You are on page 1of 1

Virginitat i realització personal

S'ha estès la idea que la virginitat dificulta la realització plena de la persona: que
la maduresa psíquica s'aconsegueix amb l'estabilitat familiar; que convindria adequar-se
als temps; i davant els escàndols d'Estats units es podria aplicar allò de sant Pau: “millor
és casar-se que cremar-se”, arreglar una situació seria millor que deixar una
insatisfacció oculta; que els cèlibes “són només persones normals, amb bona voluntat,
que duen potser una càrrega molt gran”; que potser abans no quedava temps per a tenir
família, però que ara és diferent.
Què dir davant aquestes raons? Acollir aquests suggeriments tindria èxit en
quant a “màrqueting”, al posar-se a favor l'opinió pública, però també seria deixar-se
dur pel corrent, per les modes, i si això es fa contra la veritat, per sucumbir a la pressió
ambiental, seria també la pèrdua de la llibertat. El millor servei que presta l'Església és
el manament del Senyor, la caritat, i s'ha de viure amb veritat, donar testimoniatge d'ella
encara que costi sofriment i contradiccions. I quina és aquesta veritat tant important?
Que la persona es realitza plenament a través de l'amor, la realització personal no es
limita al camp sexual sinó que abasta molts altres aspectes, en la vida de Jesús veiem
una harmonia i equilibri que es pot proclamar d'Ell: “heus aquí l'home” en el sentit ple.
Déu concedeix a alguns un do: que ho deixin tot (Lluc 14, 26; Marc 10, 28-31) i
es dediquin plenament al seu servei –seguir a l'Anyell onsevulla que vagi: Apocalipsi
14, 4- per a ocupar-se d'Ell i de les seves coses, per a agradar-lo (1 Corintis 7, 32), i
donar un sentit profètic en el món, mentre caminen a la trobada de l'Espòs que ve
(Mateu 25, 6), preparant aquell moment quan «no es casaran ni elles ni ells» (Mateu
22,30; Marc 12,25), i qui viu aquest do «avança la realitat d'una vida que, no obstant
continua sent aquella pròpia de l'home i de la dona, ja no estarà sotmesa als límits
presents de la relació conjugal» (recorda la Santa Seu). Per això no cal envanir-se (ja ho
deia San Clement Romà) però tampoc avergonyir-se: cada persona ha de poder decidir
casar-se o ser cèlibe per a acollir un do de Déu que testimonia —com ensenya Joan Pau
II— «que el Regne de Déu i la seva justícia són la perla preciosa que s'ha de preferir a
qualsevol altre valor encara que sigui gran, és més, que cal buscar-lo com l'únic valor
definitiu». A més, van tan de la mà les dues coses, que quan hi ha crisis de comprensió
de la virginitat també la societat està malalta en la seva comprensió del matrimoni, que
per cert avui no gaudeix de molta estabilitat que diguem, i les formes alternatives són
d'allò més complex i insegur… La persona humana ha estat creada per amor, per a viure
en comunió amb els altres, en el matrimoni o virginitat –celibat apostòlic- que és "un
dels tresors més preciosos que Crist ha deixat en herència a la seva Església" (Pius XII).
És per tant un do preciós, i per a entendre'l bé cal tenir fe, però tornem a la
pregunta: en l'humà, dóna una vida d'amor, de plenitud -tot i les dificultats que duu amb
si-, és a dir perfecciona a la persona i la duu a realitzar-se? No hi ha res en el món que
ompli tant com l'amor correspost, es fa gojós qualsevol sacrifici per arrencar un
somriure de qui s'estima… i això es pot donar en les dues formes d'amor esponsal:
matrimoni o virginitat. Qui troba “la perla preciosa”, el “tresor amagat” (Mateu 13),
s'alegra i s'enriqueix, per això qui correspon amb generositat a aquest do i aquest amor
pot trobar la felicitat personal i formar aquesta família espiritual, que te una fecunditat
espiritual. El motiu –ho hem vist abans- és que la perfecció de l'home consisteix en
l'amor, i es realitza més el que estima més. Viure-ho, a més, confereix una maduresa
característica a la seva missió: creix la capacitat de lliurament, d'arribar a l'amistat amb
moltes persones, amb una llibertat i confiança per a obrir el cor, donar pau. Aquesta
disponibilitat per a dedicar-se al servei de la evangelització és font de felicitat, per això
San Pau escriu: «m'agradaria que tots estiguessin com jo» (1 Corintis 7,7).
Llucià Pou Sabaté

You might also like