1.

LITERATURA (Heròdot bb tkm)

1.1. Historiografia
Era un gènere literari en prosa que explica les gestes, els fets històrics d’un determinat poble. Els
historiadors llatins agafen com a referents als grecs, Heròdot (guerres mèdiques) i Tucídides
(Peloponès), grans historiadors grecs. L’origen del gènere històric. Els primers testimonis
d’historiografia a Roma és del segle III aC. Gràcies a les guerres púniques, neix la necessitat
d’explicar els fets històrics per a les generacions futures. La informació de la historiografia sorgeix de
diferents fonts, entre elles, els elogis fúnebres (privats), discursos que es fan quan es mor algú.
Consultaven les actes dels magistrats (públiques), documents on es recollia el més important de
l’any. L’última font d’informació eren els annals dels pontífexs, on s’explicaven els fets importants
relacionats amb la religió, és a dir, escrits pels sacerdots. Aquests primers historiadors eren annalistes,
el seu objectiu era explicar el que succeïa anualment. A l’inici del gènere, utilitzaven la llengua grega
per fer les primeres cròniques, fins a l’aparició de Marc Porci Cató, primer historiador a escriure en
llatí. Cató (el facha patriòtic), no considerava correcte transmetre la història romana en grec.

1.2. Característiques
- Eina de propaganda política i d’afirmació nacional
- Vinculada al poder polític
- Instrument d’ensenyament moral i polític
- Influència per la retòrica

1.3. Autors
Gai Juli Cèsar (100 - 44 aC)
Primer autor important d’historiografia
llatina. Les seves obres serveixen per
justificar la seva conquesta de la Gàl·lia.
Nascut a Roma de família benestant. Va
ocupar tots els càrrecs polítics i generals,
va formar el primer triumvirat. Va
conquerir la Gàl·lia. Va declarar la guerra
civil a Pompeu. Va morir assassinat pel seu
fill adoptiu Brutus, el 15 de març de l’any
44 aC. Va fer la reforma del calendari.
Va escriure dues obres: La Guerra de les
Gàl·lies i La Guerra Civil.
La Guerra de les Gàl·lies→ Està dividida
en vuit llibres, set d’aquests els ha escrit ell, l’últim és escrit pel seu lloctinent, la seva mà dreta Hirci.
És de temàtica històrica, però no exclusivament, també fa descripcions dels territoris geogràfics, on
explica la seva pacificació de la Gàl·lia. Per portar la cultura, institucions i llengua llatina. És una obra
també, etnogràfica, ens explica els costums dels gals, els seus déus. La conquesta de les terres de la
Gàl·lia, va tenir lloc durant mitjans del segle I aC (58 - 50 aC). L’obra serveix per justificar les seves
accions.
La Guerra Civil→ És una obra dividida en tres llibres, amb l’objectiu de justificar també, les seves
accions contra Pompeu (49 - 48 aC). La causa de la guerra va originar-se al riu Rubicó, quan Cèsar va
creuar-lo amb el seu exèrcit armat. En aquest moment, es va pronunciar la famosa frase “Alea iacta
est”. Una de les batalles més importants es va situar a la ciutat romana de Lleida, a Ilerda, a l’obra de
Cèsar es recull el testimoni d’aquest conflicte contra Pompeu.
L’estil de les seves obres→ Cal destacar la seva claredat, utilitza un vocabulari i una forma de parlar
precisa i senzilla. Fa servir la tercera persona del singular per referir-se a ell mateix. Evita utilitzar
vocabulari antic o vulgar, intenta buscar paraules actuals del seu temps. Mostra en les seves obres la
seva superioritat a través de la tercera persona. Se’l considera el model de la prosa històrica clàssica.

Corneli Nepos (100 - 25 aC)

Poques dades biogràfiques de Nepos. Com molts d’altres autors, no
va néixer a Roma sinó al Nord d’Itàlia. La majoria d’autors es
desplaçaven a Roma per estudiar. Un cop a Roma podien escollir
dedicar-se a la vida política o bé literària. Nepos va decidir
dedicar-se a la literària, i deixar la política enrere, mostrant que
provenia d’una família benestant. Va ser amic de Ciceró i de Catul
(poeta). Nepos és l’encarregat d’incloure la biografia dins del
gènere històric.
Sobre els homes il·lustres→ No conservem tota l’obra. Sabem que
tenien 16 llibres, però es conserva una part del III. En aquesta part
que es conserva trobem biografies de diferents personatges, entre
ells, Anníbal, Cató, Àsdrubal…
Estil de la seva obra→ La seva obra és bastant monòtona, conté
alguns errors, per això s’agafa com a font, però també es compara
amb altres obres.

