatur biennium supradicti exilii sibi impositi ceteris supradisctis in
aliquo no mutatis
Fol. 139
Et si in aliquo, in totum vel in parte, dictam sententiam contra ius tulimus ipsam eatemus
in presentia eiusdem notarium et testium infra scriptorum illico revocamus nos Episcopus
memoratus et revocatam esse volumus in hiis criptis et de hoc mandamus vobis Ferrarius
publicum instrumentum per notarium infrascriptum presentibus Guillelmo Gerard presbi-
tero et Guillelmo Pineda clerico ad hec vocatis pro testibus et rogatis.
426
321. CABRILS, Santa Creu

Dir. Post. Pl. Església, 1 i 2 – 08348 Cabrils

Cabrils. Santa Creu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. La parròquia,
dedicada a la Santa Creu, consta com a sufragània de Sant Genís de Vilassar al 1322, bé
que el seu origen és més antic. Fou erigida en parròquia independent el 1779. L’església
actual és moderna, sense restes visibles d’edificacions prèvies.
Es troba dins el seu terme l’església pre-romànica de Sant Cristòfol, al veïnat del Sant
Crist, en la que són visibles estructures paleocristianes o visigòtiques.
Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàgs. 451, 483. GPAGC, Barcelona, 1993. GEAB,
202 i 203. C. CURTO I SOLER, Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de
Cabrera, Vilassar i Cabrils (Barcelona, 2000).

1.
996, maig 28
F. 285, L. Ant. II, n. 481, f. 164c- d
Elies i la seva muller Bonadona venen a Guillem i a la seva esposa Beliarda un alou
consistent en terres, vinyes, cases, corrals, horts amb arbres, cultius i ermots, al terme de Premià,
al Maresme, per cinc unces d’or. Hi ha una afrontació: “in rio de Cabriels”.
2.
1037, agost 3
B. 558, perg. 1- 2- 1219
Ramon i la seva muller Cusca venen a Nèvia un alou que tenien pels seus pares i per altres
raons, situats a Cabrera i a Sant Feliu, prop de Sant Cristòfol i d’ Orriols, a canvi d’1 mancús
en espècie i tres sesters d’annona. Hi ha l’afrontació: “in ipso torrente qui discurrit de villa
Cabrilis”.
427
3.
1039, agost 20
B. 1695, L. Ant. III, n. 206, f. 77a- 78a
Testament sacramental de Sendred, dictat abans d’iniciar el seu viatge al Sant Sepulcre-
durant el qual morí pel camí a Benevento-, jurat sobre l’altar de Sant Feliu d’Arraona, pel qual
deixa béns situats a Polinyà i altres indrets a la seva esposa Doda, a altres familiars, a Sant
Cugat del Vallès, Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, Sant Pere de Vic, etc. Es parla
també de possessions de Cabrils (“alaudes de Cabrils”)

En el segle XVIII Cabrils deixà d’ésser sufragánea de Vilassar. Pel tal motiu el rectorologi
comença el 1722, perquè abans el rector de Cabrils era el mateix que el de Vilassar.
ACB. Speculum Offic.
Dins d’aquesta (Cabrils) hi ha un arrabal format de quatre cases (masies) nomenat del
Sant Crist, venerant-se en una antiquíssima capella del mateix el màrtir St. Cristòfol, quin
nom sempre se cita concret amb el de Sant Crist.
Una sola nota hem pogut veure de l’antigor de la veneració d’aquest Sant (Cristòfol) en
dit lloc que és del 1307. A 30 d’Agost de dit any Ramon i Cusca vengueren a Movie una
propietat que tenia a Orriolis dins del terme de la vila de Cabrarie i en altres termes sota
l’església de Sant Feliu “prop de St. Cristòfol”. Confronta a llevant amb el riu d’Argentona,
a migjorn amb la sorra del mar i a ponent amb la riera que discorre de Cabrils.
ACB. Mitja escala, armari 3, pergamí n. 1219
Any 1056, gener 31

Venda d’un alou situat al Comtat de Barcelona, Marina, terme de Vilassar i de Premià, al
lloc nomenat la Cia (Cisa) i en son terme, feta per Vivà sacerdot i Ermenganda sa esposa,
a favor de ... per 2 unces d’or de Barcelona. Confronta a llevant amb l’arena que surt de
Cabrils i discorre cap a mar, a migjorn amb les ones de la mar, a ponent amb l’arena que surt
de Teià i discorre cap a mar i a tramuntana amb la serra de St. Mateu que va a St. Salvador.
ACB. Diversorum, capsa 4, n. 188
Any 1511
L’església de Cabrils era sufragànea de la de Vilassar, segons consta en la visita pastoral
feta en el sobredit any.
“No se troba mentada -diu Mn. Mas- entre les capelles visitades en l’any 1446. En 1606
torna a sortir en la visita pastoral, com existent fora de la parròquia de Vilassar”.
ADB. Speculum Offic. fol. 154
Rectorologi
1722 Jaume Avella; 1722 Bartomeu Avella; 1779 – 1786 Màximo Lluellas; 1786 – 1799
Tomàs Quer; 1799 – 1815 Pere Brotau; 1815 – 1825 Marià Soler; 1825 – 1829 Josep
428
Benaprés; 1829 - 1833 Manuel Solà; 1833 - 1857 Josep Castro; 1857 - 1865 Silvestre Pons;
1865 - 1877 Josep Roca; 1877 - 1894 Salvador Canut; 1897-1904 Josep Massareu; 1904-1933
Lluis G. De Sobregrau;1934- 1954 Josep Monmany;1954-1969 Ramon Mariné; 1969-1976
Lluís Matarín Dalmau; 1977-1982 Jaume Tobella Llobet; 1982-1991 Ignasi Mª Corominas
Malet; 1991-2004 Salvador Freixas Jané; 2005-2011 Antoni Babra Blanco; 2011-20.. Josep
Rodríguez Fernández
Benefici de la parròquia de la Santa Creu (Viaria Perpètua)

Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia un benefici:
1. Benefici de Sant Francesc d’Assis. (ADB Sp. III, 300)
429
322. CALDES D’ESTRAC, Santa Maria

Dir. Post. Església, 25 – 08393 Caldes d’Estrach

Caldes d’Estrach. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L’església
de Santa Maria fou erigida el 1219 per Pere Gruny, i funcionà com a filial de la parròquia
de Llavaneres fins que fou erigida en parròquia, l’any 1379.
L’antic edifici del segle XIII fou engrandit durant els segles XVI i XVII, bastint-se de
bell nou entre 1805 i 1830. Patí danys durant la Guerra Civil de 1936-1939, i fou reconstruït
posteriorment.
Pertany al terme parroquial el Santuari de Nostra Senyora del Carme.
Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 451. GPAGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 197.
ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 203.

Any 1128
Oleguer, Arquebisbe de Barcelona donà als germans Ramon Mir son clergue i Arnau
un alou situat en les parròquies de Sta. Maria de Civitate fracta (Mataró), St. Martí i St.
Andreu de Lavandariis que confronta a llevant amb el riu que corre junt a Aquas Calidas
Destaraq.
Any 1230, setembre 4

Berenguer, Bisbe de Barcelona i el seu capitol, atenent al pietós afecte de Pere Gruny,
noble militar, ciutadà de Barcelona, qui havia ofert fer de nou l’església de la Mare de
Déu, fer i dotar amb bens propis per a recepció de pobres, junt a dit església al lloc dit
Callis de Staracho que ell havia comprat, situat al terme del Castell de Mataró i de la
parròquia de St. Andreu de Llavaneras i St. Vicens de Calidis, amb consentiment dels
clergues de dites predites edificacions i eximint aquestes totalment de dites parròquies;
430
el bisbe estableix que la capella i Hospital fos sufragània de l’Església de Barcelona i de

ningú més.
ADB. Dotaliarum Vol. VII, f. 174
Any 1315, juliol 14

Alsament d’excomunió fet pel bisbe de Barcelona Ponç a favor d’Arnau de Gualba
Senyor del Castell de Mont Negre qui fou excomunicat pels danys que ell havia fet al
canonge Ramon de Pujol i als familiars in Calneis de Staracho.
ADB. Not. Communium 1314.1323, f. 37
Rectorologi
1299 Arnaldo Oliver; 1303 V. Bragat; 1304 Bartomeu Segarra; 1325 Bartomeu Bragat;
1338 Bartomeu Segarra; 1340 – 1348 Francesc de Vilaplana; 1348 – 1359 Arnau de Vall;
1359 – 1365 Pere Piquer; 1365 – 1366 Pere de Canet; 1366 - 1375 March Bassa; 1375 – 1387
Pere Fritós; 1387 Pere Sabastida; 1387 – 1388 Guillem Sarrat; 1388 – 1426 Francesc Janer;
1426 – 1429 Pere Poll; 1429 – 1441 Llorens Flequer; 1441 - 1461 Ramon Gordó; 1461 –
1487 Gabriel Baró; 1487 – 1502 Gabriel Terrasa; 1502 – 1514 Joan Blanch; 1514 Mateu
Armengol; 1563 Joan Porta; 1563 – 1565 Bartomeu Ballester; 1565 – 1570 Jaume Boldú;
1616 Benet Buscatell; 1616 Francesc Guilart; 1697 Pau Argelaguet; 1697 Llorens Serra;
1700 Matias Porta; 1700 - 1715 Pere Gorch; 1715 Antoni Costafreda; 1748 Salvador Estany;
1748 - 1803 Francesc Sants; 1803 – 1824 Josep Baus; 1824 – 1849 Josep Casacuberta; 1849
- 1881 Joan Anferil; 1881 Pere Barberà; 1881-1888 Vicenç Estadella; 1889-1893 Carles
Bartrina; 1893 Miquel Giravent; 1897-1921 Ramón Vidardell; 1923-1936 Josep Tatcher;
1948-1956 Antoni Cervantes; 1956-1970 Francesc de P. Sardà; 1970-1975 Josep Vendrell
Cortosa; ; 1975-1976 Joan Vila García de Celis 1976-1991 Francesc de Paula Sarda Pujadas;
1991-1994 Vicenç Mira Massaguer; 1994-2001 Didac Navarro Rodríguez; 2001-2008 Joan
Mª Prieto Rodríguez; 2008-.... Xavier Grau Pont

- El divendres 15 de gener de 1305, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Andreu de Lla-
vaneres. Hi ha en el text de la visita referències a la capella de Sant Vicenç de Caldes
d’Estrach. V. P. 1/2, fol. 14v- 15; M- N 13.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia dos beneficis:
1. Benefici primer de la Mare de Déu (ADB Sp. III, 257)
2. Benefici segon de la Mare de Déu. (ADB Sp. III, 258)
431
333. CANYAMARS (Dosrius), Sant Esteve

Dir. Post. Pl. Parròquia, 18 – 08318 Canyamars (Dosrius)

Canyamars. Sant Esteve Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme, dins el terme
municipal de Dosrius. L’església apareix esmentada a partir del segle XIV com a filial
de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. L’actual edifici parroquial és obra dels segles
XIV-XV, bé que presenta alguns vestigis d’època romànica que fan pensar en una major
antiguitat per a l’església de la testimoniada documentalment.
Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 490. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350).
MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 203.
Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa (NB: Conservem la grafia de Mn. Mas)
Any 1459, febrer 28
Procura firmada per Sibila viuda d’ Esteve Ylella de la parròquia de St. Esteve de
Canyamàs i altres a favor de Cebrià Sabater d’Argentona.
ACB. Diversorum, Arm. 413
1747, març 18
Llicència del Vicari general a Josep Gel i Miquel Bruguera dels Planells, pagesos de
Canyamàs per fer tomba en l’església de Canyamàs, sufragànea de Dos Rius.
ADB. Reg. Gratiarum 1745-49, f. 260
Rectorologi
1334 Bernat de Olivera; 1334 Pons Calsar; 1348 Llorens de Costri; 1348 Miquel de
Socarrats; 1364 Miquel Domenech; 1364 Guillem Puigpardines; 1390 Guillem Riera;
1390 Pere Mas
Rectoria independent erigida el 1867 i separada de Dos Rius:
1868 – 1877 Cristòfol Soteras; 1877 Josep Mas; 1877-1883 Ramon Vilardell;1888-1897
Jacint Martí; 1897-1905 Ignasi Cantarell; 1906-1916 Emili Muntada; 1916-1936 Francesc
432
Rosals; 1948-1993 Artur Vicente Ortiz; 1993-2005 Francesc Xavier Cortes Juncadella;
2005-.... Jaume Abril Figueras
433
372. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Ildefons

Dir. Post. Sant Ildefons, 15
08940 Cornellà de Llobregat
Arxiprestat: Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat. Sant Ildefons Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix
Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego,
segons decret del 27 de juliol de 1963.
Rectorologi
1964-1983 Gabriel Viñamata Castellsagué; 1983-1984 Josep Torrella Giralt; 1984-1993
Joan Cots Serra; 1993-.... Antoni Casas Miquel
434
373. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Jaume

Apòstol
Dir. Post. Ptge. Salamanca, 23 – 08940 Cornellà de Llo-
bregat

Cornellà de Llobregat. Sant Jaume Apòstol Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix
Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego,
segons decret del 29 d’abril de 1961.
Rectorologi
1961-1973 Olegari Bellavista; 1973-1976 Joan Tous Farell; 1976-1982 Ramón Tarrés
Margarit; 1982-1985 Josep Cadevall Fuxet; 1985-1996 Emilià Almodóvar Molina; 1996-
2000 Alexandre Herrera Sánchez; 2000-.... Josep Oriol Xirinachs Benavent
435
374. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Miquel

Arcàngel
Dir. Post. Feliu i Codina, 4 – 08940 Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat. Sant Miquel Arcàngel Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix
Llobregat. Fou erigida canònicament el 12 de maig de 1954 pel bisbe Gregorio Modrego.
Rectorologi
1955-1961 Josep Bachs; 1961-1973 Francesc Miracle; 1973-1982 Salvador Torres Romeu;
1982-1992 Joan Sanmartí Roset; 1993-.... Gregori Manso Santos
436
375. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Santa Maria

Dir. Post. Pl. Església, s/n. – 08940 Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix
Llobregat. L’església és documentada des del 993. L’origen de l’església i parròquia es troba
en una església d’època visigòtica, les restes del qual s’han localitzat al subsòl de l’actual
ajuntament. Sembla que aquesta hauria estat reformada després del 977, i ja entre el 1065
i el 1095, es documenta la construcció d’una nova església que se situà a prop de l’antiga.
Aquesta darrera església, romànica, fou reconstruïda al segle XVIII, i demolida totalment
durant la Guerra Civil. L’actual, moderna, fou edificada al mateix lloc, a partir de 1940. El
culte es pogué efectuar novament el 1948.
Dins el terme parroquial es comprenen actualment l’església de les Germanes
Missioneres de Betània, l’església del Barri de Riera, la de la Sagrada Família, i la del Barri
de Font Santa (o de Sant Felip Neri).
Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 354. GEAB, 1996, pàg. 161. ADB, Parròquies,
Arxius, 5 (351-399). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 206. O. BELLAVISTA, Evolució
d’un barri obrer. Almeda-Cornellà (Cornellà, 1977). O. PELLFORT PUJOL, Notes
històriques de Cornellà de Llobregat (Cornellà, 1979). M. MARTÍ SOLER, L’Evangeli de
Cornellà (Barcelona, 2016).

1.
986, juliol 24
F. 164, L. Ant. Iv, n. 112, f. 39 a- b
Gescafred, anomenat Bonucí, Ronderand, sacerdot, i Salomó, com a marmessors de
Guitard, donen a l’església de Santa Eulàlia i Santa Creu, de la Catedral de Barcelona, les
terres, vinyes i tota l’heretat que tenien al terme de Cornellà (“in terminio de Cornelano”) i al
seu territori, al comtat de Barcelona.
437
2.
993, novembre 15
F. 246, L. Ant. IV, n. 115, ff. 39d- 40a
Erimany, Aienrig i Audegari, sacerdot, marmessors de Guifard, donen a l’església de Santa
Eulàlia, de Barcelona, una parellada de terra a Cornellà, del comtat de Barcelona.
3.
1001, maig 10
B. 8, L. Ant. IV, n. 100, f. 34a- c
Pere i Enric, concedeixen l’ús d’un camí a favor dels habitants de Cornellà de Llobregat.
4.
1011, [febrer- març]
B. 158, L. Ant. IV, n. 170, f. 37c- d
Màger, prevere, dóna a Déu i a la Seu de Barcelona un alou situat al territori de Barcelona,
al Cogol (“in terminio de Corneliano, ad ipso Cucullum”).
5.
1014, maig 11
B. 219, perg. 1- 2- 662
Pere, prevere,Longobard, prevere, Aventí, prevere, Guitard Grec i Gondemar fan donació a
Sunifred, prevere, en compliment del testament que féu el difunt Bonfill, sacerdot i sacriscrini,
d’una terra en un lloc i d’un hortet en un altre, tot situat al comtat de Barcelona, a Pedralbes;
a més a més, li donen possessions a Eramprunyà i a Cornellà.
6.
1017, maig 31
B. 275, perg. 1- 2- 792
La dona Sensena ven al bisbe Deodat un alou situat al comtat de Barcelona, al lloc de
Banyols, pel preu de 2 unces d’or. Hi ha l’afrontació: “pergit de Barchinona a Sancta Eulalia
de Provenciano vel a Corneliano, de aquilonis in ipso Collo de Inforcados vel in ipso monte
Iúdicho, de occiduo in alveo Lopregado”.
7.
1026, juny 2
B. 398, L. Ant. IV, n. 108, f. 73b- c
Guarangarda dóna a Déu i a la Canònica de Barcelona sis mujades de vinyes situades al
territori de Barcelona, a la Gavarra. Eren abans de Cornellà (“presbiteratum Sancte Marie de
Corneliano”)
438
8.
1027, desembre 28
B. 405, L. Ant. IV, n. 116, f. 40a- b
Deodat, bisbe de Barcelona, dóna a Bernat, prevere, l’església de Santa Maria de Cornellà
(“Sancte Marie de Corneliano”) amb la meitat dels delmes i amb tots els alous de l’església per
a regir-la i celebrar-hi els oficis divins.
9.
1065, maig 6
B. 1080, L. Ant. IV, n. 109, f. 37- 38 d-c
Sendred Miró fa testament i deixa a la seva muller un alou a la parròquia de Cornellà, que
després de la seva mort passarà a la Canònica. També deixa a la Canònica 3 unces d’or per a
la seva sepultura i un alou a Olèrdola, al lloc anomenat Vallmoll.
10.
1072, maig 25
B. 1217, L. Ant. IV, n. 103, f. 36c- d
Miró Goltred, Esteve Adalbert, Estefania, Guifré Belladó i Ramon Sendred, marmessors
de Sendred Miró, donen a la Canònica de la Santa Creu i a Santa Eulàlia un alou situat al
territori de Barcelona, a la plana del Llobregat, a la parròquia de Sant Joan i de Santa Maria
de Cornellà.
11.
1072, maig 25
B. 1218, L. Ant. IV, n. 110, f. 38c- d
Umbert, bisbe de Barcelona, dóna a Ramon Sendred un alou al territori de Barcelona, a la
parròquia de Sant Joan, a Santa Maria de Cornellà.
12.
1080, gener 6
B. 1359, L. Ant. IV, n. 111, f. 38d- 39a
Guillem Savarig i la seva muller Ermessenda donen a Déu i a la Canònica de la Seu un alou
situat al comtat de Barcelona, a la parròquia de Santa Maria de Cornellà, prop del Llobregat.
13.
1081, octubre 26
B. 1388, perg. 1- 2- 54
Els comtes Ramon [Berenguer II]i Mafalda de Barcelona empenyoren a la Santa Creu i
Santa Eulàlia de Barcelona tots els alous que tenen a les parròquies de Sant Just Desvern, Sant
Joan [Despí] i Santa Creu d’Olorda, a causa d’un deute de 2.000 mancusos d’or, que tornaran
la festivitat de Pentecosta vinent. Hi ha l’afrontació de “ad viam quam venitur a Barchinona
ad Cornelium”).
439
14.
1007, juliol 4
B. 1687, L. Ant. IV, n. 113, f. 39b-c
Bonhom permuta amb l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona
una terra situada al territori de Barcelona, a Cornellà.
Any 986, juliol 23; (VIII Kal. August., A. quod obiit Leutario rege)
Donació d’una heretat amb sos termes situada al terme i territori de Cornellà (Cornelano)
feta per Jescafret a qui nomenen Bonuci, Ronderman, sacerdot, i Salamó, almoiners de
Guitart, difunt, a la casa de Sta. Creu i Sta. Eulàlia de la Seu de Barcelona.
ACB. Lib. IV Antiq. f. 39, d. 112
Any 1026, juny 2; (IV Non. Jun., A. XX regni Roberti regis)

Donació d’una vinya situades al territori de Barcelona a la Gavarra, feta per Guarangarda
al Senyor Déu, a la casa de la Canonja de Barcelona, a Deusdedit bisbe i als seus canonges,
a cambi del presbiterat de Santa Maria de Cornellà (Corneiano), que a ella li donaren tal
com era costum tenir-lo els preveres.
ACB. Lib. IV Antiq. n. 108
Any 1027, desembre 28 (5 de Robert)

El bisbe Deodat i els Canonges de Barcelona mediant condicions encarregaren el
règimen de la església de Sta. Maria de Corneliano a Bernat com abans el gobernava el
prevere Jordi.
Any 1057, abril 26 (26 d’Enric)

Els conjugs Gombau i Eliarda vengueren a Bernat Sendret per dos mancusos d’or les
heretats que tenian en la parròquia de Sta. Maria de Corneliano, Comtat de Barcelona, que
confronten a migjorn amb el riu Llobregat.
ACA. Ar. Escrip. 202 de Ramon Berenguer I

Sendret Mir marit d’Estefania llegà a la Canonja un alou que fou de Mir Ramon situat a
la parròquia de Sta. Maria de Cornellà.
Rectorologi
1197 - 1213 Guillem, clergue; 1213 - 1226 Ramon, clergue; 1226 Pons de Palou; 1301 –
131 Guillem de Castanya; 1315 – 1342 Berenguer de Plana; 1342 - 1356 Guillem Ferrer;
1356 - 1364 Guillem Grau; 1364 - 1365 Arnau Busquets; 1365 – 1369 Jaume Osset; 1369
- 1370 Guillem Veurell; 1370 - 1400 Guillem Julià; 1400 – 1409 Pere Ganaldet; 1409 – 1411
440
Bernat de Vinyamata; 1411 – 1419 Ramon Mercer; 1419 - 1422 Miquel Blasi; 1422 – 1430
Joan Arnal; 1430 - 1443 Arnau March; 1443 – 1478 Joan Roqueta; 1478 – 1484 Gabriel
Vacarisses; 1484 - 1494 Joan Geronés; 1494 – 1499 Jaume Fiella; 1499 – 1501 Joan Lausol;
1501 - 1529 Bernat de Corbera; 1529 - 1535 Pere Llorens; 1535 – 1541 Nicolau Molner;
1541 Antoni de Fluvià; 1544 Vicens Rossell; 1544 – 1547 Vicens Bassa; 1547 - 1564 Bernat
Ivorra; 1564 - 1565 Gabriel Oliver; 1565 – 1583 Carles Sagarriga; 1583 - 1586 Pau Bofill;
1586 – 1591 Miquel Cordelles; 1591 Francesc Comelada; 1595 Francesc Broquetes, 1595
Jaume Trias; 1624 Llorens Peregrí; 1657 – 1673 Bernat Maura; 1673 Pere Escarrer; 1684
Joan Thollenda; 1684 Joan Font; 1722 Joan Jonch; 1722 – 1762 Salvador Cudina; 1762 –
1783 Rafael Maselis; 1783 – 1815 Jaume Sampere; 1815 – 1832 Josep Guasch; 1832 – 1846
Joan Mas; 1846 - 1853 Joan Serracant; 1853 – 1865 Llorenç Roca; 1865 – 1876 Francesc
Artigas; 1876 – 1879 Maurici Bruquetes; 1879 Vicenç Nonot; 1880-1887 Andreu Utesa;
1887-1894 Josep Font; 1904-1916 Jaume Miquel; 1916-1936 Juan Palà Soteras; 1948-1964
José Arnella Llobet; 1964-1975 Jaume Rafanell Vilalta; 1973-1975 Jordi Jorba Navarro;
1975-1985 Joan Sanmartí Roset; 1985-1990 Àngel Prat Barniol; 1990-1993 Lluís Juanet
Garrigó; 1993-1995 Rafael Maroto Cifuentes; 1995-2000 Alexandre Herrera Sánchez;
2000-2001 José Antonio Rubio Calvo; 2007-… Joan Sanmartí Roset

El dilluns 5 d’agost de 1303 el bisbe Ponç de Gualba visità Cornellà. V. P. vol 1- 1, fol. 39;
M- N 10.
- El divendres 26 de març de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Maria de Corne-
llà. V. P.1-2, fol. 36 v.; M- N 18.
- El divendres 30 de gener de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Maria de Cor-
nellà. Hi ha referències a una capella anomenada de Sant Antoni. V. P. 1- 2 fols. 104
v- 105 v; M- N 32.
- El diumenge 30 de desembre de 1313 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona visità
Santa Maria de Cornellà. V. P. 2 fol. 24 v.; M- n 45.
- El dilluns 5 de desembre de 1323 Ponç de Gualba visità Cornellà. V. P. 3 fol 21; M- N 56.
- El dimecres 1 de febrer de 1325 Ponç de Gualba visità Cornellà i tonsurà un escolar. V.
P. 3, fol 41; M- N 60.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia tres
beneficis:
1. Benefici de Sant Jaume (ADB Sp. III, 358)
2. Benefici de Sant Antoni (ADB Sp. III, 359)
3. Benefici de Sant Abdó i Sant Senen (ADB Sp. III, 360)

1/ 1 Fol. 39 Dilluns, 5 d’agost de 1303: Die lune sequenti nonas augusti anno quo supra
idem Dominus Episcopus supradictus visitavit Ecclesiam de Corneliano; confirmavit et
441
tonsoravit infrascriptos et ab inde reversus fuit ad Civitatem Barchinone. Tonsorati: G[ui-

llelmus] Rocha, G[uillelmus] Mazaner.
Et postea fuerunt vocati infrascripti: A[rnaldus] Gavarra, B[ernardus] Gavarra, Vives de
Torente, F[errarius] Salat, Iacobus Ruberi, parrochiani dicte Ecclesie qui jurati dixerunt
quod En Calvo presbiter tenet publice quandam nomine Raimundam super qua est publice
diffamatus. Calvo per sacramento dixit quod moratur cum ea et eam carnaliter cognovit et
fuit ut dicit per dominum fratrem B[ernardum] ecclesie Barchinone episcopum absolutum
et quod ab eo tempore circa non cognovit eam licet cum ipsa moretur. Unde dominus
Episcopus iniunxit eidem Calvo, sub pena privationis beneficii in quam incideret ipso facto
si cum ea ab hac ora in antea inveniretur in loco suspecto et quod hinc ad instants festum
Sancti Michael det. X. solidos operi Ecclesie Barchinone et fuit absolutus iniuncta sibi alias
pro modo culpe penitentia salutari.
Item dixerunt quod en Ledo coniugatus tenet publice quandam nomine Miriam.
Item En Mazaner hostalerius tenet publice Sibiliam filiam den Garbera.
Item G[uillelmus] Corbera tenet publice Elicsendem filiam den B[erenguer] Verdeguer.
Item P[etrus] Stephani tenet publice Dulciam et habuit prolem.
Item F[errarius] Salat filius B[erngarii] Salat stetit per medium annum in excomunione
quia non vult adimplere voluntatem defuncti; agravetur sententia contra eum.
Cetera Recte.
Item dixerunt quod G[uillelmus] presbiter qui modo est rector Ecclesie Castri Veteris ex-
tremi consuevit manere in dicta Ecclesia de Corniliano, tenebat ibi publice Agnes Torram
et habuit prolem ex ea, et quando recessit a dicta Ecclesia portavit secum unum tortitium
assignatum Corpori Christi.
1/2 Fol. 36 vto.
Die veneris intitulata VI kalendas aprilis et anno predicto (26 Març 1305) idem domi-
nus Episcopus visitavit Ecclesiam Beate Marie de Corneliana. Et fuerunt vocati Arnaldus
Gavarra, Berengarius Durandi, Bernardus Jamberti, Jacobus Rubie, Raimundus Ricardi
qui iurati dixerunt quod en Guillelmus Corbau tenet publice Elicsendem Ginadam et tenet
etiam aliam ex qua filiam habet.
Item dixerunt quod Petrus Stephani tenet publice Dulciam christianam et prolem habet
ex ea. Item en Barnardus Castay tenet publice Sarrinam Bernardam.
1/2 Fol. 104 vto.
Die veneris sequenti anno quo supra (30 Gener 1310) visitavit ecclesiam Sancte Marie de
Corneliano et fuerunt vocati de parrochianis Guillelmus Marti, Arnaldus Gavarra, Vives
de Torrente, Arnaldus Baulet, Petrus Augusti, Petrus Regibus Duran, Ferrarius Col de
Olga, Bernardus Abril qui iurati dixerunt quod Bernardus Caho presbiter beneficiatus te-
net publice quandam nomine Raimundam et conducit sibi domum et manet separata ab eo
sed pastat sibi et coquinat ad modum pedissete et alia tenuit eam pro concubinam. Credunt
tamen quod obstante senectute utriusque quod peccent carnaliter. Idem dixit Ferra-
rius de Valle Vitraria per sacramentum. Bernardus Caho beneficiatus predictus iuratus per
sacramentum predictam esse vera et quod comedit cum ea negat tamen se quando pecare
cum ea. In dicta fuit dicto Bernardo Caho et purgavit se cum tribus presbiteris bone
442
fame et obligavit se et omnia bona sua ad penam decem aureorum in qua incederet ipso
facto si contrarium faceret quod ad edendum nec bibat nec habitet nec participavit cum
dicta muliere nec erit cum ea in loco suspecto, nec aliquam tenebit de cetero concubinam.
Item Guillelmus de Solerio clericus rector de Castro veteri tenet hic quandam nomine
Agnes Torrenta et filiam habet ex ea trium annorum vel circa et dixerunt quod ipsa fre-
quenter vadit ad eum et moratur aliquando per VIII dies, aliquando per XV aliquando
plus, aliquando minus, et ipse rector venit aliquando hic ad domum eius de nocte et pulsat
ad ianuam eius et ipsa aperit sibi idem dixit Ferrarius de Valle Vitraria presbiter per sacra-
mentum. Idem dixit Raimundus de Mirayles et sepius per sacramentum.
Fol 105
Item dixerunt quod Raimundus March rector ecclesie de Rippis tenuit hic hoc anno
bene per VI menses quandam in domo Petri Augustini nomine Jacoba Augustini diacho-
num et erat pregnans ab eodem rectore et recessit a domo istius Petri Augustini die mer-
curii proximo preterita et nescit quo venit se credit quod versus dictum rectorem. Idem
dixit Ferrarius de Valle Vitraria presbiter per sacramentum se audivisse ab ea ante ipsius
recessum. Idem dixit Raimundus de Mirailes rector capelle Sancti Antonii per sacramen-
tum hoc addito quod vidit dictum Raimundum March aliquoties huc veniente ad eam de
nocte et recedebat mane dixit tamen quod mulier est multum rixosa et mala et credit quod
ideo modo recessit ab ista parrochia quare sensiit dominum Episcopum venientem.
Item Ferrarius de Valle Vitraria regens dictam ecclesiam de Corneliano tenet publice
quandam in parrochia Sancti Baudili et filiam habet ex ea anscicolam prout retulit sibi
Bartholomeus Johannis de Sancto Baudilio. Idem fatetur dictus Ferrarius per sacramen-
tum et dictus dominus Episcopus iniunxit sibi sub pena ingressus ecclesie quam ex tunc
incurrere noluit ipso facto nisi fecerit quod mandatur quod hic ad X dies continue sub-
sequentes iter arripiat ad curiam domini super comisso huius absolutionem et veniam
impetraturus et hoc fuit sibi iniunctum nonas februarii (5-II) anno quo supra. Finaliter
dominus Episcopus remissit sibi penam concubinatus pro L solidos de quibus solvit in-
continenti XX solidos et iuravit solvere residuos XXX solidos hinc (segueix el text al fina-
litzar el foli 105 de l’original) ad primam dominicam quadragessime proxime instantem et
iniunxit sibi sub pena X aureos quod ad modo non sit cum dicta muliere in loco suspecto
nec aliquam aliam teneat de cetero concubinam ... tamen Ferrarius nondum satisfecit
scriptori.
Item Raimundus de Mirales rector capelle Sancti Antonii tenet publice quandam no-
mine Guillelmam cuius nomen ignorat et frequenter venit ad domum dicti Raimundi et
manet secum aliquando per III aliquando per IIII dies. Idem dixit Ferrarius de Vallevitra-
ria per sacramentum et dixit quod vocatur iuxta pitam de na Colom et filium et filiam habet
ab ea. Fatetur dictus rector sed IIII sunt menses quod non fuit secum. Composuit dictus
Raimundus cum domino Episcopo ad XXV solidos quos solvit Nicholao de Sales et fuisse
sibi remissa penam concubinatus et iniunctum sibi subpena constitutionis quod ad modo
non sit cum muliere predicta in loco suspecto vel aliquam aliam teneat de cetero publice
concubinam et debet XII denarios scriptori. Idem dixerunt Petrus Stephani fornicatur cum
Dulcia et prolem habet ex ea qui secum tenet.
443
Item Guillelmus Sola tenet publice Romina Peliçe et est preganans ab eo et fornicatur
publice cum eadem.
Fol. 105 vto.
Item dixerunt quod Ferrarius Verdeger uxoratus tenet publice Sibiliam Çabateram et
quare frecuentet ad eam turbat domum suam et est credulitas omnium vicinorum quod
adulteratur et eam in sua pueritia defloravit. Item dixerunt quod Petrus Pascalis non vult
confiteri ad oficium Ecclesie.
Item dixerunt quod Guillelmus de Cladeles non vult habitare cum uxore et ipse utitur
coniurationibus prohibitis et dicitur mater uxoris et ipsa uxore percuserunt eum.
Item Petrus Lobet et uxor sua non veniunt ad ecclesiam. Item na Paschala. Item Guil-
lelmus Castanea ordinavit quod quidam calix istius ecclesie fuit datus Romeo de Vinculis
presbitero et modo facit ei indigentiam. Item de potu vini paschalis.
2 Fol. 24 vto.
Eodem die et eodem anno (30 Desembre 1313) visitavimus ecclesiam Sancte Marie de
Corneliano et recepimus in testes Berengarium Durandi, Petrum Augustini, Ferrarium Sa-
lat, Bernardum Corbera, Guillelmum Bertran et Raimundum Stephani parrochianos dicte
ecclesie qui interrogati per iuramentum super servitio ecclesie dixerunt quod bene fir super
statu parrochie dixerunt quod bene.
Gavarra fornicatur cum Na Torreta et ex ea filium procreavit.
Et Guillelmus de Cladeles facit coniuria. Cetera recte.
Bernardus Dalmacii presbiter regens dictam ecclesiam interrogatus super premissis dixit
idem.
3 Fol. 21 Die lune que fuit nonas decembris anno predicto (5 desembre 1323) dictus
dominus Episcopus visitavit ecclesiam de Corneliano et fuerunt vocati de parrochianis Vi-
ves dez Torrent, Jacobus Murta et Guillelmus Brunet qui iurati dixerunt quod Namfos te-
net CC solidos convertendos in empcione redditum ad servicium unius lampadis non facit
servicium quia dictus Namfos non vult convertere dictos CC solidos in emptione predicta.
Cetera recte. Item dixerunt (sic).
Die iovis infrascriptum dictus dominus episcopus exiens de Civitate Barchinone asoci-
ando Reverendum in Christo Patrem dominum Fratrem Guillelmum divina providencia
Sabinensis Episcopus apostollice sedis legatum ad partes Ispanie (sic) de ipso legacionis
officio redeuntem visitavit Sancti Juliani de Palaciolo infrascriptum. Et dictus dominus
legatus declinavit et requievit in loco de Granullariis illa die.
3 Fol. 40 vto. Die veneris sequenti que fuit kalendas februarii (1 febrer 1325) dictus do-
minus Episcopus visitavit Ecclesiam de Corniliano et fuit in clericus tonsoratus: Bernardus
Fabrega, postea fuerunt vocati de parrochianis: Arnaldus Marti, Arnaldus Gavarra, Arnal-
dus Baulet, Petrus Puniiera et Berengarius Duran qui iurati dixerunt quod servitium lam-
padis quod facere consueverat Berengarius Mayol et post eum Guillelmus Dirfirtis cessat.
Item dixerunt quod en Arnaldus Baulet filius Arnaldi Baulet fornicatur publice cum
Mirigalida.
Item dixerunt quod Guillelmus Sola recipit lusores in domo.
444
381. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Verge del Pilar

Dir. Post. Pl. Verge del Pilar, s/n. – 08940 Cornellà de
Llobregat

Cornellà de Llobregat. Verge del Pilar Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix
Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González,
segons decret del 25 de maig de 1967.
Rectorologi
1966-1977 Esteve Arrese Beltran; 1977-1992 Josep Torrella Giralt; 1992-2007 Joan San-
martí Roset; 2007-.... Antoni Casas Miquel
445
391. DOSRIUS, Sant Aciscle i Santa Victòria

Dir. Post. Pl. Església, s/n. – 08319 Dosrius

Dosrius. Sant Aciscle i Santa Victòria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme.
Els testimonis documentals més antics de l’església i parròquia es remunten al segle XIV,
però és, segurament més antiga i hauria estat estretament relacionada amb el castell de
Dosrius.
El temple parroquial actual, dedicat a Sant Aciscle i Santa Victòria, és un edifici gòtic del
segle XVI, construïda entre 1512 i 1526, amb ampliacions del segle XIX i XX.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1559. També
conté una sèrie notarial des del 1430 i llibres d’administració des del segle XVI. S’ho inclou
documentació referent a la parròquia de Canyamars.
Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 451. GAPGC, Barcelona, 1993. ADB, Parròquies,

1.
989, setembre 20
F. 193, perg. 1- 2- 474
Vives, bisbe de Barcelona, fa donació a Emmo, padrina seva, d’un alou, cases i corrals, terres
i vinyes, que tenia als termes de Terres Blancs i de Magòria i tocant la muralla de Barcelona; li
dóna així mateix una altra vinya al terme de Magòria i farraginar i un hort que tenia tocant la
muralla de la ciutat.
2.
994, maig 2
F. 253, L. Ant. IV, n. 148, f. 51a- b
Guillem, fill de Galind, dóna a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia la parròquia de
Sant Boi (de Llobregat) amb la seva església, títols fundats, dècimes, primícies i obligacions;
la d’Eramprunyà i la de Sant Vicenç (dels Horts), i, a més, dues peces de terra als termes de
446
Coliano i de Magòria, tot com a satisfacció dels danys que havia causat a l’alou que la seu
de Barcelona tenia a La Granada.
3.
995, maig 20
F. 273, perg. 1- 2- 1280
El prevere Longobard permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i els seus canonges dues
terres situades a diferents indrets del territori de Barcelona una al lloc de Terres Blancs i una
altra al terme de Magòria, i rep en canvi una altra peça de terra que era de l’església de Santa
Creu.
4.
1000, març 8
F. 341, L. Ant. I, n. 432, ff. 163d- 164a
Julià, prevere, anomenat Bonuci, permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, una terra al
terme de Magòria, del comtat de Barcelona, i rep en canvi dues altres peces de terra que són a
la vora d’una terra del prevere Petroni.
5.
1000, maig 8
F. 345, perg. 1- 2- 138
La comtessa Ermessenda emet sentència judicial definitiva contra Bonhome que havia
ocupat fraudulentament unes propietats de la seva germana Matrona, mentre aquesta sofria
captivitat a Còrdova. Aquestes propietats eren cinc mujades de vinya a Gomà i unes terres al
terme de Magòria.
6.
1079, febrer 20
B. 1345, perg. 1- 1- 518
L’abat Geribert, de Sant Miquel de Cuixà, i els monjos d’aquest monestir fan una donació a
precari a Isaac, jueu, i a la seva descendència, una terra per plantar-la de vinya i treballar-la,
situada al territori de la ciutat de Barcelona, al terme de Magòria, perquè la tingui els set anys
vinents donant-ne la quarta part dels fruits al monestir, a condició que no reconegui cap altre
senyor que el monestir.
7.
1084, novembre 24
B. 1447, L. Ant. II, n. 40, f. 14a- 15a
Testament d’Ermengol Bernat, clergue i levita, en el qual fa deixes a la Canònica de Barcelona
d’unes parellades a Magòria, un mas i vinyes a Sants i Magòria, i altres llocs dels voltants de
Barcelona, i també al monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Entre els laics, fa
deixa al seu nebot Pere Mir de la quarta part del castell de Calders.
447
8.
1098, abril 29
B. 1653, perg. 1- 2- 701
Miró Balluví, clergue i canonge de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona,
dóna a Joan Pere i la seva dona Arsenda una peça de terra erma per a llaurar situada al territori
de Barcelona, al terme de Magòria, i aquests a canvi li hauran de donar la quarta part de les
collites, les primícies i el braçatge durant la seva vida i, un cop mort el donador, a l’hospital de
la Canònica.

