Professional Documents
Culture Documents
1
INDEX
PRESENTACIÓ.............................................................................. 5
MARC CONCEPTUAL................................................................... 7
MARC LEGAL............................................................................... 13
INTERNACIONAL............................................................. 13
ESTATAL.......................................................................... 14
AUTONÒMIC................................................................... 14
LOCAL.............................................................................. 15
DEFINICIÓ........................................................................ 17
OBJECTIUS ...................................................................... 17
COMISSIÓ INSTITUCIONAL SOBRE
VIOLÈNCIA MASCLISTA................................................... 19
DOCUMENTS DERIVACIÓ I DETECCIÓ............................. 21
ÀMBITS D’ACTUACIÓ................................................................... 25
2
PRESENTACIÓ
La violència masclista atempta greument contra els drets humans de les dones i, en
conseqüència, impedeix que s’assoleixi la ciutadania plena, la igualtat d’oportunitats i la
llibertat de les dones.
A l’any 1995 vam crear el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones amb l’objectiu
de disposar al municipi d’una espai de referència per a les dones que pateixen o han
patit violència masclista, no només per informar i assessorar sinó amb els recursos
necessaris per desenvolupar accions per tal de promoure la igualtat i lluitar contra la
discriminació per raó de sexe.
En aquest sentit, els ajuntaments com a administració més propera, som el marc idoni
per portar una actuació coordinada amb les institucions i professionals que intervenen
en l’atenció de les víctimes. Hem estat pioners en el desplegament de mesures i serveis
d’intervenció, atenció o suport a les dones en situacions de violència, constituint espais
de coordinació amb el món associatiu i establint protocols d’actuació i circuits
d’intervenció que han estat un element important, per tal de millorar l’atenció cap a les
dones, intercanviar conceptes, experiències i disposar d’una eina de treball conjunta.
A l’any 2000 vam aprovar el primer Protocol d’actuació i circuit d’intervenció en casos
de violència masclista i ara presentem la seva tercera edició, demostrant la necessitat de
revisió continua i l’afany de millora en les nostres actuacions i reflectint el compromís de
totes les institucions que hi estem implicades en aquest tema, per donar una resposta
global a les dones que pateixen aquests tipus de violència.
Antonio Balmón
Alcalde
3
MARC CONCEPTUAL
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Definicions:
Tot acte de violència cap al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany
o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tal actes, la
coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeix a la vida pública com a
la privada.
Violència física:
Qualsevol acte o omissió de força contra el cos d’una dona, així com qualsevol omissió
de socors, intencionals o negligents, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física
o un dany.
Violència psicològica:
Tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un
patiment, per mitjà d’amenaces, d’humiliació, de vexacions, d’exigència d’obediència o
submissió, de coerció verbal, d’insults, d’aïllament o qualsevol altra limitació del seu
àmbit de llibertat.
Violència sexual:
Comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa
l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de
prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la
persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella,
afectiva o de parentiu.
4
Assetjament sexual:
Qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d'una persona, amb el propòsit o
l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat, i de crear un entorn intimidador, degradant o
ofensiu.
Violència econòmica:
5
Matrimonis forçats: S’entén per matrimoni forçat aquell que es produeix sense
el consentiment vàlid de com a mínim un dels contraents per la intervenció de
terceres persones de l’entorn familiar (sovint els progenitors), que s’atorguen la
facultat de decisió i pressionen perquè aquesta pràctica es produeixi
Violència derivada dels conflictes armats: Inclou totes les formes de violència
contra les dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara l’assassinat,
la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs forçat, l’avortament forçat,
l’esterilització forçada, la infecció intencionada de malalties, la tortura o els
abusos sexuals.
Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com ara la
vulneració dels drets de la dona negant-li el dret a decidir sobre la seva
maternitat , així com els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades .
6
TEORIA DEL CICLE DE LA VIOLÈNCIA
El cicle de la violència de gènere va ser formulat per l’antropòloga Leonor Walker al seu
llibre “Las mujeres maltratadas” (1.979). Segons la seva teoria, aquest cicle comprèn
tres fases:
Període amb un comportament inicial positiu. Els dos membres de la parella mostren la
seva millor faceta i actitud. A mesura que la relació continua i evoluciona hi ha un
increment de la demanda i de l’estrès. El comportament agressiu augmenta. El
maltractador comença a mostrar-se tens i irritable, qualsevol comportament de la dona
li provoca una mala reacció. Inicialment el comportament agressiu es dirigeix a objectes.
Llavors hi ha un trasllat: es passa d’exercir violència contra objectes a exercir-la contra la
parella. En aquesta fase pot donar-se un increment de l’abús del tipus verbal i físic.
L’agressor fa responsable a la dona del seu comportament agressiu. Això dificulta que la
dona identifiqui l’abús i sol confondre la dona. La dona, o la persona que pateix l’abús,
intenta canviar la seva manera de comportar-se per, així, evitar la violència (La dona,
durant aquesta fase, intenta entendre la causa i, qualsevol actitud per solucionar la
situació, provoca més irritabilitat en el maltractador). A partir d’aquí la dona deixa
d’expressar la seva opinió i entra en una fase d’immobilitat, que el maltractador entén
de forma negativa, considerant-la una persona inútil i sense caràcter, que va reforçant la
seva creença de superioritat i abocant tota la culpabilitat envers la dona
Tal i com indica el seu nom, el maltractador castiga durament a la seva parella, psíquica
o físicament.
Insulta, colpeja, trenca coses, amenaça amb matar-la a ella o a les persones que estima,
l’interromp la son, la viola, etc.
La dona en aquesta fase es troba impotent, i la desigualtat i baixa autoestima que s’ha
arrelat al llarg del temps i durant la primera fase del cicle la paralitza.
Ha après que el poder és de l’home i això la impedeix reaccionar.