Sal·lusti (86 - 35 aC)

Va néixer a la ciutat sabina d’Amitern, però va estudiar a
Roma. Es va dedicar a escriure. És amic de Cèsar, aquest
l’ajuda a dedicar-se al que li agrada, escriure. Era de bona
família. Introdueix la monografia, l'explicació d’un sol fet
històric.
La conjuració de Catilina→ Aquest intent de cop d’estat va
ser l’any 63 aC per part del patrici Catilina. Ciceró descobreix
i escriu el discurs de Les Catilinàries. Sal·lusti aprofita la
situació i escriu en format de monografia.
La guerra de Jugurta→ Explica la guerra de Roma contra
Numídia (Àfrica)
Estil de les seves obres→ Explica les obres de manera
imparcial, ja que no ha viscut els conflictes. El més important
de les obres és que són imparcials. A més, els discursos són
considerats grans peces d’oratòria.
 Tit Livi (59 aC - 17 dC)
Nascut a la ciutat de Patavium, l’actual Pàdua al nord
d’Itàlia. Era de bona família i per acabar els seus estudis
marxa a Roma. Una característica de la seva biografia
és que s’apropa als amics d’Octavi i està sota la
protecció d’August, qui l’ajudarà a desenvolupar la seva
carrera literària. Tit Livi demostra el seu amor cap a
August dedicant-li uns passatges de la seva obra. Va
coincidir amb els grans autors de la literatura llatina,
amb Horaci i Virgili (poeta Èpic), bé també Ovidi, però
no pertany al mateix cercle literari.
Quan Tit Livi té trenta anys, es retira de la vida pública
i es dedica a escriure la seva obra Ab Urbe Condita (des
de la fundació de Roma).
Ad Urbe Condita→ és una obra monumental, estava
formada per 142 llibres, que explicaven els fets
històrics des de la seva fundació, l’any 753 aC, fins a
l’any 9 aC. No es conserva tota, es conserva ¼ part de
l’obra. Tit agrupava els llibres de 10 en 10, anomenats dècades. Hi havia un resum de cada llibre,
coneixem el seu contingut, ja que tenim el resum dels 142 llibres, però no es conserva l’original.
Aquests resums es deien periochae. Les històries de Ròmul i Rem, el rapte de les sabines… expliquen
els primers anys de la fundació de Roma fins a la tercera guerra samnita.
I - X: Orígens de Roma - tercera guerra Samnita
XXI - XXX: II Guerra Púnica
XXXI - XL: Expansió Mediterrània oriental
XLI-XLV: Conquesta de Macedònia
+
periochae: resums de la resta de llibres.

Les obres de Tit Livi, no contrastaven la informació sinó que recollia totes les dades que tenia i les
incloïa dins de l’obra. Aquesta obra es va agafar com a model historiogràfic pels autors posteriors.
L’estil de les seves obres→ Estil senzill, frases breus i gran llibertat sintàctica.

Tàcit (50 - 120 dC)

És de família de cavallers, és de bona família, va ocupar els
càrrecs més importants durant la dinastia Flàvia (Vespasià,
Tit i Domicià). Va ocupar el càrrec de Cònsol amb Nerva.
Tàcit té obres nombroses, però les històriques són:
Annals→ 16 llibres, però només es conserven els quatre
primers i els sis últims. Explica la història des de
l’emperador August fins Neró (dinastia julioclàudia).
Històries→ Són 14 llibres, però només es conserven els
quatre primers i l’inici del cinquè. Expliquen des de Galba
fins a Domicià.
L’estil de les seves obres→ ell és meticulós, busca i contrasta la informació, vol escriure una història
el més imparcial i objectiva possible. Utilitza frases molt breus, excessivament breus, ens dona poc
detall i ens hem d’imaginar alguna part d’informació. Fa servir funcions sintàctiques reduïdes.

Gai Suetoni Tranquil (75 - 160 dC)

No tenim gaire informació del seu lloc de naixement, era de
família benestant. Va estudiar a Roma i va ser molt amic de Plini
el Jove. Gràcies a aquest autor, Plini, conservem les cartes que
expliquen l’erupció del Vesuvi. Suetoni va ser el secretari de
l’emperador Adrià, que el va proporcionar informació de primera
mà. Va escriure moltes obres, però només es conserven dues:
Sobre els homes il·lustres→ No es conserva sencera, volia ser un
recull de biografies de personatges més importants dels diferents
àmbits, només es conserven els retòrics i gramàtics.
La vida dels dotze Cèsars→ l’obra més important. Explica les
biografies de Juli Cèsar i els següents onze emperadors, és a dir,
la dinastia julioclàudia i flàvia (August, Tiberi, Calígula, Claudi,
Neró, Galba, Otó, Vitel·li, Vespasià, Tit i Domicià). Hi ha molts
detalls i anècdotes sobre el govern dels Cèsars. Estaven també els
testaments i dates de naixements dels emperadors.
L’estil de les seves obres→ és simple, precís, ordenat, senzill, són agradables i interessants de llegir.
Estructures molt clares