Any 963, abril 4
El terme de Dos Rius en l’any 963 era una de les confrontacions de propietats que el
Comte i Marqués Mir tenia a la Marina al terme de Mata, les quals en dit any les va vendre
per 500 sous d’argent a Bonfill i que en altre temps les havia comprat a Guitart i Giribergos.
ACA. Ar. Cart. St. Cugat, n. 948, f. 317
Any 1128
Oleguer, Arquebisbe de Tarragona donà als germans Ramon Mir son clergue i Arnau
un alou situat en les parròquies de Sta. Maria de Civitate Fracta (Mataró), St. Martí i St.
Andreu de Lavandariis que confronta a tramuntana amb el terme del castell de Duorum
Rivium.
Any 1348
Galcerán de Cortellà i Blanca, senyors del Castell de Dos Rius, fundaren un benefici a
l’altar de Sta. Maria, construit dins l’església Parroquial, essent primer obtentor Mossen
Bernat de Fàbrica, pvre.
ADB. Vol. VII Dotal. f. 253
Any 1379, maig 6

Guillem de Puigpardinas Rector de Gualba llegà 50 sous per fer una imatge per l’altar de
Sta. Victoria construit a l’església de St. Aciscle de Dos Rius un brandó de 2 lliures de pes
que serveixi durant l’elevació del Corpus Christi.
ACB. Divers. instrum. f. 16
Rectorologi
Nota: En algunes d’aquestes fitxes hi consta que el capellà era rector de Dosrius i al
mateix temps de la sufragània de Canyamars.
1214 Ramon, clergue; 1313 – 1334 Bernat de Olivera; 1334 – 1348 Llorens de Costes;
1348 – 1351 Miquel de Santardeus; 1351 Miquel de Sucarrats; 1353 Raimon Mayosas; 1353
- 1355 Benet Safont; 1355 - 1364 Miquel Domenech; 1364 - 1375 Guillem de Pugipardinas;
1375 – 1381 Guillem Torts; 1381 - 1386 Miquel Domenech, 1386 – 1390 Berenguer Rubay;
448
1390 Pere de Mas; 1393 – 1394 Bernat Collol; 1394 - 1397 Jaume Morera; 1397 - 1398 Pere
Smola; 1398 – 1401 Francesc Sinola; 1401 - 1409 Pere Ginela; 1409 – 1410 Miquel Oliart;
1410 Andreu Coll de Parets; 1415 Pere Singla; 1415 – 1420 Francesc Rufet; 1420 – 1421
Guillem Malet; 1421 - 1424 Antoni Almunia; 1424 – 1425 Ramon Campanar; 1427 – 1431
Berenguer Speró; 1431 – 1450 Pere Poll; 1450 – 1454 Andreu Martí; 1454 – 1456 Joan
Bisbe; 1456 Pere de Porta; 1463 Ramon Sala; 1463 – 1469 Antoni Vall; 1469 - 1474 Antoni
Colom; 1474 Joan Forn; 1494 Joan Ferrer; 1494 – 1503 Nicolau Pellicer; 1503 - 1514 Lluís
Peris; 1514 – 1516 Onofre Cotegà; 1516 – 1536 Llorens de Borga; 1536 – 1568 Pere Pau
Saragossa; 1568 - 1575 Joan Vila; 1575 – 1577 Pere Moix; 1577 - 1584 Jaume Arquer; 1584
Andreu Marrugat; 1595 Bernat Xarquies; 1595 – 1616 Sebastià Isern; 1616 – 1626 Rafael
Oliveres; 1626 – 1632 J. Ferrer; 1632 – 1642 Gabriel Sentís; 1642 – 1644 Joan Guinda; 1644 -
1645 Joan Solà; 1645 Gili Minguella; 1685 Isidre Fontdavila; 1685 - 1723 Francesc Pucurull;
1723 – 1742 Joan Llunell; 1742 – 1763 Lluís Prats; 1763 – 1768 Francesc Matheu i Smandia;
1768 – 1773 Tomàs Prat; 1773 - 1781 Joan Pineda; 1781 - 1796 Rafael Bellsolà; 1796 – 1806
Pau Camps; 1806 – 1815 Ignasi Petit; 1815 – 1825 Agustí Dalmau; 1825 - 1849 Francesc
Ximenez; 1849 - 1865 Jaume Puig; 1865 - 1869 Pere Pla; 1881-1893 Josep Rifé; 1893 Gaietà
Viaplana; 1898-1916 Josep Molera;1916-1948 Joan Manau; 1948-1956 Jaume Arcarons;
1956-1959 Joan Nonell; 1959-2004 Artur Bosch Batllori; 2005-.... Jaume Abril Figueras

- El dissabte 12 de març de 1306 el bisbe Ponç de Gualba visità Gavà i en la visita és
denunciat el rector de Dosrius. V. P. 1- 2, fol 56- 56v.; M- N 23.
- El divendres 29 de maig de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Aciscle de Dosrius
(de duobus rivis). V. P. 1- 2, fol. 140v.; M- N 38.
- El divendres 4 d’octubre de 1314 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona vistà Sant
Aciscle de Dosrius. V. P. 2, fol. 63 v.; M- N 49.
- El diumenge 29 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Dosrius. V. P. 3, fols.
111v-112; M- N 67.

1/2 Fol. 15
Die sabbati sequenti anno quo supra (16 Gener 1305) idem dominus episcopus visitavit
ecclesiam Sancti Iscle de Dorrius et clericavit istos: Petrum Solivera, Jacobum de Cane-
mariis tonsorati. Et postea vocavit Bernardum de Dorrius, Petrum Oliver, Jacobum de
Canyamaz, Riambau de Dorrius, Guillelm de Camiadal, Guillelmum Ferrer iurati dixerunt
omnia recte. Rector predicte ecclesie nomine cuiusdam parrochiani sui debet V solidos
dare operi ecclesie Barchinone pro quodam excessu. Raimundus et Agnetis predictorum
compaternitatem inter eos fuisse ante clebratum matrimonium inter ipsos pronuntiavit
inter predictos matrimonium non fuisse et mandavit eiusdem quod de cetero non comisce-
antur carnaliter et dedit utroque cum alio licentiam in domino contrahendi.
Item obligavit idem ipsos auctoritate ecclesie fuisse matrimonium aliter copulates inces-
tum esse et comissit attamen presentari hec ante dictum dominum episcopum XV kalen-
449
das octobris anno predicto. Tamen Bernardus de Mazanos rector ecclesie de Rahona et
Bernardus Grumesti rector de Pontonibus Guillelmus de Colomerio presbiter predictus
iuratus per sacramentum dixerunt quod illi se predictum matrimonium fecisse in facie ec-
clesie Sanct Vincentii de Lavaneres receptor sacramento a dictis Raimundo et Agnete, sed
non sciebat aliquod impedimentum esset. Interrogato si aliqua pecata fuit sibi vel alteri
data per contrahendo predicto matrimonio dixit quod sibi non sed X solidos fuerunt dati
Petro Amici rectori ecclesie Lavaneres quos iste Colomerius recepit. Dominus episcopus
iniunxit dicto Guillelmo Colomerii quod hinc ad kalendas februarii proxime instants sol-
vant dictos X solidos dicto Raimundo notario episcopale, stando aliqua die dominica in
porta ecclesie et confitendo coram ómnibus corruptionem predictam et vicium per quod
recepit et si aliquo deficeret vel sibi a dicto Raimundo remiteretur non valet et iniuncta sibi
alia penitentia salutari, absolvit eum.
1/2 Fol. 140 vto.
Die veneris proxima post festum Ascensionis et anno quo supra (29 Maig 1310) idem
dominus Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Aciscli de Duobus Rivis et fuerunt vocati
de parrochianis Bernardus de Dorrius, Bernardus Mironis, Petrus Oliver, Riambaldus de
Bosco qui iurati dixerunt omnia recte.
2 Fol. 63 vto.
Anno Domini MCCCXIIII quarto nonas Octobris (4 Octobre 1314) Nos Ugo de Cardo-
na archidiaconus Barchinone personaliter accedentes causa visitationis ad ecclesiam Sancti
Assiscli de Dorrius ibi recepimus in testes Guillelmum Staperii, Guillelmum Roure, Gui-
llelmum Chovaner et Petrum Joverii parrochianos dicte ecclesie qui dixerunt per iuramen-
tum super servitio ecclesie interrogati quod fit bene. Item super vita clericorum et etiam
super statu parrochie interrogati dixerunt omnia fore in bono statu.
Bernardus ça Olivera rector dicte ecclesie interrogatus super predictis dixit idem ut tes-
tes qui supra.
3 Fol. 111 vto. Die dominica que fuit III kalendas iulii anno predicto (29 juny 1326)
fuit visitata ecclesia de Duobus Rivis et fuerunt vocati de parrochianis: Bernardus Baral,
Guillelmus de Vayl-maior, Berengarius Puyal, Bernardus Mir, Berengarius Padro et Rai-
mundus Oliver qui iurati dixerunt quod rector dicte ecclesie tenet pro concubina in par-
rochia de Linars Sibiliam prout est comunis vox et fama. Interrogato de tempori dixit quod
bene sunt V anni. Negat Bernardus de Olivaria rector predictus tenere nec tenuisse dictam
Sibiliam pro concubina nec fuisse cum ipsa in loco suspecto. Interrogato si scit ubi credit
se ex ipsa fore diffamatum in sua parrochia vel alibi dixit quod non quod ipse sciat. Postea
composuit cum domino Episcopo ad XXX solidos.
450
393. ESPLUGUES DE LLOBREGAT, Sant Antoni

de Pàdua
Dir. Post. Mare de Déu de la Mercè, bxs. – 08950
Esplugues de Llobregat
Arxiprestat: Torrassa-Collblanc

Esplugues de Llobregat. Sant Antoni de Pàdua Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix
Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego el
BIBL.: BOAB, 1968, pàg. 728.
Rectorologi
1971-1988 Joan Raventós Vendrell; 1988-1992 Antoni Gil Tolosa; 1992-2007 Josep Soler
Llopar; 2007-2009 Xavier Moretó Navarro; 2009-2016 Josep Oriol Garreta Torner; 2016-
20.. Francesc X. Prevosti Vives.
451
466. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT,

Santa Maria de Gornal
Dir. Post. Pg. Carmen Amaya, 31-33 – 08902 L’Hospitalet
de Llobregat
Arxiprestat: L’Hospitalet de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat. Santa Maria del Gornal Parròquia del bisbat de Barcelona,
al Baix Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Narcís Jubany
segons decret del 24 de març de 1977 i va iniciar la seva activitat el mateix any.
Rectorologi
1977-1991 i 1992 Casimir Martí Martí; 1992- 2014 Joaquim Mª Cervera Durán; 2014-...
Miquel Cubero Balboa
452

Santa Eulàlia de Mèrida
Dir. Post. Barcelona, 104 – 08901 L’Hospitalet de
Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia de Mèrida Parròquia del bisbat de Barcelona,
al Barcelonès. L’església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida es va començar a construir
al nucli de la Pobla de l’Hospitalet, al lloc dit de la Sagrera, l’any 1426, amb la intenció que
pogués substituir la de Santa Eulàlia del poble de Provençana, que havia quedat petita per
al nombre de fidels de la zona. El permís per a iniciar la nova obra fou concedit pel bisbe
Francesc Climent Sapera. Ja consta el funcionament de l’església l’any 1499, arrel de la
visita pastoral. El 1506 foren traslladades les campanes del temple de Provençana al de
Santa Eulàlia de Mèrida. El 1524 es rebé el permís pertinent per tal de construir-hi l’altar
major. L’any 1600 va ser beneïda solemnement.
El temple va ser completament arrasat el 1936 i reedificat al 1939, sota projecte de
l’arquitecte Josep Mª. Puig Janer, podent-se celebrar culte novament el 1941. Finalment,
va ser beneïda l’any 1947 per l’arquebisbe Gregorio Modrego.
BIBL.: Boletín de Información Municipal, Hospitalet de Llobregat, núm. 32, 1961, pàg. 109.
Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 138. ADB, Parròquies, Arxius,
6 (400-499). ADB, Arxius de Parròquies, núm. 462. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 207.
Rectorologi
1786-1801 Quirze Madriguera; 1801-1815 Josep Montasell; 1815-1845 Miquel Pou;
1845-1860 Josep Cases; 1861-1876 Josep Montasell; 1876-1883 Josep Masana; 1887-1914
Ignasi Cantarell; 1924-1948 Manuel Guironés;1948-1967 Josep Homar; 1967-1986 Josep
Mª Puigbó Vergés; 1986-1988 Ezequiel Sendrós Argelich; 1988-2001 Jaume Inglavaga
Vilarrubia; 2001-2011 Josep Mª Jubany Casanovas; 2011-....Josep Mª Romaguera Bach
453

Immaculada Concepció
Dir. Post. Estronci, 20 – 08906 L’Hospitalet de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat, Immaculada Concepció Parròquia del bisbat de Barcelona, al
segons decret del 8 de maig de 1965.
Es conserven a l’arxiu parroquial, parcialment traslladat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona,
els llibres sagramentals a partir de l’any 1966.
BIBL.: BOAB, 1965, pàg. 211. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499). ADB, Arxius de
Parròquies, núm. 444.
Rectorologi
1965-1974 Mariano Roncales; 1974-1975 Ramón Marimón Carol; 1975-1996 Antoni
Rodríguez González; 1996-2001 Joan Mª Prieto Rodriguez; 2002-....Custodi Ballester
Bielsa
454

Mare de Déu de Bellvitge
Dir. Post. Ermita, 65-67 – 08907 L’Hospitalet de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat, Mare de Déu de Bellvitge Parròquia del bisbat de Barcelona.
La parròquia de Bellvitge té l’origen en el santuari marià que és esmentat per primer cop al
1279, per bé que hi ha indicis de la seva existència amb anterioritat a aquesta data. Durant
el segle XIII i amb posterioritat va dependre de la parròquia de Provençana.
L’església és un edifici romànic del segle XIII que mostra nombroses reformes,
documentades ja des del segle XV.
Fou erigida canònicament com a parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego el 1968.
Dins la parròquia es comprèn el servei religiós a l’Hospital de Bellvitge.
BIBL.: BOAB, 1968, 206. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 265. GAPGC,
Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 157. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499). A.
VALCARCEL, Ermita de Bellvitge (Barcelona, 2011).
Rectorologi
1970-1984 Anton Raventós Espona; 1984-1993 Josep Giol Bayona; 1993-1998 Germán
Aute Puiggarí; 1998-2004 Carles Marcet Soler; 2005-2009 Josep Mª Pañella Mora; 2010-
2016 Josep Mª Esteban Font; 2016-20... Joaquim Pons Ribas
455

Mare de Déu dels Desemparats
Dir. Post. Mossèn Jaume Busquets, 7 – 08903
L’Hospitalet de Llobregat

Hospitalet de Llobregat, L’. Mare de Déu dels Desemparats Parròquia del bisbat de
Barcelona, al Baix Llobregat. La parròquia, erigida en un temple provisional, va ser
inaugurada el 30 de novembre de 1935. El temple, que havia estat finalitzat tres mesos
abans, va ser incendiat el 19 de juliol de 1936, desapareixent l’arxiu parroquial. En aquest
es conserven actualment els llibres sagramentals a partir de l’any 1939.
pàg. 62. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499). V. BALAGUER, Templo de Ntra. Sra. de
los Desamparados (Barcelona, 1973). V. BALAGUER, Desemparats entre vies i campanes
(L’Hospitalet de Llobregat, 2010).
Rectorologi
1969-.... Valentí Balaguer Planas
456

Sant Albert Magne
Dir. Post. Pujós, 99 – 08904 L’Hospitalet de Llobregat

Hospitalet de Llobregat, L’. Sant Albert Magne Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González
segons decret del 18 de novembre de 1970.
BIBL.: BOAB, 1970, pàg. 733.
Rectorologi
1971-1984 Pere Miquel Ferrer; 1984-1993 Andreu Conangla Morta; 1994-2005 Lluís
Portabella d’Alós; 2006-2009 Joaquim Brustenga Miquel; 2010-.... Lluís Ramis Juan
457

Sant Benet
Dir. Post. Av. Can Serra, 82 bxs. – 08906 L’Hospitalet de
Llobregat

Hospitalet de Llobregat, L’. Sant Benet Parròquia del bisbat de Barcelona. Fou erigida
canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González segons decret del 23 de
gener de 1970.
Al seu arxiu parroquial es contenen els llibres sagramentals a partir de l’any 1970.
Rectorologi
1972-1978 Jaume Botey Vallés; 1978-1989 Andreu Trilla Llovera; 1989-1995 Manel
Bagunyà Valls; 1995-2008 Emili Quílez Justo; 2008-.... Emilià Almodóvar Molina
458

Sant Isidre
Dir. Post. Aprestadora, 3. – 08902 L’Hospitalet de
Llobregat

Hospitalet de Llobregat, L’. Sant Isidre Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Gregorio Modrego segons decret
del 9 d’octubre de 1946, dins del que aleshores era terme municipal de Barcelona. El
temple fou projectat per M. Puig Janer i beneït l’any 1951.
Es troben dins l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1947.
pàg. 66. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499). F. PRIETO, Elementos artísticos del templo
de San Isidro Labrada (L’Hospitalet de Llobregat, 2009). F. PRIETO, A la parròquia de Sant
Isidre Laurador de l’Hospitalet de Llobregat. Visita pastoral a Mons. Omella (l’Hospitalet
de Llobregat, 2016).
Rectorologi
1948-1976 Joan Bonet Baltá; 1976-1991 Joan Carrera Planas; 1991-2004 Felip-Juli
Rodríguez Piñel; 2005-.... Francesc Prieto Rodríguez
459

Sant Joan Evangelista
Dir. Post. Av. Europa, 30 – 08907 L’Hospitalet de
Llobregat

Hospitalet de Llobregat, L’. Sant Joan Evangelista Parròquia del bisbat de Barcelona.
Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González segons decret
del 23 de gener de 1970.
Rectorologi
1970-1979 Josep Mª Monfort Alabau; 1979-1986 Jaume Duch Fumadó; 1986-1991 Josep
Oriol Xirinachs Benavent; 1991-1995 Josep Mª Pujol Boira; 1995-..... Miquel Cubero
Balboa
460

Sant Josep
Dir. Post. Enric Prat de la Riba, 145 bxs. – 08901
L’Hospitalet de Llobregat

Hospitalet de Llobregat, L’. Sant Josep Parròquia del bisbat de Barcelona. Fou erigida
d’abril de 1961.
Rectorologi
1961-2009 Leandre Gasso Ubach; 2009-.... Josep Jiménez Montejo
461

Santa Eulàlia de Provençana
Dir. Post. Santa Eulàlia, 203. – 08902 L’Hospitalet de
Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana Parròquia del bisbat de
Barcelona, al Barcelonès. Apareix esmentada com a parròquia en la documentació
medieval des del 1045, tot i que devia de ser-ho des de més antigament. L’església actual,
dedicada a Santa Eulàlia de Barcelona, és de finals del segle XI, documentada com a obra
en construcció el 1076, essent consagrada pel bisbe Berenguer el 27 de gener de 1101. La
portalada actual fou afegida al segle XIII (1201). A partir del segle XIV l’església entrà
en decadència i el 1426 es construí una nova església a la Pobla de l’Hospitalet, on es
traslladà la titularitat de Santa Eulàlia. L’antiga parròquia es convertí en eremitori fins al
segle XIX que es formà un nou veïnatge en la zona de Provençana i es reobrí l’església al
culte, erigint-se novament en parròquia el 1879. Durant la Guerra Civil patí importants
danys que foren reparats en acabar aquesta. L’any 1952 s’inicià la construcció d’una nova
església parroquial, de la que s’havia beneït la primera pedra ja el 1923, annexant-se
l’edifici romànic a ella.
pàg. 139. MADURELL, J.M. Fulls històrics de l’Hospitalet de Llobregat. Notes documentals
d’Arxiu. L’Hospitalet de Llobregat, 1977, doc. 1. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol.
XX, pàg. 263. GAPGC, Barcelona, 1993. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499). MARTÍ
BONET, El martiri... pàg. 209. J. CODINA, Curs d’introducció metodològica a la història de
l’Hospitalet de Llobregat (L’Hospitalet de Llobregat, 1975). J. MADURELL, Fulls històrics
de l’Hospitalet de Llobregat (L’Hospitalet de Llobregat, 1977). J. CODINA, Els pagesos de
Provença (984-1807) 3 vols. (Montserrat, 1988).

1.
986, març 30
F. 160, perg. 1- 1 -865
Borrell comte i marquès, ven a Aurícia Deo dicata unes terres i unes vinyes situades a dos llocs:
462
unes al terme de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc que en diuen La Torre, i unes altres al terme
d’Enforcats, al lloc conegut amb el nom de Sol Ficto, tot plegat pel preu de cinc peces de plata.
2.
986, maig 3
F. 161, L. Ant. IV, n. 53, f. 17a- b
Senior, vídua de Levisind, ven al bisbe Vives, de Barcelona, cases, corrals, sitges, pous, horts,
arbres i vinyes al terme de Bederrida o Terres Blancs (a Sarrià), al comtat de Barcelona, per
tres peces de plata. Afrontació: “de aquilonis, in torrente que procedit de Petras Albas et vadit
per ipso Trulio comitale usque in ipsa mare; de meridie in ipsa strada que graditur per Provin-
tiana et Monte Ursa”.
3.
988, novembre 8
F. 179, L. Ant. IV, n. 60, f. 19a-b
Recosind ven al bisbe Vives, de Barcelona, dos trossos de vinya al lloc de Terres Blancs, al
terme de Provençana, del territori de Barcelona, pel preu de cinc sous.
4.
989, maig 16
F. 188, perg. 1- 1- 2387
Fredbert i la seva muller Mirable permuten amb el bisbe Vives de Barcelona, una terra que
tenen a Terres Blancs, al terme de Santa Eulàlia de Provençana, del territori de Barcelona, i
reben en canvi unes cases amb corts i horts, amb arbres fruiters i la terra que el prelat tenia al
mateix indret.
5.
989, setembre 20
F. 193, perg. 1- 2- 474
Vives, bisbe de Barcelona, fa donació a Emmo, padrina seva, d’un alou, cases i corrals, terres
i vinyes, que tenia als termes de Terres Blancs i de Magòria i tocants la muralla de Barcelona; li
dóna així mateix una altra vinya al terme de Magòria i un farraginar i un hort que tenia tocant
la muralla de la ciutat. Afrontació: “strada qui graditum per “Provinciana et Monte Ursa”.
6.
992, febrer 5
F. 220, L. Ant. I, n. 349, f. 136 a- d
Aurúcia, Deo vota, atorga testament i nomena marmessors Bonfill, sacerdot, Auruci, jutge, i
Eldefredi Gelmir. Disposa variadíssims llegats a favor de diverses esglésies i persones de Barce-
lona i del seu territori (“in terminio de Sancta Eulalia de Provinciana quod emi de Iuda ebreo
et de Mochero ebreo et de Felicidas ebrea et de Pasado ebreo et de Ava abrea et de Ilia femina
et de Iusto”).
463
7.
996, setembre 16
F. 293, L. Ant. I, n. 617, f. 227c-d
Ennego, fill de Sendred, anomenat Bonfill, permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i els
canonges de la seu de Santa Creu i Santa Eulàlia la meitat d’un alou constituït per una terra
i uns casals, al terme de Sants, a l ’accés de Provençana, del territori de Barcelona, i rep en
canvi un altre alou, consistent en les primícies, delme, tasca i senyoria sobre els habitants que
la seu posseeix al territori.
8.
1017, maig 31
B. 275, perg. 1- 2- 792
La dona Sensena ven al bisbe Deodat un alou situat al comtat de Barcelona, al lloc de Ba-
nyols, pel preu de 2 unces d’or. Afrontació: “de parte circii in ipsa estrada publica que pergit
de Barcelona a Santa Eulalia de Provenciana vel a Corneliano”.
9.
1054, setembre 18
B. 870, L. Ant. IV, n. 68, f. 22b- d
Amalric Aeci, Maressenda, Guillem Amat i Ramon Amat, marmessors de la difunta Ra-
quel, donen a Déu i a la Canònica de la Seu una mitgera de terra i mitja mitgera de vinya
situades a la carretera de Barcelona, davant de la porta del sagrer d’Ansulf, prevere, a Pro-
vençana.
10.
1057, març 26
B. 930, perg. 1- 1- 1835
Ermengarda i el seu marit Bonfill empenyoren a Gerard Atila, levita, diversos béns per un
deute de 5 mancusos d’or pur de Barcelona, legitimament pesats, de 10 en unça, situats als
llocs de Quart i Banyols, al terme de Santa Eulàlia de Provençana, al territori de Barcelona.
El deute, amb el seu lucre, s’ha de tornar en el termini d’un any; mentrestant els deutors gau-
deixen dels béns empenyorats per benefici del prestador.
11.
1058, novembre 29
B. 975, perg. 1- 2- 1484
Guitart Bernat fa donació d’un alou al seu fill Ramon, i els germans d’aquest, Miró i Pere,
l’hi defineixen. Es tracta de diversos béns situats a la parròquia de Santa Eulàlia de Proven-
çana, a Espudula, i a la parròquia de Llavaneres.
464
12.
1058, novembre 30
B. 976, perg. 1- 2- 1500.
Ramon, levita, defineix a favor de Miró i Pere, germans seus, dues parts de l’alou situat al
territori de Barcelona, a Provençana, al lloc d’Espudula. També els defineix les dues terceres
parts de les cases situades a Barcelona sota el castell de Regomir.
13.
1061, agost 6
B. 1028, L. Ant. IV, n. 77, f. 25d- 26a
Bernat Altemir ven a Bellhom, anomenat Guerau, unes cases i altres béns situats al territori
de Barcelona, al terme de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, pel preu de 8 man-
cusos d’or.
14.
1063, juliol 23
B. 1047, perg. 1- 2- 1509
Marcovall ven a Bernat Ramon i a la seva dona Ermengarda dues peces de vinya del malell,
situades al territori de Barcelona, a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc ano-
menat Quinçà, pel preu de 9 mancusos d’or.
15.
1063, setembre 17
B. 1049, perg. 1- 4- 226
Marcovall ven a Bernat Ramon i a la seva muller Ermengarda una vinya situada al territori
de Barcelona ciutat, al terme de Quinçà, al lloc anomenat la Carrera, a la parròquia de Santa
Eulàlia de Provençana, que tenia per compra i per altres raons, pel preu de 6 mancusos d’or
pur de moneda de Barcelona.
16.
1068, març 7
B. 1162, L. Ant. II, n. 65, f. 23a- c
Ramon Sunifred i la seva muller Ermengarda permuten amb la Canònica de Barcelona un
alou situat al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i en un altre lloc,
a la de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc anomenat Terrers, com també terra prop de la vila
de Sants, a canvi d’un alou situat a la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, a la de Sant
Sadurní de la Roca, a Osona, a la de Santa Eulàlia del riu Merdàs, a l’Urgell, a Solsona, a
Olius i a la de Sant Pere de Rubí, segons consta a l’escriptura que els van fer.
465
17.
1068, març 9
B. 1164, perg. 1- 2- 1403
Berenguer, bisbe de Barcelona, permuta amb Ramon Sunifred i la seva muller Ermengarda
els alous que posseïa la Canònica a les parròquies, de Santa Agnès de Malanyanes, de Sant
Sadurní de la Roca, de Sant Pere de Rubí; al comtat d’Osona, a la parròquia de Santa Eulàlia
de riu Merdàs; i al comtat d’Urgell, a Solsona i a Olius. A canvi, rep de Ramon Sunifred i de la
seva muller l’alou situat a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, pro de la vila de Sants, i a la
parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, a Terrers.
18.
1074, gener 4
B. 1247, perg. 1- 2- 835.
Ramon Bernat permuta amb Guillem Sendred i la seva dona Trudlenda dues mujades de
terra situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc
anomenat Arnoverdo, juntament am 1 unça d’or, moneda de Barcelona, a canvi d’un alou
del predit matrimoni, segons consta en una altra escriptura de permuta convinguda entre ells.
19.
1076, juny 5
B. 1301, L. Ant. IV, n. 12, f. 5a- 6a
Testament de Ramon Bernat en el qual deixa béns de Banyols, Santa Eulàlia de Provença-
na, Palau Dalmanla, etc., a filles i fills, familiars i altres persones així com a la Canònica de
Barcelona i a altres esglésies.
20.
1084, novembre 24
B. 1447, L. Ant. II, n. 40, f. 14a- 15a
Testament d’ Ermengol Bernat, clergue i levita, en el qual fa deixes a la Canònica de Barce-
lona d’unes parellades a Magòria, un mas i vinyes a Sants i Magòria, i altres llocs dels voltants
de Barcelona, i també al monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Entre els laics, fa
deixa al seu nebot Pere Mir de la quarta part del castell de Calders. Inclou una vinya “vinea que
est in parrochia Sancte Eulalie de Provinciana”.
21.
1085, abril 24
B. 1453, perg. 1- 2- 953
Gelabert Ramon ven a Guillem Ramon, cabiscol, un alou que conté terres cultivades i er-
mes, vinyes, un mas, un hort, un pou i arbres de diverses classes, situat al territori de Barcelona,
a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, als llocs anomenats Quincià i Banyols, pel
preu de 55 unces d’or de València.
466
22.
1086, juliol 26
B. 1469, perg. 3- 27- 378
Bonfill Oliba i la seva muller Adelaida venen a Bernat Guillem unes terres i vinyes situades
al territori de Barcelona, a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc anomenat
Quinçà, pel preu de 5 unces d’or de València i 2 mancusos.
23.
1093, desembre 29
B. 1597, perg. 1- 2- 840
Testament sacramental de Guillem SEndred, fet davant l’altar de Sant Joan apòstol, a l’es-
glésia de Santa Eulàlia de Provençana, en què nomena marmessors Bernat Guillem i Arnau
Guillem, fills seus, i Berenguer Guitard; d’una banda, fa donacions pietoses a diverses esglésies
i monestirs (la tercera part dels seus béns mobles) i, de l’altra, als fills Bernat i Arnau els deixa
les possessions d’Esplugues, Banyols, el Vallès, Olèrdola, Sant Moí i Castellet, de les quals vol
que sigui usufructuària de la srva muller Trudlenda.
24.
1095, novembre 8
B. 1625, L. Ant. II, n. 434, f. 148c- 149a
Testament de Ramon Guitard, jutge, en el qual nomena almoiners seus Ponç, sagristà, Ra-
mon, prepòsit, Esteve Adalbert i Ramon Guillem i en què deixa a la Canònica de la Santa Creu
i Santa Eulàlia els seus alous, cases, terres i vinyes, situats als comtats de Barcelona i Girona,
a les parròquies de Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Sadurní de la
Roca, Santa Eulàlia de Provençana, al lloc anomenat Espodolla, i dins de les muralles de la
ciutat de Barcelona, als Aladins, llevat de dos masos i unes terres i vinyes a la parròquia de
Santa Maria de Mataró, que deixa al monestir de Sant Pere de les Puelles.
25.
1100, novembre 1
B. 1674, L. Ant. IV, n. 35, f. 12a- b
Ramon Guislabert de Barberà, el seu fill Berenguer i la muller d’aquest ofereixen a Déu i a
la Canònica el fill de Berenguer, de nom Ramon Berenguer, per tal que sia clergue i canonge, i
lliuren també un alou situat a Santa Eulàlia de Provençana.
26.
1083., agost 9
B. 1710, perg. 1- 1- 1440
Guisla i els eus fills Ponç Bernat i Guillem Bernat defineixen i atorguen a favor de Ramon
Guitart, levita i jutge, i del seu germà Pere Guitard, ambdós germans de Guisla, uns alous situats
a Santa Eulàlia de Provençana, la Roca, la Mata, Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres i Palou.
467
27.
1100, desembre 18
B. 1719, perg. 1- 1- 1844
Testament del jutge Ramon Guitart, jurat sobre l’altar de Sant Feliu, a Sant Just de Barcelo-
na, en el qual fa deixes a la Canònica, amb usdefruit del seu germà Pere i nebots, i a Sant Pere
de les Puelles, de béns mobles i immobles, situats aquests a Civitas Fracta (Mataró), Llavane-
res (Santa Eulàlia de “Provinciana”, la Roca, Eramprunyà, etc., i també de llibres.
Any 986, març 30
Venda de terres ab vinya situades al Comtat de Barcelona, l’una al terme de Sta. Eulàlia
de Provenciana, al lloc nomenat Torre, i l’altra al lloc nomenat Solficto feta per el comte
Borrell a Orucia, deodicata per 5 peces d’argent.
ACB. Diversorum A. 368 (k) 1/2 escala
Any 1045, març 22