7
Fase de “Lluna de Mel” o reconciliació:
L’agressor és qui controla aquest cicles i quant acaba la fase de reconciliació la dona és
conscient que no pot controlar aquests comportaments i intenta mantenir-se, de la
millor forma possible, dins de la relació.
Aquests cicles es van succeint fins que desapareix la fase de “Lluna de mel” o
reconciliació.
MARC LEGAL
8
MARC LEGAL
Internacional
La conferència dels Drets Humans de Viena (1993) va proclamar que els drets humans
de les dones i les nenes formen part integral dels drets humans universals. Així mateix,
es reconeix la importància de la lluita per eradicar la violència envers les dones.
Resolució del Parlament Europeu “Tolerància zero contra la violència envers les dones” i
el seu desenvolupament a l’any 1999 com l’Any Europeu de lluita contra la violència de
gènere”.
Decisió Marc del Consell d’Europa sobre l’Estatut de la víctima en el procés penal (2001),
que senyala la importància d’evitar processos de victimització secundària i la necessitat
de serveis especialitzats i d’organitzacions de suport a la víctima.
Directiva 2002/73 del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’aplicació del principi
d’igualtat entre dones i homes en allò relatiu a l’accés a l’ocupació, a la formació i
promoció professionals i a les condicions de treball. Es contempla atorgar protecció
suficient en els supòsits d’assetjament i assetjament sexual en la feina.
9
Estatal
La Constitució Espanyola (1978) propugna, entre els seus valors, la igualtat i el fet que
els poders públics tenen l’obligació de promoure les condicions per a la llibertat i la
igualtat de l’individu. Com a drets fonamentals s’estableixen: la igualtat davant la llei i la
no discriminació, entre d’altres, per raó de sexe, i el dret a la vida, a la integritat física i
moral, i la prohibició de la tortura i les penes o tractes inhumans o degradants.
Reial Decret – llei 3/2013, de 22 de febrer, pel que es modifica el règim de les taxes en
l’àmbit de l’administració de justícia i el sistema d’assistència jurídica gratuïta.
Modificació de la llei 1/1996, de 10 de gener, d’ assistència jurídica gratuïta, per la qual
es reconeix el dret d’assistència jurídica gratuïta, que es prestarà d’immediat a les
víctimes de violència de gènere, així como als menors d’edat i a les persones amb
discapacitat psíquica quan siguin víctimes de situacions d’abús o maltractament , amb
independència de l’existència de recursos per a litigar.
Autonòmic
El Parlament de Catalunya (2008) aprova la Llei 5/2008 de 24 d’abril dels drets de les
dones a eradicar la violència masclista. Aquesta llei parteix de la premissa que els drets
de les dones són drets humans i que la violència masclista és una vulneració dels
mateixos que impedeix el desenvolupament de la seva ciutadania, autonomia i llibertat.
Igual que la Llei Integral estatal recull una sèrie de mesures que aprofundeixen en la
sensibilització, prevenció, atenció i recuperació, defineix les competències de les
diferents administracions i estableix nous drets per a les víctimes.
10
Local
Pla d’igualtat intern de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat aprovat pel Ple Municipal
amb un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de dur a terme una diagnosi de
situació, que serveix per assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i
homes dins de l’organització, eliminant qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe.
11
PROTOCOL D’ACTUACIÓ I CIRCUIT D’INTERVENCIÓ EN CASOS DE VIOLÈNCIA DE
GÈNERE
DEFINICIÓ
OBJECTIUS
Crear i establir línies bàsiques d’actuació en el treball amb les dones que pateixen o
han patit violència de gènere.
Unificar criteris entre tots els àmbits i institucions implicats en aquest tema per a la
recerca de solucions conjuntes i coordinades a la violència contra les dones.
Treballar de forma conjunta i coordinada per tal de millorar l’atenció cap a les dones
que pateixen maltractaments i els seus fills.
12
COMISSIÓ INSTITUCIONAL SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Aquesta comissió va ser creada a l’any 2000 amb l’objectiu de coordinar les actuacions
en matèria de violència de gènere i millorar l’atenció cap a les dones maltractades. En
aquesta comissió estan representades totes les institucions involucrades en l’atenció a
les dones que pateixen o han patit violència masclista al municipi.
Professionals de diferents àmbits es reuneixen dos cops a l’any per tal de fer la revisió i
seguiment sobre el funcionament del circuit i continuar propiciant el treball en xarxa i
transversal des de tots els àmbits d’actuació. També es realitzen sessions
extraordinàries sempre que es consideri adient a petició de qualsevol dels agents
implicats o es realitzen accions específiques de formació.
A nivell municipal:
13
Altres institucions i professionals:
La comissió posa en marxa instruments , pràctics i tècnics que permeten una millor
coordinació entre els serveis que intervenen al circuit municipal així com identificar i fer
visible la violència masclista de manera unificada.
1.- Full de derivació unificat entre els serveis del circuit municipal de Cornellà.
2.- Full de detecció del risc de violència de parella ( Document amb validació
científica aprovat en el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones).
14
DOCUMENT DERIVACIÓ
15
16
17
18
ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Ubicació:
Telèfon: 93 474 28 41
Fax: 93 475 04 76
ladona@aj-cornella.cat - www.cornellaweb.cat
Els objectius del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones són:
Donar informació i orientació bàsica a les dones del municipi que ho demanin.
Oferir atenció jurídica especialitzada i professional a totes les dones que facin la
demanda per a una problemàtica personal derivada de la seva condició de dona.
Oferir suport especialitzat i professional a dones que visquin o hagin viscut una
situació de violència o de discriminació per raó de gènere, tant individual com
grupalment.
Realitzar accions específiques de prevenció, sensibilització i detecció precoç de
situacions de discriminació i violència vers les dones.
Ser un espai de referència en el qual la població en general pugui accedir a tot
tipus d’informació relacionada amb la igualtat de gènere.