2. URBANISME
2.1. Urbanisme Romà
El fòrum és el principal centre social.
- Com es funda una ciutat: D’entrada, s’havien de tenir en compte una sèrie d'elements per
fundar una ciutat, amb l’orografia, s’investigava el terreny i les seves possibilitats. Sobretot a
prop d’aigua, d'un riu, amb accés al mar i poc muntanyós però a una certa alçada per tenir més
estratègia. També que estigui ben comunicada i amb recursos necessaris per viures com la
vegetació. Primer de tot feien uns rituals religiosos. El primer era la inauguratio, es
delimitava el perímetre de la ciutat amb una arada i dos bous. Un cop tenien marcat el
perímetre es feia la delimitatio, on es distribuïen les diferents parts de la ciutat, la part més
pública (fòrum, al centre), religiosa (al voltant o al centre) i residencial (les cases, al voltant
del fòrum). Un cop distribuïdes, es feia la consecratio, feien rituals als déus, concretament a
la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), per buscar el seu favor. Finalment, feien la
centuriatio, on es dividia el territori per cents, per controlar la xifra de població que viuria en
cada lloc.
- Estructura d’una ciutat: (Van heretar la manera de distribuir la ciutat rectangular en la
manera del possible dels seus veïns etruscs) Aquestes ciutats tan rectangulars reben el nom
del traçat hipodàmic de l’arquitecte grec Hipòdam de Milet. Distribució de carrers
perpendiculars, amb dos essencials, el primer que va de nord a sud anomenat Cardo maximus
i el que va d’est a oest que s’anomena Decumanus maximus. Els carrers paral·lels es deien
Cardos i Decumanus minor. A l’encreuament dels carrers principals, es trobava el fòrum.
També hi havia ínsules, cada quadradet o parcel·la del mapa. Les vil·les estaven apartades de
la ciutat. Un altre element important de la ciutat era la muralla que envoltava i la defensava i
 protegia. El teatre, el circ, l'amfiteatre, les termes… depenent de la seva dimensió podien estar
intramuros o extramuros.
- Monuments en el Fòrum:
● Els temples: estaven dedicats als diferents déus. Estaven especialment dedicats a tres
déus, la triada capitolina, Júpiter, Juno i Minerva.

● Basílica: Eren els jutjats, s’impartia justícia, també les transaccions comercials.
Estava emporticada, i es podia passejar per dins. No era una església, servirà de
model posteriorment.

● Cúria: Era el lloc on es reunien els polítics, com un senat o congrés. No totes les
ciutats disposaven de Cúria.

● Tribunes: Els polítics pronunciaven els seus discursos. El Rostra és la tribuna més
coneguda.

● Mercats: Les Tabernae eren les botigues que estaven a l’interior del fòrum, una
espècie de mercat.

● Altres Monuments: Arcs de Triomf, columnes (la trajana), estàtues, aqüeductes…

- Espais públics

● Teatre: Els primers eren de fusta, després es van fer de pedra, van agafar el model grec. Els
de fusta els muntaven i desmuntaven quan hi havia celebracions, eren públics. A Roma
sobretot es representaven comèdies. L’orquestra del teatre romà era on se situaven les grans
autoritats. A les graderies, se situaven a baix els rics i a dalt la gent del poble. Encara més a
dalt les dones i esclaus. El prosceni era l’escenari, on actuaven els actors. L’escena, el decorat
del fons per representar el lloc on s’ubiquen. Hi havia l’opció de posar un velum, una espècie
de carpa per cobrir la graderia i que no entrés la pluja o el sol.

● Amfiteatre: Construcció típicament romana, és el resultat de la unió de dos teatres. El més

famós dels amfiteatres és l’amfiteatre flavi. Conté més o menys les mateixes parts que el
teatre.
- Càvea: graderia, a la part més baixa els rics i a dalt els pobres.

- Vomitòria: llocs per desallotjar les graderies. Estaven distribuïdes per tota la graderia per tal
de poder sortir.

- Arena: On es representaven les diferents escenes. En els amfiteatres es feien diferents

interpretacions com ara les naumàquies (es representaven les batalles navals), venationes
(humà contra animal) i batalles de gladiadors.

- Fossa: A sota de l’arena hi havia la fossa bestiaria, on estaven tots els animals o tots els estris
que es podien requerir per a les escenes que es representaven.

- Velum: Hi havia un velum que servia per a la pluja o per sol

● Circ: El circ Romà és una construcció que recorda als antics estadis i es representaven
carreres de cavalls de dos (biga) o de quatre (quadriga). Sobretot es feien curses de
quadrigues, havien de donar 7 voltes a l'spina. Es podien fer apostes entre quatre diferents
carros de diferents colors, blau, vermell, verd i blanc. La gent es podia posar a l’spina.