Empenyo de tres cases, cirges, terra, arbres i pou, situat al Comtat de Barcelona parròquia
de Sta. Eulàlia de Provinciana, al lloc dit Quarto, fet per Jofré Vidal i Kixol, sa muller, a
Jucifia, jueu, per 3 unces d’or que li devien.
Any 1052, març 14

Empenyo d’una mojada de terra situada al territori de Barcelona, parròquia de Sta.
Eulàlia de Provensana, al lloc nomenat Chinsana fet per Arnau fill de Guillem als germans
Bernat, levita i Guillem per 3 mancusos d’or cuit que’ls hi deu.
ACB. Diversorum B, n. 1336
Any 1076, juliol 7, 16 de Felip

El clergue Guillem, fill de Sendret i d’Eme donà a S. Cugat una peça d’alou situada a
Quartum en la parròquia de Sta. Eulàlia de Provinciana.
Any 1101, gener 27

Acta de Consagració de l’església parroquial de Sta. Eulàlia de Provensana feta per
Berenguer bisbe de Barcelona el 27 de Janer de 1101.
«Anno Incarnationis Dominice centesimo primo post millesimum sexto Kalendas
februari, Comuni utilitate providentes, Venerabilis Berengarius Dei nutu Barcinonensis
Episcopus, et Canonicorum Conventus inferius adductus, cum non parvo Populorum
conncursu solemniter canvenerunt ad consecrandum Domum Dei Sanctissime Virginis, ac
Martiris Eulaliae in Territorio Barcinonensi in loc nuncupato Villa Provintiana...»
ADB. Volum VI Dotaliarum, part 2a., full 53
468
Any 1125, juny 30 17 de Lluís rei

Establiment d’un mas, situat al territori de Barcelona, parròquia de Sta. Eulàlia de
Provinciana, amb terres i arbres al seu entorn, al lloc nomenat Espodia, fet per Oleguer,
metropolità de Tarragona (Terragonensis) amb tot el convent de canonges de la Seu de
Barcelona, a Ramon Berenguer, Ermesinda, sa muller, i sa descendència i posteritat...
Capella de Santa Maria de Bellvitge

Llegat de 6 diners a Sta. Maria de Benvitge fet per Elisenda Miquela, qui elegí sepultura
a l’església de Santa Eulàlia de Provensana.
ACB. Testaments i Causes Pies. Armari 6, n. 4
(hi ha moltes notes històriques sobre aquesta Capella, la majoria amb data posterior a
la citada)
Rectorologi
1207 Berenguer de Roquers; 1256 - 1261 Pere de Vilar; 1261 – 1272 Bernat Ferrer; 1272
– 1279 Bernat de Vilar; 1279 – 1300 Ramon Maynou; 1300 – 1311 Ramon de Noguera;
1311 – 1312 Arnau de Quart; 1312 – 1316 Bernat de Buadella; 1316 - 1319 Jaume Ros;
1319 – 1325 Grau de Gualba; 1325 - 1327 Jaume Ricart; 1327 – 1328 Bartomeu de
Croses; 1328 - 1330 Jaume Garriga; 1330 – 1331 Bernat Dialech; 1331 - 1332 Guillem
Cerdà; 1333 - 1345 Pere Terrades; 1345 Pere Dosca; 1347 Joan Pujades; 1347 – 1348
Jaume de Malla; 1348 – 1351 Llorens Moya; 1351 – 1359 Guillem Vilar; 1359 – 1361
Jaume Verdaguer; 1361 - 1365 Pons Roquer; 1365 - 1369 Bernat Martí; 1369 – 1375
Berenguer de Mayans; 1375 – 1377 Pere Mundó; 1377 - 1379 Berenguer Vila; 1379 –
1398 Antoni Codina; 1398 – 1412 Bernat Alsina; 1412 - 1419 Pere Sorribes; 1419 – 1427
Guillem Martí; 1427 – 1429 Guillem Alemany; 1429 - 1436 Joan Pujades; 1436 – 1453
Jaume de Malla; 1453 – 1485 Pere Truyols; 1485 Andreu Balaguer; 1485 - 1492 Anton
Carner; 1492 – 1503 Joan Torner; 1503 - 1513 Ramon Ferrer; 1513 - 1520 Joan Vilardaga;
1520 – 1531 Guillem Cassador; 1531 - 1538 Berenguer de Cervelló; 1538 – 1554 Felip de
Cervelló (germà de l’anterior); 1554 Martí Bas; 1559 Cristòfol Colí; 1559 – 1565 Gaspar
Oliver; 1565 – 1566 Joan Carnicer; 1566 – 1576 Gaspar Masferrer; 1576 – 1596 Joan
Calvo; 1596 – 1632 Jaume Bertrola; 1632 - 1679 Pere Manegat; 1679 – 1685 Joan Sors;
1686 - 1688 Josep Pi; 1688 -1715 Anton Carreras; 1715 - 1753 Josep Carreras; 1753 –
1764 Antoni Xarri; 1764 – 1770 Francesc Riu; 1660 – 1783 Fèlix Bover; 1783 – 1800
Quirze Madriguera; 1800 – 1831 Miquel Pou; 1831-1853 Josep Casas; 1854 – 1861 Jaume
Abella; 1861 - 1877 Josep Muntasell; 1877 - 1886 Josep Massana; 1886-1913 Manuel
Gironés;1913-1954 Ramon Bertran; 1954 Josep Homar; 1954 Francesc Bartrolí; 1966-
1978 Jaume Medina Campeny; 1978-1989 Martí Visa Gelabert; 1990-1991 Julià Estaún
Garces; 1991-1998 Francesc Prieto Rodríguez; 1999-2011 Agustí Moreno González;
2011-20.. RAmon Mor Balaguer
469

- El dimarts 9 de febrer de 1305 en la visita a Esplugues el rector d’aquesta parròquia
afirma que rebé 10 ferides d’uns homes de Viladecans i de Provençana (L’Hospitalet)
“que són vagabunds i vaguen per la mar”. V. P. 1- 2, fol. 23; M- N 15.
- El dimecres 17 de setembre de 1309 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa Eulàlia de
Provençana. V. P. 1- 2, fol. 97- 97 v.; M- N 31.
- El dijous 21 de març de 1314 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona visità Santa
Eulàlia de Provençana. V. P. 2, fol. 39 v.; M- N 47.
Beneficis
1. Benefici de Sant Joan, fundat per Raymundun Gungau, en el seu testament del any
1263. (ADB Sp. III, 354)

1/ 1 Fol. 39
Die iovis intitulata III nonas iunii anno predicto (3 Juny 1305) dominus Poncius Barc-
hinone Episcopus visitavit Ecclesiam Sancte Eulalie de Prohenzana et fuerunt tonsorati
Berengarius Luyl, Petrus Geraldi, Petrus Rovira, Jacobus Crith, Arnaldus Trança V Post
hoc fuerunt vocati de parrochianis: Jacobus de Monteacuto, Berengarius Borrelli, Guillel-
mus de Port, Stephanus de Baiols, Petrus Salvador iurati dixerunt quod defficit in Ecclesia
una consueta quam ... parrochiani solverunt XL solidos. Raimunda de Nagera quandam
Barchinone qui eam pro predicta peccata promissit facere ... . Et ad ecclesiam aportare.
Item dixerunt quod hospicium rectoris indiget reparatione. Item dixerunt quod Arnaldus
Textoris tardissime venit ad dictam ecclesiam. Cetera recte.
1/2 Fol. 97
Die mercurii sequenti et anno quo supra (17 Setembre 1309) idem dominus Episcopus
rediens Barchinone visitavit Ecclesiam Sancte Eulalie de Provinciana. Et fuerunt vocati de
parrochianis eiusdem Ecclesie Bernardus Durandi, Barretonus Caneti, Guillelmus Baronis,
Petrus Caneti et Bernardus Domenech qui iurati dixerunt quod dicta Ecclesia est trium cle-
ricorum scilicet rectoris et alterius presbiter quem rector debet tenere et unum scolarem.
Fol. 97 vto.
Item dixerunt quod Raimundus de Noguera rector predicte Ecclesie negligens servit III
lampades quas tenetur servire et facere ardere in ecclesia ad proprias expensas. Interrogati
de vita et conversationem clericorum dixerunt omne bonum.
Item dixerunt quod Bernardus Satorre fornicatur cum Maria de Soler et duas filias ha-
bet. Item Guillelmus Bardina fornicatur publice cum Arsende Martina et prolem habet.
Item en Raimundus Vales fornicatur publice cum dida Guillemi Ferreri et filiam habet.
Item Petrus Cuitarer uxoratus adulteratur cum Arnalderta filia Mathei Ferrerii de Ciyar et
tenet eam pro pediseta et de hoc est multum diffamatus. Item Guillelmus Godayl fornica-
tur cum Santia et filiam habet.
Item Petrus Saltze fornicatur cum Elicsenda Sodayla et filiam habet. Item dixerunt quod
470
Petrus Bertrandi presbyter mutuavit CCC solidos Barchinone cuiusdam filiam den Mercer
super quodam censuali quod valet C solidos in redditibus annuatim recipit medietatem
fructuum huius anni. Item dixerunt quod Godayl non venit ad ecclesiam nec valde tarde.
Item uxorem Raimundi Geraldi non permittitur venire ad ecclesiam.
2 Fol. 4 vto.
Eodem anno die martis III idus Marcii (13 Març 1313) Nos Ugo de Cardona archidi-
aconus Barchinone et vicarius generalis dicti Domini Episcopi ad ecclesiam Sancte Eulalie
de Provinciana visitationis causa personaliter accedentes testes recepimus infrascriptos:
Guillelmum Geraldi, natalem de Gaello et Bernardus Thomas... parrochianos dicte ec-
clesie dixerunt omnia esse in bono statu. Presbiter regens dictam ecclesiam pro rectore
interrogatus super premissis dixit idem.
2 Fol. 39 vto. Anno quo supra duodecimo kalendas Aprilis (21 Març 1314) visitavimus
personaliter ecclesie Sante Eulalie de Provinciana et testes recepimus infrascriptos vide-
licet: Bernardum Thomas, Petrum Thomas, Bernardum Ripollet, Petrum Belot, Nadal de
Toell, Guillelmum Boera parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum super
servitio ecclesie et statu parrochie dixerunt quod Sancia Godaylla fornicatur public et Sau-
ra ... publice fornicatur. Cetera sunt in bono statu.
Item Raimundus Nagera rector dicte ecclesie interrogatus super predictis dixit idem et
addidit quod ecclesia indiget libris et vestimentis et aliis ornamentis dixit etiam quod ec-
clesia indiget reparatione.
2 Fol. 76 vto. Die martis X kalendas Madii (22 Abril 1315) anno Domini XCCCXV
dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiam Sancte Eulaie de Provinciana et fuerunt voca-
ti de parrochianis: Petrum Belot, Guillelmum Gerau, Arnaldus Crispiniani, Petrum Cuch,
Arnaldus Feliu, Bernardum Thomas, Petrum Ponz, Guillelmum Barsara, Romeu Cuch,
Jacobum Rami qui iurati dixerunt quod rector ecclesie debet tenere tres lampades que
minus complete serviuntur ita quod non ardent continue ut deberent.
Item dixerunt quod Berengarius clericus alter Berengarius Riera presbiter de Rochafort
tenet publice quandam nomine Bonanatam uxor Petri Thome de parrochia ista et erit
recessit et aufugit ipse adulter cum adultera versus Barchinonam. Petrus Cot presbiter per
sacramentum dixit se audi et credere ita esse quia omnes dicunt. Item dixerunt quod dictus
Berengarius Riera est magnus lusor ad taxillos et in ludo blasfemat Deum.
Petrum Cot presbiter per sacramentum dixit predictam esse veram et audivit dici quod
dictus Berengarius Riera missit literas dicte Bonanate et in nocte proxima venit dictus
Berengarius Riera de nocte ad domum ut portaret secum unam techam et scamnum lecti
et alia bona sua sed non promiserunt eum intrare domum quia tali hora venit et de pre-
dicto adulterio est aput bonos et graves plurimum diffamatus. Bonanatus Fabrega clericus
acolitus etiam iuratus dixit idem ut dictus Petrus Cot. Paulo Pradi presbiter etiam iuratus
testificatur idem.
Item die veneris VI nonas Madii anno quo supra dictus Petrus Cot iterato iuramento
et interrogato dixit se non esse procreatorem dicti Berengarii Riera nec scit aliquod ibi
habere procreatorem. Interrogato de debitis et bonis ipsius Berengarii dixit quod Jacobus
Rami debet eidem Berengarium II solidos. Item en Ginart II solidos. Item en Punyet dez
471
Prat VIII denarios des ... Item Guillelmus filius de na Berengaria debet eidem Berengario
Riera IIII solidos et VI denarios ex causa mutui. Item na Geralda uxor Bonanati de Podio
XI denarios ut idem Berengarius Riera dixit huic tamen interrogato si scit verum est dictus
Berengarius Riera vel de alia muliere dixit se nichil scire. Et predictam dictus dominus
emperavit omnia predicta bona et debita omnia dicti Berengarii Riera. Fol. 77 Item di-
xerunt quod ordinatum fuit aliis per Episcopum quod dictus rector poneret in reparatione
domorum ecclesie CC solidos annuatim et nichil ducitur ad effectum immo domus minatur
ruinam. Item dictus rector non dat thus in ecclesie ut deberet cum ipse teneatur ad hoc
recipit bona sacristie.
Item dixerunt quod Saram Godaya est meretrix et omines indefferenter admitit. Item
Berengaria est lene et sustinet contunernium aliorum et ipsa procuravit adulterium dicti
Berangarii Riera et dictus Berengarius iuravit ad sancta Dei evangelia seque et omnia bona
sua obligavit ad penam C solidos Barchinone convertendam in utilitatem ecclesie in quam
incideret ipso facto ai ab hac ora in antea sustineret talia consilia in domo sua.
Item dixerunt quod Na Puyg vidua fuit lena dictorum adulterorum.
Item Na Sibilia Paratge habuit gemellos ut fertur de adulterii. Item en Punyeret II anni
sunt non venit ad ecclesiam. Petrus Cot presbiter dixit se audivisse predictam.
Item testificatur dictus acolitus super omnibus capitulis dictarum mulierum. Petrus Ber-
trandi presbiter testificatur idem in omnibus supradictis.
Bonanatus Viader, Ferrarius Goday et Guillelmus Martini; Jacobus za Torre, Petrus Ca-
net, parrochiani iurati dixerunt quod Guillelmus Bardina fornicatur cum Maria Solera et
duos filios habet.
Item na sent Martina fornicatur cum Bernardo Soler et duos filios habet. Item na Guille-
mona Flor fornicatur cum Bartholomeo Ripol. Item Guillemonus za Torre fornicatur cum
Anda Greta. Guillelmus Baró uxoratus adulteratur cum na Cabanyes. Item Guillelmus
Thomas non venit ad ecclesiam nec confessus fuit XXX anni sunt et Bernardus Thome
frater dictus est talis.
472

Santa Gemma Galgani
Dir. Post. Floridablanca, 39 – 08906 L’Hospitalet de
Llobregat
Informacions històriques, bibliogràfiques i documental

L’Hospitalet de Llobregat. Santa Gemma Galgani Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia pel bisbe Gregorio Modrego, segons
decret del 29 d’octubre de 1955.
pàg. 140.
Rectorologi
1953- -1970 Josep Masdeu; 1970-1973 Martín Canal; 1973-1987 Josep Bofarull Vall;
1987-1988 Josep Rodríguez Quirantes; 1988-1992 Antoni Gil Tolosa; 1992-2007 Josep
Soler Llopar; 2007-2009 Xavier Moretó Navarro; 2009-2016 Josep Oriol Garreta Torner;
2016-20.. Francesc Xavier Prevosti Vives
473

Mare de Déu de la Llum
Dir. Post. Enginyer Moncunill, 41 – 08905 L’Hospitalet
de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat, Mare de Déu de la Llum Parròquia del bisbat de Barcelona, al
segons decret del 29 d’octubre de 1955. La construcció del temple parroquial fou iniciada
el 1959, essent beneïda el 1960
Dins la parròquia es comprèn el servei religiós de l’Hospital de la Creu Roja.
pàg. 139. GEAB, 1996, pàg. 153, ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499).
Rectorologi
1948-1956 i 1981 Josep Gili Dòria; 1979-2016 Josep Murillo Tejada; 2016-20.. Manuel
Martínez Maqueda
474
473. LLAVANERES, Sant Andreu

Dir. Post. Pl. Abat Brasó, 1 – 08392 Sant Andreu de
Llavaneres

Llavaneres. Sant Andreu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Antigament,
la parròquia era una dependència de la parròquia de Caldes d’Estrach, de la que fou
emancipada el 1230 aproximadament. Dins el seu terme es trobava la capella rural de Sant
Sebastià, també separada de la parròquia de Caldetes, de la que depenia.
Actualment s’afegeixen al culte en aquesta parròquia l’església de Sant Pere i la del
cementiri.
Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 512. GEAB, 1996, pàg. 199. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-
499). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 217.

1.
1008, març 25
B. 101, perg. 1- 2- 1416
Aeci, bisbe de Barcelona, i els canonges de la seva Seu permuten amb Oruç Grec, jutge,
un alou situat al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Mata, a la parròquia de
Santa Maria de Civitas Fracta (Mataró),a canvi de 2 mujades de vinya situades al territori de
Barcelona, al Clot de la Mel. Afrontació: occiduo quoque concludit eum discursum arene que
dicunt Lavandarias qui per imbrem discurrit”.
2.
1026, desembre 31
B. 402, perg. 1- 4- 333
Ermessenda, comtessa, juntament amb el seu fill Berenguer, comte i marquès, i Sança,
muller seva, venen a Transcuari un alou situat al comtat de Manresa, a Moià, al terme d’Artés,
per 3 unces d’or. Afrontació: “... de circii in rio que dicunt Lavaneras”.
475
3.
1058, novembre 29
B. 975, perg. 1- 2- 1484
Guitart Bernat fa donació d’un alou al seu fill Ramon, i els germans d’aquest, Miró i Pere,
l’hi defineixen. Es tracta de diversos béns situats a la parròquia de Santa Eulàlia de Provença-
na, a Espudula, i a la parròquia de Llavaneres (“in parrochia de Lavanaries”).
4.
1073, març 25
B. 1234, L. Ant. II, n. 496, f. 170a-b
Nèvia, filla d’Enguilrada, dóna a Déu i a la Seu de Barcelona un alou situat al comtat de
Barcelona, al Maresme, entre els termes de Mata, Argentona, Cabrera i Premià. Afrontació:
“ab aquilonari in torrente de Lavandariis”.
5.
1083, agost 9
B. 1710, perg. 1- 1- 1440
Guisla i els seus fills Ponç Bernat i Guillem Bernat defineixen i atorguen a favor de Ramon
Guitart, levita i jutge, i del seu germà Pere Guitard, ambdós germans de Guisla, uns alous
situats a Santa Eulàlia de Provençana, la Roca, la Mata, Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres
i Palou. Afrontació: “intra terminos ipsius parrochiae Sancti Andree de Lavandariis”.
6.
1100, desembre 18
B. 1719, perg. 1- 1- 1844
Testament del jutge Ramon Guitart, jurat sobre l’altar de Sant Feliu, a Sant Just de
Barcelona, en el qual fa deixes a la Canònica, amb usdefruit del seu germà Pere i nebots, i a
Sant Pere de les Puelles, de béns mobles i immobles, situats aquests a Civitas Fracta (Mataró),
Llavaneres (“in parrochiam Sancti Andree de Lavanneres”), la Roca, Eramprunyà, etc., i
també de llibres.
Any 1058, novembre 29 (28 d’Enric)
Guitart Bernat marit de Sausa amb sos fills Mir i Pere, donà a Ramon levita, son fill, un
alou situat a la parròquia de Lavanarias dins el comtat de Barcelona.

Al testament sagramental de Ramon Guitart, jutge, declarat en tal diada, consta que part
dels alous llegats a Déu i canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia que es troben a la parròquia
de St. Andreu de Llavaneres.
476
Any 1110, juliol 6 (2 de Lluís)

Guillem Ramon marit d’Ermesinda llegà 5 mancusos a la dedicació de St. Andreu de
Llavaneres i altres 5 per misses.
ACA. 129 de Ramon Berenguer III
1174, setembre 28 (38 de Lluís Jove)

Els esposos Guillem de Castell Vell i Blaschida establiren als esposos Berenguer Luli
Jensana i a sa posteritat una terra situada a la parròquia de St. Andreu de Lavanneres dins
el terme del castell de Mataró.
ACA. Escript. n. 185 de Auf. I
Rectorologi
1304 – 1306 Pere Amich; 1306 – 1309 Pere de Pujol; 1309 – 1331 Bragat; 1331 – 1348
Berenguer de Pradell; 1348 – 1375 Pere Goday; 1376 – 1379 Gil de Salines; 1379 – 1392
Pere de Condomines; 1392 - 1401 Francesc Savila; 1401 Nicolau Peser; 1413 Francesc
Portella; 1413 - 1414 Guillem Rufet; 1414 – 1415 Francesc Rufet; 1415 - 1443 Pere Sinola;
1443 – 1447 Narcís Cartellà; 1447 - 1459 Bernat Madrenchs; 1459 – 1490 Antoni Pol; 1490 –
1504 Gabriel Rovis; 1504 - 1528 Lluis González; 1528 - 1535 Matias Ferragut; 1535 Miquel
Cordelles; 1586 – 1596 Llorens Morera; 1596 - 1601 Joan Serradora; 1601 – 1620 Gabriel
Gurri; 1620 Jaume Prats; 1684 Jaume Pons; 1684 – 1724 Ignasi Poch; 1724 – 1735 Pere
Patiño; 1735 – 1758 Antoni Masià; 1758 - 1765 Antoni Sala; 1765 - 1784 Joan Sabatés;
1784 – 1796 Carles Galceran; 1796 – 1807 Ramon Bota; 1807 – 1814 Joan Espinós; 1814
- 1827 Francesc Espinàs; 1827 – 1853 Salvador Vieta; 1853 – 1857 Ignasi Roviralta; 1857
- 1865 Francesc Mutinó; 1865 - 1877 Lluís Bernat Serra; 1877 Josep Barbares; 1877 Joan
Riba; 1877 – 1880 Pere Garriga; 1881-1906 Josep Martin;1907-1917 Juan Vallés; 1917-
1934 Antoni Font; 1934-1948 José Fortino; 1948 Lluis Reverter; 1954-1964 Josep Mª
Giralt;1964-1971 Joan Escala; 1971-1983 Miquel Sentis Pascual; 1983-1984 Julià Augé
Xancó; 1984-1991 Jaume González-Agápito Granell; 1991-2004 Joan Rovira Rodríguez;
2005-2008 Francesc-Segimon García Ramiro; 2008-.... Joan M. Prieto Rodriguez

- El dijous 28 de maig de 1310 visità Sant Andreu de Llavaneres. En el text de la visita
s’hi troba més referències a un clergue deodonatus de la capella de Sant Pere de la ma-
teixa parròquia. V. P. ½, fol. 140; M- N 37.
- El dimarts 25 de setembre de 1313 l’ardiaca i vicari general de Barcelona, Hug de Car-
dona, visità Sant Andreu de Llavaneres. V. P. 2, fol. 13v.; M- N 42.
- El dimarts 13 de desembre de 1323 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Andreu de
Llavaneres. El rector d’aquesta parròquia era Berenguer Pradell que bene et diligenter
servit dictam ecclesiam et honeste visit, expressió no gaire normal o freqüent aplicada als
clergues que el bisbe Ponç visitava. V. P. 3, fol. 23- 23v; M- N 57.
- El divendres 27 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità la parròquia de Llavane-
res i tonsurà un escolar d’aquesta localitat. V. P. 3, fol. 109; M- N 67.
477
Beneficis
1. Benefici de la Mare de Déu dels Ous. (ADB Sp. III, 243)
2. Benefici de Sant Sebastià en la seva capella. (ADB Sp. III, 244)
3. Benefici de Sant Antoni Abat. (ADB Sp. III, 245)
4. Benefici de Sant Antoni de Pàdua. (ADB Sp. III, 246)
Sant Vicenç de Llavaneres

1. Benefici de Sant Lluís. (ADB Sp. III, 250)
2. Benefici de Sant Crist i Sant Josep. (ADB Sp. III, 251)
3. Benefici de Sant Antoni Abat. (ADB Sp. III, 252)
4. Benefici dels Sants noms de Jesús, Maria i Josep, i de Sant Pere i Sant Pau. (ADB Sp.
III, 253)

1/2 Fol. 14 vto.
Die veneris sequenti sub anno predicto (15 Gener 1305) idem dominus episcopus visi-
tavit ecclesiam Sancti Andree de Lavaneres et tonsoravit Jacobum Luÿl, Guillelmum de
Queta, Berengarium Longi de parrochia dicte ecclesie de Lavaneres. Et fuerunt vocati
Bernardum Luÿl, Guillelmum Amati, Petrum dez Maliverii, Raimundum Maioris, Petrum
Baro, Berengarium za Loreda, Arnaldum Zapera, Ferrarium Benet Casa parrochiani dic-
te ecclesie qui iurati dixerunt quod Bernardus Costa presbiter datus in coadiutorem Petri
Aamici rectoris dicte ecclesie hospite in salutato recessit ab ipsa non dimisso ibi aliquo
presbítero et in deffectum istius. Parrochiani vocaverunt rectorem capelle de Calidis qui
servivit eis ecclesiam post recessum illius.
Item candela que debet ardere ante altare sancte Marie de elemosinis est morta et nes-
citur per quem se credunt quod clerici debent scire.
Item dixerunt quod in Bragat rector capelle de Calidis de Starach tenet publice Ala-
mandam et habet II vel III filios ex ea et ipsa est pregnans. Bartholomeus Bragat interroga-
tus per iuramentum confessus fuit predictam fore veram et dominus episcopus iniungit sibi
sub pena beneficii quod non sit cum ea in loco suspecto et quod hinc ad III annos ponat in
bono et ornamenta ecclesie XL solidos et remisit sibi omnia alia et dicat tria psalteria. Item
dixerunt quod Bernardus laicus de parrochia ista comissit incestum cum Benevenguda Bel-
veyna et tenet eam publice et est pregnans et dictam Benevengudam erat consanguinea
in tertio gradu cum Ferraria uxor cuiusdam dicti Bernardi. Dominus episcopus iniunxit
sibi quod eam a se abiciat in continenti et hoc adimplere promisit et iniunxit sibi aliam
penitentiam salutarem. Item dixerunt quod Raimundus Fortuny molinerius duxit in uxore
et tenet ut uxorem Anguetem quem est comater sua et en Colomer presbiter qui moratur
a Teya peccuniam corruptus scienter fecit in facie ecclesie matrimonium inter predictos et
dictus Bragat baptizavit puerum unum fuit contractata compaternitas inter istos. Et dictus
Bragat per sacramentum se baptizasse quedam puerum filium dicte Agnetis quem suscepit
de sacro fonte dictus Raimundus Fortuny antequam contraheret matrimonium cum dicta
478
Agnete. Dixit Raimundus Fortuny per sacramentum quod quando puer fuit prim seyat
non interfuit sed quando fuit baptizatus suscepit eum de sacro fonte. Interrogatus si scivit
dictam Agnes credit quod sciat et scit. Item dixit Agnes predictam per sacramentum quod
dictus Raimundus Fortuny Item dixit interrogates quod en Colomer clericus accepit per
benedictionibus nuptialibus X solidos. Item dixit dictam Agnes per sacramentum quod dic-
tus Colomer habuit X solidos ratione predicta. Et dominus episcopus attendens predictam
cum constet sibi tamen per confessionem.
Fol. 15
Item dixerunt et petierunt a domino episcopo quod dignetur eidem ecclesie et rector
de coadiutore in domino providere. Item dixerunt quod Petrus amici eorum rector tenet
secum in domo et tenuit a XXX annis et circa quondam nomine Maria Ledonam ex qua
prolem habet et ista procreat de persona ipsius rectoris et disipat bona rectoris et ecclesie
et nullus clericus servitor ecclesie potest durare cum ista et vilipendit et deshonesta verbo
et facto parrochianos unde petierunt eam amoveri a loco et regimine supradictis. Item rec-
tor predictus per sacramentum confessus est se dictam mulierem tenere et filios habere
ex ea ut predicitur. Unde dominus episcopus mandavit sibi sub pena beneficii quod infra
duos dies eam expellat a domo et quod non sit de cetero in domo nec in aliquo loco in
quo posit cum ea loqui seu confabulari. Item dixerunt quod Lobera filia Pelegrini non vult
cohabitare cum viro suo et hec procedit ex culpa ipsius Lobere et adulteratur publice cum
diversis hominibus. Item suplicaverunt quod capellanus diebus dominicis celebraret mis-
sam in ecclesiam predictam de Lavaneris et in quadam capella sancti Vincenti de Calidis
licet non sit consuetum quod in dicta capella nisi in tertio die dominico.
1/2 Fol. 140
Die iovis sequenti que fuit dies Ascensionis Domini et anno quo supra (28 Maig 1310)
idem dominus Episcopus visitavit ecclesiam Sancti Andree de Lavaneres et fuerunt voca-
ti de parrochianis: Guillelmus Amat, Bernardus Luyl, Raimundus Major, Rumil Cabot,
Guillelmus Luyll, Ponz Malivern qui iurati dixerunt quod Petrus Segarra non vult confiteri
a proprio rectore nec vult cum sua uxore cohabitare et sunt quatuor anni quod cohabita-
verunt simul. Item dixerunt quod Guillelmus Pareyler duxit in uxore Elicsendem filiam
Bernardi de Ansonia et prolem habet ex ea et dictus Bernardus de Ausonia ...ante de Sacro
Fonte Generum suum predictum et predictas nuptias fecit en Bragat rector Capelle de
Calidis quia Petrus Amich rector quod istius Ecclesie noluit consentire, negat per sacra-
mentum, dictus rector immo fecit de speciali mandato dicti Petri Amich.
Item Ermessendis Cathana uxor est Simonis Cartey de parrochia de Matharone et cre-
dens quod uxor sua predicta esset mortua contraxit cum filia den Raspat de Matha in facie
ecclesie et manet secum tanquam vir cum uxoore prima derelicta.Item dixerunt quod en
Bragat rector Capelle Calidis tenet publice Alamanda in concubina et filias habet ex ea. Et
tenet eam secum in domo et simul cohabitat tanquam vir et uxor in periculum anime sue
et scandalum plurimorum et non celebrat nisi raro. Immo non celebrat semel aliquando
in duos menses. Inde probat Petrus scolaris clericus etiam iuratus. Fatetur dictus rector
mulierem predictam secum tenere in domo et prolem habere sed postquam Episcopus vi-
sitavit in dicto loco de Lavaneriis non pecavit cum ea. Item fatetur quod tarde celebrat quia
479
non tenet scolarem sed celebrat semel in septimana ad minus et aliquando bis et pluries
cum potest habere scolarem et fatetur per sacramentum quod bene sunt X vel XII anni
quod participat cum muliere predicta et minor infans quem habet ab ea potest esse etatis
VIII annorum vel circa.
Item dixerunt quod Petrus scolaris clericus tonsoratus deodatus Capelle sancti Petri eius-
dem parrochie adulteratur publice cum Elicsende uxor Petri de Llobera et filiam habet ex
ea et ipsa non vult redire ad virum. Fatetur dictus Petrus scolaris se dictam Elicsendem
cognovisse benes unt duo anni et filiam habuisse sed ex tunc quod ivit in peregrinationem
ad Sanctum Petrum de Monte Maiori non pecavit cum ea et hec dixit per sacramentum.
Dominus Episcopus remisit sibi penam dicti concubinatus iniuncta sibi alia pro modo culpe
penitentia salutari et obligavit se ad penam constitutionis sinodalis contra clericos cocubi-
narios et ad penam carceris trium mensium in pane et aqua si in dictam penam constitu-
tioni incideret et eam solvere non posset quod admodo non erit cum dicta muliere in loco
supecto.
“Cum nos Poncius Dei gratia Barchinone Episcopus invenerimus te Bartholomeo Bragat
rectorem Capelle Sancte Marie de Calidis nostre diocesis Alamandam mulierem tanquam
vir uxorem tecum in eadem domo bene sunt X vel XII anni cun concubinam publice te-
nuisse et adhuc tenere quia ex eadem prolem habere cum monitus per nos sub pena priva-
tionis ipsius beneficii nolueris ab huiusmodi pecato discedere monemus te semel, secundo
ac tertio et precipit in hiis ac ter iniungimus quod hinc ad instantes kalendas mensis iulii
iter arripias versus dominum papam super predictis veniam impetraturus et XL solidos in
quos eo condempnamus occasione predictam alia per nos in predicto concubinatu repertus
debuisse iam dives et in ornamentis capelle posuisse hinc ad dictum terminum in dictis or-
namentis ad notitiam nostri repones vel in loco tuto deponas vel hostendat te posuisse ali-
oqui nec fecis quod mandamus personam tuam in hiis scriptis predicta monitione premissa
ex nunc ut ex nunc ex cunctis sententia innodamus in inctantes etiam nihilominus pena
privationis beneficii tui predicti quod ex tunc non sis cum dicta muliere in loco suspecto
nec aliqua teneas de cetero publice concubinam alia ex nunc ... ex tunc capella ipsa et iure
quidam in ecclesia (a la fi del foli 139 vto.) obtinere dinosceris absque spe venie perpetuo
noveris te privatum”.
2 Fol. 13 vto.
Anno qua supra die martis VII kalendas Octobris (25 Setembre 1313) ecclesiam Sancti
Andree de Lavaneriis visitavimus et recepimus in testes: Berengarium Mayoris, Plautinum
de Trylla et Arnaldum Berengarii parrochianos dicte ecclesie qui interrogati super servi-
tio ecclesie dixerunt quod bene fit et rector est bone vite et ecclesia est satis bene parata.
Super statu parrochie dixeunt omnia fore recte. Berengarius de Pradello rector dicte ec-
clesie super premissis interrogatus dixit idem.
3 Fol. 23 Die martis sequenti intitulata Idus Decembri anno quo supra (13 desembre
1323) dictus dominus Barchinone Episcopus recedens de dicto castro de Montenigro venit
et declinavit ad ecclesiam Sancti Andree de Lavaneriis. Qua die visitavit eandem ecclesi-
am. Et tonsoravit duos clericos videlicet: Guillelmum Vales filium Guillelmum Vales de
Sancto Celedonio, Petrum Mercaderii de parrochia de Lavaneriis.
480
Et fuerunt vocati de parrochianis Geraldus ça Canal, Berengarius Macor, Bernardus de

Ulmo Fol. 23 vto. Et Bernardus Segue. Qui iurati dixerunt quod Berengarius de Pradello
rector istius ecclesie bene et diligenter servit dictam ecclesiam et honeste vivit.
Item dixerunt quod Bartholomeus Bragat rector capelle de Staracho tenuit bene sunt
XXX anni et adhuc tenet quandam mulierem nomine Alamandam Gonbaldi ex qua filios
habet et nepotes.
Item dixerunt quod Guillelmus Lulli quondam civis Barchinone oriundus de ista parroc-
hia debet unum stabilimentum predecessoris sui unam lampadem quam diem noctemque
ardere in dicta ecclesiam que cessavit ardere diu est.
3 Fol. 109 Die veneris sequenti que fuit V kalendas iulii anno predicto (27 juny 1326)
dictus dominus episcopus visitavit ecclesiam de Lavaneriis et tonsuravit in clericum Ber-
nardum Lulli scolarem ipsius parrochie.
Postea fuerunt vocati de parrochianis (I així s’acaba el text, seguint el full en blanc).
481
492. EL MASNOU, Mare de Déu del Pilar

Dir. Post. Av. Mare de Déu del Pilar, 51 – 08320 El
Masnou
Arxiprestat: la Cisa

Masnou. Mare de Déu del Pilar Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou
erigida canònicament en parròquia pel bisbe Marcelo González segons decret del 7 de
desembre de 1971. Dins el seu terme parroquial també se celebra el culte en l’església de
Santa Maria de Maricel.
499).
Rectorologi
1971-1988 Josep Nicolau Martí; 1989-1994 Josep-Francesc Folqué Nicolau; 1994-1996
Eduard Valiente Martín; 1996-1999 Josep Cortina Puig; 1999-2004 Francesc-Segimon
García Ramiro; 2004-2013 Felip-Juli Rodríguez Piñel; 2013-20..
482
493. EL MASNOU, Sant Pere

Dir. Post. Pl. Església, 5 – 08320 El Masnou

Masnou. Sant Pere Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. El seu origen es
troba en una vicaria perpètua filial de Sant Martí de Teià. El temple parroquial, dedicat
a Sant Pere, és una construcció d’estil renaixement. Fou erigida en parròquia segons reial
decret de Ferran VII, del 5 de maig de 1818. Dins el terme parroquial es troben obertes al
culte les esglésies de la Casa Benèfica i la del Col·legi de la Immaculada.
sagramentals a partir de l’any 1939. Existeixen duplicats de partides des del 1918.
207. ADB; Elencus, vol. 17, pàg. 173. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona,
209.