19
Serveis i recursos adreçats a dones en cas de violència de gènere
ORÍGEN DE LA DEMANDA:
Ens trobem amb dones que participen en activitats i que, passat un temps,
sol·liciten assessorament, ja que són dones que porten anys patint un
maltractament continuat i, a vegades, més subtil.
20
PLA D’ACTUACIÓ DES DEL CIRD:
Es programa una segona trobada amb la dona, per tal de treballar de manera més
acurada tant el pla de treball com les posteriors derivacions. En aquesta trobada, es
realitza un pla d’actuació conjunt amb la dona per tal de donar resposta a les seves
necessitats i es realitzen les derivacions adients a altres serveis municipals, amb
posterior coordinació amb els diferents serveis.
o Serveis Socials
o Serveis Sanitaris
o Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil Sistema de
o Assessorament Jurídic derivació i
o Mossos d’Esquadra
o Jutjats
seguiment
o Salut Mental
o Justícia gratuïta
o Servei d’assessorament laboral
o SIE
o Etc...
El CIRD disposa d’un servei d’assessorament jurídic setmanal que informa a les dones
sobre quins són els seus drets i quines són les actuacions a seguir en cas de
maltractaments.
21
Serveis d’Assessorament Laboral:
Des del CIRD es realitza la primera acollida i s’informa dels serveis existents al municipi.
Es realitza la derivació a través d’un qüestionari que és enviat al Departament de Treball
per tal que les dones accedeixin als serveis més adients segons les seves demandes.
En cas que les dones arribin al CIRD molt desorientades en el procés de recerca de feina
i no tinguin mitjans per elaborar el seu Currículum Vitae, s’ofereix la possibilitat que la
tècnica referent pugui elabora el Currículum Vitae de la dona.
Orientació professional.
Inserció.
Grups d’autoestima:
Des del CIRD s’ofereixen cursos i grups d’autoestima per tal d’ajudar a les dones a
recuperar la seva valoració personal.
22
VIOLÈNCIA
MASCLISTA
Recepció
Informació
CIRD Assessorament
Pla actuació
SERVEIS MUNICIPALS
SEGUIMENT
23
2.-REALITZACIÓ D’ACTIVITATS DE PREVENCIÓ
El Centre d’Informació i Recursos per a les Dones ofereix, a través de les propostes
educatives del Departament d’Educació, tallers de prevenció i sensibilització que es
realitzen als diferents centres d’ensenyament de la ciutat adreçats a noies i nois d’ESO i
Batxillerat.
Aquest tallers han estat conduïts per entitats de reconeguda experiència en tractament
de les relacions abusives i imatge de les dones als mitjans de comunicació com Tamaia,
El Safareig i l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació i la UB.
Tallers preventius dirigits a pares, mares i professionals de l’educació, per mitjà de les
AMPAS i els Consells Escolars; així com tallers preventius per adults, homes i dones, no
directament relacionats i relacionades amb l’activitat del CIRD, a petició del teixit
associatiu de Cornellà.
24
PROJECTE RE-IMAGINA’T
Concurs per a l’elaboració d’un guió d’un espot no sexista, adreçat a l’alumnat de 3r i 4t
d’ESO.
Realitzar un procés participatiu - creatiu amb joves per tal de fomentar el discurs
crític cap als mitjans de comunicació, el resultat del qual serà la creació d’un guió per
a un espot publicitari que superi els estereotips sexistes.
Portar l’experiència fora de les aules difonent el treball realitzat per l’alumnat a
diversos espais (mitjans de comunicació, etc.) per tal de sensibilitzar també la
població en general.
Televisió de Catalunya produeix l’espot escollit pel jurat i l'emet al programa juvenil
TAGS.
Treballar amb grups de nois i noies de 12 a 16 anys dels IES de Cornellà de Llobregat,
tant fora com dintre del propi espai del CIRD, per tal d’augmentar el coneixement
d’aquest recurs a la joventut del municipi.
Objectius principal:
- Apropar i donar a conèixer el CIRD als nois i noies dels IES de Cornellà.
Objectius específics:
1. Acceptar i respectar els canvis físics, els propis i els de les altres persones del
grup. Desenvolupar una auto imatge ajustada i positiva que ens permeti guanyar
confiança en les pròpies capacitats i habilitats personals: “sentir que puc”.
2. Fer valoracions positives sobre les altres persones i millorar la comunicació no
verbal perquè aquesta estigui en coherència amb els valors.
3. Positivitzar la diversitat com a element enriquidor que possibilita el
creixement individual i de grup.
25
4. Ser conscient de la influència que tenen els estereotips i els prejudicis en les
relacions socials i actuar amb coherència.
5. Mostrar empatia i reforçar la capacitat per incloure i establir vincles amb les
altres persones.
6. Rebutjar les actituds negatives envers les diferències. Valorar positivament
com es complementen les capacitats de tothom en el grup i en la societat en
general.
7. Adoptar una actitud de rebuig davant qualsevol actitud o comportament que
predisposi a l’establiment de relacions abusives.
8. Ser assertiu i saber regular amb autocontrol la pressió de grup i les emocions i
sentiments presents en tot conflicte i/o situació.
9. Evitar qualsevol forma de discriminació a través del llenguatge i ser crítics amb
els prejudicis sexistes, classistes, etc.
10. Ser creatius i agents actius de transformació social. Comprometre’s a dur a
terme projectes i accions que millorin les condicions de vida de les altres
persones.
Activitats que es realitzen per assolir els objectius:
Treballar amb grups de nois i noies de 12 a 16 anys dels IES de Cornellà de Llobregat,
per tal de triar el dibuix que servirà de punt de llibre de 8 de marc.
- Apropar i donar a conèixer el CIRD als nois i noies dels IES de Cornellà.
Objectius específics:
Oferir als IES la possibilitat de participar en la elaboració del punt de llibre que
cada any es confecciona pel dia de la dona, 8 de març.