- Càvea: graderia

- Vomitoria

- Arena: on corrien les quadrigues

- Metae: Lloc d’inici de la cursa, a banda i banda de l’spina

- Spina: Mur central, una espècie de plataforma, al centre de l’arena. Sobre aquesta spina es
col·locava el septem ova, figures normalment amb forma ovalada o animal, que servien per
contar les voltes de les quadrigues.

- Carceres: Els llocs on es troben els cavalls

- Porta triumphalis: És per on sortia el guanyador

- Porta Pompae: Els que no guanyaven sortien per aquesta porta, els que morien també els
treien per allà.

● Les Termes: Eren els banys públics, els romans eren molt higiènics, i aquestes eren
públiques, gratuïtes. Les termes es trobaven en totes les ciutats. Els homes i les dones no es
barrejaven, hi havia horaris per evitar que es trobessin. A banda d’anar-se a banyar, també
anaven a socialitzar. Hi havia biblioteques, gimnàs, piscina, perruqueria, es feien tertúlies…

- Apoditeri: Els vestuaris, on deixaven les togues, els rics deixaven la seva roba sobre la
custòdia dels esclaus, es posaven unes sabates de fusta perquè el terra estava calent

- Caldarium: Sales d'aigua calenta

- Tepidarium: Sala d’aigua tèbia

- Frigidarium: Sala d’aigua freda

- Laconicum: Semblant a la sauna actual

- Natatio: Algunes tenien aquesta piscina a l’aire lliure

- Hipocaust: Sistema de calefacció

2. LITERATURA
2.1 Poesia Èpica Romana
Explica les gestes d’un heroi, d’una regió determinada amb l’objectiu de transmetre-les a
les futures generacions. L’origen de la poesia èpica és a Grècia amb Homer i les seves
obres com a exemples, la Ilíada i l'Odissea. L’origen era oral, primerament transmetent-se
oralment. Els aedes eren els encarregats. Escrit en vers hexàmetre.
A Roma, els primers testimonis que rebem són els poemes de banquets (Carmen
convivalia). Recitacions èpiques que es pronunciaven en acabat de menjar en qualsevol
celebració. La suma d’aquests testimonis amb el contacte amb la Magna Grècia, creen
l’actual poesia èpica romana.

2.1.1 Autors antecedents a Virgili

Livi Andrònic (284 - 204 aC)
Un grec que van fer presoner durant la conquesta de la Magna Grècia. Primer autor de
poesia èpica romana, va fer la traducció de l’Odissea original grega. Aquí utilitza el vers
saturni. És de l’època arcaica, del segle III aC.

Nevi (270 - 200 aC)

Va participar en les guerres púniques, escriu en vers saturni. En la seva obra, La Guerra
Púnica, s’explica el passatge de la maledicció de Dido cap a Enees. Explicant
l’enfrontament de les guerres púniques a partir de la situació trenca amorosa entre Dido
i Enees.

Enni (239 - 169 aC)

La seva obra Annales, utilitza el vers hexàmetre i explica els fets històrics i mitològics de
l’origen de Roma.

2.1.2 Autors clàssics

Publi Virgili Maró (70 aC - 19 aC)
Va néixer a Andes, a prop de Màntua, de família
modesta, el pare treballava al camp. Va viure en
l’època del primer triumvirat, la mort de Juli
Cèsar. Viu els esdeveniments importants de Roma.
Va tenir una infància modesta i feliç, amb 20 anys
va anar a estudiar a Roma. El seu pare volia que
fes carrera política, però és tímid, té poca
presència, és força malaltís.
Tenia una habilitat per escriure poesia, per tant,
decideix dedicar-s’hi. A Roma coincideix amb els
poetae novi, vol afegir-se amb aquests poetes.
Després d’estar estudiant uns anys a Roma, retorna
a Andes perquè el seu pare mor i es troba que ha
perdut el seu patrimoni. Llavors, decideix tornar a
Roma i parlar amb l’emperador August perquè li torni la seva hisenda paterna. La seva
demanda és escoltada. No li retornen les terres promeses, però li regalen una finca amb una
vila a Roma. A més a més, el deixa entrar dins el cercle literari de Mecenes.
Un cop dins el cercle, arriba la seva gran oportunitat, l’emperador August l’encarrega
escriure una obra on la seva família sigui protagonista. Amb l’Eneida lliga que August, que
ve de la família Iulia, prové del jove Iulus/Ascani, que va ser el fill d’Enees, el qual és fill
d’Afrodita. D’aquesta manera, proposa que August té una família d’origen diví.
Era una obra molt patriòtica, busca que la família de l’emperador sigui recordada.
L’objectiu és que quedi com a testimoni per a generacions futures. Virgili va dedicar 12
anys de la seva vida a escriure aquesta obra.
L’any 19 aC, comença un viatge cap a Grècia i Àsia Menor per a comprovar que els
escenaris utilitzats en l’Eneida, es corresponen amb els reals. Quan retorna es posa molt
malalt, i no arriba a Roma, mor al sud d’Itàlia, a Brindisi. Abans de morir, Virgili li
demana a August un últim favor, que cremes l'Eneida, ja que no estava conforme amb el
resultat final, després del seu viatge. August no li va fer cas i no la va cremar.
- L’ENEIDA
Escrita en vers hexàmetre, té 10.000 versos i XII cants, dividits del I - VI, inspirats en
l’Odissea d’Homer, i del VII - XII, inspirats en la Ilíada. És un encàrrec de l’emperador
August. La finalitat, glorificació de la gens Iulia i del poble Romà. Narra el viatge que fa
Enees des de Troia fins al Làci per fundar una nova ciutat, Lavínium, en honor a la seva dona.
Els cants més importants són el II, el IV i el VI. És l’ordre que va fer servir Virgili en escriure
l’obra. Va començar pel II, on s’explica la caiguda de Troia, seguidament pel IV, que explica
els amors d’Enees i Dido, i el número VI, és la baixada a l’Hades on es torba amb Dido i amb
el seu pare Anquises, qui li diu la gran importància de la ciutat que fundarà.

