Antologia de la poesia universal

Dani Navas

Comentari Homer:
Ja t'ho havia lliurat.

Horaci: reflexi sobre el poema de la pag.29

Horaci s un poeta rom que va nixer l'any 65 ac. i va morir a l'any 8ac.
s el poeta lrica per excellncia de la literatura clssica llatina.
Va ser un poeta reflexiu.
La paraula d'Alfi s un poema que utilitza el tpic de Carpe diem.
Quan s'inicia el poema sembla estar composta a partir del jo potic per al final ens indica
que no s l'autor qui fa una elogia sobre la vida en el camp , si no que ho fa Alfi.

Comentari de text del poema 35 (No s meravella si el meu cant)

Aquest poema fou escrit per Bernart de Ventadorn, fou un popular trobador occit fill dun
servent i duna fornera del castell de Ventadorn i es form en l'ambient culte que li va
proporcionar la protecci del seu senyor, que tamb era poeta.
s un cant damor dun enamorat cap a la seva estimada dama. Tracta sobre lamor corts,
autntic que unia el seu vassall amb la dama cortesana. El poema original est escrit en
occit, una llengua que es parlava a Occitnia.

Comentari de text de Oh Fortuna pag. 41 i fer referncia a altre poema de

Bernat Metge en el que surt la fortuna
s un poema goliard escrit en Llat Medieval a principis del segle XIII, part de la collecci
conescuda com Carmina Burana. s un poema que est dedicat a la deessa romana Fortuna,
que era la deessa de la sort. Aquest poema ha estat interpretat musicalment per un compositor
alemany (Carl Orff), que amb els anys ha adquirit molta popularitat. Tracta un dels temes ms
crucials per a lhome medieval: el de la volubilitat de la Fortuna, capritxosa i imprevisible ,
representada amb una roda que gira i capgira la sort humana. Bernat Metge t un llibre que t
com a titol llibre de fortuna i prudncia.

Dante Algheri (pag.45-54) - Dolce still nuovo i De vulgari eloquentina

Dante Algheri va ser el poeta itali ms gran de tots els temps, i un dels mes grans de totes les
literatures europees, al costat dHomer i Shakespeare.

El Stil Nuovo t la particularitat que la seva inspiraci religiosa no s nicament mstica sin
que s subjectivista en grau summe.
Lobra mestre de Dante va ser la divina comdia, que va ser una obra fundamentals per la
transici del pensament medieval al pensament renacentista. Tamb diuen que Dante es el
pare de la llengua Italiana.
De vulgari eloquentina es el ttol dun assaig de Dante Algheri escrit en llat, i inicialment
anava a ser una obra de cuatre llibres, pero va renunciar la idea desprs del segon.
El dolce stil nuovo o estilnovisme s un important moviment potic itali, que es va
desenvolupar al segle XIII. Corrent que assenyala l'inici del segle, el dolce stil nuovo influir
part de la poesia italiana fins a Petrarca.

Ausias March - Veles e vents han mos desigs complir

Ausis March va nixer a Gandia, Valncia. s conegut en l'poca d'or de la poesia catalana,
al segle XV. La majoria de poemes que Ausis escrivia, eren de temes amorosos i morals i
sobretot utilitzava les comparacions amb tres funcions bsiques; emotiva, persuasiva i
explicativa.
Relata la histria dun viatge des d'Itlia a Valncia a la recerca de lestimada. Lautor
lestima per no sap si el seu amor s correspost. En el trajecte corre grans perills i demana
ajut als vents per a arribar a terra. Ms enll d'aquesta interpretaci tamb significa l'amor i la
invocaci als vents provinents de terres on regna la cultura, la civilitat i la catalanitat.

Friedrich Hlderin - Cant dHiperi

El cant dHiperi pertany a la novela Hiperi, o lermit de Grcia, publicada en dues parts
entre 1797 i el 1799. T un alt contingut lric. Hlderin confronta els seus desitjos amb la
realitat que va experimentar en el seu temps.
En la part que he llegit parla sobre els dus, que gaudeixen de moltes comoditats all dalt,
aix passa en la primera estrofa perqu a partir de la segona sembla que es dirigeix a altre
objectiu, i en la tercera sembla que canvia de to.

Giacomo Leopardi - Linfinit

Giacomo Leopardi va ser comte, poeta, flsof,escriptor i flleg itali. s considerat el
principal poeta del romanticisme itali.
Leopardi parla de la contemplaci trascendent dun paisatge natural, Leopardi es refereix a un
paisatge ben real i concret: el que solia contemplar des del cim del tur del afores de Recanti,
una panormica que abasta fins als Apenins.
Ell sembla contemplar un paisatge bastant panormic amb un horitz i ho interpreta com si
fos un infinit.

Charles Baudelaire - Lalbatros

Baudelaire fa referncia a lalbatros, que s un ocell ocenic que pot arribar a una
embergadura de 3.5m. Parla de com son aquests ocells de intils, i els descriu duna manera
que semblen massa intils, per Baudelaire compara aquests ocells amb un poeta que escriu
coses sense importar les critiques dels dems o aix he ents.

Arthur Rimbaud; Caracterstiques dels simbolismes: Sinestesia

La sinestesia es la capacitat de sentir sensacions percebudes amb altres sentits. Rimbaud
expressa aquesta sinestsia amb les vocals que te un poema (vocals), en la qual parla i descriu
cada lletra de les vocals amb una designaci dun color diferent. Rimbaud atribueix colors
amb les vocals.

Comtessa Anna de Noalles: El temps de viure

Anna Elizabeth de Brancovan, comtessa de Noalles era filla duna famlia de prnceps
romanesos per part de pare i dhumanistes i artistes grecs per part de mare. Va menar una vida
dautentica princesa, a Pars i Amphoion-les-Bains, a la riba del llac de Ginebra, adorada de
lalta societat i de la intellectualitat francesa de lpoca, tant per la seva bellesa com pel seu
talent literari. Va escriure un parell de novelles i un llibre de memries, per s recordada

sobretot pels seus poemes, en els quals recupera la pura inspiraci romntica, a la manera
dAlfred de Musset i Victor Hugo, i el conreu dun vers musical que havia comenat a caure
en dess.