Tema 9: Conseqüències de la preexistència del Verb en els pares prenicencs

0. Prolegòmens

L’acció del Verb des del principi és:

- Crear
- Revelar
- Redimir
- Consumar el Cosmos
Jesucrist és l’Alfa i l’Omega.

I. Rol revelador del Logos abans de l’Encarnació

Analogia de la fe: és un principi clau per interpretar, pel qual allò que Déu revela d’Ell
mateix és vàlid per tota l’Escriptura. “La Escritura es una en razón de la unidad del designio
de Dios, del que Cristo Jesús es el centro y el corazón, abierto desde su Pascua” (CEC 112).
1. Revelació del Pare pel Fill en el NT
El Pare es revela sempre a través del Fill en l’Esperit Sant.
En Crist descobrim el Déu Trinitat i el seu obrar:
- Mt 11, 27: “Ningú no coneix el Fill, fora del Pare (...)”.
- Jn 14,9: “Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare”.
- Jn 1, 18: A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic (...) és qui l’ha revelat.
L’únic que revela el Pare és el Fill. Ell ens dóna un testimoni veritable, siguent Déu mateix i
allò sobre què versa la revelació. Com diu Sant Joan de la Creu: “Y dándonos al Verbo, nos lo
ha dicho todo”.
- Els Pares de l’Església descobreixen el següent esquema hermenèutic: el Pare no es
revela mai directament, sinó que ho fa sempre a través del seu Fill en l’Esperit Sant.
2. Principi teològic: tot coneixement autèntic del Pare ens ve pel Fill
a. És impossible conèixer el Pare, si el Fill no el revela.
b. Conèixer el Pare és una manifestació del Fill, doncs tot és manifestat pel Verb.
c. El Verb, per la llei i els profetes, es predicava a si mateix i al Pare.
d. Només el Pare coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix
veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Revelar es refereix al coneixement en qualsevol moment de la història de la
salvació
(Adversus Haereses, SANT IRENEU).

3. El Fill revela el Pare en l’Antic Testament.

A l’AT el Pare també es revela per mitjà del Fill i prepara el camí perquè poguem acollir el
Verb.
 -El Fill conversa en la bardissa amb Moisès. El Verb anticipa com ens lliuraria de
l’esclavatge del pecat (SANT IRENEU DE LIÓ, Exposició de la predicació
apostòlica, n. 46).
- De vegades es va aparèixer en l’AT Jesucrist de forma incorpòria (cf. ST JUSTÍ,
Apologia).
- La Paraula de Crist ja estava present en Moisès i en els profetes (cf ORÍGENES, De
principis).
4. El Fill revela el Pare en la Creació i en les altres cultures
D’una manera singular el Verb s’ha revelat en la Creació i en les altres cultures i religions.
Són les anomenades “Logos Spermatikós” (SANT JUSTÍ). Això significa una possibilitat per
part d’aquestes d’acollir la Revelació.
- En nosaltres i en tots els éssers, hi ha una imatge creada de la Saviesa eterna (...)
SANT ATANASI, Contra els arrians).
La Creació
- Ens porta cap al Pare.
- Conté la empremta trinitària.
5. El Fill Revela el Pare i els àngels (SANT IRENEU, Adversus Haereses, II, 30,9)
- Necessiten que el Fill els reveli el Pare.
- El Fill es manifesta als qui l’escolten.
- El Fill es revela a:
- Àngels
- Arcàngels
- Potestats

II. Cristologia i Antropologia de Sant Ireneu

- Relació Encarnació amb Creació. A partir de la semblança Sant Ireneu estableix un

nou vincle que cada persona té amb Crist.
- Gn 1,26: l’home és IMAGO DEI, això equival segons Sant Ireneu IMAGO CHRISTI.
- A partir de He 1,3: “Ell és imatge del Déu invisible” afirma que Crist ressucitat és
l’arquetip d’Adam (model a partir del qual es va crear Adam). Per tant, l’home
s’entén a la llum del misteri del Verb encarnat (GS 22).
- Conseqüències:
- L’home no és fruit de l’atzar, sinó de la voluntat de Déu.
- En el plan inicial, estava l’Encarnació.
- Déu crea del no-res amb la intenció d’assumir hipostàticament una part del
món.
- La millor expressió de la creació és l’home, ja que expressa la imatge creada
del Fill.

Què és l’home veritable-Homo verus- per a Sant Ireneu?

1. Gnòstics: homo spiritualis.
 2. Orígenes: homo psíquic.
3. Sant Ireneu: homo CARO. L’home és espiritual en tant que la carn és ungida
per l’Esperit
És creat l’home a la llum de l’arquetip, però el Pare el model per mitjà de dues plasis, el Fill i
l’Esperit Sant:
1. Fa que esdevingui imatge i semblança de Crist ressucitat, però està incomplet.
2. Major presència de les dues persones divines possibilita una plasis més intensa. Eleva
la humanitat i la florifica (comunió trinitària)
- Adam abans de pecar: semblança amb Crist ressucitat, incomplet.
- Després de pecar: necessitat d’una redempció.
- Adam glorificat: semblança més perfecta amb l’arquetip.

III. Crist: Alfa i Omega de la Creació Evolutiva

1. L’acció creadora del Fill

- Només Déu pot crear.
- El Nout Testament atorga al Fill un paper en la creació.
- L’expressió “SER EN CRIST” (Col 1,16) és clau: “en Ell van ser creades totes les
coses”.
- Aquesta expressió té una dimensió creatural:
- El cosmos ha estat creat en Crist.
- Déu és la font constant de l’ésser.
- SANT ATANASI: (...) essent el Verb, no era contingut per cap ésser, més aviat
ho contenia tot (...).
- La consumació del nostre cosmos és possible gràcies a que està arrelat en
Crist.
- La nova creació = 1a creació (ex nihilo) + més vida → creatio ex vetera
- Diferència dels arrelaments en Crist
- En Ell personal: radicació més forta i personal del batejat en Crist.
- En Ell creacional: l’Encarnació, mort i Resurrecció del Verb ha fet
possible una major comunió del cosmos amb Ell i major participació
de la seva dynamis.
- Amb l’Encarnació una persona de la Trinitat, assumeix una part del
cosmos creat, al qual les tres trascendien. Es produeix una assumpció
hipostàtica (sense confusió, separació ni divisió) de la naturalesa
humana: a nivell de l’ésser i no del tenir.
- Aquesta nova presència del Verb, gràcies a la unió hipostàtica, fa
possible que puguem ésser en Ell, no només pel fet de ser creatures,
sinó gràcies a la comunió que podem establir amb Jesús, el Verb fet
home.
 - Pel Baptisme passes de ser “en-Crist” (Creació) a ser “en-Crist” (nova
Creació).

2. Designi de la Trinitat per al Cosmos

- Hi ha una contradicció en la evolució còsmica: per una banda tot sembla apuntar a un
plan dirigit, per altra el cosmos s’extingirà finalment i no quedara res de vida a la
Terra.
- Rahner interpreta que el sentit de l’evolució és anar creant les condicions de
possibilitat per a que pugui realitzar-se una història d’amor entre la Trinitat i la
humanitat.
- Amb altres paraules: el món va ser creat amb vista a l’Església: comunió o koinonia.
La història de Salvació culmina amb l’Encaranació de Jesucrist, la Filiació a la qual
ens convida i la recepció de l’Esperit Sant.
- En Jesucrist es produeix el punt de confluència de la història evolutiva:
- Apertura per part de la Trinitat
- Capacitat de l’home d’acollir la Revelació.