CANTS
- Cant I, Juno ha provocat una tempesta, a causa que Enees era fill d’Afrodita.
Aquesta, fa que arribi fins a Cartago.
- Cant II, narra el final de la guerra de Troia des del punt de vista d’Enees mentre el
banquet que li prepara la reina Dido a l’heroi.
- Cant III, explicació de més aventures d’Enees fins a arribar a Cartago.
- Cant IV, “Els amors de Dido i Enees”, al final d’aquest cant, Dido maleeix a tota la
descendència d’Enees i se suïcida.
- Cant V, Enees arriba a Sicília i se celebren uns jocs en honor a l’aniversari de la mort
del seu pare.
- Cant VI, un dels més importants, arriba a la ciutat de Cumes, on troba a Sibil·la, una
sacerdotessa, que el porta a l’Hades. Allà, es troba amb Dido i Anquises, qui li
mostrarà el futur de fundació de la ciutat. Versos dedicats a Marcel, primer marit de
Júlia.
S’acaba la primera meitat del llibre
- Cant VII, Enees arriba al Laci, allà, el rei Llatí i la reina Amata, prometen la mà de la
seva filla, Lavínia. El problema és que la noia ja estava promesa amb Turn.
- Cant VIII, comença l’enfrontament entre els dos pretendents. Enees ha de buscar
aliats. Acaba trobant el rei Evandre i el seu fill Pal·lant.
 - Cant IX, història de Nis i Eurial, dos guerrers troians que els han fet presoners i
moren a la vegada. Eren companys d’armes, xd gay couple love. heartstopper troian
edition
- Cant X, mort de Palant, fill del rei Evandre, a mans de Turn.
- Cant XI, més lluites entre hombres.
- Cant XII, combat singular entre Turn i Enees, amb la mort de Turn. L’Eneida acaba
amb la mort de Turn, en mans d’Enees. L’acaba matant quan veu que Turn porta posat
les armes de Palant, tot i que li demana clemència, Enees li diu que com ell no va
tenir-ne amb Palant, ell tampoc en tindria.

L’obra que influenciarà als autors futurs com ara la Divina Comèdia de Dante.
L’autor més proper al que influeix és l’autor Lucà, nebot del filòsof Sèneca. Lucà va escriure
una obra anomenada La Farsàlia, guerra entra Cèsar i Pompeu. Va agafar aquest fet històric i
el va convertir en poesia èpica.

- ALTRES OBRES:
Les Bucòliques i Les Geòrgiques
Estan escrites en vers, la primera són deu poemes escrits en vers hexàmetre que tracten el
certamen entre dos pastors, que discuteixen sobre l’amor, la mort, la vellesa…
La segona obra són quatre llibres que tracta la vida del camp.

