Comi nosermorir feminista

en l 'intent

Marta Isern Herrera

 Índex
Objectius i hipòtesis
Introducció
Feminisme
Masclisme
Violència de gènere
Entrevista
Conclusions
Hipòtesis i
objectius
Introducció
 Abans de tot...
"L'home es considera el centre del món"
VOCABULARI Està relacionat amb l'universalisme masculí.
Emmarca les capacitats de l'ésser masculí
QUE HAS DE com motor individual i universal de
CONÈIXER l'esdevenir humà

ANDROCENTRISME
 VOCABULARI QUE
HAS DE CONÈIXER

És un concepte antropològic que És un concepte que forma una part

descriu una organització social i
cultural en la qual la totalitat de les
relacions socials està estructurada
pel domini de l'home. La seva
ideologia inclou una valoració
desigual entre homes i dones,
establint que ells són superiors i
elles inferiors.
PATRIARCAT
fonamental en la teoria feminista,
cal saber diferenciar sexe de
gènere, ja que mentre el sexe és un
concepte biològic lligat a la
reproducció i que no es pot canviar,
el gènere és un concepte cultural
on la seva identitat es pot canviar
en funció del desenvolupament
personal.
GÈNERE
VOCABULARI QUE És qualsevol expressió (un acte, una
HAS DE CONÈIXER paraula, una imatge, un gest) basada en
la idea que algunes persones, gairebé
sempre dones, són inferiors per raó del
sexe. És un terme que es pot confondre
amb el masclisme però mentre que el
masclisme és un comportament
individual, el sexisme és tot el que
utilitza el patriarcat a escala
institucional.
SEXISME
 Feminisme
El feminisme és un moviment polític, cultural, econòmic i social que qüestiona l'ordre
simbòlic i estructural establert entre sexes, per tant, pretén erradicar
la desigualtat de gènere produïda per la societat i la dominació dels homes
sobre les dones. Des dels seus inicis fins a l'actualitat, la lluita feminista, ha estat
conformada per diversos corrents, per la qual cosa és convenient parlar de feminismes en
plural. Així mateix, es tracta d'un moviment dinàmic que s'adapta i s'estén per tal d'assolir la
igualtat
 Masclisme
El gènere és una construcció social que defineix allò que significa ser d'un sexe o d'un altre
a la societat i s'expressa en allò que es coneix com a masculinitat i feminitat, aleshores el
masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural
apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.

La demostració i l'expressió de la masculinitat varia d'acord amb l'època històrica, els valors
i les normes de cada cultura al voltant dels canvis socials i culturals vigents.
 Micromasclismes
Amb el pas dels anys, els homes han acceptat aquest discurs del qual sembla políticament
correcte: les dones i els homes tenim els mateixos drets. Tanmateix, en alguns casos aquest
canvi és només exterior, no hi ha transformació real. Aquesta majoria, anomenada
desconcertada, són practicants del que es coneix com a micromasclisme.

Com combatre els micromasclismes

La majoria dels micromasclismes citats anteriorment es produeixen d’homes cap a dones. Per
evitar-los, en primer lloc, cal educar-se sobre el tema per aprendre a reconèixer-los. Si un home
s’adona que reprodueix moltes d’aquestes actituds, ha d’intentar evitar-los i, a més, cridar
l’atenció a companys o amics seus que també ho facin. En el cas de les dones, el més important
és no quedar-se callades.
ANUNCI DEL CARREFOUR ANUNCI D'UN PUB A MÚRCIA

Anunci retirat per la

connotació sexual que
donen a la imatge d’una
jove (es tractava d’un
anunci de la campanya
escolar)
Violència de
gènere
 Violència de gènere
La violència de gènere és tot aquell acte violent basat en la pertinença al sexe femení que
tingui i pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona,
inclusivament les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat,
tant si es produeix en la vida pública o privada.
Al món, 137 dones moren a les mans de la seva parella o d'un membre de la seva família
cada dia.
"Viure amb por de la parella"

Enquesta de violència masclista a Catalunya, 2016. Departament d’Interior de la Generalitat

de Catalunya. Revista “Idees”
Dones assassinades per violència de gènere
Matilde de Castro Hernández

