CONTEXT HISTÒRIC: L’ÈPOCA D’AUGUST

EL PAS DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI:

Després d’un segle de guerres, la república entra en un període de pau interna a costa de
perdre definitivament la seva essència: una constitució basada en el govern del Senat, dels
magistrats i del poble. Va aparèixer un nou sistema: el règim imperial, basat en un govern de
caire monàrquic, exercit per una única persona i que duraria fins a l’any 476 dC .

Aquest canvi va ser degut a diferents factors:

- La gent estava cansada d’un període de guerres tan llarg i va acceptar amb facilitat el
nou sistema de govern.
- L’extensió que havia assolit l’imperi en aquesta època feia necessària la presència
d’una sola persona que prengués les decisions.
- El Senat estava molt desprestigiat per no haver estat capaç d’aturar les lluites civils.

OCTAVI AUGUST (27 aC – 14 dC):

Vençut Marc Antoni, Octavi esdevingué l’únic senyor de Roma. Va respectar la constitució i les
institucions republicanes vigents, però les va anar buidant de poder. Paral·lelament va anar
assumint poder a base de títols i càrrecs:
· Augustus: venerable.
· Imperator: cap permanent de l’exèrcit = emperador.
· Princeps Senatus: títol del senador més important. Assumia poders legislatius,
executius i judicials.
· Tribunus plebis: representant de la plebs.
· Pontifex maximus: podia anomenar tots els membres dels col·legis sacerdotals.
· Pater patriae.

Va aconseguir governar amb llibertat i inaugurar un període de la història romana marcat per
la pau (pax augustea).
Fets més importants:
- Reformar l’organització del govern i de les províncies.
- Reformar i restaurar monuments malmesos i en va construir de nous.
- Recuperar moltes característiques de la religió romana antiga i posà la primera pedra
del culte a l’emperador.
- Iniciar un procés de moralització de la societat tornant als costums antics.
- Va saber envoltar de bons consellers: Agripa i Mecenas.
- Ampliar els límits de l’imperi romà amb noves províncies com Egipte, Britània... .

LA DINASTIA DELS JÚLIO-CLAUDIS (14 – 68):

Són descendents de la família Júlia (August) o de la família Clàudia (Tiberi).

A August sempre el va preocupar molt que, després de la seva mort, s’iniciés altra vegada una
guerra civil entre els seus possibles successors. Per evitar-ho, va creure que el millor era
demostrar en vida qui era el seu preferit, fent-lo casar amb la seva filla Júlia.
L’únic que va quedar fou Tiberi, el fill de la seva dona Lívia, va succeir August i va iniciar la
primera dinastia d’emperadors romans.

Característiques generals:
- Van conservar la institució republicana del Senat, però amb unes funcions molt
controlades.
- Van mantenir les fronteres de l’imperi.
- Gran importància a l’exèrcit.

· Tiberi (14-37): sempre a l’ombra de la seva mare que es deixà influir massa pel cap de la
guàrdia pretoriana. Es convertí en un governant embogit matant a qualsevol possible enemic i
instaurant un règim de terror.
· Calígula (37-41): emperador amb acontentament del Senat i del poble. Passant a la història
com una persona cruel. Assassinat a causa d’una conspiració de la guàrdia pretoriana.
· Claudi (41-54): en poca consideració per la família imperial ja que era coix i quequejava. Va
endegar moltes obres públiques i incorporar la província de Britànnia.
· Neró (54-68): d’una banda era un amant de la música, la poesia i les arts; d’altra banda era
molt cruel. Va ser qui va incendiar la ciutat de Roma. Es va acabar suïcidant després que el
Senat el declarés enemic públic.

LA POESIA ÈPICA: VIRGILI

LA POESIA ÈPICA

Gènere narratiu que produeix obres extenses en vers (hexàmetre) consagrades a personatges
de grandesa excepcional – històrics o llegendaris – i a les seves gestes heroiques. Hi ha algun
tipus d’intervenció divina en l’acció, no és una característica indispensable del gènere.

VIRGILI

LA VIDA:
Va néixer en un poblet prop del nord d’Itàlia, d’una família modesta. Va estudiar a Cremona i
Milà, als vint anys se n’anà a Roma, allà va perfeccionar els seus coneixements de retòrica. No
va poder exercir l’oratòria perquè no tenia temperament ni aptituds, era tímid, malaltís i poca
presència.
A Roma Mecenes el va admetre en el seu cercle de poetes i així va poder viure de la poesia,
convertint-se en el poeta preferit de la cort d’August.
Va escriure les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida, obra pòstuma i la més important,
encarregada per August.