Metodologia:
26
TREBALL AMB ELS INSTITUTS D’ENSENYAMENT ENVERS EL DIA INTERNACIONAL
CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Objectius
Revisió i confecció d’una guia sobre els drets i sobre que fer en situacions de
violència.
Conferències i difusió als mitjans de comunicació locals.
Formació als professionals que treballen en aquest àmbit
Celebració 25 de Novembre Dia internacional contra la violència a les dones.
Realització d’accions de sensibilització per als més joves i el seu entorn familiar i
educatiu sobre la pressió sexual i vulnerabilitat de les noies a les xarxes socials i
Internet.
Seguiment de la comissió institucional sobre maltractaments per tal de coordinar totes les actuacions
dels diferents agents que intervenen en els casos de violència de gènere.
27
CIRCUIT D’ATENCIÓ A DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA.
DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL. AJUNTAMENT DE CORNELLÀ.
1.- Introducció:
Tenint en compte que la societat s’està sensibilitzant vers a aquest tema, les demandes
fetes per les dones es podrien modificar, així com els recursos destinats a les mateixes.
Els canvis positius a nivell legislatiu, s’hauran d’acompanyar de recursos socials,
econòmics i de protecció; com per exemple, avançar en garantir la seguretat física de la
dona i els seus fills, garantir la correcta aplicació de la llei, etc. Quant més es vagin
perfeccionant els sistemes de protecció de la dona i els seus fills i filles, més canvis es
podran donar en les necessitats a cobrir.
Els serveis socials d’atenció primària conformen el primer nivell funcional de la xarxa
bàsica de serveis socials de responsabilitat pública, i constitueixen el dispositiu general i
inicial de resposta a les necessitats personals i comunitàries reconegudes legalment i
que, per tant, són de proveïment obligat per part de les administracions públiques
competents. Atenent a la seva tipologia, aquestes necessitats han de ser ateses des
d’aquest nivell, o informades i derivades a recursos especialitzats adscrits a altres nivells
d’atenció social.
Les funcions dels serveis socials d ‘atenció primària en casos de violència domestica són:
Recepció, anàlisi i valoració de les situacions i demandes plantejades per les dones
víctimes de les agressions.
Informació i derivació respecte a assessorament jurídic i atenció psicològica, si
s’escau, depenent de la via de recepció.
Informació, orientació i assessorament respecte a recursos socials: allotjament
d’emergència, econòmics, laborals, formació etc.
Donar respostes a les necessitats socials: tramitació (cases d’acolliment emergència i
llarga estada, ajuts econòmics) i mobilització de recursos i de serveis en relació a la
millora de la situació de patiment de la dona i els seus fills.
28
Coordinar les intervencions amb la resta dels equips i/o serveis que intervinguin en
un mateix cas.
Recollida i anàlisi de les dades amb la finalitat de millorar les futures intervencions.
Realitzar actuacions de prevenció de situacions de violència ( en coordinació amb
altres departaments i/o serveis ).
Detecció de situacions de violència envers les dones i els seus fills ( en coordinació
amb altres departaments i/o serveis).
En el nostre municipi els Serveis d’atenció Primària estan distribuïts en sis equips
(UBAPS: Unitat Bàsica d’atenció social primària). Són equips multidisciplinars formats
per treballadors/es socials, educadors/es socials i treballadores familiars. Estan repartits
en els diferents barris de la nostra ciutat: Almeda, Riera-Centre, S.Ildefons, Fontsanta,
Gavarra i Padró. Contem també amb un Servei d’Assessorament i Primera Acollida.
Considerem important la formació especifica dels professionals d’atenció primària per
tal d’atendre adequadament a les dones i els fills/es que pateixen aquesta
problemàtica.
Actuacions professionals:
- Directament
- Derivada
- Indirectament
-
Origen de la demanda:
29
Recepció de la demanda:
Aquesta pot ser rebuda per qualsevol membre de l’equip d’atenció primària, sent el
referent la Treballadora Social, i poden intervenir la resta de l’equip, en funció de la
situació i necessitats plantejades.( nivell d’ intervenció familiar, acompanyaments etc.).
Els tipus de demandes que es realitza majoritàriament a Serveis Socials són de suport
personal, d’acolliment i d’informació dels recursos existents.
La dona maltractada necessita un espai on pugui expressar el seu malestar, sense por a
ser prejutjada. Altres de les demandes més rebudes són les d’orientació legal, la dona
vol conèixer quins són els seus drets i quins instruments jurídics li poden ajudar a
protegir-la a ella i als seus fills/es.
En els casos en que les demandes són de sortida del domicili, s’ha de buscar un
allotjament alternatiu i s’han de tramitar els recursos pertinents com, per exemple, la
cobertura de les necessitats bàsiques, casa de emergència i, posteriorment, de llarga
estada, etc. En aquests casos la intervenció no finalitza amb la derivació de la família,
sinó que continua amb coordinació amb els altres serveis.
Altres de les demandes que fa la dona són habitatge i treball. Aquestes, per les
competències pròpies de l’administració local, són difícils d’assumir per part de Serveis
Socials municipals.
31
DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
ALTRES
INDIRECTA • Donar resposta a les necessitats socials. • RECURSOS GENERALS DE LA CIUTAT.
ESCOLA BRESSOL
ORIENTACIÓ LABORAL
AJUTS PUNTUALS I/O PERIÓDICS (per a dones i infants)
• Acompanyament en el procés de canvi.
ICS
ALTRES
• Potenciació dels propis recursos personals i del propi entorn
familiar i relacional.
• Atenció i escolta al maltractador i a la familia extensa.
• Recerca i tramitació dels recursos escaients.
33
POLICIA LOCAL. AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT
La mateixa llei reconeix que aquest fenomen té un caràcter multidisciplinar, per tant es
necessita tot un seguit de mesures preventives, d’assistència, d’intervenció social, etc.,
per a dissuadir la comissió d’aquests delictes i donar una resposta integral a les
víctimes dels mateixos.
