E L QUI B US CA, TR OB A

Un viatge a l'interior de la
vida és un viatge ple de nous ho- BUSCAR
ritzons. Al final, no hi trobem el
gran buit, al que la superficialitat DÉU
ens porta, sinó la gran realitat
d'una vida "creada a semblança i
imatge de Déu"
E.C.P.

La recerca de Déu no és un viat-

Església Protestant de Barcelona-Centre
C/ dels Tallers, 26—BARCELONA
ge a l’espai per tal de trobar-lo
en els límits il·limitats del nostre
univers, sinó un viatge a l’in-
terior de la vida, a les profundi-
tats de la nostra humanitat, per
trobar allí el sentit de la nostra
existència.

Església Protestant de Barcelona-Centre

C/ dels Tallers, 26 –Barcelona.
 LA VIDA ÉS UN TRESOR QUE CAL NEGOCIAR CADA DIA
La Paraula és molt a prop teu;
la tens als llavis, la tens al cor.
(Ro 10.8)
La recerca de Déu no és
un viatge a l'espai per tal de trobar
-lo, com ho va pretendre l'astro-
nauta Gagarin, en els límits
il·limitats del nostre univers. No
pot ser mai un objecte -o subjecte-
a descobrir de forma objectiva
entre les realitats que formen el
camp de la nostra experiència a la
terra. Per molt que el busquem en
aquesta realitat nostre, no ens serà
possible de trobar-lo. I això és
així, en frase del teòleg Emil
Brunner, perquè d'aquesta manera
"Déu no existeix". Déu no és un
ésser creat, sinó el Creador i, com
a tal, està sempre per damunt de
totes les coses que han estat fetes.
No el podem sumar com una cate-
goria més a les que descobrim dia
a dia en el món experimental. Les
transcendeix totes. És inclassifica-
ble.
L’autèntica recerca de
Déu és un viatge a l'interior de la
vida, a les profunditats de la nos-
tra humanitat. Mirar, no fora, a les
realitats que ens envolten o a l'uni-
vers que desconeixem, sinó mirar
dins, a les raons últimes de la vida,
a tot allò que ens mou i forma la
nostra humanitat. La nostra recerca
de Déu ens ha de portar a buscar, en
aquest viatge interior, la nostra rea-
litat última. Tocar el fons de la vida.
Deixar de banda la superficialitat en
la que sovint vivim, per a buscar les
motivacions profundes de la nostra
realitat. I és allí on fem els més
grans descobriments. És cert que hi
trobem el fons de les nostres limita-
cions, de les nostres impossibilitats,
de la nostra finitud. Som i no som,
perquè no ens tenim. Aspirem i no
assolim l'objecte de la nostres aspi-
racions. Però, al mateix temps que,
al fons de la vida, trobem un món
petit i tancat, l'experimentem en el
marc d'una realitat que ens trans-
cendeix. La meva finitud, la puc
veure en el marc de l'infinit; les me-
ves limitacions, en el d'un horitzó
il·limitat; la meva debilitat, en el
context del poder omnipotent.
És allí, a les profunditats del meu
ésser, que la meva vida té sentit d'e-
ternitat, de valors absoluts, de pos-
sibilitats infinites. Allí, al fons, l'ex-
perimento com una continua recerca
de sentit; conec l'amor com la suma
de tot bé; conec la transcendència,
com fonament últim de la meva hu-
manitat. És a dir, al fons del cor, hi
trobo Déu, el Déu que finalment se
m'ha manifestat en la persona de
Jesucrist. No és el Déu dels filòsofs
al que pugui arribar per les cinc vies
de Sant Tomàs, sinó el Déu de la
meva experiència, el que finalment
dóna sentit a la meva vida i m'obre
l'horitzó per a viure a l'altura de les
seves exigències. La vida no és "un
raig de llum entre dues eternitats de
tenebres". És un tresor que cal ne-
gociar cada dia i enriquir. No l'hem
de viure només en la superficialitat
del dia a dia, sinó en la profunditat
de la visió interior, de les intuïcions
profundes, i de les ressonàncies que
la vida de Crist i el seu ensenya-
ment troba en el meu cor.
EL QUI BUSCA, TROBA