Núvol

Llibres

Enyorar el que no s’ha tingut mai

'Els records perfectes' (Pagès Editors) ofereix pàgines de gran literatura. Susanna
Batalla s’estrena amb un llibre madur, de relats construïts amb molt de rigor.

Jordi Llavina

17/09/2020

 Faves tendres #33

 Facebook
 Twitter

 Correu electrònic

 Amplia/redueix mida de la lletra

Els records perfectes (Pagès), de Susanna Batalla, és un llibre que talla com un estilet.
Conté set històries molt ben escrites que aborden, cada una d’elles, una porció
consistent de tedi existencial. Susanna Batalla sap concretar molt bé el nòdul infecciós
de cada situació, i ens el presenta sense gaires filtres, amb una severa elegància
estilística. L’escriptura és molt clara, d’una gran precisió. En l’últim conte, “Sota una
olivera, oliva”, una dona que, com la majoria de les protagonistes, està desenganyada de
l’amor —o, si més no, de la relació que manté amb la seva parella—, visita la seva mare
en una residència geriàtrica. Aquesta última és una vella rondinaire que fa molts anys
que enyora el que, en realitat, no ha tingut mai: una vida plàcida, al costat d’un home
que se l’ha estimat incondicionalment. La filla, que sent l’amenaça de la repetició del
model maternal en la pròpia existència, ha decidit fer un cop de cap i, com es diu ara,
empoderar-se. Aquest acte de llibertat que ja no pot deixar de ser, però, arriba en un
moment molt significatiu en la vida de les dues dones. El contrast entre aquestes dues
proposicions: “és que es pot enyorar, allò que no s’ha tingut mai?” (característic de la
mare) i “no se li acut res més trist que trobar a faltar algú que encara hi és” (que és el
que sent la filla i el que prefigurarà el seu futur immediat) marca la diferència de
temperament entre totes dues. Per tant, el volum es tanca amb una mena de crida a
l’esperança. Tènue, val a dir-ho. Però esperança, al capdavall.

El llibre havia començat amb un conte d’ambientació rural, que podria haver escrit el
Bertrana de Proses bàrbares. De fet, en aquest llibre del modernista hi ha un relat
esplèndid, “Dick”, en què es descriu el sacrifici d’un gos. La diferència, però, és que la
mort del gos que apareix en el conte de Batalla no té res de misericordiosa, sinó que és
producte de la brutalitat d’un home —un cacic que es mostra molt violent amb la criada
de la casa—. La jove renta la roba al safareig, i mira de fer-la ben blanca. “Diuen que
tot s’oblida, però s’equivoquen”. En tot el llibre, travessant-lo de cap a cap, hi ha la
presència bategant de la memòria. De fet, la memòria és la substància de l’obra —ho
veurem de seguida—, i el títol mateix, tan àcidament irònic, prou que en dona fe. No,
els records no són mai perfectes: però en el trasbals de tants dies, en el dolor quotidià,
tendim a embellir-los.

El segon conte, “Ah, Noreen”, gira a l’entorn d’una noia avorrida —avorrida de la vida
que mena, de la relació que té amb un noi molt poc sofisticat—. La jove és crítica amb
el que l’envolta, però no sembla pas que tingui gaire esma de canviar res en el que la
concerneix més íntimament: “Sacsejats com cargols bavosos dins d’un sac de xarxa,
sense veure el nus que ens acabaria barrant el pas, potser crèiem que, si ens hi enfilàvem
prou, trobaríem alguna sortida”. El detall, magnífic, és aplicable a altres protagonistes
d’aquestes històries. Perquè cal dir que els protagonistes principals del llibre són dones,
i gairebé sempre dones desenganyades, que estan a punt de fer un canvi significatiu en
la seva vida. Doncs bé, la protagonista d’aquest relat es troba amb un abusador. La cosa
no acaba en tragèdia, però, perquè entra en escena un element sorprenent, que pararà els
peus a l’home.  

En el següent conte, hi ha una aparició de caràcter gairebé angèlic: la d’un jove negre,
treballador del top manta, que acaba rescatant del carrer, a la nit, una nena que s’ha
escapat de casa. “Dauda Sane” té elements molt interessants (només cal tenir present el
gravíssim problema del racisme arreu, i, de manera tan incorregiblement actual, als
Estats Units d’Amèrica), però em sembla el conte més previsible del volum.