1. Actuació policíaca
2. Denúncia de la víctima
3. Denúncia d’altra persona (familiar, testimoni, veí, etc.)
1. Amb denuncia.
34
2.-Sense denuncia
4.-Informació: Tant si es tramita denúncia com si no, donarem part dels fets
als Serveis Socials Municipals i al Centre d’Informació i Recursos per a les
Dones.
2.- Seguiment
35
3.- Protecció a la víctima.
A l’espera de que per part del Departament de Justícia i Interior es faci un protocol per
al seguiment de les ordres de protecció dictades i les mesures de cautela adoptades,
aquest departament està posant en marxa un programa informàtic per a fer un
seguiment de les mateixes. Totes les informacions d’allunyament i d’altres mesures
cautelars, queden centralitzades a l’abast de tots els torns per la seva consulta en
qualsevol moment que es requereixi.
36
MOSSOS D’ESQUADRA. GRUP CENTRAL D’ATENCIÓ A LA VÍCTIMA - UCPAC.
1. Introducció
La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista té
per objecte l’eradicació de la violència masclista i la remoció de les estructures socials i
dels estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es reconegui i es
garanteixi plenament el dret inalienable de totes les dones a desenvolupar la pròpia
vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquesta violència es pot manifestar.
S’entén per violència masclista, la violència que s’exerceix contra les dones com a
manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema
de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics,
econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui
com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en
l’àmbit públic com en el privat.
Aquesta violència masclista es pot exercir d’alguna de les formes següents, ja sigui de
manera puntual o reiterada: Violència física, violència psicològica, violència sexual i
abusos sexuals i violència econòmica.
L’article 31 de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència
masclista fa referència a les Forces i Cossos de Seguretat, i exposa el següent:
37
Les administracions públiques de Catalunya han de garantir que els cossos de policia
autonòmica i local prestin l’atenció específica en protecció a les dones que pateixen
alguna de les formes de violència que aquesta llei recull.
Les administracions públiques de Catalunya han de garantir que els cossos policials
disposin de l’adequada formació bàsica en matèria de violència masclista i de la
formació i la capacitació específiques i permanents en matèria de prevenció,
assistència i protecció de les dones que pateixen violències.
38
2.1 Prevenció i detecció
La PG-ME valora el risc que pateix la víctima, en cada cas, per proposar, si s’escau,
mesures policials de protecció. Aquestes mesures estan destinades a garantir una
protecció eficaç a qualsevol víctima de violència masclista i domèstica i s’adapten a les
necessitats i circumstàncies de la víctima. També serveixen per mantenir una
comunicació ja sigui esporàdica o bé permanent amb aquestes persones, poder-les
localitzar en cas de necessitat i proporcionar-los una atenció i una protecció immediata
davant situacions d’emergència.
Aquestes mesures poden ser determinades d’ofici o mitjançant una interlocutòria
judicial/Fiscalia.
39
Primer nivell o risc alt
Segon nivell o risc mig
Tercer nivell o risc baix
Quart risc o risc no apreciat
La PG-ME, mitjançant els Grups d’Atenció a la Víctima (GAV) realitza seguiment a les
víctimes de violència masclista i domèstica que disposen o no de mesures judicials de
protecció. Aquest seguiment a la víctima consisteix en realitzar gestions dirigides a la
seva orientació i seguretat.
3. Intervenció Policial
En motiu del Procés d’Atenció a les Víctimes de violència masclista, domèstica i altres
víctimes vulnerables, la PG-ME realitzarà les següents actuacions policials:
2. Els Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) són les unitats de la PG-ME amb formació
especialitzada per realitzar atenció i seguiment a víctimes de violència masclista,
domèstica i altres víctimes vulnerables. Realitzen atenció, informació i
assessorament a les víctimes sobre els drets i les accions que poden emprendre i
sobre els organismes a on poden acudir per exercir aquests drets. Els funcionaris de
la PG-ME adscrits als GAV estan en contacte amb els diversos professionals del
territori que intervenen en l'abordatge del fenomen de la violència masclista i
domèstica establint protocols d'actuació i fluxos de comunicació per coordinar les
intervencions d'una forma integral. Una altra de les tasques que assumeixen els
GAV és el contacte amb les víctimes i el seguiment dels casos de manera
individualitzada per garantir la seva seguretat i el compliment de mesures que
l'autoritat judicial hagi pogut determinar.
Els Grups d’Atenció a la Víctima (GAV) són els grups especialitzats en l’atenció i
seguiment de les víctimes de violència masclista, domèstica i altres víctimes
vulnerables, a totes les Àrees Bàsiques Policials (ABP) i Comissaries de Districte (CD)
de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra (PG-ME). Els GAV són actualment
l’eina de qualitat que té la policia, i que tenen entre altres funcions, la prevenció,
detecció, atenció, seguiment i protecció de les víctimes de violència de masclista,
domèstica i altres víctimes vulnerables.
8. En tots els casos les víctimes seran informades dels altres serveis i recursos
assistencials dels que disposa per adreçar-s’hi.
41
42
PROJECTE D’ATENCIÓ A DONES MALTRACTADES DE CORNELLÀ DEL CENTRE DE SALUT MENTAL.
SANT JOAN DE DEU, SERVEIS DE SALUT MENTAL
Des del 2002, i formant part de l’equip assistencial del CSM, s’ha posat en marxa el programa
específic d’atenció a la dona maltractada de Cornellà. Durant aquets període de temps han
rebut atenció psicològica més de 700 dones de la cuitat.
La població diana seran persones en situació de crisis per maltractament i violència intrafamiliar,
física o psíquica.
Persones que hagin sofert o sofreixin agressions sexuals ( violació, abús sexual,…)
Com situació de crisi la definició d’aquells estats emocionals o conductuals greus que generin
dificultats per a una normal adaptació social, familiar i/o laboral.
