PUBLIUS OVIDIUS NAS Ars Amandi

2n BATXILLERAT LLAT CURS 2012 2013 LA POESIA ELEGACA

En la literatura grega l'elegia s originriament una composici en dstics elegacs (hexmetre + pentmetre) d'un tema qualsevol, tot i que predominantment sn temes personals i subjectius, a diferncia del que passa per exemple amb el gnere pic o didctic. Els poetes alexandrins del s. III a. C. canten a les seves elegies amors mitolgics i Catul, el primer poeta rom del qual tenim elegies, ja introdueix el subjectivisme en els mites que hi narra. Per aquest cam l'elegia s'especialitza en la poesia llatina del temps d'August com a poesia que parla de l'amor que sent el poeta, sentimental i sensual alhora. El seu moment d'esplendor arriba amb Tibul i Properci i Ovidi, tot i que cal esmentar Corneli Gal com a fundador del gnere i autor de quatre llibres delegies dedicats a la seva estimada Lcoris. Ovidi, ltim dels poetes elegacs de lpoca dAugust, estn l'elegia a nous temes i amb les seves ltimes elegies, escrites en l'exili, sorgeix l'elegia dolorosa, que esdevindr nica en el concepte modern d'aquest gnere. Catul i Ovidi foren els principals representats de lelegia llatina (si en separem la lrica dHoraci, tot i que sovint lrica i elegia sestudien conjuntament com a gnere personal i subjectiu, sovint dirigit dun jo a un tu). CATUL, LA PASSI POTICA El model de poesia pica s el predominant fins entrat el segle I a. C., quan una generaci de poetes joves, anomenada poetae noui, reaccionen contra aquest corrent i revolucionen la poesia llatina amb aportacions inspirades en Callmac i altres poetes alexandrins, que suposen un refinament ms accentuat i laparici de la individualitat. Els poetae noui pertanyien a la joventut benestant de finals de la Repblica, que es lliura a una vida de luxe i refinament. Dentre tots ells destaca la figura de Catul, lnic per altra banda del qual es conserva lobra. Gai Valeri Catul va nixer a prop de Verona dins una famlia de laristocrcia provincial terratinent i amb activitats comercials. La seva vida va ser breu: va durar uns trenta anys, des del 84 al 54 a. C. De ben jove es va establir a Roma per estudiar i shi va quedar definitivament. Catul no es va dedicar de manera seriosa ni al comer ni a la poltica com altres del seu cercle, sin que es va abocar al otium: la vida de societat, les relacions amb els amics, lamor i la poesia. Lobra de Catul reflecteix la seva vida. T la forma d'un recull de 116 poemes de longitud diversa, des dels dos versos del ms curt als 408 del ms llarg. El primer porta una dedicatria al seu amic i pais Nepot. Els poemes es poden classificar en tres grups, segons el contingut:

poemes erudits: seguint els models alexandrins hi fa ostentaci de la seva erudici mitolgica. Sn els ms extensos. N'hi ha que es consideren de les primeres elegies romanes.

poemes dedicats als amics i als enemics: uns i altres surten amb noms propis. Cap als seus amics mostra un profund afecte i una sincera gentilesa, de vegades bromejant-hi, daltres vegades compartint-hi el seu dolor. Els motius daquestes composicions sn diversos: invitacions, salutacions, mostres dadmiraci o dagrament, confidncies, retrets... Amb els enemics, per contra, aflora tot el seu odi i la seva rancnia despietadament, sense aturar-se en res, ni en les amenaces ni en els insults ms cruels. La majoria de cops els atacats sn rivals en els seus amors. Diversos poemes sn invectives contra Juli Csar, el qual encara no havia aconseguit el poder absolut. Aquests atacs no sn, aparentment, poltics, sin que Catul acusa obertament Csar, probable amic de la seva famlia, de mantenir relacions homosexuals amb el seu lloctinent Mamurra. Sembla, per, que Catul es va mantenir al marge de les lluites poltiques del seu temps.

poemes damor: Catul escriu alguns poemes sobre amors passatgers com un jovenet anomenat Juvenci o algunes noietes fcils. Per les seves millors poesies tracten dels seus turmentosos amors amb Lsbia, nom literari que Catul va donar, en honor a una aristcrata anomenada en realitat Cldia. Aquesta era una dona casada, bella i amb inclinacions literries, fora ms gran que Catul. A travs del seu germ Clodi i del seu marit participava indirectament en la poltica de Roma. Escandalitzava tot Roma amb la seva vida lliure, les seves relacions incestuoses amb Clodi i la seva multitud damants. La seva recerca de plaer va fer-se completament desenfrenada en morir el seu marit, enverinat, segons Cicer, per la mateixa Lsbia. Els poemes de Catul mostren totes les vicissituds per les quals van passar les seves relacions amb Lsbia en els set o vuit anys que van durar: la felicitat de les primeres trobades, el sofriment i els retrets del poeta per les constants infidelitats de la seva estimada, les freqents ruptures i reconciliacions i la separaci definitiva, amb la qual no va aconseguir, tanmateix, deixar destimar-la.

Lobra de Catul es caracteritza per la passi (en lamor, en la vida, en lamistat o en la poesia) i per la subjectivitat, no solament en les composicions amoroses o en les que reflecteixen la seva vida privada, sin tamb en els poemes erudits, on per primer cop els arguments mitolgics serveixen sovint per expressar els sentiments del poeta. LA POESIA DIDCTICA

Segons M.Bernd Effe es poden distingir tres tipus de poemes didctics, segons la intenci del poeta: a) Aquells que tenen com a objectiu ensenyar la matria. b) Aquells en els quals la matria sols s un pretext per a la composici dun poema. c) Aquells en qu el poeta fingeix ensenyar una matria per en realitat aix s sols una excusa per portar-lo a parlar dun altre tema. Dentre els diversos tipus de didctica podem destacar les segents (entre parntesis hi ha escrits els noms dels principals representants): - Didctica cientfica i filosfica (Tit Lucreci Car). - Didctica cristiana (Prudenci). - Didctica agronmica (de tema agrari)(Virgili). - Didctica menor: la pesca i la caa (Graci). - Didctica amorosa (explicada ms endavant i conreda per Ovidi).