3. URBANISME
3.1. Barcino
L’origen de la ciutat està lligat al mite d’Hèrcules, l’altre està lligada a la nissaga dels Barca.
Es diu que Hèrcules havia de complir un dels dotze treballs, va sortir de Grècia amb nou
vaixells i que una tempesta les va dispersar. Llavors, Hèrcules en va aconseguir reunir-ne vuit
de les naus a Marsella. Amb aquestes es va dirigir a l’actual Catalunya, i aquí és on va trobar
la novena barca, i van decidir que fundarien una nova ciutat a la regió trobada. La van
anomenar Barca Nona.
L’altra llegenda més històrica que hi ha està relacionada amb la família dels Barca. Amílcar
Barca, pare d’Anníbal, havia fundat una ciutat amb el nom de Barci Nova, i d’aquesta va
sorgir Barcino. Ubiquen la seva fundació cap al 230 aC.
Des del punt de vista arqueològic, es diu que es funda l’any 14 aC, segle I aC. Té com a
categoria Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Sex Viri Augustales, uns
sacerdots d’un orde religiós, que es van encarregar de la fundació de la ciutat.
- Colònia: Lloc on enviaven els soldats jubilats a què passessin els seus últims dies.
- Iulia: Fa referència a la família Iulia, de Cèsar, ja que governava August que era de la
seva família.
- Augusta: Es funda durant el mandat d’August, per tant, també conté el seu nom.
- Faventia: “Amb el favor dels déus”, la ciutat complia tots els requisits religiosos per
poder-se fundar.
- Paterna: Feia referència als descendents de la ciutat, ja que eren els pares de Roma.
 - Barcino: Nom romanitzat del poble que ocupava el territori en el moment, abans de
l’arribada romana.

3.1.1. Situació
La ciutat estava situada sobre el Mont Tàber, que es troba entre el Besòs i el Llobregat.
Després estarà molt a prop de la via Augusta (molt ben comunicada). La forma de la ciutat és
un recinte rectangular delimitat per les muralles, sobre aquestes muralles hi havia torres de
vigilància i quatre portes (2 a carrer cardo i 2 a decumanus). No ocupava més de 10 hectàrees
i hi havia uns 2000 habitants, majoritàriament d’origen itàlic. Colònia de nova planta, es fa
expressament per enviar els soldats jubilats, es creu que Barcino ho era. Es dedicaven a
l'agricultura; conreaven cereals i vi. Pescaven i extreien ferro de les mines de Gavà i gres de
Montjuïc. Molt important el comerç a través del riu Llobregat.