Objectius de la intervenció
- Interessa restaurar-lo com més aviat millor i evitar cronicitat, o bé establir una referència
relacional sòlida per desenvolupar després un tractament més prolongat.
43
- Disminuir l’agudesa simptomàtica i contenir la situació de risc que comporta la crisis.
- Situar el maltractament i l’agressió en el seu context real, reconsiderant els riscos i perjudicis
que comporta.
- Facilitar una millor actitud en el pacient i el seu entorn per afrontar situacions de crisis ulteriors
*mètode de prevenció primari evitant noves crisis i secundari minimitzant les conseqüències de
la crisi.
Model d’intervenció
La intervenció en crisi és una intervenció de xoc, sense una tècnica especifica d’avantmà ( podent
ser tant mixta com fonamentalment psicològica), amb una duració curta i amb visites molt
freqüents ( a ser possible setmanals, encara que també poden ser quinzenals).
Disponibilitat per a una acollida ràpida del pacient ( en menys de 48 hores en casos urgents i
menys de 15 dies en la resta ).
Duració de la visita mai inferior a 45 minuts, sent possible que pugui ser superior per la situació
crítica.
Derivació a estructures assistencials, sanitàries i socials, adequades una vegada s’ha resolt la crisi.
Serà necessari la coordinació entre el CSM i altres serveis assistencials, tant socials com sanitaris,
que ja estan intervenint en el cas per a no caure en duplicitats i contradiccions i ,de manera
significativa, en aquelles situacions d’especial gravetat i complexitat sobretot per evitar
recorreguts innecessaris de las persones que consulten.
Preveure i sistematitzar espais de coordinació amb els recursos externs al projecte ADMC del
CSM.
44
Fonts de derivació
-Treballadors Socials de les Unitats Bàsiques d’Atenció Social Primària (UBASP) de Cornellà
-Professionals que treballen dins el Programa PSP (Programa de Suport a la Primària) quan
detecten un cas de Violència son derivats als CSMA per tal que rebin el tractament oportú.
Formes de derivació
El document serà enviat per fax o correu electrònic o lliurat a la pacient si es considera oportú.
A través de comunicació verbal telefònica entre el derivant i el referent del programa ADMC del
CSM.
45
CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ) DE CORNELLÀ. HOSPITAL DE SANT
JOAN DE DÉU
El CSMIJ de Sant Joan de Déu, Sector Cornellà, és un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil que
forma part del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, a Esplugues
de Llobregat. Es el Centre de Referència en salut mental infantil i juvenil del sector sanitari
format per les poblacions de Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern
Encara que s'ha avançat en la visibilitat social de les dones maltractades, no es percep
suficientment l'extensió d'aquest problema que afecta al 10.9 % de les dones a Espanya (Centro
de Investigaciones Sociológicas, 2012) i menys encara es percep l'exposició de la infància i
adolescència a la violència domèstica.
Les nenes i nens pateixen igualment les conseqüències de la violència, 840.000 fills i filles (10,1 %
del total de menors d'edat), han estat exposats a la violència domèstica cap a les seves mares en
el 2011 a Espanya (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2012). A més a més, 517.000 menors
espanyols (el 6,2 %), a més de ser testimonis de la violència domèstica, han estat també
maltractats directament. En aplicar aquestes dades a Catalunya, resulta haver-hi 137.363 infants
i adolescents exposats a violència de Gènere i 84.544 d'ells, que han sofert directament la
violència en l'últim any.
Està àmpliament demostrat que l'exposició a la violència és un poderós factor de risc de salut
mental i física i de desadaptació social, a més d'augmentar la probabilitat de transmissió
generacional de la violència.
46
El 63% d'aquests infants i adolescents testimonis de violència domèstica tenen pitjor salut
mental, comparats amb els no exposats a violència domestica (Kitzmann, 2010; Kitzmann,
Gaylord, Holt, & Kenny, 2003); més problemes socials, com agressió a iguals, mares i professors
((Jaffe, Wolfe, Wilson, & Zak, 1986a; Jaffe, Wolfe, Wilson, & Zak, 1986b) i menys habilitats de
comunicació i de resolució de conflictes (Gleason, 1995; Wolfe, Jaffe, Wilson, & Zak, 1985); així
com major probabilitat de ser víctima de bulling i d'aïllament.
Ser testimoni de violència en la infància incrementa el risc de ser maltractador en l'edat adulta,
de ser víctima de violència domèstica i de maltractar als seus propis fills en el futur (Bevan &
Higgins, 2002; Jankowski, Leitemberg, Henning, & Coffey, 1999; Morrel, Dubowitz, Kerr, & Black,
2003; Rodriguez, Perez, & Rojas, 2009) .
Fa més de 10 anys, l’any 2003, al Centre de Salut Mental de Sant Joan de Déu a Cornellà varem
descobrir que la violència familiar era una realitat que afectava de forma molt significativa a un
nombre alt dels nostres pacients i vàrem començar a donar una resposta professional
especialitzada a aquest tipus de problemàtica. A l'any 2005, vam crear el Programa d'Atenció als
Testimonis de Violència Domèstica al CSMIJ de Sant Joan de Déu a Cornellà, programa que
anomenem TEVÍ (te-ví), per subratllar el fet que els nens sí que s'assabenten de violència
domèstica, encara que no parlin espontàniament d'això. A l'any 2010, el Programa TEVÍ es va
implementar a la resta dels dispositius del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Sant Joan de Déu.
A partir de l'any 2005 van començar a detectar, diagnosticar i tractar els nombrosos infants i
adolescents testimonis de violència domèstica, que descobrien a les nostres consultes. Van
comprovar que la detecció de l'exposició a situacions de violència domèstica en els pacients,
millorava el diagnòstic dels seus símptomes, per exemple, valorar el efecte traumàtic d'aquestes
experiències és essencial per establir un diagnòstic del trastorn d’estrès posttraumàtic o per
conèixer els determinants d'una depressió infantil. La detecció de l'exposició a la violència
permet també un tractament més eficaç. Eficàcia que repercuteix en un ús més racional dels
recursos, escassos en la situació de restricció actual.
