Professional Documents
Culture Documents
per
Marcos Aceituno
Joan Ferrer
Joaquim Malé
Printed in UE
El quadern que teniu a les mans conté una síntesi dels elements de la
morfologia de la llengua grega del Nou Testament i del lèxic imprescindible per
a poder accedir a la lectura del text grec original del NT. Els quadres van
acompanyats d‘exemples que posen els mots en context. La traducció que
acompanya els textos és la de la BCI (Biblia catalana: traducció
interconfessional), que en alguns casos hem modificat lleugerament a fi
d‘ajustar-la a la literalitat del text.
Cal fer memòria aquí del P. Salvador Obiols (el Vilar de Cabó, Alt Urgell,
1900 — Jerusalem, 1930), monjo de Montserrat que va escriure El grec del Nou
Testament (I. Compendi gramatical, i II. Fragments escollits), (Montserrat
1928-1929), del Dr. Albert Vidal, que preparà per als seus alumnes de grec del
Seminari de Girona una Gramática breve de griego bíblico (Madrid 1962) i del
P. Ignasi Ricart, professor savi i generós, que ha ensenyat durant molts anys la
llengua grega del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya, i que va
escriure A–Ω Gramàtica grega del NT per a ús dels alumnes de la Facultat de
Teologia de Catalunya (Barcelona 1994).
Ens sentim infinitament agraïts als mestres que han mantinguda viva la
flama de l‘ensenyament de la llengua grega del Nou Testament en el nostre país
i en la nostra llengua.
1. EL GREC BÍBLIC
El grec bíblic —la llengua del Nou Testament i de les versions gregues
antigues de la Bíblia: Àquila i Símmac (que sols s‘ha conservat
fragmentàriament) i, sobretot, la LXX (Septuaginta o Setanta), pertany a la
koinê, la llengua grega «comuna» (ἡ κοινὴ διάλεκτοσ) que es parlava a la
Mediterrània oriental en l‘època hel·lenística i en els primers segles de l‘Imperi
romà (330 aC – 330 dC). El grec koinê, en la seva plasmació literària, presenta
canvis al llarg del temps: el grec dels LXX (un grec egipci del principi del
període ptolemaic [s. III aC]) té diferències respecte del grec del NT, del s. I dC; i
veiem que Lc imita conscientment la llengua de la Septuaginta.
Territoris de parla grega durant el període hel·lenístic (323 [mort d‘Alexandre el Gran]–31 aC
[batalla d‘Acci en què August derrotà Marc Antoni i Cleòpatra]). Pintades de fosc: àrees on,
probablement, la majoria de la població parlava grec; zones més clares: territoris
hel·lenitzats. [Font de la imatge: Wikipedia]
2. ALFABET I TRANSLITERACIÓ1
1 Seguim el sistema de transliteració del grec del Llibre d’estil per a escrits de teologia i filosofia,
Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya 2008, p. 29.
2 Noteu l‘anomenada sigma lunata: c C: ΙΧΘΤC = ΙΧΘΤ.
Puntuació
●, ●,
●. ●.
●· ●:
●; ●?
Apòstrof (‘): marca l‘elisió o supressió d‘una vocal o d‘un diftong al final
d‘un mot, quan la paraula següent comença per vocal o diftong: δι’ ϋλλησ ὁδοῦ
‗per un altre camí‘ (Mt 2,12).
Coronis (‘): marca la crasi o fusió de la vocal final d‘un mot amb la vocal
inicial del mot següent: καὶ+ἐκεῖ> κϊκεῖ ‗i allí‘ (Mt 5,23); καὶ+ἐγώ> κϊγώ ‗també
jo‘ (Mt 2,8); καὶ+ἐάν> κϋν ‗i si‘ (Mt 21,21).
Dièresi (¨): indica que dues vocals que formen diftong s‘han de
pronunciar en síl·labes diferents: Ἑβραΰςτί ‘en hebreu‘ (Jn 5,2).
3. ARTICLE
Singular
M. F. N.
N. o` h` to,
A. to,n th,n to,
G. tou/ th/j tou/
D. tw|/ th|/ tw|/
Plural
M. F. N.
N. oi` ai` ta,
A. tou,j ta,j ta,
G. tw/n tw/n tw/n
D. toi/j tai/j toi/j
El subjecte sol portar article en frases com: qeo.j h=n o` lo,goj ‗la Paraula
era Déu‘ (Jn 1,1).
4. SUBSTANTIUS
Nombre: cal notar que, a vegades, els noms neutres en plural van amb
un verb en singular: ta. e;rga auvtou/ ponhra. h=n ‘les seves obres eren
dolentes‘ (1Jn 3,12) [h=n imperfet d‘indicatiu 3sg de eivmi,]; un subjecte
col·lectiu en singular pot portar un verb en plural: o` lao.j prosdokw/n to.n
Zacari,an kai. evqau,mazon ‘el poble esperava Zacaries i s‘estranyaven‘ (Lc
1,21) [evqau,mazon imperfet d‘indicatiu actiu 3sg de qauma,zw].
5. LES DECLINACIONS
a) Primera declinació
Singular
N. V. w[ra avlh,qeia do,xa grafh,
A. w[ran avlh,qeian do,xan grafh,n
G. w[raj avlhqei,aj do,xhj grafh/j
D. w[ra| avlhqei,a| do,xh| grafh|/
Plural
N. V. w-rai avlh,qeiai do,xai grafai,
A. w[raj avlhqei,aj do,xaj grafa,j
G. w`rw/n avlhqeiw/n doxw/n grafw/n
D. w]raij avlhqei,aij do,xaij grafai/j
b) Segona declinació
Singular
N. lo,goj a;nqrwpoj ui`o,j dou/loj
V. lo,ge a;nqrwpe ui`e, dou/le
A. lo,gon a;nqrwpon ui`o,n dou/lon
G. lo,gou avnqrw,pou ui`ou/ dou,lou
D. lo,gw| avnqrw,pw| ui`w|/ dou,lw|
Plural
N. V. lo,goi a;nqrwpoi ui`oi, dou/loi
A. lo,gouj avnqrw,pouj ui`ou,j dou,louj
G. lo,gwn avnqrw,pwn ui`w/n dou,lwn
D. lo,goij avnqrw,poij ui`oi/j dou,loij
δῶρον, ου, τό (19) do, present, obsequi
Singular Plural
N. A. V. dw/ron dw/ra
G. dw,rou dw,rwn
D. dw,rw| dw,roij
c) Tercera declinació
Singular
N. nu,x sa,rx a;rcwn
V. nu,x sa,rx a;rcwn
A. nu,kta sa,rka a;rconta
G. nukto,j sarko,j a;rcontoj
D. nukti, sarki, a;rconti
Plural
N.V. nu,ktej sa,rkej a;rcontej
A. nu,ktaj sa,rkaj a;rcontaj
G. nuktw/n sarkw/n a;rco,ntwn
D. nuxi,(n) sarxi,(n) a;rcousi(n)
Singular
N. evlpi,j ca,rij
A. evlpi,da ca,rin
G. evlpi,doj ca,ritoj
D. evlpi,di ca,riti
Plural
N.V. ev l pi, d ej ca,ritej
A. evlpi,daj ca,ritaj
G. evlpi,dwn cari,twn
D. evlpi,si(n) ca,risi(n)
Singular Plural
N.A.V. o; n oma ov n o,mata
G. ovno,matoj ovnoma,twn
D. ovno,mati ovno,masi(n)
Singular Plural
N.A.V. ge,noj ge,nh
G. ge, n ouj genw/n
D. ge,nei ge,nesi(n)
10
Singular Plural
N. po,lij N. V. po,leij
V. po,li
A. po,lin A. po,leij
G. po,lewj G. po,lewn
D. po,lei D. po,lesi(n)
Singular Plural
N. basileu,j N. basilei/j
V. basileu/ V.
A. basile,a A. basilei/j
G. basile,wj G. basile,wn
D. basilei/ D. basileu/si(n)
Singular
N. path,r avnh,r math,r
V. pa,ter a;ner ma,ter
A. pate,ra a;ndra mate,ra
G. patro,j avndro,j matro,j
D. patri, avndri, matri,
Plural
N. V. pate,rej a;ndrej mate,rej
A. pate,raj a;ndraj mate,raj
G. pate,rwn avndrw/n mate,rwn
D. patra,si(n) avndra,si(n) matra,si(n)
11
Singular
N. cei,r gunh,
V. cei,r gu,nai
A. cei/ra gunai/ka
G. ceiro,j gunaiko,j
D. ceiri, gunaiki,
Plural
N. V. cei/rej gunai/kej
A. cei/raj gunai/kaj
G. ceirw/n gunaikw/n
D. cersi,(n) gunaixi,(n)
Singular
N. ivcqu,j de,hsij
V. ivvcqu de,hsi
A. ivcqu,n deh,sin
G. ivcqu,oj deh,sewj
D. ivcqu,i deh,sei
Plural
N. V. ivcqu,ej deh,seij
A. ivcqu,aj deh,seij
G. ivcqu,wn deh,sewn
D. ivcqu,si d,,eh,sesi
12
Singular
N.V. bou/j
A. bou/n
G. boo,j
D. boi/
Plural
N. V. bo,ej
A. bo,aj/bou/j
G. bow/n
D. bousi,
d) Notes
El gènere
Νoteu que la llengua grega, com moltes altres llengües, usa el gènere
màsculí com a forma genèrica, així: ϋνθρωποσ, ου, ὁ (550) ‗home, ésser
humà, persona‘. El gènere masculí en molts casos és gramatical i no pas
biològic.
El gènere neutre és una categoria gramatical arbitrària assignada als
noms, que no té cap relació amb el sexe biològic. Així: παιδίον, ου, τό (53)
‗infant, criatura, nen‘; κοράςιον, ου, τό (8) ‗noia‘.
Cal notar que els noms neutres en plural solen fer de subjecte de verbs en
singular: τὰ κυνάρια ἐςθίει ϊπὸ τῶν ψιχίων ‘els gossets mengen
[literalment: menja] les engrunes‘ (Mt 15,27).
El nominatiu
Indica el subjecte o l‘atribut: hvga,phsen o` qeo.j to.n ko,smon ‘Déu ha estimat
(tant) el món‘ (Jn 3,16); evgw, eivmi o` a;rtoj th/j zwh/j ‘Jo soc el pa de vida‘
(Jn 6,35).
Cal notar el nominatiu pendens, que és un nom o una frase que és
gramaticalment independent de la resta de l‘oració: ~O nikw/n [participi
present actiu nominatiu masculí singular de nika,w] poih,sw auvto.n stu/lon
‘Al vencedor, jo el faré columna‘ (Ap 3,12).
El nominatiu absolut, que funciona de manera anàloga al nominatiu
pendens, es troba en títols, encapçalaments, salutacions, etc.: VArch. tou/
euvaggeli,ou VIhsou/ Cristou/ ‗Començament de l‘evangeli de Jesús, el
Messies‘ (Mc 1,1).
13
L’acusatiu
Indica el complement directe: Mh. avgapa/te to.n ko,smon ‘No estimeu el
món‘ (1Jn 2,15).
Subjecte de l‘infinitiu: pareka,lese,n te to.n Fi,lippon avnaba,nta kaqi,sai su.n
auvtw/| ‗i demanà a Felip que s‘assegués amb ell dalt del seu carruatge‘ [:
‗havent pujat asseure‘s amb ell] (Ac 8,31).
Indica l‘extensió del verb en el temps o en l‘espai: ei=don ta. e;rga mou
tessera,konta e;th ‘van veure les meves obres durant quaranta anys‘ (He
3,9-10).
Indica el complement directe d‘un verb de la mateixa arrel: Mh.
qhsauri,zete u`mi/n qhsaurou.j ‗no tresoregeu per a vosaltres tresors‘ [: ‗No
amuntegueu tresors‘] (Mt 6,19).
El genitiu
Expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen
d‘acció, etc.: Pau/loj dou/loj Cristou/ VIhsou/ ‘Pau, servent de Jesucrist‘ (Rm
1,1).
Cal notar: genitiu subjectiu (el subjecte s‘expressa en genitiu): h` parousi,a
tou/ ui`ou/ tou/ avnqrw,pou ‘la vinguda del Fill de l'home‘ [: ‗el Fill de l‘home
ve‘] (Mt 24,27); genitiu objectiu (l‘objecte va en genitiu): h` de. tou/
pneu,matoj blasfhmi,a ‗però la blasfèmia contra‘ [en genitiu: ‗de‘] l‘Esperit‘
(Mt 12,31). Noteu: VApoka,luyij VIhsou/ Cristou/ ‗Revelació de Jesucrist‘
[Jesucrist revela: genitiu subjectiu; la revelació és sobre J.: genitiu
objectiu] (Ap 1,1); h` ga.r avga,ph tou/ Cristou/ ‘l‘amor del Crist‘ [Crist estima
a nosaltres: subjectiu; el nostre amor per C.: objectiu] (2Co 5,14).
El datiu
Indica generalment el complement indirecte: dedw,kei de. o` paradidou.j
auvto.n su,sshmon auvtoi/j ‗i el qui el traïa els havia donat una contrasenya‘
(Mc 14,44).
14
6. ADJECTIUS
Notes
Adjectiu atributiu [atribut: mot o grup de mots que qualifiquen o
determinen un subjecte en les oracions amb verbs com ara ésser, estar o
d‘altres de semblants]: h=n avnh.r avgaqo.j ‘ell era un home bo‘ (Ac 11,24).
Adjectiu substantivat (funciona com un nom): ti, avgaqo.n poih,sw i[na scw/
zwh.n aivwn, ionÈ ‘quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?‘
(Mt 19,16).
Singular
M. F. N.
N. avgaqo,j avgaqh, avgaqo,n
V. avgaqe, avgaqh, avgaqo,n
A. avgaqo,n avgaqh,n avgaqo,n
G. avgaqou/ avgaqh/j avgaqou/
D. avgaqw|/ avgaqh|/ avgaqw|/
Plural
M. F. N.
N.V. avgaqoi, avgaqai, avgaqa,
A. avgaqou,j avgaqa,j avgaqa,
G. avgaqw/n avgaqw/n avgaqw/n
D. avgaqoi/j avgaqai/j avgaqoi/j
Singular
M. F. N.
N. mikro,j mikra, mikro,n
V. mikre, mikra, mikro,n
A. mikro,n mikra,n mikro,n
G. mikrou/ mikra/j mikrou/
D. mikrw|/ mikra|/ mikrw|/
15
Plural
M. F. N.
N.V. mikroi, mikrai, mikra,
A. mikrou,j mikra,j mikra,
G. mikrw/n mikrw/n mikrw/n
D. mikroi/j mikrai/j mikroi/j
Singular
M. F. N.
N. di,kaioj dikai,a di,kaion
V. di,kaie dikai,a di,kaion
A. di,kaion dikai,an di,kaion
G. dikai,ou dikai,aj dikai,ou
D. dikai,w| dikai,a| dikai,w|
Plural
M. F. N.
N.V. di,kaioi di,kaiai di,kaia
A. dikai,ouj dikai,aj di,kaia
G. dikai,wn dikai,wn dikai,wn
D. dikai,oij dikai,aij dikai,oij
μείζων, ον (0, 1) més gran →μέγασ
Singular
M. F. N.
N. mei,zwn mei/zon
A. mei,zona ( mei,zw) mei/zon
G. mei,zonoj mei,zonoj
D. mei,zoni mei,zoni
Plural
M. F. N.
N. mei,zonej ( mei,zouj) mei,zona ( mei,zw)
A. mei,zonaj ( mei,zouj) mei,zona ( mei,zw)
G. meizo,nwn meizo,nwn
D. mei,zosi(n) mei,zosi(n)
16
Singular
M. F. N.
N. avlhqh,j avlhqe,j
V. avlhqe,j avlhqe,j
A. avlhqh/ avlhqe,j
G. avlhqou/j avlhqou/j
D. avlhqei/ avlhqei/
Plural
M. F. N.
N. V. avlhqei/j avlhqh/
A. avlhqei/j avlhqh/
G. avlhqw/n avlhqw/n
D. avlhqe,si(n) avlhqe,si(n)
πᾶσ, πᾶςα, πᾶν (1243) tot, tota, tots, cada, cadascú, tothom,cap, qualsevol
Singular
M. F. N.
N. pa/j pa/sa pa/n
A. pa,nta pa/san pa/n
G. panto,j pa,shj panto,j
D. panti, pa,sh| panti,
Plural
M. F. N.
N. pa,ntej pa/sai pa,nta
A. pa,ntaj pa,saj pa,nta
G. pa,ntwn pasw/n pa,ntwn
D. pa/si(n) pa,saij pa/si(n)
Singular
M. F. N.
N. polu,j pollh, polu,
A. polu,n pollh,n polu,
G. pollou/ pollh/j pollou/
D. pollw|/ pollh|/ pollw|/
17
Plural
M. F. N.
N. polloi, pollai, polla,
A. pollou,j polla,j polla,
G. pollw/n pollw/n pollw/n
D. polloi/j pollai/j polloi/j
Singular
M. F. N.
N. me,gaj mega,lh me,ga
V. mega,le mega,lh me,ga
A. me,gan mega,lhn me,ga
G. mega,lou mega,lhj mega,lou
D. mega,lw| mega,lh| mega,lw|
Plural
M. F. N.
N.V. mega,loi mega,lai mega,la
A. mega,louj mega,laj mega,la
G. mega,lwn mega,lwn mega,lwn
D. mega,loij mega,laij mega,loij
18
gènere M F F N
terminació –oj –h – a* –on
declinació 2 1 1 2
model λόγοσ, ου, ὁ γραφή, ῆσ, ἡ ϊλήθεια, ασ, δῶρον, ου, τό
ἡ
singular
N. –oj – h, –a –on
A. –on –h,n –an –on
G. –ou –h/j –aj –ou
D. –w| – h|/ –a| –w|
plural
N. –oi –ai, –ai –a
A. –ouj –a,j –aj –a
G. –wn –w/n –w/n –wn
D. –oij –ai/j –aij –oij
* –aprecedida de vocal o r.