PUBLIUS OVIDIUS NAS

(Sulmona 43aC - Tomis 17dC)

Es coneix b la vida d'Ovidi perqu ell mateix la narra en un dels seus poemes ( Tristia, 4, 10). Publi Ovidi Nas fou un poeta rom de lpoca dAugust i, per tant, contemporani de Virgili, Horaci i Livi. Va nixer en una famlia benestant de la classe eqestre. El seu pare era propietari de finques i va morir als noranta anys, poc abans que la seva mare. El seu germ havia nascut just un any abans que ell i va ser el seu company en els estudis de retrica a Roma i completaren la seva formaci amb un llarg viatge pel mn hellnic. Tingueren bons mestres deloqncia com Hig, Areli Fusc i Porci Latr. Van compartir vida poltica fins als vint anys, edat en la qual va morir el seu germ. Poc desprs de la mort del seu germ, installat a Roma de nou, aviat va abandonar la carrera judicial, per dedicar-se plenament a la poesia, ja que de seguida va donar mostres de la seva sensibilitat potica, en detriment de leloqncia prosaica requerida al frum. El seu pare era reaci a la idea ja que creia que els estudis de la literatura no donaven cap profit (com deia ell, el mateix Homer havia mort en la pobresa). Per Ovidi segu la seva inclinaci i, segons li permetia la seva folgada

situaci econmica, freqent el cercle de Messala Corv, aconseguint aix ms independncia didees que poetes com Virgili o Horaci. Quan va morir el seu pare, Ovidi es va convertir en hereu de totes les seves possessions, cosa que li va permetre viure sense preocupacions i viatjar a diferents llocs com Atenes, sia Menor i Siclia, on va completar els seus estudis i es va dedicar ja plenament a la poesia. Va tenir tres esposes. Amb la primera shi va casar molt jove per acab essent considerada nec digna nec utilis, ni digna ni til, cosa que fa pensar que no era del la seva mateixa posici social i que no li va donar fills durant el seu curt matrimoni. El seu segon matrimoni tamb va ser curt per hi va tenir una filla que posteriorment el far avi. Amb la seva tercera esposa, Fbia, arrib la felicitat conjugal i amb ella tamb tingu una altra filla. La seva obra fou un reflex de lalta societat romana, de la qual ell nera una figura destacada. Conre diversos gneres potics, i fou un poeta popular entre el pblic rom. Lany 8aC, un enfrontament amb lemperador Csar August el va portar a un exili forat a Tomis (actual Constana, a Romania). Ovidi en els seus poemes n'explica les raons amb dos mots: carmen et error "un poema i una equivocaci". Els estudiosos moderns estan d'acord que el poema va ser l' Art amatria, clarament contradictori amb els valors morals propugnats pel prncep, per sobre l error coms pel poeta s'han formulat multitud d'hiptesis. Una possibilitat s que fos cmplice d'un adulteri escandals de Jlia, la nta d'August. El fet s que August tria un cstig cruel en apartar el poeta de tot all que s el ms important per a ell: la vida de societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina. No s estrany, doncs, que li costs molt adaptar-se a viure a Tomis tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es queda a Roma per tenir cura dels seus interessos. De tota manera no va deixar d'escriure sin que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses, en les quals defensava la seva innocncia i feia un crit de clemncia a lemperador August. Fins i tot es dirig a diversos amics perqu mediessin pel seu perd. Per tots els intents foren en va i el poeta va morir a Tomis el 17dC, als 60 anys. Breu contextualitzaci dOvidi i els seus contemporanis August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar moralment els romans, que considerava enfonsats en una decadncia moral

respecte als temps passats a causa de l'enriquiment provocat per l'imperi, i per recuperar el seu orgull nacional, molt malms desprs de tantes lluites fratricides. En aquest objectiu va saber-se atreure els grans literats del moment. En efecte, els poetes Virgili, Horaci i Properci van pertnyer a l'anomenat cercle de Mecenas, home riqussim i refinat, conseller de confiana i amic de l'emperador August. Mecenas va sostenir amb la seva generositat els seus protegits, els quals es van poder dedicar aix a escriure sense problemes econmics, ja que eren d'origen ms aviat humil. Per aquest motiu -per sens dubte tamb convenuts de la missi d'August-, Virgili, Properci i Horaci van collaborar-hi de grat, amb prou llibertat per defugir cantar directament el prncep. De fet, autors com Virgili treballaren per encrrec directe daugust en algunes de les seves obres. LEneida, per exemple, va comenar per encrrec de lemperador amb lobjectiu dexplicar els orgens divins dels romans i narrar algunes de les principals gestes de limperi amb afany patritic. Menys vinculat a l'entorn de l'emperador, l'historiador Livi tamb hi va donar suport des de la seva Pdua natal. En canvi els membres del cercle de Messala Corv -Ovidi, Tibul, Sulpcia-, que eren de classe benestant i gaudien, doncs, d'independncia econmica, se sentien menys vinculats a la poltica d'August. Fins i tot Ovidi va ser desterrat per August a causa de motius foscos. Sembla ser que un dels motius podia ser lobra Ars amandi, contrria al procs de moralitzador de lemperador, ja que incitava a actituds molt liberals contrries al conservadorisme moral de les classes dirigents. Malgrat els incessants precs del poeta, August morir sense perdonar-lo i al cap d'un temps, al 17 dC., la mort arribar a Ovidi, encara exiliat a Tomis, i l'impedir acabar les Pntiques. OBRES Poesia elegaca damor: - Amors (Amores) - Heroides (Heroides) Poesia didctica damor: - Art amatria (Ars amatoria) - Remeis d'amor (Remedia amoris) - Cosmtics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae )

Poesia epicodidctica: - Metamorfosis (Metamorphosis) Poesia didctica patritica: - Fastos (Fasti) Altres poemes didctics: - Halieutica - Fenmens (Phenomena) Poesia elegaca dexili: - Tristes - Pntiques OBRES Poesia elegaca damor. Ovidi enamorat. Amors (Amores) Heroides (Heroides) Ovidi ser el darrer gran representant de lelegia, composici en dstics elegacs (un hexmetre i un pentmetre) d'un tema qualsevol. Els poetes alexandrins (s. IV ac les conquestes dAlexandre Magne expansionen la literatura i cultura hellenstica per tot el mediterrani oriental, daqu el nom dels poetes sorgits daquesta onada) del s. III a. C. canten a les seves elegies amors mitolgics i Catul, el primer poeta rom del qual tenim elegies, ja introdueix el subjectivisme en els mites que hi narra. Per aquest cam l'elegia s'especialitza en la poesia llatina del temps dAugust com a poesia que parla de l'amor que sent el poeta, sentimental i sensual alhora. El seu moment d'esplendor arriba amb Tibul i Properci i Ovidi. Ovidi estn l'elegia a nous temes (amb les seves ltimes elegies, escrites en l'exili, sorgeix fins i tot l'elegia dolorosa,

que esdevindr nica en el concepte modern d'aquest gnere):

Amors (Amores) Llibre delegies dedicades a una dona, Corina, que probablement no va existir mai sin que reun les caracterstiques de diversos amors del poeta. La va escriure quan encara era molt jove. El tema de gaireb totes les 51 elegies que la componen s l'amor, tant en el seu vessant noble com en el sensual. Aquesta seva primera obra ja traspua el gust per les aventures i conquestes amoroses i retrata una Roma, ja en el cim del seu poder, plena d'intrigues amoroses i una societat abocada al plaer. Hi sn especialment perceptibles les influncies del passional Catul (poeta novus =literats de finals de la repblica que reaccionen contra la poesia predominant a lpica, amb refinament), Tibul i Properci. Heroides (Heroides) Va ser redactada en dues sries. La primera s un conjunt de quinze poemes en forma de cartes escrites per herones de la mitologia grega als seus marits o amants absents. No tenen cap model grec ni llat, tot i que els temes sn extrets fonamentalment de l'pica i la tragdia gregues, per exemple n'hi ha una de Penlope a Ulisses. Una excepci s l'epstola de Dido a Eneas, inspirada en lEneida, si b en dna una visi contrria a la de Virgili: segons Ovidi, que no creu en la missi d'Eneas, aquest no hauria d'haver abandonat Dido. En totes elles el poeta demostra un profund coneixement de la psicologia de les dones. La segona srie, escrita uns anys ms tard, sn tres parells de cartes, tamb de motiu mitolgic. Cada parell consisteix en la carta d'un home i la resposta d'una dona, per exemple Paris i Helena.

Poesia didctica damor:

o o o

Art amatria (Ars amatoria) Remeis d'amor (Remedia amoris) Cosmtics per a la cara de la dona

(Medicamina faciei feminae) Ovidi va escriure alguns poemes de tema ertic que parodiaven la poesia didctica.

Art amatria (Ars amatoria) (Explicat extensament al final daquest dossier).

Remeis damor (Remedia amoris)

Ovidi va escriure aquesta obra per esborrar la mala impressi causada per l'Art amatria: hi explica com no deixar-se seduir i com alliberar-se de l'amor, per exemple centrant-se en els defectes de l'estimada o procurant trobar-la sense maquillatge i desarreglada. De fonts epicries i estoiques prov la idea, present en lobra, que l'amor s una forma de demncia. Aix els Remeis d'amor representen una guia espiritual per a una vida ms racional. Per mant el mateix to enjogassat i no li serveix per disculpar-se de l' Art amatria.

Cosmtics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)

s un receptari de cosmtics del qual es conserven uns cent versos. Poesia pica

Metamorfosis (Metamorphosis)

Les Metamorfosis (Metamorphosis) dOvidi s un extens poema d'uns 12.000 hexmetres dividits en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la caracterstica comuna de la transformaci de personatges i ssers en animals, plantes, constellacions, en un seguit continu presentat en ordre pretesament cronolgic des de la creaci de l'univers fins a la divinitzaci de Juli Csar. Aix doncs consisteix en una mena d'histria mtica del mn, que, desprs de comenar amb un prleg dedicat a la creaci i el diluvi (primers episodis del llibre I), es divideix en tres parts: primer els protagonistes sn divinitats, desprs hi ha narracions sobre herois i herones i finalment les figures que els antics consideraven histriques tot arrencant de la guerra de Troia. Donen unitat a l'obra la presncia constant del canvi, l'ordenaci temporal i la continutat entre episodis proporcionada per una mplia gamma de recursos de transici molt enginyosos. El ms freqent d'aquests s la concatenaci de personatges. Per exemple en el primer llibre passa de les formacions naturals d'animals a l'aparici de Pit, la serp monstruosa, i tot seguit de la seva mort a mans d'Apollo al mite d'Apollo i la nimfa Dafne (explicaci del mite: Apollo, du del sol i la msica, va burlar-se del jove Eros per portar arc i fletxes tot i ser tan sols un nen. Eros, furis, li va llenar una fletxa dor que incitava a lamor i a Dafne una fletxa de ferro que incitava a lodi. Aix va provocar que Apollo senamors della i que, en canvi, Dafne el rebutgs. Tot i que va poder fer-ho durant un temps, quan va veure que no podria fugir dell, va fer que la seva pell es converts en escora darbre, els seus cabells en fulles i els braos en branques. Els peus se li clavaren a terra. Tot i aix, Apollo va prometre estimar-la eternament i que els