L’any 19 aC va fer un viatge a Grècia i a l’Asia per tal de conèixer els llocs als quals al·ludeix en
el poema de l’Eneida, a fi de corregir-ne els defectes i deixar-lo acabat. Tot d’una se sentí
malalt i tornà a Itàlia i morí.
Després de suplicar a August que destruís el poema, ja que estava inacabat. August, però, va
ordenar que es publiqués.

LES OBRES:
 LES BUCÒLIQUES: déu poemes breus sobre la vida pastoral, es deixa veure una
influència clara del poeta alexandrí Teòcrit en el tema i en els personatges. Apareixen
pastors que canten els seus amors i les seves desventures, en forma de concurs poètic
que rivalitzen dos pastors i un altre fa de jutge. Gran afecció a l’exercici de la poesia
pastorial.
 LES GEÒRGIQUES: poema didàctic que compren quatre llibres sobre agricultura:
conreu dels camps en general, conreu de la vinya, de les oliveres i dels arbres fruiters,
la cria de bestiar i d’animals domèstics, la cria de les abelles... . És com un manual.
 L’ENEIDA:
Argument: obra culminant de l’èpica romana. Dotze cants en els quals s’explica
l’origen de la ciutat de Roma a partir del personatge mític d’Eneas.
· Llibres I-VI: Eneas, fill de Venus i d’Anquises, amb un grup de supervivents de
la destrucció de Troia es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. A Sícilia,
el seu estol és desviat cap a les costes d’Àfrica per una tempesta provocada per
Juno. Allà són acollits per la reina Dido, que ha fugit de Fenícia i ha acabat de
fundar Cartago. Dido s’enamora d’Eneas i oblidant-se de la seva promesa de
mantenir-se fidel intenta retenir Eneas. Aquest sucumbeix a un amor obligat,
oblidant-se de la seva missió fins que Mercuri li recorda.
Eneas martxa i Dido es suïcida, després de demanar que el seu guardi un odi
etern als romans. De camí cap a Itàlia, aquest li relata com el seu fill fundarà
Alba Longa. Més endavant, d’aquí naixeran Ròmul i Rem. La predicció arribà
fins a August.
· Llibres VII-XII: els troians arriben al seu objectiu, el Laci. El rei llatí els acull i
ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. La intervenció de Juno fa que
altres pobles del Laci emprenguin una guerra contra ells. Juno afavoreix Turn,
però Júpiter li fa saber que el destí dels troians és establir-se al Laci, esdevenint
llatins. Així que Eneas venç i mata Turn.
Fonts d’Inspiració:
Font literària que inspira Virgili és Homer. La primera meitat de l’Eneida recorda de
prop l’Odissea descrivint les vicissituds de l’heroi, segona segueix el model de la Illíada
narrant els combats. Referències homèriques constants i en àmbits diversos. Està en
estreta connexió amb la guerra de Troia i el retorn dels guerrers com Ulisses.
N’adopta trets estilístics, episodis com la baixada als inferns, caràcters paral·lels,
semblances estructurals... Virgili, però, ofereix un tractament més profund i diferenciat
dels personatges.
Significació política:
Va escriure l’Eneida per encàrrec d’August. Després de dos segles de guerres civils, va
acaparar tot el poder en la seva persona inaugurant així un nou període de la història
de Roma: l’imperi. D’aconseguir que la gent acceptés de bon grat aquest canvi li calia
dur a terme una important campanya de propaganda en la qual, servint-se dels
sentiments nacionals dels romans, es demostrés que ell i la seva família estaven
 predestinats pels déus a governar Roma i a convertir la seva ciutat en la capital del
món conegut.
Es va valdre dels grans literats del moment als quals ajudava per mitjà del seu amic
Mecenes. Quan Virgili escriu l’Eneida no ho fa de manera desinteressada, sinó que està
totalment condicionat per la política d’August.
Influència de Virgili:
Contemporanis i en la posterioritat ha estat immensa i constant. A la baixa edat
mitjana, Dant va escollir Virgili perquè el guiés a través del món subterrani.
Estil:
És elegant, amb un llenguatge harmoniós, ple de nombroses figures retòriques i
d’encertades comparacions. Coneixement profund de la literatura històrica grega i
romana.

LA POESIA LÍRICA: HORACI

LA POESIA LÍRICA

Prové de l’acompanyament musical amb què se solia cantar, de la lira. Gènere polític avarca
formes i temes molt variats, tots ells tenen en comú el fet que estan estretament relacionats
amb l’ésser humà.