1.DETECCIÓ I DERIVACIÓ
Equips derivants:
– Centre de Salut Mental d’Adults De Cornellà (‘Programa d'Atenció A Les Víctimes de Violència
Intrafamiliar I de Gènere’) I CSM d’Esplugues.
47
– Casa d’Acollida del Baix Llobregat. Serveis del Sector Sanitari Fontsanta (Cornellà, Esplugues,
Sant Joan Despí, Sant Just): Treballadors Socials de les Unitats Bàsiques d’Atenció Social
Primària (UBASP) de Cornellà, Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) , Equips
d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) , etc.
– Professionals que treballen dins el Programa PSP (Programa de Suport a la Primària) quan
detecten un cas de Violència són derivats als CSMIJ per tal que rebin el tractament oportú.
S’afavorirà un circuit que permeti l’abordatge de la crisis i l’atenció conjunta i global a l’adult
i als nens/es víctimes. (veure apartat: Criteris d’Exclusió e Inclusió).
L’equip derivant farà un seguiment de la seva derivació fins a la vinculació del cas i la família al
CSMIJ.
En les reunions de coordinació comunitària que es realitza regularment amb els serveis sanitaris,
educatius i socials de la zona es comunicarà l’existència del Programa i el circuit de derivació.
Forma de derivació:
Es farà servir el full de derivació habitual entre els equips amb especificació de l’acrònim TEVI
(Testimonis de Violència Domestica).
Tant amb el CSMA, com amb l’equip social del CIRD i amb la Casa d’Acollida es realitzen reunions
de coordinació regulars per revisar les derivacions.
Acollida
Disponibilitat per a una acollida preferent: menys de 48 hores en casos urgents i menys de
15 / 30 dies en la resta
48
2.INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA
Va dirigida a tots els infants i adolescents que han estat exposats a violència domèstica,
presenten un patiment o malestar per aquesta causa i tenen símptomes psicopatològics en
l’actualitat.
Característiques de la intervenció:
- Avaluació diagnòstica de la simptomatologia i del patiment del nen/a
- Avaluació psicosocial de la situació familiar i anàlisi del tipus de violència
- Elaboració d’un pla terapèutic i programació de visites en funció de la situació familiar i
de la psicopatologia: atenció psicològica i/o psiquiàtrica, familiar, individual o grupal.
- Davant els casos que estan en situació de risc es dóna una atenció preferent o urgent.
- Funcionament en equip multidisciplinari: consulta individual psicoterapèutica, consulta
individual psiquiàtrica, si es creu convenient, i seguiment psicoterapèutic individual,
familiar i/o grupal.
- Realització de grups de tractament TREI (Tractament de Regulació Emocional i
Interpersonal ) destinats a nens/es de 8-11 anys o adolescents de 12-17 anys) de 12
sessions d’una hora i quart de duració.
- Formació d’un grup terapèutic conjuntament amb el CSM d’ adults per mares de nens/es
inclosos en aquest Programa amb dificultats per sostenir una funció d’autoritat davant
dels seus fills/es.
- Coordinació amb els professionals de la Xarxa que estiguin intervenint en el cas i valoració
conjunta de situacions de risc pel menor o/i la família i decisions consensuades, si el cas
ho requereix.
- Derivació al programa de Trastorn Mental Greu dels casos que compleixin els criteris.
- Que hi hagi una persona adulta/tutora que pugi assistir a les visites i col·laborar
activament en el tractament.
49
Criteris d’Exclusió
Conclusions
El 17-18% dels pacients atesos al CSMIJ son testimonis de violència domèstica. Aquesta
prevalença en un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, coincideix amb la descrita en estudis
del nostre entorn.
La detecció precoç és fonamental perquè els casos detectats aviat són menys greus que quan la
detecció es produeix més tard. La detecció precoç millora el diagnòstic, al poder vincular els
símptomes amb l’experiència viscuda i millora el pronòstic, al poder establir tractaments més
acurats.
El model d’Atenció als nens i nenes testimonis de violència domèstica s’està estenen a altres
CSMIJ de Sant Joan de Déu al Vallès i al Garraf.
La coordinació amb la resta de serveis, afavoreix un tractament més integral del nen-a, i la seva
família. Per exemple, afavoreix la vinculació de la dona maltractada amb en Centre de Salut
Mental d’Adults.
El tractament del fills –filles de les dones maltractades millora la salut mental d’aquets i
disminueix el risc d’ arribar a ser víctima o victimari de violència domèstica.
50
ACTUACIONS DE LES ÀREES BÀSIQUES DE SALUT EN CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE. INSTITUT
CATALÀ DE LA SALUT.
Tant si la dona s’adreça als servies d’urgència com a una visita programa, és molt important
tractar cada situació de forma individualitzada i, per aquest motiu, la història clínica adquireix
una importància cabdal des del punt de vista mèdic i jurídic - legal com a prova documental que
acredita una situació que s’ha perllongat en el temps i no respon a un model puntual i aïllat
d’agressió.
Des de les Àrees Bàsiques de Salut es poden donar dos situacions diferents:
1.- La dona no diu que ha estat agredida o encara que ho explica, no vol denunciar els fets.
Si s’observen signes físics i antecedents a la història clínica que fan arribar al professional a la
conclusió que existeixen maltractaments, o la dona ho manifesta però no vol denunciar.
S’han de preveure dos línies d’actuació:
Igualment s’ha de comunicar al jutjat de guàrdia juntament amb l’informe mèdic de l’assistència.
En tots els casos s’informa dels recursos municipals existents i es deriva als serveis adients
perquè la dona rebi l’assessorament i suport necessari per aquests casos.