branquillons de larbre coronariesn el cap de molts lders. Apollo va usar els seus poders dimmortalitat per fer que larbre fos sempre verd.) Els trets de les Metamorfosis fan difcil encasellar-les en un gnere concret. De tota manera s una obra prxima a l'pica si tenim en compte caracterstiques com la mtrica, el seu carcter narratiu, la seva llargria i molts dels seus temes i personatges, tpicament pics. Tanmateix, a diferncia de lpica tradicional, li manca un protagonista i una unitat de narraci. Es podria considerar un tipus especial d'pica, pica de les emocions, especialment de l'amor, al qual Ovidi dna molta importncia en els mites que conta. En realitat no pertany de manera absoluta a cap gnere, sin que presenta una gran diversitat d'estils, perqu cada episodi s tractat amb l'estil que el poeta creu ms adient. s didctic al comenament, quan descriu el naixement del mn, amb evidents influncies filosfiques, esdev pic quan relata la ira de Jpiter (nom grec: Zeus, du del cel i dels fenmens admosfrics) i el diluvi, pren un to entre elegac i buclic (=pastoril, ubicats en plena natura) en el mite d'Apollo i Dafne, mentre que la narraci dels amors de Jpiter i Io (Zeus=Jpiter va casar-se amb la seva germana Hera per tingu sempre moltes aventures amb deeses i dones) t molts elements de comicitat. Altres passatges sn trgics o himnes. Aix doncs, a les Metamorfosis la varietat i el canvi sn incessants, fent honor al seu ttol i al seu tema: canvien els personatges, tractament... L'originalitat de les Metamorfosis rau en el fet que l'autor no va seguir un model determinat. Tot i aix el precedent ms prxim sn els epyllia, breus els escenaris, els arguments, el

composicions piques que de vegades s'aplegaven en reculls. Alguns poetes hellenstics com Nicandre de Colof, Parteni de Nicea van escriure justament colleccions anomenades Metamorfosis. Tanmateix Ovidi va ms enll, ja que ambiciona fer una obra comparable a les grans epopeies, per diferent. Les influncies que mostra sn mltiples: des d'Homer i Hesode a la poesia coetnia llatina, passant per la poesia alexandrina i la tragdia grega i llatina. Les Metamorfosis, una obra que no cercava

segurament res ms que ser un pur divertiment per que ateny un gran nivell literari, van obtenir un enorme xit, no solament a la seva poca sin tamb posteriorment, fins a arribar a l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc com a repertori de gaireb tots els mites greco-romans, puix que permetia el coneixement de la mitologia grega quan no s'hi podia accedir directament. En literatura van ser molt imitades. Aix el poeta valenci Ros de Corella (s. XV) les pren com a model per a les seves faules mitolgiques. Tamb s'hi inspiren molts altres escriptors com Boccaccio, Bernat Metge, Ausis March, Lope de Vega i Shakespeare, pintors com Rubens i Picasso, escultors com Bernini, msics...

Poesia didctica patritica

o

Fastos (Fasti)

Fastos (Fasti) El pla d'aquest poema d'Ovidi -4.772 versos en sis llibres- era descriure dia a dia les festivitats i els diversos ritus del calendari rom i explicar-ne els orgens. Consisteix en una combinaci d'erudici

hellenstica a l'estil de Callmac, de temes de la histria romana i d'allusions propagandstiques del govern d'August. s l'nic poema d'Ovidi que pretn celebrar la Roma d'August i adular el prncep i la seva famlia. Tanmateix resulta frvola i massa plena de mites grecs per tenir una intenci patritica. Per altra banda solament va arribar a completar la part corresponent a mig any, ja que l'exili va interrompre'n la redacci. Altres poemes didctics:

Halieutica Fenmens (Phenomena).

Poesia elegaca d'exili:

o o

Tristes Pntiques. L'obra que Ovidi va compondre a Tomis durant l'exili a qu el va condemnar August consisteix fonamentalment en dos reculls delegies: les Tristes (Tristia) i les Pntiques (Epistulae ex Ponto). Aquestes elegies adopten la forma de cartes enviades a diversos destinataris, entre els quals la seva esposa, amics i enemics, August i poltics opositors a lemperador. En les elegies dexili els temes sn recurrents: la queixa desesperada per la seva situaci, la demanda per intercedir a favor seu davant el prncep, la splica pel perd fins a rebaixar-se a ladulaci i lenyorana de la vida feli

passada i de les persones estimades que va deixar a Roma. s una poesia que neix del dolor i, per aquest motiu, resulta ms sincera i profunda que lanterior. El que pretn Ovidi amb aquestes cartes s sobretot no ser oblidat a Roma i remoure lopini pblica perqu August li aixequi el cstig. En el segon llibre de les Tristes, hi ha tamb un recull autobiogrfic de la vida dOvidi. De lpoca final del poeta es conserven tamb Ibis, un breu poema en el que maleeix un enemic que havia estat el seu amic, i la Halieutica, poema datribuci dubtosa que parla de la pesca.