El següent, “Santificaràs les festes”, és un bon quadre de costums familiars: està centrat
en una parella farta de tot i un nen amb aires de setciències que llegeix Walt Whitman i
que mostra una gran admiració per la figura de Jesucrist. Té molta gràcia, aquest nen —
a qui sa mare escolta, amb remucs de resignació, les llargues disquisicions quasi
metafísiques—. Com també en té l’element inesperat que precipita el conflicte: un
descuit que acabarà costant un bon desengany a la protagonista. Més que no pas
l’argument de la història, el que em sembla brillant —perquè és molt pertinent— és el
que la dona deixa caure al carrer, tot anant en cotxe a la festa d’aniversari del seu cunyat
(a la qual, per causa de l’imponderable que ha patit en una botiga, arribaran una hora
tard).

Els dos relats que segueixen són antològics i, en la meva opinió, els millors del recull.
“Agulló d’escorpí” ens torna a presentar una dona jove insatisfeta, amb un marit, de bell
nou, autoritari i violent. La protagonista, però, té la gosadia d’engegar-ho tot a rodar, i
ho fa en un moment climàtic: mentre ella i el marit seuen al Liceu, seguint una obra.
Ella s’aixeca, i té els peus nafrats per unes sabates amb talons d’agulla que li encapsulen
la carn i l’ànima. No pot més! Comença un periple ciutadà de la dona que podria
semblar una baixada als inferns, perquè durarà tota la nit, però que serà el primer pas
per al seu alliberament. Es va trobant alguns personatges, perquè els protagonistes de
Batalla sempre topen amb personatges que sovint encarnen algun perill: “Era un home
vell, però potser no tan vell; alt, però encorbat fins a semblar gibós, i es gratava una
barba blanca, descurada i pollosa” (diríeu que llegiu Gógol o Turguénev!). Es posa a
ploure amb intensitat, i la dona entra en una església. Són les nou del matí. Al temple,
s’hi celebra un enterrament. I llavors passa una cosa formidable, que no puc revelar. És
un moment esplèndid: “Li va semblar que era un home de mitjana edat, massa jove per
morir. Tenia la cara inflada i la pell cerosa, d’un color groguenc”. Magnífic. El que
passa, però, confirma a la dona la decisió que ha pres fa uns quants minuts de fer una
altra vida, que diria Rilke. Com la dona del conte anterior, també la protagonista
d’aquest s’allibera d’una peça de la seva indumentària: les odioses sabates, que li
estrenyen tant els peus com el dolor li engavanya l’ànima.

El relat següent és, potser, encara més rodó. “Viaggio in Italia” narra la història d’un
jove que marxa per cames del seu barri napolità perquè ha triat acomplir un destí que no
és el que li havien preparat. Se’n va a Amèrica, i allà comença una nova vida (ja es veu
que aquesta és una constant temàtica d’aquests relats). L’estat molt precari de la seva
mare, però, el fa tornar a casa molts anys després: “Em va abraçar i semblava que
s’havia de desfer tota, pell i ossos, de tant que plorava, i quan es va separar per mirar-
me als ulls, em va allargar les mans, tremoloses, i em va tocar la cara com si m’estigués
fent de fang” (quin detall més potent!). L’home té una família americana, i ha fet calés.
Però a Nàpols hi retroba el que va deixar en partir al Nou Món tants anys abans. Hi ha,
en aquest conte, un element casual com en l’anterior. I també aquí aquest element té una
significació molt fonda.

Els records perfectes ofereix pàgines de gran literatura. Batalla s’estrena amb un llibre
madur, de relats construïts amb molt de rigor. El retrat moral sobre l’espècie humana
que es desprèn de les seves històries no convida precisament a l’optimisme, ni tan sols a
l’esperança (amb el benentès, això sí, que hi ha personatges esperançadors que han
resolt agafar el governall de la seva vida i fer, al cap i a l’últim, el que creien que calia
fer indefectiblement). No són contes que es llegeixin amb un somriure, i en més d’un el
lector deurà sentir-se interpel·lat per alguna reacció dels personatges, per algun abús
comès, pel pànic. Però, ¿per a què serveix la literatura si no per burxar-nos la
consciència de llegidors i per fer-nos una mica més comportables les ombres de
l’existència?  

Els records perfectes, de Susanna Batalla. XIV Premi 7Lletres 2019. Pagès editors,
110 pàgines. Lleida, 2020.