HORACI

LA VIDA:
Va néixer l’any 65 aC al sud d’Itàlia i va morir l’any 8 dC.
Infància en un ambient camperol, el seu pare l’acompanyà a Roma per estudiar. Va marxar a
Atenes per estudiar filosofia i per perfeccionar els seus coneixements. Allà es va enrolar a
l’exèrcit de Brutus, assassí de Cèsar, després de la desfeta, tornà a Roma.
Horaci va esdevenir secretari del fisc i es va dedicar a escriure. Virgili el va presentar a
Mecenes, li va permetre d’accedir a formar part del cercle d’intel·lectuals propers a August.

L’OBRA:
Obres primerenques van ser les Sàtires i els Epodes. Primeres escrites en HEXÀMETRES en què
l’autor ens ofereix retalls de la seva vida i critica els vicis de la societat del moment,
personalitzant-los en contemporanis. L’època d’August, no era possible la sàtira política
dirigida a personatges influents.

Els Epodes són també de to satíric, NO escrits en HEXÀMETRES i que tenen un caire més líric;
d’aquí que Horaci els agrupés en un altre conjunt. L’objectiu de les invectives continuen sent
personatges gairebé anònims que esdevenen models de vicis i de caràcters reprovables.

A continuació va escriure un seguit de poemes que anomenà Carmina (Odes).

Va adaptar al llatí els principals versos i estrofes que havien utilitzat els poetes lírics grecs
(Safo, Alceu i Anacreont). La singularitat principal d’aquestes composicions és la mètrica, els
arguments que hi tracta són molt variats i van des de temes històrics, fins a la seva filosofia de
la vida.

En acabar aquestes Odes, va compondre dos llibres d’Epístoles, en hexàmetres. Cartes que
tenen un destinatari real, però clarament convencional, ja que no és altre que el públic lector.
Continua reflexionant sobre la manera de viure feliç. Hi introdueix un nou argument, la reflexió
sobre la composició poètica.
L’Epístola adreçada als Pisons o Art poètica, exposa la seva concepció de l’obra d’art com un
tot unitari.

En la seva vellesa tornà a escriure un llibre d’Odes, el tema amorós cedeix terreny a l’exaltació
de la dinastia regnant. L’emperador li va encarregar la composició d’un poema per celebrar i
agrair als déus l’entrada en una nova època (saeculum) marcada per la pau. Aquest Carmen
Saeculare va ser interpretat per un cor infantil de nens i nenes.

Els temes de la seva poesia:

Barreja de lirisme i de filosofia. Poeta llatí més líric, que es refereix més i més variadament a si
mateix. La seva poesia traspua sempre un alliçonament moral entre l’epicureisme (exalta
l’amistat com a via per obtenir el plaer i la felicitat), i l’estoïcisme (defensa la inexorabilitat del
futur) necessitat de conformar-se amb la vida que a un li ha tocat viure.
La influència de la poesia d’Horaci no fou tan gran com la de Virgili o Ovidi. El poeta de Venúsia
ens ha llegat alguns dels tòpics més recurrents de la literatura occidental, tots lligats a la seva
forma de veure la vida.

TÒPICS LITERARIS D’HORACI:

1. BEATUS ILLE: elogi i idealització de la tranquil·litat de la vida del camp.
2. AUREA MEDIOCRITAS: elogi de la moderació.
3. ELOGI DE LA FRUGALITAT: comporta la lloança dels plaers senzills de la vida: el beure,
l’amor, el menjar, el descans...
4. LA FUGACITAT DEL TEMPS: la presència de la mort que ens iguala a tots i ens hauria
d’allunyar de les ambicions desmesurades.
5. CARPE DIEM: cal aprofitar cadascun dels moments que ens regala la vida.
6. IMMORTALITAT DE L’ARTISTA: l’escriptor és conscient que gràcies a la gran qualitat de la
seva obra, esdevindrà un poeta immortal.

LA POESIA ELEGÍACA: OVIDI

LA POESIA ELEGÍACA

Gènere poètic amb objectiu expressar els sentiments íntims, sobretot aquells que fan
referència aquells que fan referència a l’amor i al desamor.
Són una successió d’estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.
OVIDI

LA VIDA:
Va néixer l’any 43 aC al centre d’Itàlia. Nasqué en una època de pau absoluta, explica el
caràcter feliç i alegre de les seves primeres poesies. Per conèixer la seva vida tenim la sort de
comptar amb un poema autobiogràfic, en el qual ell mateix es qualifica de poeta nat.