Els ADJECTIUS masculins i femenins acabats en –h,j (neutre –e,j) [model ϊληθήσ,
έσ] segueixen la taula següent:
Singular
M. F. N.
N. –h,j –e,j
A. –h/ –e,j
G. –ou/j –ou/j
D. –ei/ –ei/
Plural
M. F. N.
N. V. –ei/j –h/
A. –ei/j –h/
G. –w/n –w/n
D. –e,si(n) –e,si(n)
19
Altres substantius:
gènere M M F
declinació 1 3 3
model προφήτησ, βαςιλεύσ, πόλισ,
ου, ὁ έωσ, ὁ εωσ, ἡ
singular
N. – hj – eu,j –ij
A. – hn – e,a –in
G. – ou – e,wj –ewj
D. –h – ei/ –ei
plural
N. –ai – ei/j –eij
A. –aj – ei/j –eij
G. –w/n – e,wn –ewn
D. –aij – eu/si(n) –esi(n)
gènere F/M N N
declinació 3 3 3
model ἐλπίσ, –ma –oj
ίδοσ, ἡ ὄνομα, ατοσ, γένοσ, ουσ,
τό τό
singular
N. evlpi,j – ma –oj
A. evlpi,da – ma –oj
G. –oj – matoj –ouj
D. –i – mati –ei
plural
N. –ej – mata –h
A. –aj – mata –h
G. –wn – ma,twn –w/n
D. evlpi,si(n) – masi(n) –esi(n
20
Singular
M. F. N.
N. auvto,j auvth, auvto,
A. auvto,n auvth,n auvto,
G. auvtou/ auvth/j auvtou/
D. auvtw|/ auvth|/ auvtw|/
Plural
M. F. N.
N. auvtoi, auvtai, auvta,
A. auvtou,j auvta,j auvta,
G. auvtw/n auvtw/n auvtw/n
D. auvtoi/j auvtai/j auvtoi/j
Usos:
καὶ ὁ ςπόροσ βλαςτᾷ καὶ μηκύνηται ὡσ οὐκ οἶδεν αὐτόσ ‗I la llavor germina i
creix com ell no sap‘ (Mc 4,27).
ϊφῆκεν οὖν τὴν ὑδρίαν αὐτῆσ ἡ γυνὴ καὶ ϊπῆλθεν εἰσ τὴν πόλιν ‗Llavors la
dona deixà la seva gerra i se‘n va anar al poble‘ (Jn 4,28).
ὁ θεὸσ γὰρ αὐτοῖσ ἐφανέρωςεν ‗Déu mateix els ho ha fet conèixer‘ (Rm 1,19
BCI).
Singular Plural
N. evgw, h`mei/j
A. evme, ( me) h`ma/j
G. evmou/ ( mou) h`mw/n
D. evmoi, ( moi) h`mi/n
21
Usos:
Ἐγὼ μὲν ὑμᾶσ βαπτίζω ἐν ὕδατι εἰσ μετάνοιαν ‘Jo us batejo amb aigua per
a la conversió‘ (Mt 3,11).
Διὰ τοῦτό με ὁ πατὴρ ϊγαπᾷ ὅτι ἐγὼ τίθημι τὴν ψυχήν μου ‘Per això
m‘estima el Pare, perquè jo dono la meva vida‘ (lit. ‗poso la meva ànima‘)
(Jn 10,17).
Ὁ νικῶν δώςω αὐτῷ καθίςαι μετ᾽ ἐμοῦ ἐν τῷ θρόνῳ μου ‘El vencedor, a ell
faré seure amb mi en el meu tron‘ (Ap 3,21).
Singular Plural
N. su, u`mei/j
A. sev u`ma/j
G. sou/ u`mw/n
D. soi, u`mi/n
Usos:
λέγει αὐτῷ· ναὶ κύριε, ςὺ οἶδασ ὅτι φιλῶ ςε ‗Li diu: Sí, Senyor, tu saps que
t‘estimo‘ (Jn 21,15).
ὡσ ϊδιάλειπτον ἔχω τὴν περὶ ςοῦ μνείαν ἐν ταῖσ δεήςεςίν μου νυκτὸσ καὶ
ἡμέρασ ‗i et recordo constantment, nit i dia, en les meves oracions‘ (2 Tm
1,3 BCI).
ϊλλ᾽ ἔχω κατὰ ςοῦ ὅτι τὴν ϊγάπην ςου τὴν πρώτην ϊφῆκεσ ‗Però tinc
contra tu que has deixat el teu amor primer‘ (Ap 2,4).
22
Singular
M. F. N.
N. ou-toj au[th tou/to
A. tou/ton tau,thn tou/to
G. tou,tou tau,thj tou,tou
D. tou,tw| tau,th| tou,tw|
Plural
M. F. N.
N. ou-toi au-tai tau/ta
A. tou,touj tau,taj tau/ta
G. tou,twn tou,twn tou,twn
D. tou,toij tau,taij tou,toij
Usos:
Καὶ εἰσ τὴν οἰκίαν πάλιν οἱ μαθηταὶ περὶ τούτου ἐπηρώτων αὐτόν ‗I un cop a
casa, els deixebles li preguntaren sobre això‘ (Mc 10,10).
Σαῦτα αὐτοῦ λαλοῦντοσ πολλοὶ ἐπίςτευςαν εἰσ αὐτόν ‗Mentre deia aquestes
coses, molts van creure en ell‘ (Jn 8,30).
Singular
M. F. N.
N. evkei/noj evkei,nh evkei/no
A. evkei/non evkei,nhn evkei/no
G. evkei,nou evkei,nhj evkei,nou
D. evkei,nw| evkei,nh| evkei,nw|
23
Plural
M. F. N.
N. evkei/noi evkei/nai evkei/na
A. evkei,nouj evkei,naj evkei/na
G. evkei,nwn evkei,nwn evkei,nwn
D. evkei,noij evkei,naij evkei,noij
Usos:
ἐκεῖνοι μὲν οὖν ἵνα φθαρτὸν ςτέφανον λάβωςιν, ἡμεῖσ δὲ ϋφθαρτον ‗Aquells
(corren) per a prendre una corona efímera, nosaltres, en canvi, una
incorruptible‘ (1Co 9,25).
ϊντὶ τοῦ λέγειν ὑμᾶσ· ἐὰν ὁ κύριοσ θελήςῃ καὶ ζήςομεν καὶ ποιήςομεν τοῦτο
ἢ ἐκεῖνο ‗En comptes de dir vosaltres: Si el Senyor vol i estem vius,
aleshores farem això o allò‘ (Jm 4,15).
ὅσ, ἥ, ὅ (1431, 1408) (el) que, (el)qui, el qual, la qual cosa, cosa que
Singular
M. F. N.
N. o[j h[ o[
G. ou- h-j ou-
D. w|- h|- w|-
A. o[n h[n o[
Plural
M. F. N.
N. oi[ ai[ a[
A. ou[j a-j a[
G. w-n w-n w-n
D. oi-j ai-j oi-j
24
Usos:
ὃσ [γὰρ] όν ποιήςῃ τὸ θέλημα τοῦ θεοῦ, οὗτοσ ϊδελφόσ μου καὶ ϊδελφὴ καὶ
μήτηρ ἐςτίν ‗El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva
germana, la meva mare‘ (Mc 3,35 BCI).
ἦν δὲ Μαριὰμ ἡ ϊλείψαςα τὸν κύριον μύρῳ καὶ ἐκμάξαςα τοὺσ πόδασ αὐτοῦ
ταῖσ θριξὶν αὐτῆσ, ἧσ ὁ ϊδελφὸσ Λάζαροσ ἠςθένει ‗Maria era la que va ungir
el senyor amb perfum i va eixugar-li els peus amb els seus cabells, de la
qual el germà, Llàtzer, estava malalt‘ (Jn 11,2).
ἐν οἷσ ἐςτε καὶ ὑμεῖσ κλητοὶ Ἰηςοῦ Χριςτοῦ ‗entre els quals (gentils) hi sou
també vosaltres, escollits de Jesucrist‘ (Rm 1,6).
οὗτοί εἰςιν πηγαὶ ϋνυδροι καὶ ὁμίχλαι ὑπὸ λαίλαποσ ἐλαυνόμεναι οἷσ ὁ ζόφοσ
τοῦ ςκότουσ τετήρηται ‗Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols
empesos pel temporal, per al quals està reservada la foscor de les
tenebres‘ (2Pe 2,17).
τίσ, τί (555) qui?, què?, quina?, quina cosa?, per què?, com?, és que…?, el qui,
que | algú, algun, cert, alguna cosa, un, un tal, un cert
Singular
M. F. N.
N. ti,j ti,
A. ti,na ti,
G. ti,noj ti,noj
D. ti,ni ti,ni
Plural
N. ti,nej ti,na
A. ti,naj ti,na
G. ti,nwn ti,nwn
D. ti,si(n) ti,si(n)
Usos:
τὶσ, τὶ (534) algú, algun, cert, alguna cosa, un, un tal, un cert
Singular
M. F. N.
N. tij ti
A. tina, ti
G. tino,j tino,j
D. tini, tini,
Plural
N. tine,j tina,
A. tina,j tina,
G. tinw/n tinw/n
D. tisi,(n) tisi,(n)
Usos:
Εἶπεν δέ· ϋνθρωπόσ τισ εἶχεν δύο υἱούσ ‗I digué encara: Un home tenia dos
fills‘ (Lc 15,11 BCI).
ϊμὴν ϊμὴν λέγω ὑμῖν, ὁ λαμβάνων ϋν τινα πέμψω ἐμὲ λαμβάνει, ὁ δὲ ἐμὲ
λαμβάνων λαμβάνει τὸν πέμψαντά με ‗En veritat, en veritat us ho dic: qui
acull a qui (=a qualsevol que sigui la persona que) jo enviaré, a mi
m‘acull, i qui m‘acull a mi, acull el qui m‘ha enviat‘ (Jn 13,20).
26
Singular
M. F.
A. evmauto,n evmauth,n
G. evmautou/ evmauth/j
D. evmautw|/ evmauth|/
Plural
M. F.
A. e`autou,j e`auta,j
G. e`autw/n e`autw/n
D. e`autoi/j e`autai/j
Usos:
καὶ γὰρ ἐγὼ ϋνθρωπόσ εἰμι ὑπὸ ἐξουςίαν, ἔχων ὑπ᾽ ἐμαυτὸν ςτρατιώτασ
‗perquè també jo soc una home que estic sota autoritat, tenint soldats a
les meves ordres‘ (lit. ‗sota de mi mateix‘) (Mt 8,9).
καὶ ὑπὲρ αὐτῶν ἐγὼ ἁγιάζω ἐμαυτόν, ἵνα ὦςιν καὶ αὐτοὶ ἡγιαςμένοι ἐν
ϊληθείᾳ ‗I jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin
consagrats en la veritat‘ (Jn 17,19 BCI).
Singular
M. F.
A. seauto,n seauth,n
G. seautou/ seauth/j
D. seautw|/ seauth|/
Plural
M. F.
A. e`autou,j e`auta,j
G. e`autw/n e`autw/n
D. e`autoi/j e`autai/j
27
Usos:
καὶ λέγει αὐτῷ· εἰ υἱὸσ εἶ τοῦ θεοῦ, βάλε ςεαυτὸν κάτω ‗I li diu: Si ets Fill
de Déu, llença‘t tu mateix daltabaix‘ (Mt 4,6).
Εἰ μέντοι νόμον τελεῖτε βαςιλικὸν κατὰ τὴν γραφήν· ϊγαπήςεισ τὸν πληςίον
ςου ὡσ ςεαυτόν, καλῶσ ποιεῖτε ‗Si compliu el manament regi de
l‘Escriptura: Estima els altres com a tu mateix, obreu bé‘ (Jm 2,8 BCI).
Singular
M. F. N.
A. e`auto,n e`auth,n e`auto,
G. e`autou/ e`auth/j e`autou/
D. e`autw|/ e`auth|/ e`autw|/
Plural
A. e`autou,j e`auta,j e`auta,
G. e`autw/n e`autw/n e`autw/n
D. e`autoi/j e`autai/j e`autoi/j
Usos:
ὥςπερ γὰρ ὁ πατὴρ ἔχει ζωὴν ἐν ἑαυτῷ, οὕτωσ καὶ τῷ υἱῷ ἔδωκεν ζωὴν ἔχειν
ἐν ἑαυτῷ ‗Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit
al Fill que tingui vida en ell mateix‘ (Jn 5,26 BCI).
28
9. NUMERALS
M. F. N.
N. ei-j mi,a e[n
A. e[na mi,an e[n
G. e`no,j mia/j e`no,j
D. e`ni, mia|/ e`ni,
Usos:
ὥςτε οὐκέτι εἰςὶν δύο ϊλλὰ ςὰρξ μία ‗De tal manera que ja no són dos, sinó
una sola carn‘ (Mt 19,6).
ὁ δὲ μεςίτησ ἑνὸσ οὐκ ἔςτιν, ὁ δὲ θεὸσ εἷσ ἐςτιν ‗El mitjancer no ho és només
d‘una sola (part), i Déu és un‘ (Ga 3,20).
M. F. N.
N. trei/j tri,a
A. trei/j tri,a
G. triw/n triw/n
D. trisi,(n) trisi,(n)
Usos:
ἦςαν δὲ ἐκεῖ λίθιναι ὑδρίαι ἓξ κατὰ τὸν καθαριςμὸν τῶν Ἰουδαίων κείμεναι,
χωροῦςαι ϊνὰ μετρητὰσ δύο ἢ τρεῖσ ‗Hi havia allí sis piques de pedra
disposades per a la purificació dels jueus, amb una cabuda de dos o tres
mesures‘ (Jn 2,6).
29
εἴτε γλώςςῃ τισ λαλεῖ, κατὰ δύο ἢ τὸ πλεῖςτον τρεῖσ καὶ ϊνὰ μέροσ, καὶ εἷσ
διερμηνευέτω ‗Si algú parlés en llengües, que ho facis dos o al màxim tres,
l‘un darrere l‘altre, i que un les interpreti‘ (1Co 14,27).