3.1.2. Monuments que es conserven

● El Temple d’August: Del I aC, dedicat al culte imperial. Només es conserven 4
columnes. Era de planta rectangular, hexàstil (6*11) i perípter, amb dues columnes in
antis.
● Fòrum: Es conserva la forma, però el fòrum com a tal no. Està situat en el punt de
trobada del Decumanus i Cardo Maximus. En el fòrum de qualsevol ciutat romana, hi
havia altres edificis com la Basílica, cúria, tabernae, tribunes… Està a la plaça de Sant
Jaume. El temple d’August es troba dins el fòrum.
● Les muralles: Protegien la ciutat, van ser construïdes al I aC, però reforçades al segle
IV aC, augmentant l’alçada, l’amplada i les quatre portes que també són reformades.
Només es conserven les dues decumanes, les altres dues van ser enderrocades.
● Domus: S’ha trobat sota la plaça del rei i els seus voltants: Carrer del Bisbe, Caçador
i plaça de Sant Miquel. Només queden restes
● Termes: Situades sota la plaça de Sant Miquel. Van ser un regal a la ciutat fet per la
família Minici Natal el 125 dC. A més a més, Luci Minici Natal va participar com a
propietari d’una quadriga en els jocs Olímpics del 129 dC, i va guanyar la cursa.
● Aqüeductes: Hi havia dos que no es conserven. Conflueixen a la muralla, al costat de
la porta de l’actual plaça Nova. Al carrer Duran i Bas s’ha descobert un tram de 4
arcades que s’utilitzaven per conduir l’aigua a la ciutat. Eren les construccions que
servien per abastir d'aigua a la ciutat. En el cas de Bàrcino, n'hi havia dos dels
quals només es conserven algunes restes: a la plaça Nova, podem observar una
reconstrucció d'un arc i al carrer Duran i Bas queden quatre arcs. Però els
aqüeductes continuen molt presents a Barcelona.
● Necròpolis: Lloc dedicat als enterraments situat a l’actual plaça de la Villa de Madrid.
Es conserven 85 elements funeraris del s. II-III dC que abracen el tipus més freqüent
de sepultura romana.
 4. LITERATURA
4.1 Literatura Elegíaca
Gènere literari que s’utilitza per expressar els sentiments, especialment l’amor. Va néixer a
Grècia. Fa servir el vers dístic elegíac, fet per hexàmetre + pentàmetre. Com antecedents, el
segle III aC, els poetes alexandrins es dediquen a compondre elegies, ells s’especialitzen en
un tema amorós d’herois, de manera objectiva, sense que el poeta s’endinsi en la història. No
va ser fins al segle I aC quan els poetes llatins començaran a fer una elegia més subjectiva,
mostrant els seus sentiments.
4.1.1 Autors contemporanis a Ovidi
- Tibul: Va escriure Amors per a la seva estimada
- Properci: Va escriure Amors per a la seva estimada
- Gal: Va escriure Amors per a la seva estimada
4.1.2 Publi Ovidi Nasó (43 aC - 17 dC)
Tenim totes les seves dades biogràfiques
gràcies a la seva obra Tristia, el llibre IV el
número X, ja que es recull la seva
autobiografia. Comença per Sulmo mi hi
patria est.
Va néixer a la ciutat de Sulmona en una
família benestant, va anar a estudiar a Roma
amb el seu germà gran, els seus pares volen
que estudiï oratòria i retòrica i tal, Ovidi li
respon que anirà estudiar a Roma, però que li
agrada la poesia, això ho escriu en vers. Un
cop acabats els estudis de política, marxa a
Grècia a estudiar. Va tornar a Roma, va
ocupar uns quants càrrecs polítics i es va
casar dues vegades. Es casa amb una tercera
dona, la Fàbia, una viuda aristocràtica molt
ben posicionada amb influències. Gràcies a
aquesta dona, aconsegueix entrar al Cercle
Literari de Messal·la, aquest és l’oposat al de Mecenes, totalment oposat en idees, és a dir,
contrari a August. Els de Messal·la eren aristocràtics, més conservadors i esnobs. Llavors,
entre els anys 8 - 9 dC té lloc un esdeveniment molt important en la vida d’Ovidi, que ell
mateix anomena Carmen et error. Carmen va relacionat amb la seva obra de l’Art d’estimar,
que tracta sobre consells per a les dones per retenir i seduir els homes i viceversa. Totalment
contrari al tradicionalisme de família que proposava August. La publicació d’aquesta obra,
provoca el seu exili de Roma. La primera conseqüència és aquesta, l’altra, l’error, sembla que
Ovidi va ser testimoni de les infidelitats de la filla d’August, Júlia. Un cop això, l’envien a
Tomis, l’actual Romania, però no s’emporta la seva dona, se'n va amb un esclau a l’exili. Ja
no tornarà mai més, morirà exiliat a la ciutat.
4.1.3 Obres d’Ovidi
Etapa de joventut:
- Amors: obra elegíaca com la resta de contemporanis d’Ovidi, la musa de la seva
inspiració és la Corina.
- Heroides: conjunt de 21 cartes ficticies que escriuen heroïnes de la mitologia clàssica
als seus estimats. Com ara Dido a Enees, Penelope a Ulises, Helena a Paris.
- L’Art d’estimar: formada per tres llibres, els dos primers van dirigits als homes i
l’últim restant a les dones. Tracta sobre consells per a les dones per retenir i seduir els
homes i viceversa. Totalment contrari al tradicionalisme de família que proposava
August. La publicació d’aquesta obra, provoca el seu exili de Roma.
Etapa de maduresa
- Les Metamorfosis: conjunt de 15 llibres on s’expliquen més de 250 històries o mites.
El tema central d’aquesta obra són els canvis metamorfosis. Explica des de l’origen
del món fins a la transformació de Cèsar en constel·lació. Aquest poema és
epicodidàctica, amb característiques de l’èpica i ensenyaments mitjançant mites.
Escrit en vers.
- Fastos: obra inacabada, ja que va coincidir amb l’exili, la va haver d’abandonar a
Roma. Hauria d’haver tingut 12 llibres, explicant les festivitats dels dotze mesos de
l’any, però només es tenen els 6 primers.
Etapa d’exili
- Les Tristes: explica l’enyorança del passat a Roma, de com feliç estava a la ciutat, la
seva última nit a Roma i tal. Aquí explica ell la seva biografia que tenim com a
testimoni.
- Les Pòntiques o Cartes escrites des del Pont: Cartes que escriu a la seva esposa i
familiars perquè intercedeixin i aconseguir el perdó dels emperadors contemporanis.
Altres obres
Receptes de bellesa, Remeis a l’amor i Medea.

4.1.4 L’Estil
És considerat un dels grans poetes de la literatura llatina. Influeix a artistes com l’Arcipreste
de Hita, Bocaccio i Dante.