Any 1466, gener 26
Establiment d’una peça de terra situada a Teià al lloc nomenat Pinells feta per Eulàlia
muller d’Arnau Lart, de la parròquia de Teià i Joan Martí Fontanals de Mas Nou de dita
parròquia.
Arx. Per. Men. V

Venda d’una peça de terra situada a la parròquia de Sant Martí de Teià al lloc nomenat
el Mas Nou feta per Rafael Botey i Joan Antich de dita parròquia per 20 sous la qual era
el dial del Priorat de Clarà.
Arx. parroq. de Vilassar, manual 15, 1510-1524, fol. 93
Any 1769, juny 18

Reunió de la Marineria del Masnou amb assistència de D. Miquel Bernat Marco i Espex,
ministre principal de la Marina de la provincia de Mataró, a la sala de l’Hostal de Masnou
483
per a tractar de la construcció de la iglesia de Masnou.

Se constituí la Junta de la Obra i donà el solar D. Francesc Fontanilles.
ADB. Reg. Gratiarum 1769-73, fol. 75
1770, febrer 19
Llicència del bisbe D. Josep Climent per fer l’església del Masnou, donat que hi ha 110
cases i cosa d’unes 70 famílies, i els hi és difícil assistir a la parròquia (de Teià) per a cumplir
els deures de cristià.
ADB. Reg. Gratiarum 1769-73, fol. 75
Rectorologi
1818, abril 13: Creació de la parròquia de Sant Pere de Masnou, independent de Teià
1818 - 1824 Josep Serra; 1824 – 1834 Pere Giralt; 1834 Josep Janer; 1834 - 1846 Julià
Maresma; 1847 – 1863 Pau Buscà; 1863 - 1870 Llorens Valls; 1870 Ramon Rosés; 1870 –
1877 Agustí Torelló; 1877 – 1888 Modest Riussech; 1888 Carles Bertrinego; 1888 – 1912
Domenec Pineda; 1912 - 1916 Miquel d’Arquer; 1916 -1933 Francesc Raventós; 1939-1947
Joan Sala; 1947-1977 Pere Clot Vila; 1977-1994 Isidre Ferrer Riu; 1994-2004 Francesc-
Segimon García Ramiro; 2005-2013 Felip-Juli Rodríguez Piñel; 2013-20.. Xavier Fuster
Camp
484
501. MATARÓ, Mare de Déu de l’Esperança

Dir. Post. Pg. Cabanellas, s/n. – 08304 Mataró

Mataró. Mare de Déu de l’Esperança Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme.
Dins el terme parroquial s’inclouen l’ermita de Sant Miquel de Mata, la de Santa Rita, la
de Sant Martí de Mata, la de Santa Maria de Cirera i la de la Fundació Cabanellas.
550).
Rectorologi
1965-1998 Vicenç Simón Roig; 1998-2006 Jaume Abril Figueras; 2006-2014 Joan Sabé
Colom; 2014-20.. Francisco Javier Prieto Ordás
485
502. MATARÓ, Mare de Déu de Montserrat

Dir. Post. Castaños, 122 – 08302 Mataró

Mataró. Mare de Déu de Montserrat Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme.
Rectorologi
1965-2003 Joan Sabater Sospedra; 2003-2016 Josep-Lluís Sabater Sospedra; 2016-20..
Vicenç Mira Massaguer
486
500. MATARÓ, Maria Auxiliadora

Dir. Post. Gatassa, 1 – 08303 Mataró

Mataró. Maria Auxiliadora Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou erigida
canònicament en parròquia a 31 de desembre de 1955 per l’arquebisbe de Barcelona
Gregorio Modrego. El temple parroquial es beneí el 1961.
Dins la demarcació parroquial es troben obertes al culte les esglésies dels Pares Salessians,
la de les Franciscanes dels Sagrats Cors, la del Centre de Pastoral de la Llàntia (Sant Joan
Bosco), i la del Sagrat Cor.
BIBL.: BOBB, 1956, pàg. 8. Labor pastoral de un gran pontificado. Barcelona, 1962, pàg.
162. GEAB, pàg. 199. ADB, Parròquies, Arxius, 7 (500-550).
Rectorologi
1960-1973 Juan Luis González; 1973-1977 Ramon Vilarino Pérez; 1977-1986 Julià Estaún
Garces; 1986-1989 Josep Lligadas Vendrell; 1989-1993 Joan J. Villegas Acien; 1993-2003
Manuel Seliva Ponce; 2006-....Jordi Espí Vives
487
503. MATARÓ, Sagrada Família

Dir. Post. Rda. Doctor Ferran, 52 – 08304 Mataró

Mataró. Sagrada Família Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou erigida
d’abril de 1965. Dins el seu terme es troba oberta al culte l’església del Monestir de la
Immaculada.
550).
Rectorologi
1969-1981 Joan Gras Figueras; 1981-1984 Joaquim Rovirosa Sendrós; 1984-1985 Vicenç
Roig Simón; 1985-1993 Marià de la Cruz Márquez; 1993-2002 Jesús Corral García; 2002-
2006 Joaquim Brustenga Miqul; 2006-....Ramon Roca Font
488
504. MATARÓ, Sant Josep

Dir. Post. Sant Josep, 5 – 08302 Mataró

Mataró. Sant Josep Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. La parròquia
fou creada sota l’advocació de Sant Joan i Sant Josep per decret del bisbe Pantaleón
Montserrat, del 29 de desembre de 1867. El temple parroquial, antigament pertanyent al
convent dels Carmelites Descalços, obra del segle XVII, hagué de ser reconstruït al 1940
a causa dels danys soferts durant la Guerra Civil de 1936-39. Dins el seu terme es troben
obertes al culte les esglésies de la Divina Providència de les Clarisses i la de les Germanetes
de la Misericòrdia.
BIBL.: ADB, Elencus, vol. XVIII, pàg. 156. Labor pastoral de un gran pontificado.
Barcelona, 1962,, pàg. 162. GEAB, 1996, pàg. 201. ADB, Parròquies, Arxius, 7 (500-550).
ADB, Arxius de Parròquies, núm. 504. MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 212.
Rectorologi
1893-1902 Francesc d’Assís Bonaventura; 1904-1929 Pere Cañas; 1929-1936 Lluis Miquel
Ticó;1939-1948 Joan Cabús; 1948-1970 Pedro Solá Vilar; 1970-1999 Joaquim Monasterio
Sánchez; 1999-2008 Jordi Cussó Porredón; 2008-.... Francesc-Segimon García Ramiro
Beneficis
1. Benefici de Santa Eulàlia. Fundat per Pere Oller, canonge de Barcelona i rector de
Santa Maria del Mar l’any 1296. (ADB Sp. III, 75)
2. Benefici de la Mare de Déu del Roser. (ADB Sp. III, 76)
3. Benefici de Santa Maria la Major. (ADB Sp. III, 77)
4. Benefici de Jesús i Sant Bernardí. (ADB Sp. III, 78)
5. Benefici de Sant Jaume. (ADB Sp. III, 79)
6. Benefici de Tots els Sants. (ADB Sp. III, 80)
7. Benefici de Sant Nicolau. (ADB Sp. III, 81)
8. Benefici de la Concepció de la Mare de Déu. (ADB Sp. III, 82)
489
505. MATARÓ, Sant Simó i Sant Pau

Dir. Post. Siete Partidas, 40 – 08304 Mataró

Mataró. Sant Simó i Sant Pau Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou
7 d’abril de 1965, sota l’advocació de Sant Simó Apòstol.
Rectorologi
1971-1985 Josep Colomer Busquets; 1983-1994 Ignasi Marquès Rodríguez; 1994-2009
Vicenç Mira Massaguer; 2009-.... Josep Joan Badia Ardanuy
490
510. MATARÓ, Santa Maria (Basílica)

Dir. Post. Sant Francesc d’Assís, 25 – 08301 Mataró

Mataró. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou la parròquia
primitiva del nucli de Mataró. L’església s’erigí, des de primer moment, en un lloc de
culte primitiu que es remunta fins a època romano-republicana i que es reconvertí amb el
cristianisme. La parròquia de Santa Maria de “Civitas Fracta” s’esmenta ja al 1008. El 1053 es
documenta l’existència de l’edifici parroquial sota l’advocació de Santa Maria, i que sembla
haver subsistit fins al segle XIV, en que s’amplià. L’església fou totalment reconstruïda pels
volts de 1423 i novament ampliat el 1685. Actualment ostenta la categoria de Basílica.
Actualment (2017) pertanyen a la demarcació parroquial les esglésies obertes al culte
del col·legi de Valldemia, la de l’Assumpció de Maria, la de les Germanetes Franciscanes
dels Sagrats Cors, la de Santa Anna, la de les Missioneres del Cor de Maria, la de les
Serventes de Maria i la de Sant Jaume i Santa Magdalena de l’Hospital. A més se serveix
religiosament el culte a l’Aliança Mataronina.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1508. La resta
de sèries documentals, com la de Notaria, s’inicien majoritàriament al segle XVI.
La parròquia custodia, tanmateix, diverses obres d’art, com ara la Lapidació de Sant
Esteve, entre d’altres pintures d’Antoni Viladomat. També conté un retaule barroc dedicat
al Roser molt important.
Labor pastoral de un gran pontificado. Barcelona, 1962,, pàg. 161. Millenum. Història i Art de
l’Església Catalana. Barcelona, 1989, pàg. 528. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol.
XX, pàg. 493. GAPGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 203. ADB, Parròquies, Arxius,
7 (500-550). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 212.
Òbviament, no ens és possible presentar la totalitat de la gran quantitat de bibliografia

referent a Mataró. Tanmateix, presentem els llibres que es troben a l’Arxiu Diocesà de
Barcelona; els primers es refereixen a temes més generals: F. FORN I SALA, Déu nostre
senyor vulla alsar la mà d’aquest asot del contagi... (Mataró, 1993). XIII Sessió d’Estudis
Mataronins. 28 de novembre de 1996 (Mataró, 1997). XVI Sessió d’Estudis Mataronins.
491
Comunicacions presentades (Mataró, 1999). P. BENITO I MONCLÚS, Les parròquies

del Maresme a la Baixa Edat Mitjana (Mataró, 1992). M. BARRENDOS-J. POMÇES,
L’aigua a Mataró (Mataró, 1993). P. ALMERICH I PADRÓ, Una història diferent. Les
parròquies del Maresme (Vallgorguina, 1996). C. CUADRADA, El Maresme medieval. Les
jurisdiccions baronals... (Mataró, 1988). J. POMÉS VIVES-M. RODRÍGUEZ CALLEJA,
L’obrera mataronesa (Mataró, 1997). Mataró restaura Santa Maria (Mataró, 1997). XVII
Sessió d’Estudis Mataronins. 25 de novembre del 2000 (Mataró, 2001).

1.
1031, març 17
B. 456, perg. 1- 4- 93
Orúcia ven a Ermengol i a la seva muller Bonadomna una casa i un hort amb arbres i un
farraginar prop de l’església de Santa Maria del Mar, una mujada de vinya situada al Pontonar,
i altres drets que tenia per herència i pel seu senyor Guitard, levita, situat tot a la ciutat de Bar-
celona, en el seu suburbi i territori, i al Maresme, a la parròquia de Mataró, al terme de la vila
de Mata, a canvi de 5 mancusos d’or i una mancusada.
2.
1061, març 21
B. 1023, L. Ant. II, n.484, f. 165b-d
Bernat Sendred, la seva muller Ermengarda, Aranau Llop Sanç, la seva muller Beliarda i els
germans Ramon Domnuç, Guillem Domnuç i Berenguer Domnuç permuten amb Arnau Oliba
i la seva muller Ermessenda un alou situat al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere
de Premià, a canvi d’una heretat d’Ermessenda situada a Llacera, a Martorelles (“Martorili-
as”). Afrontació: “afrontat prefata omnia de parte orientis in Sancta Maria de civitate Freta”.
3.
1062, juny 3
B. 1038, L. Ant. IV, n. 239, f. 94a- 95a
cavlacadures i llibres, i inmobles, com les esglésies de Sant Miquel de Montserrat, Monelelles
Camí, als seus fills i a moltes altres persones (“Et concessit ad canonicam Sancta Crucis ipsum
alodium Civitatis Fracte quod tenet Sicardis Castri Vetuli”).
4.
1065, abril 5
B. 1077, L. Ant. I, n. 121, f. 58b- 59a
Testament sacramental de Bernat Ermengol en el qual fa deixes a la Canònica dins del ter-
ritori de Barcelona, d’un mas al Pi i sis mujades de vinya al Cogoll, i diferents possessions al
492
monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona (“Item concessit ei in Maritima omne suum
alodium quod habebat in parrochia Sancte Maria Civitatis Fracte”).
5.
1098, desembre 29
B. 1659, L. Ant. I, n. 558, f. 206b- 208a
Testament d’Arbert Bernat en el qual fa donacions a la seva família i al bisbat de Barcelona,
així com a diferents entitats religioses, entre elles la Canònica de Barcelona, on vol ser sepultat,
amb la reserva que si no el deixen enterrar a la Canònica, la deixa destinada a aquesta insti-
tució ha de ser per a l’església que el vulgui sebollir. Deixa “ad sanctam Mariam Civitate Freta
dimito mancusos XIIII Valencie”.
6.
1083, agost 9
B. 1710, perg. 1- 1- 1440
Guisla i els seus fills Ponç Bernat i Guillem Bernat defineixen i atorguen a favor de Ramon
Guitart, levita i jutge, i del seu germà Pere Guitard, ambdós germans de Guisla, uns alous
situats a Santa Eulàlia de Porvençana, la Roca, la Mata, Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres
i Palou.

“Ciutat fracta”, “Ciutat Fractas”, “Ciutat Treta”,” Ciutat Freta” i “Ciutat Rota” son les
variants dels noms que ha tingut l’actual ciutat de Mataró.
El nom de Mataró prové del Castell de Mataró.
Mata, Mataró i “Ciutat fracta” consten com formant una mateixa demarcació.
ACA. Cartulari St. Cugat, n. 349
ACB. Lib. II Antiq. n. 431, 432 i 368
Any 1031, març 17

Venda de propietats situades a la ciutat i territori de Barcelona, part d’elles en la
parròquia de Sta. Maria de Civitas fracta (= Mataró) i al terme de Vila de Mata fet per
Orveia i Ermengol i Bonadona sa muller, per 5 mancussos d’or i una mancusada.
ACB. Diversorum, 1.93, Capsa 3
Any 1034, abril 28 28 de Robert

Seniofret Flavio marit de Sicardis llegà a sa muller l’alou dins els termes de la parròquia
de Sta. Maria de Civitate fracta en la Marina.
1141, octubre 14; (II Idus Oct., A. IV Regni regis Ledoici Junioris)
Establiment d’un mas situat a la Marina, dins dels termes del Castell de Mataró, parròquia
de Sta. Maria de Civitate fracta, dins de la Vila de Mata, o sia el mas que fou de Guillem
493
Bernat, cognomenat Brocha, fet per Pere Bernat, canonge de l’església de Barcelona, a
Ramon Guillem i a Arnau, fill seu.
Rectorologi
1257 Berenguer Guillem; 1275 Ferrer de Montells; 1298 – 1309 Jaume Orís; 1309 – 1332
Berenguer de Bosch; 1333 – 1350 Arnau de Pujada; 1350 – 1357 Ramon Romeu; 1357 –
1359 Pere Romeu; 1359 – 1384 Guillem de S. Vicens; 1384 Pere Cardona; 1384 – 1392
Estruch Gairà; 1392 – 1415 Guillem Jofre; 1415 - 1424 Anton Saplana; 1424 – 1432 Gabriel
Gombau; 1432 – 1474 Joan Comas; 1474 - 1484 Guillem Llull; 1484 – 1492 Pere de Vinyes;
1492 – 1498 Francesc Benet; 1498 – 1505 Antoni Codó; 1505 – 1507 Francesc Benet; 1507
– 1508 Pere Copons; 1508 Alfons de Proxida; 1514 Alfons Sala; 1514 – 1520 Pere Torrubie;
1520 – 1527 Alfons Sants; 1527 Pere Cassador; 1573 – 1574 Antoni Torrent; 1574 – 1595
Joan Palau; 1595 – 1606 Joan Calvo; 1606 - 1610 Valentí Pla de Sants; 1610 - 1632 Pere
Pujol; 1632 – 1638 Pere Folguer; 1685 Antoni Portella; 1685 Pau Llorens; 1727 Ramon
Riera; 1727 - 1754 Francesc Llauder; 1754 – 1765 Antoni Cexch; 1765 – 1772 Benet Vila;
1772 – 1776 Bernat Vilaseca; 1776 – 1793 Damià Sumalla; 1793- 1814 Francesc Verneda;
1814 – 1848 Marià Sanabre; 1848 - 1857 Gabriel Batllevell; 1857 - 1859 Miquel Tuñí; 1859
- 1865 Sebastià Feliu; 1865 - 1863 Francesc Pla; 1868-1872 Narcís Canet; 1872 Ramon
Romeu; 1872-1877 Joan Tañà; 1877 Jaume Bosch; 1878-1892 Maurici Bruquetes;1893
Francesc Ventura; 1893-1904 Pau Costas; 1905-1919 Josep Roig; 1919-1936 Josep Samsó;
1939-1948 Antoni Briàs; 1948-1957 Antolin Vaucell; 1957-1993 Francesc Pou Ginesta;
1993-1997 Josep Colomer Busquets; 1997-2010 Joan Barat Graell; 2011-20.. Francesc-
Segimon Garcia Ramiro
Esglésies i altres llocs religiosos dins Santa Maria de Mataró

Església sufragània de Sant Miquel i Sant Martí de Mata. (ADB Sp. III, 38)
Església de Sant Jaume Apòstol de l’Hospital de la ciutat de Mataró. (ADB Sp. III, 39)
Cenobi dels caputxins amb el ritual de la Gràcia. (ADB Sp. III, 40)
Col·legi dels clergues regulars dels pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies. (ADB
Sp. III, 41)
Monestir de les Monges Carmelites Descalces. (ADB Sp. III, 41)
Monestir de les Caputxines de l’Assumpció de la Mare de Déu. (ADB Sp. III, 42)
Rectoria de Sant Joan de Mataró. (ADB Sp. III, 64)
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia:
• Dels títols de l’església (ADB Sp. III, 34)
• Beneficis residencials:
1. Benefici de la Verge Maria i Santa Anna (ADB Sp. III, 45)
2. Benefici del Sant Roc i Santa Anna (ADB Sp. III, 46)
3. Benefici de Sant Antoni Abat (ADB Sp. III, 47)
494
4. Benefici de Sant Esteve (ADB Sp. III, 48)

5. Benefici de Sant Abdó i Sant Senen (ADB Sp. III, 49)
6. Benefici de Sant Sebastià (ADB Sp. III, 50)
7. Benefici de Sant Ramon de Penyafort (ADB Sp. III, 51)
8. Benefici de la Verge Maria del Roser (ADB Sp. III, 53)
9. Benefici de les santes Juliana i Semproniana (ADB Sp. III, 54)
10. Benefici de Sant Pere Apòstol (ADB Sp. III, 55)
• Beneficis rurals:
11. Benefici de sant Joan (ADB Sp. III, 56)
12. Capellania de la Verge Maria de la Llàntia (ADB Sp. III, 57)
13. Benefici del Santíssim Sagrament (ADB Sp. III, 58)
14. Benefici de Sant Tomàs d’Aquino (ADB Sp. III, 59)
15. Benefici del Santíssim Nom de la verge Maria (ADB Sp. III, 60)
16. Personatus perpetuus del Sant Romani (ADB Sp. III, 61)
17. Personatus perpetuus de Santa Anna (ADB Sp. III, 62)
18. Benefici de Sant Joan Baptista (ADB Sp. III, 63)

1/2 Fol. 14
Eadem die Jovis predictam et anno eodem (14 Gener 1305) dictus dominus episcopus
visitavit ecclesiam Sancte Marie de Civitate fracta et quare propter iniuriam quam ve-
nerabilis Gregorius de Sancto Vincentio faciebat hominibus ecclesie Barchinone dictam
ecclesiam erat interdicta, dominus episcopus non potuit ibi in divinis officiis episcopalem
oficium adimplere sed visitavit altaria ipsius ecclesie et vocavit quosdam de parrochianis
scilicet Bernardum de Matero baiulum dicti loci, Guillelmum de Villa Seccho, Bernardum
F. Petrum Morot, Bernandum dez Feu, Guillelmum Zaugera, Bernardum Soler qui iurati
dixerunt quod cum ecclesia sit duorum presbiterorum modo deficit unus verum est dicit
rector quod modo defficit unus qui vocatur Romeus Zarapinya qui auffugit et asportavit
secum bona ecclesie et quondam mulierem secum et est Barchinone. Dominus episcopus
inniunxit rector quod teneat clericum qui deficit in ecclesia. Item dixerunt quod Arnaldus
clericus presbiter oriundus ut dicitur Sancto Juliano de Monte signo qui consuevit servire
in ecclesia de Matarone est lusor publicus ad taxillos et tenet publice Guillelmam uxor
Guillelmi Carbonelli de Matarone et prout fama publica est in loco procreavit filios ex
eadem et est rixosus et exercit ensem quem quondam de loco et est latro et male fame.
Idem Jacobus de Orisio per sacramentum adiciens quod publice ad ludum laxavit linguam
contra Deum et sanctos suos proferendo verba quae sapient heresim. Item extraxit blad-
um et capitas de ecclesia furtive. Guillelmus clericus iuratus dixit famam esse de predictis
quare non est diu quod ipse est in loco ac tunc audivit dictum Arnaldum ad ludum taxilo-
rum die festive in medio fori presenti populi multitudine blasfemare Deum et sanctos et
dicentem inter alia quod Christus non erat natus de beata Maria ut asserebatur.
Item dixerunt quod Bertrandus clericus Beneficiatus in altari Sancti Johannis siti in ec-
clesia sancte Marie de Matarone tenet publice Arsende ex qua prolem habet. Idem dixit
495
rector se credit quod non cognovit eam carnaliter V anni sunt elapsi quare abiuravit eam
in manu ipsius et quare senex est. Guillelmus clericus iuratus dixit quod non est diu quod
ipse est in ecclesia et ideo nihil scit tamen dicit famam esse de hoc. Dominus episcopus ad
partes venerabilis Guillelmus de Sancto Vicentio remisit penam concubinatus dicto Ber-
trando alii imposita sibi penitentia salutari et iniuncte sibi sub pena beneficii ne admisit in
loco suspecto cum dicta nec aliquam teneat prolem in concubine. Item dixerunt quod
na Canlada uxor Berengarii Andreu non vult cohabitare cum viro. Item dixerunt quod Elic-
sendis uxor Geraldi zes Moreres adulterator cum Francisco Sagonis. Item dixerunt quod
Romeus scutifer den Bartholomeus Lot tenet publice Alamanda filia Dominici.
Fol. 14 vto.
Item dixerunt quod Petrus Lenguart tenet publice Elicsenda baptizata et filium et filiam
habet ex ea. Item dixerunt quod Jacobus de Orisio rector dicte ecclesie quod non vult re-
cipere nubentes ad benedictionem nupcialem donec ultra ea que consueta sunt dare sibi
data aliqui fuerit vel promissum et habuerit , sic Ferrarius pro filia et genero suo dabit XII
solidos. Dixit rector per sacramentum quod numquam recipit nisi prout est consuetus in
ecclesia sua.
Item Arnaldus Soler, Berbardus Cathala, Michel filius Petri Andree tardissime veniunt
ad ecclesiam et divina. Et post predictam venerabilem Guillelmum de sancto Vincentio
satisfecit episcopo et ecclesie de iniuria quam fecerat et iuravit stare mandatis Ecclesie et
absolvit eum et Bernardus de Matarone baiulum suum et dictum Jacobum de Orisio rec-
torem supra in obedientiam et contemptum iniuncta cuilibet eorum aliis per modum culpe
penitentia salutary et absolutis istis dominus episcopus confirmavit in Ecclesia plures et III
pueros tonsoravit: Jacobus de Campmaior, Bernardus Doris, Bonanatum de Valle eiusdem
parrochie tonsorati clerici.
1/2 139 vto,
Die mercurii sequenti que fuit vigilia Ascensionis Domini anno quo supra (27 Maig 1310)
dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiam Sancte Marie de Civitate Fracta et fuerunt in
clericos tonsorati Guillelmus Dorriols de parrochia Sancti Felicis de Capraria et Petrus de
Bosco de Argentona scolares tonsorati.
Et fuerunt vocati de parrochianis Petrus de Ledone, Berengarius de Belyel, Bernardus
Sibilia, Guillelmus Juliani, Guillelmus de Puteo, Guillelmus Segui et Guillelmus de Ec-
clesia et Guillelmus Boneti qui iurati dixerunt quod Arnaldus Fonoyleda presbiter rector
Capelle Castri Sancti Vincentii tenet hic quandam mulierem nomine Guillemona Torroela
in concubinam ex qua filium habet masculum qui nunc lactat et filiam habuit que decessit.
Fatetur dictus rector hec vera esse. Interrogato per sacramentum si interdictum positum
in Ecclesia et parrochiis de Matarone vel de Lavanerii per dictum Episcopum ipse servavit
dixit quod sic, sed clausis ianuis fuit ibi divina. Et numquam violavit nec violasse credit in-
terdictum positum in aliquo loco per dictum Episcopum vel eius officialem. Fatetur bene se
requisitum fuisse per rectorem de Capraria quod servaret interdictum et ipse respondit sibi
quod capellam predictam non est de parrochia Ecclesie de Capraria attamen si ostenderet
sibi litteram Episcopi quod debent servare ibi interdictum ei ipse servaret.
Interrogato si fuit requisitus de dictu concubinatu per visitatorem Archiepiscopi dixit
496
quod non et quia volunt domino Episcopo de pena dicti concubinatus satisfacere ut tene-
tur. Iniunxit sibi ut hinc ad instans festum Exaltationis Sancte Crucis iter arripiat eundi ...
ut habet eo impetret veniam de comisso ab ex tunc nec eum in his scriptis excomunicavit.
Item Romeus de Plano fornicatur hic publice cum Alamanda filia Dominici et filiam
habet. Item Bernardus Zolveria non vult habitare cum Elicsende uxore sua.
Item Berengarius contraxit matrimonium cum Benvenguda filia Arnaldi Saurini quon-
dam et est in facie ecclesie approbatum et nondum est matrimonio carnaliter consumatum
et sunt X anni elapsi quod matrimonium predictum factum est.
Item dixerunt quod Guillelmus de Soler presbiter qui moratur cum rectore de Argen-
tonia consuevit hic morari et servire in ecclesiam de Matarone et tunc tenebat in concu-
binam Ermecsendem Marera et filium habet ex ea et aliquando venit huc et intrat palam
et notorie domum ipsius Ermesendis obtinere dinosceris absque venie perpetuo noveris te
privatum.
Fol. 140
Item dixerunt quod Raimundus Carbonelli, Berengarius dez Portelli mutuant ad usuras
et exercent contractus usurarios. Guillemus de Manso vadit dominicis ad molendinum.
Petrus dez Pi de Matha vadit ad forum diebus festivis.
2 Fol. 11 vto.
Eodem anno pridie kalendas Septembris (31 Agost 1313) nos Ugo de Cardona archi-
diaconus predictus et vicarius dicti domini episcopi ad ecclesiam Sancte Marie Civitatis
Fracte visitationis causa personaliter accedentes testes recepimus infrascriptos videlicet:
Guillelmum Sequini et Guillelmum Sacreu et Bonanatum Saurini parrochianos dicte ec-
clesie qui interrogati per iuramentum super servitio ecclesie et statu parrochie dixerunt
omnia fore in bono statu.
Berengarius de Boscho rector dicte ecclesie interrogatus super premissis dixit idem.
2 Fol. 62 Anno Domini MCCCXIIII kalendas Octobris (18 Setembre 1314) Nos arc-
hidiaconus predictus visitavimus ecclesiam Sancte Marie Civitatis Fracte (Mataró) et in
testes recepimus Guillelmum Seguini de Campmayor et Bernardum Lengnot parrochianos
dicte ecclesie qui dixerunt per iuramentum super servitio ecclesie quod fit bene. Super
statu parrochie dixerunt fore in bono statu.
Berengarius Bosch rector dicte ecclesie interrogato super predictis dixit idem et addidit
quod quidam filius Bernardi Teulades tenet in concubinam Elicsendem mulierem solutam.
3 Fol. 108 vto Die jovis sequenti que fuit VI kalendas iulii anno predicto 26 juny 1326)
dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiam de Matarone et fuerunt vocati de parrochia-
nis: Berengarius Letonis, Bernardus Berengarii, Guillelmus Çaguera, Berengarius Sibilia,
Guillelmus Julia et Bartholomeus Spayal qui iurati dixerunt quod Berengarius de Boscho
rector dicte ecclesie habuit liberos pueros ex quadam muliere vocata Barçalo que nunc est
nutrix Francisci de Sancto Vincentio et ab uno anno habuit ex ipsa prolem et de hoc est
publica fama in parrochia. Fatetur dictus rector predicte Dominus Episcopus remisit sibi
penam concubinatus. Fuit sibi iniunctum sub pena constitutionis sinodalis duplicata quod
ammodo non sit cum dicta muliere in loco suspecto.
Item dixerunt quod en Terrades benefficiatus in dicta ecclesia tenebat anno preterito
497
pro pedisseta na Morera et exivit pregnans ab hospitio ipsius Terrades ob que fuit fama
et murmur in parrochia quod esset pregnans ab ipso Terrades. Jacobus Terrades iuratus
interrogatus dixit verum esse quod peccavit carnaliter cum dicta Morera non credit tamen
quod proles sit sua cum ipsa mulier est volubilis. Fuit sibi remissa pena concubinatus et
iniunctum sibi sub pena constitutionis sinodalis quod non sit de cetero cum dicta muliere
in loco suspecto.
498
525. MONTGAT, Sant Joan

Dir. Post. Església, 66 – 08390 Montgat

Montgat. Sant Joan Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou erigida
canònicament en parròquia el 30 de desembre de l’any 1868.
L’església dedicada a Sant Joan, es començà a construir a principis del segle XIX tot i
que l’obra s’interrompé fins al 1856, quan es reemprengué definitivament. Va ser beneïda
primerament el 15 de setembre de 1857 i posteriorment el 1902. La construcció patí danys
durant la Guerra Civil i hagué de ser restaurada amb posterioritat a ella.
Es troba dins el terme parroquial la capella romànica de Sant Martí, que es documenta
ja al 1027 i que originalment s’incloïa al terme de Tiana, essent propietat del monestir de
Sant Cugat del Vallès.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, existint
duplicats d’alguns dels llibres perduts durant la Guerra Civil, des del 1918.
BIBL.: ADB, Elencus, vol. XVII, pàg. 209. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 107. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 452,
498. ADB, Parròquies, Arxius, 7 (500-550). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 213. X.
FORCADELL-E. ROVIRA, Mongat-Alcanar-Badalona, Camins d’Agermanament de
l’Aspirantat Sant Jordi (Barcelona, 2006).
Rectorologi
1897-1917 Roc Comas; 1924-1961 Juan Marqués;1963-1972 Antoni Pascual; 1972-1976
Jaume Sidera Plana; 1976-1979 Josep Armengol Torrent; 1979-1983 Josep Mª Borruel
Carbó; 1983-1984 Jordi Alsina Casany; 1984-1999 Salvador Solá Bohigas; 1999-2002 Jordi
Marimon Canela; 2002-2004 Pere Codinachs Verdaguer; 2005-2009 Josep Armengol
Torrent 2009-.... Albert Jiménez Moral
499
553. ÒRRIUS, Sant Andreu

Dir. Post. Pl. Església, 2 – 08317 Òrrius

Òrrius. Sant Andreu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L’església de Sant
Andreu es documenta des del 1043, trobant-se sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç
de Burriac. Eclesialment, era sufragània de Sant Julià d’Argentona, bé que comptava amb
cementiri propi. Al 1579, ja se sol·licitava la seva emancipació parroquial, que no va ser
atorgada fins al segle XVII. L’església va ser reedificada al segle XVI, essent ampliada
amb capelles laterals als segles XVII i XVIII. Durant una restauració empresa el 1981
es documentaren restes de la fàbrica pre-romànica de l’edifici i aparegué un tresor de
monedes d’època comtal.
Dins la demarcació parroquial s’inclouen actualment l’església de Sant Pere de Clarà i la
de Sant Bartomeu, obertes al culte.
237. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 166. Millenum. Història i
Art de l’Església Catalana. Barcelona, 1989, pàg. 132. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991,
vol. XX, pàg. 499. GEAB, 1996, pàg. 204. ADB, Parròquies, Arxius, 8 (551-599). MARTÍ
BONET, El martiri..., pàg. 213. J.I.PADILLA-E. VIVES BALMAÑA, Les excavacions a
l’església de Sant Andreu d’Òrrius (Barcelona, 1983).
Any 974, abril 8 (20 de Lotari)
Vifret Abas, prevere marmessor de Bulgarans entregà a St. Cugat el que posseïa dit
testador el dia de son obit en la Vila d’ Orreos i en altres llocs.
Any 1023
El Comte Berenguer i família vengueren a Guadalt la església de St. Andreu d’Orreos en
l’encontorn del castell de St. Vicens.
ACA. Ar. Gratiarum Regis Petri III de 1366-67, f. 144
500
Any 1443
En el sobredit any havia ja a l’església d’Òrrius: la Reserva eucarística, Fonts baptismals,
Crisma i Cementiri, essent concedit al capellà de Clarà, celebrar dos Misses els dies festius,
una a Clarà i una altra a Orrius amb facultat de servir l’esmentada església d’Òrrius, amb
consentiment del Rvd. Rector d’Argentona.
ADB. Spec. Offic. fol. 237
Any 1579
En aqueix any consta restava segregada d’Argentona l’església de St. Andreu d’Òrrius.
ADB. Spec. offic., f. 227
Priorat de Sant Pere de Clarà

Dins dels termes de la Parròquia de St. Andreu d’Òrrius, abans sufragànea de St. Julià
d’Argentona existia un Monestir amb Priorat de l’Orde de St. Benet sota el títol de St.
Pere de Clarà, que va ser subdit del Monestir de St. Cugat del Vallés de la mateixa Orde, i
encara que no consti l’origen d’aquest Monestir, consta però que l’església ja existia l’any
1098. Ja que en un diploma d’Urbà II per al Monestir de St. Cugat del mateix any, entre
altres es llegeix: «confirmatam eidem Monasterio Ecclesiam S. Petri de Clara...» i també en
una altra de Calixte II de l’any 1120, com es pot veure està sota dit Monestir de St. Cugat,
a on trobes inserit aquest diploma.
ADB. Speculum de Campillo, vol. 3, p. 240
L’església romànica de St. Pere de Clarà es conserva i pertany a la família Figueras de
Barcelona, que la té molt ben cuidada i restaurada sense perdre cap dels seus elements
romànics. Així ho testificava (a. 1995) Mn. Oleguer Bellavista.
Any 1123
El Comte Berenguer i familia vengueren a Guadalt l’església de St. Pere “de Clarano” a
l’entorn del castell de St. Vicens.
ACA. Ar. Grat. Petri III 1366-67, f. 144
Any 1098
Urbà II confirmà a St. Cugat l’església de St. Pere “de Clarano”.
Any 1120
Calixte II confirmà a St. Cugat la església de St. Pere “de Clarano”.
Any 1222, març 18

Promesa de manutenció i vestuari (“per mentres visqui firmada”) a favor de Berenguer
per Ramon de Dolsos, prior de la casa de St. Pere de Clarà, amb consell i voluntat de tot
el convent de dita casa.
501
Firmen: Ramon, monjo; Grau, monjo i sacerdot de Castre Serra, Guillem, prevere de la
casa de St. Pere de Clarà, Llorens diaca de dita casa i Berenguer prevere qui firma com a
notari.
ACB. Sala 2, capsa 27, n. 3370 Diversorum

En el Monestir de St. Pere de Clarà, bisbat de Barcelona, el prior i monjos del Monestir
de Casserres lloen la compra del mas Prat feta per Guillem de St. Hilari, de Cardedeu,
home sòlid i aforat del Monestir de Caçerres.
Cardedeu, Arxiu del Mas St. Hilari (pergamí)
Priors de Sant Pere de Clarà (Òrrius)

1273 Berenguer; 1314 Fr. Pere de Cellers; 1359 Fr. Guerau de Fayno; 1435 Fr. Pere
Muliner; 1465 Fr. Miquel Solà; 1518 Joan Llatzer, rector de Vilassar; 1558 Gaspar de Forn,
rector de La Roca
El priorat de Clarà junt amb altres priorats fou abolit per Climent VIII en 1592.
Villanueva, op. cit., tom 9, f. 69
Rectorologi
1582 Joan Nadal, vicari d’Argentona; 1619 – 1631 Miquel Tauler, vicari; 1631 – 1635
Pau Duran, vicari; 1636 – 1638 Josep Rubio, vicari; 1638 – 1644 Jaume Tuniji, vicari; 1644
– 1647 Jaume Sala, vicari; 1647 - 1654 Jacobus Cabrer, vicari; 1654 – 1658 Miquel Costa,
vicari; 1658 – 1660 Hieronimus Prat, vicari; 1660 – 1663 Menigne Olbiols, vicari; 1663 –
1671 Joan Vinyas, vicari; 1671 - 1680 Joan Areny, vicari; 1680 - 1727 Bartomeu Guinart,
vicari; 1727 - 1786 Franciscus Camps, vicari; 1786 – 1788 Mateus Coll, vicari; 1788 – 1792
Joannes Serrat, vicari; 1792 - 1804 Raimundus Claris, vicari; 1804 Fra LLuis de S. Miquel;
1804 - 1815 Paulus Massó, vicari curat; 1815 - 1828 Fèlix Quintana, vicari curat; 1828 – 1829
Alexis Feliu, vicari curat; 1829 - 1832 Pere Vives, ecònom; 1832 – 1835 Jh. Soler, ecònom;
1835 – 1841 Francisco Bellsolà, regent; 1841 - 1843 Jaume Prat, regent; 1843 – 1848 Magí
Guri, ecònom, 1848 – 1849 Joan Manso, vicari curat; 1850 – 1851 Anton Vionnet, ecònom;
1851 – 1853 Narcís Calell, vicari curat; 1853 – 1855 Josep M. Boet, ecònom; 1855 – 1857
Josep Planas, ecònom; 1857 - 1858 Joan Sarró, ecònom; 1858 – 1859 Francisco Frigola,
ecònom; 1859 – 1872 Jaume Solà, rector; 1872 – 1888 Miquel Ballarà i Pla, rector; 1888
- 1898 Josep Bruquetas i Altura, rector; 1898 - 1901 Francisco Civil Baroy, rector; 1901
– 1904 Patricio Molera, ecònom; 1904 – 1916 Pedro Beleta Gasull, rector; 1916 - 1917
Demetrio Rosell, ecònom; 1917 - 1925 Pedro Serdà Roma, rector; 1926 – 1930 Joaquim
Monforte Usieto, regent; 1930 – 1931 Rosendo Gaute i Carme, regent; 1931 – 1936 Lluis
Triola Esqueu, regent; 1939 - 1944 Lluis Grabalosa, ecònom; 1945 - 1949 Pere Batlle
Suriol, encarregat; 1949 - 1957 Jaume Estefanell i Alsina, rector; 1957 – 1966 Joan Subirà
Rocamora; 1966 - 1972 Salvador Jordi Torelló, regent; 1972 – 1974 Justo Prat Escorihuela,
regent; 1974 – 1994 Joan Capell i Gorina, rector; 1994-1996 Alfred Valladares Retamero;
1996-2011 Josep Mª Vendrell Madrid; 2011-... Jaume Castellví Masjuan
502
Beneficis
1. Benefici de Sant Bartomeu. (ADB Sp. III, 239)
2. Priorat de Sant Pere de Clara (ADB Sp. III, 240)
503
583. PREMIÀ DE DALT, Sant Pere

Dir. Post. Pujada de l’Església, 20 – 08338 Premià de
Dalt

Premià de Dalt. Sant Pere Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L’església
de Sant Pere s’esmenta en documents des del segle X (966). y la seva parroquialitat es
remunta al menys al 1171. L’església parroquial conservada fins a l’actualitat és gòtica
tardana, havent estat construïda el 1588, i fou reformada després de la Guerra Civil de
1936-39.
Dins el terme parroquial es troba el Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, edifici del
segle XVIII, amb façana barroca, on es venera una Mare de Déu gòtica. També pertany al
seu terme l’ermita romànica de Sant Mateu, documentada a finals del segle X. S’inclogué
al seu terme l’església de Santa Anna, ara pertanyent al municipi de Premià de Mar,
documentada des del 987 sota l’advocació de Santa Anastàsia i actualment sense culte.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1569, a més
d’una sèrie notarial des del segle XV i altres seccions.
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculorum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. III,

pàg. 208. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 168. R. VALL,
A. MASVIDAL, El romànic del Vallès, Sabadell, 1983, pàg. 214. Catalunya Romànica,
Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 511. GAPGC, Barcelona, 1993. FABREGA I GRAU, A.;
1995. Doc. 89, 170. GEAB, 1996, pàg. 193. ADB, Parròquies, Arxius, 8 (551-599). MARTÍ
BONET, El martiri... pàg. 214. P. MANENT I ABRIL (1838-1869) Fets de Premià de Dalt
(Premià de Dalt, 1979). J. BELLERA, La confraria de la Mare de Déu del Roser a Sant Pere
de Premià (Premià de Dalt, 1932).

