L’odissea de traduir Homer

Així comença l’Odissea, una de les obres seminals de la literatura universal: “Parla’m,
oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges”. I així la trobem sintetitzada en la
introducció al cant I, en aquesta nova versió de Joan Francesc Mira de l’immortal
poema èpic d’Homer, que amb un magnífic pròleg del poeta i erudit Jordi Cornudella,
acaba de publicar recentment l’editorial Proa en la col·lecció A tot vent: “Aquesta és la
història extraordinària d’un home extraordinari, l’heroi de moltes cares i molts recursos,
el guerrer i navegant que va fer mil viatges reals o fabulosos, mentre l’esposa fidel i el
fill poc més que adolescent l’esperaven a casa sense saber si era viu o mort”.

Ulisses és probablement el més modern dels herois clàssics, el de defectes i virtuts,

d’encerts i claudicacions més humanes. És l’heroi al qui, com deia John Lennon, la vida
li anà passant mentre ell feia altres plans. Car si la intenció per deure i responsabilitat
era la de tornar a la seva Ítaca, a la muller i el fill, Penèlope i Telèmac, les contrarietats i
el vagareig que els vents i els déus posen en el seu camí satisfan la seva sempre
profundament humana i curiosa inquietud vital.

Ulisses és el paradigma de l’heroi que troba la força i el coratge en la intel·ligència,

l’enginy, la creativitat. La curiositat el porta a voler experimentar el cant de les sirenes,
però el seny li dicta fer-ho lligat al pal major del vaixell. Per moments cedeix a la
seducció de nimfes fetilleres però sap trobar de nou el camí enriquit per l’experiència.
El seu enginy és proverbial per salvar les situacions més perilloses, més compromeses,
per salvar els seus companys de viatge i salvar-se finalment ell tot sol. Per desafiar i
vèncer monstres que no són altra cosa més, com bé deia Cavafis en el seu poema, que
projeccions dels monstres que tots portem dins l’ànima. Ulisses troba pel camí el sentit
de la vida, de l’amor impossible, el de Nausica, aquell amor que renuncia a la possessió
i la presència física, i en renunciar-hi es converteix en etern. Astut, però també hàbil i
prudent, pacient, com en el poema de Cavafis, Ulisses és aquell qui aprèn en el llarg
camí de la vida i retorna ric de l’únic que val la pena posseir: valors ètics i el record de
l’experiència viscuda intensament.

Una seixantena d’anys després de la traducció poètica de Carles Riba, l’Odissea ens
arriba, per a goig dels amants dels clàssics, en aquesta nova versió en vers, 12.000
hexàmetres distribuits en 24 cants. És evident que entre la versió canònica de Riba i
aquesta de J.F. Mira hi ha una gran distància de context cultural i de plantejaments. Riba
traduïa en una llengua que, fidel als principis estètics del Noucentisme, havia de
recuperar una dignitat literària però sovint el català de Riba no és a l’abast de tots els
lectors. Aquesta nova versió del text d’Homer va destinada, com diu Jordi Cornudella,
“a eixamplar la franja de lectors en llengua catalana d’aquest clàssic entre els clàssics”,
tot i que aquest lloable afany divulgatiu no està renyit en absolut amb el rigor,
l’exigència i la bellesa de la llengua que tot lector lletraferit podrà també apreciar i
gaudir.

Felicitem-nos doncs per poder disposar d’una nova versió del relat de les aventures
d’Ulisses, del relat que conté el germen de tots els relats de la literatura occidental.
Estem davant d’una versió fidel, amb una llengua clara i pulcra, amb la perfecta bellesa
dels mots justos; amb molt poques notes a peu de pàgina i molt breus, car com diu el
professor Mira: “Els meus principis a l’hora de traduir són pocs i breus. No llevar res ni
afegir res, no alterar, no inventar. No “embellir” el text, ni intentar “millorar-lo”, ni
pretendre fer-lo més “poètic” i més “elevat”.” Declaració de principis que posa de
manifest la profunda saviesa del traductor, car l’Odissea, ja és prou bella, poètica i
elevada per si sola.

Deia Italo Calvino que un clàssic és un llibre que no acaba mai de dir el que ha de dir.
En aquest sentit, l’Odissea encara no ha acabat de dir tota la grandesa humana del que
ha de dir i aquesta nova versió del professor Joan Francesc Mira hi contribuirà sens
dubte. Una nova versió del clàssic d’Homer i una nova oportunitat per gaudir de
l’immens plaer de llegir-lo.

Maria Nunes

_________

Odissea / Homer / Editorial Proa / 1ª edició, octubre de 2011 / Trad. de Joan Francesc
Mira / 480 pàgines / ISBN 9788475882598