Per altra banda, des de l’atenció primària també es compta amb un Protocol de prevenció i
actuació per casos de mutilació genital femenina.
(http://www.gencat.net/ics/professionals/protocols/mgenere.pdf)
51
ACTUACIO DEL CAS FONTSANTA EN CASOS DE VIOLENCIA DE GENERE. PAS, S.L.
-Distingir la violència focalitzada vers les dones, de caire masclista de la violència més genèrica.
Prevenció: Formació del conjunt de professionals, sensibilització a les persones usuàries, (cartells
en el centre difusió de les campanyes i activitats que es realitzen en el CIRD)
Detecció: En la valoració diagnòstica que es realitza des de el CAS es fan un seguit de preguntes
per detectar si existeix situació de violència. També a tot el llarg del tractament es pot evidenciar
aquesta situació que en un principi estava negada, tant en les visites a nivell individual com en
la teràpia grupal.
Atenció i recuperació: Informació sobre els recursos, derivació i seguiment. El treball en xarxa
comunitari i els coneixement dels recursos del territori facilita la coordinació i derivació mes
adequada.
Formes de derivació
52
SERVEI D’INTERVENCIÓ ESPECIALITZADA (SIE). BAIX LLOBREGAT
- 1) oferir a les dones i llurs filles i fills que han patit o pateixen violència masclista
atenció integral, informació i recursos, en el seu procés de recuperació i reparació.
- 2) incidir en la prevenció, la sensibilització i la implicació comunitària i col·laborar i
donar suport i assessorament als municipis, entitats i professionals implicats.
Objectius generals
- Oferir a les dones i fills/es una informació de qualitat sobre els recursos de la xarxa pública i
associativa.
- Proporcionar a les dones i fills/es una atenció social i terapèutica especialitzada i continuada
en relació amb el procés de violència viscut.
- Adequar el model d'intervenció social, legal i terapèutic al procés de les dones que han patit
o pateixen violència.
- Potenciar programes específics i integrals de prevenció, assistència i reparació.
- Treballar coordinadament amb els serveis externs, atenent el procés específic de cadascuna
de les dones.
- Atendre les demandes que presentin les dones en els diferents aspectes (psicològic, jurídic,
social, laboral,...) tot garantint el respecte i la confidencialitat.
- Acompanyar la dona en la presa de decisions i en el procés de recuperació.
- Valorar conjuntament amb la dona l’accés o la derivació a d’altres recursos que poden ser del
seu interès.
- Dissenyar i dur a terme programes de recuperació bio-psico-social de llarga durada, per tal de
poder reparar els danys ocasionats per les diverses situacions de violència, que contemplin
l’atenció individual i grupal.
- Oferir als fills/es de les dones que es troben en processos de recuperació, un espai terapèutic
amb l’objectiu de minvar l’impacta del dany patit, tot prevenint la transgeneracionalitat de la
violència.
- Establir les coordinacions precises amb tots els serveis i recursos complementaris per tal de
garantir el procés de recuperació de cada dona, oferint col·laboració, informació i
assessorament.
- Realitzar un seguiment individualitzat de tots els casos que requereixin de derivacions
específiques.
53
Objectius específics de territori
Programes d’ atenció
El programa educatiu ofereix a les dones i els seus fills/es un espai per desenvolupar rols,
actituds, habilitats i responsabilitats encaminades a assolir un nou model de convivència diferent
al que es dóna en situacions de violència.
Des de l’actuació jurídica es pretén que les dones tinguin un espai especialitzat proper on poder
consultar els seus dubtes i obtenir tota la informació necessària per comprendre tot allò
relacionat amb la consecució d’un possible procés judicial o un procés judicial en execució.
El programa psicològic ofereix a les dones i a llurs fills/es un espai terapèutic per a la recuperació
dels danys produïts pel maltractament en relació al món emocional, entenent aquest com a
sistemes de creences, emocions, món intern i/o intrapsíquic i relacions vinculares, i oferint eines
psicològiques pel desenvolupament autònom de la persona.
54
Programa d’atenció en mediació cultural
Professionals
Compta amb un equip multidisciplinar format per professionals del Treball Social, Educació
Social, Psicologia, Dret, Inserció Laboral i Mediació Intercultural. Es desenvolupa un model
d’atenció integral i interdisciplinària adequat a cadascun dels casos, així com de treball en xarxa
amb altres serveis i professionals de la comarca.
Accés al SIE
L’accés al SIE del Baix Llobregat és mitjançant derivació des de qualsevol servei municipal o
supramunicipal o per demanda directa de la dona, tot i que, en cas que el municipi compti amb
un protocol local, és aconsellable seguir-ne les indicacions establertes per a les derivacions.
55
GENERALITAT DE CATALUNYA
Departament de Benestar Social i Família
SECRETARIA DE FAMÍLIA
Servei d’Intervenció Especialitzada Baix Llobregat
C/ Pou de Sant Pere nº 8
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel. 93 685 99 34 Fax 93 685 97 45
a/e: siebll.bsf@gencat.cat
Data:
Adreça:
Telèfon:
Professional
Càrrec:
Telèfon de contacte:
Correu electrònic:
Nom:
Edat:
Adreça:
Telèfon de contacte:
DNI / NIE:
Nº i edat fills/es:
56
RESUM DE LA SITUACIÓ/HISTÒRIA DE LA USUÀRIA
INTERVENCIONS REALITZADES
DEMANDA
De la usuària:
Del/la professional:
OBSERVACIONS
Altres:
INFORMACIÓ CONFIDENCIAL: Aquest document pot contenir dades personals que afectin la intimitat de
les persones i, per tant, només el destinatari està autoritzat a fer-ne ús. La Llei Orgànica 15/1999 preveu
sancions penals en cas d’utilització no autoritzada de les dades de caràcter personals.
57
DIAGRAMA CIRCUIT MUNICIPAL EN CASOS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA
58
59