1.
966, desembre 21
F. 89, L. Ant. IV, n. 56, ff. 17d- 18b
El comte Borrell de Barcelona, el bisbe Pere, de Barcelona, i l’abat Landeric, de Sant Cugat
del Vallès, marmessors de Miró, donen a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia diverses
504
propietats i alous al Besòs, a Pallejà, a Sant Pere Molanta, a Turrem Hostaldi (al terme de
Cassoles), a Barcelona, a Torrelles de Llobregat, a La Palma de Cervelló, això és, les esglésies
de Torrelles, de Pallejà i de Sant Boi: l’església de Sant Esteve de La Garriga; totes les esglésies
de Terrassa i d’Ègara; l’església de Sant Just i Pastor, de Barcelona; i les esglésies de Premià
(“ecclesias de Primiliano et de Taliano”) i de Teià. Totes aquestes esglésies són donades amb
les seves pròpies parròquies, delmes, primícies i pertinences.
2.
987, febrer 23
F. 170, L. Ant. II, n. 473, f. 162c-d
Pau, Simplici i Olívola, marmessors de Viader, fan donació a l’església de Santa Creu i Santa
Eulàlia, de Barcelona, d’una vinya situada per amunt de l’església de Santa Anastàsia (ara,
Santa Anna), al terme de la vila de Premià (“in terminio de Villa Primiliana”), al Maresme.
3.
1002, desembre 1
B. 29, L. Ant. II, n. 463, f. 159d- 160a
Elies i la seva muller Cusca venen a Unogil i a la seva muller Quíxol dues peces de terra i
una vinya, situades al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de la vila de Premià (“in
Marelima, in terminio de villa Primiliano”), pel preu de 13 sous i mig.
4.
1005, gener 2
B. 52, L. Ant. II, n. 488, f. 166b-c
Undiscle i Argesinda donen a Guillem una propietat situada al comtat de Barcelona, al
Maresme, al terme de Premià.
5.
1005, abril 13
B. 56, L. Ant. II, n. 465, f. 160b
Sunegil i la seva muller Raquel venen a Guillem i a la seva muller Beliarda una terra
situada al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de la vila de Premià, al Mujal, pel preu
de 2 sous.
6.
1005, abril 13
B. 57, L.Ant. II, 466, f. 160b- c
Ermengoda ven a Guillem i a la seva muller Beliarda una terra situada al comtat de
Barcelona, al Maresme, al terme de la vila de Premià, al lloc que anomenen de Llopard, pel
preu d’1 sou i mig.
505
7.
1008, maig 1
B. 106, L. Ant. II, n. 460, f. 159b
Bernat i la seva muller Quíxol, anomenada Llobeta, venen a Beliarda una terra, una vinya
i un vinyal situats al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Premià, a les Baixeres, pel
preu de 4 mancusos.
8.
1009, febrer 11
B. 120, L. Ant. II, n. 474, f. 163d
Maria ven a Beliarda una terra situada al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de
Premià, al Perelló, al lloc anomenat Banyeres, pel preu de 5 sous.
9.
1009, maig 5
B. 128, L. Ant. II, n. 476, f. 163 a-b
Cusca, anomenada Adalgarda, ven a Bernat una terra i vinya, situades al comtat de
Barcelona, al terme de Premià, a les Bageres, a canvi d’una pelicia iespanes scaparada de 3
mancusos.
10.
1018, març 17
B. 297, L. Ant. II, f. 166- 167 d-b
Raquel, Pepí i Quíntol vene a Engúncia unes terres en sis llocs i dues feixes de vinya situades
al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Premià.
11.
1061, març 21
B. 1023, L. Ant. II, n. 484, f. 165b-d
Bernat Sendred, la seva muller Ermengarda, Arnau Llop Sanç, la seva muller Beliarda i els
germans Ramon Domnuç, Guillem Domnuç i Berenguer Domnuç permuten amb Arnau Oliba
i la seva muller Ermessenda un alou situat al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere
de Premià, a canvi d’una heretat d’Ermessenda situada a Llacera, a Martorelles.
13.
1064- 1065
B. 1093, L. Ant. II, n. 496, f. 161a-b
Sunifre, de la família Esclua, la seva muller Trasegóncia i Raquel empenyoren a Arnau Oliba
unes terres i vinyes, situades al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Premià. Per seu
sesters, tres quarters i tres quartans d’ordi.
506
14.
1069- 1070
B. 1202, perg. 1- 2- 61
Capbreu dels alous d’Arsenda, als termes de Premià i Teià, fet en presència de Gombau
Ramon, veguer d’Eramprunyà, nét d’Arsenda. Foren testimonis “homines laboratores Tayano
et Primiliano”.
Any 966, desembre 21. 2 de Lotari
Els almoiners de Mir entregaren a Sta. Creu de la Seu de Barcelona la església de
“Primiliano” (Premià) amb sa parròquia, delmes, primícies i les demés esglésies amb ses
parròquies, delmes i primícies que tenia.
Any 978, juliol 29; ( IV Kal. August., A. XXIV regnante Leutario rege)
Venda de cases, corts, horts i arbres, situat al Comtat de Barcelona al lloc que nomenen
“Primiliano”, feta per Adaltrude a Isimberto i a sa muller Emo, per 30 sous.
Confronta a llevant amb el terme de Vilassar (Vilazari), a migjorn amb les ones de la
mar, a ponent amb terme d’ Alella, i a tramuntana amb el terme que anomenen a l’Archa.
Any 1053, desembre 12; (II Idus dec., A. III post XX regni Henrici)
Donació de tot un alou, situat al Comtat de Barcelona, Marítima, dins de la parròquia de
Sant Pere Primilianensis, feta per Oruci i Richele, sa muller, al Senyor Déu i a la Canonja
de la Seu de Barcelona.
Any 1146, març 29 (9 de Lluís el Jove)

Donació, definició i venda feta per Guillem Pere de Torredella, Maria, sa muller, i sos
fills a Déu i a la Confraria del altar de Sant Silvestre de la Seu, de tot el que tenen en la feixa
que nomenen de les Banyeres, situada al Comtat de Barcelona, junt a la Marina, parròquia
de Sant Pere de Premià (“Primiano”), junt a la sorra del mar, al lloc de “Banieres”, que és
alou de Sant Silvestre, per llegat i donació de la senyora “Antiga”.
Rectorologi
1270 – 1308 Ferrer de Montells; 1308 – 1329 Ramon de Vilademany; 1329 - 1344 Jaume
de Lampayer; 1344 – 1348 Bernat de Montells; 1348 – 1362 Guillem Guader; 1362 – 1363
Francesc Soler; 1363 - 1384 Bernat de Ermedoms; 1384 – 1417 Berenguer Roca; 1417
Ramon Ferrer; 1417 - 1447 Berenguer Rausich; 1447 – 1451 Francesc Torrella; 1451 –
1456 Guillem Masons; 1456 – 1457 Jaume Elerni; 1457 – 1459 Jaume Oliver; 1459 – 1462
Berenguer Vila; 1462 – 1482 Antoni Pla; 1502 – 1515 Antoni Arnau Pla; 1515 Antoni
507
Joan Fiella; 1515 – 1517 Antoni Solsona; 1517 - 1564 Francesc Solsona; 1564 – 1573
Antoni Gerbasi Rossell; 1573 – 1586 Francesc Blanch; 1586 - 1606 Francesc Beuel; 1606 –
1629 Jaume Vila; 1629 - 1645 Mateu Matalonga; 1645 – 1657 Francesc Dou; 1657 – 1658
Francesc Esbert; 1658 – 1675 Josep Cardona; 1675 - 1698 Jaume Santgenís; 1698 – 1710
Miquel Figueras; 1710 – 1711 Francesc Barata; 1711 - 1734 Pau Vergés; 1734 – 1747 Pere
Singla; 1747 - 1786 Pere Vives; 1787 - 1807 Josep Sobregrau; 1807 – 1826 Pau Torrents;
1827 – 1864 Eudald Ribes; 1865 – 1869 Francesc Esteve; 1869 – 1887 Miquel Bertran; 1887
- 1892 Esteve Mas; 1893 - 1898 Tomàs Vives; 1898 – 1904 Cristòfol Rovirosa; 1905 - 1916
Ignasi Canterell; 1916 – 1930 Miquel d’Arquer; 1934-1948 Joaquín Monforte; 1948-1966
Manuel Rigau; 1966-1998 Joan Font Rovira; 1998-.... Josep Colomer Busquets

- El dilluns 11 de gener de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Pere de Premià de
Dalt. V. P. 1-2, fol. 13; M- N 13.
- El dilluns 18 de setembre de 1307 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Pere de Premià
de Dalt. V: P. 1-2, fol. 71v.; M- N 27.
- El dimarts 24 de juny de 1326, festivitat de Sant Joan Baptista, el bisbe de Barcelona
Ponç de Gualba visità Premià i tonsurà quatre escolars de la mateixa parròquia. V. P. 3,
fol. 108; M- N 66.
Beneficis
1. Benefici del Roses. (ADB Sp. III, 210)
2. Benefici de Sant Francesc i Sant Jaume. (ADB Sp. III, 211)
3. Benefici de la Mare de Déu de la Cisa. (ADB Sp. III, 212)
4. Benefici de la Prepositura de la Mare de Déu de la Cisa. (ADB Sp. III, 213)

1/2 Fol. 13
Die lune sequenti anno quo supra (11 Gener 1305) idem dominus episcopus visitavit
ecclesiam Sancti Petri de Primiciano et tonsoravit istos: Petrus Loret, Simon Rosseylo
tonsorati. Et post hoc fuerunt vocati Petrus Castelar, Macia Castelar, Eymericus za Sala,
Guillelmus Romin, Berengarius Colomer et Berengarius Ticionis qui iurati dixerunt quod
Petrus Galifa coniugatus adulteravit publice cum Ferraria Boteyla et prolem habet ex ea
et promisit sub pena XX solidos numquamm esse cum ea et iterum rediit et penam solvit.
Item Petrus Morera comitit incestum cum Maria filia Petri Ticonis quam tenet publice in
domo propria et filios habet. Item dixerunt quod en Galifa mutuat ad usuras in ludo XI
pro XII.
Fol. 71 vto.
Die lune intitulata XIIII kalendas octobris (18 Setembre 1307) anno quo supra dictus
dominus Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Petri de Tremiano et tonsoravit ibi duos sco-
lares qui sequntur: Bonis Vitale, Bonus Andre, scolares de dicta parrochia tonsurati et de
legitimo matrimonio nati.
508
Et fuerunt vocati de parrochianis Petrus sa Parera et Raimundus de Posis, Andreas sa

Sala, Petrus Dorcha qui iurati dixerunt quod na Viadura est difamata quod Petrus Isern
cognoscit eam cuius consanguineus eam primo cognoverat.
3 Fol. 108 Die martis que fuit festivitas sancti Johannis Baptiste VIII kalendas iulii
anno predicto (24 juny 1326) dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiam de Primiano et
fuerunt vocati de parrochianis: Berengarius Ciconis, Petrus ça Mora, Botey, Bernardus de
Solerio, Jacobus Ciconis, Berengarius Riera, Berengarius de Pinu et Guillelmus Geraldi
qui iurati dixerunt quod Arnaldus Botey regens dictam ecclesiam tenet publice pro con-
cubina Sanciam Vivala ex qua prolem habet. Arnaldus Botey presbiter iurato interrogato
confessus fuit tenere dictam Sanciam pro concubina. Composuit cum domino Episcopo ad
C solidos quos recepit Petrus Ollarii. Fuit sibi iniunctum sub pena CC solidorum quodam-
modo non sit cum dicta muliere in loco suspecto.
Fuerunt dicta die in cleros tonsurati qui sequuntur: Simon de Solerio, Berengarius ça
Portella, Petrus de Roure et Petrus Sala scolares dicte parrochie.
509
584. PREMIÀ DE MAR, Sant Cristòfol

Dir. Post. Rectoria, 15 – 08330 Premià de Mar

Premià de Mar. Sant Cristòfol Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L’església
de Sant Cristòfol, de la que destaca la seva original portada barroca de granit de temàtica
marinera, fou erigida canònicament en parròquia el 1849, independitzant-se de la de
Sant Pere de Premià de Dalt. El temple fou incendiat durant la Guerra Civil i reparat
posteriorment.
Dins el terme parroquial s’inclouen les esglésies del Casal Benèfic Premianenc, la de
l’Escola La Salle, i la de l’Escola Assís, actualment obertes al culte.
Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 452. GAPGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 194.
ADB, Parròquies, Arxius, 8 (551-599). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 214.
Rectorologi
1826 Pau Albornà; 1841 – 1854 Isidor Prims; 1854 – 1868 Manuel Seia; 1869 Francesc
Mariño; 1869 Modest Riusech; 1869-1891 Lluis Bernado; 1891-1904 Josep Anton; 1904-
1918 Josep Puig; 1918-1924 Miquel Nicolau; 1924-1948 Josep Paradeda;1948-1971 Manuel
Torrents; 1971-1975 Ferran Bueno Ferrer ; 1975-1981 Felip Casañas Guri; 1981-1990
Julià Maristany del Rayo; 1990-1992 Joan Guasch Montserrat; 1990-2004 Jaume Castellví
Masjuan; 2004-2011 Joan Miranda Pérez ; 2011-... Bernat Gimeno Capín
510
576. PREMIÀ DE MAR, Santa Maria

Dir. Post. Nostra Senyora de Lourdes, s/n. – 08330
Premià de Mar

Premià de Mar, Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou
erigida en parròquia per l’arquebisbe Narcís Jubany, segons decret del 6 de desembre de
1975, sota l’advocació de Santa Maria, en el misteri de l’Assumpció.
Rectorologi
1971-1978 Ferran Bueno Ferrer; 1978-2002 Josep Puig Ferrando; 1982-1990 Joan Rovira
Rodríguez; 1990-2009 Joan Guasch Montserrat; 2009-.... Xavier Pich-Aguilera Roca
511
626. SANT ADRIÀ DE BESÒS,

Mare de Déu de les Neus
Dir. Post. Centre Cívic La Mina. Ap. 508 – 08930 Sant
Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs. Mare de Déu de les Neus Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Narcís Jubany, segons
decret del 23 de desembre de 1980.
BIBL.: BOAB, 1980. pàg. 149.
Rectorologi
1980-1993 Francesc Vilamala Collel; 1993-2001 Joan Codina Giol; 2001-2008 Joan Pi
Siqués; 2008-2011 Ramon Muray Esteve; 2011-20.. Juan José Rodríguez Sánchez
512
625. SANT ADRIÀ DE BESÒS, Sant Adrià

Dir. Post. Pl. Església, 8 – 08930 Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs. Sant Adrià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. L’esment
documental més antic referent a aquesta església data del 1012, any que el bisbe Deudat de
Barcelona cedia certs privilegis d’aquesta a la canonja de la seu. Al 1078 era esmentada dins
del terme parroquial de Santa Maria de Badalona. El 1092 el bisbe Bertran hi establí un
priorat de canonges agustinians adscrits a Sant Ruf d’Avinyó. D’aquesta comunitat formà
part entre 1093 i 1100, primer com a canonge i després com a prior, el futur bisbe i Sant,
Oleguer. Aquesta canònica es traslladà vers 1114 a Terrassa.
Al 1430 l’església de Sant Adrià és reformada i novament s’efectuaren obres a l’edifici
el 1620-1624, malgrat la qual cosa no es pogué evitar la seva ruïna progressiva. Al 1900
s’enderrocà l’absis i es construí una nova església a continuació de la nau. Aquest conjunt fou
destruït el 1936 i totalment demolit amb posterioritat. A partir de 1940 s’iniciaren les obres
de construcció d’un nou temple.
BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 108. Catalunya Romànica,
Barcelona, 1992, vol. XX, pàg. 46. ADB, Parròquies, Arxius, 9 (600-699). MARTÍ BONET,
Mil anys fent camí; Sant Adrià de Besòs (Barcelona, 2013). MARTÍ BONET, El martiri... pàg.
216. J. ROVIRA I COSTA, Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià de Besòs, 1973). J. CASAS I
SORIANO, Història social de Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià de Besòs, 1996). M. ARNAL
ARNAL, Lucubraciones acerca del nombre de Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià de Besòs,
2001). M. TATJER-C. LARREA, Barraques, Barcelona informal del segle XX (Sant Adrià
de Besòs, 2009). P. GAITA-M.FUENTES-I. BOJ, La riuada de 1962 (Sant Adrià de Besòs,
2007). J.R. ALSINA, Sant Adrià de Besòs. Història d’un canvi (Sant Adrià de Besòs, 2002).

1.
1012, febrer 20
B. 176, perg. 1- 1- 1189
Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la Canònica de la
513
Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, vinyes, horts, arbres, pastures i prats
i d’un molí, situats vora el riu Besòs, Badalona, Llefià, Sant Adrià i Gramanet.
2.
1012, desembre 26
B. 192, L. Ant. II, n. 384, f. 129d- 130a-b
Deodat, bisbe de Barcelona, i la Canònica de la Seu de Barcelona permuten amb Goltred,
fill de Blandí, dues terres situades al lloc de Llefià, al terme de la parròquia de Santa Maria de
Badalona: “in terminio de Nisiano, in accessu de vico Bitulona, prope domum Sancti Adriani”.
3.
1013, octubre 29
B. 204, L. Ant. I, n. 14, f. 8a- 9a
Sal·la Froià fa donació a la Seu de Barcelona de l’església d’Olesa [de Montserrat] amb
l’aprovació del comte Ramon Borrell de Barcelona i de la seva muller, la comtessa Ermessenda.
L’esmentat comte, per la seva banda, fa donació de les esglésies de Santa Maria del Mar i de
Sant Joan i Sant Feliu de Micià. El bisbe Deodat afegeix la donació de l’església de Sant Adrià
de Besò: Addidi namque ego ibi Deus dedit episcopus Barchinone, ad prefatos kannonicos
terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martyris et cum
ortos et columbario quae est hec omnia ultra alveo Bissocio” .
4.
1015, febrer 1
B. 228, L. Ant. II, n. 377, f. 127d- 128a
Maria i els seus fills Ramon, Ermengol, Gerberga i Beliarda permuten amb Deodat, bisbe de
Barcelona, i la Canònica de la Santa Creu una terra i una vinya situades al terme de Perelló,
prop de l’església de Sant Adrià de Besòs (“ultra alveo Bisocio, prope ecclesiam Sancti Adriani,
ad Perelelne”), a canvi de tres petites peces de terra.
5.
1041, desembre 8
B. 610, L. Ant. IV, n. 58, f. 18c-d
El bisbe Guislabert convé amb Onofre i la seva muller Adelaida que aquests puguin servir-
se de l’aigua que del Besòs va als molins de Sant Adrià i que el bisbe podrà fer passar l’aigua
per un alou d’aquests (“licentiam aprehendere ipsam aquam de Besotio que vadit ad ipsos
molinos Sancti Adriani (et facere quedquid velint in tali conventu ut ad ipsos molinos Sancti
Adriani)... habeant licentiam mittere ipsa aqua de Bosotio ad ipsos molinos Sancti Adriani).
6.
1045, octubre 22
B. 687, perg. 4- 17- 53
Testament de Ramon, levita, en el qual reparteix els seus alous, situats en diversos indrets del
514
comtat d’Urgell, com la Segarra i Solsona, i del de Barcelona, com Teià, Premià, Badalona,
Provença i Olèrdola, entre diferents institucions eclesiàstiques com ara les canòniques de Santa
Maria d’Urgell i la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, els monestirs de Santa Cecília
de Montserrat, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç del Munt, Sant Pere de les Puelles o Sant
Pol de Mar, entre altres, i les esglésies, per exemple, de Sant Vicenç de Cardona, Santa Maria
de Badalona o de Sant Miquel del castell d’Olèrdola que siguin tornats els llibres (Antifonari,
Missal, Proser, Salteri, quatermons, flores dels salms i un altre Missal que estan pignorata
Tiona “per sesterios VIII de calcina, facite eum redimere et hos prenominatos libros remaneant
ad Sancti A drianum qui est fundatus iuxta alveum Bisauci” .
7.
1064, gener 31
B. 1055, L. Ant. II, n. 378, f. 128a-c
Ervigi i Egngúncia, la seva dona, venen a la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia un
alou consistent en terres i vinyes, situat a la vila de Pollà, al terme de la parròquia de Santa
Maria de Badalona, pel preu de 3 unces de Barcelona. Afrontacions: “de meridie in undas
maris et pergit per linea usque ad Sancti Adriani seu in flumine Bisocii”.
8.
1075, octubre 10
B. 1285, perg. 1- 1- 2271
Testament de Bonfill Pedró, sacerdot, jurat sobre l’altar de Sant Sadurní, en el que fa deixes a
la Canònica, Sant Pere de les Puelles, Sant Martí i a diverses persones, de diners i béns situats a
Torre Blanca, Sant Martí de Provençals, Celada, etc. Afrontació: “alias duas modiatas vineas
prope ipsa strata quae pergit ad Sancti Adriani”.
9.
1078, maig 18
B. 1330, L. Ant. II, n. 407, f. 137d- 138b
Testament sacramental de Ponç Ebrí en el qual nomena marmessors Ermengol Bernat, Mar-
tí Isarn i Ramon Geribert i, entre altres deixes, concedeix un alou situat entre els torrents de
Vilar i Canelles a Santa Maria de Badalona i una peça de terra sota l’estrada de Barcelona, i
una petita feixa sobre l’estrada, a la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia.
10.
1090, juny 28
B. 1522, perg. 1- 2- 606
Bernat Ramon de Gallifa i la seva muller Guisla donen a l’Hospital de Barcelona de la
Santa Creu i de Santa Eulàlia protector dels pobres, una terra situada al territori de Barcelona,
a Llefià, que tenen respectivament per donació i per delme conjugal. Afrontació: “a circii in
itinere publico quod iuxta Sanctum Adrianum pergit”.
515
11.
1095, setembre 29
B. 1621, perg. 1- 1 -299
Canònica, Sant Pere de les Puelles i altres monestirs, de béns situats a Provençals, Celada,
Banyols, Bederrida, etc., així com animals, cups i altres béns mobles (“Et concedo ad Sanctum
Adrianum quartam unam ordei et kaficios II vini”).
12.
1096, desembre 13
B. 1634, perg. 1- 2- 981
Renard Miró i la seva muller Mendònia defineixen a l’església i clergues de Sant Adrià
aigua d’un molí situat prop del Rec i del Besòs (“in protestam ecclesie et clericorum Sancti
Adriani...Ego Renordus Minoriss et uxor mea sepe conquestimus de clericis Sancti Adriani
super aqueductu quod deducitur aqua ad molendina eiusdem Sancti Adriani...”).
13.
Dijous, 1º setmana de quaresma [1098, febrer 18]
B. 1650, L. Ant. II, n. 216, f. 75 c-d
Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, ordena que ningú envaeixi i s’apropiï de l’església
i l’alou de Vilapicina, que són del clergue Pere i de la Canònica de Barcelona. Aquest decret el
va fer amb presència d’Oleguer, prior de Sant Adrià, de “Deusdit Clari Monte”, de Ponç Gerall
de Cervària, de Ramon Ermengaud de Villa Major i de Guillem Ramon de “casti i Vetuli”.
14.
1098, novembre 19
B. 1657, perg. 1- 1- 313
Ramon, prepòsit de la Seu de Barcelona, amb el consentiment del bisbe Folch i de tots els
canonges de la Seu, dóna a Miró Balluví, clergue de la Canònica, unes terres i vinyes situades al
comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, al lloc anomenat Romanet,
i al suburbi de Barcelona, a la platja oriental, a canvi de 56 mancusos d’or de València i d’1
sou de plata anual. Signaren aquest document “Olegarii presbiteri et servi Sancti Adriani” i
possiblement és que formaven la comunitat de Sant Adrià: “Poncii sacri custos, Petrus levita,
Raimundi subdiaconi, Stephanus levite et Raimundi levite”.
15.
1100, octubre 6
B. 1671, L. Ant. III, n. 307, f. 118a-b
Bernat Bernat de Gurb i la seva muller Ermengarda fan donació a favor de la Canònica de
la Seu de Barcelona d’un curs d’aigua (aqüeducte) que passa pel seu alou, situat a la parròquia
de Sant Esteve de Breda, anomenada vulgarment de Parets. Signa Oleguer prevere “servi Sancti
Adriani”.
516
Any 995, novembre 29 (9 d’Hug)
Els conjugs Agaurich i Guarengarda vengueren als conjugs Frugane i Frutel unes
propietats que tenien al terme de St. Adrià dins el Comtat de Barcelona per 2 unçes
d’or.
ACA. Ar. Escrpt. n. 16 de Borrell III

El Bisbe Deodat donà a la Canonja terres, la església de St. Adrià màrtir, el colomar i
horts situat tot a l’altra banda del riu Besós.
Any 1015, febrer 1 (18 de Robert rei)

Permuta de terra i vinya situada al Comtat de Barcelona, a l’altra part del riu Bisotio,
prop de l’església de St. Adrià, feta per Maria, filla de Recosindo, difunt, i sos fills i filles,
Ramon, Ermengola, Geriberga, i Beliarda, germans, a Deusdedit, per la gràcia de Déu
bisbe de l’església de Barcelona amb el col.legi de canonges de la Seu de Sta. Creu a
permuta de tres peçes petites de terra.

Testament sagramental de Pons Ebri, jurat per Ramon Bovet, Pere Arnau, Eg prevere
i Guillem subdiaca, sobre l’altar de St. Adrià màrtir dins de la parròquia de Sta. Maria de
l’arrabal de Badalona (“Vicho Bitulone”).
El testador ordenà sa darrera voluntat, nomenent almoiners a Ermengol Bernat, Martí
Isarn i a Ramon Gueribert.
Any 1102, febrer 13

Oleguer, prevere, sirvent de St. Adrià firmà l’establiment que Berenguer Bisbe i els
canonges feren als conjugs Ramon i Verbona de l’alou situat a la parròquia de Sta. Maria
de Caldes en els llocs de Calderag i Palou.
Any 1102, març 12 (43 de Felip)

Oleguer, prevere, sirvent de St. Adrià firmà el testament de Gerau Guitart qui el nombrà
son marmessor.
A la casa de St. Adrià hi llegà dit Gerau son cos, un matxo, un mas que tenia amb son
germà a «Pedra fita», la meitat d’un molí i un sarrahí (esclau).
517
Any 1104, agost 4 (44 de Felip)

Ramon Berenguer Comte de Barcelona donà a Oleguer, Abat de St. Adrià del Besós els
delmes de la parròquia perquè els canonges (regulars de St. Ruf) poguessin mantenir-se
en el refetó.
Arx. del Priorat de Terrassa. Pergamins
Any 1140, novembre 28 (4 de Lluís Jove)

Berenguer de Ruvira marit d’Ermesinda disposà en son testament que donat el cas de
marxar de Terrassa els canonges regulars de S. Ruf i no quedar-se en el bisbat, llavors
que els delmes, donats per son pare a St. Adrià, pasessin a la església de Sta. Perpètua de
Mogoda.
ACA. Ar. Escrip. 120 de Ramon Berenguer IV, vol. 7, f. 137
Any 1319
el majordom del noble Sr. Hug de Cardona ardiaca i senyor del lloc i Castell de St. Adrià
ven per temps de dos anys a Guillem de Caldes i a Maria sa muller de la parròquia de St.
Adrià, dos molins amb ses pertenències, situats a dit lloc per 960 sous.
ACB. Manual de Vilarrubia, maig i octubre de 1319
Rectorologi
1313 Pere Julià; 1313 Guillem Llorens; 1319 Francesc Campbó; 1319 – 1349 Bartomeu
Carner; 1349 Pere Fritós; 1349 – 1356 Pere Cuguls; 1356 Guillem Valls; 1366 Arnau No-
guer; 1366 - 1380 Pere Vilarasa; 1380 - 1387 Peregrí Vallori; 1387 Pere Sabastida; 1387 –
1389 Guillem Serrat; 1389 – 1394 Pere Coguls; 1394 – 1397 Francesc Tolosa; 1397 – 1398
Francesc Malafeu; 1398 Pere Beguda; 1398 - 1399 Bernat de Puig; 1399 – 1400 Francesc
Tolosa; 1400 – 1412 Francesc Portella; 1412-1414 Jener Riffà de Vallvidrera; 1415 Pere
Viguer; 1415 Guillem Costa; 1416 Llorens de Cuspinera; 1416 – 1428 Jaume Falgars; 1428
- 1433 Francesc Esplugues; 1433 – 1446 Guillem Batlle; 1446 – 1461 Pere Garriga; 1461
– 1464 Pere Grau; 1464 - 1485 Andreu Serra; 1485 – 1510 Francesc Boscà; 1510 Antoni
Joan Fiella; 1510 - 1512 Gabriel Marsal; 1512 Miquel Casa; 1528 Melcior Joan Figuerola;
1528 – 1532 Joan de Custodiis; 1532 – 1543 Gabriel Avaroles; 1543 – 1550 Joan Porta; 1550
- 1560 Antoni Lunell; 1560 – 1562 Joan Boera; 1562 – 1565 Esteve Domingo; 1565 - 1570
Jaume Bo; 1570 – 1587 Josep Anfós; 1587 – 1596 Jaume Molins; 1596 – 1606 Joan Jover;
1606 – 1610 Francesc Olivella; 1610 – 1616 Joan Forcada, 1616 – 1625 Miquel Pujol; 1625
– 1634 Nicolau Mora; 1634 Francesc Collet; 1681 Pau Ribes; 1681 Joan Lloret; 1740 Salva-
dor Coromines; 1740 - 1745 Pau Martí; 1745 - 1787 Antoni Masferrer; 1787 – 1796 Josep
Sala, 1796 - 1811 Joan Margens; 1811-1815 Magi Planas; 1815 - 1824 Francesc Reull; 1824
– 1829 Simó Mayol; 1829 – 1847 Josep Riera; 1847 – 1859 Ramon Sabater; 1859 – 1877
Marià Noguer; 1877 – 1905 Miquel Albanell; 1905-1931 Josep Pons;1932-1948 Narcís Sa-
guer; 1948-1965 Joan Sardà; 1967-1981 Emili Vives; 1981-1984 Carles Musazzi; 1984-1993
Cosme Vasti; 1993-... Àngel Scotti
518

- El diumenge 16 de maig de 1305 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba visità Santa
Coloma de Gramanet. En el text hi ha referències a Sant Adrià del Besòs. V. P. ½, fol.
37- 37v.; M- N 19.
- El dissabte 7 de desembre de 1325 el bisbe de Barcelona rep l’acusació dels feligresos
de Sant Adrià. V. P. 3, fol. 43; M- N 60.
- El dijous 10 d’abril de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Badalona i la capella de Sant
Salvador, construïda a prop de la Torre d’Aversó, en la qual tonsurà un escolar. Hi ha
referències a Ça Murtra, a la torre de Barberà i a Sant Adrià del Besos. V. P. 3, fols 76-
77v.; M- N 64.
- El dimarts 13 de maig de 1326 el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, des de el seu
cartell episcopal de Sant Adrià del Besòs concedeix un benefici de la seu barcelonina
al clergue Jaume Gil. El document afirma que a l’acte estaven presents els canonges
Eimeric Bosc i Ferrer Vila, així com els marmessors del difunt canonge Jaume Novell.
Del llegat d’aquest últim canonge, els marmessors Guillem Thomas creà el benefici
esmentat. Es diu també que els marmessors lliuraran deu sous a l’arquebisbe de Tarra-
gona pels drets sobre aquestes transaccions. V. P. 3, fols 87- 88; M- N 65.
- El dilluns 16 de juny de 1326, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Adrià del Besòs. V. P.
3, fol. 104; M- N 66.

