“Espiritualitzar-se”, un camí per a la pau interior i l'harmonia al món

Diuen que quan la divinitat va crear els homes a imatge i semblança seva, un dels
déus va dir: - “seran forts, invencibles, savis i eterns. Voldran ser déus com
nosaltres i hauríem de fer que els hi costés treballar perquè aprenguin a trobar la
felicitat. Hem d'amagar-la on ells no ho imaginin, que els costi assolir-la”.
El déu dels vents va proposar portar-la al cim d'una alta muntanya, però van
advertir que aconseguirien pujar-hi, vencent la fatiga i el desà nim. Neptú va dir
d'amagar-la al fons del mar, però li van fer veure que els homes sabrien arribar a
les profunditats i trobar-la fà cilment.
Zeus va dir: - “Si l'amaguem lluny, hi arribaran fà cilment”. - “Aleshores, on
haurem d'amagar-la?”, li van preguntar.
Respongué: - “L'amagarem en allò profund del seu cor. Sortiran a buscar-la als
llocs més llunyans, desconeguts i profunds. Al final, aprendran i s'adonaran que la
felicitat estava dins d'ells mateixos”.
Hem arribat a dalt de les muntanyes i més enllà fins a la lluna, hem vist el forat
negre de la nostra galà xia i penetrat als misteris de les petites partícules que
componen tot el que existeix, però ens toca aprendre a tenir pau, a ser feliços , i per
això hem de fer una cosa més difícil: entrar dins nostre, obrir els ulls a un mó n
espiritual.
Rafael Domingo Oslé i Gonzalo Rodríguez-Fraile Díaz, al seu llibre
«Espiritualitzar-se» (Amazon 2022) fan una proposta en aquest sentit. Persones
d'aguda intel·ligència i profunda recerca personal, des de l'ambient on viuen, una
cruïlla de cultures com els Estats Units, poden parlar d'espiritualitat com a base
per a la pau interior i la pau social. “En aquest llibre –diuen els autors– abordem el
tema de la pau des d'una perspectiva espiritual”.
Quina relació té la pau amb l'espiritualitat? Quina relació té la pau mundial amb
la pau personal? Els autors aporten una manera d’actualitzar el missatge de les
tradicions espirituals, al mó n d’avui tan canviant. S'indaga en la pau i la felicitat, i –
no vull fer spoiler- es parla d'espiritualitat, en el sentit que l'ego que ens causa
problemes, es pot transcendir si entrem a la nostra interioritat, ens transcendim. I
com en un iceberg, el que portem a dins transcendeix a l'exterior. Si portem pau,
s'estén la pau al voltant nostre; si molts porten la pau, hi haurà pau en aquest mó n
tan necessitat. Si despertem la nostra consciència, no només les persones sinó
també la nostra relació amb la Terra estarà plena de pau i harmonia. Ens parlen de
tot això des d'una perspectiva no religiosa, ja que la religió ha assumit amb
freqü ència l'ètica i l'espiritualitat, però l'espiritualitat i l'ètica só n dins del
desenvolupament de la consciència humana i, per tant, és part constitutiva de
l'humanisme.
El pensador Carlos Blanco diu que “en una època tan convulsa, tan plena de
temors, conflictes i incerteses, el lector trobarà en aquest llibre suggeriments
valuosos per recó rrer el seu camí i enriquir l'horitzó de les seves possibilitats”. No
és fà cil aquesta harmonia vital… Hi va haver un temps de teocrà cia on es volia
manar en nom de Déu i les religions, després hi ha hagut una època on la raó ha
estat absolutitzada i s'han oblidat aquestes facetes més interiors de la persona i la
seva à nima. “Espiritualitzar-se” ens parla d'una comprensió sobre el sentit que té
tot quan s'integra en una cosa més gran, una causació que ve des de dalt i que
recondueix totes les coses cap al bé. Això crea un sentit d'acceptació d'aquesta
voluntat divina, que supera qualsevol resignació i negativitat i que és plena
d'esperança. Es tracta d´una comprensió espiritual, sobretot de la llei de l´amor
que ho regeix tot i integra les altres lleis de l´univers.
El Professor de la Universitat Emory Rafael Domingo s'uneix aquí a l'empresari
que es va reinventar com a estudió s de la consciència Gonzalo Rodriguez-Fraile, i
tots dos construeixen en aquest llibre un projecte de pau, amb una visió racional
sense caure en el racionalisme, una visió espiritual sense caure en l'espiritualisme,
tot això amb una lò gica exquisida segurament provinent de la seva manera de ser i
la formació en dret que tots dos comparteixen.
L'antropologia que sustenta aquest projecte recull la tradició occidental i la
integra en una visió actual enriquida amb elements orientals i postmoderns. Això
sí, corregint les deformacions racionalistes, que com bé recordava María Zambrano
ens va treure l'à nima: la veritat o és transformativa o no és veritat, i la filosofia
moderna és descriptiva de la persona però no la millora, ha absolutitzat la raó i per
això ha perdut l'à nima. La persona és un esperit encarnat. L'equilibri entre l'esperit
i la nostra sensibilitat-corporalitat és créixer perquè aquesta vida és una escola
d'aprenentatge. Aquesta vida no podem controlar-la amb la raó doncs el més bà sic
que és la prò pia vida ens ha estat donada i un dia ens serà treta sense la nostra
voluntat, per això el millor és comprendre el sentit de la vida i deixar-ne les regnes
al que ve de dalt: si perdem l'agenda prò pia i aprenem a deixar-nos portar per
aquesta energia divina que ens acompanya, podrem evolucionar en aquesta
comprensió , desenvolupar la nostra consciència, d'una manera més plena: les pors
desapareixeran en deixar de voler controlar el nostre dia a dia, la pau profunda
anirà niant a la nostra à nima, i l'anirem portant allà on anem.
“El nostre temps és entretemps”, deia el pensador J.B. Torelló : sender obert,
maroma estesa entre les dues mans de Déu”. També S. Tamaro va prendre aquesta
imatge dient que estem teixint amb la llana d'un cabdell, prenent-la d'un cap, i de
l'altre cap la pren Déu. Estem tots implicats a teixir un tapís que és la histò ria de la
humanitat. Estem en una època amb conflictes de guerres, entre les quals la
d'Ucraïna. Estem en una època amb processos de canvi profunds com só n la
intel·ligència artificial i la realitat virtual que anirà abastant-ho tot. Necessitem un
humanisme nou, un nou paradigma, necessari per “no perdre l'à nima” a l'era de la
tecnologia, i “no perdre el mó n” cada cop menys sostenible. Davant d'una
globalització que pot derivar en xoc de civilitzacions, necessitem un humanisme de
constructors de pau: una aliança de civilitzacions, una fraternitat universal (citen
els autors el projecte de Francesc, en aquest sentit), una civilització de l'amor.

Llucià Pou Sabaté, Doctor en teologia i humanitats