Violència familiar

Aquests dies s’ha parlat molt dels maltractaments en el matrimoni, si són o no causa
de nul·litat matrimonial: “l’Església condemna amb tota rotunditat els maltractaments i
defensa la igual dignitat de l’home i de la dona”, deia Mons. Asenjo, això no obstant, “entre
les causes que estableix el Codi de Dret Canònic no figuren els maltractaments, atès que és un
afer sobrevingut després de la celebració del matrimoni”. Pot entendres malament, i per això
el canonista Jaume Riera deia que “la jurisprudència canònica ha incorporat la doctrina que
els maltractaments són causa de nul·litat i accepta que els maltractaments en la convivència
matrimonial posen en relleu un trastorn de la personalitat ja latent al temps de casar-se per la
qual cosa se’n pot derivar una declaració de nul·litat”. El Dr. Bueno, jutge eclesiàstic, insistia
en que pot demostrar una persona violenta que “en la seva estructura mental, està feta de tal
manera que planteja i entén la relació afectiva o de parella amb violència. Llavors és molt
probable que es tracti d’una psicopatologia i per tant el matrimoni és nul”, o bé planteja una
relació matrimonial que nega els bens propis del matrimoni, i per tant no hi ha vertader
matrimoni. Com deia el Cardenal Carles de Barcelona, l’Església no pot dissoldre un vertader
matrimoni i per tant el que fa el dret és investigar si aquest és o no vertader; i en aquest sentit
si la violència demostra un trastorn que ja existia quan es va contraure el matrimoni, és causa
de nul·litat. El matrimoni és una vocació a “comunitat de vida i amor”.
No ens quedem mai indiferents al contemplar la violència, ja que tots estem inter-
conexionats, la solidaritat és una necessitat vital, som cridats pel fet de ser persones a
esdevenir constructors de pau. La violència és sempre un signe de debilitat, pot ser mental
com el cas dels trastorns psicològics, o manca d’educació com el cas dels nens que encara no
tenen la responsabilitat dels seus actes, o manca d’autocontrol i per tant el vici de fer mal, el
que diem pecat.
Apart dels casos de violència física greu, hi ha moltes maneres de fer mal a una
persona, com la traïció de les paraules difamatòries, la malignitat en el parlar, crítica amagada
o insult directe, la ironia o la sospita sense motius suficients... tantes formes de violència com
deixar algú sol, el menyspreu o la ignorància, l’oblit o el no saludar algú pel carrer, mirar a
l’altre costat al passar... tot això deixa un regust d’amargor, de sentiment de ser ofesos, que si
tenim sentit cristià sabrem transformar en intercessió per aquelles persones, en demanar Déu
que toqui el cor d’aquests desgraciats (en el sentit de que tenen la desgràcia de no conèixer
l’amor, no tenen la gràcia de saber estimar).
La violència que veiem en el món d’avui pot influir negativament en la educació
afectiva de les persones, i això també es veu en la família, malalta d’aquests virus que hi ha
per l’ambient. Ens enverinen per exemple la violència anònima dels mitjans de comunicació,
que mostren moltes vegades la ràbia i el mal, la mentida i el desig de venjança, per exemple
en el que diem la tele-basura. Al igual que el cercle de l’odi engendra més odi, també el cercle
de l’amor engendra una cadena d’amor com la que va encetar Jesús a la Creu, quan al ser
crucificat no va respondre amb el càstig sinó amb aquell “Pare, perdona’ls que no saben el
que fan”, allà ens va demostrar el tarannà de qui sap ser fort. Tornar violència amb violència
és debilitat. La fortalesa està en posar amor on no hi ha amor, per treure amor, com deia Joan
de la Creu. En un món ple de guerres i a sols una generació de la guerra mundial que varen
provocar l’odi i el totalitarisme, hem de promoure en el món una onada de bona voluntat que
ofegui la violència destructiva, una manera de parlar i comportar-se que no tingui el verí de la
destrucció contra ningú, un diàleg obert a tots i per això obert a la veritat, una acció solidaria
d’ajuda als països pobres, i als membres més inocents i dèbils de la nostra societat
(inmigrants, indigents, malalts...), una ma oferta a tothom que necessiti la nostra ajuda.

Llucià Pou i Sabaté