3 Fol. 87 Pontius et cetera.Dilecto in Christo Jacobo Gili clerico in minoribus ordinibus
constituto. Salutem in Domino. Attendentes tue probitatis merita super quibus apud nos
laudabile tibi testimonium perhibetur benefficium quod magister Jacobus Novelli quon-
dam canonicus ecclesie Barchinone instituit in eadem quodque tibi in sua vita assignaverat
ad presentationem venerabilium Eimerici Bos et Ferrarii Villa canonicorum Barchinone
ac Guillelmi Thome manumissorum testamenti seu ultime voluntatis dicti Magistri Jacobi
Novelli quondam nobis factam tibi confirmamus ac te instituimus in eodem cum omnibus
ipsius benefficii, iuribus et pertinentis universis. Mandantes tibi quod in dicto benefficio
residentiam facias personaliter et debitum in eodem adimpleas reverenter prout fieri debet
et per institutorem et dotatorem predictum est fieri ordinatum. Et sis exemplum et sic bo-
num ab eis et fieri et cetera... Et de bonis ipsius beneficii nihil vendas. Unde ego Jacobus
Gili predictus recipiens Fol 87 vto. a vobis reverendo domino meo Episcopo predicto con-
firmationem et institutionem predictas promitto et sic vestris omnia et singula observare et
attendere iuxta posse et exinde vobis obtineo et rem facio meam. Et iuro ad sancta quatuor
Dei Evangelia corporaliter per me tacta nihil de bonis predicti benefficii vendere et cete-
ra... In cuius rei testimonio nos memoratus Episcopus et cetera... Datum et actum in Castro
nostro sancti Adriani. III Idus Madii anno predicto (13 maig 1326).
Die martis que fuit III Idus Madii anno predicto (13 maig 1326). Coram reverendo in
Christo patre domino Barchinone Episcopo in palatio sancti Adriani constituti Venerabilis
Eimericus Bos et Ferrarius Villa canonici Barchinone ac Guillelmus Thome benefficiatus
519
in ecclesia Sancti Andree de Palomario manumissores ipsius firmarunt in posse curie dicti
domini Episcopi de stando iura et super omnia petitione et demanda quam reverendus pa-
ter dominus Tarrachone Archiepiscopus habeat contra ipsos et manumissoriam predictam
pro X solidos et augmento et ad hec obligavit omnia bona sua et dicte manumissorie.
Qua firma recepta dictus dominus Episcopus ad humilem supplicationem dictorum ma-
numissorum absolvit emisam quam iis fecerat de bona predicte manumissorie presentibus
venerabilibus precentor Barchinone et Gaufredo et Biure canonico Tarrachone.
3 Fol. 104 Die dominica que fuit XVII kalendas iulii (15 juny 1326) fuit visitata eccl-
sia Sancti Adriani et fuerunt vocati de parrochianis: Petrus Provintialis baiulus, Jacobus
Ollarii, Berengarius de Vudio et Arnaldus de Bonastre qui iurati dixerunt quod Stephanus
Ollarii solutus fornicatur publice cum na Torrich ex qua prolem habet. Cetera recte.
520

Sant Joan Baptista
Dir. Post. Sant Pere, 1 – 08930 Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià del Besòs. Sant Joan Baptista Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida en parròquia el 14 de desembre de 1934, per decret del bisbe
Manuel Irurita. L’edifici provisional que servia el culte fou destruït el 1936, desapareixent
part de l’arxiu parroquial. El 1947 s’iniciaren les obres de construcció del nou temple,
segons projecte de l’arquitecte Marià Canosa. El temple pogué ser inaugurat el 1950.
pàg. 109. ADB, Parròquies, Arxius, 9 (600-699). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 217. F.
LLANES GUTIÉRREZ, Resumen histórico de la parroquia de San Juan Bta. del Besós en
Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià de Besòs, 1946).
Rectorologi
1934-1948 vacant; 1948-1961 Antoni Pascual; 1962-1977 Ramon Pigrau; 1977-1986 Jesús
Cano; 1986-1988 Antoni Rossi; 1988-2009 Julià Beretta; 2009- ... Mariano Sánchez
521

Santes Juliana i Semproniana
Dir. Post. Via Trajana, 1 – 08930 Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià del Besòs. Santes Juliana i Semproniana Parròquia del bisbat de Barcelona,
al Barcelonès. Va ser erigida inicialment com a tinença de la parròquia del Bon Pastor el 9
d’octubre de 1946, i posteriorment, per decret de l’arquebisbe Gregorio Modrego, passà a
la categoria de parròquia segons decret del 22 d’agost de 1959.
BIBL.: BOBB, 1946, pàg. 309. BOAB, 1959, pàg. 326. J. NUNELL, Suscinta relación... de
las santas Juliana y Semproniana (Mataró, 1910)
Rectorologi
1957-1993 Emil Pons Fabregat; 1992-1994 Francesc-Segimon García Ramiro; 1994-1995
Ignasi Marquès Rodríguez; 1995-2002 Joan Peñafiel Maireles; 2002-2007 Àngel Sigüenza
Fuentes; 2007-2009 Jordi Gutiérrez Bassa; 2009-2016 Josep Mª Camprubí Rovira; 2016-
20.. Juan José Armendáriz Lerga
522
380. SANT JOAN DESPÍ, Verge del Carme

Dir. Post. Josep M. Trias de Bes, 10, 2n. 1a. – 08970 Sant
Joan Despí

Sant Joan Despí. Verge del Carme Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix Llobregat.
Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González, segons decret
del 15 d’octubre de 1968.
Rectorologi
1969-1979 Miquel Saborit Devesa; 1979-1989 Pere Mola Escribano; 1989-....Josep Mª
Fisa Bosch
523
690. SANT VICENÇ DE MONTALT, Sant Vicenç

Dir. Post. Pl. Església, 1 – 08394 Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç de Montalt. Sant Vicenç Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme.
Coneguda antigament amb el nom de Sant Vicenç de Llavaneres o de Caldes. El
nom de Montalt el deu a la proximitat del castell de la mateixa denominació que, de
fet, es documenta durant un curt període de temps a partir del 1017, ja que al 1128 tan
sols subsisteix el topònim. L’església de Sant Vicenç era sufragània de Sant Andreu de
Llavaneres i es documenta la seva existència des del 1169. Va ésser erigida en parròquia
l’any 1577, i arrel d’aquest fet es va construir una nova església entre els anys 1591 i 1598.
El temple gòtic tardà va ser saquejat el 1936, a l’inici de la Guerra Civil, i bombardejat
el 1939. Es va procedir a la reconstrucció de l’església a partir de 1939 segons projecte de
l’arquitecte LLuís Bonet Garí.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, havent-
se perdut la documentació anterior a aquesta data durant la Guerra Civil de 1936-39.
Romànica, Barcelona, 1992, vol. XX, pàg. 453. ADB, Parròquies, Arxius, 9 (600-699).
MARTÍ BONET, El martiri...pàg. 218. J. MAS, Sant Vicenç de Llavaneres (Barcelona,
1921)

SANT VICENÇ DE LLAVANERES (MONTALT)
Antigament el terme era unit amb el de St. Andreu de Llavaneres.
Alguna vegada la església que durant anys fou filial de St. Andreu, portà el nom de St.
Vicenç de Caldés.
A 6 Idus Nov. (a. 33 de Lluís Jove, 1170) se feu un establiment de terra situada a St. Vi-
cens “de Callis”. En 1188 i en 1203 se’n feu una altra situada a la parròquia de St. Vicenç
de “Callas d’Estaracho”.
Any 1584, abril

Butlla del papa Gregori XIII desmembrant i separant la capella de St. Vicens amb son
524
terme, delmes i primicies, de la parròquia de St. Andreu de Llavaneres i erecció d’aquella

en parròquia distinta.
ADB. Reg. Communium 1579-87, f. 246
Rectorologi
1576 Jaume Cordellas; 1577 – 1614 Bartomeu Catà; 1615 – 1618 Francesc Morell; 1619
– 1628 Joan Antoni Padró; 1630 - 1642 Pau Català; 1643 – 1644 Antoni Cros; 1644 – 1658
Joan Guindo; 1660 - 1679 Antoni Roserer; 1679 – 1712 Josep Guitart; 1713 – 1721 Francesc
Catà de la Torre; 1722 - 1758 Domenec Piferrer; 1758 – 1778 Josep Vinyals; 1778 – 1796
Francesc Clavell; 1796 – 1804 Josep Pallós; 1805 – 1814 Francesc Fauria; 1815 Felicià
Brunet; 1815 – 1823 Cerapi Pou; 1824 - 1850 Llorens Novell; 1853 - 1857 Tomàs Vilà;
1893-1902 Just Roquer; 1907-1916 Ramon Badia; 1916-1925 Ramón Guadayol Armengol;
1925-1948 Joaquim Roig Campderrós; 1949-1954 Jaume Estrada; 1954-1965 Pere Font
Mitjavila; 1965-1998 Miquel Arenas Delegido; 1998-2010 Vicenç Roig Simón; 2010-2016
Vicenç Mira Massaguer; 2016-20.. Xavier Grau Pont.
525
693. SANTA COLOMA DE GRAMENET,

Sant Jaume Apòstol
Dir. Post. Av. Santa Rosa, 10-12 – 08923 Santa Coloma
de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet. Sant Jaume Apòstol Parròquia del bisbat de Barcelona, al
segons decret del 8 de setembre de 1965.
Rectorologi
1968-1976 Joan Moran Sabaté; 1977-1983 Josep Sánchez Muñoz; 1983-1989 Felip
Cuadra Cubero; 1990-1994 Jesús Vilar i Vilar; 1994-1996 Julià Estaún Garces; 1997-1999
Jordi Cussó Porredón; 1999-.... Agustí Viñas Rexach
526

Sant Joan Baptista
Dir. Post. Massanet, 43 – 08922 Santa Coloma de
Gramenet

Santa Coloma de Gramenet. Sant Joan Baptista Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Rectorologi
1965-1978 Jaume Sayrach Fatjó dels Xiprers; 1978-1991 Josep Maria Galbany; 1991-
1993 Florenci Holgado Galavís; 1993-2002 Antoni Rubio Barés; 2003-.... Francesc Espinar
Comas
527

Sant Joaquim
Dir. Post. Cultura, 28 bxs. – 08922 Santa Coloma de Gra-
menet

Santa Coloma de Gramenet. Sant Joaquim Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González,
segons decret del 14 de juny de 1971.
BIBL.: BOAB, 1971, pàg. 374.
Rectorologi
1971-1976 Antoni Antonijuán Roca; 1977-1979 Josep Catà Mitjans; 1980-1992 Ramon
Ribera Florit; 1992-1999 Jordi Cussó Rexach; 1999-.... Agustí Viñas Rexach
528

Sant Josep Oriol
Dir. Post. Francesc Macià, 38 – 08921 Santa Coloma de
Gramenet

Santa Coloma de Gramenet. Sant Josep Oriol Parròquia del bisbat de Barcelona, al
segons decret del 8 de setembre de 1965 i ocupà l’església que havia anteriorment estat seu
de la parròquia de Santa Coloma de la mateixa ciutat, que va ser enderrocat el 1969 per a
construir el nou temple.
Rectorologi
1965-1977 Joaquim Trias Birba; 1978-1991 Josep-Lluís Socías Bruguera; 1991-2004
Josep Lluís Fernández Padró; 2005-2006 Salvador Bacardit Fígols; 2007 Vicenç Araque
Elvira; 2007-.... Joan Diaz Ferret.
529

Sant Miquel Arcàngel
Dir. Post. Francesc Macià, 38 – 08924 Santa Coloma de
Gramenet

Santa Coloma de Gramenet. Sant Miquel Arcàngel Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Rectorologi
1965-1987 Salvador Cabré Puig; 1987-1991 Joan Ramon Cinca; 1991-2000 Joan Ramon
Marin Molina; 2000-2008 Emilià Almodóvar Molina; 2008-.... Miquel-Àngel Pérez Sánchez
530

Santa Coloma
Dir. Post. Pl. Església, 3 – 08921 Santa Coloma de Gra-
menet

Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Santa Coloma és la parròquia primigènia de l’actual ciutat del mateix nom.
Consta l’existència de l’església des de l’any 1024. Originàriament era subjecta a la parròquia
de Santa Maria de Badalona i al 1054 va ser donada pels comtes de Barcelona al capítol de
la seu. Aquesta donació va ser confirmada l’any 1104 en una butlla papal. La seva condició
de parròquia es documenta des del 1152 i com a tal va ser consagrada novament l’any 1187.
L’edifici romànic original va ser enderrocat l’any 1761 per tal de construir un nou temple
parroquial més gran, conservant només un mur de tancament de les capelles laterals de
l’original. Aquest edifici va ser abandonat el 1915 per a ser novament utilitzat com a seu de la
parròquia de Sant Josep Oriol en ser inaugurada aquesta. El temple fou saquejat i incendiat el
1936 i va ser finalment enderrocat el 1969 per a construir la nova església de Sant Josep Oriol.
L’actual seu de la parròquia de Santa Coloma, edifici modern que substituí el temple
romànic, va ser saquejat i incendiat durant la Guerra Civil de 1936-39, però havent quedat
la fàbrica en peu, es va poder restaurar a partir del 1939, segons projecte de l’arquitecte
Josep Alemany.
Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1939, havent-se
perdut els anteriors a aquesta data durant la Guerra Civil de 1936-39.
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, vol. III, fol. 176v. Labor
pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 109. Catalunya Romànica, Barcelona,
1992, vol. XX, pàg. 268. ADB, Parròquies, Arxius, 10 (700-750). MARTÍ BONET, El
martiri... pàg. 218. J.L. ROS-N. VALLS-J. GALBANY, L’Església de Santa Coloma. Un
llegat de modernisme tardà (Santa Coloma de gramanet, 1990). M. CLAVELL-J. LÓPEZ ...
1000 anys de l’església major de Santa Coloma (Santa Coloma de Gramanet, 2015).

1.
1012, febrer 20
B. 176, perg. 1- 1- 1189.
531
Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la Canònica de la
Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, vinyes, horts, arbres, pastures i prats
d’un molí, situats vora el riu Besòs, Badalona, Llefià, Sant Adrià i Gramanet. Afrontació: “ de
parte circi in locum vocitatum Gramanetum... prope ecclesiam Sancti Adriani”.
2.
1058, febrer 1
B. 952, perg. 1- 4- 199.
Enric i la seva muller Guisla venen a Bernat Guillem un alou consistent en cases, corts,
vinyes i arbres fruiters, situat al comtat de Barcelona, al lloc anomenat Gramanet o Zuitazano
(“in loco vocitato Gramened seu Zuitazano”), que tenen Enric pels seus pares, per compra i
per donació testamentària del seu germà Gotmar i Guisla per delme conjugal, pel preu de 28
unces d’or de Barcelona.
3.
1058, febrer 1
B. 953, perg. 1- 2- 976.
Pere Aventí i la seva muller Leogarda venen a Bernat Guillem una peça de terra situada al
comtat de Barcelona, a la parròquia de Santa Coloma, al terme de Gramanet /”in parrochia
Sancta Columba in termine de Gramened”), que tenen pels seus pares i per delme conjugal,
pel preu de 8 mancusos d’or.
4.
1065, abril 5
B. 1078, L. Ant. II, n. 13, f. 4b- 5b.
Testament sacramental de Guifré Sunifred, fet a la Seu de Barcelona, en el qual deixa a Déu
i a la Canònica de la Santa Creu uns alous situats a Sarrià, Santa Maria d’Olesa i al castell de
Riu Roig (“Et illud alodium predicte Canonice quod habebat in Gramened”).
5.
1073, març 25
B. 1234, L. Ant. II, n. 496, f. 170a-b
Nèvia, filla d’Enguilrada, dóna a Déu i a la Seu de Barcelona un alou situat al comtat
de Barcelona, al Maresme, entre els termes de Mata, Argentona, Cabrera i Premià (“Item in
alodio loco in terrano Gramaneti”).
6.
1080, febrer 24
B. 1361, L. Ant. IV, n. 202, f. 72c- 73c.
Testament de Ramon Sunifred en el qual deixa béns situats a Gramanet, Canyameres, Cam-
panyà, Casserres del Bergadà, Muntanyola, Granollers, Olèrdola, etc., als seus fills, a la Canò-
nica de Barcelona, als monestirs de Snat Llorenç i Sant Cugat, i en diverses parròquies.
532

Any 1056, desembre 2; (IV Non. Dec., A. XXVI regni Herici)
Donació de tota la parròquia de Sta. Maria de Badalona (Bitulona), delmes, primicies,
afinitats i termes i de l’església de Sta. Coloma i sos delmes, primícies i alous, feta al Senyor
Déu i a la Canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia per Ramon, comte i marqués, i Almodis,
comtesa, “per celestial prerogativa prínceps de Barcelona”.
ACB. Lib. I Antiq. f. 10, d. 20
Any 1058, febrer 1

Venda d’una peça de terra situada al Comtat de Barcelona, parròquia de Sta. Coloma,
terme de Gramanet feta per Pere Receo i Leogarda sa muller, a Bernat Guillem per 8
mancusos, de Barcelona.
ACB. 1/2 escala, n. 976
Any 1104, gener 27

El Papa Pasqual II confirmà a la Seu de Barcelona la església de “Sta. Coloma de
Gramanto”.
Any 1152, juny 29 (16 de Lluís Jove)

Guillem Bisbe de Barcelona establí als conjugs Pere Mascort i Rosa el mas de Costa amb
ses pertenències situat en la parròquia de Sta. Coloma de Grameneto, dins el comtat de
Barcelona i que per donació de l’Ardiaca Bernat Guillem pertany al altar de St. Nicolau
de la Catedral.
Any 1187, novembre 10

Consagració de l’església parroquial de Sta. Coloma de Gramenet per Bernat de Berga,
Bisbe de Barcelona, el 10 de novembre de 1187.
ADB. Litterae Visoriae 1462-78, f. 8.
ACB. Spec. Off. vol. 3., f. 176
Any 1192, maig 14

Guillem de Palomar definí al altar de S. Tomàs de la Catedral la vinya que fou de
Berenguer de Palomar i que plantà son pare en l’alou de dit altar. Està situada a la Coma
dins la parròquia de Sta. Coloma de Gramineto en el Comtat de Barcelona.
Rectorologi
1187 – 1201 Arnau, preveré; 1201 - 1204 Berenguer, preveré; 1204 Ermengol, preveré;
1308 – 1320 Bartomeu de Gurrians; 1320 – 1329 Ramon Plantada; 1329 – 1332 Pere Julià;
533
1332 – 1349 Bartomeu Català; 1349 - 1362 Bartomeu Nicolau; 1362 – 1368 Bernat de
Manresa; 1368 – 1371 Bernat de Olsines; 1371 - 1390 Francesc de Plantada; 1390 – 1411
Jaume de Perafita; 1411 – 1413 Francesc Portella; 1413 – 1417 Bernat de Vilarovir; 1417
– 1423 Joan Carreras; 1423 – 1424 Guillem Masó; 1424 – 1425 Antoni Casademont; 1425
– 1426 Antoni de Casamor; 1426 Joan Carreras; 1437 Guillem Batlle; 1427 – 1439 Jaume
Masat; 1439 - 1440 Pere Riera; 1440 – 1442 Joan Carreras; 1442 – 1448 Joan Soldevila; 1448
– 1455 Pere Bernat; 1455 – 1457 Jaume Massot; 1457 – 1458 Ramon Dusay; 1458 Melcior
Vidal; 1480 March Llopart; 1480 – 1481 Rafael Pou; 1481 – 1507 Bartomeu Segarra; 1507 –
1514 Lluis Corbera; 1514 – 1525 Bernat Corbera; 1525 – 1526 Joan Albanell; 1526 - 1540
Benet Collbató; 1540 – 1543 Jeroni Torrella; 1543 – 1568 Jaume Marqués; 1568 – 1575 Antic
Calopa; 1575 – 1587 Miquel Calopa; 1587 – 1589 Joan Calull; 1589 - 1591 Pere Masader;
1591 – 1601 Jaume Serra; 1601-1664 Joan Vacrat; 1664 Joan Monsó; 1664 – 1677 Miquel
Quintana; 1677 – 1680 Isidre Puig i Parera; 1680 – 1684 Climent Rotllan; 1684 – 1705 Joan
Roca; 1705 – 1706 Joan Fontanet; 1706 – 1718 Joan Reig; 1718 – 1749 Joan Colldelxam;
1750 – 1787 Climent Roldó, 1787 – 1815 Francesc Margens; 1815 – 1827 Joan Mongé;
1827 – 1846 Jacint Prats; 1846 – 1857 Josep Reventós; 1857 - 1868 Pere Ramoneda; 1881-
1894 Josep Mª Parcet; 1894-1897 Pere Ramoneda; 1897-1905 Joan Dalmau; 1905-1936
Alexandra Segú; 1940-1954 Josep Rovira; 1954-1967 Tomàs Solana; 1967-1977 Joaquim
Bosch; 1977-1997 Josep M. Galbany; 1997-2016 Salvador Bacardit; 2016-20.. Miquel Àngel
Pérez Sánchez

- El diumenge 16 de maig de 1305 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba visità Santa
Coloma de Gramanet i tonsurà sis escolars. En el text de la mateixa hi ha referències a
les parròquies de Sant Adrià i Sant Aciscle i al majordom episcopal Darocha. V. P. ½,
fol. 37- 37v.; M- N 19.
- El dijous 17 d’agost de 1307 el bisbe ponç de Gualba visità Santa Coloma de Gramanet.
V. P. ½, fol. 70v.; M- N 27.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (ADB Sp. III), hi havia en l’esmentada parròquia els següents
beneficis:
1. Benefici de Sant Salvador. (ADB Sp. III, 180)
2. Benefici de Sant Joan en la capella de la Torre Balduvina. Fundat per Guillem Riquer

1/2 Fol. 37
Die dominica intitulata XVII kalendas iunii (16 Maig 1305) dominus Poncius Episcopus
Barchinone anno predicto visitavit Ecclesiam sancte Columbe de Gramaneto et tonsoravit
VI scolares: Bartholomeus de Guitians, Jacobus de Corceneja, Andreas Giner, Jacobus
Mastort, Arnaldus de Carçerenya, Guillelmus de Figols de soluto et soluta dispensantus.
534
Et fuerunt vocati de parrochianis: Bernardus Mathei, Bernardus Mastort, Bernardus za

Costa, Jacobus Ermengandi, Bonanatus Ferrereii, Guillelmus de Mazanet, Petrus Mastort
qui iurati dixerunt quod Bartholomeus de Gurrians Rector predicte Ecclesie tenet publice
quandam mulierem nomine Ramondetam filiam domini Mathei a qua prolem suscepit
quam ipsemet desponsaverat per verba de presenti in facie Ecclesie Petro Sagiol parrochi-
ano suo qui eam ut dicitur nunquam cognovit pro (tali)? Quare dictus Rector preocupavit
eam et ab eo tempore circa eam tenuit et possedit et nunc est pregnans ab eo de quorum
conversatione inhonesta magnum scandalum ortum est in tota parrochia quam inquisitam
Ramondetam dictus eius sponsus requisivit a dicto Rectore quod restitueret eam sibi et
quod daret sibi aliquod emolumentum ex quo cum ipsa participavit et pro ipso sponso
tamen induceret eam in domum suam et ipse Rector noluit aliquid sibi dare et sic remansit
et adhuc remanet mulier penes dictum Rectorem et sunt bene III anni et ultra quod eam
sic detinet dictus Rector. Item interrogato si est infamatus dictus Rector de alia muliere
dixerunt quod temore quo idem Rector venit ad istam Ecclesiam novus Rector adduxit
secum quendam spurium suum quem ut credunt habuit a quadam muliere de Civitate
Barchinone nomine na Bonanada. Confitetur dictus Rector per sacramentum quod dicitur
de ipso et de dicta Ramondeta esse verum excepto quod negat se requisitum fuisse quod
restitueret eam vivo. Immo ipse procreabat et procuravit quod dictus sponsus ... domum
suam et volebat sibi dare unum totum et dederat iam sibi unam capam et sponsus petebat
ab eo C solidos sibi dari. Item confitetur dictus Rector... de ipso et ... muliere Bonanata,
hoc excepto quod non erat sacerdos quando dictum spurium habuit ab ista muliere. Et
dominus Episcopus remisit sibi penas predictorum amborum concubinatum pro L solidos
quos solvit incontinenti et absolvit eum iniuncta sibi penitentia salutari. Et iniunxit sibi sub
pena privacionis beneficii ad quam ipse se obligavit ad modum sit cum predictis... in loco
suspecto promisum etiam sub pena C solidos quod satisfaciet dicto rectore taliter quod
dictus vir eius recuperavit eam vel non stabat per eum et habuit literam absolutionis.
Item interrogati super quodam homicidio quod fuit factum in parrochia ista de Arnaldo
Garriga per quendam nepotem dicti rectoris nomine Guillelmo de G... esse famam in loco
apud bonos et graves quod dictus rector procreaverat quod dictus Arnaldo Garriga Boret
non tamen fuit aliter infamatus quod fuisset concius in morte ipsius ... . Negat dictus Rector
se procreasse unquam predictam offensam nec ...
Item dixerunt aliqui predictis testibus quod quidam nomine Bernardus Cabot venit ad
patrem ... predicti et dixit ei ex parte Rectori predicti quod ipse Rector daret aliquid patri
ipsius interfecti et quod diffiniret et remittatur ............. filii sui interfecti predicti alias sciret
pro certo quod interficeret sibi mulus et nichilominus ipse lueret in persona. Confitetur
tamen Rector quod ... pro bono pacis debet dici quod dictus Bernardus Cabot patri dicti
interfecti ... faceret sibi fieri servicium predictum nepotem suum si remitteret sibi et iniu-
riam ante dictam et nuntiavit per eundem Bernardum Cabot quod alia nisi faceret quod
ipse sentiebat quod damnum posset sibi ulterius proferri.
Fol. 37 vto.
Item dixerunt quod Bartholomeus Lobeti beneficiatus in Ecclesia predicta fuit infama-
tus diu esse de quadam muliere nomine na Berengaria vidua et vident quod publice dicta
535
Berengaria intrat domum dicti Bartholomei propter quod suspicione non caret. Confitetur
dictus Bartholomeus Lobeti, predicta vera esse sed dixit quod quatuor anni sunt quod non
peccavit cum ea nec aliam habuit absolucionem a suo diocesano vel ab aliquo alio. Et fuit
sibi remissa pena concubinatus predicti pro XX solidos quos sub pena excomunionis solve-
re promisit hinc ad ista sub festum Sancti Johannis Baptiste et fuit absolutus iniuncta sibi
per modum culpe penitentia salutari. Fuit etiam sibi iniunctum sub pena beneficii ad annus
omissionem se obligavit si admodum sit cum dicta muliere in loco suspecto. In vigilia sancti
Johannis solvis X solidos ad Darocha. Item solvit alios X solidos ad Darocha.
Item dixerunt quod Guillelmus Çescortz de parrochia Sancti Adriani adulteratur publice
cum na Elicsenda Cerola comatre sua qua est de parrochia ista et hic moratur et habuit ex
ea prolem de quo grave scandalum est in parrochia ista et tota terra. Confitetur Rector.
Item dixerunt quod Berengerona Bergeyona fiyla de na Berga degens in ista parrochia
de Rexach qui est uxoratus et prolem habet ex ea propter quod grave scandalum est in
terra. Confitetur Rector idem. Confitetur dicta Berengona Bergeyona hec omnia vera esse
et fuit monita ut desisteret et mandatum Rectori quod denunciaret eam excomunicatam
nisi desisteret a pecato. Item dixerunt quod Elicsendis Garriga habet maritum probum ho-
minem senem nomine Bernardus Pelicer et admitit publice omnes venientes indifferenter.
Confitetur Rector per sacramentum idem. Confitetur Elicsendis hec vera esse asserens
quod se esse pregnans a dicto viro suo. Unde fuit monita quod rediret ad virum et desiste-
ret a pecatis.
Item Margarita Verdeguera uxor Petri de Casis de parrochia de Sancta Iscla quod non
vult habitare cum viro et est infamata quod peccat cum aliis qua apparet ex hoc quare pro-
lem gestat in ulnis. Confitetur rector idem. Confitetur dicta Margarita hec vera esse et se
habere puerum ... Martinolo.
Item na Casals habet maritum et non vult secum cohabitare. Confitetur Rector idem.
Item Guillemona Texidora fornicatur publice cum omnibus venientibus ad fornacem ...
non preterito fuit occasio ... quidam clericus interfectus et quidam latro nomine Arnaldus
Garriga. Credit Rector ...
Item en Torrebadal presbiter Regens Ecclesiam de Badalona habet hic quandam mulie-
rem nomine Raimundam Cabotam ex qua habet filiam et frequenter venit ad eam et cre-
ditur quod peccat cum ea ut prius. Confitetur Rector quod dictus presbiter venit ... istam
mulierem et ipsa mulier vadit ad ipsum presbiterum a Badalona.
Item alii de testibus predictis dixerunt quod ... Plana presbiter qui moratur apud Sanctam
Mariam de Pinu tenet hic publice Nalamanda mulierem ex qua filios habet.
1/2 Fol. 70 vto.
Die iovis XVI kalendas septembris (17-VIII) anno quo supra idem dominus Episcopus
visitavit Ecclesiam Sancte Columbe de Gremeneto et fuerunt vocati de parrochianis Ar-
naldus Pelicer, Bernardus za Costa et Guillelmus de Podio qui iurati dixerunt quod Guille-
lmus Curtibus uxoratus dimissa uxore tenet publice Elicsendem Serola et prolem habet et
est comater sua et stetit longo tempore in pecato isto.
3 Fol. 86 Die lune que fuit III Idus Madii anno predicto (13 maig 1326) dictus dominus
Barchinone Episcopus visitavit ecclesiam sancte Columbe de Gramaneto.
536
Et fuerunt vocati de parrochianis Petrus Mascort, Arnaldus Pelicer, Petrus Correxer qui
iurati dixerunt quod Petrus Surrinas benefficiatus in dicta ecclesia tenet pro concubina Na
Saurinam Rovira ut est fama publica in parrochia. Dictus Episcopus remisit dicto Petro
Surrinas penam intererat pro predictis. Et iniunxit sibi sub pena constitutionis sinodalis
quod amodo non sit cum dicta muliere.
Item dixerunt quod Jacobus Petri adulteratur cum Maria Raffaguera ex qua prolem
habet.
Item dixerunt quod Petrus Gormaldi fornicatur publice cum quadam que est alienigena.
Item dixerunt quod Berengarius Carrera fornicatur publice cum na Solera.
Item fuerunt tonsorati in clericos: Bernardus Cabot, Petrus Carcereny, Raimundus Ma-
rimon, tres scolares tonsorati.
537

Santa Maria
Dir. Post. Milà i Fontanals, 7 – 08922 Santa Coloma de
Gramenet

Santa Coloma de Gramenet. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al
Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l’arquebisbe Marcelo González,
segons decret del 12 d’abril de 1969.
BIBL.: BOAB, 1969, pàg. 258. ADB, Parròquies, Arxius, 10 (700-750). M. CLAVELL,
100 anys de Santa Maria de Santa Coloma 1915-2015 (Santa Coloma de Gramanet, 2015).
Rectorologi
1968-1996 Josep Catà Mitjans; 1996-2004 Josep Jiménez Montejo; 2005-2011 Agustí
Viñas Rexach; 2011-20.. José Ignacio Moreno Guerrero
538

Santa Rosa
Dir. Post. Av. Banús, 108 – 08923 Santa Coloma de
Gramenet

Santa Coloma de Gramenet. Santa Rosa Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès.
Dins el terme parroquial s’assisteix al culte en l’Hospital de l’Esperit Sant i al Servei de
Salut Mental de Santa Coloma de Gramenet.
Rectorologi
1960-1973 Joan Mata; 1973-1983 Josep Sánchez Muñoz; 1983-1990 Felip Cuadra Cubero;
1990-1994 Jesús Vilar i Vilar; 1994-1996 Julià Estaún Garces; 1996-2011 Lluís Mª Vericart
Gavaldà; 2011-2014 Agustí Viñas Rexach; 2014-20.. Hugo Cortés Sepúlveda
539
724. TEIÀ, Sant Martí

Dir. Post. La Rampa, 6 – 08329 Teià

Teià. Sant Martí Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L’església de Sant Martí
és esmentada ja al 965, amb motiu de la seva donació a la seu de Barcelona, i la parròquia
era existent al 1173.
A partir de 1574 es plantejà la demolició de l’església que estava en us i la construcció
d’una nova, que havia de prendre per model l’església de Nostra Senyora dels Àngels de
Barcelona, encàrrec que seria executat per Antoni Mateu, mestre d’obres. Tanmateix,
al 1600 s’hi executà el retaule de fusta amb base de pedra feta pel fuster Antoni Mas i
amb pintures de Lluís Gaudín fetes el 1617. Aquesta església fou reformada el 1890, amb
l’afegit d’un finestral gòtic a la façana, substituint un ull de bou previ. Al 1936 l’edifici
fou profanat i el retaule destruït parcialment. Malgrat les consecutives restauracions,
calgué una intervenció més àmplia a partir de 1970, per tal de restablir l’aspecte original
al temple.
Dins el terme parroquial es troba oberta al culte l’església dels Pares Somascs.
Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 168. BASSEGODA; J.; “Una
Catedral en el Maresme. Els constructores y la restauración de Sant Martí de Teià”. BOAB,
1973, pàg. 488-491. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 453. GEAB, 1996,
pàg. 195. ADB, Parròquies, Arxius, 10 (700-750). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 219. V.
FERRUS, Festes del IV centenari de la construcció del temple parroquial de Teià (Teià, 1974).
J. BASSEGODA, Sant Martí de Teià (Teià, 1982).