Rebutjà dedicar-se a la política i esmerçà el temps en la literatura. Va entrar a formar part del
cercle literari de Messala, cercle que estava allunyat de la sensibilitat i dels objectius polítics
d’August.
L’any 8 dC es va haver d’exiliar en compliment d’una sentència dictada per August. Això va
provocar grans conseqüències en la seva obra literària. La causa d’aquesta sentència ens en
deixa algunes pistes en un dels seus poemes:
“Perdiderint cum me duo crimina, carmen et error,
Alterius facti culpa silenda mihi.”
Em van perdre dos crims, poema i error,
les altres causes de la culpa han de ser tallades per mi.
“Cur aliquid uidi? Cur noxia lumina feci?
Cur imprudenti cognita culpa mihi?”
Per què vaig veure alguna cosa? Per què vaig ser còmplice a la nit?
Per què imprudent vaig conèixer la culpa?

El primer fragment parla de dues causes (error i poema), els estudiosos han volgut identificar
amb l’art amatòria (consells de com estimar: proclama un amor lliure). És molt probable que
l’argument d’aquesta obra molestés molt August, el qual s’havia proposat promocionar el
matrimoni amb la promulgació de lleis molt estrictes.
Pel que fa a l’error, només se sap amb certesa que fou “alguna cosa que ell mateix va veure”
però que no s’ha pogut identificar, alguns pensen que està relacionat amb alguna conspiració
de successió d’August o amb els amors adúlters de Júlia. Cap dels intents d’Ovidi per ser
perdonat i per tornar a Roma no va tenir èxit, ni davant d’August ni Tiberi, per la qual cosa va
morir a Tomis.

L’OBRA:
Les obres d’Ovidi es poden dividir en tres etapes, segons l’època i la temàtica tractada.

La primera època:
1. LES HEROIDES: recull imaginari de cartes escrites en versos elegíacs per heroïnes
mitològiques al seu marit o amant que es trobava absent. Hi afegí tres cartes
adreçades per barons a les seves amants amb la resposta de les seves corresponsals.
Amb personatges i situacions tan variats, Ovidi es permet de fer un repàs per tots els
sentiments amorosos que pot sentir una dona.
2. ELS AMORS: conjunt d’elegies sobre les situacions més habituals que es donen en
una relació amorosa. Encarnades generalment en els amors del poeta envers Corinna,
un nom imaginari amb què l’autor vol representar la idiosincràsia femenina.
 3. L’ART AMATÒRIA: tractat didàctic distribuït en tres llibres escrits en versos elegíacs.
En els dos primers Ovidi explica als barons les diferents maneres d’aconseguir i
conservar l’estimació d’una dona. En el tercer dóna consells a les dones per tal
d’agradar als homes, tenint cura del seu cos, dissimulant-ne els defectes i fent gala de
la seva cultura.
4. ELS COSMÈTICS PER A LA CARA: obra en la qual l’autor ofereix una llista de receptes
de bellesa per a les dones.
5. ELS REMEIS A L’AMOR: contrapunt a l’art amatòria, Ovidi dóna consells als nois i a
les noies sobre la manera de com alliberar-se dels mals d’amor fins a eliminar
definitivament la passió amorosa.

La segona època:
6. LES METAMORFOSIS: composició de to èpic, escrita en hexàmetres, que explica en
quinze llibres la història de la humanitat per mitjà d’una sèrie de transformacions
d’homes i dones en animals, plantes i minerals per intervenció dels déus.
Comença amb la creació del món i acaba amb la narració d’alguns episodis importants
de la història de Roma. Acaba amb l’assassinat de Juli Cèsar.
7. ELS FASTOS: poema inacabat escrit en versos elegíacs que explica l’origen i la
successió de festes religioses que conformaven el calendari romà. Segueix un ordre
cronològic per mesos, només va escriure la part corresponent de gener a juny, a causa
de l’exili no va poder acabar l’obra.

La tercera època:
Gran canvi ja que coincideix amb els anys d’exili i conté una sèrie d’obres de temàtica
totalment diferent. Poemes suplicants per poder tornar a Roma.
8. LES TRISTES: poemes elegíacs en que l’autor insinua les causes del seu exili; enyora
el seu comiat de Roma; es queixa de les incomoditats...
9. LES PÒNTIQUES: obra on s’adreça a diferents amics per tal que intercedeixin davant
l’emperador perquè el deixi tornar, amb la intenció que el mantinguin informat dels
esdeveniments de la capital.
També va escriure les Halièutiques, un poema sobre la fauna marina i la pesca a la mar
Negra, i Contra Ibis, una diatriba contra un antic amic anònim que havia volgut
apoderar-se de tota la seva fortuna aprofitant-ne l’exili.