Usos:
ἔλαβον τὰ ἱμάτια αὐτοῦ καὶ ἐποίηςαν τέςςαρα μέρη ‘van agafar el seu
mantell i en feren quatre parts‘ (Jn 19,23 BCI).
30
El verb grec expressa sis nocions gramaticals: veu, mode, temps, persona,
nombre i aspecte.
La veu pot ser activa, mitjana i passiva. La veu mitjana indica habitualment
que el subjecte està interessant d‘una manera personal en el procés verbal. Un
seguit de verbs només tenen veu mitjana amb significat actiu. La veu
mitjana i la passiva coincideixen en la forma de tots els temps llevat del futur i
de l‘aorist.
Hi ha sis modes. Els modes indiquen la relació de l‘acció verbal en relació amb
la realitat. Els modes personals són: indicatiu (per als fets constatats);
imperatiu (per a les ordres); subjuntiu (per als fets volguts o eventuals);
optatiu (per als fets desitjats o possibles). Els modes impersonals són:
l‘infinitiu (per a la funció substantiva) i el participi (per a la funció adjectiva).
31
32
El futur: cal tenir present que el verb grec sols en el mode indicatiu
expressa el temps (passat, present, futur), per això el temps futur
apareix gairebé de manera exclusiva en el mode indicatiu per a indicar
una acció futura. (En el NT, amb tot, hi apareix algun participi de futur i
uns pocs infinitius de futur).
Cal notar l‘ús semititzant del futur per a expressar un manament:
avgaph,seij ku,rion to.n qeo,n sou ‘estimaràs el Senyor, el teu Déu‘ (Mt
22,37).
33
34
temps ptc
pres 1 7 10 13 16
impf 2
fut 3 17
aor 4 8 11 14 18
pf 5 9[ØNT] 12 15[ØNT] 19
ppf 6
temps ptc
pres 1 7 10 13 16
impf 2
fut 3 17
aor 4 8 11 14 18
pf 5 9 12 15 19
ppf 6
35
Veu activa
Tema de pres Tema Tema Tema de pf
pres impf de fut d’aor pf ppf
ind lu,w e;luon lu,sw e;lusa le,luka $ev%lelu,kein
sub lu,w lu,sw lelu,kw
opt lu,oimi lu,saimi lelu,koimi
imper lu/e lu,sw
inf lu,ein lu,sein lu/sai leluke,nai
ptc lu, w n lu,swn lu,saj lelukw,j
Veu mitjana
Tema de pres Tema Tema Tema de pf
pres impf de fut d’aor pf ppf
ind lu,omai evluo,mhn lu,somai evlusa,mhn
le,lumai evlelu,mhn
sub lu,wmai lu,swmai lelume,noj
w=,
opt luoi,mhn lusoi,mhn lusai,mhn lelume,noj
ei;hn
imper lu,ou lu/sai le,luso
inf lu,esqai lu,sesqai lu,sasqai lelu,sqai
ptc luo,menoj luso,menoj lusa,menoj lelume,noj
Veu passiva
Tema de pres Tema Tema Tema de pf
pres impf de fut d’aorpf ppf
ind lu,omai evluo,mhn luqh,somai evlu,qhn
le,lumai evlelu,mhn
sub lu,wmai luqw lelume,noj
w=,
opt luoi,mhn luqhsoi,mhn luqei,hn lelume,noj
ei;hn
imper lu,ou lu,qhti le,luso
inf lu,esqai luqh,sesqai luqh/nai lelu,sqai
ptc luo,menoj luqhso,menoj luqei,j lelume,noj
36
Des d‘un punt de vista pràctic, els gramàtics consideren que hi ha sis parts
principals per a establir la conjugació del verb:
37
temps ptc
pres lu,w lu/e lu,w lu,oimi lu,ein |
lu,eij lue,tw lu,h|j lu,oij
lu,ei lu,ete lu,h| lu,oi lu,wn
lu,omen lue,twsan lu,wmen lu,oimen lu,ousa
lu,ete lu,hte lu,oite lu/on
lu,ousi$n% lu,wsi$n% lu,oien
impf e;luon
e;luej
e;lue$n%
evlu,omen
evlu,ete
e;luon
fut lu,sw lu,soimi lu,sein |
lu,seij lu,soij
lu,sei lu,soi lu,swn
lu,somen lu,soimen lu,sousa
lu,sete lu,soite lu/son
lu,sousi$n% lu,soien
aor e;lusa lu/son lu,sw lu,saimi lu/sai |
e;lusaj lusa,tw lu,sh|j lu,saij
e;luse$n% lu,sate lu,sh| lu,sai lu,saj
evlu,samen lusa,twsan lu,swmen lu,saimen lu,sasa
evlu,sate lu,shte lu,saite lu/san
e;lusan lu,swsi$n% lu,saien
pf le,luka [ØNT] [ØNT] [ØNT] leluke,nai |
le,lukaj
le,luke$n% le,luke lelu,kw lelu,koimi lelukw,j
lelu,kamen leluke,tw lelu,kh|j lelu,koij lelukui/a
lelu,kate lelu,kete lelu,kh| lelu,koi leluko,j
lelu,kasi$n% leluke,twsan lelu,kwmen lelu,koimen
lelu,khte lelu,koite
[le,lukan]
lelu,kwsi lelu,koien
ppf $ev%lelu,kein
$ev%lelu,keij
$ev%lelu,kei
$ev%lelu,keimen
$ev%lelu,keite
$ev%lelu,keisan
[pintat de gris: formes que segueix la conjugació de l‘aorist segon]
38
Usos:
ἰδοὺ ϋγγελοσ κυρίου κατ᾽ ὄναρ ἐφάνη αὐτῷ λέγων ‗Vet ací que un àngel del
Senyor se li va manifestar en somnis, dient‘ (Mt 1,20).
τί ἑςτήκατε [ἐμ]βλέποντεσ εἰσ τὸν οὐρανόν; ‗Què feu, drets, mirant al cel?‘
(Ac 1,11).
καὶ πᾶσ ὁ ἔχων τὴν ἐλπίδα ταύτην ἐπ᾽ αὐτῷ ἁγνίζει ἑαυτόν ‗I tothom qui té
aquesta esperança en ell es torna pur‘ (1Jn 3,3 BCI).
ὅταν γὰρ ἔθνη τὰ μὴ νόμον ἔχοντα φύςει τὰ τοῦ νόμου ποιῶςιν, οὗτοι νόμον
μὴ ἔχοντεσ ἑαυτοῖσ εἰςιν νόμοσ ‗En efecte, hi ha pagans que no tenen la Llei
per naturalesa, per a complir els (preceptes) de la llei, aquests no tenint
llei, són llei per a ells mateixos‘ (Rm 2,14).
ϊλλὰ ςυνέκλειςεν ἡ γραφὴ τὰ πάντα ὑπὸ ἁμαρτίαν, ἵνα ἡ ἐπαγγελία ἐκ
πίςτεωσ Ἰηςοῦ Χριςτοῦ δοθῇ τοῖσ πιςτεύουςιν ‗Tanmateix, l‘Escriptura ha
tancat tot sota el pecat per tal que la promesa fos donanda als creients en
virtut de la fe de Jesucrist‘ (Ga 3,22).
τὸν γὰρ ϊόρατον ὡσ ὁρῶν ἐκαρτέρηςεν ‗es mantingué com si veiés al qui és
invisible‘ (He 11,27).
39
Usos:
εἶπαν οὖν αὐτῷ· τίσ εἶ; ἵνα ϊπόκριςιν δῶμεν τοῖσ πέμψαςιν ἡμᾶσ ‗Llavors li
digueren: Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han
enviat?‘ (Jn 1,22 BCI).
περὶ ἧσ ςωτηρίασ ἐξεζήτηςαν καὶ ἐξηραύνηςαν προφῆται οἱ περὶ τῆσ εἰσ ὑμᾶσ
χάριτοσ προφητεύςαντεσ ‗Sobre aquesta salvació, ja van indagar i
investigar els profetes que anunciaren la gràcia destinada a vosaltres‘
(1Pe 1,10 BCI).
Διὸ ϊναζωςάμενοι τὰσ ὀςφύασ τῆσ διανοίασ ὑμῶν νήφοντεσ τελείωσ ἐλπίςατε
ἐπὶ τὴν φερομένην ὑμῖν χάριν ἐν ϊποκαλύψει Ἰηςοῦ Χριςτοῦ ‗Per això,
estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu
fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà‘ (1Pe 1,13
BCI).
40
Usos:
Ἔλεγεν οὖν ὁ Ἰηςοῦσ πρὸσ τοὺσ πεπιςτευκότασ αὐτῷ Ἰουδαίουσ ‗Jesús digué
als jueus que havien cregut en ell‘ (Jn 8,31 BCI).
41
temps ptc
pres lu,omai lu,ou lu,wmai luoi,mhn lu,esqai|
lu,h| lue,sqw lu,h| lu,oio
lu,etai lu,esqe lu,htai lu,oito luo,menoj
luo,meqa lue,sqwsan luw,meqa luoi,meqa luome,nh
lu,esqe lu,hsqe lu,oisqe luo,menon
lu,ontai lu,wntai lu,ointo
impf evluo,mhn
evlu,ou
evlu,eto
evluo,meqa
evlu,esqe
evlu,onto
fut lu,somai lusoi,mhn lu,sesqai
lu,sh| lu,soio |
lu,setai lu,soito
luso,menoj
luso,meqa lusoi,meqa
lusome,nh
lu,sesqe lu,soisqe
luso,menon
lu,sontai lu,sointo
aor evlusa,mhn lu/sai lu,swmai lusai,mhn lu,sasqai|
evlu,sw lusa,sqw lu,sh| lu,saio
evlu,sato lu,sasqe lu,shtai lu,saito lusa,menoj
evlusa,meqa lusa,sqwsan lusw,meqa lusai,meqa lusame,nh
evlu,sasqe lu,shsqe lu,saisqe lusa,menon
evlu,santo lu,swntai lu,sainto
pf le,lumai le,luso ptc pf + sub * lelu,sqai|
le,lusai lelu,sqw eivmi, [lelume,noj+
le,lutai le,lusqe w=,, h|=j, h|=, lelume,noj
lelu,meqa lelu,sqwsan lelume, noi + lelume,nh
le,lusqe w= m en...] lelume,non
le,luntai
ppf evlelu,mhn
evle,luso
evle,luto
evlelu,meqa
evle,lusqe
evle,lunto
x * ptc pf + opt eivmi [lelume,noj+ ei;hn, ei;hj, ei;h lelume,noi + ei;hmen ...]
42
Usos:
κύριε, εἰ ὀλίγοι οἱ ςῳζόμενοι; ‗Senyor, ¿són pocs els qui se salven?‘ (Lc
13,23 BCI).
ϊλλ᾽ ϊπῆλθεν ἐκεῖθεν εἰσ τὴν χώραν ἐγγὺσ τῆσ ἐρήμου, εἰσ Ἐφραὶμ
λεγομένην πόλιν ‗sinó que se‘n va anar d‘allí vers un lloc prop del desert, a
una ciutat que es deia Efraïm‘ (Jn 11,54).
43
lu,w veu passiva [només indiquem les formes que són diferents
de la veu mitjana]
modes
↓↓↓↓ ind imper sub opt inf |
temps ptc
pres
impf
fut luqh,somai luqhsoi,mhn luqh,sesqai|
luqh,sh| luqh,soio
luqh,setai luqh,soito luqhso,menoj
luqhso,meqa luqhsome,nh
luqhsoi,meqa luqhso,menon
luqh,sesqe luqh,soisqe
luqh,sontai luqh,sointo
aor evlu,qhn lu,qhti luqw/ luqei,hn luqh/nai|
evlu,qhj luqh,tw luqh/|j luqei,hj
evlu,qh lu,qhte luqh/| luqei,h luqei,j
evlu,qhmen luqh,twsan luqw/men luqei,hmen luqei/sa
evlu,qhte luqh/te luqei,hte luqe,n
evlu,qhsan luqw/si$n% luqei,hsan
pf 5 9 12 15 19
ppf 6
Usos:
καὶ [εὐθέωσ] ἠνοίγηςαν αὐτοῦ αἱ ϊκοαί, καὶ ἐλύθη ὁ δεςμὸσ τῆσ γλώςςησ
αὐτοῦ καὶ ἐλάλει ὀρθῶσ ‗A l‘instant se li van obrir les orelles, la llengua se
li destravà i parlava perfectament‘ (Mc 7,35 BCI).
44
Usos:
καὶ ϊποκριθεῖςα ἡ μήτηρ αὐτοῦ εἶπεν· οὐχί, ϊλλὰ κληθήςεται Ἰωάννησ ‗Però
la seva mare, responent-hi, va dir: «No! S‘ha de dir Joan!»‘ (Lc 1,60).
45
a e h o w ei h| ou oi
a a a a w w a| a| w w|
e h ei h ou w ei h| ou oi
o w ou w ou w oi oi ou oi
Usos:
ὁ γὰρ θεὸσ εἶπεν· τίμα τὸν πατέρα καὶ τὴν μητέρα ‗En efecte, Déu ha dit:
Honra el pare i la mare‘ (Mt 5,4 BCI).
οἳ καὶ πολλαῖσ τιμαῖσ ἐτίμηςαν ἡμᾶσ ‗Tots ells ens van honor amb moltes
mostres d‘honor‘ (Ac 28,10).
ἵνα πάντεσ τιμῶςιν τὸν υἱὸν καθὼσ τιμῶςιν τὸν πατέρα. ὁ μὴ τιμῶν τὸν υἱὸν
οὐ τιμᾷ τὸν πατέρα τὸν πέμψαντα αὐτόν ‗perquè tots honorin el Fill com
honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que
l‘ha enviat‘ (Jn 5,23 BCI).
πάντασ τιμήςατε, τὴν ϊδελφότητα ϊγαπᾶτε, τὸν θεὸν φοβεῖςθε, τὸν βαςιλέα
τιμᾶτε ‗Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu,
respecteu l‘emperador‘ (1Pe 2,17 BCI).
46
φιλέω (25) estimar, agradar, besar. ● (file,w) φιλῶ ind pres act 1s (3)
φιλεῖσ ind pres act 2s (3) φιλεῖ ind pres act 3s (3) φιλοῦςιν ind pres act 3p (2)
ἐφίλει ind impf act 3s (3) πεφιλήκατε ind pf act 2p (1) φιλῶ sub pres act 1s (1)
φιλήςω sub aor act 1s (2) φιλῆςαι inf aor act (1) φιλῶν ptc pres act nom m s
(4) φιλοῦντασ ptc pres act ac m p (1) φιλούντωνptc pres act gen m p (1)
Usos:
ὃν όν φιλήςω αὐτόσ ἐςτιν, κρατήςατε αὐτὸν καὶ ϊπάγετε ϊςφαλῶσ ‗Al qui
jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat‘ (Mc 14,44).
ἔλεγον οὖν οἱ Ἰουδαῖοι· ἴδε πῶσ ἐφίλει αὐτόν ‗Els jueus deien: Mira, com
l‘estimava‘ (Jn 11,36).
αὐτὸσ γὰρ ὁ πατὴρ φιλεῖ ὑμᾶσ, ὅτι ὑμεῖσ ἐμὲ πεφιλήκατε καὶ πεπιςτεύκατε
ὅτι ἐγὼ παρὰ [τοῦ] θεοῦ ἐξῆλθον ‗És el Pare mateix qui us estima, ja que
vosaltres m‘heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu‘ (Jn 16,27
BCI).
εἴ τισ οὐ φιλεῖ τὸν κύριον, ἤτω ϊνάθεμα. μαράνα θά ‗Si algú no estima el
Senyor, que sigui maleït! Marana ta!‘ (1Co 16,22 BCI).
ϋςπαςαι τοὺσ φιλοῦντασ ἡμᾶσ ἐν πίςτει ‗Us saluden tots els qui us estimen
en la fe‘ (Tt 3,15).
Usos:
τοῦτο δηλοῦντοσ τοῦ πνεύματοσ τοῦ ἁγίου ‗Amb això l‘Esperit Sant fa
comprendre‘ (He 9,8).
ἡ γὰρ ἡμέρα δηλώςει, ὅτι ἐν πυρὶ ϊποκαλύπτεται ‗El dia del judici posarà
en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc‘ (1Co 3,13 BCI).