ARS AMANDI
INFLUNCIES QUE REB OVIDI Lerotodidaxi, o didctica de lamor, t els seus precedents en Scrates, els sofistes i Epicur. Tenim notcia, a travs de Suetoni i Marcial, de poemes didctics amorosos escrits per una poeta grega, Elefantis, els quals sembla que contenien consells per a lembelliment de la dona. Dins la mateixa elegia romana trobem exemples de didctica amatria en Tibul i Properci, entre altres. Probablement daquestes fonts i moltes altres begu Ovidi, el ms gran exponent de la poesia didctica llatina sobre lamor. Tres obres seves tracten aquest tema: Remeis a lamor, Cosmtics per al rostre femen i lArt destimar. ART AMATRIA O LART DESTIMAR Poema didacticoelegac de 2.400 versos que tracta ms de lart dagradar, de la tcnica de seducci, que no pas de lart destimar. Aquesta obra fou escrita i publicada en llat entre els anys 2 a. C. y 2 d. C. (primer es publicaren conjuntament els dos primers llibres i uns anys desprs, lxit de pblic el port a publicar el tercer). La mtrica no

consta dhexmetres, propi dels poemes amb finalitats didctiques, sin el dstic elegac, ms propi de lelegia. En lobra, una figura elegaca i alhora didctica, el praeceptor amoris, el preceptor de lamor, sindependitza de lobra per emetre un discurs totalment elegac: carcter autobiogrfic o subjectiu, to planyvol o malenconis, abundncia de tpics com el carpe diem gaudeix del moment-, militia amoris lamant com a soldat-, exclusus amator lamant refusat-, servitium amoris lesclavitut de lamor-, adynaton el mn al revs-, locus amoenus lloc agradable, plaent-, ... Tot i aix, des del primer moment Ovidi es distancia dels elegacs llatins anteriors introduint la ironia, la pardia i lhumor, per de manera que no restin serietat i erudici a la seva obra. En lobra, Ovidi vol ensenyar la prctica de la seducci amb lobjectiu de la uni carnal. LArt amatria t tres llibres. Els dos primers van adreats als homes, mentre que el tercer es dirigeix a les dones:
o

El llibre I. Com i on aconseguir lamor duna dona. Explica on s possible trobar les dones -els llocs pblics, sobretot en els espectacles- i els recursos per conquistar-les: cartes, regals, lelegncia, la galanteria, les promeses, els mitjans de pressi psicolgica com llgrimes, petons...

El llibre II. Com mantenir lamor ja aconseguit. Ensenya la manera de conservar lamant. Les instruccions sn: ser afectus, agradable i complaent, fer compliments i regals -i especifica quina mena de regals-, dissimular les infidelitats tant les prpies com les de lamiga, provocar gelosia de vegades, ser discret, i aconseguir que el plaer sexual sigui compartit.

El llibre III. Consells perqu les dones puguin seduir un home. Dna mitjans per embellir-se, la instrucci que han de tenir (poesia, dansa, msica), les armes psicolgiques (rialla, plaer), la conducta envers lamant, com eludir la vigilncia del marit o del guardi.

En lArt amatria Ovidi mostra humor en les observacions psicolgiques i erudici en els exemples dels amors mitolgics. s destacable el reconeixement implcit per a la dona de drets que la tradici li negava: al plaer, a la cultura, a la llibertat. Amb tot cal dir que les dones que apareixen als poemes dOvidi i dels altres elegacs sn cortesanes, noies de classe inferior i aristcrates vdues o divorciades. La matrona o dona casada de classe alta rarament s objecte de les atencions dels poetes. L Art amatria va tenir un gran xit de pblic, per el seu carcter amoral, pals en el fet que solament parla damors illegtims, va topar amb molts interessos:

la reforma moral, per mitj de lleis i propaganda a favor del matrimoni, amb la qual August pretenia lluitar contra el relaxament dels costums que imperava a Roma,

la classe dirigent de Roma, que hi veia reflectits els seus vicis i immoralitats Alguns recursos sn recurrents al llarg de tota lobra:

Identificaci de lamor amb Amor, el du Cupido, fill de Venus, la feina del qual consisteix a fer enamorar les persones disparant-los les seves fletxes. Sadrea a lamant com a soldat, tpic que es repeteix en lautor.

Metfores constants: del poeta com a auriga conduint un carro amb una meta segura: trobar a qui estimar, conquistar la noia i mantentir-la; de les dones com pedres precioses (pg,57), lamor furtiu com a collita en camps aliens que sempre resulta ms frtil (62), etc.

Lautor deixa clar ja al principi del llibre que ell vols cantar lamor perms, fugint ladulteri , considerat un delicte per la Lex Iulia dAugust. Al llarg del llibre hi ha una bona dosi de crtica social. Lautor critica, per exemple, la hipocresia del seu temps quan parla que els aplaudiments al teatre ja no sn espontanis com abans, la sofisticaci de la societat contempornia que necessita tendals al teatre per protegir-se del sol, o la manca de senzillesa en la seva poca. Ovidi divideix l ARS AMANDI en tres fases:

PRIMERA PART 1. Aquest llibre comena amb una definici del concepte dart, basada en la prpia experincia amorosa de lautor. La mateixa Venus, deessa de lamor, lha proclamat artificem tenero Amori (mestre del tendre Amor. Segueix un elogi dAugust, centrat en la persona del seu nt GaiCsar, que s descrit anant a la guerra contra els parts i tornant hipotticament triomfant. Aquesta primera part ens ensenya a descobrir la persona que vols estimar usant el cap, el tacte i lobjectivitat. Per conixer la dona adequada calia visitar tots els llocs on ella assistia assduament. Ovidi parla especialment de cinc llocs propicis per a conixer les dones: - el teatre, lloc per excellncia on van les senyores perqu se les mirin, sense deixar de mirar. En aquesta part, Ovidi ens narra el rapte de les Sabines, que va tenir lloc precisament al teatre, on podem veure una histria semblant a la coneguda - el circ s, per Ovidi, un lloc propici a les relacions amoroses ja que els seients sn estrets i aix permet proximitat per comenar converses amb les dones; aconsella descobrir els cavalls preferits della per donarlos suport, encara que no siguin els teus preferits; - un tercer lloc propici a les relacions eren les naumquies, ja que aquells combats navals eren freqentats tant per homes com per dones. Parla per exemple de lespectacle organitzat per August lany 2aC que simulava la batalla de Salamina entre romans i parts, representaci que tingu lloc en un llac artificial a la riba del Tber. Per presenciar lespectacle molts nois i noies darreu van venir a Roma i molts trobaren all un amor estranger. - les desfilades triumfals ja que sembla que les dones shi emocionaven molt i volien saber ms dels protagonistes del triomf, curiositat que havien de satisfer els homes, amb petites mentides convincents si