5. TARRACO
4.1 Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco
Té dos fòrums, muralles i a fora d’aquestes està l’amfiteatre. La ciutat és de nova creació, ja
que anteriorment hi havia un assentament ibèric anomenat Kese, estaven els kesetans, entre
els segles V - IV aC. El 218 aC, quan comença el procés de romanització, amb Gneu i Publi
Corneli Escipió quan funden un campament militar a l’actual Tàrraco. Aquests entren per
Empúries, Empòrion. L’any 45 aC Cèsar li dona el nom de colònia. La data important és el 27
aC, que és quan August designa a Tàrraco com la capital de la Hispània Citerior, després
anomenada Tarraconense. Quan l’anomena, l’any 26 aC es trasllada a la ciutat per dirigir les
campanyes militars contra els càntabres i els asturs. La Hispània Ulterior, era la part més
allunyada de Roma, on estaven els cartaginesos. Entre els segles I - III dC, època de màxima
esplendor i monumentalitat de la ciutat. A partir del segle III dC comença a decaure, a causa
de la crisi general de la ciutat i la invasió dels pobles bàrbars.
La ciutat en el màxim esplendor va ocupar 70 hectàrees, i 30.000 habitants. Estava disposada
en diferents terrasses desnivellades. En la part alta de la ciutat es trobava la zona de la colònia
i els diferents temples. La part baixa estan les domus, fòrum local, amfiteatre…
Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco:
- Colònia: On anaven els soldats retirats, els veterans a viure
- Iulia: Fent referència a la família imperial
- Urbs: Ciutat
- Triumphalis: La celebració del triomf
- Tarraco: El nom romanitzat, ja que la província s’anomena Tarraconense

4.2 Monuments de Tàrraco

- LES MURALLES (s. III - II aC)

Estan dividides en dues parts, la part de baix és més antiga, amb carreus ciclòpids, la part de
dalt és més nova. El conjunt total de la muralla és de 4 km de perímetre. La que es conserva
avui dia és poc més d’1 km. Es conserven tres torres de vigilància. La torre més característica
és la Torre del Pretori del segle I dC, que divideix la ciutat en dos. Dins d’aquesta torre de
vigilància es troba el sarcòfag d’Hipòlit, del segle III dC. Hipòlit era fill d’Hipòlita, reina de
les Amazones i Teseu. El jove vol ser verge en honor a la deessa Àrtemis, però la seva
madrastra Fedra sent una atracció per ell. Intenta seduir-lo, però ell no vol, Fedra explica que
ha sigut al revés. Llavors Teseu se n'adona i fa fora al jove Hipòlit, el qual mor en un accident
mentre fuig.
- FÒRUM PROVINCIAL (s. I dC)
Es crea un cop anomenada capital de la Provincia Tarraconense. Només es conserva una part
del circ, però la resta del fòrum només la forma. A la part superior hi ha un temple en honor
al culte imperial. Hi ha dos fòrums, el provincial i el local. Al fòrum hi havia els edificis
propis, basílica, cúria, tabernae, i el criptopòrtic, per on passaven i es resguardaven del sol i la
pluja. Havia de recollir els representants de la província.
- EL CIRC (s. I dC)
Detallar la funció del circ. A Tàrraco el circ està dins la ciutat, no gaire freqüent, i es
conserva una part, només el passadís interior i una part de la càvea.
- FÒRUM LOCAL (abans del s. I aC)
Es crea quan es funda la ciutat, és més petit que el fòrum provincial. Se situa a la zona baixa
de la ciutat. Hi havia els mateixos edificis i monuments que a l’altre fòrum però més petits.
Es conserva el paviment i les columnes de la Basílica i poques altres coses.
- EL TEATRE (s. I dC)
Es conserva poca part del teatre, es representaven principalment comèdies, està fora de
muralles.
- LA ZONA RESIDENCIAL
Era on vivien els ciutadans i tenien traçat ortogonal (recte), hi ha domus (cases), insulaes
(blocs de pisos) i termes. No es conserven domus i insulaes en l’actual ciutat de Tarraco.
 - L’AMFITEATRE (s. II dC)
Per 12.000 espectadors, es conserva gran part de la graderia i la fossa bestiaria. Té forma
el·líptica.
Van construir segles posteriors dues esglésies en l’arena , una primera dedicada a uns màrtirs
cristians al segle VI, es va reaprofitar aquesta, per construir una segona romànica al segle XI
dedicada a la mare de déu del Miracle, la que es conserva una part actualment.
- NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA (mitjans s. III dC)
La ciutat dels morts, cementiri, on enterraven als morts.

4.2.1 Monuments a prop de Tàrraco

- L’AQÜEDUCTE DE LES FERRERES (PONT DEL DIABLE) (s. I aC)

Es feia servir per transportar aigua a la ciutat. Uns 4 km de la ciutat.

- LA PEDRERA DEL MÈDOL

D’on s’extreia la pedra per construir els monuments de Tàrraco. Situat a 9 km de la ciutat.

- LA TORRE DELS ESCIPIONS (s. I aC)

Monument funerari, a la vora de la Via Augusta a uns 6 km, de la ciutat.

- L’ARC DE BERÀ (s. I aC)

A 20 km de Tarragona, són arcs commemoratius d’alguna victòria.

- ALTRES VIL·LES A PROP DE TÀRRACO:

- Vil·la dels Munts, Altafulla
- Vil·la de Centcelles

- COLUMBARI DE VILA- ROMANA

Un columbari és un lloc on es guardaven les cendres dels difunts, per quan els incineraven.