ὁ καὶ δηλώςασ ἡμῖν τὴν ὑμῶν ϊγάπην ἐν πνεύματι ‗Ell ens ha mostrat
l‘amor que us teniu gràcies a l‘Esperit‘ (Col 1,8).
ὁ κύριοσ ἡμῶν Ἰηςοῦσ Χριςτὸσ ἐδήλωςέν μοι ‗Nostre Senyor Jesucrist m‘ha
mostrat‘ (2Pe 1,14).
47
b) VERBS EN –μι
δίδωμι (415) donar | oferir | fer que apareguin, mostrar (prodigis)| posar
(obstacle) | posar (un anell)| posar (en el cor), infondre | demanar (comptes),
infligir (venjança) | deixar (que es corrompi) | deixar (que actuï) | concedir |
pagar | fer (cap de l’Església) | donar compte |fer un esforç, procurar | fer-ho
a la sort, tirar la sort.
temps ptc
pres di,dwmi di,dou didw/ 13 dido,nai |
di,dwj dido,tw didw|j/
di,dwsi(n) didw|/ didou,j, didou/sa,
di,domen di,dote didw/men dido,n
di,dote dido,twsan didw/te
dido,asi(n) didw/si(n)
impf evdi,doun
evdi,douj
evdi,dou
evdi,domen
evdi,dote
evdi,dosan
fut 3 17
aor e;dwka do,j dw/ 14 dou/nai|
e;dwkaj do,tw dw|j/
e;dwke(n) dw|/ dou,j, dou/sa, do,n
evdw,kamen do,te dw/men
evdw,kate do,twsan dw/te
e;dwkan dw/si(n)
pf 5 9[ØNT] 12 15[ØNT] 19
ppf 6
temps ptc
pres di,domai di,doso didw/mai 13 di,dosqai |
di,dosai dido,sqw didw|/
di,dotai didw/tai dido,menoj, h, on
dido,meqa di,dosqe didw,meqa
di,dosqe dido,sqwsan didw/sqe
di,dontai didw/ntai
48
impf evdido,mhn
evdi,doso
evdi,doto
evdido,meqa
evdi,dosqe
evdi,donto
fut 3 17
aor evdo,mhn dou/ dw/mai 14 do,sqai |
e;dou do,sqw dw|/
e;doto dw/tai do,menoj, h, on
evdo,meqa do,sqe dw,meqa
e;dosqe do,sqwsan dw/sqe
e;donto dw/ntai
pf 5 9[ØNT] 12 15[ØNT] 19
ppf 6
Usos:
εἰ οὖν ὑμεῖσ πονηροὶ ὄντεσ οἴδατε δόματα ϊγαθὰ διδόναι τοῖσ τέκνοισ ὑμῶν,
πόςῳ μᾶλλον ὁ πατὴρ ὑμῶν ὁ ἐν τοῖσ οὐρανοῖσ δώςει ϊγαθὰ τοῖσ αἰτοῦςιν
αὐτόν ‗Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, doneu coses bones als
vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les
hi demanen‘ (Mt 7,11).
ὁ πατήρ μου δίδωςιν ὑμῖν τὸν ϋρτον ἐκ τοῦ οὐρανοῦ τὸν ϊληθινόν ‗És el meu
Pare qui us dona l‘autèntic pa del cel‘ (Jn 6,32 BCI).
εἶπεν δὲ Πέτροσ· ϊργύριον καὶ χρυςίον οὐχ ὑπάρχει μοι, ὃ δὲ ἔχω τοῦτό ςοι
δίδωμι ‗Llavors Pere li va dir: De plata i d‘or no en tinc, però el que tinc,
t‘ho dono‘ (Ac 3,6 BCI).
49
τίθημι (100) posar, col·locar, establir, constituir, dipositar, deixar, caure (de
genolls), servir (vi), treure (el mantell), donar (la vida), oferir, presentar,
estar decidit, representar, fer, fixar, disposar, encomanar, confiar, guardar,
maquinar, prendre la decisió, ser (del parer), destinar.
temps ptc
pres ti,qhmi ti,qei tiqw/ tiqe,nai |
ti,qhj tiqe,tw tiqh|/j tiqei,j, tiqei/sa, tiqe,n
ti,qhsi(n) tiqh|/
ti,qemen ti,qete tiqw/men
ti,qete tiqe,twsan tiqh/te
tiqe,asi(n) tiqw/si(n)
impf evti,qhn
evti,qeij
evti,qei
evti,qemen
evti,qete
evti,qesan
fut
aor e;qhka qe,j qw/ qei/nai |
e;qhkaj qe,tw qh|/j qei,j, qei/sa, qe,n
e;qhke(n) qh|/
evqh,kamen qe,te qw/men
evqh,kate qe,twsan qh/te
e;qhkan qw/si(n)
pf
ppf
Usos:
οὐδὲ καίουςιν λύχνον καὶ τιθέαςιν αὐτὸν ὑπὸ τὸν μόδιον ‗No encenen una
llàntia i la posen sota una mesura‘ (Mt 5,15).
50
temps ptc
pres ti,qemai ti,qeso tiqw/mai ti,qesqai |
ti,qesai tiqe,sqw tiqh|/ tiqe,menoj, h, on
ti,qetai tiqh/tai
tiqe,meqa ti,qesqe tiqw,meqa
ti,qesqe tiqe,sqwsan tiqh/sqe
ti,qentai tiqw/ntai
impf evtiqe,mhn
evti,qeso
evti,qeto
evtiqe,meqa
evti,qesqe
evti,qento
fut
aor evqe,mhn qou/ qw/mai qe,sqai |
e;qou qe,sqw qh|/ qe,menoj, h, on
e;qeto qh/tai
evqe,meqa qe,sqe qw,meqa
e;qesqe qe,sqwsan qh/sqe
e;qento qw/ntai
pf
ppf
temps ptc
pres i[sthmi i[sth i`stw/ i`sta,nai|
i[sthj i`sta,tw i`sth|/j i`sta,j, i`sta/sa, i`sta,n
i[sthsi(n) i`sth|/
i[stamen i[state i`stw/men
i[state i`sta,twsan i`sth/te
i`sta/si(n) i`stw/si(n)
51
impf i[sthn
i[sthj
i[sth
i[stamen
i[state
i[stasan
fut
aor e;sthn sth/qi stw/ sth/nai|
e;sthj sth,tw sth|/j sta,j, sta/sa, sta,n
e;sth sth|/
e;sthmen sth/te stw/men
e;sthte sth,twsan sth/te
e;sthsan stw/si(n)
pf
ppf
temps ptc
pres i[stamai i[staso i`stw/mai i[stasqai|
i[stasai i`sta,sqw i`sth|/ i`sta,menoj, h, on
i[statai i`sth/tai
i`sta,meqa i[stasqe i`stw,meqa
i[stasqe i`sta,sqwsan i`sth/sqe
i[stantai i`stw/ntai
impf i`sta,mhn
i[staso
i[stato
i`sta,meqa
i[stasqe
i[stanto
fut
aor
pf
ppf
Usos:
καὶ ἔςτηςεν αὐτὸν ἐπὶ τὸ πτερύγιον τοῦ ἱεροῦ ‗i el va posar dret al punt més
alt del temple‘ (Mt 4,5).
δι᾽ ὀλίγων ἔγραψα παρακαλῶν καὶ ἐπιμαρτυρῶν ταύτην εἶναι ϊληθῆ χάριν
τοῦ θεοῦ εἰσ ἣν ςτῆτε ‗Per mitjà de poques (paraules) us escric, exhortant-
vos i donant testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la
qual us heu de mantenir ferms‘ (1Pe 5,12).
52
c) VERBS SINGULARS
temps ptc
pres
impf
fut
aor e;gnwn gnw/qi gnw/ gnw/nai |
e;gnwj gnw,tw gnw|/j gnou,j, gnou/sa, gno,n
e;gnw gnw/te gnw|/ (gnoi/)
e;gnwmen gnw,twsan gnw/men
e;gnwte gnw/te
e;gnwsan gnw/si(n)
pf
ppf
Usos:
εἶπεν δὲ Μαριὰμ πρὸσ τὸν ϋγγελον· πῶσ ἔςται τοῦτο, ἐπεὶ ϋνδρα οὐ
γινώςκω; ‗Maria preguntà a l‘àngel: «Com podrà ser això, si no conec
(cap) home?»‘ (Lc 1,34).
Ἐγώ εἰμι ὁ ποιμὴν ὁ καλὸσ καὶ γινώςκω τὰ ἐμὰ καὶ γινώςκουςίν με τὰ ἐμά
‗Jo soc el bon pastor: i conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi‘
(Jn 10,14 BCI).
αὐτοὶ δὲ οὐκ ἔγνωςαν τὰσ ὁδούσ μου ‗ells no han conegut els meus camins‘
(He 3,10).
53
εἰμί (2462) ser, estar, haver, haver-hi, existir, viure, romandre, quedar-se,
passar, significar, voler dir, ser considerat, tenir, formar, esdevenir, fer,
servir | el participi seguit d’un altre verb és una perífrasi de l’altre verb, que
no cal traduir
temps ptc
pres eivmi, i;sqi w= εἴην ei=nai |
ei= e;stw h|=j εἴης *
evsti,(n) h|= εἴη
evsme,n e;ste w=men εἶημεν
evste, e;stwsan h=te εἶητε
eivsi,(n) w=si(n) εἶησαν
impf h;mhn
h=j
h=n
h=men
h=te
h=san
fut e;somai
e;sh|
e;stai
evso,meqa
e;sesqe
e;sontai
aor
pf
ppf
Singular
M. F. N.
N. w;n ou=sa o;n
A. o;nta ou=san o;n
G. o;ntoj ou;shj o;ntoj
D. o;nti ou;sh| o;nti
Plural
M. F. N.
N. o;ntej ou=sai o;nta
A. o;ntaj ou;saj o;nta
G. o;ntwn ouvsw/n o;ntwn
D. ou=si(n) ou;saij ou=usi(n)
54
Usos:
ποῦ ἐςτιν ὁ τεχθεὶσ βαςιλεὺσ τῶν Ἰουδαίων; ‗On és el rei dels jueus que ha
nascut?‘ (Mt 2,2 BCI).
λέγει αὐτῇ ὁ Ἰηςοῦσ· ἐγώ εἰμι, ὁ λαλῶν ςοι ‗Jesús li respon: Soc jo, el qui et
parla‘ (Jn 4,26 BCI).
καὶ οἱ ὀδόντεσ αὐτῶν ὡσ λεόντων ἦςαν ‗i les seves dents eren com dents de
lleó‘ (Ap 9,8).
temps ptc
pres
impf
fut
aor
pf oi=da i;sqi eivdw/ eivde,nai|
oi=daj i;stw eivdh|/j
oi=de(n) eivdh|/ eivdw,j, eivdui/a, eivdo,j
oi;damen i;ste eivdw/men
oi;date i;stwsan eivdh/te
oi;dasi(n) eivdw/si(n)
ppf h|;dein
h|;deij
h|;dei
h|;,deimen
h|;deite
h|;deisan
Usos:
οἶδεν γὰρ ὁ πατὴρ ὑμῶν ὧν χρείαν ἔχετε πρὸ τοῦ ὑμᾶσ αἰτῆςαι αὐτόν
‗Perquè sap ben bé els vostre Pare de quines coses teniu necessitat abans
que li ho demaneu‘ (Mt 6,8).
Λέγει αὐτῷ ἡ γυνή· οἶδα ὅτι Μεςςίασ ἔρχεται ὁ λεγόμενοσ χριςτόσ ‗Li diu la
dona: Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l‘Ungit‘ (Jn 4,25 BCI).
ἐὰν εἰδῆτε ὅτι δίκαιόσ ἐςτιν, γινώςκετε ὅτι καὶ πᾶσ ὁ ποιῶν τὴν δικαιοςύνην
ἐξ αὐτοῦ γεγέννηται ‗Si sabeu que ell és just, conegueu també que tot el
qui obra la justícia, ha nascut d‘Ell‘ (1Jn 2,29).
55
11. VOCABULARI
ϊγαπάω (143) estimar. ■ αὐτὸσ πρῶτοσ ἠγάπηςεν ἡμᾶσ “Ell ens ha estimat
primer” 1Jn 4,19.
ϊγάπη, ησ, ἡ (116) amor. ■ τὴν ϊγάπην τῆσ ϊληθείασ “L’amor a la veritat”
2Te 2,10.
ἅγιοσ, ία, ον (233) sant, pur. ■ Ὅθεν, ϊδελφοὶ ἅγιοι “Per això, germans
sants” He 3,1.
ϊγρόσ, οῦ, ὁ (36) camp, terreny, finca. ■ τὰ κρίνα τοῦ ϊγροῦ “Els lliris del
camp” Mt 6,28.
ϋγω (69, 68) conduir, portar, anar, ser (referit al temps), venir, vinga!
→ ϋγε. ■ ἤγετο ἐν τῷ πνεύματι ἐν τῇ ἐρήμῳ “[Jesús] va ser conduït per
l’Esperit al desert” Lc 4,1.
ϊδελφόσ, οῦ, ὁ (343, 342) germà. ■ τὴν γυναῖκα τοῦ ϊδελφοῦ ςου “La dona
del teu germà” Mc 6,18.
αἷμα, ατοσ, τό (97) sang. ■ καὶ ἐξῆλθεν εὐθὺσ αἷμα καὶ ὕδωρ “I [en] van
sortir, immediatament, sang i aigua” Jn 19,34.
56
αἰών, ῶνοσ, ὁ (122) temps, era, món, eternitat. ■ πρὸ παντὸσ τοῦ αἰῶνοσ
καὶ νῦν καὶ εἰσ πάντασ τοὺσ αἰῶνασ “Abans de tots els temps, i ara, i per
tots els temps” Jud 25.
αἰώνιοσ, ία, ον (71, 69) etern, perdurable. ■ ᾧ τιμὴ καὶ κράτοσ αἰώνιον
“L’honor i el poder per sempre” 1Tm 6,16.
ϊκολουθέω (90, 89) seguir. ■ καὶ ἠκολούθηςαν αὐτῷ ὄχλοι πολλοὶ ϊπὸ τῆσ
Γαλιλαίασ “I el van seguir grans multituds des de Galilea” Mt 4,25.
ϊκούω (428, 427) sentir, escoltar, prestar atenció; entendre. ■ καὶ ταύτην
τὴν φωνὴν ἡμεῖσ ἠκούςαμεν ἐξ οὐρανοῦ “I nosaltres hem sentit aquesta veu
del cel” 2Pe 1,18.
ϊλήθεια, ασ, ἡ (109) veritat. ■ ἡ χάρισ καὶ ἡ ϊλήθεια διὰ Ἰηςοῦ Χριςτοῦ
ἐγένετο “La gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist” Jn 1,17.
ϊλλά conj. (638) però, sinó, més aviat, al contrari. ■ οὐ γάρ ἐςτιν
ϊκαταςταςίασ ὁ θεὸσ ϊλλ’ εἰρήνησ “Ja que no és un Déu de desordre, sinó
de pau” 1Co 14,33.
ϊλλήλων pron. (100) l’un a l’altre, els uns als altres. ■ καὶ ἔλεγον πρὸσ
ϊλλήλουσ “I deien els uns als altres” Mc 4,41.
ϋλλοσ, η, ον (155, 154) altre, un altre. ■ καὶ οὐκ ἔςτιν ἐν ϋλλῳ οὐδενὶ ἡ
ςωτηρία “I la salvació no és en cap altre” Ac 4,12.
ἁμαρτία, ίασ, ἡ (173, 172) pecat. ■ ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν “Per causa
dels nostres pecats” Ga 1,4.
57
ϊμήν sem. (128) amén, en veritat, certament. ■ καὶ δι’ αὐτοῦ τὸ ϊμὴν τῷ
θεῷ πρὸσ δόξαν “I a través d’ell [diem] amén a Déu per la [seva] glòria”
2Co 1,20.
ϊναβαίνω (82, 81) pujar; sortir. ■ καὶ ϊνέβη εἰσ Ἱεροςόλυμα ὁ Ἰηςοῦσ “I
Jesús va pujar a Jerusalem” Jn 2,13.