1.
966, desembre 21
F. 89, L. Ant. IV, n. 56, ff. 17d- 18b
El comte Borrell, de Barcelona, el bisbe Pere, de Barcelona, i l’abat Landeric, de Sant Cu-
gat del Vallès, marmessors de Miró, donen a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia diverses
540
propietats i alous al Besós, a Pallejà, a Sant Pere Molanta, a Turrem Hostaldi (al terme de
Cassoles), a Barcelona, a Torrelles de Llobregat, a La Palma de Cervelló i a Santa Coloma
de Cervelló; les esglésies del castell de Cervelló, això és, les esglésies de Torrelles, de Pallejà i
de Sant Boi: l’església de Sant Esteve de La Garriga; totes les esglésies de Terrassa i d’ Ègara;
l’església de Sant Just i Pastor, de Barcelona; i les esglésies de Premià i de Teià. Totes aquestes
esglésies són donades amb les seves pròpies parròquies, delmes, primícies i pertinences.
2.
967, abril 9
F. 91, perg. 1- 3- 26
Sindila i Ferruci venen a Guilafred i a la seva muller Anel la quarta part d’una vinya que
tenen a Lintisclares, al terme de la vila de Teià, al Maresme, pel preu de dos sous.
3.
972, novembre 30
F. 104, perg. 1- 2- 133
Isolena ven a Adaulf una peça de terra situada al terme de Teià, al Maresme, pel preu d’un
sou i tres diners.
4.
982, abril 24
F. 140, L. Ant. II, n. 454, f. 158a-b.
Oliba, prevere, ven a Isembert i a la seva muller Emmo, terres i vinyes, cases amb corral,
horts, arbres fruiters, cultius i ermots, aigües superficials i subterrànies, tant a la muntanya com
al pla, al terme de Premià i de Teià, del Maresme, pel preu d’una peça d’argent bo.
5.
982, setembre 10
F. 141, L. Ant. II, n. 468, ff. 160d-161a
Miró, anomenat Llobet, i els seus fills Arnust, Goldregud i Senvira venen a Isembert i a la seva
muller Emmo tota l’heretat que tenen, consistent en cases, corts, horts, arbres fruiters, terres i
vinyes, pedres i garrigues, deus d’aigua, fonts, pous i mines, tant al pla com a la muntanya, a la
vila de Premià i a Teià, pel preu de quatre peces.
6.
990, octubre 5
F. 206, perg. 1- 3- 41.
Friel, Gigela i Goda venen a Gered unes cases amb corral i les terres que hi ha al voltant,
amb els arbres, sitges i terres ermes i de conreu, al terme de Teià, al Maresme (al costat del riu
Argentona), pel preu de seixanta sous.
541
7.
1088, gener 10
B. 73, perg. I- 68
Berenguer Gombau i Llop Sanç, germans, evacuen i defineixen a Oleguer i als seus fills
Oleguer, Guillem i Berenguer, l’alou sobre el qual aquests havien fet una demanda, situat a la
parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, [Barcelona], al lloc dit Canals. Els demandants donen
tres unces d’or als demandats en concepte de definició.
8.
1144, octubre 24
B. 126, perg. I- 118
Guerau Alamany, la seva esposa, el seu germà Pere Alamany i la seva filla, junt amb Ponç
d’Osor, la seva esposa Ermesèn i els seus fills, garanteixen a Pere Guerau i la seva esposa
que, en el moment que vulguin, els retornaran qualsevol cosa que retinguin d’ells. Per aquesta
definició reben dels beneficiaris cinc morabatins i quatre sous.
9.
1145, abril 9
Trasllat del 1212, maig 20
B. 127, original perdut, trasllat: perg. I- 120
Bernat Gazet i la seva esposa Adaleda donen a Bernat Arnau, la seva esposa Adaleda i als
seus descendents un mas que fou de Joan Ramon situat al comtat de Barcelona, a la parròquia
de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Canyet. Afronta a llevant amb una riera, a migdia amb
un alou d’Arnau Trasmir, difunt, a ponent amb un alou comtal i a tramuntana amb un alou de
Sant Cugat [del Vallès]. La donació es fa a condició que els donants rebran la cinquena part
dels esplets que surtin de la casa i del prat, una quarta part de la resta de les collites i per les
“mansionibus” uyn parell de capons. Es regula la successió hereditària de la tinença del mas,
el posseïdor del qual hi haurà de residir i no podrà reconèixer-hi cap altre senyor. Finalment,
els donants reben tres morabatins per la donació.
10.
1016, juliol 18
B. 255, perg. 1- 1- 2424.
Ballofred, sacerdot, empenyora a Bonhom dues peces pròpies de vinya situades al comtat de
Barcelona, al Maresme, al terme de teià, per un deute de 2 mancusos i 1 quart, que haurà de
tornar la festa de la Invenció de la Santa Creu vinent.
11.
1017, febrer 15
B. 269, perg. 4- 2- 47
542
morir la filla predita. Fa usufructuaria la seva dona de la meitat dels seus alous dominicals
del castell de Foix, les vinyes de Marmellar i l’alou de Vilassar, juntament amb el seu fill
Guillem. Deixa a la seva filla Quíxol l’alou de la Bleda i la meitat de Durios. Deixa a la seva
filla Arsenda l’alou d’Alfós. A la seva filla El·liarda, l’alou de Valldossera amb set mujades
de vinya, al Puig. Deixa als seus fidels Arluví i Odó l’alou que era d’Adalet i les vinyes que té
Eldemar, sota servei del seu fill, qui té el castell de Foix. Finalment, deixa al seu fill Ramon la
casa de Barcelona.
12.
1017, juliol 6
B. 279, perg. 1- 4- 49
Adroer i la seva dona Virgília venen a Guillarà i a la seva muller Maria unes terres situades
al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de teià, pel preu de 3 sous.
13.
1017, agost 17
B. 283, perg. 1- 4- 50
Ramon i el seu germà Sunifred empenyoren a Bonhom una vinya situada al comtat de
Barcelona, al Maresme, a la vila de Teià, al Pont, que tenen per llurs pares, per un deute de
4 mancusos i mig d’or, que seran retornats al cap d’un any, per la festa de l’Assumpció de la
Verge vinent.
14.
1022, febrer 10
B. 346, perg. 1- 4- 61.
Elies i la seva muller Ermengarda venen a Bonhom i a la seva dona Arsenda una terra
situada al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Teià, a la Murta i a l’Arennolo, pel
preu de 4 mancusos i un sester de blat.
Any 961, octubre 4 (8 de Lotari)
Venda de vinya, situada al Comtat de Barcelona, Marítima, terme de “Vila Taliano”, on
diuen “Linas Claras” feta per Constani a Arrovando per 6 sous.
ACB. M. Escala, n. 1393
Any 995, desembre 21 (12 de Lotari)

Els almoiners de Mir entregaren a Sta. Creu de la Seu de Barcelona l’església de
“Taliano” amb sa parròquia, delmes i primícies amb ses esglésies i sos delmes i primícies.
543
Any 1057, maig 3; (V Non Mad., A. VI post regni Henrici regis)

Donació de terres i vinyes situades al Comtat de Barcelona al lloc Taiano, feta per Eroig
a Déu i a la Canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia, les quals foren de son germà Mir, qui fou
portat al captiveri (“qui fuit ductus in captivitate”), i a més, donació de terra de son pare,
al morir, llegà per sa ànima, per a que cada any se fes aniversari.
Confronta a llevant amb terme de Premià (“Primiano”), a migjorn amb la sorra de la
mar, a ponent amb terme d’Alella, i a tramuntana amb la sorra que va a Sant Mateu.
Totes aquestes coses eren empenyades i les redimí dit Eroig.
Any 1063, juny 11 (33 d’Enric)

El levita Bonfill Arunci marit de Truitilla llegà a sa muller una mula i els alous que tenia
a la parròquia de St. Martí de Taiano.
ACA. Ar. Escrip. n. 259 de Ramon Berenguer I
Any 1137, agost 1 (29 de Lluís)

Guillem Ramon de Sta. Oliva i Estefania donaren a Déu i a la Canonja de Barcelona son
fill Berenguer per clergue i canonge, baix el règimen de Oleguer Arquebisbe de Tarragona
i de sos successors.
Donaren l’alou que tenian al Comtat de Barcelona, en la parròquia de St. Martí de
Taiano i en sos termes, comprés entre el Castell de S. Vicens i Monte Cati i les montanyes
i el mar.
Rectorologi
1171 Bernat Duran; 1306 – 1307 Pere de Torrents; 1307 Arnau de Molins; 1307 – 1331
Jaume Pergaminer; 1331 – 1348 Berenguer de oliveras, 1348 - 1372 Joan Murell; 1372 –
1376 Tomàs Reurell; 1378 – 1389 Guillem Vallés, 1389 - 1395 Joan Morro, 1395 – 1411
Berenguer Vallés, 1411 – 1419 Francesc Alegre; 1444 Pere Vives; 1445 – 1456 Berenguer
de Vilarrodona; 1456 - 1476 Antoni March; 1476 - 1477 Anton Agullena; 1477 Cristòfol
Grau; 1505 Pere Boteller; 1505 - 1506 Antoni Grimau; 1506 - 1510 Pere Valeolet; 1510
– 1514 Jaume Boteller; 1514 – 1519 Lluis Mas; 1519 Joan Puig; 1528 Gabriel Cassador;
1528 – 1536 Jaume Cassador; 1536-1545 Joan Espert; 1545 Francesc Artigues; 1545- 1557
Llorens Viader; 1557 - 1573 Bartomeu Oliveres; 1573 - 1574 Ferran Quintana; 1574 – 1599
Joan Sala; 1599 Francesc de Monrodon; 1689 – 1723 Josep Pins; 1723 – 1764 Bonaventura
Jager i Colomer; 1764 – 1769 Josep Jorba; 1769 – 1805 Joan Pedrals; 1805 – 1824 Josep
Carcasona; 1824 – 1831 Josep Baus; 1831 – 1857 Cristòfol Vallés; 1857 – 1877 Nicolau
Arquer; 1877 - 1881 Josep Tintorer; 1882-1889 Joan Oller; 1893 Ferrán Sellarés; 1897-1913
Miquel Giravent; 1916-1924 Manuel Gironés; 1926-1936 Emili Montada; 1939-1961 Josep
Blanch; 1963-1971 Santiago Casanova; 1971-1989 Joan Déu Martí; 1989-2013 Josep-Lluis
Molas Navarro; 2014-... Xavier Pich.Aguilera Roca
544

- El dissabte 10 de març de 1313 l’ardiaca i vicari general, Hug de Cardona, visità Sant
Martí de Teià. V. P. 2, fol. 4; M- N 42.
- El dimarts 23 d’abril de 1314 Hug de Cardona ardiaca i vicari general del bisbe Ponç de
Gualba (absent a Mallorca) visità Sant Martí de Teià. V. P. 2, fol. 48; M- N 47.
- El dijous 15 de desmbre de 1323 el bisbe Ponç de Gualba de Barcelona visità Sant Martí
de Teià. Tanmateix el bisbe es queixa que sols dos feligresos hi assistiren a declarar. V.
P. 3, fol. 24; M- N57.
Benefici
Segons l’arxiver Campillo (ADB Sp. III), hi havia en l’esmentada parròquia el següent
benefici:
1. Benefici de Santa Magdalena. (ADB Sp. III, 206)

1/2 Fol. 13
Dominica sequenti anno quo supra (10 Gener 1305) dictus dominus episcopus visitavit
ecclesiam de Taya et fuerunt tonsorati; Berengarius Amigo de Badalona, Guillelmus de
Palatio, de Thiana, Petrus Durandus de Teya, Guillelmus Sala de Teya, Bernardus dez Poal,
Bernardus Rocha, Jacobus Johannis de Teya, Bernardus Rosseylo de Teya, tonsorati.
Et cimiterium consecratum.
Et fuerunt vocati Guillelmus Tayana, Petrus Noguera, Guillelmus Domenech, Petrus
de Monte, Bernardus dez Clergue, Berengarius za Sala en Company, Franciscus Rocha,
Berengarius Fontanils, Berengarius Rocha, Jacobus Mangri parrochiani dice ecclesie qui
iurati dixerunt quod Bernardus Fontanils non vult sollempnitzare matrimonium cum co-
niuge sua. Item Bernardus Mora fornicator vel adulterat cum Maria et prolem habet ex ea.
Item Guillelmus Morera et Petrus Johanni duxerunt uxorem diu est et volunt sollempnitza-
re. Cetera recte. Guillelmus Colmerius presbiter regens predictam ecclesiam iurat et dixit
quod Guillelmus Bach prepositus de Vallromanes tenet publice mulierem ex qua II vel III
filias procreavit et est carnifex et revenditor mercimoniorum.
Fol. 136
Die sabbati X kalendas iunii anno Domini MCCC decimo (23 Maig 1310) dictus domi-
nus Episcopus visitavit Ecclesiam Sancti Martini de Tayano. Et fuerunt vocati de parro-
chianis Berengarius Salvatoris, Guillelmus de Puteali, Berengarius Durandi iurati dixerunt
quod omnis recte.
Petrus Estray desponsavit quandam Barchinone in uxore et fornicatur cum Ernecsen-
dem Nogera et filiam habet ex ea; et est homo solidus prepositure Madii.
2 Fol. 4
Anno quo supra die sabbati que fuit VI idus Marcii (10 Març 1313) nos Hugo de Car-
dona archidiaconus Barchinone ac vicarius dicti domini Episcopi generalis ad ecclesiam
sancti Martini de Tayano visitationis causa personaliter accedentes testes. Recepimus in-
545
frascriptos videlicet: Guillelmum des Poal, Guillelmum Berengarius et Petrum sa Sala par-
rochianos dicte ecclesie qui interrogati super servitio ecclesie et statu parrochie dixerunt
omnia in bono statu. Jacobus Pergaminerii rector dicte ecclesie interrogatus super premis-
sis dixit idem.
2 Fol. 48
Eodem anno die martis IX kalendas Madii (23 Abril 1314) nos Hugo de Cardona arc-
hidiaconus Barchinone et vicarius generalis dicti domini Episcopi in remotis agentis ad
ecclesiam Sancti Martini de Tayano personaliter accessimus visitationis causa et testes re-
cepimus infrascriptos Guillelmum de Palatio et Berengarium Ledo et Guillelmum Morer
parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum super servitio ecclesie et statu
parrochie dixerunt quod servitium ecclesie bene fit.
Super statu parrochie dixerunt omnia fore in bono statu. Jacobus Pergaminerii rector
dicte ecclesie interrogatus super premissis dixit idem. Tamen addidit quod Jacobinus de
parrochia de Alela fornicatur cum na Suan et Ferrarius de parrochia Sancti Juliani de
Muntseyn (sic) fornicatur cum quadam muliere de cuius nomine non recordatur. Tamen
iam iuraverunt isti stare mandatis ecclesia. Cetera recte.
3 Fol. 24 Item die Iovis sequenti intitulata XVIII kalendas Januarii anno quo supra
(15 desembre 1323) dictus dominus Episcopus visitavit ecclesiamSancti Martini de Tayano
et fuerunt vocati parrochiani sed non potuimus habere nisi duos videlicet: Guillelmum de
Poallo et Guillelmum Magri et Bernardum Ollario, Guillelmum Bruguera, Berengarium
Duran qui iurati dixerunt quod Jacobus Perganamerii rector consuevit Barchinone tenere
in concubinam quandam nomine Saurinam Jaya ex qua filiam habuit quam decessit et con-
suevit omnia tradere vixere Molendinum den Mayla postea vixit sanctam Annam sed diu
sicut credunt quod dimisit eam. Et ipsam aliquando hic ad domum matris sue sed nesciunt
quod dictus rector peccaset cum ea nec credunt, licet ipsa sit satis
3 Fol. 107 vto. Die lune que fuit IX kalendas iulii anno predicto (23 juny 1326) dictus
dominus Episcopus visitavit ecclesiam de Tayano et fuerunt vocati de parrochianis: Jacobus
de Rondos, Company dez Colomer, Arnaldus Maler, Guillelmus Brumissem, Arnaldus
Ladoner et Arnaldus Noguera qui iurati dixerunt quod rector dicte ecclesie non visitat
parrochianos in suis infirmitatibus. Item dixerunt quod parrochiani comuniter sunt tardi
venire ad ecclesiam.
Item dominus Episcopus tonsuravit in clericos sequentes scolares: Franciscus Rondors,
Guillelmus Berenguer de Tayano.
546
744. TIANA, Sant Cebrià

Dir. Post. Pl. Església, 6 – 08391 Tiana

Tiana. Sant Cebrià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L’església de Sant
Cebrià de Tiana es documenta des del 1018, i en consta acta de consagració del 1100, feta
pel bisbe Berenguer de Barcelona.
L’edifici originari, bastit en època romànica, fou substituït al segle XVI per un de nou,
gòtic, que encara seria reformat al segle XVIII i substituït novament pel temple parroquial
actual, que fou construït al 1927. L’antiga parròquia es convertí en Santuari de la Mare de
la Mare de Déu de l’Alegria.
Dins el terme es troba l’antiga capella romànica de Can Sant-Romà, documentada des
del 1068, sobre la que es bastí una nova capella en època gòtica.
194. LLOPART, J. “Consagración de la iglesia de Tiana en el año 1100”. Boletín de la
Real Academia de la Historia, L, 1907, pàg. 38-41. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 110. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàgs. 453, 520.
ADB, Parròquies, Arxius, 10 (700-750). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 220. J. VIDAL
I AMAT, Sant Cebrià patró de Tiana (Tiana, 1977).

1.
1084, març 12
B. 1437, L. Ant. II, n. 450, f. 156a-c.
Seguí Bellit i el seu fill Ramon Seguí venen a Bernat Otger un alou situat al territori de
Barcelona, a la parròquia de Sant Cebrìa de Tiana, al lloc que anomenen Espinacera, sobre
Montgat vell, pel preu de 100 sous en moneda d’argent de Barcelona.
2.
1086, abril 23
B. 1465, L. Ant. II, n. 451, f. 156c-d.
547
Seguí Bellit i el seu fill Ramon venen a Bernat Otger quatre peces de terra amb els arbres i
ceps que hi ha, situades al comtat de Barcelona, al Maresme, a la parròquia de Sant Cebrià de
Tiana, al lloc anomenat l’Espinacera, a canvi de tres sesters d’ordi.
Any 1084, març 12; (IV Idus Mar., A. XXIII regni Philippi regis)
Venda d’un alou dividit en dues parts, situat al territori de Barcelona, parròquia de Sant
Cebrià de Tizana, al lloc que es nomenat “Spina Cera”, sobre del Mongat Vell (Monte
Gato Vetuel), feta per Seguí Bellit i Ramon Seguí, fill seu, a Bernat Odegari, per 100 sous
de diners, moneda argentea de Barcelona.
1084, abril 18; (XIV Kal. Mad., A. XXIII regni Philippi)

Venda d’un alou situat al Comtat de Barcelona, territori de Barcelona, parròquia de Sant
Cebrià de Tiana (Tizana), a “Spina Cera” sobre del Castrum de Monte Gato, en dos llocs,
feta per Seguí Bellit i sos fills a Bernat Odegari per 122 diners moneda barcelonesa que
ara corre.
Any 1100
Acta de consagració de l’església de Sant Cebrià de Tiana
Això consta en un document conservat a la Cartoixa de Montalegre amb data del 22 de
maig de 1699. Aquest document està transcrit literalment en les Notes històriques de Mn.
Josep Mas (fitxes enquadernades) volum XXV, pàg. 76 bis i següents.
La Cartoixa de Montalegre
A mitjans del segle XIII existia un Monestir de religioses agustines a Montalegre, les
quals es traslladaren a Barcelona l’any 1362 passant el Monestir i terrenys adjacents a mans
de J. Arnaldo de Torrevieja per compra que d’això va fer als canonges de Sta. Eulàlia de
Barcelona.
Més tard va passar a l’administració de l’Hospital de la Sta. Creu de qui ho va adquirir
en 1413 la comunitat de Cartoixans de Vallparadís, monestir fundat el 1334 per Blanca de
Centelles a Terrassa (Ègara).
La història d’aquesta cartoixa, que avui dia encara té monjos cartoixans, es pot trobar
molt detallada en l’arxiu del mateix monestir.
Al segle XV pertanyen els claustres, cel.les, murs i capelles adjacents.
La comunitat de cartoixans va residir en primer lloc a la Conreria fins a establir-se
definitivament en l’actual monestir.
També es poden trobar notícies de dita cartoixa en el llibre de Mn. Sagristà Soler, que és
una monografia de Badalona publicada l’any 1890.
548
La Conreria
El 10 de juny de 1824 els sobredits obrers Domènec Casals i Josep Caserra presentaren
el següent estat del que es cobrà i gastà per col.locar en aquesta església d’Alella l’altar
major que existia abans en la Conreria del monestir de Montalegre.
Aquestes i altres dades sobre la Conreria es troben en l’arxiu parroquial d’Alella.
Des del 1940 la Conreria ha estat el Seminari de Barcelona, però el 2002 fou traslladat
al carrer del Remei de Barcelona. Actualment (a. 2017) hi ha instal·lades “colònies” de la
fundació Pere Tarrés. Es preveu que sigui un lloc d’acollida per a immigrants.
Rectorologi
1232 Guillem de Redort; 1277 Pere Vallseca; 1312 Bernat Plana; 1312 – 1314 Bernat
de Polinyà; 1314 – 1319 Guillem Rubí; 1319 – 1322 Nicolau de Bellver; 1322 – 1328
Berenguer de Papiol; 1329 – 1330 Ramon Riera; 1330 – 1339 Guillem de Soler; 1339 –
1344 Berenguer de Claret; 1344 - 1348 Grau Berenguer; 1348 Casals; 1348 Bernat Moya;
1349 Arnau de Mamble; 1364 – 1367 Nicolau Clarió; 1367 – 1368 Bernat Magora; 1368
– 1379 Guillem Nicolau; 1379 - 1382 Guillem Font; 1382 – 1383 Pere Pere Querol; 1383 –
1390 Pere Peregrí; 1390 – 1392 Francesc Martí; 1392 March Riera; 1400 Bernat Guillem;
1400 Antich de Fornells; 1422 Guillem de Blancafort; 1422 - 1423 Guillem Folch; 1423
– 1427 Bernat de Pla; 1427 - 1436 Gabriel Claret; 1436 - 1438 Jaume Julià; 1438 Pere
Huruga; 1483 Bernat Planas; 1483 - 1495 Bartomeu Bernat; 1495 Joan Bru; 1496 Jaume
Bruch; 1496 – 1519 Gabriel Cortal; 1519 - 1523 Damià Boulí; 1523 - 1536 Joan Saragossa;
1536 – 1538 Pere Pau Saragossa; 1538 Miquel Ribas; 1539 Joan Coromina; 1539 – 1564
Joan Costa; 1564 - 1581 Gabriel Refeques; 1581 - 1598 Antoni Valls; 1598 – 1607 Salvador
Pedrer; 1607 – 1629 Giralt Torrentelles; 1629 Pere Llor; 1657 Joan Rosell; 1657 Valentí
Rosell; 1712 Miquel Comajuncosa; 1712 – 1762 Francesc March; 1765 – 1773 Josep Rehull;
1773 – 1797 Andreu Cots; 1797 - 1803 Antoni Francàs; 1803 – 1815 Felip Clotet; 1815 -
1825 Raimon Viaplana; 1825 – 1832 Josep Cassas; 1832 – 1859 Magí Marquet; 1859 – 1879
Francesc Cura; 1879 - 1880 Jaume Llopart; 1880-1897 Albert Tarradas; 1897-1917 Pere
Martí; 1925-1955 Francesc Tolrà; 1955-16-969 Jaume Arcarons; 1969-1994 Josep Vidal
Amat; 1994-2016 Joan Ballús Bellalta; 2016-20.. Ramon Santos Iriarte.

- El diumenge 11 de març de 1313 Hug de Cardona, ardiaca i vicari general del bisbe
Ponç de Gualba (absent a Mallorca) visità Tiana. V. P. 2, fol. 4; M- N 42.
- El diumenge 20 d’abril de 1326 el bisbe ponç de Gualba des de la capella de Sant
Salvador de la Torre d’Aversó de Badalona tonsurà dos escolars de Tiana. V. P. 3, fol
78v.; M- N 64.

1/2 Fol. 12
Die veneris sequenti anno quo supra (8 Gener 1305) dictus dominus episcopus visita-
549
vit ecclesiam sancti Cipriani de Thiana. Et post hoc vocavit de parrochianis ipsius eccle-
sie Guillelmum de Palatio et Jacobum Fusterii sacristanum ipsius ecclesie et Guillelmum
Suavis qui iurati dixerunt quod Bernardus de Polinyano rector dicte ecclesie non facit
continuam residentiam in ecclesia ut deberet, propter quod deterioratur ecclesiam. Item
dixerunt quod Bernardus za Matha fornicatur cum Margarita et prolem habet ex ea. Item
Berengarius za Matha fornicatur cum Bonanata de Ruppe uxore den March Tolsa. Item
Berengarius za Rovira fornicatur publice cum Benvenguda de Manso et prolem habet ex
ea. Item Borraz de Sedo contraxit matrimonium cum Elicsende Morera et hábitat cum ea
et nondum solempnizavit matrimonium. Cetera recte.
Item eadem die dominus episcopus interrogavit dictum Bernardum de Polinyà rectorem
quare ipse non residet continue in ecclesia sua predicta et idem rector respondit quae in-
venit parrochianos suos indevotos ecclesie quare non potest eos reducere ad bonos mores.
Ideo non resideret continue in ecclesia Item dominus episcopus interrogavit eum si habe-
bat alias causas preter istas quas supra dixit et dixit quod sic scilicet quare ipsi parrochiani
permitebant destrui jura ecclesie permitendo comedi columbos ecclesie et dominus epis-
copus qui sunt ab eo si habebat alias causas et dixit quod non quo ad presens sed suo loco
et tempore proponet alia prout sibi videbitur expedire. Post hec dictus dominus episcopus
reputans excusantes et rationes predictas frívolas et inanes. Iniunxit dicto Bernardo de
Polinyano presenti quod sub pena privationis beneficii sui predicti quod hinc ad próximas
kalendas marcii incipiat facere residentiam continuam in eodem prout ipsius beneficii hic
requirit, alias ex tunc nunc alias iustas causas proponeret quibus ad huius residentiam mi-
nime tenetur procedere contra ipsum et ad collationem ipsius beneficii et ad ordinationem
eiusdem prout iustitia suaderet.
Actum fuit hoc apud dictum locum de Thiana Barchinone Diocesis, die sabbati crastina
qua fuit V idus ianuarii anno quo supra presentibus venerabilibus Petrus de Turritella et Rai-
mundus Amilii canonicis Barchinone et Bernardus Grumesti rectore ecclesie de Pontonibus.
1/2 Fol. 70 vto.
Die mercurii sequenti et anno quo supra (5 Juliol 1307) idem dominus Episcopus vi-
sitavit Ecclesiam Sancti Cipriani de Tiana. Et fuerunt vocati de parrochianis Guillelmus
Suavis, Berengarius dez Roure qui iurati dixerunt quod Bernardus Zamatha ludit turpiter
et Deum blasfemat. Omnia recte.
1/2 Fol. 97 vto.
Die veneris XIII kalendas octobris (19 Setembre 1309) visitavit ecclesiam Sancti Cipriani
de Thiana et fuerunt vocati de parrochianis Bernardus Fusterii, Petrus Matha et Bonana-
tus de ... . Qui iurati dixerunt quod rector ipsius ecclesie non venit ad ecclesiam continue
diebus omnibus dominicis immo defficit aliqua per mensem et ultra. Item dixerunt quod
Bernardus ... fornicatur publice cum Guillelma de Vich et filiam habet ex ea.
Fol. 98
Item Bernardus Bofiyl fornicatur publice cum Elicsende sorore dicte Guillelme et filium
habet ex ea. Cetera recte.
2 Fol. 4 vto.
Eadem anno die dominica que fuit V idus Marcii (11 Març 1313) nos Ugo de Cardona
550
archidiaconus Barchinone et vicarius generalis dicti domini Episcopi ad ecclesiam de Tia-

na visitationis causa personaliter accedentes testes recepimus infrascriptos: Petrum Lart,
Bonanatus sa Matha, Bertrandus Barceloni parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per
iuramentum super servitio ecclesie dixerunt quod bene fit. Super statu parrochie dixerunt
quod Bartholomeus Bofiy fornicatur cum Elicsende filia Petrus des Mas. Geraldus de
Beyllveer presbiter regens dictam ecclesiam interrogatus super premissis dixit idem.
2 Fol. 47 vto. Anno quo supra die lune decimo kalendas Madii (22 Abril 1314) nos
Hugo de Cardona archidiaconus Barchinone et vicarius generalis dicti domini Episcopi
Barchinone in remotis agentis ad ecclesiam Sancti Cipriani de Tiana visitationis causa per-
sonaliter accessimus testes recepimus infrascriptos videlicet Bernardum Viver, Bertran-
dum Bargalo, Petrum Cirera, Petrum Barcelona, et Raimundum sa Matha parrochianos
dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum super servitio ecclesie dixerunt quod bene
fit. Item dixerunt quod Poncius Cortes regens dictam ecclesiam tenet in domo quamdam
mulierem suspectam.
Super statu parrochie dixerunt omnia fore in bono statu.
Poncius Cortes presbiter regens dictam ecclesiam interrogatus super premissis dixit quod
Bonanatus sa Matha et en Sent Marti veniunt raro ad ecclesiam.
Item dixit quod Bonanatus sa Matha contraxit cum quadam muliere et tent eam in domo
et non vult solempnizare matrimonium in facie ecclesie.
Item quod Petrus sa Sala Fol. 48 fornicatur cum na Poal.
Item legata ad pias causas male solvuntur et fontes indigent reparatione.
551
783. VILASSAR DE DALT, Sant Genís

Dir. Post. Pl. Vila, 9 – 08339 Vilassar de Dalt

Vilassarde Dalt. Sant Genís Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. La
parròquia de Vilassar de Dalt, dedicada a Sant Genís, es documenta com a existent al
1117, i des del 1164 apareix esmentada sota doble titularitat de Sant Genís d’Arlés i Sant
Genís de Roma.
Al segle XVI es construí una nova església, consagrada el 1519, que substituïa la primitiva
fàbrica d’època medieval, probablement romànica. El temple va ser profanat durant la
Guerra Civil de 1936-1939, i s’enderrocà per a poder reconstruir-lo totalment, obra que fou
iniciada el 1943, sota projecte d’Antoni Fisas. L’església tenia, abans de la Guerra Civil un
retaule a l’altar major, pintat per Pere Nunyes.
Pertany al seu terme l’església de Sant Salvador, esmentada des del 1055, i que és
d’origen pre-romànic. També s’hi inclouen l’Església de la Immaculada Concepció i la de
Sant Pere.
BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795. vol. III, pàg. 153.
Barcelona, 1991, vol. XX, pàgs. 454, 534. GEAB, 1996, pàg. 195. ADB, Parròquies, Arxius,
11 (751-799). MARTÍ BONET, El martiri... pàg. 220. C. CURTO I SOLER, Aspectes
sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de Cabrera, Vilassar i Cabrils (Barcelona,
2000). FRAY JOSEP DE JESÚS MARÍS, carmelita, Epitome de... santos mártires que
son venerados en Vilassar (Barcelona, 1856). D. BUIGAS, Castillo de Vilassar, Memoria
descriptiva (Barcelona, 1886). J. MAS, Nota històrica de les relíquies dels sants màrtirs de
Vilassar de Dalt (Barcelona, 1908). J. MORATÓ-J. AMORÓS, Llavors del Regne. Vilassar
de Dalt (Barcelona, 1987). J. MORATÓ-J. AMORÓS, Pàgines d’un llibre (Vilassar de Dalt,
1989), J. AMAT, Vilassar de Dalt (a. 1931-1945) (Vilassar de Mar, 1999), B. OLIVA-A.
DRESAIRE-E. SUBIÑA, Noves lectures de la guerra napoleònica (Vilassar de Dalt, 2008),
G. BERGER, Vilassar en guerra 1936-1942 (Vilassar de Dalt, 2015).
552

1.
978, juliol 29
F. 124, L. Ant. II, n. 455, f. 158b
Adaltruda ven a Isembert i a la seva esposa Emmo, casas, corrals, horts, arbres fruiters i
d’altres menes, terres vinyes, boscos, garrigues, prats, pasturatges, molins, deus d’aigua, pou
i mines, cultius i ermots, al lloc de Premià, del comtat de Barcelona, pel preu de trenta sous.
2.
981, març 17
F. 132, L. Ant. II, n. 456, f. 158b-c.
Adaltruda ven a Oliba, prevere, una heretat consistent en cases, corrals, horts, terres i vinyes,
cultius i ermots, a baix el pla i a dalt la muntanya, aigües superficials i subterrànies i planters a
la vila de Premià, al Maresme, pel preu de setanta sous.
3.
992, setembre 22
F. 231, L. Ant. II, n. 437, f. 151a-b.
Borrell empenyora al bisbe Vives, de Barcelona, per sis unces d’or totes les hisendes que té
a Vilassar, al Maresme, a condició que ho retingui tot com a benefici del bisbe, i promet que li
retornarà les sis unces d’or el proper dia primer de febrer; i, si no compleix aquesta condició, el
bisbe esdevindrà propietari de tot allò que era empenyorat.
4.
1150, novembre 17
B. 133, perg. 1- 123
Guisla dóna a Guerau de Castellbisbal, pels molts serveis que li ha prestat, tot el seu honor
que per herència posseeix al terme de “Ventiniag” i a diversos llocs de la parròquia de Sant Pere
de Reixac [Montcada i Reixac]
5.
1017, febrer 15
B. 269, perg. 4- 2- 47
morir la filla predita. Fa usufructuaria la seva dona de la meitat dels seus alous dominicals del
castell de Foix, les vinyes de Marmellar i l’alou de Vilassar, juntament amb el seu fill Guillem.
Deixa a la seva filla Quíxol l’alou de la Bleda i la meitat de Durios. Deixa a la seva filla Arsenda
553
l’alou d’Alfós. A la seva filla El·liarda, l’alou de Valldossera amb set mujades de vinya, al Puig.
Deixa als seus fidels Arluví i Odó l’alou que era d’Adalet i les vinyes que té Eldemar, sota servei
del seu fill, qui té el castell de Foix. Finalment, deixa al seu fill Ramon la casa de Barcelona.
6.
1065, juny 20
B. 1083, L. Ant. II, n. 30, f. 10a-b.
Emma i el seus fills Guifré i Bernat venen a Berenguer Adroer una peça de vinya situada
al territori de Barcelona, al lloc de Bederrida, a les Corts, pel preu de 6 mancusos d’or pur de
moneda de Barcelona ben pesats a pes deu en unça.
7.
1066, juliol 27
B. 1111, L. Ant. II, n. 462, f. 159c-d.
Sunifred Esclua, la seva muller Trasegònica i Raquel venen a Ermessenda Dommuç un alou
consistent en cases, terres, vinyes i horts, situat al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme
de Premià, a canvi d’una quantitat de blat no determinada.
“Per centuries es compta el temps -diu Mas- en que consta que ha estat habitat el terrer
de la Vila Azari, Vila de Azari o sia Vilassar demostrant-ho sens cap lloc a dubte el dolmen
o altar getílic o segons altre sepulcre situat dalt de la montanya de ca’n Boquet prop del
camí que va a Orrius conegut vulgarment amb el nom de còdol del pastor. Una inscripció
romana de la que ens fa relat l’historiador català Jeroni Pujades.
“Crónica de Cataluña, llibre III, cap. XLVI
“Anitguitat de la parròquia de Sant Genís:

“Sobradament cert és que des del segle XII fins al XV moltes deixes i moltes noves s’han
fet al patró i titular de la parròquia, no de totes però d’algunes de les quals consta la certesa
pels documents que es conserven i que en part transcrivim o resumim”:
Any 992, setembre 22; (X Kal. Oct., A. VI regnante Ugone rege)

Empenyo de terres, vinyes, cases, corts, prats i arbres, situat al territori de Barcelona,
terme de Vilassar (Vilazar), fet per Borrell per 6 unces d’or cuit a “Vivano” bisbe.
Confronta a tramuntana amb la sorra que va a St. Mateu (montanya de Premià de Dalt),
passa per Archeros i va cap al Mugent (Mugiente, riu Mugent que neix a Vilalba), a llevant
comença amb dita i va cap a Agell (Agelel, arrabal de Cabrera de Mar o de Mataró) fins a
la mar, a migjorn amb la mar i passa per la Vila de Teià (“Talano”) fins a la serra.
Any 1118, juny 12

Donació feta per Arnau Ramon de Subirats i Gerberga, sa muller, al Senyor Déu i a la
554
Canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia d’un alou situat dins de la parròquia de Sant Genís de
Villazar, a la Marina.
A més, fan donació de Berenguer fill seu, a favor dels canonges de dita Seu de Sta. Creu.
Any 1155, novembre 26

Donació d’un camp situat al Comtat de Barcelona, a Primiano al lloc nomenat “Paradies”,
feta per Berenguer Guadal i Berenguera, sa muller, a l’altar de St. Silvestre, i més una
parellada de sembradura situada a la parròquia de Sant Genís de Vilazar, al lloc nomenat
Buades.
ACB. Lib. i Antiq. f. 327, d. 929
Any 1514, abril 13

Any 1516, març 25
En aquests i altres anys es parla detalladament d’eleccions municipals.
Arx. parroq. de Vilassar, manual de 1510 a 1524, fol. 74
Any 1519
Acta de consagració de l’església de Sant Genís de Vilassar en l’any 1519
«Anno 1519, XXI mensis Augusti: Ego Johannes Cardona Episcopus Pelnate, de licentia
Rdi. Domini Martini Episcopi Barchinon. consecravi ecclesiam et altare hoc in honore
Sancti Genesi...»
Arx. Parroq. de Vilassar, Manual d’Escripturaes de 1510 a 1609, fol. 70
Any 1713
Malifeta dels soldats de Felip V a l’església parroquial de St. Genís de Vilassar.
Arx. Parroq. Vilassar, òbits, 1684-1723, pp.. 190 a 192
Rectorologi
1245 – 1251 Ferrer, prevere; 1304 – 1306 Jaume Ferrer; 1306 - 1333 Arnau de Montserrat;
1333 – 1346 Bernat de Camps; 1346 - 1351 Berenguer Ferrer; 1351 Guillem Ferrer; 1353
Joan Llopis; 1353 – 1357 Grau Fagó; 1357 - 1362 Ramon Sabater; 1362 – 1364 Guillem
Mascaró; 1364 - 1384 Berenguer March; 1413 - 1418 Simó Oaizes; 1418 – 1435 Jaume de
Cases; 1435 – 1439 Pere de Masnou; 1439 Bartomeu Joan; 1439 Bernat Mateu; 1450 Pere
Guillem Roca; 1450 - 1480 Joan Narcís Saplana; 1480 – 1494 Jaume Castells; 1494 – 1495
Joan Bestat; 1495 - 1500 Anton Joan Masot; 1500 - 1503 Joan de Requesens; 1503 - 1506
Bartomeu Satre; 1506 – 1507 Bartomeu Estrada; 1507 – 1520 Francesc Garcia Velazquez;
1520 – 1531 Joan Llatzer; 1531 - 1536 Miquel Blanch; 1536 – 1564 Climent May (abat de
Ripoll); 1564 – 1584 Francesc Ferrer; 1584 – 1595 Montserrat Ferrer; 1595 - 1615 Agustí
Pla; 1615 – 1629 Francesc Sants; 1629 – 1674 Oleguer de Tord i Boldó; 1674 - 1683 Vicens
Vinyals; 1683 - 1689 Francesc Cabanyas; 1689 – 1690 Francesc Pelegrí i Toralla; 1690 –
1706 Felip Llobet; 1706 – 1711 Joan Moret i Sala; 1711 – 1735 Magí Dalmau; 1735 - 1758
555
Jeroni Pasqual; 1758 – 1767 Jaume Matas; 1767 – 1777 Domenec Carles; 1777 – 1824
Josep Fisonell; 1824 – 1846 Felicià Brunet; 1846 – 1857 Jaume Santacana; 1857 - 1897
Julià Galceran; 1897-1911 Ferran Sellarés; 1916-1928 Emeteri Cort; 1934-1957 Jaume
Tenas;1957-1977 Francesc Monllau Benaigues; 1977-1989 Joaquim Vives Aragó; 1989-
2004 Aureli Goméz de Cadiñanos Pinedo; 2005-2009 Ramon Mor Balaguer; 2009-2012
Jordi Guitérrez Bassa; 2012-20.. Jordi Illa Carlos.