calia complementar la informaci - els banquets: propicis pel vi i la llum tnua per perillosos perqu pel mateix motiu es corria el risc de sobrevalorar una dona. A ms, cal no confiar en la llum enganyosa de la llntia ja que la nit i el vi sn obstacles per valorar la bellesa duna dona. Aqu explica com Paris va contemplar les deesses amb llum i claror quan va dir a Venus que ella era la guanyadora. - Altres llocs com els arcs de Pompeu o el frum.

A continuaci passem a analitzar alguns dels consells dOvidi: a) Confiana en lxit, totes les dones es poden conquistar. Ovidi, lhome no ha de tenir por a suplicar ja que aix, a la llarga, pot portar-lo a triomfar. A totes les dones els agrada ser pregades. Ovidi insisteix en el fet que com ms costi conquistar una dona, millor ser la recompensa. b) Guanyar-se primer la criada. Amb lnica intenci que faciliti lacostament. Diu que ha de subornar la criada amb promeses de manera que ella sigui qui gui la relaci, qui trobi el moment oport, qui parlar b dell davant lestimada... i si s atractiva, millor. c) Buscar el temps ideal. Si no es vol fracassar, cal esperar sempre el moment adequat. d) Regals. s necessari invertir diners en regals i cedir. Tot i que s bo no cedir en tot el que ella demani, Ovidi creu que les dones saben com aconseguir el que volen i no cal gastar energies intentant esquivar els seus desitjos perqu sempre ho aconsegueixen igualment. e) Missives carinyoses i promeses. Cal usar lenginy de loratria i lescriptura per mantenir la flama de la passi. Les cartes damor plenes de spliques sempre

ajuden. Aquilles, commogut per les spliques dun pare, va entregar el cos dHctor a Pram. f) Bon aspecte. Cal tenir sempre un bon aspecte i una bona higiene personal: al, ungles, cabells, roba... Aconsella la bellesa descuidada, la que millor escau a un home. g) Comportament. Cal mirar-la als ulls, dir frases en doble sentit que ella capti i ser un cavaller en tot moment.

h) Llgrimes i petons. Ovidi creu que les llgrimes sovint poden ser tils per que lart de plorar requereix prctica. Per aix aconsella tocar-se els ulls amb una m humida si no saconsegueix plorar. Per encara millor s la tcnica dels petons, sobretot si sn robats. Aqu lautor explica com fer un pet inoblidable per exemple, parla dels petons violents, que no sn violents sin apassionats. Segons Ovidi, a les dones els agrada ser forades, afirmaci que corrobora amb lexemple de la violaci de Deidamia per part dAquil.les (Tetis, mare dAquilles, va pactar amb el rei Licomedes que el seu fill ans a viure d'amagat a la seva cort i es fes passar per una de les seves set filles, entre les quals hi havia Deidamia, per evitar que fos reclutat per anar a la Guerra de Troia. Deidamia i Aquilles es van enamorar. Un bon dia va arribar Odisseu amb uns regals per a les princeses: joies i una espasa. Quan va oferir-los els presents, totes van llenar-se a admirar les joies mentre que una dona va agafar l'espasa. Aix fou com Odisseu va descobrir Aquilles i va demanar-li per anar a Troia. Malgrat les spliques, una embarassada Deidamia no va poder evitar que el seu esps marxs decidit a anar a lluitar. Al cap d'uns mesos, Deidamia va donar a llum Neoptlem.)

i)Quan la noia pregunti temes culturals, cal respondre-la amb seguretat, encara que no se spiga la resposta. j) Cal tenir en compte que lardor viril t un lmit fixat per les lleis naturals mentre que les dones estan plenes de passi desmesurada. Explica aqu el cas de Pasfae, esposa de Minos, rei de Creta, que es delia per convertir-se en amant dun toro i envejava les formoses vaques. Finalment aconsegu seduir-lo. Va fer que Ddal construs una vaca de fusta dins la qual es va amagar Pasfae per tenir relacions sexuals amb el toro. Satisfeta la seva passi, va quedar-se embarassada i va parir un Minotaure, monstre amb cap de toro i cos dhome que va delatar qui nera el pare. (Llavors, Minos deman a lenginyer Ddal que construs un laberint per tancar-hi el Minotaure). k) Cal resistir. Posa com a exemple la pacincia de la mateixa Penlope, que va esperar Ulisses durant vint anys, deslliurant-se dels pretendents teixint i desteixint la mateixa tela. I parla tamb de Prgam (=Troia), que va ser conquerida tard, per es va conquerir desprs danys de setge i lluites. l) Recular a temps: les noies saconsegueixen pregantles, per si es nota com lorgull se li infla en ser pregada, cal retrocedir un temps. Moltes desitgen all que sels escapa o odien all que les persegueix. Perseguint-les subtilment evitem que es cansin dels homes. m) Amistat. A vegades un amic es converteix en amant. n) Tistesa. El color pllid escau a lamant. Les nits en vetlla, les preocupacions i el dolor que neix de lun gran amor, demacren els cossos dels joves. Cal fer-se digne de llstima per tal que pugin dir est enamorat.