ϊναγινώςκω (32) llegir (en veu alta). ■ οὐκ ϊνέγνωτε τί ἐποίηςεν Δαυὶδ
“No heu llegit què va fer David” Mt 12,3.
ϋνεμοσ, ου, ὁ (31) vent. ■ παντὶ ϊνέμῳ τῆσ διδαςκαλίασ “Per tot vent de
doctrina” Ef 4,14.
ϋνθρωποσ, ου, ὁ (550) home, ésser humà, persona. ■ θεοῦ φωνὴ καὶ οὐκ
ϊνθρώπου “[La] veu d’un déu i no d’un home” Ac 12,22.
ϊνοίγω (77) obrir. ■ τάφοσ ϊνεῳγμένοσ ὁ λάρυγξ αὐτῶν “Un sepulcre obert
la seva gola” Rm 3,13.
ϋξιοσ, ία, ιον (41) digne, apropiat, mereixedor. ■ ὧν οὐκ ἦν ϋξιοσ ὁ κόςμοσ
“Dels quals no era digne el món” He 11,38.
ἅπασ, αςα, αν (34, 32) tot, tota cosa, tothom, tots. ■ πορευθέντεσ εἰσ τὸν
κόςμον ἅπαντα “Aneu per tot el món” Mc 16,15.
58
ϊπό prep. (646, 644) de, des de, a partir de; a causa de; per, per mitjà
de, amb l’ajuda de, amb. ■ διδάςκαλε, θέλομεν ϊπὸ ςοῦ ςημεῖον ἰδεῖν
“Mestre, volem veure un senyal teu [lit. ‘de tu’]” Mt 12,38.
ϊποθνῄςκω (111) morir; tenir per moribund; ser mortal. ■ οὐδὲ γὰρ
ϊποθανεῖν “Ja no [poden] morir” Lc 20,36.
ϊπολύω (66, 67) deixar anar, deixar lliure, ser alliberat, quedar lliure; fer
que se’n vagi, deixar que se’n vagi; anar-se’n; perdonar; acomiadar,
repudiar, divorciar-se. ■ ἐβουλήθη λάθρᾳ ϊπολῦςαι αὐτήν “Va voler
repudiar-la d’amagat” Mt 1,19.
ϊποςτέλλω (132) enviar, enviar (un avís), posar (la falç), fer córrer (la
falç). ■ ὅτι ἐπὶ τοῦτο ϊπεςτάλην “Perquè per això vaig ser enviat” Lc
4,43.
ϋρα adv. (49) doncs, per tant, per això, així, potser. ■ εὑρίςκω ϋρα τὸν
νόμον “Em trobo, per tant, la llei” Rm 7,21.
ϋρτι adv. (36) ara, ara mateix, el moment present, des d’ara. ■ μακάριοι
οἱ νεκροὶ οἱ ἐν κυρίῳ ϊποθνῄςκοντεσ ϊπ’ ϋρτι “Feliços els morts que des
d’ara moren en el Senyor!” Ap 14,13.
ϋρτοσ, ου, ὁ (97) pa. ■ Ἰωάννησ ὁ βαπτιςτὴσ μὴ ἐςθίων ϋρτον μήτε πίνων
οἶνον “Joan, el Baptista, no menja pa ni beu vi” Lc 7,33.
ϊςθενέω (33, 34) estar dèbil, ser feble, defallir, estar malalt, posar-se
malalt, caure malalt. ■ διότι ἠκούςατε ὅτι ἠςθένηςεν “Perquè havíeu sentit
que havia caigut malalt” Fl 2,26.
αὐτόσ, αὐτή, αὐτό (5597, 5546) ell, ella, mateix, això, així. ■ καὶ αὐτὸσ
μόνοσ ἐπὶ τῆσ γῆσ “I ell [estava] sol a la terra” Mc 6,47.
60
ϋχρι prep., conj. (49, 47) fins a, fins que, mentre que, després de. →
ϋχρισ. ■ ὁ διάβολοσ ϊπέςτη ϊπ’ αὐτοῦ ϋχρι καιροῦ “El diable va allunyar-se
d’ell fins al moment oportú” Lc 4,13.
βάλλω (122, 121) llençar, deixar caure, tirar, treure fora, vomitar,
passar (el falçó), girar-se (vent), ajeure, portar, posar, ficar, vessar,
precipitar. ■ ἡ τελεία ϊγάπη ἔξω βάλλει τὸν φόβον “L’amor complet treu
fora la por” 1Jn 4,18.
βαπτίζω (77) batejar, rebre el baptisme, fer-se batejar, fer les ablucions,
rentar-se ritualment. ■ Ἰηςοῦσ πλείονασ μαθητὰσ ποιεῖ καὶ βαπτίζει ἢ
Ἰωάννησ “Jesús feia més deixebles i batejava [més] que Joan” Jn 4,1.
βαςιλεία, ασ, ἡ (162) regne, reialme, dignitat reial, casa reial, reialesa. ■
ςώςει εἰσ τὴν βαςιλείαν αὐτοῦ τὴν ἐπουράνιον “[El Senyor em] salvarà al
seu regne celestial” 2Tm 4,18.
βαςιλεύσ, έωσ, ὁ (115) rei, emperador. ■ οἱ βαςιλεῖσ τῶν ἐθνῶν “Els reis de
les nacions” Lc 22,25.
βιβλίον, ου, τό (34) rotlle, llibre, document escrit. ■ ὃ βλέπεισ γράψον εἰσ
βιβλίον “Escriu això que veus en un llibre” Ap 1,11.
βλέπω (132, 133) veure, veure-hi, mirar, estar alerta, anar amb compte.
■ βλέπω τοὺσ ϊνθρώπουσ ὅτι ὡσ δένδρα “Veig les persones com [si fossin]
arbres” Mc 8,24.
61
γάρ adv., conj. (1041, 1039) ja que, perquè, per tant, de fet, doncs,
certament, també, en efecte, però, així, efectivament; οὐ γάρ de cap
manera. ■ δι’ ἡμᾶσ γὰρ ἐγράφη “Certament [que] fou escrit per a
nosaltres” 1Co 9,10.
γεννάω (97) néixer, engendrar, ser nascut, infantar, tenir un fill, haver
nascut. ■ ἡμεῖσ ἐκ πορνείασ οὐ γεγεννήμεθα “Nosaltres no hem estat
engendrats per mitjà de [la] fornicació” Jn 8,41.
γῆ, γῆσ, ἡ (250, 248) terra, pla de terra, país. ■ ἡ γῆ ἐβλάςτηςεν τὸν
καρπὸν αὐτῆσ “La terra va produir el seu fruit” Jm 5,18.
γράφω (191, 190) escriure. ■ γέγραπται γὰρ ὅτι Ἀβραὰμ δύο υἱοὺσ ἔςχεν
“Perquè està escrit que Abraham va tenir dos fills” Ga 4,22.
62
γυνή, αικόσ, ἡ (215, 212) dona, muller. ■ γυνὴ δέ τισ ὀνόματι Μάρθα
ὑπεδέξατο αὐτόν “I una dona, de nom Marta, va acollir-lo” Lc 10,38.
δέ part. (2791, 2766) però, i, també, en canvi, sinó, més aviat, a més,
certament, tampoc, fins i tot. ■ ἡ δὲ τροφὴ ἦν αὐτοῦ ϊκρίδεσ καὶ μέλι
ϋγριον “I el seu aliment eren llagostes i mel boscana” Mt 3,4.
δεῖ (101, 0) caldre, haver de, ser necessari. ■ ὅτι δεῖ αὐτὸν ἐκ νεκρῶν
ϊναςτῆναι “Perquè ell havia de ressuscitar d’entre els morts” Jn 20,9.
δεξιόσ, ά, όν (54) dret, a la dreta, la (mà) dreta. ■ ὃσ καί ἐςτιν ἐν δεξιᾷ τοῦ
θεοῦ “I que està a la dreta de Déu” Rm 8,34.
δεύτεροσ, α, ον (43, 44) segon; per segona vegada, una segona vegada;
més tard, la vegada següent, de nou. ■ ἵνα δευτέραν χάριν ςχῆτε “Perquè
tinguéssiu una segona gràcia” 2Co 1,15.
δέχομαι (56) acollir, rebre, prendre, acceptar. ■ ἐὰν ἔλθῃ πρὸσ ὑμᾶσ,
δέξαςθε αὐτόν “Si ve cap a vosaltres, acolliu-lo” Col 4,10.
διά prep. (667, 666) a través de, durant, per mitjà de, per, per causa de;
sempre, constantment; després; en presència de. ■ καὶ ςημείοισ οἷσ
ἐποίηςεν δι’ αὐτοῦ ὁ θεὸσ “I els senyals que Déu va fer per mitjà d’ell” Ac
2,22.
63
διδάςκω (97, 96) ensenyar, instruir. ■ πάντα ὅςα ἐποίηςαν καὶ ὅςα
ἐδίδαξαν “Tot el que havien fet i el que havien ensenyat” Mc 6,30.
δίδωμι (415) donar; oferir; fer que apareguin, mostrar (prodigis); posar
(obstacle); posar (un anell); posar (en el cor), infondre; demanar
(comptes), infligir (venjança); deixar (que es corrompi); deixar (que
actuï); concedir; pagar; fer (cap de l’Església); donar compte; fer un
esforç, procurar; fer-ho a la sort, tirar la sort. ■ παρὰ τοῦ διδόντοσ θεοῦ
πᾶςιν ἁπλῶσ “De part de Déu, que dona generosament a tothom” Jm
1,5.
δίκαιοσ, ία, ιον (79) just; innocent. ■ δίκαιοσ εἶ, ὁ ὢν καὶ ὁ ἦν “Tu [ets]
just, el qui ets i el qui eres” Ap 16,5.
64
διό conj. (53) per això, per aquesta raó, per tot això, per tant, doncs. ■
διὸ ἐκλήθη ὁ ϊγρὸσ ἐκεῖνοσ ϊγρὸσ αἵματοσ “Per això aquell camp ha estat
anomenat camp de sang” Mt 27,8.
δόξα, ησ, ἡ (166, 165) glòria, esplendor, honor, esclat, brillantor; els
éssers gloriosos. ■ εἰσ δόξαν καὶ ἔπαινον θεοῦ “A glòria i lloança de Déu”
Fl 1,11.
δύναμαι (210, 209) poder, ser capaç. ■ τίσ δύναται ϊφιέναι ἁμαρτίασ εἰ μὴ
εἷσ ὁ θεόσ; “Qui pot perdonar pecats, si no el Déu únic?” Mc 2,7.
δύο num. (135) dos. ■ δύο ϊνθρώπων ἡ μαρτυρία ϊληθήσ ἐςτιν “El
testimoni de dues persones és veritable” Jn 8,17.
65
ἐάν conj. (333, 331) si; per tant; quan; on; sempre que. ■ ἐὰν δὲ τὸ ἅλασ
μωρανθῇ “I si la sal perdés el gust” Mt 5,13.
ἑαυτοῦ, ῆσ, οῦ (319, 333) si mateix, a si mateix, ell mateix; en si; per si
mateix; nosaltres mateixos; vosaltres mateixos; entre ells; els uns als
altres; els uns amb els altres; entre vosaltres; el seu, els seus. ■ Καὶ ὁ
Πέτροσ ἐν ἑαυτῷ γενόμενοσ “I Pere tornà en si” Ac 12,11.
ἐγγίζω (42) apropar-se, acostar-se, acostar; ser a prop; arribar prop de;
estar en perill de, estar a prop de. ■ μέχρι θανάτου ἤγγιςεν “Fins al punt
d’estar en perill de mort” Fl 2,30.
ἐγγύσ adv. (31, 30) prop, a prop, prop de; més a prop que. → ἐγγύτερον.
■ ἐγγύσ ςου τὸ ῥῆμά ἐςτιν “La paraula és a prop teu” Rm 10,8.
ἐγώ pron. (2581, 2572) jo, mi, meu, meva, nosaltres. ■ ἐγώ εἰμι τὸ φῶσ
τοῦ κόςμου “Jo soc la llum del món” Jn 8,12.
ἔθνοσ, ουσ, τό (162, 160) poble, nació, gent, població; els pagans, els
gentils. ■ ϊγαπᾷ γὰρ τὸ ἔθνοσ ἡμῶν “Ja que estima el nostre poble” Lc
7,5.
εἰ conj. (502) si; sinó; que; certament, veritablement; (que) no; és (que)
...?; altrament; fora de; si per atzar, si d’alguna manera. ■ εἰ ἤμεθα ἐν
ταῖσ ἡμέραισ τῶν πατέρων ἡμῶν “Si haguéssim estat en els dies dels
nostres pares” Mt 23,30.
εἰμί (2462, 2456) ser, estar, haver, haver-hi, existir, viure, romandre,
quedar-se, passar, significar, voler dir, ser considerat, tenir, formar,
esdevenir, fer, servir; el participi seguit d’un altre verb és una perífrasi
de l’altre verb, que no cal traduir. ■ εἰςὶν θεοὶ πολλοὶ “Hi ha molts déus”
1Co 8,5.
66
εἰρήνη, ησ, ἡ (92, 91) pau; segur. ■ ϊγάπη χαρὰ εἰρήνη “Amor, goig, pau”
Ga 5,22.
εἰσ prep. (1767, 1754) a, en, per, per a, vers, fins a, enmig de, en mans
de, referint-se a, contra, en favor de, per això, per aquesta raó, perquè;
sovint no cal traduir-la. ■ Ἐλθὼν δὲ εἰσ τὴν Σρῳάδα “I arribat a la
Tròada” 2Co 2,12.
εἷσ, μία, ἕν (345, 342) un, una; únic; sol; el primer; una primera; l’un ...
l’altre; els uns als altres; l’un darrere l’altre. ■ οἱ τρεῖσ εἰσ τὸ ἕν εἰςιν “Els
tres estan en un” 1Jn 5,8.
εἴτε conj. (65) si ..., sigui ..., o ..., tant si … com si. ■ εἴτε γρηγορῶμεν
εἴτε καθεύδωμεν “Tant si vetllin com si dormin” 1Te 5,10.
ἐκ prep. (914, 913) de, des de, en, amb, per, per causa de, per mitjà de,
segons, d’acord amb. ■ ὅσ ἐςτιν ἐξ ὑμῶν “Que és de vosaltres [scil. dels
vostres]” Col 4,9.
ἕκαςτοσ, η, ον (82, 81) cada, cada un, cada persona, cadascú, cadascun
de, cada mena de, altre. ■ ἕκαςτοσ καθὼσ ἔλαβεν χάριςμα “Cadascú rebé
segons un do” 1Pe 4,10.
ἐκβάλλω (81) llançar, treure, treure’s, expulsar, ser fet fora, fer sortir,
rebutjar, fer venir, enviar, empènyer, arrencar, deixar de banda, portar,
conduir. ■ ἐκ τῆσ ἐκκληςίασ ἐκβάλλει “Expulsa de la comunitat” 3Jn 10.
ἐκεῖ adv. (95) allà, allí, en aquell lloc. ■ ὅπου ἔχει ἐκεῖ τόπον ἡτοιμαςμένον
ϊπὸ τοῦ θεοῦ “On té, allà, un lloc preparat per Déu” Ap 12,6.
ἐκεῖνοσ, η, ο (243, 242) aquell, aquella, allò, tal cosa, ell, ella, ell mateix,
el seu, la seva; per allí. ■ ὁ δοῦλοσ ἐκεῖνοσ εὗρεν “Va trobar aquell servent”
Mt 18,28.
67
ἐλπίζω (31) esperar, posar l’esperança. ■ ἠλπίκαμεν ἐπὶ θεῷ ζῶντι “Hem
posat l’esperança en el déu vivent” 1Tm 4,10.
ἐμόσ, ή, όν (76) meu, el que és meu. ■ πάντα τὰ ἐμὰ ςά ἐςτιν “Tot allò
que és meu és teu” Lc 15,31.
ἔμπροςθεν adv., prep. (48) davant, endavant, al davant, abans que, de. ■
ϊπεςταλμένοσ εἰμὶ ἔμπροςθεν ἐκείνου “Jo he estat enviat davant d’ell” Jn
3,28.