- El diumenge24 de maig de 1310 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba visità Sant Genís
de Vilassar. V. P. 1- 2, fol. 136; M- N 37.
- El dijous 30 d’agost de 1313 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona visità Sant Genís
de Vilassar. V. P. 2, fol. 11; M- N 43.
- El dimarts 17 de setembre de 1314 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona vistà Sant
Genís de Vilassar (de Dalt). V. P. 2, fol. 61 v.; M- N 49.
- El dimecres 14 de desembre de 1323 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba visità Sant
Genís de Vilassar i tonsurà un escolar de Mataró. V. P. 3, fol. 24; M- N 67.
- El dimecres 25 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Vilassar (de Dalt). V. P.
3, fol. 108; M- N 66.
Beneficis
Segons l’arxiver Campillo (ADB Sp. III), hi havia en l’esmentada parròquia els següents
beneficis:
1. Benefici del Roser i Sant Joan. Fundat per Joan Amat, pagès de Vilassar, l’any 1618.
(ADB Sp. III, 156)
2. Benefici de Sant Nicolau. (ADB Sp. III, 157)
3. Benefici de la Mare de Déu del Roser, de Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua.
(ADB Sp. III, 158)
4. Benefici de Santa Maria l’Antiga. (ADB Sp. III, 159)
5. Benefici de la Santíssima Trinitat. (ADB Sp. III, 160)

1/2 Fol. 13 vto.
Die martis sequenti anno predicto (12 Gener 1305). Idem dominus episcopus visitavit ec-
clesiam Sancti Genesii de Villassar et tonsoravit hos III qui secuntur: Petrus de Tuchet, Be-
rengarius za Tiyla, Petrus dez Casals tonsorati. Et post hoc vocavit Arnaldus dez Colomer,
Geraldum dez Colomer, Bernardus za Riera et Berengarius Oliu qui iurati dixerunt quod
Guillelmus zes Eroles dimissa Geralda uxore propia adulteratur publice cum Sancia quam
tenet in domo. Item dicta Geralda adulteratur publice cum rectore capelle Sancti Vicenti
ex qua prolem genuit. Arnaldus Fonoyleda rector dicte capelle dixit per sacramentum se
dictam Geraldan publice tenuisse sed bene est annus cum dimidio quod abiuravit eadem.
Item Geraldus Juliani relicta Saura de Boscho uxor propia adulteratur publice cum Ferra-
ria uxor cuiusdam Guillelmus Saur. Item dicta Saura de Boscho adulteratur publice cum
556
Petro Isarni soluto. Item Alexandri Isany dicitur publice contraxisse matrimonium cum
Angnes den Arayó et non vult consumare incontinenti et vocati per dominum episcopum
recognoverunt matrimonium et refirmaverunt. Arnaldus de Muntserrat rector predicte ec-
clesia dixit predicta omnia esse vera. Cetera recte.
1/2 Fol. 136
Die dominica IX kalendas iunii anno quo supra (24 Maig 1310) idem dominus Episcopus
visitavit Ecclesiam Sancti Genesii de Vilassar. Et fuerunt in clericos tonsorati Berengarius
de Trilia, Petrus Escuder de Vilassar, Petrus de Cerdayola de Capraria scolares legitime
nati fuerunt tonsorati.
Et fuerunt vocati de parrochianis: Donadeu za Costoylera, Bernardus Saura, Guillelmus
Zatera, Bernardus Zatorre, Bernardus de Casals, Simon Zatera, Petrus Vehiu et Guille-
lmus Astruc qui iurati dixerunt quod Arnaldus de Monteserrato rector dicte ecclesie si
debantur sibi aliqui de sacramento nuptiarum; non vult facere sepulturam alicuius de illa
domo ubi sibi debantur donec sibi fuerit de illo debito satisfactum vel per fideiussionem vel
pignus cantum quod sibi solvatur.
Item dixerunt quod rector predictus recipit capidas et non videtur eis quod iuxta quanti-
tatem numeri earum veniant in ornamentis ecclesie ubi ipse debet scire quo vadunt.
Item dixerunt quod dictus rector ut fama contra eum laborat tenet Guillemonam filiam
Elicsendis Bassera in concubinam et recessit pregnans a domo matris et intravit Barchi-
nonam et tunc post eius recessum fuit fama et adhuc laborat in loco quod illa ratione fuit
missa extra parrochiam per dictum rectorem et peperit filium masculinus qui decessit. Fa-
tetur dictus rector predictam vero fuisse, dictam que Guillemonam violase et impregnasse
ut ipsa sibi asserebat et postmodum fecit eam nubere cum Guillelmo Toreyloni.
Item dixerunt quod Guillelmus Zeroles dimissa uxorem propriam adulteratur cum San-
cia Serveram et filium habet. Guillelmus Juliani non vult habitare cum uxore propter adul-
terium uxoris. Item Petrus Estrany fornicatur cum Guillelma filia den Ferrer et prolem
habet.
2 Fol. 11
Eodem anno III kalendas Septembris (30 Agost 1313) Nos Hugo de Cardona archidiaco-
nus predictus et vicarius dicti domini Episcopi ad ecclesiam Sancti Genesii de Vilassar visi-
tationis causa personaliter accedentes testes recepimus infrascriptos videlicet: Guillelmum
Martini, Philipum Poncii, Guillelmum sa Rylla, Franciscum Isarni et Jacobum Avenguti
parrochianos dicte ecclesie qui interrogati per iuramentum super servitio et Fol. 11vto. sta-
tus parrochie dixerunt omnia fore in bono statu. Arnaldus de Monteserrato rector ecclesie
predicte interrogatus super predictis dixit idem.
2 Fol. 61 vto
Eodem anno XV kalendas Octobris (17 Setembre 1314) nos Archidiaconus predictis
visitavimus ecclesiam Sancti Genesii de Vilassar et recepimus in testes Bernardum Isarni,
Guillelmum Satrima et Guillelmum Bonivern parrochianos dicte ecclesie qui dixerunt per
iuramentum super servitium ecclesie quod fit bene. Super vita rectoris et statu parrochie
interrogati dixerunt omnia fore in bono statu.
Arnaldus Montserrat rector dicte ecclesie dixit idem ut testes qui supra.
557
3 Fol. 24 Item die mercurii sequenti quatuor temporum intitulata XIX kalendas Janu-
arii anno quo supra (14 desembre 1323) dictus dominus Barchinone Episcopus visitavit
ecclesiam Sancti Genesii de Vilasar. Et tonsoravit in clericum Guillelmum Pedra de Ma-
tarone.
Et fuerunt vocati de parrochianis Berengarius Isarni, Simonis de Agello, Berengarius
Dalmar et Phylipus Ponti. Qui iurati dixerunt Omnia recte.
3 Fol. 108 Die mercurii que fuit VII kalendas iulii anno predicto (25 juny 1326) dic-
tus dominus Episcopus visitavit ecclesiam de Vilaçario et fuerunt vocati de parrochianis:
Guillelmus Martini, Petrus Ferrarii. Guillelmus ça Trias, Feliu Pontii qui iurati Fol. 108 vto.
dixerunt super statu ecclesie et ministrorum bene per omnia.
Item dixerunt quod Guillelmus Marchesi solutus fornicatur publice cum Bartholomena
ex qua prolem habet.
3 Fol. 109 vto. Alicsendis Basseta de Vilaçario iurata et interrogata in propria confes-
sione super Petrus Cayot presbiter benefficiatus in ecclesia de Vilaçario tenuit eam pro
concubina dixit quod sic et habuit ex ipsa duos liberos pueros unam filiam que est XII
annorum et unum filium quinque vel sex annorum qui est deffunctus.
Item dixerunt quod dictus Petrus defloravit quandam aliam mulierem vocatam Bertrana
ex qua etiam prolem suscepit.
Dictus Petrus Cayot interrogato in propria confessione de predictis dicere veritatem dixit
verum esse peccasse cum dicta Elicsende et ex ea dictam filiam que potest habere VII vel
VIII annos suscepisse non tamen filium vel alios liberos de eadem. Item dixit verum esse
èccasse cum dicta Bertrana que habens prolem quia promitebat se ab aliis commisceri ideo
ignorat si fuit sua negat tamen quod ipsam defloravit. Composuit cum dicto Episcopo ad
XL solidos. Fuit sibi inniunctum sub pena constitutionis sinodalis quod non sit cum aliqua
dictarum mulierum in loco suspecto.
558
784. VILASSAR DE MAR, Sant Joan

Dir. Post. Sant Roc, 35 – 08340 Vilassar de Mar

Vilassar de Mar, Sant Joan Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Erigida
inicialment en vicaria perpètua l’any 1777, al 1779 va ser elevada a la categoria de parròquia,
sota el patrocini de Sant Joan Baptista.
L’església havia estat beneïda el 1745, any que va ser finalitzada la seva construcció i,
després d’haver estat ampliada, ho fou novament el 23 de juny de 1861. Fou totalment
arrasada durant la Guerra Civil, quedant dempeus només la façana i el campanar. El 1942
se n’inicià la reconstrucció.
Es conserven a l’arxiu parroquial, salvat de la Guerra Civil de 1936-39, els llibres
Dins el terme parroquial es comprenen les esglésies de la “Casa Pairal” i la de les
religioses Franciscanes de la Immaculada Concepció.
BIBL.: ADB, Elencus, vol. XV, pàg. 173. Labor pastoral de un gran pontificado,
Barcelona, 1962, pàg. 171. GEAB, 1996, pàg. 196. ADB, Parròquies, Arxius, 11 (751-799).
C. CURTO I SOLER, Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de Cabrera,
Vilassar i Cabrils (Barcelona, 2000). Solemne inauguración del templo parroquial (Vilassar
de Mar, 1945).
Any 1726
El Ilm. D. Bernat Ximenez de Cascante Bisbe de Barcelona, donà llicència de poder
construir una església i dedicar-la a Sant Joan posant la primera pedra el rector de Vilassar.
Els habitants de l’arrabal eren més de 200; dit Sr. Bisbe concedí que poguessin pescar en
els dies de festa, menos els més solemnes, aplicant la meitat del producte de la venda per
la obra de l’església.
ADB. Speculum Offic. f. 154

El canonge Nadal visità l’església nova obrada al veinat nomenat Vilassar de Mar, prop
559
de la sorra de la mar, i trobà que s’hi celebra Missa els dies de festa. L’església la troba
decent i adornada.
ACB. Visita Oficialat, 1754
Any 1777
En dit any essent Bisbe de Barcelona el Ilm. D. Gavino de Valladares, era considerada
com a vicaria perpètua: la nova parròquia de St. Joan de Vilassar de Mar.
ADB. Spec. Offic. fol. 160
Rectorologi
1786-1824 Antoni Muntinch; 1824-1825 Llorenç Cortés; 1825-1839 Josep Gironella;
1839-1848 Raimon Ferrer; 1849-1859 Sebastià Feliu; 1859-1865 Ramon Ferrer; 1865-1868
Ramon Vidal; 1868 Jaume Tutusaus; 1868-1890 Ramon Vidal; 1891 Josep Cabayol; 1891
Salvador Guinart; 1891-1893 Jaume Llopar; 1893-1916 Carles Bartrina; 1916-1954 Juan
Roig;1957-1973 Josep Mª Artés; 1973-1987 Rafel Prats Pahissa; 1987-1988 Josep Nicolau
Martí; 1988-1992 Josep Gonzalvo Paituví; 1992-1997 Ramon Corts Blay; 1997-2007 Josep
Mª Galbany Viñamata; 2007-2011Manuel Pérez González; 2011-20.. Antoni Roman Luis
560
ÍNDEX
A TALL D’INTRODUCCIÓ La memòria es filtra a través de la lletra 5

Abreviatures 6
HISTÒRIA DE L’ANTIGA DIÒCESI DE BARCELONA 9

Arquebisbat de Barcelona 9
Història
Institucions
Geografia diocesana
Situació anterior a la divisió (15/VI/2004)
Episcopologi
Bibliografia
La Catedral de Barcelona 23
Els arxius eclesiàstics de Barcelona 26
¿Què conté l’Speculum? 26
De l’església primitiva catedral i de les reedificacions 26
De les capelles o altars que hi havia a la catedral 27
El claustre de la catedral 27
Dignitat i importància del bisbe de Barcelona 27
Arxidiaconat (ardiaconat) major 28
Dignitat del Decanat 28
Dignitat de Preceptor o de la Cantoria (Xantre) 28
Dignitat de la “Sacristia Major” 28
Dignitat succentoriae 29
Ardiaconat del Mar 29
Ardiaconat del Penedès 29
Ardiaconat del Vallès 29
Les dignitats règies 29
Ardiaconat de Llobregat (o de Rubricato) 30
Ardiaconat de Badalona 30
Thesauraria (Tresoreria) 30
Del número i antiguitat dels canonicats 30
Dels dos canonges “estatutaris” (de l’Estat) 30
Dels quatre canonges hebdomadaris 30
Del canonicat penitenciari 31
Dels set canonicats que tenien annexa capellania 31
Els canonicats diaconals i sotsdiaconals 32
561
El canonicat de la Inquisició 32
Del canonicat de la Universitat de Cervera 32
Els 318 beneficis de la Catedral de Barcelona 32
Altar de la Beata Maria Santíssima i Santa Eulàlia
Altar de Sant Antoni Abat
Altar de Sant Nicolau i Sant Hilari
Altar de Sant Joan Baptista i Sant Sebastià
Altar del Sant Sepulcre i la Santa Espina
Altar Sant Pere Apòstol
Altar de Sant Esteve protomàrtir
Altar de Sant Silvestre
Altar de Sant Andreu
Altar dels Sants Innocents i de la Transfiguració del Senyor
Altar de Santa Bàrbara i Santa Tecla
Altar de Santa Agnès
Altar de Sant Llorenç i Sant Tomàs de Canterbury
Altar de Sant Dionís i Sant Jeroni
Altar de Santa Maria Magdalena
Altar del Roser (abans de Sant Vicenç)
Altar del Sant Àngel Custodi i Sant Bernardí
Altar de Sant Marc i Sant Crispí
Altar de Sant Sever (bisbe i màrtir)
Altar de Sant Climent i Sant Narcís (abans del Sant Sepulcre o
del Sant Crist)
Altar de Sant Oleguer
Altar de Santa Catarina i Santa Clara
Altar de Sant Agustí
Altar de Sant Gregori i Sant Eugeni
Altar de Sant Pau, Santa Paula i Sant Cristòfol
Altar de Sant Domènec, Sant Pere Màrtir, Sant Restitut, Santa Marta
i Santa Cecília (abans Santa Marta)
Altar de Santa Margarida, Sant Rafael, Sant Barberà, Sant Jordi i Sant Genís
Altar de Sant Pacià, Sant Pere i Sant Gabriel
Claustre 42
Capella de Sant Tomàs i Sant Antoni de Pàdua
Capella de Sant Francesc i Sant Lluís
Capella de Sant Martí i Sant Ambrós
Capella de Sant Jaume i Sant Bernat
Capella de Tots els Sants
Capella de Sant Maties i Santa Helena
Capella de Sant Cosme i Sant Damià
Capella de Sant Quitèria i les onze mil Santes verges
Capella de la visitació de la Mare de Déu, Santa Elisabet
i Sant Lluc evangelista
Capella de Sant Sebastià i Santa Tecla
Capella de la Mare de Déu de la Peña i Santa Elisabet reina d’Hungri
Capella de Sant Josep
Capella de Sant Benet
Capella del cos de Crist
562
Capella de la Concepció de la Mare de Déu

Capella de Sant Pal·ladi
Capella de Santa Eufràsia
Capella de Sant Gabriel
Capella del Sant Esperit
Capella de Sant Pere (càtedra) i de Sant Joan ante portam latinam
i Sant Blai
Capella del Palau Episcopal de Barcelona, invocació de la mare de Déu
i Santa Eulàlia de Mèrida
Pia Almoina 49
Capella del refetor dels pobres anomenada la Canonja
Capella o església nova de Sant Sever, en el carrer de la Davallada
de Santa Eulàlia
Les parròquies 49
HISTÒRIA DE LES DIÒCESIS DE TERRASSA I SANT FELIU DE LLOBREGAT 53

Dades estadístiques de les noves diòcesis 53
Nova diòcesi de Terrassa
Nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat
Dades estadístiques de l’actual arxidiòcesi de Barcelona
El 15 de juny de 2004, una fita històrica 54
El papa Lleó I Magne
El bisbe metropolità i el sínode provincial
El primat papal i la col·legialitat episcopal
Ordenar els bisbes sufraganis
Els missioners
Canvi beneficiós
L’exempció
De l’exempció a la província metropolitana de Barcelona
Característiques històriques de les diòcesis de la província de Barcelona
Arquebisbat de Barcelona 58
Les primeres parròquies de la nova arxidiòcesi de Barcelona
Bisbat de Terrassa 60
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat 63
La hagiografia de les parròquies de Sant Feliu de Llobregat
L’estabilitat parroquial es dedueix de l’estabilitat dels repoblaments
Catedrals de Terrassa i de Sant Feliu de Llobregat 65
Catedral del Sant Esperit, de Terrassa
Catedral de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat
Episcopologi 66
Bisbat d’Ègara – Terrassa
PARRÒQUIES, EN ORDRE ALFABÈTIC DE L’ACTUAL

ARQUEBISBAT DE BARCELONA I ERECCIONS CANÒNIQUES 67
ARQUEBISBAT DE BARCELONA 73
Una gran arxidiòcesi amb multitud d’esglésies parroquials 73
Segle XI. Parròquies de Barcelona 74
Segles XII-XVIII. Parròquies de Barcelona 74
Noves parròquies del segle XIX 75
563
Les cent quaranta-quatre parròquies creades en el segle XX a l’actual (des del 15/
VI/2004) arxidiòcesi de Barcelona 76
PARRÒQUIES DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA 81

Introducció 83
Visites pastorals de Ponç de Gualba a la catedral i hospitals de Barcelona (1303-1307) 84
Visites a la Catedral de Barcelona
Visites als hospitals de Barcelona
Visites pastorals. Volum 1 bis (1/2) 84
Catedral de Barcelona
Hospital de Colom
Hospital de Malalts
Hospital de Santa Eulàlia del Camp
Hospital i capella de Marcús
271 ALELLA 98
Rectorologi
Beneficis
400 ALFAR (Dosrius), Sant Andreu 103
Capella de Santa Maria del Castell del Far (Parròquia de Llinars)
Capella de la Mare de Déu del Corredor
Rectorologi de Sant Andreu d’Alfar
275 ARGENTONA, Sant Julià 107
Rectorologi
Beneficis
283. BADALONA, Mare de Déu de la Salut 114
Rectorologi
284. BADALONA, Mare de Déu del Roser 115
Rectorologi
281. BADALONA, Mare de Déu de Lourdes 116
Rectorologi
282. BADALONA, Mare de Déu de Montserrat 117
564
Rectorologi
285. BADALONA, Sant Antoni de Pàdua 118
Rectorologi
302. BADALONA, Sant Crist 119
Rectorologi
290. BADALONA, Sant Francesc d’Assís 120
Rectorologi
291. BADALONA, Sant Jaume Apòstol 121
Rectorologi
292. BADALONA, Sant Josep 122
Rectorologi
293. BADALONA, Sant Pau 123
Rectorologi
294. BADALONA, Sant Roc 124
Rectorologi
295. BADALONA, Sant Sebastià 125
Rectorologi
300. BADALONA, Santa Clara 126
Rectorologi
301. BADALONA, Santa Maria 127
Rectorologi
Monestir de Valldaura
Beneficis
a Santa Maria de Badalona
a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)
1. BARCELONA, Bon Pastor 136
Rectorologi
2. BARCELONA, Corpus Christi 137
Rectorologi
224. BARCELONA, Crist Redemptor 141
Rectorologi
565
3. BARCELONA, Crist Rei 142

Rectorologi
4. BARCELONA, Esperit Sant 143
Rectorologi
5. BARCELONA, Immaculat Cor de Maria 144
Rectorologi
10. BARCELONA, Jesús, Maria i Josep o Sant Josep Manyanet 145
Rectorologi
15. BARCELONA, Mare de Déu de Betlem 146
Rectorologi
Beneficis
24. BARCELONA, Mare de Déu de Fàtima 148
Rectorologi
23. BARCELONA, Mare de Déu de l’Esperança 149
Rectorologi
31. BARCELONA, Mare de Déu de la Medalla Miraculosa 150
Rectorologi
30. BARCELONA, Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel 151
Rectorologi
Beneficis de Sant Miquel (abans d’unir-se amb l’església de la Mare de Déu
de la Mercè)
Esglésies dins la parròquia de Sant Miquel
25. BARCELONA, Mare de Déu de Lourdes 169
Rectorologi
33. BARCELONA, Mare de Déu de Montserrat 170
Rectorologi
34. BARCELONA, Mare de Déu de Núria 171
Rectorologi
20. BARCELONA, Mare de Déu del Carme 172
Rectorologi
21. BARCELONA, Mare de Déu del Coll 173
566

Rectorologi
32. BARCELONA, Mare de Déu del Mont Carmel 175
Rectorologi
35. BARCELONA, Mare de Déu del Pilar 176
Rectorologi
40. BARCELONA, Mare de Déu del Port 177
Rectorologi
41. BARCELONA, Mare de Déu del Roser 178
Rectorologi
42. BARCELONA, Mare de Déu de la Salut 179
Rectorologi
14. BARCELONA, Mare de Déu dels Àngels 180
Rectorologi
22. BARCELONA, Mare de Déu dels Dolors 181
Rectorologi
11. BARCELONA, Maria Auxiliadora 182
Rectorologi
12. BARCELONA, Maria Mitjancera de totes les Gràcies 183
Rectorologi
13. BARCELONA, Maria Reina 184
Rectorologi
43. BARCELONA, Preciosíssima Sang de Ntre. Sr. Jesucrist 185
Rectorologi
44. BARCELONA, Puríssima Concepció 186
Rectorologi
45. BARCELONA, Sagrada Família 188
Rectorologi
50. BARCELONA, Sagrat Cor de Jesús (Poblenou) 190
Rectorologi
51. BARCELONA, Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo 191
567
Rectorologi
86. BARCELONA, Patriarca Abraham 192
Rectorologi
52. BARCELONA, Sant Agustí 193
Rectorologi
253. BARCELONA, Sant Albert Magne 195
53. BARCELONA, Sant Ambrós 196
Rectorologi
54. BARCELONA, Sant Andreu 197
Rectorologi
Beneficis
230. BARCELONA, Sant Àngel Custodi 209
Rectorologi
55. BARCELONA, Sant Antoni de Pàdua 210
Rectorologi
61. BARCELONA, Sant Bartomeu 211
Rectorologi
64. BARCELONA, Sant Carles Borromeu 212
Rectorologi
65. BARCELONA, Sant Cebrià 213
Rectorologi
231. BARCELONA, Sant Crist 214
Rectorologi
71. BARCELONA, Sant Cristòfor 215
Rectorologi
72. BARCELONA, Sant Cugat del Rec 216
Rectorologi
Beneficis
232. BARCELONA, Sant Domènec de Guzmàn 221
568

Rectorologi
75. BARCELONA, Sant Esteve 222
Rectorologi
80. BARCELONA, Sant Eugeni I, Papa 223
Rectorologi
81. BARCELONA, Sant Fèlix 224
Rectorologi
82. BARCELONA, Sant Ferran 225
Rectorologi
83. BARCELONA, Sant Francesc d’Assís 226
Rectorologi
89. BARCELONA, Sant Francesc de Pàola 227
Rectorologi
91. BARCELONA, Sant Francesc de Sales 228
Rectorologi
85. BARCELONA, Sant Francesc Xavier 229
Rectorologi
93. BARCELONA, Sant Genís dels Agudells 230
Rectorologi
Capelles
94. BARCELONA, Sant Gregori Taumaturg 236
Rectorologi
95. BARCELONA, Sant Ignasi de Loiola 237
Rectorologi
100. BARCELONA, Sant Ildefons 238
Rectorologi
101. BARCELONA, Sant Isidor 239
Rectorologi
102. BARCELONA, Sant Jaume 240
569

Rectorologi
Beneficis
103. BARCELONA, Sant Jeroni 246
Rectorologi
114. BARCELONA, Sant Joan Bosco 247
Rectorologi
113. BARCELONA, Sant Joan d’Àvila 248
Rectorologi
122. BARCELONA, Sant Joan d’Horta 249
Rectorologi
121. BARCELONA, Sant Joan de Gràcia 253
Rectorologi
115. BARCELONA, Sant Joan de la Creu 254
Rectorologi
123. BARCELONA, Sant Joan de Mata 255
Rectorologi
124. BARCELONA, Sant Joan M. Vianney 256
Rectorologi
104. BARCELONA, Sant Jordi 257
Rectorologi
105. BARCELONA, Sant Josep de Calassanç 258
Rectorologi
258. BARCELONA, Sant Josep i Santa Mònica 259
Rectorologi
111. BARCELONA, Sant Josep Obrer 261
Rectorologi
112. BARCELONA, Sant Josep Oriol (Basílica) 262
Rectorologi
130. BARCELONA, Sant Llorenç 263
570
Rectorologi
133. BARCELONA, Sant Lluís Gonzaga 264
Rectorologi
135. BARCELONA, Sant Marc 265
Rectorologi
134. BARCELONA, Sant Marcel 266
Rectorologi
141. BARCELONA, Sant Martí de Provençals 267
Rectorologi
Beneficis
140. BARCELONA, Sant Martí del Clot 271
Rectorologi
142. BARCELONA, Sant Mateu 272
Rectorologi
143. BARCELONA, Sant Medir 273
Rectorologi
145. BARCELONA, Sant Miquel del Port 274
Rectorologi
Beneficis
144. BARCELONA, Sant Miquel dels Sants 276
Rectorologi
146. BARCELONA, Sant Narcís 277
Rectorologi
152. BARCELONA, Sant Oleguer Bisbe 278
Rectorologi
151. BARCELONA, Sant Ot 279
Rectorologi
154. BARCELONA, Sant Pacià 280
Rectorologi
155. BARCELONA, Sant Pancraç 281
Rectorologi
571
153. BARCELONA, Sant Pau 282

Rectorologi
Monestir de Sant Pau del Camp
160. BARCELONA, Sant Paulí de Nola 286
Rectorologi
162. BARCELONA, Sant Pere Claver 287
Rectorologi
164. BARCELONA, Sant Pere de les Puel·les 288
Rectorologi
Beneficis del monestir de Sant Pere de les Puel·les
161. BARCELONA, Sant Pere Ermengol 304
Rectorologi
163. BARCELONA, Sant Pere Nolasc 305
Rectorologi
165. BARCELONA, Sant Pius X 306
Rectorologi
170. BARCELONA, Sant Rafael Arcàngel 307
Rectorologi
172. BARCELONA, Sant Ramon de Penyafort 308
Rectorologi
171. BARCELONA, Sant Ramon Nonat 310
Rectorologi
173. BARCELONA, Sant Salvador d’Horta 311
Rectorologi
174. BARCELONA, Sant Sebastià 312
Rectorologi
175. BARCELONA, Sant Sever i Sant Vicenç de Paül 313
Rectorologi
233. BARCELONA, Sant Tomàs d’Aquino 314
572

Rectorologi
234. BARCELONA, Sant Tomàs More 315
Rectorologi
181. BARCELONA, Sant Vicenç de Sarrià 316
Rectorologi
Beneficis
Beneficis de l’església-monestir de la Mare de Déu de Pedralbes (la Petra Alba)
193. BARCELONA, Santa Agnès 328
Rectorologi
182. BARCELONA, Santa Anna 329
Rectorologi
Beneficis de la col·legiata de Santa Anna (parròquia)
183. BARCELONA, Santa Bernadeta 338
Rectorologi
184. BARCELONA, Santa Cecília 339
Rectorologi
185. BARCELONA, Santa Creu d’Olorde 340
Rectorologi
Beneficis
190. BARCELONA, Santa Dorotea 345
Rectorologi
191. BARCELONA, Santa Engràcia 346
Rectorologi
192. BARCELONA, Santa Eulàlia de Vilapicina 347
Rectorologi
573
194. BARCELONA, Santa Isabel d’Aragó i Sant Joaquim 350

Rectorologi
195. BARCELONA, Santa Joaquima de Vedruna 351
Rectorologi
201. BARCELONA, Santa Madrona 352
Rectorologi
202. BARCELONA, Santa Maria de Cervelló (Socós) 353
Rectorologi
203. BARCELONA, Santa Maria de Gràcia – Jesús de Gràcia 354
Benefici
Rectorologi
212. BARCELONA, Santa Maria de Sants 356
Beneficis
Rectorologi
214. BARCELONA, Santa Maria de Vallvidrera 359
Rectorologi
205. BARCELONA, Santa Maria del Mar 364
Rectorologi
Beneficis
Esglésies al voltant de Santa Maria del Mar
210. BARCELONA, Santa Maria del Pi 381
Rectorologi
Beneficis
211. BARCELONA, Santa Maria del Remei 391
Rectorologi
213. BARCELONA, Santa Maria del Taulat 392
574

Rectorologi
204. BARCELONA, Santa Maria Magdalena 393
Rectorologi
215. BARCELONA, Santa Tecla 394
Rectorologi
220. BARCELONA, Santa Teresa de Jesús 395
Rectorologi
221. BARCELONA, Santa Teresa de l’Infant Jesús 396
Rectorologi
225. BARCELONA, Santíssim Sagrament 397
Rectorologi
223. BARCELONA, Santíssima Trinitat 398
Rectorologi
240. BARCELONA, Sants Gervasi i Protasi 399
Rectorologi
241. BARCELONA, Sants Just i Pastor (Basílica) 403
Rectorologi
Beneficis
Beneficis dins la parròquia
242. BARCELONA, Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep (Sant Josep de Gràcia
– Els Josepets) 414
Rectorologi
244. BARCELONA, Verge de la Pau 416
Rectorologi
243. BARCELONA, Verge de Natzaret 417
Rectorologi
320. CABRERA DE MAR, Sant Feliu 418
Capella de Sant Vicenç del Castell de Burriac
Rectorologi
575

Beneficis
321. CABRILS, Santa Creu 427
Rectorologi
Benefici de la parròquia de la Santa Creu (Viaria Perpètua)
322. CALDES D’ESTRAC, Santa Maria 430
Rectorologi
Beneficis
333. CANYAMARS (Dosrius), Sant Esteve 432
Rectorologi
372. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Ildefons 434
Rectorologi
373. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Jaume 435
Rectorologi
374. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Miquel 436
Rectorologi
375. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Santa Maria 437
Rectorologi
Beneficis
381. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Verge del Pilar 445
Rectorologi
391. DOSRIUS, Sant Aciscle i Santa Victòria 446
Rectorologi
393. ESPLUGUES DE LLOBREGAT, Sant Antoni 451
Rectorologi
576
466. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Maria de Gornal 452

Rectorologi
462. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Eulàlia de Mèrida 453
Rectorologi
444. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Immaculada Concepció 454
Rectorologi
445. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Mare de Déu de Bellvitge 455
Rectorologi
450. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Mare de Déu del Desemparats 456
Rectorologi
452. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Albert Magne 457
Rectorologi
453. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Benet 458
Rectorologi
455. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Isidre 459
Rectorologi
461. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Joan Evangelista 460
Rectorologi
460. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Josep 461
Rectorologi
463. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Eulàlia de Provençana 462
Rectorologi
Beneficis
465. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Gemma Galgani 473
Rectorologi
451. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Mare de Déu de la Llum 474
Rectorologi
473. LLAVANERES, Sant Andreu 475
Rectorologi
577

Beneficis
Visites pastorals durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303.1330)
492. EL MASNOU, Mare de Déu del Pilar 482
Rectorologi
493. EL MASNOU, Sant Pere 483
Rectorologi
501. MATARÓ, Mare de Déu de l’Esperança 485
Rectorologi
502. MATARÓ, Marie de Déu de Montserrat 486
Rectorologi
500. MATARÓ, Maria Auxiliadora 487
Rectorologi
503. MATARÓ, Sagrada Família 488
Rectorologi
504. MATARÓ, Sant Josep 489
Rectorologi
Beneficis
505. MATARÓ, Sant Simó i Sant Pau 490
Rectorologi
510. MATARÓ, Santa Maria (Basílica) 491
Rectorologi
Esglésies i altres llocs religiosos dins Santa Maria de Mataró
Beneficis
525. MONTGAT, Sant Joan 499
Rectorologi
553. ÒRRIUS, Sant Andreu 500
Priors de Sant Pere de Clarà (Òrrius)
Rectorologi
Beneficis
583. PREMIÀ DE DALT, Sant Pere 504
578

Rectorologi
Beneficis
584. PREMIÀ DE MAR, Sant Cristòfol 510
Rectorologi
576. PREMIÀ DE MAR, Santa Maria 511
Rectorologi
626. SANT ADRIÀ DE BESÒS, Mare de Déu de les Neus 512
Rectorologi
625. SANT ADRIÀ DE BESÒS, Sant Adrià 513
Rectorologi
630. SANT ADRIÀ DE BESÒS, Sant Joan Baptista 521
Rectorologi
222. SANT ADRIÀ DE BESÒS, Santes Juliana i Semproniana 522
Rectorologi
380. SANT JOAN DESPÍ, Verge del Carme 523
Rectorologi
690. SANT VICENÇ DE MONTALT, Sant Vicenç 524
Rectorologi
693. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Jaume Apòstol 526
Rectorologi
700. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Joan Baptista 527
Rectorologi
694. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Joaquim 528
Rectorologi
695. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Josep Oriol 529
Rectorologi
701. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Miquel Arcàngel 530
Rectorologi
579
702. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Santa Coloma 531

Rectorologi
Beneficis
704. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Santa Maria 538
Rectorologi
703. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Santa Rosa 539
Rectorologi
724. TEIÀ, Sant Martí 540
Rectorologi
Benefici
744. TIANA, Sant Cebrià 547
La Cartoixa de Montalegre
La Conreria
Rectorologi
783. VILASSAR DE DALT, Sant Genís 552
Diplomatari de Catedral de Barcelona
Rectorologi
Beneficis
784. VILASSAR DE MAR, Sant Joan 559
Rectorologi
580

Novum Speculum I Arquebisbat de Barcelona

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Novum Speculum I Arquebisbat de Barcelona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

JOSEP M.

MARTÍ i BONET, canonge

amb la col·laboració de Gemma Pallàs i Joana Alarcón

NOVUM SPECULUM TITULORUM

VOL. I Arquebisbat de Barcelona

Barcelona - desembre de 2017

Josep M. Martí Bonet

Guifred (1058), arquebisbe de Narbona, assistit per l’esmentat Guislabert de Barcelona.

(6 de març), Maria de Cervelló (19 de setembre), Joaquima de Vedruna (23 de maig),

Situació anterior de la divisió (15/VI/2004)

Bisbes ben documentats:

• Guillem Ramon de Vic (1521-1525), (coadjutor 1519-1521)

• Joan Laguarda i Fenollera (1909-1913)

la diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-1939 (Barcelona, 1943); J.M.

Els arxius eclesiàstics de Barcelona

¿Què conté l’Speculum?

De l’església primitiva catedral i de les reedificacions

- Diploma de Lluis el Tartamut a favor de Frodoi (possessions i creació de la Canòni-

De les capelles o altars que hi havia a la catedral

Dignitat del bisbe de Barcelona (orígen)

Arxidiaconat (ardiaconat) major

Dignitat del Decanat

Dignitat de Preceptor o de la Cantoria (Xantre)

Dignitat de la “Sacristia Major”

Ardiaconat del Mar

Ardiaconat del Penedès

Ardiaconat del Vallès

Les dignitats règies

Ardiaconat de Llobregat (o de Rubricato)

Del número i antiguitat dels canonicats

Dels dos canonges “statutaris” (de l’Estat)

Dels quatre canonges hebdomadaris

Del canonicat penitenciari

Dels set canonicats que tenien annexa capellania

Els canonicats diaconals i sotsdiaconals

Del canonicat de la Universitat de Cervera

Els 318 beneficis de la Catedral de Barcelona

Altar de la Beata Maria Santíssima i Santa Eulàlia

Altar de Sant Antoni Abat

Altar de Sant Nicolau i Sant Hilari

Altar de Sant Joan Baptista i Sant Sebastià

Altar del Sant Sepulcre i la Santa Espina

Altar Sant Pere Apòstol

Altar de Sant Esteve protomàrtir

Altar de Sant Silvestre

Altar de Sant Andreu

Altar dels Sants Innocents i de la Transfiguració del Senyor

Altar de Santa Bàrbara i Santa Tecla

Altar de Santa Agnès

Altar de Sant Llorenç i Sant Tomàs de Canterbury

Altar de Sant Dionís i Sant Jeroni

Altar de Santa Maria Magdalena

Altar del Roser (abans de Sant Vicenç)

Altar del Sant Àngel Custodi i Sant Bernardí

Altar de Sant Marc i Sant Crispí

Altar de Sant Sever (bisbe i màrtir)

Altar de Sant Oleguer

Altar de Santa Catarina i Santa Clara

Altar de Sant Agustí

Altar de Sant Gregori i Sant Eugeni

Altar de Sant Pau, Santa Paula i Sant Cristòfol

Altar de Sant Pacià, Sant Pere i Sant Gabriel

Capella de Sant Francesc i Sant Lluís

Capella de Sant Martí i Sant Ambròs