Matilde de Castro Hernández, 40 anys, assassinada la nit de Cap d'Any del 2016 al 2017 a Rivas Vaciamadrid
(Madrid). L'any va començar sense vida per a Matilde. No feia ni dotze mesos de relació amb Nelson quan va
decidir interposar una denúncia per maltractament. Tot i l'ordre d'allunyament que pesava sobre l'agressor
des del novembre del 2016, tornaven a viure junts al pis. Allà va ser on la nit del dissabte 31 de desembre a l'1
de gener ell la va apunyalar fins a deixar-la gairebé sense vida. Matilde va ser immediatament traslladada a
l'Hospital Gregorio Marañón, on moria unes hores més tard a causa de les greus ferides causades pel seu
assassí, Nelson Enrique, de 20 anys. Pel que sembla, cap familiar sabia que Nelson maltractava Matilde.
Almenys ella no ho havia explicat.
 Blanca Esther Marqués Andrés
Blanca Esther Marqués Andrés, 48 anys, assassinada el 16 de gener a Burlada (Navarra).
Dilluns 16 a la tarda. Un home s'acosta a la comissaria de Policia de Burlada (Navarra). Es diu
Francisco Javier Nieto Jiménez i vol denunciar que la seva parella ha desaparegut, però
acaba confessant que ell mateix l'ha escanyat i l'ha llençat al riu Ulzama. Ella és la tercera
víctima mortal de la violència masclista des que va començar el 2017. Però més enllà de la
xifra hi ha un nom: Blanca Esther Marqués Andrés.
L'entrevista
 Finalitat
En aquesta entrevista hem pogut informar-nos millor sobre aquest moviment i observar
qui son els pensaments i opinions d’una noia feminista. La finalitat és veure com és el
moviment feminista desde una persona que es considera com tal i porta anys formantse
per tant té coneixements del tema
 Preguntes
GENERALS
Què significa per a tu ser feminista?
Quina és la lliçó feminista més important que has après durant aquests anys?
Quin és el teu missatge per les noves dones que estan tracten d'unir-se aquest moviment?
Què t'agradaria que percebessin els adolescents d'avui dia sobre el feminisme?
El 8M és una data que continua sent fonamental per reivindicar la igualtat entre homes i dones.
Creus que és a prop o no ets tan optimista?
 Preguntes
SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Què opines sobre la violència de gènere i què és per a tu?

Per què penses que les dones maltractades triguen a adonar-se del que estan vivint?
Què canviaries o faries per disminuir la violència de gènere a la societat?
 Respostes
M: Què significa per a tu ser feminista?
R: Crec que ser feminista, entre moltes coses, evidentment és lluitar per la igualtat, però sobretot és ser capaç d'analitzar totes les situacions
diàries on es produeix o es poden produir situacions de desigualtat pel context històric del qual provenim.
Crec que el fet de ser feminista és saber que totes les situacions masclistes provenen d'un origen històric, i hem de ser capaços de poder
"criticar" aquest origen per poder canviar-ho avui en dia i fer que totes les persones tinguin els mateixos drets i oportunitats.
Ser feminista no vol dir que pensem que les dones mereixem drets especials; vol dir que sabem que mereixem els mateixos. Defensar la
igualtat no implica menystenir o castigar els homes. El feminisme no parla de superioritat ni discrimina l'altre gènere, simplement combat les
desigualtats que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. No es lluita per ser “més”, es lluita per ser igual.
Per a mi, això entre mil coses més, és ser feminista.

M: Quina és la lliçó feminista més important que has après durant aquests anys?
R: En l'àmbit personal, la lliçó feminista que crec que més he après, és la sororitat. Considero que des de molts anys enrere, s'ha volgut
imposar certa rivalitat entre les dones, ja sigui qualsevol tema on els homes es solen ficar al mig a propòsit, i crec que és molt crucial saber
fer veure en quins moments un home pot estar provocant aquella situació pel seu ús personal i d'una manera denigrant per la dona. Crec
que entre moltes altres, aquesta és una de les grans lliçons que he après.
Una altra cosa que he sabut diferenciar i veure gràcies al feminisme és que tot prové d'un context històric molt masclista, és a dir, encara
estem en una societat patriarcal, tot i que molta gent no el vulgui veure, però tot prové d'aquest context històric.
M: Quin és el teu missatge per les noves dones que estan tracten d'unir-se aquest moviment?
R: El meu missatge seria que no escoltin o que no facin cas a aquells que volen subestimar aquest moviment i el discurs feminista perquè si fem
un balanç de tot el que s'ha aconseguit gràcies al feminisme és brutal, moltes de nosaltres no tindríem ni la meitat dels privilegis i drets que
tenim avui dia.
El meu consell seria que si han pensat a rendir-se o deixar-ho, que cada dia visualitzin i recordin perquè ha servit aquest moviment en la societat
d'avui dia, que recordin per allò que van haver de lluitar en el passat i que pensin en el futur que queda.

