Virgili

Discovering

Mar i Luz Layla

Qui va ser Virgili Maró?
Virgili Maró va ser un poeta i filòsof romà, conegut
principalment per ser l'autor de l'Eneida, una de les
obres més importants de la literatura clàssica.
Considerat un dels fundadors de la literatura
occidental, la seva obra establia els fonaments de
l'heroi com a figura central de les obres literàries i la
temàtica de les àlies de l'heroi com a element
recurrent.
 Virgili Maró
Publi Virgili Maró (Publius Vergilius Maro) va néixer a prop de
Màntua (ciutat de la Gàl·lia Cisalpina) l’any 70 aC, en el si d’una
família camperola d’origen modest. Fou el seu pare qui, quan era
petit, s’encarregà de la seva educació, fins que als dotze anys
Virgili va marxar a estudiar primer a Cremona, més tard a Milà i,
finalment, a Roma.
Tot i treballar un temps com a advocat, es diu que el seu caràcter
tímid i poc carismàtic no l’ajudà a guanyar-se la vida amb la
retòrica a l’Urbs romana, raó per la qual va tornar a Màntua l’any
40 aC. De retorn a casa, va escriure algunes composicions
poètiques de tema pastoral, que li van permetre guanyar prestigi
literari i ser admès dins el cercle de Gai Asini Pol·lió, aleshores
governador de la Gàl·lia Cisalpina.
 Virgili Maró
L’any 44 aC, havent estat desposseït de les terres paternes, va
marxar a Roma per exposar el seu cas davant d’Octavi, qui li va
concedir una indemnització i una finca a la Campània. Des
d’aleshores Virgili es va instal·lar de manera definitiva a Roma –a
banda de les estades que feia a la seva finca de la Campània- i
entrà a formar part del cercle de Mecenes, amic personal
d’Octavi i gran promotor de les arts i protector d’artistes. En els
anys següents, Virgili, que es pogué dedicar exclusivament a la
creació literària, esdevingué el poeta preferit d’Octavi, el futur
emperador.
L’any 19 aC, durant un viatge per Grècia i l’Àsia Menor, de sobte
va emmalaltir quan era a Mègara (ciutat de la regió grega de
l’Àtica). Embarcà de tornada a Itàlia i morí a Bríndisi poc temps
després d’arribar-hi.
Virgili Maró
Es diu que Virgili va ser un home alt i morè, tenia un aspecte
campesi i fort.
Per el que semblava tenia bastantes malalties de l'estómac, la gola
i grans mals de cap amb els quals es juntaben freqüents
hemorràgies. Probablement va tenir problemes al pit i
respiratòries. Aquestes circumstàncies hauran d’haver influït
bastant en el seu caràcter melancòlic, tìmit e introvertit.
Mort de Virgili
Malalt va tornar a Brindisi, i al seu llit va pregar a l'emperador
que l'Eneida es destruís. August es va oposar rotundament i no va
complir la petició, per a glòria de la literatura llatina.
Virgili va encarregar cremar l'Eneida perque considerava que
l'obra encara no havia aconseguit la perfecció buscada.
Virgili va morir el 21 de setembre de l'any 19 a. C.
El poema, publicat després de la seva mort, a Brundisium, actual
Brindisi, el 21 de setembre de 19 a. C., va exercir una influència
tremenda en literatura.
L'escriptor austríac Hermann Broch va escriure una novel·la
sobre la mort de Virgili, és una novela on es narren les últimes
divuit hores de vida del poeta Virgili.
Epitafi Virgili

L'epitafi és el següent
Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc
Parthenope; cecini pasqua rura duces.
La traducció és la següent
Màntua em va engendrar, els de Calàbria em van arrabassar, em
posseeix ara
Partenop; he cantat els pasturatges, els camps i els
cabdills.
Posteritat de Virgili
LA DIVINA COMEDIA DE DANTE

El poema està escrit en primera persona i narra la història d'un home (el
mateix Dante) al qual se li permet viatjar al Paradís, però abans ha de passar
per l'Infern i el Purgatori.
Compte en aquest viatge amb dos guies: Virgili, en primera instància, i
després Beatriz. Aquests tres són doncs els personatges principals del
poema: Dante com a autor i protagonista, personifica la humanitat i la
caiguda davant del pecat; Virgili -poeta que Dante admirava i autor de
l'Eneida- representa la raó i és qui guia Dante per l'infern i el Purgatori; i
Beatriz, l'amor del poeta, personifica la fe i la puresa, per la qual cosa serà
qui el guiï pel Paradís.

SORTES HOMERICAE

És una rapsodomància o bibliomància com a mètode per conèixer el destí a

través de l'obra del poeta Homer, especialment a l'Odissea o la Ilíada (segle
VIII aC), on s'escull un passatge a l'atzar que s'interpreta com un destí
oracular. La locució llatina es tradueix com a "oracle homèric". Veure sorts
virgilianae, sorts sanctorum.
"S'obria un llibre a l'atzar i es considerava el sentit literal o metafòric del que
s'ha llegit com a designi diví. Es parlava així de les sorts homericae, de les
sorts euripidianae o sobre qualsevol altra sort. (Enrique Gallud Jardiel)"
Obres importants

Les Bucóliques Les Geórgiques La Eneida

Vol dir “poemas de Informar-nos sobre les Poema esrit en
pastors”. labor agricoles. epopeia
Inspirat en l’homònima. Inspirat en "els treballs i els
dies d'Hesíode".
 Curiositats
El príncep Octavi va ser la seva amistat més
incondicional.

Llegenda de la mosca

El seu nomen original (Vergilius) es va alterar

al segle IV a Virgilius potser per influència
fonètica deguda a les paraules verge i virga
que signifiquen «tímid» i «vareta de mag»,
sobrenoms que se li atribuïen al poeta.
Gracies per
escoltar!