ἐνώπιον adv., prep. (94) davant, a la presència de, en presència de, prop
de, a, entre, contra. ■ ταπεινώθητε ἐνώπιον τοῦ κυρίου “Humilieu-vos
davant el Senyor” Jm 4,10.
ἔξεςτι (31, 0) ser permès, ser lícit. ■ ἔξεςτιν δοῦναι κῆνςον Καίςαρι ἢ οὔ;
“És permès de pagar tribut al Cèsar o no?” Mt 22,17.
68
ἔξω adv., prep. (63, 62) fora, a fora, de fora, exterior, estranger, fora de.
■ ἔξω οἱ κύνεσ καὶ οἱ φάρμακοι “Fora els gossos i els malèfics” Ap 22,15.
ἐπί prep. (890, 885) a, en, en temps de, sobre, de, durant, vers, mentre,
vora, davant, contra, en presència de, sinó que. ■ ἐπὶ δύο ἢ τριῶν
μαρτύρων “En presència de dos o tres testimonis” 1Tm 5,19.
ἑπτά num. (88) set. ■ ἑπτὰ ἕτερα πνεύματα “Altres set esperits” Mt
12,45.
ἐργάζομαι (40, 41) treballar, fer, realitzar, cometre, servir, produir, viure
de, afanyar-se. ■ τὸ γὰρ ἔργον κυρίου ἐργάζεται ὡσ κϊγώ “Ja que treballa
com jo en l’obra del Senyor” 1Co 16,10.
ἔργον, ου, τό (169) obra, acció, acte, tasca. ■ τῶν καλῶν ἔργων “Les bones
obres” 1Pe 2,12.
ἕτεροσ, α, ον (98, 97) altre; diferent; el dia següent. ■ τισ ἑτέρα ἐντολή
“Algun altre manament” Rm 13,9.
ἔτι adv. (93) encara, mentre. ■ οὐδὲ ἔτι νῦν “Ni tan sols encara ara” 1Co
3,2.
ἔτοσ, ουσ, τό (49) any. ■ μετὰ ἔτη τρία ϊνῆλθον εἰσ Ἱεροςόλυμα “Després de
tres anys vaig pujar a Jerusalem” Ga 1,18.
εὐαγγέλιον, ου, τό (76, 75) evangeli, bona nova. ■ ἐπὶ τῇ κοινωνίᾳ ὑμῶν εἰσ
τὸ εὐαγγέλιον “Sobre la vostra contribució en l’evangeli” Fl 1,5.
εὐθέωσ adv. (36, 35) immediatament, a l’instant, tan bon punt, tot
seguit. ■ καὶ εὐθέωσ ἐγένετο ὑγιὴσ ὁ ϋνθρωποσ “I a l’instant l’home va
esdevenir curat” Jn 5,9.
70
εὐχαριςτέω (38) donar gràcies. ■ οἷσ οὐκ ἐγὼ μόνοσ εὐχαριςτῶ “Als qui no
jo solament dono gràcies” Rm 16,4.
ἔχω (708, 706) tenir; portar; guardar; donar; agafar, prendre; haver de;
estar; estar a punt de; ser; pertànyer; seguir immediatament. ■ μηδὲν
ἔχων λέγειν περὶ ἡμῶν φαῦλον “No tenint res a dir dolent sobre
nosaltres” Tt 2,8.
ἕωσ prep., conj. (146, 145) fins, fins que, fins a, mentre, mentre que,
durant, ni tant sols. ■ ϊπὸ Ἀβραὰμ ἕωσ Δαυὶδ “D’Abraham fins a David”
Mt 1,17.
ζάω (140) viure. ■ ὅτι ὁ ϊδελφόσ ςου οὗτοσ νεκρὸσ ἦν καὶ ἔζηςεν “Perquè
aquest germà teu era mort i revisqué” Lc 15,32.
ζωή, ῆσ, ἡ (135) vida. ■ ὁ γὰρ νόμοσ τοῦ πνεύματοσ τῆσ ζωῆσ ἐν Χριςτῷ
Ἰηςοῦ “Ja que la llei de l’esperit de la vida en Crist Jesús” Rm 8,2.
ἤ conj. (343, 346) o, o també, que, ? ■ ἔξεςτιν δοῦναι κῆνςον Καίςαρι ἢ οὔ;
“És permès pagar tribut al Cèsar o no?” Mt 22,17.
ἤδη adv. (61, 60) ja, ara; finalment. ■ καὶ νῦν ἐν τῷ κόςμῳ ἐςτὶν ἤδη “I ara
ja és al món” 1Jn 4,3.
71
ἥλιοσ, ου, ὁ (32) sol. ■ τὴν λαμπρότητα τοῦ ἡλίου “la resplendor del sol”
Ac 26,13.
ἡμέρα, ασ, ἡ (389) dia; temps. ■ ἐν ἡμέρᾳ ςωτηρίασ ἐβοήθηςά ςοι “Vaig
ajudar-te en [el] dia de salvació” 2Co 6,2.
θάλαςςα, ησ, ἡ (91) mar, llac. ■ Καὶ ἦλθον εἰσ τὸ πέραν τῆσ θαλάςςησ “I van
arribar a l’altra banda del llac” Mc 5,1.
θάνατοσ, ου, ὁ (120) mort. ■ ἡ διακονία τοῦ θανάτου “El servei de la mort”
2Co 3,7.
θέλημα, ατοσ, τό (62) voluntat, voler, desig. ■ τισ θέλῃ τὸ θέλημα αὐτοῦ
ποιεῖν “Algú vulgui fer la seva voluntat” Jn 7,17.
θεόσ, ου, ὁ (1317, 1307) Déu; déu, deessa. ■ δύναται ὁ θεὸσ ἐκ τῶν λίθων
τούτων ἐγεῖραι τέκνα τῷ Ἀβραάμ “Déu pot fer sortir d’aquestes pedres
fills a Abraham” Mt 3,9.
θεραπεύω (43) guarir, curar, servir. ■ βλέποντεσ ςὺν αὐτοῖσ ἑςτῶτα τὸν
τεθεραπευμένον “Veient amb ells posant-se dret el qui havia estat curat”
Ac 4,14.
θηρίον, ου, τό (46) animal, fera, bèstia. ■ Κρῆτεσ ϊεὶ ψεῦςται, κακὰ θηρία
“Cretencs, sempre mentiders, males bèsties” Tt 1,12.
72
θρόνοσ, ου, ὁ (62) tron. ■ καὶ δώςει αὐτῷ κύριοσ ὁ θεὸσ τὸν θρόνον Δαυὶδ “I
el Senyor Déu li donarà el tron de David” Lc 1,32.
θύρα, ασ, ἡ (39) porta, entrada. ■ ὁ κριτὴσ πρὸ τῶν θυρῶν ἕςτηκεν “El jutge
és a les portes” Jm 5,9.
ἰδού inter. (200) mira, mireu, heus aquí, vet aquí, vet aquí que; heus-me
aquí. ■ καὶ ἰδοὺ φωνὴ ἐκ τῶν οὐρανῶν “I vet aquí una veu dels cels” Mt
3,17.
ἱερεύσ, έωσ, ὁ (31) sacerdot. ■ οὐκ ἔξεςτιν φαγεῖν εἰ μὴ τοὺσ ἱερεῖσ “No és
permès de menjar si no els sacerdots” Mc 2,26.
73
ἵνα conj. (663, 662) que, a fi que, perquè, de manera que, així que; és a
dir. ■ τὴν ϊγάπην ἵνα γνῶτε ἣν ἔχω περιςςοτέρωσ εἰσ ὑμᾶσ “Perquè
coneguéssiu l’amor més gran que tinc cap a vosaltres” 2Co 2,4.
κϊγώ crasi (84, 83) (καὶ ἐγώ) i jo, jo també, però jo. ■ ὁ πατήρ ςου κϊγὼ
“El teu pare i jo” Lc 2,48.
καθαρίζω (31) purificar, declarar pur, fer pur. ■ καὶ ςχεδὸν ἐν αἵματι
πάντα καθαρίζεται “I gairebé tot s’ha de purificar amb sang” He 9,22.
καθίζω (46, 45) seure, fer seure, asseure’s; designar (per a jutjar); posar-
se; quedar-se. ■ καὶ καθίςασ ἐφώνηςεν τοὺσ δώδεκα “S’assegué i cridà els
dotze” Mc 9,35.
74
καθώσ conj. (182) com, tal com, com que, així com, segons, en la
mesura que, perquè, ja que. ■ καθὼσ ἔδωκασ αὐτῷ ἐξουςίαν “Ja que li has
donat poder” Jn 17,2.
καί conj., adv. (9019, 8973) i, també. ■ Πέτροσ καὶ οἱ ϊπόςτολοι “Pere i
els apòstols” Ac 5,29.
καινόσ, ή, όν (42) nou. ■ ἡ καινὴ διαθήκη “La nova aliança” 1Co 11,25.
καλόσ, ή, όν (102, 101) bo, bé, bell, millor. → Καλόσ. ■ καλὸσ ἔςῃ διάκονοσ
Χριςτοῦ Ἰηςοῦ “Seràs un bon servidor del Crist Jesús” 1Tm 4,6.
καλῶσ adv. (36) bé, correctament, ben; és veritat, és cert; (posar-se) bo.
■ Ἐτρέχετε καλῶσ “Corríeu bé” Ga 5,7.
καρδία, ασ, ἡ (156) cor. ■ μακάριοι οἱ καθαροὶ τῇ καρδίᾳ “Feliços els nets
de cor” Mt 5,8.
καρπόσ, οῦ, ὁ (66) fruit; descendent. ■ καρπῶν ϊγαθῶν “De bons fruits”
Jm 3,17.
κατά prep. (473, 469) segons, d’acord amb, en relació amb, per, en, a
través de, al llarg de, vers, fins a, davant, durant, mentre, per a, a fi de,
per raó de, a causa de, de, des de, sobre, des de dalt de, contra, amb,
com. ■ οὐ γὰρ δυνάμεθά τι κατὰ τῆσ ϊληθείασ “Ja que no podem [fer] res
[lit. alguna cosa] contra la veritat” 2Co 13,8.
καταβαίνω (81, 80) baixar; caure (la pluja). ■ ὁ καταβὰσ αὐτόσ ἐςτιν
“Aquest és qui va baixar” Ef 4,10.
75
κεφαλή, ῆσ, ἡ (75) cap; pedra principal. ■ δράκων μέγασ πυρρὸσ ἔχων
κεφαλὰσ ἑπτὰ καὶ κέρατα δέκα “Un gran drac roig que tenia set caps i
deu banyes” Ap 12,3.
κλαίω (40) plorar. ■ ἔκλαυςεν ἐπ’ αὐτὴν “Plorà per ella” Lc 19,41.
κράζω (55) cridar, xisclar. ■ κράξασ ὁ πατὴρ τοῦ παιδίου ἔλεγεν· πιςτεύω
“El pare del noi cridant va dir: Crec!” Mc 9,24.
κύριοσ, ου, ὁ (716, 713) el Senyor; senyor, amo, sobirà. ■ τὴν ϊγάπην καὶ
τὴν πίςτιν, ἣν ἔχεισ πρὸσ τὸν κύριον Ἰηςοῦν “L’amor i la fe que tens pel
Senyor Jesús” Flm 5.
76
λαλέω (296, 297) parlar, dir. ■ τί οὗτοσ οὕτωσ λαλεῖ; “Per què aquest
parla així?” Mc 2,7.
λαόσ, οῦ, ὁ (142, 141) poble, nació, multitud. ■ μὴ ϊπώςατο ὁ θεὸσ τὸν
λαὸν αὐτοῦ; “És que Déu va rebutjar el seu poble?” Rm 11,1.
λίθοσ, ου, ὁ (59, 58) pedra. ■ οὐ μὴ ϊφεθῇ ὧδε λίθοσ ἐπὶ λίθον “Ja no serà
deixada aquí pedra sobre pedra” Mt 24,2.
λοιπόσ, ή, όν (55) la resta; que resta, que queda; els altres; d’ara
endavant, des d’ara; finalment; per la resta. ■ καὶ ἤμεθα τέκνα φύςει
ὀργῆσ ὡσ καὶ οἱ λοιποί “I érem fills per naturalesa de la ira així com els
altres” Ef 2,3.
77
μαθητήσ, οῦ, ὁ (261, 262) deixeble, alumne, seguidor de. ■ καὶ ἤκουον οἱ
μαθηταὶ αὐτοῦ “I els seus deixebles ho sentien” Mc 11,14.
μᾶλλον comp. (81) més, molt més, cada vegada més, encara més; més
aviat. ■ ἠγάπηςαν γὰρ τὴν δόξαν τῶν ϊνθρώπων μᾶλλον ἤπερ τὴν δόξαν τοῦ
θεοῦ “Ja que estimaven la glòria dels homes molt més que la glòria de
Déu” Jn 12,43.
μέγασ, μεγάλη, μέγα (243, 240) gran, gros, alt, important, gran cosa.
Comparatiu → μειζότεροσ, μείζων. Superlatiu → μέγιςτοσ. ■ τὸ μυςτήριον
τοῦτο μέγα ἐςτίν “Aquest misteri és gran” Ef 5,32.
μέλλω (109) estar a punt de, disposar-se a, anar a, tenir la intenció de;
haver de; vacil·lar, esperar; s’ha de; (auxiliar del futur); el que és futur.
■ Ἀδὰμ ὅσ ἐςτιν τύποσ τοῦ μέλλοντοσ “Adam, que és un model del qui ha
de [venir]” Rm 5,14.
μέλοσ, ουσ, τό (34) membre del cos, membre. ■ ἐν τοῖσ μέλεςιν ὑμῶν “En
els vostres membres del cos” Jm 4,1.
μέν part. (179, 178) certament, realment, és cert que, de veritat, pot ben
ser, d’una banda, així, doncs, d’aquesta manera, (a) l’un, els uns,
78
alguns, el de, l’altre, d’uns. ■ ὁ υἱὸσ μὲν τοῦ ϊνθρώπου “És cert que el fill
de l’home” Lc 22,22.
μέροσ, ουσ, τό (43, 42) part, porció; costat; tros; professió; afer, qüestió;
sort; regió, districte; l’un darrere l’altre; d’una part, en part; una mica;
per la seva part; en matèria de; en detall. ■ περὶ ὧν οὐκ ἔςτιν νῦν λέγειν
κατὰ μέροσ “Sobre això ara no és [moment de] parlar de cada part” He
9,5.
μέςοσ, η, ον (58, 56) mig, al mig, pel mig, del mig, enmig, entremig,
entre, davant, dintre. ■ ἐξέλθατε ἐκ μέςου αὐτῶν “Sortiu d’enmig d’ells”
2Co 6,17.
μετά prep. (469, 470) amb, en companyia de, entre, enmig de, al costat
de, de part de, contra; després, des de, darrere. ■ μεμενήκειςαν όν μεθ’
ἡμῶν “S’haurien quedat entre nosaltres” 1Jn 2,19.
μή part. (1042, 1036) no, que no, que no sigui que, és que no?, no? ■ τὸ
δὲ καλὸν ποιοῦντεσ μὴ ἐγκακῶμεν “I no ens descoratgéssim fent allò bo”
Ga 6,9.
μηδέ part., adv. (56, 57) no, i no, però no, ni, ni tan sols. ■ μηδὲ ϋρτον
φαγεῖν “Ni tan sols pa per menjar” Mc 3,20.
μηδείσ, μηδεμία, μηδέν (89, 90) cap, no; ningú; res. ■ μηδένα δὲ
θεωροῦντεσ “Però [no] veient ningú” Ac 9,7.
μήτε adv. (34) i no, ni. ■ μήτε διὰ πνεύματοσ μήτε διὰ λόγου μήτε δι’
ἐπιςτολῆσ “Ni mitjançant l’esperit ni a través de paraula ni per mitjà de
carta” 2Te 2,2.
μήτηρ, μητρόσ, ἡ (83) mare. ■ ἡ μήτηρ τοῦ Ἰηςοῦ “La mare de Jesús” Jn
2,1.