Al final de la fase de conquesta, Ovidi posa mfasi en tres coses:

Lhome enamorat s com un malalt i, per tant, ha destar al cas dels senyals que puguin agreujar el seu estat de salut. Ull! Els amics poden trair-te i, per tant, s bo tenir-los lluny de la teva estimada. Cada dona s un mn i cada una es conquereix de manera diferent. Ovidi insisteix que ell sols proporciona una idea general i que cada home ha de triar el que ms li convingui. Per tant: adaptaci! Les dones tenen mil cors que cal seduir de mil maneres diferents. No serveix una nica tctica per a totes les edats. Cal adaptar-se com Proteu, du mar que es transforma en qualsevol cosa per esquivar els mortals que linterroguen i volen usar els seus dons dendevinaci.

Ovidi acaba el primer llibre dient que encara no ha acomplert el seu objectiu. SEGONA PART Quan arribis a alta mar, no thas daprofitar del vent al qual havies entregat les veles en sortir de la platja (metfora per posar mfasi en la importncia de cultivar el que sha aconseguit. Ovidi insisteix en el mrit que t saber mantenir all que sha aconseguit ja que la mobilitat de lAmor s gran. Com exemple daquesta

mobilitat ens explica la histria de lenginyer Ddal i el seu fill car, que posseren unes ales com les de lamor. Un cop Ddal hagu construt el laberint per al Minotaure, el tir rei de Creta el va retenir a la fora. Per escapar-se, sols va poder recrrer a sortir volant. Va fabricar unes ales per a tots dos subjectades amb cera. El seu fill per va volar massa a prop del sol, la cera es va fondre i va caure al mar. Se centrar doncs a donar consells de com mantenir aquest amor. Per reeixir en el seu objectiu invoca la deessa Venus, el seu fill Cupido i la musa Erato. Aqu adverteix tamb que lart de la bruixeria no s suficient per conservar lamor. Si ho fos, Circe (maga enamorada dUlisses) hauria pogut retenir Ulisses amb encanteris. Idees principals de la segona part: La bellesa s fugissera, per tant, cal cultivar un bon esperit que duri i que romangui en lhome fins a la darrera pira funerria. Ulisses no era bell per era eloqent i per aix va turmentar amb amor les deesses dels mars (la maga Circe i la nimfa Calipso). Aix s, lhome ha de conixer les seves qualitats, seguint la mxima apollnia coneix-te a tu mateix (gnsoci seautn) (el terme apollini susa en contraposici a dionisac. Ambds foren introduts per Nietsche per qualificar les manifestacions artstiques: l'apollini (que pren com a model el du Apollo) representaria l'ideal de mesura i bellesa i de les formes acabades; all dionisac (que pren com a model el du Dionisi) representaria la desmesura i les coses inacabades). Cal abandonar la severitat i ser tolerant. Pacincia quan es mostri poc dola. Cal oblidar-se de lorgull i cedir i deixar que ella imposi

la llei al teu rostre: si riu, riu; si plora, plora. Suportar les adversitats. Lamor s com una milcia: hiverns durs, llargs camins, fred i pluja... Diuen que Apollo va ser castigat per Jpiter per haver matat els Cclops i hagu de treballar com a pastor vivint en una petita cabana. Si ell suport dures condicions, qui no? Conserva-la amb petits regals, elogis i paraules boniques. Fes que sacostumi a tu. Res s ms poders que el costum. Que et pugui trobar a faltar i es preocupi per tu si ests absent. s bo que et trobi a faltar, com Penlope enyor Ulisses. Per que labsncia sigui breu. Si s llarga, propicia ladulteri. Ovidi aqu absol Helena dhaver marxat amb Paris. Segons ell, la culpa s de Menelau per haver estat lluny della massa temps. Tot i aix, Ovidi creu que a ning li agrada ser fidel per sempre. Per aix incita lamant a ser infidel per encobrint la mentida, variant les amants i els llocs dencontre i evitant ser ms amable amb lesposa per no demostrar un esperit de culpabilitat. Ovidi desprs es justifica dient que en realitat moltes dones necessiten una rival per avivar la seva flama. En cas que lesposa descobreixi la infidelitat cal deixar que expressi la seva ira i desprs agafar-la i copular-la. Aquesta s la millor reconciliaci. En cas que siguin elles les infidels, cal suportar-ho sense voler sorprendre-les amb lamant. Com a exemple dadulteri, Ovidi explica ladulteri ms fams: Venus, deessa de lamor, enganya el seu marit Vulc, el du ferrer, amb Mart, du de la guerra. Jpiter, pare de Vulc, els para una trampa i els descobreix. Per el que fins llavors havien fet damagat, a partir daquell moment van fer lliurement. El mateix Vulc es va penedir de la trampa (havia collocat llaos invisibles al llit i shi quedaren atrapats).

Discreci: s greu guardar silenci a vegades, per ms encara dir el que cal callar. Ladulteri sha de portar amb pudor i discreci. Tntal, per xerraire (revel els secrets dels dus) fou condemnat a un suplici etern: patir fam i set tot i estar envoltat daigua i aliments. Nova crtica social: en lloc de ser discrets sembla que ara la gent vulgui sempre posar rtol a les gestes nocturnes. Aconsella tamb sobre lacte sexual aconsellant anar a poc a poc i proporcionar plaer a la dona. Lamor no s vlid si no es gaudeix per tots dos per igual. I si junts arriben al plaer a la vegada, s el mxim que es pot demanar. Sembla que Hctor fou gil tant en la guerra com en lamor amb Andrmaca. Acaba Ovidi dient que ell ja ha proporcionat les armes de lamor com Vulc les proporcion a Aquilles. Incita a lhome que ara venci com Aquil.les va vncer. I finalment introdueix el tema del seu tercer i ltim llibre: consells per a les noies.

