CRÍTICA LITERÀRIA Doris Lessing, premi Nobel de UN NOU LLINDAR
Literatura (2007), veia l’amor com el més bonic de la vida, encara que no sempre sigui present a les parelles. Arriscar-ho tot LLUCIÀ POU SABATÉ I va centrar la personalitat femenina per salvar vides de la seva literatura precisament en Historiador i teòleg l’amor (amb totes les contradiccions, i Les imatges de la destrossa alhora amb tota la força). A El quadern ocasionada pel terratrèmol de daurat (1962), la seva principal Turquia i frontera amb Síria novel·la, parla de quan s’ha passat el han donat la volta al món i, en primer foc i es pregunta: «Com pots directe, hem pogut contemplar separar el fet de fer l’amor de tota la la devastació, els esforços de resta? És absurd…» La protagonista milers de voluntaris mesclats s’havia casat amb George gairebé per amb les llàgrimes i els crits de Dones esgotament, després que ell l’hagués festejada amb vehemència durant un desesperació d’un poble que ha quedat desfet en tots els sen- enamorades any, i poc després s’adona de l’error de no haver fet cas de la seva intuïció tits. Des del primer moment, ha estat exemplar l’entrega de tan- de no casar-se, ja que sent aversió tes persones que han mostrat per ell. Se sent mústia i amb por de la seva solidaritat amb ajudes repetir aquesta mala experiència amb directes d’allò que era el més un altre home. necessari i urgent, com també Una altra de les dones, la senyora les que s’han ofert des de tots Brown, té moltes xacres, però estan els indrets per pal·liar tant de al cap, ja que el mal que té és que sofriment. «està sola i abandonada, i s’inventa Una catedral i esglésies també símptomes per clamar al món perquè han caigut. Com sota altres edi- algú li faci cas». La seva llibertat va ficis, molts hi ha deixat la vida. unida a la solitud. La Molly, una altra També hi ha estat actuant la fe protagonista, és ingènua, ja que d’un poble mantinguda fins el pateix la infidelitat, i es planteja la final. Queda el dolor, la inse- caricatura del matrimoni burgès: la guretat i la pobresa dels qui ho dona desgraciada lligada als fills, el han perdut tot, amb la inevitable marit que no sap enamorar la seva separació dels qui han quedat dona perquè la menysprea. I enmig sepultats sota les runes. Per a d’aquesta psicologia tortuosa plena ells i tants damnificats, vagi la de pors, va fent efecte la por de la nostra pregària. D’altra part, soledat. el drama és encara més gran Quan s’enamora l’Anna, protago- quan, tractant-se de països en nista principal, es troba feliç amb en conflicte i zones de guerra, les Paul, però ella «no s’havia sentit lliure. ajudes no acaben d’arribar i hi Ara se sentia, no lliure, sinó descon- ha qui s’aprofita de la desgràcia nectada, o com si surés en la voluntat dels altres. Quin cor és capaç d’una altra persona... i va deixar de de no entendrir-se? pensar… no es pot imaginar la vida Entre molts gestos d’amor soli- sense aquest home». dari, hi ha el valor que suposa Ara fa seixanta anys d’aquesta el difícil rescat de les víctimes i novel·la sobre la difícil conjugació les hores que s’hi han destinat, d’amor i llibertat: «Hem escollit ser però sobretot l’arriscat que ha dones lliures, i aquest és el preu que estat i segueix sent per a tants hem de pagar. Això és tot…» La dona voluntaris el fet que, per salvar lliure acaba sola, en la visió negativa vides, han arriscat la seva. Mai de l’autora. L’amor pot ser difícil, però agrairem prou aquesta fortalesa la solitud ho és més. Curiosament, i valentia, i sempre resultaran doncs, «la dona independent només gravades aquelles paraules de era independent… quan tenia un Jesús quan diu que «no hi ha un home que l’estimava». amor més gran que aquell qui Amb els anys, ha millorat aquesta dona la vida pels qui estima». situació de la dignitat femenina, L’amor sempre és la raó de fons i però hi ha una cosa que penso que fa que tot mal sigui vençut. DORIS LESSING continua viva, i és el que Doris diu: El quadern daurat «No hi ha cap dona al món que vulgui SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA Edicions 62, 2007, 976 pàg. viure sense amor.» Bisbe de Mallorca