79
μιςέω (40) odiar, detestar, tenir odi. ■ μιςοῦντεσ καὶ τὸν ϊπὸ τῆσ ςαρκὸσ
ἐςπιλωμένον χιτῶνα “Detestant fins la del vestit que ha estat embrutat de
desig terrenal” Jud 23.
ναί part. (33) sí, certament, és veritat, és clar que sí. ■ ναί, ϊμήν “Sí,
amén” Ap 1,7.
ναόσ, οῦ, ὁ (45) temple, santuari. ■ τὸν ναὸν τοῦ κυρίου “El temple del
Senyor” Lc 1,9.
νεκρόσ, ά, όν (128) mort. ■ οἱ νεκροὶ ϊκούςουςιν τῆσ φωνῆσ τοῦ υἱοῦ τοῦ
θεοῦ “Els morts sentiran la veu del Fill de Déu” Jn 5,25.
νόμοσ, ου, ὁ (194, 193) llei. ■ ἐγὼ γὰρ διὰ νόμου νόμῳ ϊπέθανον, ἵνα θεῷ
ζήςω “Ja que jo, a través de [la] llei, vaig morir a [la] llei a fi que visqui
per a Déu” Ga 2,19.
νύξ, νυκτόσ, ἡ (61) nit. ■ Καὶ ὅραμα διὰ [τῆσ] νυκτὸσ τῷ Παύλῳ ὤφθη “I
una visió, durant [la] nit, fou vista per Pau” Ac 16,9.
80
ὁ, ἠ, τό (19861, 19769) el, la, això. ■ ϊνέβη εἰσ τὸ ὄροσ “Va pujar a la
muntanya” Mt 5,1.
ὁδόσ, οῦ, ἡ (101) camí, viatge. ■ καὶ ἐν τῇ ὁδῷ ἐπηρώτα τοὺσ μαθητὰσ αὐτοῦ
“I en el camí preguntava als seus deixebles” Mc 8,27.
οἶδα (318, 296) saber, entendre, conèixer. ■ οἴδαμεν γὰρ τὸν εἰπόντα “Ja
que hem conegut el qui ha dit” He 10,30.
οἰκία, ασ, ἡ (93) casa, família. ■ μὴ λαμβάνετε αὐτὸν εἰσ οἰκίαν “No el
rebeu a casa” 2Jn 10.
οἶκοσ, ου, ὁ (114, 112) casa, família. ■ τὸν οἶκον Ἰακὼβ “La casa de Jacob”
Lc 1,33.
οἶνοσ, ου, ὁ (34) vi. ■ ἐποίηςεν τὸ ὕδωρ οἶνον “Va fer l’aigua vi” Jn 4,46.
ὀλίγοσ, η, ον (40, 41) poc, petit, escàs, breu, una mica, uns quants;
breument; (falta) ben poc; un moment. ■ προέγραψα ἐν ὀλίγῳ “He
esbossat en breu” Ef 3,3.
ὅμοιοσ, οία, οιον (45) igual, semblant, com. ■ ὅμοιοι αὐτῷ ἐςόμεθα “Serem
semblants a ell” 1Jn 3,2.
ὄνομα, ατοσ, τό (229) nom. ■ τὸ ὄνομα κυρίου “El nom del Senyor” 2Tm
2,19.
ὀπίςω adv., prep. (35) darrere, enrere, després de. ■ ἐξετράπηςαν ὀπίςω
τοῦ ςατανᾶ “S’han desencaminat darrere Satanàs” 1Tm 5,15.
ὅπου adv. (82, 81) on, quan, mentre que, ja que, des d’ara, perquè, en la
mesura que, arreu on. ■ ὅπου οὐκ ἔνι Ἕλλην καὶ Ἰουδαῖοσ “Des d’ara no
hi ha grec i jueu” Col 3,11.
81
ὅπωσ adv., conj. (53) com, que, així, així que, perquè, a fi que, per això.
■ ὅπωσ τε παρέδωκαν αὐτὸν οἱ ϊρχιερεῖσ “Per això també els grans
sacerdots van entregar-lo” Lc 24,20.
ὀργή, ῆσ, ἡ (36) ira, indignació, còlera. ■ ἐν τῷ ποτηρίῳ τῆσ ὀργῆσ αὐτοῦ
“En la copa de la seva indignació” Ap 14,10.
ὅσ, ἥ, ὅ (1431, 1408) (el) que, (el) qui, el qual, la qual cosa, cosa que. ■
ὃσ οὐ λαμβάνει τὸν ςταυρὸν αὐτοῦ “Qui no pren la seva creu” Mt 10,38.
ὅςοσ, η, ον (110, 111) tant com, com, com més, ja que, només mentre,
mentre, mentre encara, tan sols un moment, igualment, tots els qui, tot
el que, tot allò que, a tots els qui, tot el, tots els, els qui, en la mateixa
mesura en què. ■ χιτῶνασ καὶ ἱμάτια ὅςα ἐποίει “Feia totes les túniques i
mantells” Ac 9,39.
ὅςτισ, ἥτισ, ὅτι (147, 144) qui, el qui, el qual, al qui, aquell qui, algú,
que, perquè. ■ οἵτινεσ ϊκούουςιν τὸν λόγον “Els quals escolten la paraula”
Mc 4,20.
ὅταν conj. (123) llavors, quan, sempre que. ■ ὅταν γὰρ ϊςθενῶ “Perquè
quan soc feble” 2Co 12,10.
ὅτε conj. (103, 102) quan, després que, mentre. ■ ὅτε ζῇ “Mentre viu”
He 9,17.
ὅτι conj. (1291, 1294) que, perquè. ■ ϊλλ’ ὅτι ἐφάγετε ἐκ τῶν ϋρτων
“Sinó perquè heu menjat del pa” Jn 6,26.
οὐ adv. (1624, 1622) no. ■ οὐ λαόσ μου “No [sou el] meu poble” Rm
9,26.
οὐαί inter. (46) ai!, ai de! ■ οὐαὶ γάρ μοί [...] ἐὰν μὴ εὐαγγελίςωμαι
“Perquè ai de mi [...] si no anunciés l’evangeli” 1Co 9,16.
82
οὐδέ adv., conj. (143, 142) i no, ni, tampoc, ni tan sols. ■ οὐδ’ εἰ πνεῦμα
ἅγιον ἔςτιν ἠκούςαμεν “Ni tan sols hem sentit si hi ha Esperit Sant” Ac
19,2.
οὐδείσ, οὐδεμία, οὐδέν (234, 232) ningú, cap, no res, sense fer cap. ■
οὐδεὶσ οὔπω ϊνθρώπων ἐκάθιςεν “Cap dels homes encara no s’ha assegut”
Mc 11,2.
οὐκέτι adv. (47) ja no, mai més, encara no. ■ οὐκέτι ὡσ δοῦλον “Ja no
com esclau” Flm 16.
οὖν part. (498, 494) així que, de manera que, aleshores, per tant, doncs,
per això, tanmateix. ■ Σί οὖν ἐςτιν Ἀπολλῶσ; “Què, doncs, és Apol·ló?”
1Co 3,5.
οὐρανόσ, οῦ, ὁ (273) cel. ■ τοῦ κυρίου Ἰηςοῦ ϊπ’ οὐρανοῦ “Del Senyor Jesús
del cel” 2Te 1,7.
οὖσ, ὠτόσ, τό (36) orella. ■ καὶ ὦτα αὐτοῦ εἰσ δέηςιν αὐτῶν “I [les] seves
orelles cap a [les] seves pregàries” 1Pe 3,12.
οὔτε conj. (87) i no, ni. ■ οὔτε αὐτὸσ ἐπιδέχεται τοὺσ ϊδελφοὺσ “Ni ell
reconeix els germans” 3Jn 10.
οὗτοσ, αὕτη, τοῦτο (1387, 1385) aquest, aquesta, això, ell, ella, aquesta
cosa, els uns… els altres, així. ■ Αὕτη ἐςτὶν ἡ ἐντολὴ ἡ ἐμή “Aquest és el
meu manament” Jn 15,12.
οὕτωσ adv. (208, 0) així, així mateix, d’aquesta manera. ■ εἰ οὕτωσ ὁ θεὸσ
ἠγάπηςεν ἡμᾶσ “Si Déu ens ha estimat d’aquesta manera” 1Jn 4,11.
οὐχί adv. (54, 53) no, de cap manera. ■ τῶν ἔργων; οὐχί “D’obres? De cap
manera” Rm 3,27.
ὀφείλω (35) deure, ser deutor, quedar a deure, haver de, estar obligat,
quedar obligat, obligar. ■ ὃ ὠφείλομεν ποιῆςαι πεποιήκαμεν “Hem fet el
que havíem de fer” Lc 17,10.
ὄχλοσ, ου, ὁ (175, 174) multitud, gent, gentada, poble, gentussa. ■ [ὁ]
ὄχλοσ πολὺσ ἐκ τῶν Ἰουδαίων “La gran multitud dels jueus” Jn 12,9.
83
παιδίον, ου, τό (53, 52) infant, criatura, nen. ■ χωρὶσ γυναικῶν καὶ παιδίων
“A part de dones i nens” Mt 14,21.
πάλιν adv. (141, 139) enrere, a més, de nou, altra vegada, d’altra banda,
després, un altre dia, també, tampoc, més encara, encara. ■ καὶ ἐδόξαςα
καὶ πάλιν δοξάςω “I he glorificat i encara glorificaré” Jn 12,28.
πάντοτε adv. (41) sempre, en tot moment. ■ πάντοτε γὰρ τοὺσ πτωχοὺσ
ἔχετε “Ja que sempre teniu els pobres” Mc 14,7.
παρά prep. (194, 193) de, de part de, amb, per, per a, a, segons l’opinió
de, en, amb, al llarg de, en comparació de, contra, davant de, vora,
arran de, més que, més del que, en lloc de, contra, diferent de, menys.
■ παρ’ ὃ εὐηγγελιςάμεθα ὑμῖν “Contrari a l’evangeli que us vam
anunciar” Ga 1,8.
84
παρίςτημι (41) estar present, ser present, estar allà, ser allà, estar al
costat de, estar, presentar-se, comparèixer, presentar, posar a
disposició, posar, arribar, preparar, proveir, ajudar, assistir, aproximar,
apropar, portar al costat de, presentar proves, provar. ■ ἵνα παραςτήςῃ
αὐτὸσ [...] τὴν ἐκκληςίαν “Perquè ell presentés [...] l’església” Ef 5,27.
πᾶσ, πᾶςα, πᾶν (1243, 1244) tot, tota, tots, cada, cadascú, tothom, cap,
qualsevol, tota mena, totes les coses, en tot; constantment, sempre, del
tot, total. ■ ὁ γὰρ αὐτὸσ κύριοσ πάντων “Ja que el mateix Senyor [ho és]
de tots” Rm 10,12.
πατήρ, πατρόσ, ὁ (413) pare. ■ ϊλλ’ ἡμῖν εἷσ θεὸσ ὁ πατὴρ “Però per a
nosaltres un Déu, el Pare” 1Co 8,6.
πέμπω (79) enviar. ■ ἔπεμψα εἰσ τὸ γνῶναι τὴν πίςτιν ὑμῶν “Vaig enviar[-
lo] per conèixer la vostra fe” 1Te 3,5.
πέντε, οἱ/αἱ/τά (38) cinc. ■ πέντε ϋρτουσ καὶ δύο ἰχθύασ “Cinc pans i dos
peixos” Mt 14,17.
85
περί prep. (333, 332) sobre (de), de, a, amb, per, per a, a causa de,
referent a, pel que fa a, per, al voltant de, prop de, cap a. ■ Χριςτὸσ ἅπαξ
περὶ ἁμαρτιῶν ἔπαθεν “Crist va patir una vegada a causa [dels] pecats”
1Pe 3,18.
πίνω (73, 72) beure. ■ ἐάν τισ διψᾷ ἐρχέςθω πρόσ με καὶ πινέτω “Si algú
tingués set que vingui cap a mi i que begui” Jn 7,37.
πλῆθοσ, ουσ, τό (31) multitud, gentada, gent, molta gent, assemblea, tant
i tant, tants, un manat (de branques). ■ καλύψει πλῆθοσ ἁμαρτιῶν
“Cobrirà una multitud de pecats” Jm 5,20.
πλήν adv., prep. (31) però, per això, més aviat, d’altra banda, sobretot,
tanmateix, ara bé, tot i que, no obstant això, excepte que, només que,
fora de, fora que. ■ πλὴν οὐαὶ τῷ ϊνθρώπῳ ἐκείνῳ “Però ai d’aquell home”
Lc 22,22.
πληρόω (86) complir, complir-se, passar (anys), tenir (anys), ser ple, ser
complet, fer complet, anunciar plenament, trobar la plenitud, dur a la
plenitud, acomplir, acomplir-se, trobar el compliment, omplir, ser
omplert, omplir-se, satisfer, tenir ple, acabar. ■ ὁ γὰρ ϊγαπῶν τὸν ἕτερον
νόμον πεπλήρωκεν “Ja que estimant els altres ha complert [la] Llei” Rm
13,8.
πνεῦμα, ατοσ, τό (379) vent, alè, esperit. ■ καθάπερ ϊπὸ κυρίου πνεύματοσ
“Com per [l’]esperit del Senyor” 2Co 3,18.
ποῖοσ, α, ον (33) què?, qui?, (amb) quina mena de?, quin?, amb quina?,
de quina manera?, a quina?, per quina?, de quina? ■ Λέγει αὐτῷ· ποίασ;
“Li pregunta: Quins [manaments]?” Mt 19,18.
πόλισ, εωσ, ἡ (163) ciutat, població, poble. ■ ὡσ όδομα καὶ Γόμορρα καὶ
αἱ περὶ αὐτὰσ πόλεισ “Com Sodoma i Gomorra i les ciutats del voltant”
Jud 7.
87
πολύσ, πολλή, πολύ (416, 415) molt, gran, moltes vegades, moltes coses,
de moltes maneres, sovint, molt més, més, molts més, bastants més, la
majoria, com a màxim. ■ τὴν πολλὴν ϊγάπην αὐτοῦ “El seu gran amor”
Ef 2,4.
ποτήριον, ου, τό (31) got, copa. ■ βαπτιςμοὺσ ποτηρίων καὶ ξεςτῶν καὶ
χαλκίων “Copes purificades amb aigua i gerros i recipients de coure” Mc
7,4.
ποῦ adv. (48, 50) on?, on. ■ ποῦ οὖν ὁ μακαριςμὸσ ὑμῶν; “On [és], doncs,
la vostra benaurança?” Ga 4,15.
πούσ, ποδόσ, ὁ (93) peu, cama. ■ πίπτει πρὸσ τοὺσ πόδασ αὐτοῦ “Es llança
als seus peus” Mc 5,22.
πρεςβύτεροσ, α, ον (66, 65) ancià, gran, vell, home d’edat, antic, notable,
el qui presideix la comunitat. ■ Ὁ πρεςβύτεροσ Γαΐῳ τῷ ϊγαπητῷ
“L’ancià a l’estimat Gaius” 3Jn 1.
πρό prep. (47) abans, abans de, abans que, davant, davant de, a. ■ πρὸ
τοῦ ϊρίςτου “Abans del dinar” Lc 11,38.
πρόσ adv., prep. (700, 696) a, en, per, per a, prop, vers, contra, a
propòsit de, vora, al voltant de, davant, cap a, amb, entre, durant, de,
que, segons, d’acord amb, en comparació amb. ■ παρὼν πρὸσ ὑμᾶσ
“Essent entre vosaltres” 2Co 11,9.
88
προςευχή, ῆσ, ἡ (36) pregària, lloc de pregària. ■ ἐπὶ τὴν ὥραν τῆσ
προςευχῆσ τὴν ἐνάτην “A l’hora de la pregària, la nona” Ac 3,1.
πῦρ, πυρόσ, τό (71) foc. ■ ἐν πυρὶ φλογόσ “En un foc de flama” 2Te 1,8.