TERCERA PART Lautor comena dirigint-se a les dones: He donat als Dnaus (=grecs) armes contra les Amazones (Dones guerreres dun sol pit que sols tenien relacions sexuals amb homes un cop lany. Aqu fa referncia a les dones en general); per encara queden armes per donar-te a tu, Pentesilea (=reina de les Amazones). Idees: Les dones no sn tan infidels i, si ho sn, sovint no s culpa seva. Ariadna tingu por de les aus marines per culpa de Teseu, que labandon a lilla de Naxos desprs dhaver-se-la endut com a premi per haver mort el Minotaure. Segons Ovidi, Ariadna i Dido sn exemples de com lamor femen s ms ferm que el mascul. Carpe diem: recordeu-vos de la imminent vellesa per gaudir del present. Gaudiu doncs dels amants ja que arribar el dia en qu cap trucar a la porta. Per tant, seguiu lexemple de les deesses i no negueu els vostres favors als homes que us desitgen. Tres adulteris se li atribueixen a Venus: amb Adonis, amb Anquises (pare dEneas) i amb Mart (pare dHarmonia). La bellesa s sols un regal div. Per tant, totes les que no la posseeixin, la cura els donar un rostre bonic. Cal cuidar els cabells, el vestit, el color de la pell, la depilaci, el maquillatge, aprendre a dissimular els defectes, etc. (aqu aprofita per parlar del seu llibre on tracta dels cosmtics per a les dones: Medicamia faciei feminae). Per si b lelegncia captiva els homes, no aix les pedres precioses ni els vestits farcits dor. La veu captiva. Les Sirenes (=en aquella poca eren ssers animats meitat dona meitat ocell) eren monstres del mar que detenien les naus amb veu melodiosa. En escoltar-les, Ulisses va estar a punt de deslligar el seu cos (avisat per Circe del perill del cant de les Sirenes, es va fer lligar al mstil de la nau. Els seus companys es van tapar les orelles amb cera). Cal tenir cultura literria i conixer els poetes elegacs com Properci o Tibul, saber qui era Menandre... Cal saber jugar a les tabes o al pillatge (joc semblant als escacs o les dames amb fitxes de vidre que simulaven una guerra). Jugant sovint sorgeix lamor. Aix s, cal saber controlar els propis nims i no deixar sorgir la ira, el desig de guanyar o les baralles.

Aconsella a les dones que freqentin els mateixos ambients que havia aconsellat als homes al llibre primer. Insisteix que cal exposar-se ja que el que est amagat resta ignorat i ning ho pot desitjar. Qui coneixeria Homer si la Ilada shagus amagat?

Vigileu amb els homes enganyosos, com Teseu, que va abandonar Ariadna. (El Minotaure era el monstre parit per Pasfae del seu adulteri amb un toro; el marit de Pasfae, rei de Creta (Minos) va fer tancar el Minotaure en un laberint i lalimentava amb vctimes ateneses, ja que estava en guerra amb el seu poble. Un any, Teseu, atens, es va oferir voluntari com a vctima de la fera amb la intenci de matar-lo. Quan Ariadna, filla de Minos, el va veure, sen va enamorar. Ariadna li va oferir el seu ajut a canvi de casar-se amb ella: li proporcion un fil que Teseu fix a lentrada del laberint de manera que, un cop matat el Minotaure, va poder-ne sortir. Semport Ariadna a Atenes per labandon a lilla de Naxos, don sembla que Dions la rescat).

El vostre rostre no ha de mostrar ni suprbia ni tistesa. Mai demanaria a Andrmaca, dona dHctor, per ser la meva amant (prototip de dona trista).

Vigila amb les amigues i les esclaves massa boniques. A vegades pot ser til fingir que hi ha un rival. Tot i aix, la gelosia s perillosa, idea exemplificada amb la histria de Cfal (esposa de Procris). Aquesta, quan va sentir el nom de Brisa, com si fos una rival, segu el seu marit al bosc damagat. Quan es va adonar que el seu home es referia al vent, saixec duna revolada del seu amagatall i va agitar el fullatge de tal manera que el seu marit es va pensar que era una fera i li va tirar una javelina.

El retard sempre proporciona arribades triomfant. En els jocs sexuals, agafeu la postura que ms afavoreixi el vostre cos, no calleu les expressions excitants i feu-ho a la penombra deixar ocultes algunes parts del cos.

A manera depleg, com va fer al segon llibre, Ovidi demana que el reconeixin com a mestre de lamor. PERVIVNCIA DE LARS AMATRIA Aquesta obra va gaudir de gran difusi entre els seus contemporanis, com tamb entre les generacions immediatament posteriors, tal com ho demostren les referncies que

en fan Sneca i Quintili. Alguns versos de l Ars amatoria shan conservat en les parets de Pompeia, al costat daltres versos de Virgili i Properci. Ms tard, durant els s. VII i VIII, tot i que lxit de lobra decau, lobra continua tenint una gran difusi i s present en les grans biblioteques de pasos com Frana, Alemanya o Itlia. Tot i aix, hi havia un sector de lesglsia molt antiovidi. La poesia medieval li donar primacia sobre els altres poetes de lantiguitat. Aix, el s. XII ha estat anomenat per alguns estudiosos aetas ovidiana. Per a la literatura trobadoresca ser bsica lobra dOvidi. Al nostre pas, el Canoner de Ripoll s un exemple de lempremta ovidiana. A Itlia Ovidi ser un autor molt cultivat. Dante en la Divina Comdia el posa al costat dautors com Homer, Horaci, Virgili i Luc. Boccaccio sinspir en ell per escriure el Decamer. A Espanya, tot i tenir detractors com Francesc Eiximenis,t importants seguidors com Bernat Metge, Ausis March, Garcilaso, Lope de Vega, Cervantes o Quevedo. s. XVIII, amb larribada del Romanticisme, Ovidi fou marginat. Malgrat aix, Goethe sent una especial predilecci per lautor i lagaf, juntament amb Properci, de model per a la seva obra. Poca influncia ha tingut Ovidi en la literatura dels segles XIX i XX.