M: Què t'agradaria que percebessin els adolescents d'avui dia sobre el feminisme?
R: M'agradaria que sobretot l'entorn masculí, que de vegades sento que el veuen com una amenaça cap a ells, haurien de veure-ho com una
cosa totalment positiva perquè és un moviment que també els concerneix a ells i que gràcies al feminisme, les seves mares, tietes, germanes,
amigues, és a dir les dones del seu entorn, són molt més lliures fins i tot ells mateixos, són més lliures.
Pel que fa a les dones adolescents, els dic el mateix.
Per mi no val que pensin que ja està tot aconseguit, perquè probablement en un passat també ho pensaven i a la vista aquesta que no era així.
Avui dia continuen havent-hi moltes diferències i desigualtats, de fet els mateixos adolescents/joves poden veure com els perills de sortir de nit,
no és igual per a una dona que per a un home.
Resumint, crec que haurien de veure el moviment com una ajuda per a tothom i no com una amenaça.

M: El 8M és una data que continua sent fonamental per reivindicar la igualtat entre homes i dones. Creus que és a prop o no ets tan
optimista?
R: Jo crec que sí que està a prop, però no és el mateix fer aquesta pregunta a Espanya que fer-la a l'Iran, Nepal... La societat occidental està més
a l'ordre del dia en aquest moviment i de mica en mica estem aconseguint més (incús tinc l'esperança que no sigui tan poc o poc), quant a la
societat occidental sí que crec que estem a prop. En altres països, en canvi, hi han molts factors on més dificultats per obtenir aquesta igualtat, ja
sigui per tema de desinformació, poder, econòmic, etc.
M: Què opines sobre la violència de gènere i què és per a tu?
R: Per entendre la violència de gènere primer has de tenir consciència i tenir un context del perquè existeix aquesta violència.
La violència de gènere es dona quan un home exerceix cert poder sobre una dona, no només és físic sinó que també es dona psicològicament.
El cas és que molts cops aquests casos no es donen pel fet que sigui una dona sinó que és per tots els pensaments masclistes que té el
maltractador.
Quan es parla de violència de gènere, el motiu de l'agressió sol ser influenciat pel patriarcat.

M: Per què penses que les dones maltractades triguen a adonar-se del que estan vivint?
R: Cada vegada ho veig més clar que triguen a adonar-se'n o no se n'adonen fins que passa alguna cosa més greu, perquè la imatge que dona el
maltractador al començament de la relació és encantadora, és tot un cavaller amb elles i tot el contrari a allò que et pots imaginar que és un
maltractador. A poc a poc va tenint accions tòxiques o que ens poden estar donant senyals que alguna cosa no va bé, però ho deixes passar fins
que vas normalitzant comportaments tòxics, masclistes... A poc a poc t'anul·len com a persona. Moltes dones sí que s'adonen que estan sent
maltractades, però el simple fet de pensar-ho o dir-ho en veu alta és molt heavy, es diuen a si mateixes "com he acabat així".
Moltes dones no saben com sortir-ne, poden estar amenaçades de moltes maneres pels seus maltractadors perquè no diguin res, evidentment
sortir d'una situació així no és gens fàcil.

M: Què canviaries o faries per disminuir la violència de gènere a la societat?

R: Per reduir aquestes conductes el que faria sens dubte és imposar a l'educació des de ben petits temes com la igualtat, ensenyar a ser
assertius, ensenyar quines conductes són dignes d'un maltractador, l'empatia cap a les víctimes... Temes que ajudin a humanitzar a les persones i
fer-los veure des del principi que és una conducta saludable i que no.
Conclusions
Moltes gràcies!!!!