πῶσ adv. (103) com?, quan?, com és possible que?, com és que?, com, el
que, que n’és, de..., com! ■ πῶσ λέγουςιν οἱ γραμματεῖσ ὅτι ὁ χριςτὸσ υἱὸσ
Δαυίδ ἐςτιν; “Com és possible que els escribes diguin [lit. diuen] que el
Crist és fill de David?” Mc 12,35.
89
ῥῆμα, ατοσ, τό (68, 67) paraula, dita, la cosa dita, cosa, qüestió, fet, afer.
■ ἐγένετο ῥῆμα θεοῦ ἐπὶ Ἰωάννην “Hi hagué paraula de Déu sobre Joan”
Lc 3,2.
ςάρξ, ςαρκόσ, ἡ (147) carn, cos, ésser humà, persona, desig terrenal. ■ ὁ
λόγοσ ςὰρξ ἐγένετο “La paraula s’ha fet carn” Jn 1,14.
ςημεῖον, ου, τό (77) signe, senyal, prodigi, miracle. ■ καὶ ϊπ’ οὐρανοῦ
ςημεῖα μεγάλα “I grans senyals del cel” Lc 21,11.
ςήμερον adv. (41) avui. ■ ςήμερον ἐὰν τῆσ φωνῆσ αὐτοῦ ϊκούςητε “Avui, si
sentiu la seva veu” He 3,7.
ςοφία, ασ, ἡ (51) saviesa; seny. ■ ἡ δόξα καὶ ἡ ςοφία “La glòria i la
saviesa” Ap 7,12.
90
ςτόμα, ατοσ, τό (78) boca, tall (de l’espasa). ■ ἵνα πᾶν ςτόμα φραγῇ “A fi
que tota boca sigui closa” Rm 3,19.
ςύ, ςοῦ, ςοί, ςέ (2905, 2894) tu, teu, vostre. ■ ναὶ ἐρωτῶ καὶ ςέ “Sí, també
demano a tu” Fl 4,3.
ςύν prep. (128, 129) amb. ■ ςυνεζωοποίηςεν ὑμᾶσ ςὺν αὐτῷ “Va donar-vos
la vida juntament amb ell” Col 2,13.
ςῴζω (106) salvar, salvar-se; posar-se bo, quedar curat, curar-se, guarir.
■ Χριςτὸσ Ἰηςοῦσ ἦλθεν εἰσ τὸν κόςμον ἁμαρτωλοὺσ ςῶςαι “Crist Jesús va
venir al món per salvar pecadors 1Tm 1,15.
ςῶμα, ατοσ, τό (142) cos; cadàver; realitat. ■ τὸ πνεῦμα καὶ ἡ ψυχὴ καὶ τὸ
ςῶμα “L’esperit i l’ànima i el cos” 1Te 5,23.
τέ part. (215, 213) i, o bé, també, tant... com. ■ θεοῦ ῥῆμα δυνάμεισ τε
μέλλοντοσ αἰῶνοσ “[La] paraula de Déu i [els] poders del temps futur”
He 6,5.
τέκνον, ου, τό (99) nen, fill; descendent. ■ οὐκ ὄντοσ αὐτῷ τέκνου “No
havent-hi fill per a ell” Ac 7,5.
91
τιμή, ῆσ, ἡ (41) preu, valor, honor, respecte, valor. ■ ἐπεὶ τιμὴ αἵματόσ
ἐςτιν “Perquè és preu de sang” Mt 27,6.
τίσ, τί (555, 559) qui?, què?, quina?, quina cosa?, per què?, com?, és
que...?, el qui, que; algú, algun, cert, alguna cosa, un, un tal, un cert. ■
τί ἡμῖν καὶ ςοί, Ἰηςοῦ Ναζαρηνέ; “Per què nosaltres i tu [scil. Per què et
fiques amb nosaltres], Jesús Natzarè?” Mc 1,24.
τὶσ, τὶ (534, 525) algú, algun, cert, alguna cosa, un, un tal, un cert. ■
Ἦν δέ τισ ϊςθενῶν, Λάζαροσ ϊπὸ Βηθανίασ “I hi havia un que estava
malalt, Llàtzer de Betània” Jn 11,1.
τοιοῦτοσ, τοιαύτη, τοιοῦτο (57, 56) tal, una tal, de tal classe, de tal
condició, semblant. ■ γενέςθαι τοιούτουσ ὁποῖοσ καὶ ἐγώ εἰμι “Arribéssiu a
ser de tal condició tal com jo soc” Ac 26,29.
τότε adv. (160, 159) llavors, així (com), en altre temps, aleshores,
encara. ■ τότε καὶ ὑμεῖσ ςὺν αὐτῷ “Llavors també vosaltres amb ell” Col
3,4.
τρεῖσ, τρία (69, 68) tres. ■ ἐνιαυτοὺσ τρεῖσ καὶ μῆνασ ἕξ “Tres anys i sis
mesos” Jm 5,17.
92
τρίτοσ, η, ον (56, 55) tercer, tercera part, per tercera vegada, en tercer
lloc, la tercera vegada. ■ κόν ἐν τῇ δευτέρᾳ κόν ἐν τῇ τρίτῃ φυλακῇ “Si en
la segona o en la tercera vetlla de la nit” Lc 12,38.
τυφλόσ, ή, όν (50) cec. ■ ᾧ γὰρ μὴ πάρεςτιν ταῦτα, τυφλόσ ἐςτιν “Ja que
[en] qui no hi ha present aquestes coses, és cec” 2Pe 1,9.
υἱόσ, οῦ, ὁ (377, 375) fill. ■ καὶ ϊναμένειν τὸν υἱὸν αὐτοῦ ἐκ τῶν οὐρανῶν “I
esperar el seu fill dels cels” 1Te 1,10.
ὑπάρχω (60) tenir, ser, estar, haver, existir, haver-hi; possessions, béns.
■ ἡμῶν γὰρ τὸ πολίτευμα ἐν οὐρανοῖσ ὑπάρχει “Ja que la nostra ciutadania
és al cel” Fl 3,20.
ὑπέρ adv., prep. (150) per, per a, a favor de, amb, per causa de, en lloc
de, de, com a, sobre, més que, per damunt de, que, (encara) més. ■ ἡ
ςάρξ μού ἐςτιν ὑπὲρ τῆσ τοῦ κόςμου ζωῆσ “La meva carn és per a la vida
del món” Jn 6,51.
ὑπό prep. (220) per, per causa de, a conseqüència de, sota l’acció de, per
mitjà de, sota, a, vers, sota el poder de. ■ Ὅςοι εἰςὶν ὑπὸ ζυγὸν δοῦλοι
“Tots els qui estan sota jou [com] esclaus” 1Tm 6,1.
93
φέρω (66) portar, conduir, dur, produir, donar, presentar, ser portat a la
deriva, abandonar-se a la deriva, continuar anant a la deriva, suportar,
sostenir, ser constatat, ser establert, haver de constar. ■ φέρετε τὸν
μόςχον τὸν ςιτευτόν “Porteu el vedell gras” Lc 15,23.
φημί (66, 65) dir, afirmar, respondre. ■ Σοῦτο δέ φημι, ϊδελφοί “I dic
això, germans” 1Co 7,29.
φοβέω (95, 0) tenir por, sentir un gran respecte, ser ple de temor,
espantar-se, agafar por, témer, tenir temor. ■ εὐςεβὴσ καὶ φοβούμενοσ
τὸν θεὸν “Piadós i ple de temor de Déu” Ac 10,2.
φόβοσ, ου, ὁ (47) temor, por, espant, veneració (del Senyor), reverència
(del Senyor), respecte. ■ καὶ ἐφοβήθηςαν φόβον μέγαν “I van espantar-se
[amb] una gran por” Mc 4,41.
94
φυλή, ῆσ, ἡ (31) tribu, nació, poble. ■ ἐνίκηςεν ὁ λέων ὁ ἐκ τῆσ φυλῆσ
Ἰούδα “Ha triomfat el lleó de la tribu de Judà” Ap 5,5.
φωνέω (43) cridar, dir, cantar (el gall), llançar (un xiscle), exclamar. ■
Ἠλίαν φωνεῖ οὗτοσ “Aquest crida Elies” Mt 27,47.
φωνή, ῆσ, ἡ (139) veu, so, crit, remor, brogit, toc (de trompeta), bramul,
retruny, to, llengua. ■ ϊλλάξαι τὴν φωνήν μου “Canviar el meu to” Ga
4,20.
φῶσ, φωτόσ, τό (73, 72) llum, claror, foc. ■ τὰ ὅπλα τοῦ φωτόσ
“L’armadura de la llum” Rm 13,12.
χαρά, ᾶσ, ἡ (59) alegria, goig, joia. ■ χαρὰν γὰρ πολλὴν ἔςχον “Ja que he
tingut una gran alegria” Flm 7.
χείρ, χειρόσ, ἡ (177, 176) mà. ■ δότε δακτύλιον εἰσ τὴν χεῖρα αὐτοῦ “Doneu
l’anell a la seva mà” Lc 15,22.
χρεία, ασ, ἡ (49) necessitat, menester, tasca. ■ λειτουργὸν τῆσ χρείασ μου
“Servidor [de] les meves necessitats” Fl 2,25.
χρόνοσ, ου, ὁ (54, 53) temps. ■ ἐπ’ ἐςχάτου χρόνου “Al temps del final”
Jud 18.
χωρίσ adv., prep. (41, 42) a part, sense, separat de, a més de, fora de, al
marge de, sense més relació amb. ■ χωρὶσ δὲ παραβολῆσ οὐκ ἐλάλει αὐτοῖσ
“I no els parlava sense paràbola” Mc 4,34.
95
ψυχή, ῆσ, ἡ (103, 102) vida, ànima, ésser humà, persona. ■ καθὼσ
εὐοδοῦταί ςου ἡ ψυχή “Així com prospera la teva ànima” 3Jn 2.
ὧδε adv. (61) aquí, cap aquí; ara bé, d’altra banda. ■ τοῦ ἱεροῦ μεῖζόν
ἐςτιν ὧδε “Aquí hi ha [alguna cosa] més gran que el temple” Mt 12,6.
ὥρα, ασ, ἡ (106) hora, moment, temps. ■ ὅτι ὥρα ἤδη ὑμᾶσ ἐξ ὕπνου
ἐγερθῆναι “Perquè ja [és] hora [que] vosaltres sigueu aixecats del son”
Rm 13,11.
ὡσ adv., conj. (504, 503) com, com a, com si, segons, que, de manera
que, així que, llavors, quan, perquè, després que, mentre, encara,
aproximadament, uns (seguit de numerals), que en són, de..., com més
aviat millor. ■ ὡσ ἐν οὐρανῷ καὶ ἐπὶ γῆσ “Com en [el] cel també sobre [la]
terra” Mt 6,10.
ὥςπερ adv. (36) com, així com, igual com, igual que, tal com, de
manera semblant, com si. ■ ὥςπερ γέγραπται “Tal com ha estat escrit”
1Co 10,7.
ὥςτε adv., conj. (83) així que, així doncs, perquè, per això, per tant, de
tal manera que, a fi que, a fi de, amb la intenció de, fins al punt que, de
manera que. ■ ὥςτε καὶ Βαρναβᾶσ ςυναπήχθη αὐτῶν “De tal manera que
Bernabé també es deixà arrossegar per ells” Ga 2,13.
96
Freqüència
Freqüència Nombre de Nombre
Freqüència de%
%% de
paraules
de
Freqüència
Nombre
Nombre
paraules Paraules
dede %% de
%%d'ocurrències
d'ocurrències
Nombre
Nombre
Nombrede %
d'ocurrències
d’ocurrències
Freqüència
d'ocurrències paraules d’ocurrències
paraules
Nombre de
Paraules d’ocurrències
paraules d'ocurrències
d’ocurrències
paraules
Nombre
d'ocurrències d’ocurrències
% de paraules % d'ocurrències
11 1d'ocurrències 36%
36% Paraules
36% 1 1.940 1.940
1.940 1%
36% d'ocurrències
1%
1% 1.940
1.940 1.940
1.940 1%
2-4 1
2-4 30% 36%
30% 2-4 1.612 1.940
1.612 30% 1%3%
3% 1.612 1.9404.313
4.313 3%
2-4 30% 1.612 3% 4.313
5-9 2-4 14%30% 5-9 731 1.612 14% 3%
3% 731 4.313
4.808 3%
5-9 5-9 14%14% 731
731 3%
3% 4.808
4.808
10-19
5-9 9%14% 10-19 489 731 5%9% 3% 6.568
489 4.808 5%
10-19
10-19 9%9% 489
489 5%
5% 4.221 6.568
6.568
20-29
10-19 3% 9% 20-29 174 489 3%3% 5% 174 6.568 3%
20-29
20-29
30-39 2%3% 3% 174
174 2% 3%3%
3% 4.221
4.221
20-29 3% 30-39 83 174 2% 2.85283 4.221 2%
30-39
30-39
40-49
30-39 1% 2%2%
2% 40-49 68 83
8383 2%1% 2% 2%
2% 2.99468 2.8522.852
2.852 2%
40-49
40-49
50-99
40-49 3%1% 1% 50-99 140
1% 6868
68 7% 2% 9.932
3% 2%2% 140 2.9942.994
2.994 7%
50-99
50-99
100+50-99 3%3% 3% 100+ 170 140
3% 140
140 73% 7% 100.392
3% 7%7% 170 9.9329.932
9.932 73%
100+100+
Total
100+ 100%3% 3% Total5.407 170
3% 170 100,00%
170 100%73% 73% 138.020
73% 5.407 100.392
100.392100,00%
100.392
Total
TotalTotal 100%
100%
100% 5.407
5.407
5.407 100,00%
100,00%
100,00% 138.020
138.020
138.020
97 97
WALLACE, Daniel B. – STEFFEN, Daniel S., Gramática griega. Sintaxis del Nuevo
Testamento. Segunda edición con apéndice, Miami (FL): Vida 2015.
ZERWICK, Max – GROSVENOR, Mary, Análisis gramatical del griego del Nuevo
Testamento, Estella: Verbo Divino 2008.
ZERWICK, Max, El griego del Nuevo Testamento, Estella: Verbo Divino 1997.
ABREVIACIONS
2 2a persona n neutre
3 3a persona N nominatiu
D datiu pf perfet
inf infinitiu
99
ABREVIACIONS ABREVIACIONS
1 1a persona 1 mitj
1a persona veu mitjana mitj veu mitja
2 2a persona 2 n persona neutre
2a n neutre
3 3a persona 3 N persona nominatiu
3a N nominat
A acusatiu A opt
acusatiu optatiu opt optatiu
act veu activa act p / activa
veu P plural p/P plural
aor aorist aor pas
aorist veu passiva pas veu pass
D datiu D pf
datiu perfet pf perfet
f femení f ppf
femení plusquamperfet
ppf plusquam
fut futur fut pres
futur present pres present
gen genitiu gen ptc
genitiu participi ptc participi
imper imperatiu imper s/S
imperatiu singular s/S singular
impf imperfet impf sub
imperfet subjuntiu sub subjuntiu
ind indicatiu ind V
indicatiu vocatiu V vocatiu
inf infinitiu inf infinitiu
99 99
1. El grec bíblic............................................................................................. 7
2. Alfabet i transliteració...................................................................... 8
3. L’article....................................................................................................... 10
4. Els substantius.......................................................................................... 10
5. Les declinacions....................................................................................... 11
a. Primera declinación............................................................................ 11
b. Segunda declinación........................................................................... 12
c. Tercera declinación............................................................................. 12
d. Notes de les declinacions.................................................................. 16
6. Els adjectius............................................................................................... 18
7. Síntesi esquemàtica de la flexió nominal i de l’adjectiu..... 22
8. Els pronoms: personals, possessius, demostratius, rela-
tius i indefinits.......................................................................................... 24
9. Els numerals.............................................................................................. 32
10. Esquema de l’estructura del verb grec....................................... 34
a. Verbs que presenten contradiccions.............................................. 49
b. Verbs en –μι........................................................................................... 51
c. Verbs singulars..................................................................................... 56
11. Vocabulari.................................................................................................. 59
ESTADÍSTIQUES............................................................................................... 101
BIBLIOGRAFIA SELECTA........................................................................... 103
ABREVIACIONS................................................................................................ 105